dissabte, 8 d’agost del 2026

El passeig Jaume I s’omple de cultura popular durant les Nits Daurades

 


El passeig Jaume I de Salou va acollir aquest divendres l’exhibició d’elements festius de les Nits Daurades, la festa major d’estiu del municipi, que va aplegar centenars de persones per gaudir de la cultura popular local.

L’acte va comptar amb la participació d’una àmplia representació del seguici festiu salouenc. Hi van desfilar la Morena de Salou, els gegants pescadors Ramon i Maria del Mar, els gegants manotes l’Arlequí i la Nena, el Pantabrut, la Gralleta, el gegant Xaloc, la Mulassa, la Mulasseta i els Nanos de Salou, representats per la Catalana i el Turc.

L’acompanyament musical i de percussió va anar a càrrec dels Grallers la Tarota, els Tabals del Xaloc, els Diables Maleïts i els Voravent Grallers de Salou, que van donar ritme i ambient festiu a tot el recorregut.

La cercavila va començar a la plaça de les Comunitats Autònomes i va recórrer el passeig fins a les fonts cibernètiques, on la jornada va culminar amb un ball de bastons final que va posar el punt final a una nova mostra del patrimoni festiu i tradicional de Salou. (Font: Ajuntament de Salou).

L’Ajuntament destina 1,7 milions per renovar voreres

 


L’Ajuntament de Salou ha iniciat la primera fase d’un pla de millora i renovació de voreres, intervenint simultàniament en 13 punts del municipi. Aquest desplegament forma part d’un projecte global de modernització de l’espai públic pressupostat en 1,7 milions d’euros, que preveu un total de 27 actuacions en diferents barris. (Font: Ajuntament de Salou).

Està bé que l’Ajuntament puntualitzi que es tracta d’una primera fase, perquè amb la quantitat de feina que tenen pendent, fruit de la deixadesa acumulada durant anys, aquests 1,7 milions d’euros no donen ni per començar.

De veritat hi haurà habitatge protegit a Emprius?

 


La demarcació de Tarragona comptarà amb 43 solars inclosos en la segona convocatòria de la reserva pública de solars impulsada per la Generalitat. Aquests terrenys permetran construir 1.521 habitatges protegits de lloguer assequible, segons les dades facilitades pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

La xifra inclou els 30 solars del Camp de Tarragona, amb capacitat per a 1.004 habitatges; els nou de les Terres de l’Ebre, on es preveuen 272 habitatges; i quatre solars al Vendrell, amb 245 habitatges projectats.

Per municipis, hi ha 2 solars amb 17 habitatges a Aiguamúrcia, 3 amb 199 a Cambrils, 1 amb 10 a la Selva del Camp, 2 amb 23 a l’Espluga de Francolí, 2 amb 67 a Montblanc, 3 amb 104 a Reus, 2 amb 122 a Salou, 3 amb 26 a Sarral, 11 amb 371 a Tarragona i 1 amb 65 a Torredembarra. (Font: Diari de Tarragona).

Dos solars i 122 habitatges a Salou. És realment creïble l’anunci de l’Ajuntament de Salou de construir 1.700 pisos socials a Emprius, aprovat en l’últim ple, o ens trobem davant d’un nou brindis al sol de cara a les eleccions municipals de l’any vinent?

Vila-seca i Salou, dues maneres antagòniques de governar

 


L’Ajuntament de Vila-seca ha presentat la seva proposta a la convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya, que suposa una inversió global de 25 milions d’euros estructurada en 29 actuacions estratègiques que es desenvoluparan durant els pròxims sis anys. L’objectiu principal és revitalitzar el centre històric i els barris adjacents del Colomí i la Formiga.

Per fer-ho possible, el consistori ha sol·licitat una subvenció de 15 milions d’euros a la Generalitat i s’ha compromès a finançar els 10 milions restants mitjançant recursos municipals i altres fons.

El pla preveu construir una nova biblioteca, rehabilitar l’Ateneu Pi i Margall, crear espais de cotreball, recuperar els antics safareigs modernistes i adaptar la Casa dels Obrers, l’Esplai Sant Esteve i l’antiga biblioteca com una única infraestructura comunitària distribuïda.

