L’Ajuntament de Salou va aprovar ahir el pressupost del 2026, que puja a 76 milions d’euros, un 4% més que el d’enguany. L’alcalde de Salou, Pere Granados, va tornar a defensar uns comptes “marcats per la transformació urbana i la millora dels serveis”, tot i que el missatge és pràcticament idèntic al que anuncia cada any des que governa el municipi, des del 2009.
El govern assegura que les noves partides suposen un “impuls modernitzador”, però el context polític apunta a una lectura diferent: el 2027 hi ha eleccions municipals, i per això s’han congelat impostos, alhora que s’emprenen grans obres per tenir-les enllestides en el tram final del mandat.
Segons l’equip de govern, el pressupost es fixa com a objectiu la mobilitat sostenible, la renovació d’espais públics i projectes de ciutat intel·ligent. És la reiteració del discurs que Granados ha mantingut durant quinze anys, sovint sense resultats estructurals visibles i amb un creixent estat d’abandonament de la ciutat.
Res no canvia
El model turístic continua sent estacional i massiu, l’accés a l’habitatge es manté cada vegada més crític i la renda disponible dels residents continua entre les més baixes de Catalunya.
Les grans inversions anunciades, com la reforma de carrers, nous equipaments i millores urbanístiques com la de l’Eix Cívic (que vol tirar endavant de forma unilateral), coincideixen amb l’entrada en el nou cicle preelectoral.
Transparència, eficàcia, responsabilitat?
Malgrat la insistència de l’alcalde en un “Salou que avança cap a un nou model”, la realitat és que patim una dependència gairebé absoluta del turisme, amb la consegüent precarietat laboral i una nul·la diversificació econòmica.
Per adobar-ho, Granados afirma que “la nostra obligació és servir Salou amb transparència, eficàcia i responsabilitat. Avancem perquè sabem cap on volem anar: una ciutat moderna, cohesionada, sostenible, que aposta pel progrés i amb qualitat de vida per a tothom”. Aquest és el problema: que cada vegada som més els que creiem que no només no sap on va, sinó que no té cap altre lloc on anar. D’aquí que no vulgui deixar l’alcaldia.
