Si Vila-seca i Salou haguessin continuat com un sol municipi i no s’hagués produït la segregació municipal el 1989, el pes econòmic, social i polític d’aquesta macroentitat administrativa hauria estat molt superior tant al Camp de Tarragona com, potencialment, a tota Catalunya.
Econòmicament, hauríem tingut més de 50.000 habitants, integrant el principal focus turístic de la Costa Daurada (PortAventura, zones hoteleres i platges) amb el nucli industrial, logístic i agrícola de Vila-seca. La gestió unificada de recursos, impostos i serveis hauria permès planificar millor les inversions i potenciar una estratègia territorial pròpia, amb una influència decisiva en el model de desestacionalització, turisme cultural, promoció del territori i atracció d’inversions.
Referent municipal
Socialment, el pes demogràfic hauria donat més visibilitat a la comunitat en la presa de decisions comarcals i regionals, amb més força per impulsar i articular projectes socials.
Políticament, un ajuntament amb més de 50.000 veïns hauria estat referent i contrapès directe a Tarragona i Reus, configurant un segon pol metropolità que hauria influït en els equilibris de poder tant comarcal com autonòmic. Dit d’una altra manera, Vila-seca i Salou hauria entrat amb més poder de decisió a la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona.
La no segregació hauria convertit Vila-seca i Salou en una macrocapital de referència, incrementant exponencialment el seu pes econòmic, social i polític, i generant una dinàmica territorial de gran rellevància tant per al Camp de Tarragona com per a Catalunya.
I el més important de tot plegat: molt probablement no hauríem hagut de patir el Pere Granados.