A més, el projecte contempla reformar l’avinguda de Francesc Macià i la rambla, crear nous refugis climàtics, millorar la mobilitat, rehabilitar habitatges, impulsar una comunitat energètica local, implantar enllumenat sostenible i revitalitzar el centre urbà amb nous sectors econòmics.

Aquesta inversió ha estat aprovada per tots els grups polítics de l’Ajuntament (Vila-seca Segura, PSC, Vila-seca en Comú i Decidim Vila-seca), amb l’única excepció de Vox.

Aquest escenari contrasta amb la situació que sovint es viu a Salou, on la manca d’acords en grans projectes urbanístics del govern de Pere Granados és una constant.

Només cal veure el desacord que genera el desenvolupament urbanístic d’Emprius Nord, aprovat en el darrer ple, i el projecte de l’Eix Cívic, qüestionat no només pels partits de l’oposició sinó també per col·lectius veïnals.

Quan l’alcalde es creu el gran comissari

 


El top manta s’ha convertit en la nova obsessió política de Pere Granados. Aquest estiu n’ha fet el gran tema de combat: declaracions contundents, exigències de mà dura, pressions públiques a Interior i una intensa activitat crítica a les xarxes socials.

Aquesta fixació, en certa manera, l’ha trasbalsat. El passat 7 de juliol els Mossos d’Esquadra van desplegar un dispositiu contra el top manta al Cap de Sant Pere de Cambrils en què es van intervenir 2.600 articles falsificats. 

Hores més tard, Granados publicava a Facebook un missatge triomfalista assegurant que, “gràcies a les seves pressions”, “per primera vegada s’ha actuat de forma efectiva contra el top manta a Cambrils” i que la zona havia quedat lliure de manters. En el seu relat, el mèrit no era dels Mossos ni d’una coordinació d’aquest cos amb l’Ajuntament de Cambrils, sinó de les seves pròpies pressions. El súmmum de la modèstia, vaja.

La realitat, però, és tossuda. L’endemà, els manters tornaven a ocupar el passeig marítim de Cambrils. I aleshores el mateix alcalde que s’havia atribuït l’èxit de l’operatiu anterior tornava a carregar contra l’Ajuntament de Cambrils i ara també contra la Conselleria d’Interior perquè els dispositius policials “no resolien el problema” i els venedors reapareixien al cap de poques hores.

La contradicció és evident. Si la batuda havia estat tan efectiva gràcies a les seves pressions, com s’explica que l’endemà els manters tornessin als seus punts habituals?

Aquest comportament de l’alcalde de Salou revela una manera de fer política basada més en la posada en escena que no pas en l’anàlisi seriosa d’un fenomen complex. El top manta no desapareix amb batudes policials ni amb proclames grandiloqüents. Qualsevol responsable institucional mínimament rigorós sap que els operatius policials poden reduir temporalment la presència de manters, però difícilment poden eliminar el fenomen per si sols.

De fet, no sorprèn el discurs fantasiós de Granados. N’ha fet uns quants. Com quan va assegurar que els responsables de Hard Rock li havien confessat (tot just a ell, no al Govern català) que volien marxar, una afirmació que es va desinflar ràpidament.

S’acosten les municipals, i Granados vol protagonisme. Per repetir en l’alcaldia és capaç de tot. Fins i tot fer-se passar pel cap dels Mossos d’Esquadra, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil.

Jo també hi estava en contra

 


Al principi és una curiositat. Després, un intent. Més tard, un resultat. I, gairebé sense adonar-te’n, l’acabes incorporant com a eina de treball quan els tràmits, els comunicats i els projectes necessiten posar-se en ordre.

Quan vaig llegir que es presentava un musical creat amb IA em va sorprendre, perquè hi vaig veure reduït allò que, en el meu cas, considero el meu patrimoni: la creativitat. La realitat, però, és que, quan he de redactar un document seriós, institucional, o un projecte ambiciós, tinc dues opcions: una plantilla de Word o un assistent personal que poleixi el contingut. Com que soc la primera a reclamar quan les coses no es fan bé, millor brillar en el detall.

