Salou s’afegeix a l’Hora del Planeta gastant llum

 

Salou es va sumar el passat 28 de març a la iniciativa global de l’Hora del Planeta, una acció impulsada arreu del món amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la lluita contra el canvi climàtic i la necessitat de protegir el medi ambient.

Amb aquest propòsit, l’Ajuntament va anunciar l’apagada de la il·luminació de tots els edificis i equipaments municipals entre les 20.30 i les 21.30 hores. Paral·lelament, el consistori va fer una crida a la participació ciutadana, animant tant les llars com els establiments comercials a adherir-se a aquesta acció simbòlica. “Cada petit gest compta per construir un futur més sostenible”, van recordar fonts municipals.

El mateix dia, Salou celebrava l’acte de cloenda com a Capital de la Cultura Catalana, un esdeveniment que havia començat a les 19.30 hores i que va requerir un desplegament important de recursos i il·luminació.

Aquesta coincidència genera dubtes sobre la coherència del missatge institucional, ja que l’aposta per l’estalvi energètic es va veure, aparentment, contradita per la celebració d’un acte festiu de gran format en la mateixa franja horària, si fa no fa. Una circumstància que posa sobre la taula el debat sobre fins a quin punt aquestes accions simbòliques serveixen per a alguna cosa, més enllà d’intentar quedar bé.

En resum, dubto molt que aquell fos el millor dia per parlar d’estalvi de llum per part de l’Ajuntament.

Premis incomprensibles

 

L’Ajuntament de Salou ha informat que el proper 14 d’abril serà distingit a la Universitat Autònoma de Barcelona amb el certificat Infoparticipa, una iniciativa impulsada per la universitat amb la implicació, entre altres institucions, del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de l’Oficina Antifrau.

Infoparticipa és un reconeixement que acredita l’excel·lència del consistori en transparència, accés a la informació i qualitat de la comunicació pública. (Font: Ajuntament de Salou).

Si voleu saber el grau de transparència del nostre consistori, pregunteu a un periodista de debò (no als que depenen del mannà d’Alcaldia). Perquè tot indica que ens trobem davant d’un altre frau.

Anar a menjar la Mona, una altra tradició que es perd

 

El Dia de la Mona se celebra el Dilluns de Pasqua i és una de les tradicions més arrelades del calendari festiu català. Aquesta jornada marca la fi de la Quaresma i de les restriccions pròpies de la Setmana Santa, i esdevé una ocasió per a la trobada familiar i d’amics, sovint a l’aire lliure, al voltant del dolç més emblemàtic: la Mona de Pasqua.

Tot i aquest fort component cultural, a Salou la celebració ha anat perdent presència amb el pas dels anys fins a situar-se, avui, en una situació de progressiu desús. El que antigament era una festa multitudinària, amb colles que sortien al camp o a la platja per compartir la jornada, és ara un costum cada cop més residual.

Davant d’aquesta realitat, el Centre d’Estudis Salouencs ha volgut recuperar i reivindicar aquesta tradició a través de la difusió d’imatges històriques que documenten com es vivia aquesta diada dècades enrere. Les fotografies, procedents de diversos fons documentals locals, mostren escenes de convivència i celebració que evidencien la importància social que tenia el Dia de la Mona al municipi.

Entre aquestes imatges, destaquen tres fotografies de l’any 1944 en què un grup de joves salouencs (entre els quals hi ha Pascual Cherta, Juanito Orts, Josep Llambrich, Batiste i Rogelio Brull, Enric Piñol i Salvador Roca) es dirigeixen cap a l’espigó del moll per celebrar la festa. Aquestes instantànies formen part del fons de Joan Sardiña Alcoberro.

També sobresurt una fotografia de 1956, presa a la duna de la platja Llarga després de menjar la Mona, on apareixen, entre altres, Joaquim Sardiña, Mercè Alcoberro, un jovenet Joan Sardiña, Carme Cervera i el seu marit Florenci Boquet, així com l’Enriqueta Sentís (mare del Florenci) i Manuel Marsal. Aquestes imatges també pertanyen al mateix fons documental.

