Granados utilitza el Casal de la Gent Gran per carregar contra l’oposició

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha tornat a fer servir les xarxes socials per carregar contra els grups de l’oposició. En aquesta ocasió, ho ha fet arran de la votació dels pressupostos municipals de 2027, en què Vox, el PP i USAP van votar en contra dels comptes que inclouen una dotació econòmica per ampliar i millorar el Casal de la Gent Gran.

En una publicació a les xarxes socials, Granados es pregunta si algú pot explicar a les persones grans per què aquests representants polítics han rebutjat uns comptes que, segons afirma, destinen recursos a millorar aquest espai de trobada i convivència.

“No té explicació alguna per a la nostra gent gran que rebutgessin uns comptes que destinen recursos a millorar aquest espai”, escriu l’alcalde, que conclou el missatge atribuint al govern municipal el mèrit de les actuacions: “Gràcies als vots del govern municipal es podran fer aquestes millores!”.

El plantejament de Granados simplifica el debat pressupostari i confon deliberadament dos conceptes diferents: votar en contra d’uns pressupostos i oposar-se a una inversió concreta. El rebuig global als comptes municipals no implica necessàriament estar en contra de cadascuna de les actuacions que hi figuren.

Els grups de l’oposició tenen la responsabilitat i el dret democràtic de fiscalitzar la gestió del govern, qüestionar-ne les prioritats i votar en conseqüència. Una discrepància pressupostària no es pot convertir automàticament en una acusació de manca de compromís amb la gent gran.

El que no explica la publicació de l’alcalde són els motius concrets pels quals aquests grups van rebutjar els pressupostos, ni si les seves objeccions afectaven el conjunt dels comptes, la distribució de les partides o alguna actuació determinada.

En una democràcia, l’oposició no està obligada a subscriure les decisions de l’alcalde per demostrar el seu compromís amb la ciutadania.

Governar també significa acceptar la discrepància. I convertir cada vot contrari en una suposada falta de sensibilitat social no contribueix precisament a dignificar el debat polític.

Dones de Salou: el safareig

 

La secció Dones de Salou dedica avui aquest espai a recuperar la memòria d’un indret que durant dècades va formar part de la vida quotidiana del municipi: el safareig públic de Salou. A través de la informació recopilada pel cronista local Joan Sardiña, es recupera la història d’aquest espai, situat al carrer de Llevant, entre La Bolera, les dependències municipals i la font de Ferran VII.

El safareig s’abastia de l’aigua procedent d’una mina situada al carrer de Ciutat de Reus, que també subministrava aigua a la font del rei Ferran VII, al carrer de Barcelona.

Més enllà de la seva funció pràctica, els safareigs eren espais fonamentals de socialització femenina. En una època en què rentar la roba a casa no era una possibilitat a l’abast de tothom, aquests equipaments es convertien en punts de trobada on les dones compartien converses, experiències, consells domèstics, remeis casolans i, naturalment, les notícies que circulaven pel poble.

El safareig de Salou disposava de dues basses: una de més gran, destinada a rentar la roba, i una altra de més petita, per esbandir-la. Les dones fregaven les peces sobre unes lloses de pedra inclinades que hi havia al costat de l’aigua i, quan calia, picaven la roba amb una fusta plana amb mànec coneguda com a picador.

Aquestes construccions acostumaven a tenir una planta rectangular i estaven cobertes per teulades sostingudes amb bigues de fusta, que protegien les dones del sol i de la pluja durant les llargues jornades de rentar.

El sabó també tenia un paper protagonista. Es podia comprar a les botigues, però algunes persones del poble encara el fabricaven artesanalment amb oli usat, sosa càustica i aigua.

Un dels testimonis més valuosos que recupera Joan Sardiña és el de Maria Teresa Bargalló, que actualment té més de noranta anys i que recorda perfectament com s’organitzava la feina entre les dones i les nenes.

“Les nenes rentaven les peces petites de roba i les mares els llençols i peces grans”, explica. També recorda un estri ben particular: un pal de fusta o de ferro amb un arpó o una fitora de dues puntes que servia per recuperar les pastilles de sabó quan queien al fons de la bassa.

Bargalló ho explica amb un punt d’humor: “A les nenes els relliscava la pastilla més sovint que a les mares per manca de pràctica”.

Una anècdota que il·lustra fins a quin punt el safareig formava part de l’aprenentatge de les tasques domèstiques i de la vida familiar de diverses generacions.

La història del safareig també està documentada en els arxius municipals. El 10 de juny de 1945, el consistori de Vila-seca va ordenar-ne la reforma i adequació arran d’una epidèmia de tifus. La intervenció responia a la necessitat de millorar les condicions higièniques d’aquest equipament públic.

Anys després, el safareig va deixar de funcionar, víctima dels canvis en els costums domèstics i de l’arribada progressiva de l’aigua corrent i les rentadores a les llars.

Avui, aquell espai forma part de la memòria col·lectiva d’un Salou que ja ha desaparegut, però que les fotografies i els testimonis de les persones que el van viure permeten reconstruir.

La fotografia principal, datada el 1958 i cedida per Pilar Leal, permet identificar Antònia Borràs Margalef i Encarnación Borràs Samarra, mentre una turista observa l’escena. La imatge secundària mostra una pastilla de sabó artesanal, un altre element que ajuda a recuperar els petits detalls de la vida quotidiana d’aquella època.

La castanya dels pressupostos

 

L’Ajuntament de Salou va aprovar la setmana passada un pressupost general de 82,37 milions d’euros per a l’exercici 2027, la xifra més elevada de la història del municipi. Els comptes representen un increment de 6,17 milions d’euros respecte a l’any anterior, un augment del 8,1% que consolida la tendència expansiva de les finances municipals dels darrers exercicis.