Si a tot això hi afegeixo haver de fer malabars amb l’estructura necessària per presentar tres projectes personals i plantar cara a algunes administracions que no actuen amb justícia, sincerament em sento alleujada de no haver de copiar una plantilla ni pensar com desenvolupar pàgines i pàgines d’un projecte el germen del qual, la idea, és absolutament meva, però que acaba superant-me per pur esgotament mental. En definitiva, es tracta d’auditar amb rigor la meva pròpia presència.

Amb això no vinc a cantar-ne les excel·lències, sinó a constatar l’agilitat que aporta al procés de pensament i la claredat en l’exposició.

També he patit la meva primera fregida mental intentant actualitzar una biografia professional que havia de reduir per explicar molt sense aclaparar. O elaborar un pla d’alimentació més saludable per a un òrgan determinat. O, fins i tot, comprovar l’equivalència de talles entre dues marques de sostenidors: una autèntica tortura de mesures i ajustos. Decidir entre diversos productes cosmètics. Obtenir traduccions de qualitat per presentar la meva feina en altres idiomes. Catalogar i vendre a eBay un material heretat que, d’una altra manera, probablement no hauria venut mai.

Continuaré creant projectes originals. Ara puc construir universos nascuts de la meva identitat i visió, a força de repetir i repetir un prompt fins que aconsegueix canalitzar el meu torrent vital, sense hipotecar dues-centes mil hores més de Photoshop.

Senzillament, he arribat a un lloc on feia temps que volia arribar, sense drenar-me. Sense necessitat de contractar un gestor, un comercial, un coach o un organitzador del temps.

A la IA li tinc prohibida la correcció d’estil. La meva veu continua sent innegociable. El que sí que fa és ordenar aquella allau d’idees que vaig guardant en carpetes mentre continuo obrint-ne de noves.

També li tinc prohibit que intenti adaptar-me a un llenguatge institucional que no és el meu. Prefereixo que es mantingui fidel a les meves instruccions abans que sonar com un document escrit per no molestar ningú. I si algú ha de censurar alguna cosa, aquesta he de ser jo. Ja em trobo prou irregularitats cada dia com per renunciar també al meu propi criteri.

Amb la tranquil·litat i l’honestedat que l’última decisió és meva, per molts epígrafs, maquetacions, presentacions o suggeriments que apareguin pel camí. Més meu que l’anell d’en Gòl·lum.

Continuaré escrivint amb la meva veu, perquè m’agrada, però tramitant amb rigor i amb assessorament. La IA no fa la meva feina. Renderitza les hores de vida que abans consumia en tasques mecàniques, tant si m’agradaven com si no. Me les estalvia perquè pugui dedicar-les a allò que només jo puc fer.

Per això, jo també hi estava en contra i ara estic a favor d’un ús moderat i ètic, però, en qualsevol cas, necessari i molt més útil que el motor d’un cercador. Perquè, en realitat, cada vegada que acudim a Google intentem respondre allò que desconeixem o que necessitem confirmar.

El que tampoc no té res de dolent és reconèixer que he trobat en una IA l’entusiasme i l’atenció al detall que alguns col·legues no van aportar o, senzillament, mai no haurien aportat a les meves cabòries. I potser és aquí on rau una part de la resistència que encara desperta la intel·ligència artificial. No en l’eina, sinó en el mirall que ens posa al davant.

Aporto com a referència dues màximes d’un dels meus mentors nord-americans, Dean of the School of Drama d’una prestigiosa universitat nord-americana, a qui no identificaré… Les meves fonts són el meu tresor.

A Broadway es diu: “T’alegres que al teu amic li vagi bé, però no millor que a tu”.

I la segona ja és aplicable a qualsevol gremi, fet que demostra, una vegada més, que, darrere les màscares de la tragèdia i la comèdia, el show business és una escola de vida: “Perquè tu prosperis, aquest mateix amic ha de fracassar”.

Preneu-vos-ho com vulgueu. Potser amb gel i agitat, no remenat.