Finalment, altres fotografies situades al Pla de Masset mostren diferents famílies compartint la diada, amb la presència d’Enric Marrassé i el seu fill Enric, la seva esposa, Pepita Gascó, Vicent Prats i la seva dona, així com Salvador Alcové i Conxita Llambrich. Aquest conjunt forma part del fons de Joan Alcové Llambrich.

Aquest recull gràfic no només té un valor testimonial, sinó que posa de manifest la necessitat de preservar i transmetre una tradició que forma part del patrimoni immaterial de Salou i del conjunt de Catalunya.

Granados reclama més finançament per continuar malbaratant

 

L’entrada en vigor, el passat 1 d’abril, de la nova taxa turística en tots els allotjaments (hotels, apartaments, càmpings o creuers), que eleva el gravamen fins als 4,5 euros per persona i nit i obre la porta a un recàrrec municipal, ha reactivat el debat sobre el finançament dels destins turístics.

En aquest context, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha tornat a reclamar a les administracions central i autonòmica una aportació econòmica més gran per fer front al cost dels serveis municipals vinculats al turisme.

“No és just que el resident hagi d’assumir els serveis prestats als visitants. El pressupost de seguretat, la neteja o la recollida de residus estan dimensionats per la gran afluència de turistes. Qui ho paga? El resident i els empresaris”, ha lamentat. (Font: La Vanguardia).

Però concerts gratis

El seu posicionament, però, contrasta amb la seva peculiar forma d’administrar els nostres diners. Així, mentre reclama més recursos econòmics per cobrir serveis essencials i es nega a aplicar aquest gravamen municipal, que li donaria més ingressos, l’Ajuntament va destinar l’estiu passat uns 150.000 euros a concerts d’artistes com Melody, OBK i Los Vivancos durant les Nits Daurades. Uns espectacles pels quals no es va cobrar entrada i que van ser gratuïts per als visitants, que es deuen pensar que aquí som rics i lliguem els gossos amb llonganisses.

L’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina celebra mig segle

 

El Santuari de la Mare de Déu de la Pineda acollirà aquest Dilluns de Pasqua la tradicional trobada de l’Aplec, una jornada que combinarà els actes religiosos amb la festa popular i que enguany comptarà amb un element destacat: la celebració del 50è aniversari de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina.

L’organització ha previst un matí ple d’activitats, amb un servei de transport gratuït per a tots els assistents que disposin de la targeta Vilacard.

La jornada començarà a dos quarts d’onze amb el res del Rosari, seguit de la celebració de l’Eucaristia a les onze. Un cop acabada la missa, començarà la festa popular, que enguany tindrà un protagonisme especial amb la commemoració del mig segle de trajectòria de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina.

Durant aquesta part de l’acte, els assistents podran gaudir de danses catalanes en dues parts diferenciades. En la primera, actuaran els grups petit i mitjà de l’esbart. En la segona, es farà una recuperació del ball de la Mare de Déu de la Pineda, una peça coreogràfica amb valor simbòlic i patrimonial per a la comunitat.

Per acabar el matí, a dos quarts d’una, s’ha organitzat un vermut popular, que servirà per compartir germanor i tancar la celebració en un ambient festiu i participatiu.

L’Ajuntament i les entitats col·laboradores conviden tothom a assistir a aquesta cita anual, que reafirma els lligams entre la tradició religiosa, la cultura popular i la identitat local.

A Salou no s’ha previst celebrar cap acte amb motiu del Dia de la Mona. Aquí, amb tanta festa i disbauxa, som més aviat d’agafar una mona. O de fer el mico.

La Setmana Santa d’abans a Salou

 

L’auge creixent del turisme a Salou ha anat diluint, amb el pas de les dècades, unes tradicions que antigament es vivien amb una forta intensitat religiosa i comunitària. Durant els anys cinquanta, la Setmana Santa era una de les celebracions més arrelades al municipi, en un context en què Salou encara no s’havia convertit en el gran pol turístic actual.

Els actes començaven a l’església de Santa Maria del Mar, on els altars es guarnien amb espelmes, flors i teles, creant un ambient solemne. Des d’allà sortien les processons que recorrien els carrers del nucli antic fins al passeig de les Palmeres, amb una participació notable dels veïns.

