L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat per alguns dels seus socis de govern, va celebrar ahir un esmorzar de Nadal amb els mitjans de comunicació. Suposo que l’alcalde devia aprofitar la trobada per alliçonar els periodistes i reafirmar el seu compromís amb la propaganda institucional.
Aquestes reunions són força anacròniques. I tenen molt poc a veure amb la transparència que predica Granados. Bàsicament, perquè l’actitud del batlle (parlant des d’un faristol) ja ho diu tot: jo aquí i vosaltres a escoltar-me i a prendre nota del que dic.
En un context actual, on el bon periodisme cada vegada reclama independència i que els polítics els deixin treballar en pau, fer aquesta mena de trobades no deixa de tenir un caire feudalista. Més quan els gabinets de premsa de les institucions han esdevingut un espai de manipular i pressionar els informadors. O per amenaçar-los de retirar-los la publicitat, si publiquen el que no agrada a l’amo del talonari.
A més, el gest d’invitar la premsa a un esmorzar nadalenc té un rerefons clar: “Vine, que et donaré menjar, que ja sé que no paguen gaire”. Es busca crear un clima de simpatia i bon rotllo per colar millor els comunicats d’alcaldia que els faran arribar.
Paternalisme
Per no parlar del to paternalista de la trobada, amb un alcalde parlant d’èxits, lloant-se a si mateix i repartint caramel·lets.
El que persegueix Granados amb aquests esmorzars és un periodisme de butaca, el relat publicitari, traslladar la seva litúrgia, amb ell com a amo i gran salvador de la ciutat.
