divendres, 4 de setembre del 2026

Salou reviu demà la sortida del rei Jaume (amb permís de l’Inuncat) 

 


Salou celebrarà demà la Festa del Rei Jaume I amb l’habitual desfilada del monarca i el seu seguici pels carrers del municipi. 

La comitiva arrencarà (si no plou o l’alcalde activa l’alerta vermella) a les vuit del vespre des de la Torre Vella, des d’on iniciarà un recorregut que passarà per la via Aurèlia, la via Roma, el carrer Barcelona i el passeig Jaume I.

Un cop allà, el seguici es traslladarà a la plaça de les Comunitats Autònomes, on, davant del monument al rei matamoros, tindrà lloc l’espectacle final de la festa.

La desfilada forma part de la programació de la Festa del Rei Jaume I, que recorda la sortida del monarca cap a Mallorca l’any 1229.

L’acte de demà permetrà recuperar així una activitat en què els grans tornen a jugar com si fossin criatures, amb disfresses, espases, corones i ganes de reviure una època amb un sobirà que tampoc no hi havia manera que volgués deixar el càrrec, ja que va governar del 1213 al 1276.

Forta picabaralla entre Granados i Axinte per la missa del 15 d’agost

 


El ple de l’Ajuntament de Salou va viure una tensa picabaralla entre l’alcalde, Pere Granados, i el regidor de Vox, Paul Daniel Axinte, arran de la suspensió de la processó i del castell de focs del passat 15 d’agost per una alerta meteorològica per pluges torrencials.

Axinte va retreure a Granados que no assistís a la missa major celebrada a la parròquia de Santa Maria del Mar. A més de Granados, no hi va anar cap dels seus regidors de FUPS. Prèviament, l’Ajuntament havia anunciat l’activació de l’alerta vermella del pla Inuncat i havia decidit suspendre la processó i el castell de focs.

La decisió municipal va generar controvèrsia perquè, finalment, no va ploure i el cel en cap moment va presentar un aspecte amenaçador. La processó i el castell de focs es van acabar reprogramant per a aquest diumenge, 6 de setembre.

En la seva resposta, Granados va defensar la seva actuació i va qüestionar que Axinte li demanés explicacions per la seva absència a la missa. L’alcalde va remarcar que, mentre estava activat el dispositiu de protecció civil i hi havia restriccions de mobilitat, la seva obligació era donar exemple i romandre al municipi, en lloc d’assistir a un acte religiós.

Quan jo aplico el Document Únic de Protecció Civil Municipal i la restricció de mobilitat, jo he de donar exemple. I el que no faré serà posar-me el vestit i la corbata per anar a un acte religiós en el qual segurament vostè no creu, d’acord? Per tant, li demano, si us plau, que sigui més responsable”, va afirmar Granados, que va acusar Axinte d’haver anat a la missa “a exhibir-se”.

Segurament també li va molestar que no hi hagués inundacions al barri de la Salut el dilluns 24 d’agost. Hem estat el municipi menys afectat per les pluges. I m’acaben d’enviar un missatge dient que algun municipi dels voltants ja ens té enveja de com hem pogut resoldre el tema de les inundacions a Salou”, va afegir l’alcalde en referència a la nova canalització del barranc de Barenys.

L’intercanvi de paraules va pujar de to quan l’alcalde va retreure al regidor de Vox que no fos la persona més indicada per parlar d’ètica i responsabilitat, en al·lusió a un procediment judicial penal obert i a un expedient relacionat amb el codi ètic municipal [que, segons Vox, ha estat arxivat].

Axinte, per la seva banda, va insistir que simplement estava responent a les interpel·lacions de l’alcalde i va acusar el govern municipal d’haver passat “a l’atac personal” en lloc de donar explicacions sobre el que li preguntava.

El regidor de Vox va afegir: “Vostè va voler deixar els veïns a la missa i quedar-se a casa seva, allà vostè, amb la seva consciència”.

Em vaig quedar de guàrdia”, va replicar per la seva banda Granados, “mentre que vostè va anar a exhibir-se, i jo això no ho faig”, va continuar l’alcalde.

Que vostè no s’exhibeix?”, el va interrompre aleshores amb to sarcàstic Axinte.

