El nou rècord del turisme a Espanya, amb 97 milions de visitants estrangers i 135.000 milions d’euros de despesa el 2025, ha sanejat els comptes de resultats de les empreses, però no s’ha fet notar ni en l’increment de les plantilles, ni en la millora de les condicions laborals ni en l’augment dels salaris. És una de les crítiques recollides en l’informe El sector turístic. Present i futur d’un sector estratègic en l’economia espanyola, elaborat pel gabinet d’estudis de la Federació de Serveis de CCOO.
L’estudi remarca que la suma d’ambdós factors (més turistes i poc reforç de les plantilles) ha derivat en un excés de càrrega de treball. “Si el 2025 el sector atén set milions de viatges més que l’any passat, per cobrir aquesta demanda el sector només ha creat, al tancament de l’any, 40.000 llocs de treball, un volum inferior al que va crear en finalitzar el 2024, amb 65.000 llocs de treball”, recalca.
“Aquestes xifres poden donar una primera idea de la intensificació de les càrregues de treball que aquest model d’èxit turístic basat en la recerca de cada cop més turistes ha suposat per als empleats de l’hostaleria. La bretxa entre el creixement de l’activitat turística i el del mercat de treball evidencia que el sector té marge per consolidar més ocupació al tancament de l’any”, va apuntar Ramón González Monroy, secretari general de la Federació de Serveis de CCOO.
Precarietat
L’altra assignatura pendent de l’activitat turística a Espanya, segons l’informe, és la consolidació de l’ocupació estable. Tot i que l’última reforma laboral va servir per acabar amb els elevats nivells de temporalitat, el sindicat denuncia el repunt del treball a temps parcial, “que ha emergit com la via d’escapament a la reforma laboral per continuar creant ocupació precària. Atès que la norma ha impossibilitat una part important de les contractacions temporals, les empreses estan explotant la via de la parcialitat per poder organitzar les plantilles en sistemes de torns cada cop més efímers, en el que s’està instaurat com un model de treball a demanda encobert. Així, l’hostaleria opera, com a mínim, amb una taxa de parcialitat del 33%”.
Monroy va incidir durant la presentació en un altre aspecte col·lateral del rècord turístic, com és la massificació. “Ja és una realitat en quatre comunitats autònomes (Catalunya, Madrid, Balears i Canàries). L’ocupació en habitatges turístics ha crescut un 7%, gairebé quatre vegades més que l’ocupació hotelera (2%), l’últim any, i això està generant molta pressió sobre el territori i un encariment de l’habitatge que, al seu torn, provoca moltes dificultats perquè els assalariats puguin trobar allotjament en aquestes destinacions”.
Millora de les retribucions
En aquest context, el sindicat considera prioritària la signatura d’un pacte d’estat per a la indústria turística, “a favor de l’ocupació de qualitat per a les persones treballadores del sector, que millori la qualificació i l’ocupabilitat de les plantilles, que desenvolupi plans de carrera professional que afavoreixin el manteniment i la permanència als llocs de treball, estabilitzant l’ocupació, millorant les retribucions, així com l’adequació de les càrregues de treball, especialment en els moments de més activitat”.
En paral·lel, considera “imprescindible” dotar adequadament de personal les plantilles en les èpoques de més activitat, “amb la finalitat de posar fre a l’augment continuat de les càrregues de treball, que no condueixen més que a problemes de sinistralitat i de salut laboral entre les persones treballadores i al deteriorament de la qualitat dels serveis prestats a la clientela”.
Treballar per viure, no viure per treballar
L’estudi incideix especialment en les baixes retribucions que perceben els treballadors de l’hostaleria, que suma més de la meitat dels 2,75 milions de cotitzants amb què va tancar el turisme a Espanya l’exercici passat, i exigeix una millora elevada i automàtica. “El 95% de la població assalariada a l’hostaleria està per sota del salari mitjà del país. Per tant, resulta imprescindible apostar clarament per assolir una revalorització real dels salaris que permeti oferir una ocupació de qualitat i que el treball sigui per viure i no viure per treballar”, va precisar Monroy.
I, per il·lustrar aquesta asimetria en les retribucions del turisme enfront de la resta d’activitats, va remarcar que el PIB per càpita a Canàries i Balears, les comunitats on el turisme és el principal generador d’activitat i ocupació, és el més baix de tot Espanya. (Font: El País).