El Divendres Sant es vivia amb un respecte rigorós: es complia estrictament la prohibició de menjar carn i el poble mantenia un ambient de silenci i dol generalitzat.

A finals de la dècada dels cinquanta, Salou va començar a rebre els primers estiuejants i visitants de cap de setmana. Tot i això, el caràcter de les celebracions continuava sent majoritàriament local i devot, encara lluny de la transformació turística que arribaria anys més tard.

Les imatges, datades el 1955 i publicades pel Centre d’Estudis Salouenc, formen part del fons Joan Sardiña i esdevenen un testimoni gràfic d’aquella època. Entre els participants s’hi poden identificar Ramon Blasi (a dalt, portant el Crist), el seu germà Esteve, Félix Gacho, Salvador Ginovart, Manolo Tomàs, Anton Maria Alcové i Esteve Ferrán, entre altres.

Cambrils, Tarragona i Reus encara mantenen aquesta tradició, però a Salou la Setmana Santa ha anat perdent progressivament el seu caràcter popular i religiós, eclipsada per la pressió turística i el canvi de model de municipi, que ha passat de ser una comunitat marinera a una destinació turística internacional sense personalitat.

Granados confirma que repetirà com a candidat de FUPS

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha reiterat la seva voluntat de tornar a encapçalar la candidatura de FUPS a les eleccions municipals de l’any vinent. Segons ha explicat, la decisió respon a una petició unànime del seu partit formulada fa dos anys en assemblea.

Granados, que també és secretari general de FUPS, ha assegurat que afronta el repte amb “més il·lusió que mai”, destacant els projectes en marxa i els que es preveuen impulsar en els propers anys. “Treballem pel progrés del municipi i, sobretot, per millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones”, ha afirmat. (TAC 12).

Tot apunta que repetirà la coalició electoral amb el PSC sota la fórmula Sumem per Salou-PSC, amb Granados com a cap de cartell.

L’alcalde que no escolta ningú

Per justificar la seva continuïtat, Granados recorre al mateix discurs que està repetint des del 2009, quan va ser investit alcalde gràcies a una moció de censura, deixant clar que amb ell com a alcalde Salou és com un disc ratllat. 

Si Granados de debò sortís al carrer i escoltés la gent, s’adonaria que tothom n’està fart d’ell i que ningú no el vol un altre cop a l’Ajuntament.

USAP carrega contra Vox i defensa la presència d’immigrants

 

Unidos Salou Acció Plural (USAP) ha emès un comunicat en què defensa Salou com una ciutat construïda amb l’aportació de persones procedents de diversos orígens, una realitat que, segons afirma, cal reivindicar davant l’augment de discursos que qüestionen el paper de la immigració, tal com fa Vox i la ultradreta. 

Segons l’escrit, milers de persones immigrants han contribuït al creixement del municipi treballant, emprenent i formant les seves famílies a la ciutat. En aquest sentit, alerten que cada cop són més freqüents els missatges que presenten la immigració com un problema, malgrat que, asseguren, la realitat demostra el contrari.

Salou seria “inviable” sense els nouvinguts

USAP recorda que sectors essencials com l’hostaleria, la neteja, la construcció, el comerç, l’agricultura o la sanitat depenen en gran manera de la mà d’obra estrangera. En una ciutat com Salou, amb una economia fortament vinculada al turisme i als serveis, consideren que prescindir d’aquest col·lectiu seria “inviable”.

La formació també fa referència a un informe de l’Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia del Govern d’Espanya, que adverteix que una reducció del 30% de la immigració podria comportar una pèrdua de 15 milions d’habitants, nou milions de treballadors menys i una caiguda del PIB del 22%. A més, es veurien afectats sectors com l’agricultura i la restauració, amb la desaparició de milers d’explotacions i establiments.

Mà d’obra en sectors clau

Així mateix, apunten que, segons diversos estudis, cada treballador hauria d’aportar fins a 2.000 euros anuals addicionals per sostenir el sistema de pensions si disminuís la immigració, alhora que s’agreujaria la manca de mà d’obra en sectors clau.

