Comença la temporada oficial de viatges de l’alcalde

 

La nova temporada de viatges de l’Imserso 2026/2027 arrenca oficialment amb 879.213 places disponibles per a uns 4,6 milions de pensionistes acreditats. De moment, uns 4,6 milions de persones s’han acreditat per poder reservar la seva plaça a partir del 14 de setembre i es manté la tarifa plana de 50 euros per a les pensions més baixes i la possibilitat de portar mascotes.

El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha presentat les principals novetats d’una campanya que començarà els viatges l’1 d’octubre amb destinació a Oropesa. (Font: RTVE).

La notícia es coneix just quan l’alcalde de Salou, Pere Granados, ja ha començat els seus viatges planetaris després de les vacances d’estiu. 

Aquesta setmana ha estat a Madrid, un dels seus destins habituals, per contractar publicitat a Cadena Dial i fer-se una fotografia amb directius d’EXCELTUR, una associació formada pels presidents i consellers delegats de les 23 empreses turístiques més importants d’Espanya, en una trobada que ell mateix ha reconegut que va servir per “compartir reflexions”. (Font: Ajuntament de Salou).

Sobretot, que estigui ben net, que demà ve l’alcalde

 

Salou celebrarà aquest divendres, 11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya amb un programa d’actes que combinarà protocol institucional i actes populars.

La jornada s’iniciarà a les deu del matí a la plaça de l’Onze de Setembre amb el discurs de l’alcalde de Salou, Pere Granados, que donarà pas a l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, símbol de la defensa de les institucions catalanes.

Tot seguit, el Ball de Bastons de Salou protagonitzarà una actuació que recorrerà el trajecte entre el monument de Casanova i la plaça del Carrilet, en una exhibició organitzada per l’Associació Sal-i-Ou, dedicada al bestiari i les danses tradicionals.

A les onze, la festa culminarà amb una audició i ballada de sardanes a la plaça del Carrilet, a càrrec de la Cobla Reus Jove, que posarà el punt final musical a la celebració.

Aquest migdia, els treballadors municipals netejaven l’indret. Demà, amb la visita de l’alcalde, tot ha d’estar net com una patena, encara que només sigui per un dia. La resta de l’any, tant se val.

PRISA, PISA i suspens general

 

L’Ajuntament de Salou ha informat que l’alcalde, Pere Granados, ha visitat les instal·lacions del Grup PRISA. Bé, més que al Grup PRISA, on va anar Granados és a la Cadena SER, un dels mitjans del grup. I segurament s’hi va desplaçar amb el maletí ben carregat. 

L’any passat va pagar 15.125,00 euros a la Sociedad Española de Radiodifusión perquè en els seus programes fessin menció de Salou. I, de passada, l’entrevistessin a ell a la Gira Dial al Sol, la gira d’estiu de Cadena Dial.

Per cert, ja que parlem del Grup PRISA, no és sobrer recordar l’informe PISA, que avalua el rendiment acadèmic d’alumnes de 15 i 16 anys en matemàtiques, lectura i ciències. L’últim d’ells, publicat ara, mostra uns resultats que han generat una gran alarma social a Espanya per registrar la pitjor patacada educativa de la seva història.

Vaja, com l’alcalde, que mereix un suspens generalitzat a l’hora de governar la nostra ciutat.

USAP denuncia que el govern de Salou li amaga informació

 

El regidor d’Unidos Salou Acció Plural (USAP), Ignacio Durán, va denunciar en el darrer ple municipal que el govern de Salou no li facilita per escrit la informació que sol·licita. “Si us plau, que alguna vegada m’arribi la informació, perquè en els anys que porto aquí mai m’ha arribat”, va reclamar durant la sessió.

La queixa es va produir després que Durán preguntés a l’alcalde, Pere Granados, si l’Ajuntament disposa d’un registre que permeti conèixer de manera conjunta el cost dels procediments jurídics i de l’assessorament extern, incloent-hi advocats, procuradors, peritatges i informes.

Durán també va plantejar, en cas que aquest registre no existeixi, la possibilitat de crear un sistema que permeti conèixer i controlar de manera específica aquesta despesa.

Granados va respondre que la informació es pot consultar a través de les factures municipals, ja que “hi ha factures emeses” i aquestes apareixen en les relacions de factures que aprova l’Ajuntament. L’alcalde va recomanar a Durán que presenti una petició per escrit i específica perquè l’àrea econòmica i la Secretaria puguin facilitar-li la informació.

