En un món fosc i ple d’incerteses, Pere Granados irromp amb una obra que no demanava ningú, però que, curiosament, il·lumina més del que voldríem: Fanalologia: l’art de posar llum on no cal, el millor tractat que s’ha escrit mai sobre la segona fase de les obres de l’avinguda de Carles Buïgas.
Aquest no és només un llibre, és un manifest lluminós que defensa que la millor manera de solucionar qualsevol problema urbà és posant més fanals. Molts més.
A través de 248 pàgines banyades en LED i prosa institucional, Granados ens guia per la seva visió única de l’urbanisme salouenc, on cada cantonada és una oportunitat per col·locar una estructura metàl·lica de dos metres i mig que projecti llum... fins i tot sobre les ombres que ningú havia demanat aclarir.
Alguns capítols són realment brillants. Per exemple: La llum com a eina de govern, Postveritat i postllum: il·luminar el que no passa i el ja clàssic Quan el fanal fa de bol·lard i el bol·lard de fanal. L’autor hi desplega una estratègia de ciutat que, si més no, és coherent amb la seva obsessió per lluir-se en públic.
Ideal per a urbanistes amb deliris d’il·luminació, amants dels manuals d’infraestructura innecessària, o simplement per als qui busquin alguna cosa per equilibrar la pota coixa de la taula.
Advertència: llegir-lo de nit pot provocar reflexos a la retina. Amb pròleg d’El Cuñao. (Font: Gremi de Llibreters de Salou).