Davant aquest escenari, i en referència directa a Vox, USAP defensa la necessitat de promoure la convivència, el respecte i la cohesió social, així com de reconèixer el paper imprescindible de les persones immigrants en el funcionament diari de la ciutat.

“Salou no s’entén sense la seva diversitat, i el seu futur només es pot construir comptant amb tothom”, conclou la formació. (Font: USAP).

Necrològica: Joan Trigos Torrella

 

Ens ha deixat Joan Trigos Torrella, de 66 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dilluns 6 d’abril, a les cinc de la tarda al tanatori municipal de Vila-seca. Vetlla: sala 3. Posteriorment serà incinerat a Reus.

Salou incorpora el sistema NAGI a la seva piscina intel·ligent

 

L’Ajuntament de Salou ha implantat el sistema NAGI, una tecnologia innovadora que proporciona dades en temps real als nedadors -com ara llargs recorreguts, distància o temps- i que, alhora, connecta directament amb els socorristes per reforçar la seguretat a l’aigua.

Aquesta eina, pensada per a tots els perfils d’usuaris (famílies, esportistes, escoles i gent gran), millora l’experiència de bany i subratlla el compromís del municipi amb la salut, el benestar i la qualitat esportiva.

A més dels avantatges per als usuaris, el sistema NAGI també comporta beneficis ambientals i de gestió. Els sensors intel·ligents permeten optimitzar els recursos hídrics i energètics: mantenen la qualitat de l’aigua, redueixen el consum energètic i alerten de possibles anomalies per fer una gestió més sostenible de les instal·lacions.

Amb aquesta aposta tecnològica, Salou es posiciona com un referent en la modernització dels equipaments esportius municipals, tot combinant seguretat, eficiència i sostenibilitat.

Dones de Salou: la Paquita, l’Antonieta, l’Emília i la Carme

 

La memòria col·lectiva de Salou es construeix també a partir de les històries personals de les seves dones. Així es va posar de manifest en la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, celebrada al Casal de les Dones i impartida per Joan Sardiña, on es van recuperar fotografies i testimonis del passat del municipi.

Una de les imatges és una fotografia de l’any 1935, presa al costat d’una caseta de la platja de Salou, en què apareixen Paquita Gascó, Antonieta Sardiña, Emília Saiz i Carme Guijarro. Quatre noms propis que permeten resseguir l’evolució social i econòmica de la vila al llarg del segle XX.

Emprenedores

Paquita Gascó Todosantos va ser una de les pioneres de l’emprenedoria femenina al municipi, en obrir una perruqueria de dones l’any 1940, que posteriorment va passar a mans de la seva germana Pepita. El seu pare, Vicent Gascó, originari d’Albal (País Valencià), va treballar com a mosso d’estació a Salou a la Companyia dels Ferrocarrils del Nord i més endavant com a porter del cinema Marina.

Antonieta Sardiña Gombau, filla de Joaquim Sardiña Ferran i Sebastiana Gombau Simó, es va casar amb Francisco Expósito i va morir poc després d’acabar la Guerra Civil, deixant testimoni d’una generació marcada per un dels períodes més convulsos de la història recent.

La cartera del poble

Per la seva banda, Emília Saiz Devesa, casada amb Joaquim Aragonés (fundador del cinema Miramar de Salou), va treballar de jove com a cartera. Recollia les cartes al vagó correu a l’estació de Renfe i les repartia per tot el municipi, una tasca clau en una època en què les comunicacions eren molt més limitades.

Finalment, Carme Guijarro Orts, filla de Juan Guijarro Martín i Francisca Orts Minguet, va néixer a Corbelle (Ourense), on el seu pare estava destinat com a carrabiner a la caserna de Bande. Posteriorment, es va casar amb Salvador Durán Martínez, natural de Cambrils i nascut el 1918 en una família vinculada als Ferrocarrils del Nord.

Aquestes quatre dones representen una part essencial de la història de Salou: la del treball, l’esforç i l’arrelament d’una comunitat que es va anar configurant amb aportacions de diferents orígens. La seva memòria, recuperada en actes com aquest, contribueix a entendre millor el passat i la identitat del municipi.

