L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha anunciat que presentarà una querella per injúries contra el regidor de l’oposició Ignacio Duran, portaveu del grup USAP. L’anunci s’ha produït després que Duran acusés ahir l’equip de govern, durant el ple municipal, de fer cas omís d’alguns presumptes casos d’assetjament laboral a l’Ajuntament.
L’equip de govern ha desmentit rotundament aquestes acusacions i ha assegurat que no existeix cap prova que les sustenti. En aquest sentit, el PSC, que forma part de la candidatura conjunta amb Granados, ha avançat que sol·licitarà l’àudio íntegre del plenari per tal que els serveis jurídics puguin estudiar el cas i emprendre, si escau, les accions legals pertinents.
La polèmica amb el portaveu d’USAP s’ha allargat fins al final de la sessió plenària, quan Duran ha afegit noves afirmacions assegurant que algunes famílies li han traslladat que els seus fills pateixen situacions de discriminació racial a les escoles del municipi.
Davant d’aquestes declaracions, l’equip de govern ha reiterat la necessitat que aporti proves concretes i ha advertit que, en cas contrari, es tracta només d’acusacions sense fonament destinades a debilitar políticament el govern de Pere Granados. (Font: TAC12)
Tenir la pell molt fina
En l’àmbit polític, la crítica i la denúncia formen part de la funció de control que exerceixen els regidors de l’oposició. Alhora, la legislació vigent protegeix la llibertat d’expressió i el dret a debatre qüestions d’interès públic, especialment en espais institucionals com els plens municipals.
L’ús reiterat de querelles —o l’anunci d’aquestes— com a resposta a la crítica política pot acabar generant un efecte contrari al desitjat, ja que pot ser interpretat com una manera de limitar o intimidar el debat democràtic.
A la política espanyola, de fet, no és estrany sentir acusacions i desqualificacions de tota mena (a Pedro Sánchez el PP l’ha titllat de macarra cap amunt) sense conseqüències judicials, més enllà del desgast públic que sovint suposen per a qui les formula.
