Ahir dissabte, el Teatre Auditori de Salou va acollir la final de Miss RNB Espanya 2025, un esdeveniment que va coronar com a guanyadora Luna Negrín, representant de Madrid. L’alcalde, Pere Granados, va presidir la gala, destacant-ne el valor com a eina de promoció turística per al municipi.
Tanmateix, en ple 2025, la celebració d’aquest tipus de concursos continua essent qüestionada per perpetuar estereotips sexistes i reduir la dona a la seva aparença física. Malgrat que els organitzadors insisteixen en el fet que avui es valoren també la intel·ligència o el compromís social de les participants, el certamen —amb desfilades, proves de bellesa i un jurat que puntua elegància i saber estar— revela que el model de dona que es premia continua lligat a criteris estètics tradicionals.
El fet que l’Ajuntament hi participi activament —fent-ne gala oficial i enaltint-lo com a mostra que Salou és “amable, hospitalari i compromès”— és especialment preocupant. Mentre les institucions haurien de treballar per a la igualtat real, aquest suport institucional normalitza una visió cosificadora de les dones, disfressada d’empoderament.
No es tracta de criminalitzar les participants, sinó de qüestionar per què, el 2025, Salou encara destina recursos públics a esdeveniments que, en lloc de trencar esquemes, reprodueixen el masclisme més ranci. La bellesa no hauria de ser un rànquing, ni les dones, un reclam turístic.