La resposta no va convèncer el regidor d’USAP, que va aprofitar la seva intervenció per insistir en el problema que, segons afirma, arrossega des de fa anys: la manca de resposta escrita a les seves peticions. “Ho he demanat per activa i per passiva. No me n’arriba cap”, va afirmar.

L’alcalde va replicar que les peticions formulades en les comissions corresponents “també” reben resposta i va demanar al regidor que revisés les sol·licituds pendents. Granados es va oferir, però, a revisar personalment qualsevol petició que Durán consideri que no ha estat contestada.

UTPS respon als seus crítics: “Menys fang, més rigor i més projectes”

 

Des d’Units Tots per Salou (UTPS) tenim una cosa molt clara: les mentides no es converteixen en veritats per repetir-les a les xarxes socials.

Dir que UTPS “no té lideratge ni projecte propi” és senzillament fals. I resulta força revelador que qui fa una afirmació semblant ni tan sols hagi tingut la mínima decència política de preguntar-nos quins són els nostres projectes, les nostres propostes o el nostre model per a Salou.

Qui són vostès per decidir quin projecte té o deixa de tenir una formació política? Els ciutadans són perfectament capaços de jutjar les nostres propostes i la nostra feina. No necessiten que ningú els dicti què han de pensar.

I sobre aquesta insinuació relacionada amb una suposada “empresa de Vila-seca”, convindria que abans de publicar acusacions i construir relats interessats s’informessin correctament. Perquè quan s’opina sense conèixer els fets, el que es demostra no és valentia ni rigor: es demostra desinformació i una enorme lleugeresa.

Des d’UTPS no entrarem en aquesta política de fang. Salou en mereix molt més.

El que veiem és un exemple de l’anomenada “política escombraries”: intentar desacreditar l’adversari mitjançant insinuacions, rumors, mitges veritats i afirmacions sense fonament, en lloc de debatre projectes, propostes i solucions per als ciutadans.

Aquesta manera de fer política és, a més, una falta de respecte als veïns de Salou, perquè pretén manipular el debat públic i desviar l’atenció d’allò que és realment important: la gestió municipal, els seus resultats i les decisions que afecten el futur de la nostra ciutat.

UTPS té projecte, té propostes i té una visió pròpia per a Salou. I no necessitem apropiar-nos del llegat de ningú ni recórrer a campanyes de desprestigi per defensar-lo.

Si tenen dubtes sobre el nostre projecte, preguntin. Si volen debatre, debatrem. Si volen contrastar dades, les contrastarem.

Però si l’únic que tenen són acusacions gratuïtes i relats construïts des de la desinformació, aleshores no estan fent política: estan fent soroll.

Menys fang. Més rigor. Menys propaganda. Més projectes. I, sobretot, més respecte per Salou i pels seus ciutadans.

Units Tots per Salou (UTPS) no entrarà en aquest joc.

Continuarem treballant, proposant i defensant el nostre projecte per a Salou. I seran els ciutadans, no els perfils anònims ni els grups d’opinió, qui tindran l’última paraula. (Font: UTPS).

Informació gratuïta

 

Era un dels primers anys del parc temàtic i el vaig visitar amb un ànim positiu que se’m va ensorrar al Saloon del Far West.

Aleshores jo escrivia un bitllet de vint línies al Salou Setmana, dirigia la meva escola de dansa i, a més, portava els meus propis espectacles amb un representant de Barcelona.

Vaig cometre, senyors, la tremenda gosadia d’opinar sobre aquell Saloon, que, per molt que vingués avalat per Roseland de Barcelona, tampoc no era cap garantia d’èxit.

Vull dir que la posada en escena no era ni remotament la d’un cancan de l’època i, és clar, si un ballarí hagués aparegut a l’escenari, situant-nos en el context temàtic, el més probable és que els mascles d’aquells temps li haguessin fotut un tret perquè… els homes no ballaven i encara menys el cancan.

Després, ja que a les cantines no hi havia ballarines d’aquest ball francès, sinó senyoretes de vida alegre, li va tocar el torn al calçat. No portaven botins i això suposava el principi de tots els mals: les lesions. Que n’hi va haver, i moltes.

I, a més, tampoc no haurien d’haver portat calces de licra, sinó calçons o pololos.

Amb això vull dir que hi havia massa coses que grinyolaven per poder valorar positivament el resultat final.