Nova topada Granados-Vox, ara per Ceuta

 


El Dia de Ceuta, convertit gràcies al Marroc en un nou aparador d’exaltació patriòtica, ha acabat obrint un nou front polític a Salou entre FUPS i Vox. El partit de l’alcalde, Pere Granados, acusa la formació de Vox de convertir en confrontació política la jornada de suport a Ceuta, mentre que Vox retreu a Granados haver organitzat un acte paral·lel al convocat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

FUPS assenyala que Granados va llegir dimecres al matí una declaració institucional de suport, solidaritat i reconeixement a Ceuta, en un acte celebrat al Teatre Auditori de Salou amb la presència de regidors, el jutge de Pau, el cap de la Policia Local i representants d’entitats. 

Segons FUPS, Vox Salou no va assistir a aquest acte i, hores després, sí que va participar en la concentració de les vuit del vespre convocada per la FEMP, on hauria aprofitat la qüestió de Ceuta per atacar políticament l’alcalde.

FUPS considera que aquesta actitud demostra que Vox “no estava interessat a defensar Ceuta des de la unitat institucional, sinó en utilitzar-la com a instrument de confrontació partidista”. FUPS reivindica una política “seriosa i responsable”, allunyada de la “provocació, la confrontació i l’oportunisme”.

La resposta de Vox ha arribat a través de la seva portaveu municipal, Anabel Rodríguez, que ha qualificat el comunicat de FUPS de “pataleta” davant de l’escassa afluència que, segons afirma, va tenir l’acte de Granados.

Rodríguez defensa que els veïns van optar per assistir a la convocatòria de les 20 hores i qüestiona que l’alcalde decidís organitzar un acte diferenciat de la concentració de la FEMP.

Per què Pere Granados va decidir convocar un acte paral·lel i no sumar-se a la convocatòria de la FEMP, que precisament buscava mostrar una imatge d’unitat i suport al poble ceutí?”, pregunta la portaveu de Vox.

Rodríguez assegura que “cada vegada menys salouencs estan disposats a participar en els actes de propaganda de Granados” i defensa que el problema no és Vox, sinó la decisió de l’alcalde de convocar un acte propi.

Vox ja havia criticat dimarts que Granados se separés de la convocatòria conjunta i reclamava que el suport a Ceuta quedés per damunt de “sigles, colors polítics i protagonismes personals”. 

Consumint l’horror amb normalitat

 


Estic farta.

Farta d’obrir les xarxes i trobar-hi notícies sobre éssers vius torturats. Algunes de les d’aquesta setmana són de les pitjors. De debò.

No parlo d’amagar la realitat. Cal denunciar el maltractament. Però una cosa és donar a conèixer una atrocitat i una altra convertir-la en un post rere l’altre per provocar indignació.

Un animal torturat. Una notícia. Un emoji de ràbia. I a continuar.

Estem reaccionant o consumint l’horror?

Perquè correm el risc d’acostumar-nos a l’insuportable. Una barbaritat en substitueix una altra i la nostra indignació dura el mateix que triga a aparèixer la següent.

I també em preocupa la difusió constant i detallada d’aquestes atrocitats. De debò que tot serveix per prevenir? O estem donant idees a aquests fills de puta descerebrats que gaudeixen fent mal?

Escòria humana.

No vull més espectacle de l’horror ni indignació de pantalla. Vull conseqüències. Vull saber què passa amb qui tortura un animal, quin càstig rep i què es fa per impedir que torni a passar.

Algunes notícies treuen el pitjor de mi. Perquè, si el foc es mata amb foc, també se n’alimenta.

Però la ràbia sense conseqüències es consumeix sola.

I això és el que em preocupa: que acabem consumint l’horror amb normalitat.

M’hi nego.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Necrològica: Josefina Bastida Puig

 

Ens ha deixat Josefina Bastida Puig, de 90 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dissabte 5 de setembre, a les nou del matí a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal.

dijous, 3 de setembre del 2026

Granados inaugura el Mercat Medieval

 


L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha inaugurat aquest matí el Mercat Medieval, una de les activitats que se celebren amb motiu de la Festa del Rei Jaume I, que enguany arriba a la XXXI edició. Gairebé un centenar de parades omplen els carrers del nucli antic amb artesania, cuir, espelmes, roba, dolços, gastronomia i productes inspirats en l’època medieval.

