Tot i que Salou compta amb una xarxa de carrils bici que connecta el municipi amb Vila-seca i Cambrils, aquesta infraestructura presenta deficiències greus d’ubicació i funcionalitat. Els carrils, sovint mal integrats en la trama urbana, han estat concebuts més com una operació de maquillatge urbanístic que no pas com una aposta real per a la mobilitat sostenible.
Molts dels trams resulten perillosos tant per als ciclistes com per als vianants, fet que en condiciona l’ús. L’escassa separació amb la calçada, l’absència de senyalització clara i la convivència forçada en espais reduïts generen conflictes quotidians i fan que, en molts casos, els carrils siguin infrautilitzats.
Una de les evidències més clares d’aquesta manca de planificació és que Salou no disposa d’aparcaments per a bicicletes. Això fa que molts usuaris les lliguin a senyals de trànsit o mobiliari urbà, dificultant el pas dels vianants, especialment en voreres ja de per si estretes.
El resultat és una ciutat que presumeix de tenir carrils bici, però que no facilita realment el seu ús. El resultat de tot plegat? Que el discurs institucional i la realitat del carrer van, un altre cop, en direcció contrària.
