Algú em va preguntar fa poc sobre què escric, i vaig respondre: sobre la vida. Sobre allò que observo. Sobre les persones. Sobre situacions.
Mentre la gent anava i venia, forçadament alegre però també apressada, complint a la seva manera amb les vacances de Setmana Santa, tot al meu voltant em va semblar absurd. Cotxes i més cotxes creuant el meu camí. Aquella violència del sol, que a vegades em desfà per dins, avui semblava tenir un sentit.
He passat la meva vida professional treballant mentre els altres es divertien. No és cap problema; sempre m’ha agradat anar a contracorrent.
Però aquesta vegada escric des del dolor. Escric sobre una violencia, inesperada: la d’una vida arrabassada sense avís.
Aquell nen que un dia em van posar als braços per a una foto, en néixer —el meu germà petit— avui he hagut d’entregar-lo al forn crematori. Fa només unes hores.
La tragèdia ens ha colpejat de nou, sense sentit, al meu marit i a mi.
A Salou he perdut l’àvia materna, el pare, la mare… i ara, l’únic familiar directe que em quedava: el meu germà J. M’he quedat sola.
Era un home bo, senzill, discret, complidor, honest. Amant de la bellesa i capaç de captar-la en tot el seu esplendor, en cada detall i en cada grandesa, a través de les seves fotografies.
No escric per queixar-me. Només per deixar constància d’aquest dolor profund que sento com a germana gran, i també com a filla: puc imaginar què hauria sentit la nostra mare, amb qui ell tenia un vincle tan fort.
Quan una malaltia es presenta, tens esperança, incertesa, però també lluites.
Quan la mort arriba de cop, no hi ha temps. No hi ha preparació possible.
El 17 d’abril, Dijous Sant, tot es va acabar. Malgrat els esforços de l’equip d’Emergències.
No sóc creient. El meu consol no ve d’un altre món. No hi ha ni en aquest.
Només queda el buit, la incredulitat, la negació, les preguntes que mai tindran resposta, les rialles per compartir que han desaparegut amb tu, i una tristesa immensa entre aquells que et van conèixer, apreciar i estimar.
Te’n vas anar amb 57 anys, massa aviat.Tant de bo els capvespres, els cels immensos, els racons i els paisatges de Salou acullin per sempre la teva memòria.
Descansa en pau, al costat dels avis i de la mare. Tan a prop del mar i del cel, allà dalt, a Montjuïc.
Carolina Figueras Pijuán