L’evolució del pressupost municipal mostra un creixement considerable en només cinc anys. El 2023, les comptes de l’Ajuntament ascendien a 57,57 milions d’euros, mentre que per al 2027 ja arriben als 82,37 milions. Això significa que el pressupost ha crescut un 43,08% des del 2023, amb gairebé 24,8 milions d’euros més de recursos disponibles.

La progressió ha estat especialment intensa entre el 2023 i el 2025, amb dos increments consecutius superiors al 13%. Després d’una moderació el 2026, quan l’augment va ser del 2,97%, els comptes tornen a experimentar un creixement significatiu de cara al 2027.

L’evolució dels pressupostos municipals ha estat la següent:

- 2023: 57,57 milions d’euros.
- 2024: 65,30 milions (+13,43%).
- 2025: 74 milions (+13,32%).
- 2026: 76,20 milions (+2,97%).
- 2027: 82,37 milions (+8,10%).

En conjunt, l’increment acumulat durant aquest període és del 43,08%. Una expansió pressupostària que contrasta amb l’evolució de la fiscalitat municipal, ja que aquest augment dels recursos no ha anat acompanyat d’una reducció dels tipus generals dels principals impostos i taxes.

Durant aquest mateix període, la política fiscal municipal ha estat marcada per la congelació d’alguns exercicis i per increments importants entre el 2024 i el 2025.

En el cas de l’impost sobre béns immobles (IBI), l’augment acumulat ha estat del 20%, mentre que la taxa d’escombraries ha experimentat una pujada del 45%.

Així, mentre les arques municipals han anat incorporant recursos addicionals any rere any, els contribuents també han hagut d’assumir increments en la càrrega fiscal. Els exercicis 2023, 2026 i 2027 han estat marcats per la congelació dels tipus generals, però sense que això hagi comportat una reducció dels nivells impositius assolits després de les pujades anteriors.

Això sí, més festes que mai.

L’alcalde utilitza perfils falsos per denigrar els seus crítics

 

Salou per Viure, la plataforma de política municipal impulsada per Esquerra Republicana a les eleccions municipals de 2027, ha qüestionat l’ús de perfils aparentment veïnals a les xarxes socials per difondre missatges polítics i atacar persones crítiques amb el govern municipal. La formació apunta a l’alcalde, Pere Granados, a qui acusa d’estar al darrere d’aquesta manera d’actuar.

En una publicació a les xarxes socials, la plataforma posa en dubte que determinats comptes que es presenten com a perfils de ciutadans particulars siguin realment expressions espontànies d’opinió veïnal. Segons denuncia, aquests perfils comparteixen fotografies, publicacions i arguments coincidents amb un projecte polític, mentre es dediquen a qüestionar rivals polítics, periodistes i exregidores.

“Quan es fan servir comptes o perfils d’aparença veïnal per replicar continguts, imatges i missatges d’un projecte polític, es confon l’opinió pública i es degrada la qualitat del debat a Salou”, assenyala la plataforma.

Salou per Viure considera que la crítica política i la confrontació d’idees són necessàries en qualsevol municipi, però defensa que s’han de fer sense amagar la identitat ni les vinculacions polítiques de qui les promou.

“La ciutadania té dret a saber exactament qui li parla i des de quines posicions ho fa”, sosté Salou per Viure, que reivindica la transparència i l’honestedat com a principis fonamentals de la democràcia local.

La plataforma també considera que l’activitat a les xarxes socials forma part de la vida política municipal i que, per tant, hauria d’estar sotmesa als mateixos criteris de responsabilitat i transparència que qualsevol altra forma de comunicació pública.

En el seu missatge, Salou per Viure considera especialment qüestionable que, després de gairebé vint anys de Granados al capdavant de l'Ajuntament, apareguin perfils que es presenten com a veïnals, però que, segons la plataforma, es dediquen a denigrar adversaris polítics i altres veus crítiques.

Salou per Viure demana rigor, respecte i joc net, tant al carrer com a les xarxes socials. (Font: Salou per Viure).

Granados, el protector de García

 

El ple municipal de Salou del passat mes de setembre va deixar una escena que no va passar desapercebuda i que torna a posar de manifest la bona sintonia que semblen mantenir l’alcalde, Pere Granados, i el portaveu del PP, Mario García.

Quan es va arribar al torn de precs i preguntes, el regidor popular Marc Alarcón va anunciar que s’havia d’absentar de la sessió. La resposta de Granados, adreçada al líder del grup municipal del PP, va ser prou eloqüent: “No et preocupis Mario, nosaltres et protegirem”.

Una frase aparentment intranscendent, però que il·lustra la relació de cordialitat i complicitat institucional que actualment mantenen Granados i García, especialment significativa quan falten pocs mesos per a les eleccions municipals del maig de 2027 i amb possibles enteses polítiques sobre la taula de cara al pròxim mandat.

Aquesta aparent lluna de mel contrasta amb un episodi que sembla haver quedat força lluny en la memòria política de tots dos dirigents. L'any 2011, CiU, amb Pere Granados al capdavant, i el PP van arribar a un acord de govern que preveia el relleu a l’alcaldia durant el mandat. Segons el pacte, Mario García havia d’assumir la vara de comandament el darrer any de mandat.

Però el 2014, Granados va trencar l’acord de govern amb els populars i va impedir que García ocupés el càrrec d’alcalde, tal com s’havia pactat tres anys abans. Una ruptura que va marcar una clara enemistat durant anys entre totes dues formacions i que ara sembla haver-se esvaït.

I és que amb el calendari electoral avançant, la relació entre Granados i García sembla haver entrat en una etapa molt més amable. Les mostres de complicitat al saló de plens alimenten les especulacions sobre possibles enteses de futur entre dues formacions que ara s’entenen força bé.

Vox exigeix a Granados que deixi de donar llargues amb el bus urbà

 

La portaveu del grup municipal de Vox a Salou, Anabel Rodríguez, va respondre amb contundència a les acusacions de la portaveu de Sumem per Salou-PSC, Julia Gómez, que havia qualificat d’“oportunista” la moció de Vox per impulsar la implantació d’un autobús urbà al municipi. Rodríguez va negar que la iniciativa busqui obtenir protagonisme polític i va defensar que la seva formació es limita a traslladar al ple les demandes que els veïns els fan arribar.

