L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), defensa que la ciutat tingui una estació intermodal pròpia i adverteix que la projectada a Vila-seca podria comportar una pèrdua de serveis ferroviaris per a Tarragona. “Si em diuen que perdré més trens, no la vull”, afirma, basant-se en un informe extern que apunta a una possible pèrdua de connexions amb València i de la línia R16 procedent de les Terres de l’Ebre.
Viñuales considera que, amb la intermodal de Vila-seca, la ciutadania de Tarragona sortiria perjudicada, i assegura que disposa d’estudis propis que demostren que la majoria dels viatgers són a la ciutat, i que l’estació de Vila-seca els perjudicaria. L’Ajuntament ha presentat al·legacions al Ministeri. “Desitjo que el Ministeri ens digui que estem equivocats, que la intermodal és bona per al territori i que Tarragona no hi perd. Però no em conformo amb no perdre. Tarragona ha de guanyar”, insisteix.
Actitud egoïsta
“Els nostres informes d’enginyers externs indiquen que Tarragona podria fins i tot perdre els trens que venen de València i que l’R16, que arriba des de les Terres de l’Ebre, deixaria de passar per la ciutat”, raona. “Si em diuen que perdré més trens, no la vull”, exclama.
Per això, defensa la creació de l’estació de l’Horta Gran, al costat del riu Francolí. “És l’estació que permet accedir a tots els trens, perquè a Tarragona hi ha els usuaris. Les operadores posen trens on hi ha gent, i saben que a Tarragona hi ha dos milions d’usuaris de trens regionals i 700.000 més que utilitzen l’estació de Camp de Tarragona. És un negoci segur”, sosté.
Pel que fa al cost, reconeix que seria més cara la de Tarragona a causa dels diferents enllaços ferroviaris necessaris, però es pregunta: “Va sortir barata la de Màlaga? O la de València, o la de Girona? Girona en pot tenir una i nosaltres no? Per què?”. Aquesta postura localista ha generat malestar a Vila-seca, i el seu batlle, Pere Segura, ha abandonat temporalment les reunions de la futura Àrea Metropolitana de Tarragona. (Font: Diari de Tarragona).
Insolidaritat
L’alcalde de Tarragona és un exemple clar de perversió política. D’insolidaritat intermunicipal. Basa la seva argumentació en una hipòtesi (“podria passar”, diu), no en dades contrastades. La de Viñuales és també una estratègia política clàssica: utilitzar emocionalment la por davant d’una pèrdua potencial que ell es treu de la màniga quan convé per influenciar sobre els ciutadans. Dit d’una altra manera: crea un relat colpidor per enfrontar territoris i amagar inaccions pròpies no dutes a terme en el passat.
El projecte d’intermodalitat al Camp de Tarragona no necessita espavilats. Viñuales faria bé de reclamar garanties tècniques i consens institucional, en comptes de recórrer a la retòrica victimista d’un eventual “perdré trens” en el seu afany de posar-se medalles.