Ja ho deia un company de la Cotton Club Big Band: “Digue’m Chris Bon. Christian, el del trombón”.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

divendres, 7 d’agost del 2026

El top manta no s’acaba amb policia

 


Pere Granados ha convertit el top manta en una de les seves grans batalles de l’estiu. L’alcalde de Salou carrega contra Cambrils, reclama més contundència a Interior, exigeix més presència dels Mossos i celebra cada operatiu com una victòria. Però, enmig de tanta policia, hi ha una pregunta que gairebé mai apareix: què fem amb els manters?

La venda ambulant sense autorització és il·legal i la comercialització de productes falsificats pot tenir conseqüències penals. Les queixes contra els manters provenen principalment de veïns que consideren que ocupen l’espai públic i també de formacions que utilitzen aquest fenomen amb un discurs clarament xenòfob i fins i tot electoralista. 

És el cas de l’alcalde de Salou, que busca protagonisme en la seva cursa a l’alcaldia el maig vinent. Tot plegat genera un debat que acaba reduït a una única resposta: més policia.

Si el mateix govern de Salou ha reconegut que els venedors són “l’esglaó més feble de tota la cadena”, per què no els ofereix alternatives que els treguin del carrer, mentre la policia persegueix sobretot qui importa, emmagatzema i distribueix les falsificacions?

Dit d’una altra manera: què ha fet l’Ajuntament de Salou per facilitar la integració social i laboral d’aquestes persones? Quins programes de formació, inserció i acompanyament ha impulsat?

Fer desaparèixer les mantes del passeig de Salou perquè apareguin uns quilòmetres més enllà no és solucionar el problema. És traslladar-lo al municipi veí mentre es projecta una imatge de fermesa.

No es tracta d’escollir entre policia i polítiques socials. Calen totes dues coses: contundència contra les xarxes que fan negoci amb les falsificacions i oportunitats per a les persones vulnerables que hi acaben atrapades per la seva situació administrativa i econòmica.

Governar no consisteix només a aconseguir que els turistes no vegin els manters. Consisteix també a intentar que els manters deixin de necessitar una manta per guanyar-se la vida.

UTPS retreu a Granados que l’habitatge social arribi 17 anys tard

 


Units Tots per Salou (UTPS) considera positiva la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovada en el ple de juliol per permetre la construcció de 1.700 habitatges de protecció oficial, però ha criticat que la iniciativa arribi després de “17 anys de govern” de l’alcalde Pere Granados.

UTPS considera que l’acord demostra que és possible desenvolupar una política d’habitatge assequible al municipi com la que, assegura, defensa el seu partit des de fa temps. En aquest sentit, recorda que el seu projecte preveu la construcció de 1.500 habitatges assequibles destinats als veïns de Salou.

Tot i celebrar la decisió municipal, el partit qüestiona el moment escollit per impulsar-la. “El que resulta sorprenent és que aquesta iniciativa arribi ara, després de 17 anys de govern de l’alcalde Pere Granados. Per què no es va impulsar abans?”, es pregunta UTPS.

La formació posa especialment l’accent en la proximitat temporal entre l’anunci municipal i una reunió que assegura haver mantingut recentment amb tècnics de l’Ajuntament per exposar el seu propi projecte d’habitatge.

Segons UTPS, durant aquella trobada els tècnics municipals els haurien comunicat que la proposta de construir 1.500 habitatges assequibles no era viable perquè el planejament urbanístic vigent no ho contemplava. “Pocs dies després, l’alcalde anuncia pràcticament la mateixa proposta i modifica el POUM per fer-la possible”, denuncia el partit.

UTPS celebra que finalment s’hagi optat per modificar el planejament i que, segons la seva interpretació, s’hagi demostrat que una iniciativa d’aquestes característiques sí que és viable. Tanmateix, considera que els veïns “tenen dret a preguntar-se per què no es va fer molt abans”.

La formació també reclama que les futures promocions d’habitatge social siguin “de qualitat, confortables i dignes” i aprofita per qüestionar el resultat d’algunes promocions d’habitatge del passat, entre les quals cita “l’edifici vermell” i “l’edifici de la Caixa d’Emprius”, dels quals assegura que la qualitat “va deixar molt a desitjar”.