L’aparcament de les pedres

 

L’Ajuntament de Salou va anunciar a mitjan març la posada a disposició de 1.097 places gratuïtes d’aparcament repartides en diversos punts del municipi, amb l’objectiu de garantir una mobilitat més còmoda, ordenada i sostenible. Un dels espais destacats era el pàrquing del carrer Carles Roig, a la zona de Barenys, amb una capacitat de fins a 500 vehicles.

Tanmateix, la realitat sobre el terreny dista força de les proclames municipals. Les obres de desviament del barranc han deixat aquest espai ple de pedres (que han de ser utilitzades per reforçar la canalització), fet que ha reduït considerablement la superfície útil per estacionar.

D’aquesta manera, el que havia de ser un gran aparcament gratuït s’ha convertit, aquesta Setmana Santa, en un aparcament de pedres amb capacitat limitada i poc pràctica per als conductors, que ahir ja estava ple.

Necrològica: Fernando Uriel Gil

 

Ens ha deixat Fernando Uriel Gil, de 58 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà avui, dissabte 4 d’abril, a les quatre de la tarda a la sala del cementiri de Vila-seca.

Rescatats dos piragüistes amb hipotèrmia davant del cap de Salou

 

Dos piragüistes van ser rescatats ahir al vespre davant del cap de Salou després de quedar-se sense forces i patir símptomes d’hipotèrmia. L’operatiu, coordinat per Salvament Marítim, va permetre localitzar-los i traslladar-los a port en poc més de mitja hora.

L’avís es va rebre a les 20.40 hores a través del 112, després que un tercer piragüista, que formava part del grup, aconseguís arribar a terra i alertés de la situació dels seus companys.

Els controladors marítims van activar immediatament un dispositiu amb l’helicòpter Helimer 204, la unitat Salvamar Fomalhaut i una embarcació de la Guàrdia Civil. Paral·lelament, es va establir contacte telefònic amb els afectats, tot i que no es va poder determinar amb precisió la seva ubicació.

Amb la Salvamar Fomalhaut ja navegant per la zona, els controladors van aconseguir guiar l’embarcació fins als piragüistes. A les 21.00 hores van ser localitzats i, només dos minuts després, ja es trobaven a bord.

Un cop efectuat el rescat, es van desmobilitzar l’helicòpter i els efectius de la Guàrdia Civil, mentre que, a través del 112, es van activar dues ambulàncies del SEM al port. La Salvamar Fomalhaut va atracar a les 21.26 hores.

Segons fonts de l’operatiu, un dels afectats va ser atès a bord de l’embarcació i l’altre ja a l’ambulància. Tots dos van ser traslladats posteriorment a l’hospital. (Font: Salvament Marítim).

Alexander Domene es proclama campió de Catalunya d’escacs sub-18

 

Alexander Domene, del Club d’Escacs Salauris, s’ha proclamat campió de Catalunya Individual per Edats, disputat del 28 de març al 2 d’abril a Lloret de Mar. El jugador, amb títol de mestre FIDE, s’ha proclamat campió de Catalunya en la categoria sub-18 després d’una actuació brillant, amb 8,5 punts de 9 possibles.

Domene ha completat un torneig gairebé perfecte, jugant amb ambició i demostrant una gran solidesa en totes les partides, fet que li ha permès sumar 26 punts d’ELO FIDE i confirmar el seu excel·lent moment de forma.

Océane Clerc, subcampiona sub-14

En la mateixa competició, Océane Clerc també ha signat una actuació molt destacada en la categoria sub-14. Amb 5 punts de 9, ha aconseguit incrementar el seu ELO FIDE en 37 punts i escalar 17 posicions respecte al seu rànquing inicial. A més, s’ha proclamat subcampiona femenina sub-14 de Catalunya, culminant un torneig molt sòlid.

El Club Escola Escacs de Salou valora molt positivament aquests resultats, que consideren fruit de l’esforç, la dedicació i la passió pel joc dels seus jugadors en una de les cites més importants del calendari català. (Font: Club Escola d’Escacs Salou).