“Nosaltres no venim aquí a fer oportunisme i a agafar la feina de ningú. El que sí que farem és impulsar que vostès facin les coses de veritat”, va replicar la regidora, que va recordar que des de l’inici del mandat el govern municipal assegura que està estudiant i planificant el servei, però que, mentrestant, els residents continuen esperant.

Rodríguez va posar el focus en les necessitats de mobilitat de Cap Salou, Barenys i Emprius, tres zones que, segons va denunciar, encara no disposen de la connexió urbana que reclamen els seus habitants. “Els veïns de Cap Salou continuen esperant, els veïns de Barenys continuen esperant i els veïns d’Emprius també continuen esperant”, va remarcar.

Un dels moments més crítics de la intervenció va arribar quan Rodríguez va qüestionar les prioritats econòmiques del govern municipal. La portaveu de Vox va recordar que aquell mateix ple havia aprovat una modificació de crèdit amb una partida de gairebé 400.000 euros per a Alcaldia i va contraposar aquesta quantitat amb el cost que, segons va afirmar, tindria una línia d’autobús urbà.

“Acaben avui d’aprovar una modificació de crèdit per a Alcaldia de gairebé 400.000 euros. Això és el que val una línia de bus i ho sap perfectament”, va etzibar.

La regidora va retreure al govern que, després de tres anys de mandat, encara no hagi posat en funcionament el servei. Segons va dir, el temps transcorregut hauria estat suficient per convertir els estudis i les planificacions en una actuació efectiva.

També va ironitzar sobre la manera com el govern gestiona els projectes municipals, assenyalant que sovint les planificacions acaben necessitant modificacions, correccions i noves esmenes pressupostàries.

Rodríguez també va comparar la situació de Salou amb la del municipi veí de Vila-seca, que disposa de línies d’autobús urbà i que recentment n’ha ampliat el servei.

La portaveu de Vox va lamentar que no s’hagi buscat una coordinació entre tots dos municipis per millorar les connexions de transport públic i va considerar incomprensible que Salou continuï sense una xarxa pròpia mentre altres poblacions de l’entorn ja ofereixen aquest servei.

En aquest sentit, va rebutjar que la mobilitat municipal hagi experimentat les millores que defensa el govern. “Jo al·lucino. Jo crec que vostès parlen amb uns veïns i jo amb uns altres. La realitat és totalment diferent”, va afirmar en resposta una intervenció del regidor i soci de govern Marc Montagut (Ara Pacte Local), que havia assegurat que la mobilitat a Salou havia millorat moltíssim.

La portaveu de Vox va recordar que havia preguntat anteriorment pel desenvolupament de l’estudi de viabilitat i que la resposta havia estat que ja n’informarien més endavant.

“A nosaltres no se'ns ha informat absolutament de res i desconeixia la consignació” [de 400.000 euros], va assegurar. També va reivindicar el dret dels grups de l’oposició a disposar d’informació sobre els projectes municipals.

Rodríguez va insistir que la moció no respon a cap estratègia electoral de final de mandat, sinó a una reivindicació que Vox assegura haver traslladat reiteradament al ple des de les primeres sessions municipals.

La regidora va defensar que la seva formació presenta iniciatives durant tot el mandat a partir de les demandes que recull entre els residents i va rebutjar les acusacions de populisme formulades per Julia Gómez i les crítiques de Mario García (PP) sobre el protagonisme polític.

“Això no va de medalles, això va de necessitats”, va repetir, abans de retreure al govern que hagués votat en contra de la moció de Vox mentre defensa que el seu propi projecte d’autobús urbà acabarà materialitzant-se.

El govern de Salou anuncia el bus urbà aprofitant la moció de Vox

 

La portaveu de Sumem per Salou-PSC, Julia Gómez, va rebutjar en el ple municipal de setembre la moció presentada per Vox per impulsar la implantació d’un servei d’autobús urbà a Salou. Gómez va qualificar la iniciativa d’“extemporània, innecessària i oportunista” i va defensar que el govern municipal ja té avançats els treballs per posar en funcionament una línia circular que connecti Cap Salou amb el centre de la ciutat.

Durant la seva intervenció, la regidora va assegurar que Salou disposa de més de 50 parades d’autobús distribuïdes pel municipi. Gómez no va aclarir, però, que aquestes parades corresponen al servei interurbà d’Autocars Plana, que connecta diferents poblacions i zones de la costa, i no constitueixen una xarxa pròpia d’autobús urbà de Salou, raó per la qual no resolen els problemes de desplaçaments interns entre els diferents barris i nuclis de la ciutat.

Gómez va argumentar que l’Ajuntament fa temps que treballa en una línia circular de caràcter urbà per millorar la connexió entre les urbanitzacions de Cap Salou i el centre. 

Durant la seva intervenció, la portaveu de Sumem va acusar Vox d’intentar apropiar-se políticament d’una iniciativa que, segons va afirmar, el govern ja ha decidit, planificat i està desenvolupant.

“Vosaltres no veniu a impulsar res, veniu a intentar posar-vos davant d'una feina que ja està feta”, va retreure a la portaveu de Vox.

Gómez també va qüestionar que la moció plantegés iniciar el 2027 els tràmits per implantar el servei, quan, segons va assegurar, el govern ja està desenvolupant aquest procés i preveu culminar-lo amb la posada en funcionament de l’autobús urbà durant l’any vinent.

Gómez va insistir que la moció no aporta cap solució nova ni accelera els treballs que ja està duent a terme el govern municipal.

“No necessitem que Vox ens marqui el camí, perquè aquest camí ja l’estem recorrent”, va afirmar la regidora de Sumem, que va retreure a Vox que intenti convertir la feina del govern local en un titular polític propi.