UTPS també mostra cautela davant l’anunci de les 1.700 habitatges de protecció oficial i recorda altres projectes municipals anunciats en el passat que, segons la formació, no s’han materialitzat. Com a exemple, esmenta la ciutat esportiva presentada “fa més de 20 anys” i que mai no es va arribar a fer realitat.

Finalment, UTPS es compromet a impulsar les modificacions necessàries del POUM per facilitar la construcció d’habitatge assequible, “de qualitat, eficient i pensat per a les famílies de Salou”, amb l’objectiu que els joves i altres veïns puguin accedir a un habitatge sense haver de marxar del municipi. (Font: UTPS).

Trobada amb els bombers neerlandesos

 


Entre mos i mos, ahir, a l’àrea de servei de la Porta de Barcelona, era impossible no fixar-s’hi. Un nombrós grup de bombers neerlandesos compartia el sopar abans de tornar a la feina. Imponents i extraordinàriament simpàtics. 

Amb un detall que em va cridar especialment l’atenció: gairebé tots acompanyaven el menú amb una poma.

Però en aquelles taules hi havia molt més que un sopar. 

Aquests efectius treballen braç a braç amb els Bombers de la Generalitat en el marc del Mecanisme Europeu de Protecció Civil. Han vingut a sumar esforços i, alhora, a conèixer sobre el terreny com es combaten els grans incendis forestals en una orografia tan complexa com la nostra, una experiència que al seu país difícilment poden adquirir.

Després de desitjar-los “bon apetit”, que van entendre perfectament, tots em van respondre amb un somriure i un espontani muchas gracias”

Tot seguit, es van prestar encantats a posar per a la fotografia.

Veure’ls recuperar forces abans de continuar la seva tasca em va semblar la millor imatge del que hauria de ser Europa: persones de països diferents compartint coneixement i ajuda mútua.

Gràcies per ser aquí. 

Carolina Figueras Pijuán

Necrològica: Javier Compte Gracia

 

Ens ha deixat Javier Compte Gracia, de 86 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dissabte 8 d’agost, a les dotze del migdia al tanatori de Salou. Vetlla: sala 1. Posteriorment serà incinerat al crematori de Reus.

Necrològica: Antònia Pujol Taulera

 

Ens ha deixat Antònia Pujol Taulera, de 91 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà avui, divendres 7 d’agost, a les deu del matí al tanatori municipal de Salou. Posteriorment serà enterrada al mateix cementiri.

dijous, 6 d’agost del 2026

Harry Merlin Piper fa màgia, però l’alcalde el supera

 


El mag Harry Merlin Piper va actuar dilluns a la nit amb un espectacle de màgia a la plaça de les Comunitats Autònomes amb motiu de les Nits Daurades. El jove artista salouenc va aprofitar l’avinentesa per presentar per primera vegada davant del públic un número d’escapisme que defineix com el més arriscat que ha fet mai.

El que faré aquesta nit a Salou no ho ha vist ningú”, va assegurar Piper abans de la seva actuació. “Hi haurà molta màgia, molta emoció i també molta adrenalina. Sí que puc avançar que presentaré un número completament nou, el més perillós que he fet mai”, va afegir.

Naturalment, Piper va aconseguir superar la difícil prova i se’n va sortir. Del que no s’escaparà, però, és de la clavada que l’alcalde ens ha fotut l’1 d’agost a tots els veïns amb els impostos municipals.

Això sí que és màgia: fer desaparèixer els diners del compte corrent en qüestió de segons i quedar-se’ls! Quina castanya, tu!

Vox repta Granados a sumar-se a la seva denúncia contra el top manta

 


El grup municipal de Vox a l’Ajuntament de Salou ha convidat l’alcalde, Pere Granados, a sumar-se a la denúncia presentada per la formació davant la Fiscalia per actuar conjuntament contra l’estructura logística que, segons el partit, sosté el top manta al municipi.

