L’Ajuntament de Salou ha informat que ahir l’alcalde, Pere Granados, va visitar les obres de rehabilitació de l’edifici de l’antiga Duana, situat entre el carrer Barcelona i la plaça Bonet. Segons el comunicat, les actuacions “avancen a bon ritme” i transformaran aquest immoble històric en un equipament turístic i de serveis de primer nivell.
Granados ha celebrat la recuperació d’“un edifici emblemàtic de la història de Salou” i ha assegurat que la seva nova vida suposarà “un autèntic revulsiu per al centre del municipi”. (Font: Ajuntament de Salou).
Ara que les obres avancen i les càmeres estan a punt, l’alcalde es mostra exultant amb la iniciativa. Com si els entrebancs que ell mateix va contribuir a generar haguessin estat esborrats pel temps.
Una memòria incòmoda
Fem memòria. El terreny, amb un edifici en estat ruïnós, va ser adquirit per la promotora Amsamar amb la intenció de construir-hi habitatges. Però l’any 2003, amb Esteve Ferran com a alcalde i Granados ja com a regidor, l’Ajuntament va modificar l’ús del solar de residencial a hoteler, perjudicant directament la promotora.
Amsamar va portar el cas als tribunals, i el 2010, amb Granados ja com a alcalde, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar l’Ajuntament a indemnitzar-la amb 3,8 milions d’euros, més interessos. La xifra final va superar els quatre milions.
El calvari urbanístic
Amb Granados la situació no va millorar. Els permisos eren denegats sistemàticament, les obres s’endarrerien i la promotora es trobava en un calvari administratiu que semblava no tenir fi. Només quan Amsamar va amenaçar de continuar litigant i abandonar Salou, es va desbloquejar el projecte.
Ara, amb les obres en marxa, l’alcalde es presenta com a impulsor entusiasta d’una rehabilitació que, durant anys, va ser obstaculitzada des del mateix consistori.
Les fotos, que no hi faltin
La visita de Granados a les obres de l’antiga Duana és, en definitiva, una postal institucional amb memòria selectiva. L’edifici es rehabilita, sí, però la història que l’ha portat fins aquí no es pot tapar amb una armilla reflectant ni amb un somriure davant les càmeres.