Gómez va defensar que el municipi necessita “gestió, rigor i resultats” i no iniciatives que, al seu entendre, busquen únicament atribuir-se el mèrit de projectes que ja estan en marxa.

Necrològica: Salvador Martí Aguiló

 

Ens ha deixat Salvador Martí Aguiló, de 84 anys. 

El Salvador va ser president de la societat Las Vegas durant els anys 1984-1986 i, posteriorment, entre 1994-1996. La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dilluns 2 de novembre, a les dotze del migdia al tanatori municipal de Vila-seca.

Necrològica: Miguel Valverde López

 

Ens ha deixat Miguel Valverde López,  de 57 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dilluns 2 de novembre, a les onze del matí a la sala del cementiri de Vila-seca.

ERC acusa Vox de voler apropiar-se políticament del bus urbà

 

El portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Salou i regidor de Mobilitat i Transports, Sebastià Domínguez, va defensar en el ple municipal de setembre que el govern local està treballant en la implantació d’un autobús urbà que connecti tots els nuclis del municipi. La seva intervenció es va produir durant el debat de la moció presentada per Vox per impulsar aquest servei, una iniciativa que els republicans van acabar rebutjant.

Domínguez va assegurar que la millora del transport públic i de la mobilitat ha estat una de les principals prioritats de la regidoria durant l’actual mandat i va reivindicar diferents actuacions del govern municipal. Entre aquestes, va destacar la millora del servei de taxi, que va qualificar de cas d’èxit i de model pioner a Catalunya; la modificació del projecte inicial del TramCamp per millorar-ne la inclusivitat, i la municipalització de la gestió de l’estacionament regulat.

El regidor també va defensar que el govern està donant compliment al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible i va assegurar que Salou es troba “més a prop que mai” de disposar d’un autobús urbà que connecti tots els nuclis residencials i afavoreixi la intermodalitat amb la resta de mitjans de transport.

Un dels arguments centrals de la intervenció de Domínguez va ser que la moció de Vox reclama una actuació que, segons ell, ja està en marxa des de fa temps. El regidor va recordar que el mateix text de la iniciativa reconeixia que l’Ajuntament estava treballant en la implantació del servei.

En aquest sentit, va revelar que l’estudi per fer possible el bus urbà està a punt de finalitzar i que, aproximadament un mes abans del ple, el govern havia tramitat una petició pressupostària per consignar l’import estimat necessari per implantar-lo.

Domínguez va defensar que el retard respon a la voluntat de fer les coses amb rigor tècnic, econòmic, social i jurídic, i no a una manca de voluntat política.

El regidor republicà va carregar durament contra Vox, a qui va acusar de presentar la moció amb la intenció d’apropiar-se políticament d’un projecte que, segons va afirmar, el govern ja està desenvolupant.

“De manera totalment barroera, tramposa, presenten aquesta moció demanant el que saben que estem fent”, va retreure Domínguez a la portaveu de Vox, Anabel Rodríguez.

El regidor va anar més enllà i va qüestionar les intencions de la formació, assegurant que busca poder atribuir-se el mèrit de la futura implantació del servei quan aquest es faci realitat. “Saben que d’aquí quatre o tres mesos diran a la seva bombolla mediàtica que ha estat gràcies al fet que vostès van presentar aquest paperot”, va afirmar en referència a la moció.

En un dels moments més contundents de la seva intervenció, Domínguez va qualificar l’estratègia de Vox de “nacionalpopulisme caspós” i “nacional il·lusionisme del dolent”, abans d’advertir la portaveu de Vox, Anabel Rodríguez, que no li donarien aquesta satisfacció.

Domínguez va voler deixar clar que ERC i el govern de Pere Granados, del qual forma part, està a favor de la implantació d’un autobús urbà, però va insistir que el servei ha de donar cobertura a tots els nuclis del municipi i no limitar-se a resoldre les necessitats de Cap Salou.

“El vot del grup municipal republicà és a favor d’un bus urbà per tot Salou, no només per Cap Salou”, va remarcar.

Tanmateix, va anunciar el vot contrari a la moció de Vox, que va acabar qualificant de “ridícula”.

El PP defensa el bus urbà, però evitar votar a favor de la moció de Vox

 

El portaveu del Partit Popular (PP) a l’Ajuntament de Salou, Mario García, va expressar en el ple municipal de setembre el seu acord amb la necessitat d’implantar un servei d’autobús urbà que millori la connexió entre els diferents barris del municipi. Tanmateix, el grup popular es va abstenir en la votació de la moció presentada per Vox per impulsar aquest servei.

Durant la seva intervenció, García va reconèixer que el creixement demogràfic i l’expansió territorial de Salou han generat noves necessitats de mobilitat, especialment en zones com Cap Salou, Mirador, Xalets i Zona Estival. Segons va assenyalar, aquestes àrees presenten unes necessitats específiques que justifiquen estudiar seriosament la implantació d’un transport públic urbà per facilitar els desplaçaments quotidians dels residents.

El portaveu popular va considerar que ha arribat el moment de “passar dels anuncis i dels estudis a la presa de decisions” i va defensar que la mobilitat no és només una qüestió de transport, sinó també d’igualtat d’oportunitats, accessibilitat, cohesió territorial i qualitat de vida.

El portaveu del PP va recordar que pràcticament tots els grups municipals han incorporat en algun moment aquesta reivindicació als seus programes electorals i va assegurar que existeix un ampli consens sobre la necessitat d’avançar en aquesta direcció.

Tot seguit va advertir que el seu grup no volia “penjar-se cap medalla” ni entrar en una disputa sobre qui s’ha d’atribuir el mèrit de la proposta. “El més important no és qui presenta una proposta ni qui se’n pot atribuir el mèrit, sinó que els veïns de Salou disposin de millors serveis i de solucions a problemes reals del seu dia a dia”, va manifestar.

