Us convido a veure dues felicitacions nadalenques. Són curtes. La primera (que ja he comentat) és de l’alcalde de Salou, Pere Granados (i que podeu veure aquí); la segona, de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura (i que teniu aquí). Mostren dos estils comunicatius completament diferents.
La de Granados és una felicitació anquilosada, lenta, monòtona, amb una expressió facial rígida, una estètica de l’època del Paco Martínez Soria, i el seu protagonista llegeix (encara que intenti dissimular-ho) allò que recita.
La segona felicitació té un ritme més viu, està més treballada i és més dinàmica. El resultat és més original (fins i tot en el contingut), fresc, vital i il·lusionant. Transmet energia positiva i, sobretot, hi ha contacte visual: no som davant d’una mòmia.
Les dues felicitacions reflecteixen també dues maneres diametralment oposades d’entendre el govern municipal. La primera es manté ancorada en el passat; la segona et convida a viure el futur.
No és només una qüestió d’estil nadalenc, sinó un símptoma clar de com s’entén el poder: conservar-lo com una relíquia del passat o exercir-lo com una eina viva, capaç de generar il·lusió i noves expectatives.