Granados vol que la Legió desfili a Salou per Setmana Santa

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, vol reforçar la seva vinculació amb l’estament militar, i per això demanarà que la Legió espanyola visiti el municipi durant la Setmana Santa i hi participi en una desfilada especial. L’objectiu, segons fonts properes, és incorporar els coneguts nuvis de la mort a una celebració amb segell propi.

Granados, habitual en actes com jures de bandera, celebracions castrenses o esdeveniments aeris com la Festa al Cel, planteja així traslladar a Salou una tradició fortament arrelada en altres punts de l’Estat. En aquest sentit, la proposta preveu que els legionaris no només custodiïn imatges religioses, com és habitual, sinó que també rendeixin honors institucionals a les autoritats locals.

Com a Màlaga

Actualment, la presència de la Legió durant la Setmana Santa està especialment vinculada a la ciutat de Màlaga, on forma part d’un ritual amb una gran càrrega simbòlica i devocional. Tot i això, l’alcalde salouenc estaria disposat a impulsar una versió pròpia d’aquesta tradició al municipi.

Segons les mateixes fonts, el recorregut podria incloure el passeig marítim, una aturada destacada davant l’Ajuntament i una salutació formal a l’alcaldia a toc de trompeta. 

De moment, la iniciativa no ha estat confirmada oficialment, però ja ha generat expectació i debat entre veïns i observadors de la política local, que també es pregunten si hi haurà cabra. (Font: Tururut Viola News).

Salou crearà una confraria de penitents presidida per l’alcalde

 

Salou podria fer un pas més en la seva singular manera d’entendre la deriva messiànica del seu alcalde: l’Ajuntament estudia la creació d’una confraria de penitents que desfilaria cada Setmana Santa i que estaria presidida pel mateix alcalde, Pere Granados, amb l’objectiu de “deixar constància del gran sacrifici” que fa pel bé de la ciutat.

La iniciativa, que barreja a la vegada devoció i submissió al líder, vol reconèixer públicament l’esforç diari del cap del govern municipal, de qui es diu que treballar sense descans i atén amb absoluta celeritat qualsevol queixa ciutadana, encara que de vegades aquestes acabin perdudes en algun calaix burocràtic.

Quina creu!

La confraria, que s’anomenaria Germandat del Mal Pas, la Congregació de la Calamitat o fins i tot Granados, Quina Creu!, comptaria amb una jerarquia pròpia inspirada en l’imaginari romà. Tot i que alguns membres del seguici no podrien lluir el rang de centurió, un cop comprovat que han falsificat els seus currículums i no passen de simples legionaris a peu dret.

Els actes fundacionals de la nova confraria inclourien processons simbòliques pels carrers del municipi, amb passos representant viatges per Europa, dinars i festes diverses, a més de promeses incomplertes. 

Des del consistori no s’ha confirmat oficialment la iniciativa, però tampoc s’ha desmentit, tot i que reconeixen que fora una magnífica idea per explicar el dia a dia de la rocambolesca política local. (Font: Tururut Viola News).

Salou patrocina el retorn a la Lluna amb la missió Artemis II

 

La cursa espacial ha tornat a fer un pas de gegant. Dijous passat va enlairar-se amb èxit la càpsula Orion, que completarà un vol lunar de deu dies en el marc del programa Artemis II. Es tracta de la primera missió tripulada que s’aproxima a la Lluna en més de cinquanta anys, des dels temps del programa Apol·lo, culminat el 1972.

La nau viatja impulsada pel Space Launch System (SLS), el coet més potent construït fins ara per la NASA, capaç d’enviar humans més enllà de l’òrbita terrestre amb una força mai vista des de l’era daurada de l’exploració espacial.

Però el que fins ara no havia transcendit és un detall força important: la missió compta amb el patrocini de l’Ajuntament de Salou. Una col·laboració discreta, però coherent amb la trajectòria del consistori.

Nou segell del municipi

L’expedició, formada per quatre astronautes, portaria així el segell d’un municipi que, segons el parer general, té el seu alcalde “sovint a la Lluna”. Una afirmació que trobaria ara una curiosa materialització en aquesta aventura espacial.

Des del govern local no s’ha confirmat oficialment aquest suposat patrocini, però tampoc s’ha desmentit. Mentrestant, la missió continua el seu rumb cap a l’entorn lunar, amb la mirada posada en el futur retorn de l’ésser humà a la superfície del satèl·lit.