Abans de l’obertura oficial, un fictici rei Jaume I i el seu seguici han recreat alguns episodis del Llibre dels Feits relacionats amb l’expedició que l’any 1229 va partir del port natural de Salou per emprendre la conquesta de Mallorca. Posteriorment, el rei fictici, l’alcalde (és a dir, el rei de debò, o, si més no, que viu com un rei) i les autoritats han recorregut el mercat i han saludat artesans, comerciants i visitants.

Un dels moments culminants de la festa arribarà aquest dissabte, 5 de setembre, a les set de la tarda, amb la sortida del rei Jaume I i el seu seguici (es recomana portar paraigua).

La comitiva partirà de la Torre Vella i recorrerà els carrers de la ciutat fins a la plaça de les Comunitats Autònomes, recreant la partida de l’expedició que l’any 1229 va salpar des del port natural de Salou en direcció a Mallorca.

Ara només falta saber si aquesta vegada la meteorologia i l’alerta vermella de l’Inuncat també formarà part del seguici (esperem que aquesta vegada ningú decideixi suspendre la conquesta de Mallorca).

Granados contraprograma Vox, però Vox hi posa la gent

 


El passadís del Teatre Auditori de Salou va acollir ahir al matí la lectura d’una declaració institucional de l’alcalde, Pere Granados, amb motiu del Dia de Ceuta. L’acte va comptar amb la presència de diversos regidors i representants d’entitats, però sense cap regidor de Vox ni d’ERC, i amb una assistència de públic molt reduïda.

Al faristol s’hi podia llegir Salou amb Ceuta, en un acte que, segons Vox, tenia com a objectiu contraprogramar la mobilització convocada per al mateix dia per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) en solidaritat amb Ceuta davant la crisi migratòria.


Consignes ultres

La concentració de la FEMP es va celebrar al vespre davant de l’Ajuntament i va reunir unes 200 persones, segons els presents, amb participació de representants de Vox i del PP. La formació de Santiago Abascal considera que la declaració de Granados pretenia restar protagonisme a aquesta convocatòria, però “no ho va aconseguir”.

La protesta va tenir un marcat caràcter ultraespanyolista, amb nombroses banderes espanyoles i crits com Ceuta no se vende, Ceuta se defiende o ¿Dónde está el alcalde? ¿El alcalde dónde está?. També es van sentir proclames com España cristiana, no musulmana, amb un discurs molt més contundent sobre la immigració i la defensa de la unitat d’Espanya.

Dones de Salou: Maria Cinta Llambrich Martí

 


Maria Cinta Llambrich Martí va ser una de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou, arrels i memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de Dones, en què es va recuperar la història i el testimoni de dones vinculades a la història del municipi.

Filla de Josep i Cinta, que vivien a Salou i es dedicaven a la pesca, Maria Cinta va néixer a l’Ametlla de Mar el 7 de juliol de 1940. Tenia dos germans, Josep i Conxita.

De joveneta va treballar en una peixateria del carrer de l’Església, propietat d’una dona procedent de Cambrils coneguda com la Maria del Peix. La seva vinculació amb la vida del poble, però, havia començat molt abans.

Des de ben petita va participar en les Processons dels Sagristans, que se celebraven a Salou entre els dies 6 i 8 de setembre. Més endavant, juntament amb altres nenes del poble, va formar part de les Filles de Maria, encarregades de tenir cura dels altars de l’església, amb tasques com rentar els tapets, treure la pols, escombrar i fregar o col·locar les espelmes en les ocasions litúrgiques.

L’any 1958 va conèixer Francesc Sardiña, amb qui acabaria casant-se. Els pares d’ell regentaven un colmado al número 8 del carrer Barcelona i Maria Cinta s’hi va posar a treballar. La seva incorporació va contribuir al creixement del negoci, que posteriorment es va ampliar amb un segon punt de venda.

La parella es va casar el novembre de 1963 a l’església parroquial de Santa Maria del Mar de Salou, en una cerimònia oficiada per mossèn Ramon Muntanyola. Amb motiu del casament es va inaugurar, segons el testimoni recollit per Sardiña, la làmpada rodona situada sobre l’altar major.

Maria Cinta i Francesc van formar una família i actualment té una filla, Antonieta; una neta, Christel; un net, Joel, i un besnet, Marc. La seva trajectòria és reconeguda com un exemple de dedicació, esforç i sacrifici per la família, però també com un testimoni d’una època en què la vida quotidiana, les tradicions i el treball estaven estretament vinculats a la comunitat de Salou.