Tot i que, d’altra banda, he de dir, en justícia, que el Saloon el salvaven Jaume Ciurana i Deborah Palfreyman. Crec que a la secció de la Xina hi havia en LuisMi, que havia format part de Belle Époque, de Dolly Van Doll, a Barcelona. L’Elena, la Mireia, la Paca, el Paul. Els coneixia i mereixien més respecte.

Així que professionals, n’hi havia.

Però la direcció brillava per la seva absència.

I possiblement fos pel sistema, en el qual una assistent d’escena amb un walkie-talkie —que això dona molta autoritat— deia a una amiga meva:

—Tu, aixeca més la cama.

Era la seva funció?

Absolutament no.

Tampoc no és cap llegenda que els artistes no tenien cap suplent per als dies lliures o les emergències i que la roba suada anava passant d’uns cossos als altres.

És clar.

Quan vaig escriure el meu humil bitllet, els meus amics em van explicar que l’havien retallat, subratllat amb fluorescent i punxat en una cartel·lera a la zona de camerinos.

Mai no vaig entendre quin era el seu missatge dins l’ampolla perquè no va canviar res. Vull dir: la direcció continuava sense ser l’adequada.

Perquè les noies van continuar lesionant-se fent el cancan, sense botins. Les baixes es van anar succeint sense suplents. I van començar a passar-hi molt bons artistes que en sortien, mai més ben dit, més cremats que la pipa d’un indi.

Us ho explico perquè la crítica té un preu.

Jo no vaig necessitar treballar-hi. Però, per què no, si ho tenia al costat de casa i tenia més ofici que la directora general?

Doncs això.

Els meus artistes han portat el calçat corresponent. La roba neta a la seva mida. I podeu estar segurs que defenso la nostra feina sense descuidar l’empresa.

Per això han anat caient Terra Mítica… i altres parcs que no poden suportar les expectatives de negoci.

Els stunts es lesionen. Els artistes que fan sis espectacles diaris saben de sobres que l’espectacle no és bo ni mitjanament exigent. I n’hi ha que s’ofeguen sota una màscara i tenen por de parlar. És un salari segur durant uns mesos i res més.

El dia que entenguin que l’interlocutor dels artistes no és un senyor amb un màster en finances, potser els funcionarà.

No importa el resultat, però sí la pèrdua.

No hi he tornat a entrar des del 2003. No puc opinar, però no hi ha ocasió de causar una primera impressió una tercera vegada.

Mentrestant:

—Vostè, que ens critica, gràcies per la informació gratuïta.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Alerta o alarmisme?

 

Ningú no pot retreure a un ajuntament que sigui prudent davant d’una alerta meteorològica. Si Protecció Civil activa l’Inuncat i el Servei Meteorològic de Catalunya advertien ahir de pluges intenses avui, la prevenció és necessària. Ara, que ja torna a lluir el sol, cal preguntar-se si calia traslladar l’alerta a la ciutadania amb aquest grau d’alarma tenint en compte que a Salou no ha plogut.

El mapa de la Generalitat advertia d’un perill 4 sobre 6 per intensitat de pluja en trenta minuts en diverses zones, però també indicava que el fenomen podia tenir una distribució territorial limitada. L’Ajuntament, en canvi, va difondre un contundent avís que demanava evitar desplaçaments i no aparcar en zones inundables, posant la por al cos.

És cert que les tempestes són imprevisibles i molt localitzades a l’estiu. Però els nostres responsables municipals haurien de reflexionar sobre com es comuniquen aquestes situacions i quin nivell d’alarma es trasllada als ciutadans.

Perquè el debat no és nou. El 15 d’agost, l’Ajuntament ja va suspendre la processó i els focs artificials per una alerta vermella d’inundacions que finalment tampoc no va deixar pluja a Salou.

La prevenció és imprescindible. L’alarmisme, no.

Perquè quan arribi una tempesta real, els ciutadans han de confiar en les alertes. I per confiar-hi, també cal saber que estan ben dimensionades.

Una alerta que finalment no es compleix no és necessàriament una alerta equivocada; però una comunicació que no diferencia prou entre previsió i risc real pot acabar desgastant la confiança ciutadana.

Un avió nazi com a reclam de la Festa al Cel

 

Mentre la ultradreta avança a Europa i dispara les alarmes de la por (diumenge mateix, amb un resultat especialment contundent a Saxònia-Anhalt), l’Ajuntament de Salou promociona una exposició en què un avió de la Luftwaffe nazi ocupa el protagonisme absolut del cartell.

