L’auge creixent del turisme a Salou ha anat diluint, amb el pas de les dècades, unes tradicions que antigament es vivien amb una forta intensitat religiosa i comunitària. Durant els anys cinquanta, la Setmana Santa era una de les celebracions més arrelades al municipi, en un context en què Salou encara no s’havia convertit en el gran pol turístic actual.
Els actes començaven a l’església de Santa Maria del Mar, on els altars es guarnien amb espelmes, flors i teles, creant un ambient solemne. Des d’allà sortien les processons que recorrien els carrers del nucli antic fins al passeig de les Palmeres, amb una participació notable dels veïns.
El Divendres Sant es vivia amb un respecte rigorós: es complia estrictament la prohibició de menjar carn i el poble mantenia un ambient de silenci i dol generalitzat.
A finals de la dècada dels cinquanta, Salou va començar a rebre els primers estiuejants i visitants de cap de setmana. Tot i això, el caràcter de les celebracions continuava sent majoritàriament local i devot, encara lluny de la transformació turística que arribaria anys més tard.
Les imatges, datades el 1955 i publicades pel Centre d’Estudis Salouenc, formen part del fons Joan Sardiña i esdevenen un testimoni gràfic d’aquella època. Entre els participants s’hi poden identificar Ramon Blasi (a dalt, portant el Crist), el seu germà Esteve, Félix Gacho, Salvador Ginovart, Manolo Tomàs, Anton Maria Alcové i Esteve Ferrán, entre altres.
Cambrils, Tarragona i Reus encara mantenen aquesta tradició, però a Salou la Setmana Santa ha anat perdent progressivament el seu caràcter popular i religiós, eclipsada per la pressió turística i el canvi de model de municipi, que ha passat de ser una comunitat marinera a una destinació turística internacional sense personalitat.
