La figura de Carme Brull Vaqué va ser una de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida recentment pel cronista local Joan Sardiña al Casal de les Dones. La seva trajectòria personal permet resseguir bona part de la història quotidiana del Salou del segle XX.
Carme Brull va néixer el 12 de febrer de 1928 a l’Ametlla de Mar. Era filla de Batiste Brull Llaó, més conegut com a Cap de Sucre i pescador de professió, i de Vicenta Vaqué Borràs. Va tenir tres germans: Batistet, Pepito i Rogelio, tots ells vinculats també al món de la pesca.
Quan tenia vuit anys, la família es va traslladar a Salou i es va establir a la casa coneguda com cal Farinetes. La seva infantesa va quedar marcada per la Guerra Civil. Durant el conflicte va haver de ser operada d’urgència d’una cama a l’Institut Pere Mata de Reus, que en aquells moments funcionava com a hospital militar.
Costurera
Professionalment, Carme Brull es va dedicar a la costura. Va aprendre l’ofici de modista a Reus, ciutat on es desplaçava habitualment amb el carrilet. Entre les moltes anècdotes que conserva la memòria popular destaca el fet que va ser la primera dona de Salou a casar-se vestida de blanc, en una època en què la majoria de núvies encara ho feien de negre.
La seva història personal està estretament lligada a cal Farinetes, on vivia i treballava. Allí va conèixer qui seria el seu futur marit, Fernando Gómez Núñez. El jove guàrdia civil li portava les camises de l’uniforme perquè les arreglés, una relació professional que acabaria convertint-se en una història d’amor.
Fernando Gómez havia nascut el 8 d’octubre de 1924 a El Almendro (Huelva). Va arribar destinat a la caserna del Racó de Salou l’any 1945. La parella es va casar a l’església de Santa Maria del Mar el 7 de juliol de 1956 i va tenir dues filles, Esther i Eva. Amb el pas dels anys, la família es va ampliar amb quatre nets: Gerard, Sergi, Albert i Marina.
La Colla del Dimecres
Després de divuit anys de servei, Fernando Gómez va deixar la Guàrdia Civil l’any 1962. Posteriorment, va treballar durant dues dècades al Banc Comercial Transatlàntic, a les oficines de Salou i la Pineda, i també va exercir com a guàrdia urbà al municipi.
Més enllà de la seva professió, la Carme Brull va destacar per la seva implicació en la vida social de Salou. Va organitzar nombroses excursions amb autobús i va ser una de les impulsores de la popular Colla del Dimecres de la Festa Major, una iniciativa que va contribuir a reforçar els vincles entre moltes dones del municipi.
En els darrers anys de la seva vida, el matrimoni va tornar a establir-se a l’Ametlla de Mar, tancant així un cercle vital que havia deixat una profunda empremta a Salou.
(La informació ha estat facilitada per la seva filla gran, Esther Gómez Brull. A la fotografia que acompanya el text hi apareix també Eduard Brull, nebot de Carme Brull).