Sigui com sigui, Salou ja pot presumir d’haver fet un petit salt… cap a l’espai. I, qui sap, de postular-se pròximament com a Capital Catalana dels Llunàtics. (Font: Tururut Viola News).

La cova del carrer Escala Dei

 

Un forat a la via pública, en un punt molt concorregut per la gent, ha encès l’alarma entre alguns veïns de Salou. Es troba a la cruïlla dels carrers Escala Dei i Barcelona, on una estructura d’obra amb funció de ventilació presenta una de les reixes laterals trencada, concretament la que dona al carrer Escala Dei.

Tal com es pot observar, l’obertura és prou gran perquè hi pugui caure una persona, especialment un infant. De fet, una dona ja ha alertat la Policia Local d’aquesta situació, advertint del risc d’un resultat fatal en cas d’una ensopegada o, simplement, per la curiositat d’un menor.

La ubicació, en plena via urbana i en una zona de pas habitual, incrementa encara més el perill. La manca d’una tapa o d’un sistema de protecció adequat posa en evidència una situació de deixadesa que preocupa els veïns.

Salou s’agermana amb Montsó i arracona la llengua catalana

 

L’Ajuntament de Salou va aprovar en el darrer ple municipal l’agermanament amb el municipi de Montsó (Osca). La proposta va tirar endavant amb el suport unànime de tots els grups municipals, segons ha informat el consistori. (Font: Ajuntament de Salou).

L’acord reforça els vincles institucionals entre ambdues localitats i obre la porta a futurs intercanvis culturals, socials i econòmics.

No vol rectificar

Cal puntualitzar, però, que en català, el nom de la ciutat aragonesa és Montsó (no Monzón), però l’alcalde de Salou, Pere Granados, utilitza sempre la forma castellana per referir-s’hi.

Aquest fet contrasta amb el discurs del mateix alcalde, que ha defensat que “Salou sempre serà Capital de la Cultura Catalana” i que el nomenament del 2025 “només és un punt i seguit”. (Font: Diari de Tarragona).

Novament, Granados grinyola a l’hora de promoure un dels elements claus de la nostra identitat: la llengua.

Salou no és Barcelona (però el seu problema d’habitatge pot ser pitjor)

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha reiterat el seu rebuig al decret de la Generalitat que regula els habitatges d’ús turístic amb l’argument que no es pot tractar igual Barcelona que Salou, atès que “la problemàtica de l’accés a l’habitatge és diferent”. (Font: Ajuntament de Salou).

I és cert. És diferent. Però diferent no vol dir que el problema sigui menor. De fet, aquí la realitat pot ser fins i tot més dura perquè, mentre que a Barcelona la situació és ben coneguda (preus disparats, alta demanda estructural, pressió inversora), a Salou ha desaparegut del mercat immobiliari el lloguer anual. Fins al punt que per trobar un pis de lloguer per viure-hi tot l’any és una tasca titànica, gairebé impossible, amb uns preus que expulsen la població resident cap a altres municipis.

Massificació turística

La culpa de tot això és evident: la massificació del turisme. Una part molt significativa del parc d’habitatges es destina a usos vacacionals o estacionals, reduint al mínim l’oferta de tot l’any.

El debat de fons no hauria de ser si Salou és o no comparable a Barcelona, sinó si el nostre model turístic és compatible amb garantir el dret a l’habitatge de qui hi viu tot l’any. I aquí és on l’Ajuntament falla.

Vox denuncia el tracte vexatori de l’alcalde a la seva portaveu

 

Vox ha publicat un vídeo en què mostra el tracte de menyspreu que repetidament rep la seva portaveu a Salou, Anabel Rodríguez, per part de l’alcalde, Pere Granados, als plens municipals. 

“Sigui educada. No, no, calli ja. Calli ja, si us plau. S’està tornant bocamolla, senyora masculina. Jo sé que a vostè li agrada el cacareig. Siguem seriosos. Li agrada el gallineig, deixi de cacarejar una vegada més. Vostè és una persona mal educada. Vostè és una provocadora, generadora d’odi”.