Malgrat compartir el contingut de la moció, Mario García va qüestionar que Vox utilitzés la iniciativa per buscar protagonisme polític. Segons va argumentar, una qüestió d’interès general com aquesta no hauria de convertir-se en una bandera partidista ni en una oportunitat per obtenir rendibilitat política.

En resum, que votaria a favor de la moció de Vox…, si no l’hagués presentat Vox. O dit d’una altra manera: intenta acontentar Granados.

Vox reclama la implantació urgent d’un autobús urbà a Salou

 

La portaveu del grup municipal de Vox a Salou, Anabel Rodríguez, va reclamar en el ple municipal de setembre la implantació d’un servei d’autobús urbà que connecti els diferents barris del municipi. Ho va fer durant el debat de la moció presentada per la seva formació per impulsar aquest servei.

Rodríguez va defensar que Salou té una necessitat de transport públic que continua sense resoldre’s, malgrat que fa anys que apareix en els plans municipals de mobilitat i que, segons va recordar, el municipi ja havia disposat d’una o dues línies d’autobús urbà l’any 2003.

La portaveu de Vox va posar l’accent en les dificultats de mobilitat que pateixen els residents de zones allunyades del centre, com Cap Salou, Zona Estival, Xalets de Salou, Mirador, el barri de la Salut i Emprius. Segons va assenyalar, molts veïns continuen depenent del vehicle privat per als desplaçaments quotidians.

En aquest sentit, va advertir que la manca de transport públic afecta especialment les persones grans, els joves, les famílies sense vehicle propi i les persones amb mobilitat reduïda, que troben més dificultats per moure’s pel municipi.

Rodríguez va comparar la situació actual amb la de l’any 2003, quan Salou tenia aproximadament 17.000 habitants i ja disposava d’un servei d’autobús urbà. Actualment, amb més de 33.000 habitants, el municipi continua sense aquest servei.

La regidora també va recordar que el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible ja contemplava la necessitat de connectar els barris més allunyats, incloent-hi Cap Salou, Mirador, Xalets i l’estació de PortAventura.

A més, va fer referència a l’encàrrec d’un estudi de viabilitat, amb un cost de 15.000 euros, destinat a analitzar aspectes com la demanda potencial, els costos, els horaris, la cobertura territorial i la viabilitat del servei.

La portaveu de Vox va qüestionar que, després de tants anys de planificació i anuncis, encara no s’hagi materialitzat una solució. “Aquí els veïns ja no volem més estudis de viabilitat. Nosaltres el que volem són actuacions concretes i que s’actuï”, va afirmar.

També va posar com a exemple la situació dels residents de Cap Salou, que, segons va dir, fa anys que senten anuncis sobre la futura connexió del barri amb la resta del municipi sense que aquesta millora s’hagi concretat.

Rodríguez va retreure al govern municipal que continuï parlant del Salou del futur mentre no resol necessitats quotidianes dels residents. “Fa anys que parlen del Salou del futur, de molts plans. Nosaltres estem aquí demanant que realment comencin a resoldre el present de Salou”, va manifestar.

Vox acusa Sumem per Salou-PSC de viure de promeses

 

El regidor de Vox a l’Ajuntament de Salou, Paul Daniel Axinte, va respondre amb duresa a la portaveu de Sumem per Salou-PSC, Julia Gómez, després que aquesta defensés la política d’habitatge del govern municipal i anunciés el vot contrari del seu grup a la moció per frenar l’expulsió residencial dels veïns.

Axinte va qüestionar que Gómez presentés les actuacions del govern com a fets consumats i va recordar que el Pla Local d’Habitatge ja figurava al programa electoral del 2019, però no va ser aprovat definitivament fins a l’octubre del 2026.

“Vostè diu que fan fets i no es queden en les paraules”, va assenyalar el regidor, abans de retreure-li el retard en l’aprovació del document. “El 2019 tenia al seu programa electoral el Pla Local d'Habitatge. Ha arribat el 2026”, va afirmar.

Axinte va contraposar les previsions urbanístiques del govern amb les dificultats que, segons ell, afronten actualment els residents per trobar un habitatge assequible. Va tornar a citar les dades que havia exposat durant el debat: segons la seva consulta al portal Idealista, a Salou només hi havia tres anuncis de lloguer de llarga durada per menys de 1.000 euros, mentre que alguns estudis costaven entre 850 i 900 euros mensuals.

“Aquesta és la política d'habitatge, senyora Gómez”, li va etzibar, en referència als preus del mercat.

Axinte també va posar en dubte que els projectes anunciats es tradueixin en habitatges disponibles a curt termini. “Hi ha alguna promotora? Hi haurà algun tipus d’habitatge materialitzat en un futur pròxim?”, va preguntar, tot qüestionant que el govern presenti les previsions de construcció com una resposta efectiva a la crisi residencial.

El regidor va estendre les seves crítiques a altres projectes municipals i va esmentar la rotonda promesa a la zona dels Xalets de Salou i la posada en marxa del nou Institut-Escola de Cap Salou, que, segons va dir, ha arribat tard i en condicions inadequades.

També va relacionar la planificació municipal amb les modificacions de crèdit del pressupost, que va utilitzar com a exemple per qüestionar la gestió del govern.

Un altre dels punts de la rèplica va ser la referència de Julia Gómez al lloc de residència d’Axinte. La portaveu de Sumem per Salou havia qüestionat que el regidor parlés d’arrelament al municipi si, segons ella, viu a Tarragona.

Axinte ho va negar i va defensar que resideix a Salou. Per reforçar el seu argument, va recordar que al web de l’Ajuntament hi ha fotografies seves d’actes municipals quan tenia 10 i 15 anys.

El regidor va girar aleshores la crítica cap a altres membres de la corporació i càrrecs vinculats al govern municipal, dels quals va afirmar que resideixen fora de Salou, a Tarragona, Reus o Riudoms. També va assegurar que tots els membres del grup municipal de Vox viuen a Salou.