En la fotografia de dalt de tot, la Maria Cinta balla i el Francesc Sardiña durant els balls del carrer Barcelona als anys cinquanta o seixanta. En l’altra imatge, vestida per participar en les Processons dels Sagristans durant els anys quaranta, acompanyada del recentment traspassat Josep Tardiu.

UTPS reclama un model d’habitatge assequible, modern i sostenible

 


Units Tots per Salou (UTPS) ha fet una crida a l’alcalde de la ciutat, Pere Granados, perquè la política d’habitatge assequible del municipi no es limiti a incrementar el nombre de pisos, tal com projecta el govern municipal, sinó que aposti també per promocions de qualitat, eficients i sostenibles.

UTPS recorda que quan va plantejar la construcció de 1.500 habitatges assequibles, l’alcalde va anunciar la previsió de 1.700 habitatges de protecció oficial, condicionada a una modificació puntual del POUM.

En un comunicat, UTPS defensa un model constructiu que permeti optimitzar l’aprofitament del sòl i reduir els costos associats tant a la construcció com al manteniment dels edificis. La formació aposta per incorporar solucions arquitectòniques modernes i sistemes que permetin disminuir el consum d’electricitat, aigua i altres subministraments.

La proposta també planteja que les noves promocions no siguin simplement blocs d’habitatges, sinó espais residencials pensats per a la convivència, amb jardins, zones esportives, fonts i àrees d’estada i trobada per als veïns.

UTPS assegura que disposa de dos models constructius que es podrien adaptar a les característiques de cada emplaçament. També considera que una modificació puntual del POUM “ben plantejada” pot facilitar el desenvolupament d’aquest tipus de promocions i reivindica un model que combini quantitat, qualitat, eficiència i sostenibilitat.

No volem edificis sense ànima” sinó “un habitatge assequible ha de permetre als joves, les famílies i els veïns de Salou construir el seu futur en espais de qualitat i pensats per a les persones”. (Font: UTPS).

Moria Casán, la negació de l’oblit

 


Acabo de veure Moria a Netflix.

No puc dir que m’hagi agradat ni que no m’hagi agradat. És la vida d’una persona feta per a la pantalla i això implica una construcció, una mirada i, per tant, un judici.

Durant els capítols m’han vingut al cap els meus companys argentins, aquell accent que vaig començar a conèixer als vint anys. També m’ha resultat inevitable la desfilada emocional de papers i personatges coneguts, especialment de la nit barcelonina dels anys vuitanta i noranta.

L’arc narratiu, l’estètica i tota la feina feta construeixen una cosa gloriosa sobre aquella ferida: la que obre el relat d’algú que menysprea l’anonimat i conquista el món de l’espectacle sense cap bagatge. Només ego.

Caldria preguntar-se quants ferits perennes ha acollit el món de les varietats i, sobretot, quants van aconseguir sanar o sentir-se recompensats per allò que els va portar fins allí.

L’univers de Moria no té res a veure amb el meu. Ni per bé ni per mal. És un món paral·lel: des de la revista portenya i l’empoderament fins a l’exposició i la comercialització del drama aliè en els seus programes de televisió. Ella va viure el seu temps i jo no sóc ningú per descontextualitzar-lo. M’ha resultat indigesta, tanmateix, aquella part de l’abús de la llàgrima femenina al plató.

El drama aliè també es va convertir a Espanya en matèria televisiva, amb programes i presentadores que en van fer un espectacle infame. Penso en la cobertura del crim de les nenes d’Alcàsser. Però aquelles presentadores, sens dubte, no eren la one, com Moria.

La seva defensa del col·lectiu gai i la seva llengua viperina són, per si mateixes, part d’una experiència singular dins de la societat argentina. Una dona que ha fet d’aquesta sèrie el seu propi monument contra l’oblit. I si ho ha pogut fer, jo no la criticaré.

Com amb altres vedets, respecto l’ofici, però no en comparteixo ni la forma ni el fons.

L’espectacle sempre m’ha semblat un refugi d’éssers inimitables, inconfusibles i genuïns. Aquí n’hi ha un exemple clar.