La mostra es fa coincidint amb la Festa al Cel, i al cartell s’hi dona un clar protagonisme a un Messerschmitt Bf 109.

Les pintures es podran visitar a la Torre Vella a partir de demà. Tot plegat, però, planteja una pregunta incòmoda: és encertat que un avió de la Luftwaffe nazi sigui l’element protagonista de la publicitat de l’exposició?

Que es mostrin avions alemanys de la Guerra Civil és entendible. Formen part de la història i la seva presència en suport del dictador Francisco Franco va contribuir a horroritzar la població quan sobrevolaven la costa salouenca. 

El problema no és que s’exposi un Messerschmitt. El que resulta inquietant és que s’utilitzi com a principal reclam publicitari, que aparegui amb una estètica espectacular i amb la simbologia de l’Alemanya nazi, just quan la ultradreta comença a avançar amb força.

No hi havia cap altra imatge possible per representar una exposició sobre la Festa al Cel, de clara connotació militar?

No s’està parlant d’apologia del nazisme. Només es qüestiona la manca de sensibilitat política d’aquesta imatge en el context actual d’auge de l’extrema dreta. El feixisme no és un joc.

Exposar la història és necessari. Convertir la iconografia d’un règim totalitari en el principal reclam visual d’una exposició és precisament el que no s’ha de fer.

Què volen que senti qui mira el cartell: fascinació per l’avió i que oblidi aquella tragèdia que es va saldar amb un cost humà devastador?

UTPS qüestiona les presses en les obres del camí del Mirador

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha posat en dubte la planificació de les obres del camí del Mirador i ha acusat el govern municipal d’actuar amb presses per poder inaugurar l’actuació abans de les eleccions. UTPS considera que l’execució presenta deficiències i reclama explicacions sobre el drenatge i l’evacuació de les aigües.

Segons UTPS, el moviment de terres de l’actuació ha tingut un cost de 167.000 euros, mentre que els veïns de la urbanització del Mirador ja havien reclamat actuacions bàsiques com ara il·luminació, bancs i unes condicions adequades per al camí.

La formació assenyala, a més, que l’Ajuntament ha anunciat ara altres 50.000 euros destinats a la il·luminació i a la pavimentació de 138 metres quadrats de camí. Per a UTPS, aquests nous treballs plantegen dubtes sobre la planificació inicial de l’actuació.

La formació també denuncia que, després de les primeres pluges, l’aigua ha convertit alguns trams del camí en una autèntica riera, deixant diverses zones en mal estat. Davant d’aquesta situació, pregunta si el drenatge i l’evacuació de les aigües es van executar correctament i quant podria acabar costant als contribuents reparar els desperfectes.

“Salou no necessita obres fetes de pressa per inaugurar. Necessita obres ben planificades, executades correctament i pensades per durar”, afirma UTPS en el seu comunicat.

La formació també posa com a exemple el Pavelló Municipal de Cap Salou, una obra que, segons recorda, es va accelerar abans de les anteriors eleccions i que encara no disposa de les graderies que haurien de completar l’equipament.

UTPS reclama al govern municipal que gestioni els diners públics “amb planificació, responsabilitat i sentit comú” i no “amb presses per arribar a una inauguració”. (Font: UTPS).

Necrològica: Antonio Roldán Crespo

 

Ens ha deixat Antonio Roldán Crespo, de 63 anys. 

L’Antonio era germà de Marta Roldán Crespo, exregidora de Vila-seca en Comú. La cerimònia de comiat se celebrarà avui, dimecres 9 de setembre, a les cinc de la tarda a la sala multiconfessional del cementiri de Vila-seca. Vetlla: sala 1.

Placa commemorativa

 

Hi ha situacions que mereixen una placa commemorativa cada deu metres.

Encara existeix allò de “Respecteu el descans dels veïns”? Ja saben, a les portes dels establiments.

Jo conec diversos carrers on no hi ha locals. N’hi ha a totes les poblacions. El restaurant, el bar o el port són en una altra zona. Però el degoteig de personal que va piripi i mancat d’un reductor de decibels va i ve amb aquella llicència per incordiar que és “estar de vacances”, o de cap de setmana, o de celebració d’un comiat de solter.

Perquè sempre hi ha un motiu per cridar i aturar-se sota la finestra d’algú que simplement dormia per allà.

Aquests carrers mereixen una placa commemorativa:

“Gràcies per la despesa, però no inclou el soroll”.

I alguns, directament, un monument: “A la memòria del turista no benvingut, amb un cartutx del PIB entre nàdels i una hamaca de platja de bronze encadenada a la estàtua”.

