Colpidor testimoni de la Maria José Loos Maynou al meu compte de Facebook sobre la Festa al Cel que se celebra aquest cap de setmana a Salou:
“Ahir, a Salou, vaig presenciar una escena que em va deixar un mal regust. En passar un avió de guerra, un nen ucraïnès es va llançar a terra, amb les mans al cap, i es va aixecar tremolant de cap a peus. La por gravada en el seu cos parlava més que mil paraules. A Salou hi viuen diverses famílies ucraïneses, igual que russes que rebutgen la guerra”.
La Festa al Cel de Salou, presentada per l’Ajuntament com un esdeveniment familiar i d’entreteniment, ha deixat ja imatges incòmodes abans fins i tot de la inauguració oficial. Els vols d’assaig, iniciats dijous, van provocar escenes de por entre alguns veïns, especialment entre persones refugiades de la guerra.
Refugiats de la guerra
A Salou viuen famílies ucraïneses, moltes de les quals han fugit dels bombardejos, igual que russes que rebutgen la guerra. Per a elles, veure avions militars creuant el cel no és cap espectacle: és reviure el pitjor dels records.
Aquest episodi posa de manifest la contradicció del relat institucional. L’alcalde, Pere Granados, ha insistit que la Festa al Cel és una oportunitat per projectar la imatge de Salou al món i que es tracta d’“una exhibició única i familiar”. Però al mateix temps, aquests avions (Eurofighter, F-18, helicòpters de combat) són els mateixos models que es fan servir en conflictes armats i que maten persones.
Mentre el consistori ven un festival de “cultura aeronàutica i entreteniment”, la realitat és que legitima simbòlicament la guerra.