La portaveu municipal, Ana Belén Rodríguez, ha llançat aquest desafiament després de les declaracions de Granados en què l’alcalde va carregar contra l’Ajuntament de Cambrils, els Mossos d’Esquadra i la Conselleria d’Interior per la gestió de la venda ambulant il·legal al límit entre Salou i Cambrils.

Vox qualifica l’actitud de l’alcalde de “cinisme polític” i l’acusa d’haver mantingut durant anys una actitud d’inacció davant el problema. La formació sosté que Granados intenta ara eludir la responsabilitat que correspon al seu govern municipal.

Segons Vox, Salou funciona com una base logística del top manta, ja que assegura que al municipi resideixen venedors i s’hi emmagatzema part de la mercaderia falsificada que posteriorment es comercialitza en zones turístiques de municipis veïns, especialment a Cambrils.

Les crítiques arriben després que Granados denunciés públicament la “manca de voluntat política” de Cambrils i de la Generalitat davant l’increment de manters al Cap de Sant Pere, concretament en la zona limítrofa amb Salou. L’alcalde també va qüestionar l’eficàcia dels macrooperatius policials contra les xarxes de distribució i va lamentar que els detinguts puguin quedar en llibertat poc després de les actuacions.

Vox considera, però, que un govern “responsable” no hauria d’actuar “per impulsos” ni limitar-se a generar titulars quan augmenta la pressió mediàtica sobre el problema. Per aquest motiu, la formació insta Granados a passar de les declaracions als fets.

El partit assegura que li “allarga la mà” perquè demostri que la seva preocupació pel top manta és real i el convida a adherir-se formalment a la denúncia que Vox ja ha presentat perquè s’investigui i s’actuï contra l’estructura logística de la venda de productes falsificats. (Font: Vox).

El top manta desperta la bèstia que Granados duu dins

 


Feia temps que l’alcalde de Salou no es mostrava tan bel·ligerant, com si la bèstia que porta dins (darrerament força amansida) s’hagués despertat d’una revolada. Us en recordeu, de quan carregava contra tothom, a tort i a dret, i només ell se’n salvava? Ahir Pere Granados va tornar al seu estil batallador d’abans i va arremetre contra Cambrils, els Mossos i tot aquell que se li posés al davant. I tot pel top manta, un problema que fins fa ben poc ignorava i que ell mateix, per interessos electorals, ha ressuscitat amb tota la seva ràbia.

Efectivament, Granados va convocar ahir els mitjans de comunicació a l’Ajuntament per denunciar públicament la “tolerància” i la “manca de voluntat política” de l’Ajuntament de Cambrils i de la Conselleria d’Interior de la Generalitat davant l’augment descontrolat de la venda ambulant a la frontera entre tots dos municipis.

Granados calcula que el nombre de manters a la zona del cap de Sant Pere ha augmentat fins a arribar a les 200 parades, i que la situació ha degenerat tant que fins i tot hi ha guies turístics de la zona que recomanen el lloc als visitants. Va afegir que s’està produint un “efecte crida” i que el panorama és “insostenible”.

L’alcalde, que va intervenir acompanyat del seu regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez (ERC), va qualificar de “muntatge de cara a la galeria” els operatius policials que actuen només contra els magatzems de distribució —que, curiosament, són a Salou— i va exigir a la Conselleria d’Interior una estratègia preventiva ferma a peu de carrer per impedir que els manters s’hi instal·lin.

En aquest sentit, va precisar que la Policia Local de Salou no pot intervenir quan els venedors es desplacen amb farcells pels seus carrers perquè en aquell moment no cometen cap il·legalitat: “El delicte de venda es comet un cop s’instal·len al costat de Cambrils”. “Si no s’atura ara, d’aquí a un temps podem tenir-hi 300 venedors”, va aventurar.

També va justificar que hi hagi manters que resideixin a Salou pel fet que Cambrils els permet disposar “d’un lloc de treball fix”, alhora que malparlava del municipi veí per “eludir les seves responsabilitats”.