És també una professió de supervivència, sense fronteres de moral ni d’ambició. Cadascú juga les seves cartes i s’arrisca. Cadascú fa de la seva ferida inicial una excusa, una superació o fins i tot el combustible amb què arrasar-ho tot.

Reinventar-se o sucumbir.

L’Argentina ha donat artistes que van arribar fins aquí: les germanes Rojo, Alfredo Alaria, els Lobato. I tants d’altres.

Ara comprenc per què.

En tot cas, un director pot teoritzar sobre com hauria realitzat una sèrie. Però ningú no pot dir com hauria viscut una vida.

Moria va ser guionista i directora de la seva. I això, en aquells anys convulsos, ja és per si mateix un triomf.

Per acabar: si ella va poder, altres podran. Encara que sabem que el preu és, moltes vegades, precisament allò que no s’explica i encara menys s’aplaudeix.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Necrològica: Gerardo Pérez Martín

 

Ens ha deixat Gerardo Pérez Martín, de 90 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, divendres 4 de setembre, a les dotze del migdia a la sala multiconfesional del cementiri de Vila-seca. Vetlla: sala 1 a partir de les tres de la tarda d’avui.

dimecres, 2 de setembre del 2026

Tall del trànsit a Salou diumenge per la processó de la Mare de Déu

 


L’Ajuntament de Salou ha anunciat canvis en la mobilitat amb motiu de la tradicional processó de la Mare de Déu, prevista per aquest diumenge 6 de setembre (la que va ser suspesa el 15 d’agost per alerta meteorològica vermella, tot i que al final no va caure ni una gota). 

Segons ha informat el consistori, el passeig Miramar i el passeig Jaume I quedaran tallats al trànsit entre les vuit del vespre i les onze de la nit, coincidint amb el recorregut de la comitiva religiosa i els focs d’artifici.

La processó, que recorrerà el passeig marítim, és un dels actes destacats del calendari festiu local i acostuma a reunir nombrosos veïns i visitants. L’Ajuntament ha demanat comprensió als conductors i ha agraït la col·laboració ciutadana davant les afectacions temporals, tot recordant que es tracta d’un esdeveniment arrelat i molt participat.

Per si de cas, agafeu el paraigua. Amb el temps, mai se sap... i amb les alertes, encara menys.

Un ciutadà denuncia que Salou no garanteix els drets lingüístics

 


Miquel Mola, activista en defensa del català, ha presentat una reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), l’organisme independent que garanteix el dret d’accés a la informació pública, perquè considera que l’Ajuntament de Salou no garanteix adequadament els drets lingüístics dels consumidors.

Mola havia demanat al consistori informació sobre les inspeccions i actuacions municipals per comprovar el compliment d’aquests drets, com també els informes de seguiment del Reglament per a l’ús de la llengua catalana.

L’Ajuntament li ha respost que la Policia Local no porta a terme inspeccions específiques ni tramita expedients sancionadors per vulneracions dels drets lingüístics dels consumidors i que tampoc disposa de protocols específics. El consistori atribueix les competències de control en aquesta matèria als organismes de consum de la Generalitat.

El reclamant qüestiona aquesta resposta i assenyala que el mateix reglament municipal preveu comissions de seguiment que s’haurien de reunir periòdicament. Per això, reclama a la GAIP que determini si l’Ajuntament ha de facilitar les actes i informes corresponents o explicar per què aquests mecanismes no s’han aplicat.

Mola considera que la manca de documentació no pot justificar-se simplement per la seva inexistència si aquesta és conseqüència de la manca d’actuació municipal.

La qüestió afecta també la gestió política de la Policia Local, que depèn del regidor d’ERC Sebastià Domínguez, membre del govern municipal que encapçala l’alcalde Pere Granados (PSC). Cal recordar, a més, que el 2025 Salou va ostentar el títol de Capital de la Cultura Catalana.

Vila-seca en Comú discrepa de la nova inversió al pump track 

 


Vila-seca en Comú ha criticat la gestió de les instal·lacions esportives municipals i ha qüestionat la nova inversió prevista al pump track (un circuit tancat dissenyat per a recórrer-se sense necessitat de pedalar ni impulsar-se amb els peus, utilitzant únicament la inèrcia i la força de gravetat), que puja a 19.187 euros.