A més, va comparar la presència del seu grup a l’Ajuntament amb la de l’alcalde, Pere Granados, a qui va retreure els seus viatges. “Està més dies a l’Ajuntament de Salou el grup municipal de Vox que l’alcalde, que passa el dia viatjant pel món amb els diners de tots”, va retreure.

En la part final de la intervenció, Axinte va recuperar les crítiques al currículum de Gómez, a qui va acusar de mentir-hi. També va retreure a la portaveu que defensés projectes que, segons ell, encara no s’han materialitzat.

Sumem per Salou-PSC assegura que ja fa política d’habitatge

 

La portaveu de Sumem per Salou-PSC, Julia Gómez, va defensar al ple municipal de setembre la política d’habitatge del govern de Pere Granados i va anunciar el vot contrari del seu grup a la moció de Vox per frenar l’expulsió residencial dels veïns de Salou. Gómez va acusar Vox de buscar rèdit polític amb un problema que, segons va afirmar, el govern municipal aborda des de fa temps mitjançant la planificació urbanística, la creació de sòl i la promoció d’habitatge protegit.

La regidora va començar la seva intervenció qüestionant que Vox es presentés com a impulsor de les polítiques d’habitatge. Segons va exposar, el Pla Local d’Habitatge estima que Salou necessita 690 habitatges socials durant els pròxims sis anys, mentre que el govern municipal està impulsant una modificació del POUM que podria permetre la construcció de fins a 1.700 habitatges de protecció pública.

“Això sí que és política d'habitatge: anticipar-se, generar sòl i planificar”, va afirmar Gómez, que va defensar que aquestes actuacions han de respondre tant a les necessitats actuals com a les dels pròxims anys.

Gómez va enumerar diverses promocions i projectes que, segons va relatar, formen part de l’estratègia municipal d’habitatge. Entre les actuacions esmentades hi ha les 100 noves unitats residencials previstes a l’Eix Cívic, totes de protecció oficial, com també 274 habitatges de protecció oficial que, segons la regidora, ja s’han acabat a Emprius.

Pel que fa a Barenys, va assenyalar que s’hi han acabat 160 habitatges de protecció oficial i que se n’estan construint 80 més.

A aquestes promocions, Gómez hi va afegir les 25 actuacions incloses en el Pla Local d’Habitatge, amb una inversió prevista d’1.326.364 euros al llarg de sis anys.

La portaveu de Sumem per Salou va utilitzar aquestes xifres per defensar que el govern municipal no es limita a anunciar mesures, sinó que disposa d’una planificació que combina projectes urbanístics, promocions residencials i recursos econòmics.

La regidora també va qüestionar la coherència de la moció de Vox, que planteja mesures contra els habitatges turístics il·legals, mecanismes de mediació per afavorir el lloguer estable i altres instruments d’intervenció municipal.

Segons Gómez, algunes d’aquestes eines ja existeixen o s’estan desenvolupant, mentre que la formació de Vox s’oposa a projectes que, segons el govern, permeten generar habitatge protegit.

La portaveu també va retreure a Paul Daniel Axinte que parlés d’arrelament a Salou quan, segons va afirmar, resideix a Tarragona. “És curiós que vostè parli d’arrelament quan viu a Tarragona i no viu a Salou”, li va recriminar.

A més, va criticar la posició de Vox al Congrés dels Diputats en relació amb les mesures d’habitatge, i va acusar el partit de reclamar actuacions a escala municipal mentre s’oposa a iniciatives d’aquesta matèria en altres institucions.

Axinte retreu al PP que parli ara d’habitatge i l’acusa de no haver actuat

 

El regidor de Vox a Salou, Paul Daniel Axinte, va respondre a les crítiques del portaveu del Partit Popular, Mario García, durant el debat de la moció per frenar l’expulsió residencial dels veïns del municipi. Axinte va retreure als populars que defensin ara la necessitat d’abordar la crisi de l’habitatge després d’anys de presència a les institucions (també a la de Salou, ja que va governar amb Granados després de les municipals del 2011) i va qüestionar que les polítiques que proposen siguin capaces de resoldre el problema.

“Vostè porta aquí gairebé més anys que jo en vida i comença a parlar d'habitatge ara”, li va etzibar d’entrada Axinte a García, en referència a la trajectòria política del portaveu popular a Salou.

El regidor de Vox va qüestionar que els diferents nivells de govern hagin aconseguit donar resposta a les dificultats d’accés a l’habitatge. En aquest sentit, va assenyalar la presència del PSC al govern municipal i al govern espanyol, i va recordar que el PP també ha governat tant a escala estatal com en diverses comunitats autònomes.

“Hauríem de viure en un paradís”, va ironitzar, abans de preguntar per què la situació residencial continua sent complicada malgrat els anys de govern dels diferents partits.

Un dels punts centrals de la rèplica va ser la defensa de la seguretat jurídica que havia fet Mario García. Axinte va recordar que el PP va governar Espanya amb majories absolutes sota la presidència de Mariano Rajoy i va criticar la reforma legislativa d’aquella etapa que, segons va afirmar, va rebaixar les penes relacionades amb l’ocupació d’immobles.

“Si això és la seguretat jurídica del Partit Popular, doncs allà ells”, va declarar.

Axinte també va posar com a exemple la Comunitat de Madrid, governada pel PP, per argumentar que la dificultat d’accedir a un lloguer assequible no és exclusiva de Salou ni es resol automàticament amb governs d’una determinada orientació política.

“Madrid no és un paradís perquè un jove trobi un lloguer. No ho és”, va afirmar.

Amb aquests arguments, el regidor de Vox va intentar rebatre la tesi popular que atribueix una part important de la crisi residencial a les polítiques intervencionistes i a la inseguretat jurídica dels propietaris.

Durant la intervenció, Axinte també va lamentar les etiquetes ideològiques que, segons va dir, li han atribuït altres grups municipals al llarg dels debats plenaris.