I, incorporat al monument de la hamaca, un altre rètol: “Prohibit aparcar hamaques a les 7 del matí”.

En lletra petita: Ministeri del Patrimoni Turisteril.

I, per si fos poc... estelades glorioses per tot arreu, amb uns rètols que no deixin cap mena de dubte: “Aquí es dorm. El PIB pot esperar”.

Després de més de trenta anys d’estudi de camp, he pres nota que, com més cara és la consumició, més cabestros són els que surten sense cap mena de consideració.

I què curiós: cap crida en català.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

El dimoni és d’Albox

 

El nou conjunt pictòric del Santuari Diocesà del Saliente, a Albox (Almeria), ha desencadenat una intensa polèmica política i veïnal després que l’exalcalde Francisco Torrecillas hi aparegui representat com un diable.

Les pintures formen part d’un conjunt de frescos contemporanis obra del pintor almerienc Andrés García Ibáñez. Una de les escenes més controvertides és la del Judici Final, en què Torrecillas apareix caracteritzat com un dimoni mentre és sotmès per l’arcàngel sant Miquel.

La sàtira política, però, no es limita a l’antic alcalde. En diferents escenes també hi apareixen els rostres de l’actual alcaldessa d’Albox, María del Mar Alfonso, representada amb la vara de comandament, i de la primera tinent d’alcalde, Luisa Granero.

A la polèmica política s’hi afegeix la crítica d’alguns veïns als nus que apareixen en les escenes de l’Apocalipsi. Consideren que aquestes representacions no són apropiades per a un temple sagrat i qüestionen que aquest tipus d’imatges formin part de la decoració pictòrica del santuari. (Font: La Voz de Almería).

Dalt de tot, un que aviat serà exalcalde i que, coses de la vida, coneix molt bé Albox.

UTPS: “Renovar els carrers no és un mèrit; és una obligació municipal”

 

Units Tots per Salou (UTPS) considera que l’Ajuntament de Salou no hauria de presentar com un mèrit extraordinari les actuacions de renovació i manteniment dels carrers del municipi, ja que, segons la formació, es tracta d’una de les obligacions bàsiques de qualsevol administració municipal.

En un comunicat, UTPS recorda que el manteniment de carrers, voreres, enllumenat, calçades i altres infraestructures municipals forma part dels serveis que l’Ajuntament ha de garantir de manera permanent. La formació assenyala que els ciutadans “paguen els seus impostos durant tot l’any” i, per tant, tenen dret a rebre uns serveis públics “curosos, mantinguts i gestionats amb responsabilitat”.

UTPS qüestiona la gestió del govern de l’alcalde, Pere Granados, i es pregunta “què s’ha fet durant tots aquests anys de mandat per mantenir els nostres carrers en condicions?”.

Segons UTPS, les actuacions que s’estan executant actualment semblen respondre “més a les presses que a una planificació responsable”, després d’anys en què aquestes intervencions haurien d’haver format part d’una política ordinària i continuada de conservació.

“De veritat hem de presentar com un gran assoliment que ara s’arreglin uns carrers que feia temps que necessitaven atenció?”, planteja el partit.

Per a UTPS, la renovació dels carrers no demostra l’excel·lència de la gestió municipal, sinó que posa de manifest que el manteniment no s’hauria fet “amb la constància, previsió i diligència” que mereixen els ciutadans.

UTPS també posa el focus en el moment en què s’estan concentrant aquestes actuacions i qüestiona que arribin al final de mandat i en un context que considera clarament preelectoral.

“Per què ara i no durant els tres anys anteriors?”, pregunta UTPS, que considera que el manteniment hauria d’haver estat una prioritat permanent i no una actuació vinculada a la proximitat de les eleccions.

En aquest sentit, defensa que un Ajuntament responsable hauria d’anticipar-se al deteriorament de les infraestructures, planificar les inversions i garantir-ne la conservació. La formació contraposa aquest model al d’una administració que actua “a cop de necessitat o de calendari polític”. (Font: UTPS).

Cap Salou reclama una escola digna: “Menys promeses i més fets”

 

Més enllà de la vaga de mestres d’avui, al Cap Salou les classes no han pogut començar avui per als alumnes de I3. La raó és que el barracó que havia d’entrar en funcionament a l’avinguda del Pla de Maset encara es troba en obres, motiu pel qual els veïns van penjar ahir una pancarta de protesta pel retard en l’acabament dels treballs.