La formació considera que el municipi “comença la casa per la teulada” a l’hora de planificar les inversions esportives i reclama que, abans de construir o reformar equipaments, l’Ajuntament escolti les necessitats dels clubs i dels esportistes.

En el cas concret del pump track, situat a la Torre d’en Dolça i considerat el més gran de Catalunya, amb una superfície de 2.000 metres quadrats i un recorregut d’uns 400 metres de longitud, Vila-seca en Comú assegura que el circuit actual no reuneix les condicions necessàries per acollir competicions oficials. Segons expliquen, amb algunes modificacions en el recorregut, com ara una major longitud, canvis en el pendent o la incorporació de peralts, la instal·lació podria tenir unes altres prestacions.

La formació també lamenta la manca d’altres equipaments i serveis vinculats al ciclisme. Entre les deficiències que assenyala hi ha l’absència d’una caseta per a una escola de ciclisme, així com la manca de zones d’ombra, bancs i un punt d’aigua. També recorda que Vila-seca havia disposat d’un velòdrom que, segons denuncien, “es va deixar perdre”.

No es tracta de fer més, sinó de fer-ho bé”

Vila-seca en Comú insisteix que no s’oposa a les inversions en matèria esportiva, sinó que reclama una millor planificació i una major participació dels principals usuaris de les instal·lacions.

Si tenim clubs, esportistes i esportistes d’elit, per què no els preguntem quines són les necessitats i els fem cas?”, planteja el regidor Francesc Benaiges, que considera que les decisions sobre els equipaments haurien de partir de les necessitats reals del teixit esportiu local.

Els comuns també apunten que hi ha problemes de dimensions en altres instal·lacions municipals, com el camp de futbol, i defensa una revisió global de la planificació esportiva.

No es tracta de fer més obres, sinó de fer instal·lacions que funcionin, que s’utilitzin i que, sobretot, tinguin sentit”, conclou Vila-seca en Comú, que reclama una gestió dels diners públics basada en la planificació prèvia i en l’escolta dels clubs i esportistes. (Font: Vila-seca en Comú).

Nou rector de la Unitat Pastoral Mare de Déu de la Pineda

 


La parròquia de Sant Esteve Protomàrtir de Vila-seca ha acollit aquest dilluns la presa de possessió de mossèn Antonio Rodríguez Moreno com a nou rector de la Unitat Pastoral (UPA) Mare de Déu de la Pineda.

Rodríguez assumeix el càrrec com a rector in solidum de les parròquies de Sant Esteve Protomàrtir de Vila-seca, Sant Sebastià de la Canonja, Santa Maria del Mar de Salou i Sant Ramon Nonat de Salou, que integren aquesta unitat pastoral. El seu nomenament va ser signat per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el passat 30 de juny.

L’acte de presa de possessió s’ha celebrat a la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca, tal com ha informat la comunitat parroquial a través de les xarxes socials, amb la participació de diversos membres de la comunitat.

La Unitat Pastoral Mare de Déu de la Pineda agrupa les comunitats parroquials de Vila-seca, Salou i la Canonja. En total, està formada per quatre parròquies i diversos centres de culte, en un model d’organització pastoral compartida que busca reforçar la coordinació entre les diferents comunitats.

Mossèn Antonio arriba a la Unitat Pastoral Mare de Déu de la Pineda procedent de l’UPA Santa Coloma de Queralt, on des de l’any passat exercia com a rector d’una àmplia xarxa de parròquies de la Conca de Barberà.

Anteriorment, també havia estat vinculat a l’UPA Valls.

De quines urpes pengem?

 


Jo vaig tenir un cap diabòlic l’estratègia del qual era tenir-nos a tots enfrontats.

Venia, deia, deixava anar el dubte. Anava, sembrava, marxava. Així creia que ens tenia controlats, però, en realitat, tot era molt més senzill. Així vam descobrir que feia diferències de 300 pessetes —que gran em fa comptar els diners així— entre nosaltres. Ni per categoria ni per conveni. Per caprici seu. I és exactament el mateix que passa amb els pressupostos, partides, subvencions i impostos: depèn d’on viu un.

De sobte, confident. I, de cop, fiscal de la teva vida privada. Ara un infundi per posar-te nerviosa i després una palmadeta a l’esquena per guanyar-se una confiança que ja estava perduda. Fins que un dia vaig dir prou. I allà es va quedar. Després de mi, molts altres que hi van passar quan començaven van fer el mateix.

