Diuen els ajuntaments que quan implanten la zona blava d’aparcament, ho fan amb diferents objectius. Tots encomiables, amb nobles propòsits, per descomptat. Com ara fomentar la rotació de vehicles, facilitar l’accés als comerços i serveis, reduir el que s’anomena trànsit d’agitació (el que tomba i tomba buscant un lloc on estacionar) i generar ingressos per a l’Ajuntament.
Aquests diners recaptats a través de les tarifes de la zona blava, diuen, són utilitzats per finançar serveis relacionats amb la mobilitat urbana i el manteniment de les vies.
Però aquí no. A Salou no es milloren les vies; al contrari, s’atraca el ciutadà. Només cal mirar l’estat del carrer: la vorera és estreta i gairebé inexistent, inviable per al vianant. Fins i tot està tan gastada, que es troba al mateix nivell que la calçada, fet que la fa fàcilment envaïble pels vehicles.
Aquí no arreglen carrers. Primer t’escuren la butxaca i amb una mica de sort, abans de les municipals, ja repassaran la via.
