PortAventura ha contribuït amb més de 17.000 milions d’euros al PIB català des de la seva obertura el 1995, dels quals 16.523 milions (el 92% del total) s’han concentrat a la demarcació de Tarragona.
Aquesta dada es desprèn de l’estudi socioeconòmic elaborat per l’auditora PwC amb motiu del 30è aniversari de la inauguració del parc de Vila-seca i Salou. (Font: Crónica Global).
Salou viu en l’eterna paradoxa: som un dels grans motors turístics del país, però al mateix temps una de les ciutats amb rendes per càpita més baixes de Catalunya. I no és perquè falti activitat econòmica. La pregunta és: què en queda realment de tot això a Salou?
Per a Salou, les escorrialles
La resposta és senzilla: ben poc. La precarietat que denuncien els treballadors del parc temàtic (sous minsos, contractes temporals, estacionalitat i una vaga aquest any per exigir increments salarials) no és cap excepció. És, de fet, l’esquema econòmic general de la ciutat, i amb grans cadenes hoteleres passa exactament el mateix: salaris ajustats, plantilles reduïdes al límit i un model que depèn d’esprémer al màxim una mà d’obra sovint no qualificada.
D’aquesta manera, Salou genera milions però no benestar. Acumula masses de turistes, però no acumula treball ben remunerat. I mentre el relat oficial parla de lideratge, projecció internacional i grans xifres, el dia a dia de centenars de treballadors explica una realitat molt diferent: una riquesa que passa de llarg, una feina que és de temporada i un territori que veu com els beneficis marxen tan de pressa com arriben.
Potser la pregunta no és quant aporta Salou al PIB de Catalunya, sinó quant aporta aquest model turístic als salouencs.