Granados va insistir que “Salou ha fet els deures” per erradicar aquesta pràctica al seu terme municipal i va lamentar que la policia catalana, “en lloc de venir amb tants helicòpters, tants drons i tants ARRO, els deixin muntar les parades”.

UTPS titlla d’electoralistes les millores als parcs infantils

 


L’Ajuntament de Salou ha informat que destinarà 350.000 euros a la modernització de sis parcs infantils amb nous jocs per a totes les edats. Una inversió que ha estat qualificada d’electoralista per Units Tots per Salou (UTPS), que ha acusat l’alcalde, Pere Granados, de buscar un rèdit polític propi arran de les actuacions que l’Ajuntament pensa dur a terme. 

A més, UTPS considera “molt revelador” que el consistori hagi decidit intervenir-hi després de les denúncies i crítiques que el partit havia fet públiques sobre el deficient estat de conservació d’aquestes instal·lacions.

UTPS es pregunta per què aquestes millores s’executen ara i no “fa mesos o fins i tot anys” i vincula la decisió municipal amb la proximitat de les eleccions municipals del 2027.

Pere Granados torna a recórrer a l’oportunisme electoral, intentant vendre com un gran èxit unes actuacions que eren la seva obligació des de fa molt de temps”, denuncia la formació.

Segons UTPS, el manteniment dels parcs infantils hauria de ser una tasca permanent del consistori i no concentrar-se en actuacions puntuals. En aquest sentit, el partit sosté que les famílies de Salou “no necessiten obres d’última hora per fer-se la foto”, sinó que els espais destinats als infants es mantinguin en bones condicions durant tot el mandat.

La formació insisteix especialment en la seguretat dels equipaments i considera que les deficiències denunciades haurien d’haver estat resoltes molt abans. Per això, tot i valorar que finalment s’hi actuï, considera que les obres “arriben tard i malament”.

UTPS també acusa el govern de Granados d’intentar treure rèdit propagandístic de les millores. “Aquestes actuacions podrien i haurien d’haver-se realitzat fa molt de temps, sense esperar a l’oportunisme electoral de Pere Granados ni utilitzar ara aquestes obres com a propaganda”, assenyala.

El partit conclou reclamant que la conservació dels parcs sigui continuada: “Els veïns mereixen uns parcs infantils segurs i en bon estat durant tot el mandat, no només quan s’acosten les eleccions”. (Font: UTPS).

Els gats abandonen Broadway

 


Aquesta nit m’ha despertat el miol furiós d’uns gats sota la meva finestra. Durant uns segons m’he quedat escoltant-los. La meva ment ha viatjat a Londres. Als Jellicle Cats. A Macavity. A Memory. A aquelles cançons que, de tant en tant, encara em sorprenc taral·lejant des de principis dels anys vuitanta.

I precisament per això escric aquestes línies.

La notícia ha sacsejat el món del teatre musical. El tancament anticipat de Cats: The Jellicle Ball, només cinc mesos després de la seva estrena a Broadway, ha obert un debat que va molt més enllà del destí d’un espectacle.

La veu que ha encès totes les alarmes no ha estat la d’un crític ni la d’un economista, sinó la del mateix Andrew Lloyd Webber. I convé escoltar-la. El creador de Cats, El fantasma de l’Òpera, Evita o Jesucrist Superstar afirma que Broadway és “una idea cultural en greu perill” i que, en les condicions actuals, “pràcticament no té cap sentit financer estrenar un nou musical”.

Les seves raons són tan senzilles com inquietants: els costos de producció no deixen d’augmentar, mantenir un espectacle en cartell és cada vegada més car i recuperar la inversió s’ha convertit en una excepció. Fins i tot els mateixos creadors, denuncia Webber, accepten uns drets d’autor cada vegada més reduïts perquè les seves obres puguin arribar als escenaris.

La paradoxa és evident. Aquesta nova versió de Cats va rebre crítiques excel·lents, va guanyar tres premis Tony i va assolir una recaptació setmanal propera al milió de dòlars. Tot i això, ni tan sols això és suficient per fer rendible una producció valorada en 18 milions de dòlars.

Ja hi tornem a ser: l’èxit no sempre significa beneficis, ni els beneficis garanteixen l’èxit.