“Així tracta l’alcalde de Salou una regidora de l’Ajuntament. Aquesta és la imatge que mereixen els veïns del seu alcalde?”, es pregunta la formació ultra. Tot i que al final no se sap qui és més ultra.

Granados culpa Cambrils de permetre el top manta

 

A l’alcalde Pere Granados li van preguntar com està la situació amb el top manta? I sabeu què va contestar? Doncs que “Salou no en té, aquí no existeix. La venda està justament al límit del nostre municipi amb Cambrils, on està autoritzada i amb un horari concret”. 

“Jo li demanaria a Cambrils que faci el favor i que, si volen tenir top manta, el retirin del límit de Salou, perquè a nosaltres això ens perjudica, sobretot la nostra imatge”. (Font: Diari Més).

En resum: que Cambrils autoritza el top manta i regula aquesta venda ambulant il·legal per tal de perjudicar Salou. El que no diu l’alcalde és que els venedors i les seves mercaderies entren des de Salou, i que a ell ja li va bé que el problema el tinguin a l’altre costat i no al seu. Com també que ha rebutjat totes les peticions de reunions que li proposava Cambrils per resoldre de manera conjunta el conflicte. 

Dones de Salou: les nenes de l’escola del carrer Barcelona

 

Aquesta fotografia de l’any 1935 recupera la memòria d’un grup de nenes que assistien a l’escola situada al carrer Barcelona, en un edifici que avui ocupa la botiga de roba Fernan’s, fent cantonada amb el carrer Carril. La imatge forma part de la col·lecció que el Joan Sardiña va presentar durant la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, celebrada al Casal de les Dones.

El fons de la fotografia correspon a la paret de l’edifici on es trobava l’escola, ubicada al primer pis. L’escena mostra les alumnes acompanyades de la seva mestra, Milagros Consarnau Sabaté, una de les docents que van exercir a Salou en aquell període.

De fet, entre els anys 1900 i 1935, el municipi va comptar amb una àmplia nòmina de mestres que van contribuir a la formació de diverses generacions. Entre elles hi figuren Maria Vaquero Adam (1900), Clara Piñol Abella (1902), Antonia López Celaya (1902), Teresa Roigé Batet (1903, interina), Elisa Menéndez Pellicer (1903), Maria Muria (1910), Carme Martorell (1910-1911), Teresa Sevil (1910-1911), Clotilde Robert (1911, interina), Carme Martorell Martí (1912), Rosa Pijoan Domènech (1915), Milagros Consarnau Sabaté (1923-1924 i 1930-1935), Maria Montserrat (des de 1927 fins a la jubilació), Luisa Vidal (1927, interina), Montserrat Freixa (1928 fins a la jubilació), Dolores Batet Canellas (1928) i Elisa Rosa Cros (1928).

Les alumnes

A la imatge hi apareixen diverses alumnes, entre les quals s’han pogut identificar Tecla Salceda Bigorra, Paquita Gascó Todosantos, Rosita López, Felisa Jorge Campos, Lola Alcové Roca, Carme Figueras Vidal, Rosita Figueras, Cinteta Arbós Aragonés, Engracia Olivenza, Carmina Gacho Bargalló, Carme Brull Vaqué, Mercè Alcoberro Forné, Pepita Orts Cabrera, Maria Teresa Bargalló, Pepita García Fosch, Agustina Orts Solanes, Pepita Gascó Todosantos, Hortensia Cherta Loriente, Cinteta Orts Solanes, Paquita Gombau i Lolita Cherta Loriente, així com altres nenes que no han pogut ser identificades.

El context educatiu de l’època també incloïa iniciatives com les colònies escolars organitzades per l’Ajuntament de Reus. Inicialment concebudes per motius de salut (amb estades a l’aire lliure, exercici físic i allunyament de focus epidèmics), aquestes activitats van evolucionar cap a una funció pedagògica més àmplia, especialment durant el període de la Segona República.

La fotografia, més enllà del seu valor documental, esdevé un testimoni viu de la història educativa i social de Salou, i posa en relleu el paper fonamental de les dones (mestres i alumnes) en la construcció de la memòria col·lectiva del municipi.