Conec en Paco des de fa molt de temps. I ens trobem sovint al carrer. Parlem una estona, arreglem el país durant uns minuts i seguim. Cadascú pel seu costat. M’havia parlat dels problemes amb la família. Tot just amb aquelles persones que l’haurien de cuidar quan es fa gran. Però desconeixia la magnitud del calvari que pateix. Ho publicava ahir el Diari de Tarragona. En publico un resum; la notícia sencera la teniu aquí.
En Paco Tomàs viu en un carrer tranquil. Sempre havia estat un refugi. Allà hi va néixer, allà hi va viure amb els seus pares fins que van morir, i allà segueix. Avui és la seva presó. Als 79 anys, amb una discapacitat reconeguda del 76%, diu que gairebé no surt d’una petita habitació al fons del passadís perquè la seva filla i el seu gendre, als quals ha denunciat, el tenen “pràcticament tancat”.
En Paco va permetre que tots dos, juntament amb els seus tres fills menors, s’instal·lessin al domicili només durant uns mesos a l’estiu del 2022, mentre ell estava ingressat en el sociosanitari. Afirma que el van enganyar. Que mentre era ingressat li van canviar el pany de la porta i es van quedar a casa seva. En Paco va interposar una demanda civil i una denúncia penal.
Sentència favorable
El primer cas ja s’ha resolt en primera instància i la sentència, dictada el novembre de 2024, és contundent: “Es condemna els demandats [la filla i el gendre] a deixar lliure, vacant, expedita i a disposició de l’actora l’habitatge [...] en cas contrari, es procedirà al llançament”. La parella va recórrer contra aquella resolució i, mentre l’Audiència de Tarragona decideix, continuen sota el mateix sostre.
En Paco descriu la seva vida quotidiana com un calvari. El matrimoni s’ha defensat dient que ell els va fer venir de fora de Catalunya per cuidar-lo. Ell replica que no és així, que li fan la vida impossible i que fins i tot han arribat a robar-li: “Visc tancat a casa meva”. El relat agafa tons encara més inquietants quan descriu amenaces i assetjaments. “Em tiraven coses a terra perquè rellisqués i caigués”, assegura.
Amenaces
La nit del 27 de desembre de 2023 es va convertir en un punt de no retorn. Segons la família, la filla va arribar a casa, va agafar un ganivet de la cuina i es va dirigir a l’habitació d’en Paco dient: “Et mataré, fill de puta, aquesta casa és meva”.
Ell explica que, en sentir-ho, va trucar a un conegut perquè anés a ajudar-lo, va sortir del seu quarto i, quan li va dir a la seva filla que marxés, ella va avançar cap a ell amb el ganivet a la mà i el va amenaçar. Els familiars es van interposar, van fer tornar en Paco a l’habitació i es van quedar discutint amb ella fins que va arribar la policia, que, segons expliquen, va reduir l’episodi a un conflicte familiar.
L’atmosfera a la casa, segons en Paco, és opressiva. Diu que el balcó on solia asseure’s al sol avui està bloquejat amb objectes i escombraries. Denuncia que l’habitatge acumula brutícia i mobles recollits del carrer. Unes fotografies que ell mateix mostra posen en evidència el desordre i les dificultats de mobilitat que pateix en diversos espais del domicili.
Factures desorbitades
La llum, mentrestant, s’ha convertit en un luxe: les factures oscil·len entre els 370 i els 500 euros mensuals i, després d’un tall de subministrament per impagament, algú el va reconnectar de manera irregular. En Paco tem que aquella instal·lació provoqui un incendi, i admet que viu atemorit: “Em mataran, calaran foc a la casa”, repeteix.
En l’àmbit judicial, el cas continua obert per tres vies: el desnonament civil, amb una sentència favorable a en Paco encara pendent de resoldre’s l’apel·lació; un procediment penal per presumptes maltractaments, del qual encara s’espera resolució; i la petició d’una ordre d’allunyament que va ser denegada en el seu dia per la presència de menors a l’habitatge.
“Només vull estar tranquil, a casa meva, però visc acovardit en una habitació”. (Font: Diari de Tarragona).
