Dissabte passat, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va muntar un dels seus numerets: va celebrar davant del monument a Jaume I el 60è aniversari de la inauguració de l’esmentat monument. Hi va portar els gegants, la Mulasseta i hi va fer un parlament commemoratiu. Perquè Salou “és molt més que sol i platja: és història, és cultura i és identitat”, va pontificar. A més, hi va fer gravar la inscripció 60 anys a Salou. (Font: Ajuntament de Salou).
A banda que la celebració arriba tard (el 60è aniversari es va complir el 28 de novembre i que el monument presenta un evident estat de deixadesa), cal preguntar-se: per què Granados commemora el 60è aniversari i no, per exemple, el 61è o el 62è? Per què no es va recordar el 2015, quan ell ja era alcalde (ho és des del 2009)? O per què no espera al 75è aniversari (Granados té intenció de tornar a presentar-se a les municipals)? El 60 no és un número rodó, ni especialment carregat de significat històric, cultural o social. No marca un canvi de cicle, ni respon a una tradició commemorativa reconeguda.
La pregunta és inevitable: per què ara? Què ha canviat perquè enguany s’hagi considerat imprescindible deixar constància en pedra —literalment— d’un aniversari qualsevol. La resposta és clara: la foto. Buscava una altra excusa per fer-se visible, per ser el centre d’atenció. A l’alcalde se li’n fot Jaume I; primer és ell!