Us explico això perquè observo aquest comportament a escala nacional. Déu me’n guard de l’exemple moralitzador que porto, ja que no soc cap santa, però tampoc cap bandida.

Boicotejar Catalunya sense comprar cava o espetec per la petita contrarietat de l’independentisme. Boicotejar Astúries i Cantàbria per les decisions que ara justifiquen l’extracció de llops. Quina paraula per evitar la criminalització de la vida salvatge.

És el que es promou a les xarxes incendiades: persones que ja han deixat de tenir causes pròpies, locals, per sentir-se lliures d’arremetre contra el veí. Un veí autonòmic que necessita ajuda, com amb la dana de València, el volcà canari, l’accident dels trens o davant la pèrdua de llars, bestiar i vegetació de cada estiu.

I això no pot ser.

No és possible que, volent ser tan independents tots, precisament ens dediquem a fer cas al cap que perverteix. Perquè després, quan passa alguna cosa, som els primers a ajudar aquell que estava crucificant l’altre. Sobretot a un clic de distància, perquè les hòsties als perfils no fan mal. Només emprenyen i eleven el nivell de crispació de ciutadà contra ciutadà.

Ja no dic això de Ceuta. Això és una altra cosa.

Aquí algú ho està fent malament.

Algú ha deixat oberta l’esquerda entre desastres forestals i discussions infinites sobre qui la té més grossa, fins al punt que s’envaeix Ceuta. I res de mitges tintes, perquè la vida dels espanyols, amb totes les seves distincions i els seus fets diferencials, no val el permís per pescar en aigües alienes ni l’amenaça velada de la posició estratègica que d’altres, més llestos, sabran aprofitar.

Perquè nenes violades i gats massacrats en territori espanyol no són més que un signe de tebiesa. I si cal portar-hi l’exèrcit, que s’hi instal·li com a mesura dissuasiva. No volem morts, ni ofegats, ni salvatges solts sembrant el terror per desesperació.

I totes aquestes situacions em recorden aquell cap, a qui un dia vaig plantar cara per sempre: marxant.

Però com que no podem marxar d’aquesta realitat, l’estem estirant més que un xiclet Bazoka dels d’abans.

Perquè no he sentit, i seria ridícul, boicotejar les vieires contra el tràfic de polvets blancs. Ni boicotejar les tapes basques pel que fessin els del tret al clatell. O el ball de sevillanes perquè es moren cavalls al Rocío.

Que no.

Que nosaltres no som l’enemic.

És el cap.

I així tot.

On uns veuen crispació, jo hi veig manipulació. I la manipulació és el principi de tot poder.

Per tant, vostès no em perjudiquen per no comprar cava. Ni tan sols quan m’insulten per ser catalana.

Es perjudiquen vostès.

Perquè jo continuaré ajudant qualsevol espanyol. I no negaré un got d’aigua a un immigrant. El que no permetré és que, entre uns i altres, entrin a casa meva, em robin pel carrer i juguin amb el futur d’aquells que hi seran quan jo ja me n’hagi anat.

S’ha acabat la moda del bonisme de Barbie Gaza i lady Colau, patrona dels sense sostre, que avui retornen a la memòria aquelles barraques de Montjuïc dels 70 i aquell gueto de la Perona. Jo la vaig conèixer. Era al costat de casa meva. Mai no hi vaig passar de nit, per allà, on s’amagava la flor i nata de la delinqüència, com a la Mina, però on també subsistien famílies honrades els vàters de les quals evacuaven directament a les vies del tren.

Hi ha gent que necessita coses que no se li donen perquè s’està confonent la caritat amb l’atracament a mà armada, políticament correcte.

Vostès cedeixen a canvi d’uns beneficis que ja s’ha demostrat que els vots no garanteixen.

Deixin de dividir-nos. Perquè, efectivament, divideix i venceràs.

Així ho estan fent, des de dins i des de fora.

I aquells que es mengin les seves sardines i el seu oli de pitjor qualitat, i a fer punyetes els acords diplomàtics i comercials, perquè l’abús d’una frontera té, tant a Ceuta com a la mateixa Espanya enfrontada, un preu que no podem pagar.

Fem pinya.

Exigim un govern decent.

Compte amb el cap diabòlic.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.