“M'han dit feixista, m’han dit que soc d’extrema dreta, m’han dit que soc de la CUP o em diuen que soc comunista, soc d’extrema esquerra. Escoltin, que ja no em caben al pit tantes etiquetes”, va afirmar.

El regidor va instar els representants polítics a deixar de banda aquestes classificacions i centrar-se en les mesures que poden adoptar des de les institucions. “Treguin-se les etiquetes. Els liberals, que es treguin l’etiqueta de liberal. Els socialdemòcrates, traieu-vos la vostra”, va reclamar.

Axinte va insistir que els partits tenen capacitat d’actuació des dels diferents nivells de govern i va acusar-los de no aprofitar-la per donar resposta a les necessitats residencials dels joves i les famílies.

En el tram final de la intervenció, el representant de Vox va tornar a posar el focus en les dificultats dels joves per emancipar-se i de les famílies per trobar un habitatge a Salou.

Axinte va retreure als grups municipals que no estiguessin oferint respostes concretes a aquesta situació. També va criticar l’actitud menyspreatòria d’alguns regidors durant el debat i va afirmar que alguns miraven els telèfons mentre ell parlava.

“Aquesta és la resposta que tenen per als joves de Salou i per a les famílies a qui no poden mirar als ulls”, va concloure.

El PP rebutja la moció de Vox sobre l’habitatge i demana més pisos

 

El portaveu del Partit Popular (PP), Mario García, va expressar el rebuig del seu grup a les mesures plantejades per Vox en la moció per frenar l’expulsió residencial dels veïns del municipi, debatuda al ple municipal de setembre. Tot i compartir la preocupació per les dificultats d’accés a l’habitatge, els populars discrepen de les solucions proposades per Paul Daniel Axinte i atribueixen bona part del problema a les polítiques intervencionistes, que, segons el seu diagnòstic, han reduït l’oferta disponible.

García va començar la intervenció afirmant que el debat li provocava una sensació de déjà-vu, perquè la problemàtica de l’habitatge ja s’havia abordat en altres sessions plenàries. El regidor va reconèixer que l’augment dels preus de compra i lloguer dificulta l’emancipació dels joves i que moltes famílies tenen problemes per desenvolupar el seu projecte de vida a Salou.

Tanmateix, va defensar que, abans d’adoptar mesures, cal identificar correctament les causes de la situació. Segons va dir, les reformes legislatives dels darrers anys han generat inseguretat jurídica entre els propietaris, amb més obligacions i incerteses a l’hora de llogar els seus immobles.

Segons García, aquesta situació porta alguns propietaris a retirar els habitatges del mercat residencial, destinar-los a altres usos o mantenir-los buits. “El resultat és conegut: menys oferta, més escassetat i preus més alts”, va resumir.

El portaveu popular va rebutjar que la solució impliqui incrementar la intervenció pública, els controls administratius o l’ús dels mecanismes de tanteig i retracte per adquirir habitatges.

“La propietat privada no és el problema. La propietat privada és un dret fonamental que ha de ser protegit i respectat”, va afirmar. García també va criticar que es presentin els propietaris amb més d’un immoble com els responsables dels problemes del mercat immobiliari, i va defensar que han de poder decidir sobre els seus béns dins del marc legal.

Com a alternativa, el PP va reclamar agilitzar les llicències urbanístiques, facilitar la construcció, impulsar el sòl disponible, oferir més seguretat jurídica als propietaris i aconseguir que més habitatges s’incorporin al mercat residencial.

“Sense prou oferta no hi haurà habitatge assequible per moltes que siguin les regulacions o intervencions que s’aprovin”, va advertir. García considera que augmentar la intervenció pública per corregir els efectes d’altres intervencions pot acabar agreujant el problema.

Durant la part final de la seva intervenció, García va analitzar els cinc punts de la moció de Vox i va exposar els motius pels quals el seu grup no comparteix les mesures plantejades.

1. Prioritat en les ajudes a l’habitatge: el PP va rebutjar establir criteris de prioritat en l’accés a ajudes municipals perquè abans cal que existeixin aquestes ajudes i els programes corresponents. El regidor va considerar que no té sentit debatre els criteris d’accés a recursos que encara no s’han creat.

2. Campanya contra els habitatges turístics il·legals: García va qüestionar que es plantegi una campanya política específica contra aquesta activitat, ja que transmet la idea que els apartaments turístics són l’única causa de la crisi residencial. “No criminalitzem els apartaments turístics”, va reclamar, i va insistir que el problema també està relacionat amb l’oferta, la planificació i la regulació del mercat.

3. Exercici del tanteig i retracte: els populars es van oposar a incrementar l’adquisició pública d’habitatges mitjançant aquests mecanismes. García va argumentar que comportaria destinar importants recursos públics sense garantir una solució estructural i va defensar que l’Administració ha de facilitar que es construeixi més habitatge i que els propietaris incorporin més pisos al mercat.

4. Control reforçat de l’empadronament: en aquest punt, el PP va manifestar que està d’acord a perseguir qualsevol frau en el padró municipal, però va considerar que les comprovacions ja formen part de les obligacions ordinàries de l’Ajuntament. Per això, García va qualificar la proposta de més declarativa que efectiva.

5. Programa municipal de mediació i garanties del lloguer: el portaveu popular va rebutjar que l’Administració assumeixi un paper que, segons la seva interpretació, pugui condicionar les decisions dels propietaris sobre els seus immobles. Va defensar que la prioritat ha de ser recuperar-ne la confiança, simplificar els tràmits i fomentar la construcció de nous habitatges.

García va concloure que el mercat del lloguer necessita més propietaris disposats a oferir habitatges durant tot l’any i que això requereix, segons va dir, reduir la inseguretat jurídica i les traves administratives.

El regidor va advertir que, si s’aprovaven les mesures proposades per Vox, es podria generar l’efecte contrari al desitjat i reduir encara més l’oferta residencial.