Segons els veïns, la nova escola s’havia promès inicialment per al començament del curs 2025-2026, però el compromís no s’ha materialitzat i, a hores d’ara, es desconeix quan el mòdul entrarà en funcionament. De moment, els infants han estat recol·locats en l’escola Europa.

La reivindicació veïnal posa el focus en la necessitat que els compromisos adquirits per l’alcalde, Pere Granados, es tradueixin en fets i reclama menys anuncis i més actuacions. “Cap Salou també és Salou”, assenyalen els promotors de la protesta.

A més de la pancarta (que no va durar gaire penjada) els residents reclamen millors serveis per al barri.

Demà no hi ha missa

 

L’Ajuntament de Salou ha informat que Protecció Civil ha activat el pla Inuncat en fase d’alerta davant la previsió d’intensos episodis de pluja a partir de la matinada de dimecres. Segons el comunicat oficial, es podrien superar els 20 mm en només 30 minuts, amb xàfecs locals que podrien anar acompanyats de tempestes.

El consistori demana a la població extremar les precaucions i seguir les recomanacions de seguretat, especialment en zones susceptibles d’inundació. Entre els consells principals, destaca evitar desplaçaments innecessaris, no estacionar vehicles en punts inundables i seguir en tot moment les indicacions de les autoritats i canals oficials.

La situació es mantindrà en seguiment continu per part dels serveis municipals i de Protecció Civil, que actualitzaran la informació en funció de l’evolució del front de precipitacions.

Mentrestant, es recomana no anar a missa i se suspenen processons i llançament de focs d’artifici.

Ara només cal esperar si és veritat que plou i, en cas que sigui veritat, si la celebració religiosa es trasllada segons el calendari litúrgic de l’alcalde de Salou.

Manual de supervivència avançada en entorns burocràtics hostils

 

Havent sol·licitat informació pública a una regidoria sobre un programa integrat en el Pla Local de Joventut, actiu i que consta al web municipal, se’m va informar que no se me’n podia facilitar informació perquè no existia.

Un programa integrat en un Pla Local de Joventut, anunciat en roda de premsa per un regidor i publicitat en els mitjans de tota Tarragona?

No existeix.

Vaig acudir a la GAIP.

Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública.

La meva reclamació va ser admesa a tràmit i es va programar una sessió de mediació per videoconferència.

Durant la mediació se’m va informar que no se’m podia facilitar la informació relativa a l’autoria del programa perquè hi havia menors.

Vaig respondre: “No soc ningú per qüestionar la seva ètica. Jo, com a educadora, també protegeixo els menors”.

Però els menors que van participar en aquest programa ja havien estat identificats en fotos i vídeos a tota la premsa, juntament amb el nom del seu institut.

A més, jo no tenia cap interès en els menors.

Havia sol·licitat l’autoria i la traçabilitat documental del programa: qui l’havia elaborat, el document base o esborrany, la data de creació, les seves metadades, les possibles versions successives, l’informe tècnic previ a la seva aprovació o implementació i la data d’aprovació interna i l’òrgan competent.

Em van dir que m’enviarien “el poc que tenen documentat”.

Rebo un PDF titulat Projecte tècnic tal.

De 7 pàgines.

Una fitxa d’autors menors, amb els noms ratllats; una guia; dos Business Model Canvas i una explicació final del projecte.

Tot manuscrit.

Ni una sola dada sobre els adults responsables del programa.

No signo l’acta de conformitat perquè el PDF rebut no responia íntegrament a la meva sol·licitud i l’acord afirmava que jo em donava per satisfeta.

El cas es tanca.

La mateixa resolució de la GAIP recull que vaig manifestar que la documentació no donava resposta a diversos dels extrems específicament sol·licitats. Tanmateix, considera que l’Ajuntament havia lliurat la documentació acordada en la mediació i dona per finalitzada la reclamació per “pèrdua sobrevinguda de l’objecte”, sense fer cap altra declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.

Fi de l’expedient.

Competència adquirida: sol·licitar informació pública sobre un programa municipal i rebre, després de passar per l’autoritat garant de transparència, quatre gargots en una plantilla Canvas, no Canva.

Nivell: administratiu — The Twilight Zone…

ni, no… ni no…. ni…

no… ni no… 🎵

No poso el nom de l’Ajuntament perquè no vull que perdeu un client.

Però faig transferència del meu nas vermell de pallassa amb banda municipal i medalla a l’eficiència administrativa.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.