Quan el risc econòmic condiciona la creació, les decisions deixen de respondre únicament a criteris artístics. Les franquícies, les adaptacions i els títols ja coneguts ofereixen més garanties que una obra original. I aquí rau el veritable perill: no que tanqui un musical, sinó que cada vegada sigui més difícil estrenar els que encara estan per escriure.

Els qui estimem el teatre sabem que l’èxit mai no està garantit. Ho confesso: per molt que m’agradi el teatre musical, mai no invertiria els meus propis diners en una producció. No pas per manca de fe en un projecte, sinó per l’enorme volatilitat del públic. Aquesta incertesa forma part de l’ofici. El problema arriba quan el risc econòmic és tan elevat que impedeix assumir qualsevol aventura artística.

El preocupant no és que uns gats abandonin Broadway, sinó el que aquest adeu anticipa.

Sense negoci no hi ha espectacle. Ni energia. Ni aliments. Al final, tots anteposem el més essencial: menjar. Omplir el dipòsit. La seguretat. Després, si encara queda alguna cosa, anar al teatre.

Els artistes, també.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

dimecres, 5 d’agost del 2026

Salou amplia la seva xarxa de refugis climàtics

 


Molt possiblement, l’alcalde de Salou, Pere Granados, passarà a la història i serà recordat com un dels grans precursors dels refugis climàtics, tal com ho acredita la seva política de creació d’espais naturals per protegir la població de les condicions meteorològiques extremes.

Una bona prova d’això són les diferents àrees protegides que, gràcies al seu encert visionari, proliferen per la ciutat i que han convertit la capital de la Costa Daurada en una zona de confort tèrmic tant per als residents com per als turistes que ens visiten, delerosos de trobar un racó d’ombra on aixoplugar-se del sol de justícia que dia rere dia ens castiga.


Finançament europeu

Tot un exemple de renaturalització urbana, el de Granados, que gràcies al finançament dels fons europeus, proporciona als ciutadans llocs on estar a la fresca just quan la calda es fa insuportable. Ara només cal trobar el punt d’ombra adequat.

A dalt, un d’aquests refugis climàtics al carrer de Llevant.

UTPS demana més fets i menys fotos al Cap Salou

 


Units Tots per Salou (UTPS) ha carregat contra la gestió del govern municipal de Pere Granados al Cap Salou i l’ha acusat de prioritzar la imatge pública davant les actuacions que, segons la formació, necessita des de fa anys aquesta zona del municipi.

La crítica arriba després que l’alcalde i membres del seu equip de govern hagin mostrat a les xarxes socials la seva participació en l’assemblea general de l’Associació de Veïns del Cap Salou. UTPS considera que les fotografies transmeten una imatge de “bona sintonia” amb l’entitat veïnal que contrasta amb la situació que, assegura, pateixen els residents.

Molts veïns coneixen una altra realitat”, afirma la formació, que enumera problemes de manteniment, poca inversió i anys sense prou actuacions per recuperar un barri que considera que té “un enorme potencial” per al conjunt de Salou.

El partit liderat per Josep Maria Fernández Piñol sosté que la presència institucional i les fotografies amb els representants veïnals no són suficients per solucionar els problemes del barri. “No n’hi ha prou amb fer-se fotos. Cal planificació, compromís i treball constant”, assenyala UTPS.

La formació aprofita la denúncia per presentar un dels seus compromisos de cara a les pròximes eleccions municipals. Si obté la confiança dels electors i Piñol arriba a l’alcaldia, UTPS anuncia que impulsarà un pla específic de millora del Cap Salou, que començarà per identificar i prioritzar les actuacions més urgents.

El projecte també preveu establir un full de ruta per determinar les inversions necessàries i recuperar progressivament una zona que, segons el partit, “durant massa temps ha quedat relegada”.

UTPS defensa que el Cap Salou necessita més manteniment, seguretat, inversions i serveis, i contraposa aquesta política d’actuacions a la de l’actual govern municipal. “Cap Salou necessita fets, no només fotografies”, conclou la formació. (Font: UTPS).