Granados acusa el regidor de Vox de semblar “d’extrema esquerra”

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va respondre amb duresa a la intervenció del regidor de Vox, Paul Daniel Axinte, durant el debat de la moció que instava el govern local a frenar l’expulsió residencial dels veïns del municipi. Granados va acusar el regidor d’haver anat massa lluny en els seus arguments sobre la crisi de l’habitatge i va arribar a comparar-lo amb el diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián i amb representants de l’extrema esquerra.

“Sap a qui em recordava vostè? Al senyor Rufián defensant el decret”, va afirmar l’alcalde, que va ironitzar sobre la intervenció d’Axinte: “Vol que enviem a la IA que tant li agrada a vostè el seu argumentari i em dirà: «Aquest noi és de l’extrema esquerra»”.

Granados va insistir que el regidor de Vox s’havia excedit en els seus plantejaments i li va recomanar que demanés al seu cap de files que revisés el seu posicionament ideològic. “Digues-li al teu cap de files que, si us plau, revisi el seu vot, perquè aquí té un fan dels decrets del senyor Pedro Sánchez. Jo no”, va dir, en resposta a les crítiques d’Axinte sobre el decret d’habitatge del Govern espanyol.

Un dels punts de fricció va ser la relació de l’alcalde amb els representants dels habitatges d’ús turístic. Axinte havia qüestionat amb quins col·lectius es reunia més sovint Granados: si amb els representants dels llogaters o amb els de l’associació d’apartaments turístics.

L’alcalde va reconèixer que manté reunions amb els propietaris d’aquests allotjaments. “És clar que em reuneixo amb els propietaris d’apartaments turístics. Evidentment, m’hi reuneixo”, va reconèixer, abans de justificar-ho pel pes d’aquesta activitat en l’economia local: “És una de les activitats importants del nostre municipi”.

Granados també va defensar la política municipal d’habitatge i va recordar que el planejament preveu la possibilitat de construir 1.700 habitatges públics. L’alcalde va acusar Axinte de tergiversar els plantejaments del govern i va insistir que el regidor s’havia equivocat en el seu argumentari. 

Vox denuncia que els lloguers de Salou expulsen els veïns

 

El regidor de Vox, Paul Daniel Axinte, va denunciar durant el ple municipal de setembre que l’encariment dels lloguers i la manca d’habitatge residencial estan expulsant veïns del municipi, especialment joves i famílies que no poden assumir els preus del mercat. Axinte va defensar una moció del seu grup per frenar l’expulsió residencial dels veïns i va retreure al govern municipal que no hagi adoptat prou mesures per afrontar el problema.

Per deixar constància la situació, el regidor va llegir dos missatges rebuts arran d’una publicació a les xarxes socials en què preguntava què els diria l’alcalde si el tinguessin al davant. Un dels testimonis explicava un lloguer de 950 euros al qual havien de fer front una mare monoparental i la seva filla. L’altre era el d’un jove de vint anys, nascut i criat a Salou, que lamentava no poder plantejar-se buscar un habitatge al seu propi municipi.

Axinte va il·lustrar gravetat de la qüestió explicant unes consultes que havia fet al portal immobiliari Idealista. Segons va revelar, una cerca d’habitatges de lloguer a Salou per menys de 1.000 euros mostrava 97 anuncis, però, quan es filtraven els pisos de lloguer de llarga durada, l’oferta es reduïa a només tres habitatges.

El regidor també va qüestionar els preus, amb estudis d’uns 45 metres quadrats que, segons va afirmar, es llogaven per entre 850 i 900 euros mensuals.

En la seva intervenció, Axinte es va referir al Pla Local d’Habitatge aprovat en el mateix ple. Segons les xifres que va presentar, comprar un habitatge a Salou equival a 8,6 salaris anuals, mentre que l’esforç hipotecari superaria el 40% dels ingressos i el del lloguer se situaria en el 31,9%. També va denunciar que en cinc anys només s’han acabat quatre habitatges de protecció oficial.

Axinte va afegir que entre el 2019 i el 2024 el padró va registrar 8.739 baixes i que més de la meitat corresponien a persones que marxaven cap a altres municipis.

El regidor li va preguntar a l’alcalde si el consistori tenia previst aplicar el recàrrec de l’IBI que la normativa permet establir als habitatges destinats a allotjament turístic, alhora que acusava el govern municipal d’haver afavorit els compradors amb més capacitat econòmica, en detriment dels residents que tenen dificultats per accedir-hi mitjançant una hipoteca. 

En aquest sentit, va afirmar que sis de cada deu compravendes d’habitatges a Salou es fan al comptat, una dada que va utilitzar per qüestionar les possibilitats dels joves de competir en el mercat immobiliari.

Pel que fa al Pla Local d’Habitatge, Axinte va recordar que l’alcalde ja havia promès impulsar-lo en el programa electoral del 2019, mentre que l’aprovació definitiva no va arribar fins a l’octubre del 2026.

Per al regidor de Vox, el document arriba tard i corre el risc de quedar-se en una declaració d’intencions si no es tradueix en habitatges i mesures concretes.

Com a alternativa, Axinte va reclamar que les ajudes municipals prioritzin els veïns amb arrelament a Salou, que s’impulsi una mediació immediata amb propietaris i grans tenidors i que s’intensifiqui la inspecció dels habitatges turístics il·legals amb els recursos de què ja disposa l’Ajuntament.

El regidor va insistir que la crisi de l’habitatge no es pot resoldre d’un dia per l’altre, però va qüestionar que, després de tants anys de govern municipal, no s’hagin adoptat mesures més efectives. També va retreure que Granados defensi els interessos dels propietaris dels habitatges turístics, deixant de banda els llogaters.

Axinte va advertir que els joves i les famílies es veuen obligats a buscar habitatge a municipis com Vila-seca, Tarragona o Reus, i va qüestionar que pagar 950 euros mensuals per un pis de 45 metres quadrats sigui una opció sostenible per a qui vol emancipar-se.