Una
altra de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou, arrels i
memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de
Dones, va ser Maria Duran Pellicer una figura estretament vinculada a
la història dels banys de mar i considerada una de les pioneres del
que avui coneixeríem com a establiments de benestar o spa.
La
història de la família Duran Pellicer, més coneguda com la Maria
dels banys, està profundament lligada a la transformació de Salou
en destinació d’estiueig. Els pares de Maria i del seu germà
Josep, Josep Maria Duran i Pomerol i Teresa Pellicer Bertomeu,
regentaven el negoci dels coneguts com a banys d’onatge, situats a
la platja de Ponent.
Un
document de l’any 1876 acredita que l’establiment ja estava en
funcionament en aquella data. Pocs anys després, el 1880, el negoci
disposava ja de cinquanta barraques per a banyistes, una mostra de la
importància que començava a adquirir el bany de mar a la costa
salouenca.
La
Maria Duran Pellicer, nascuda l’any 1905, i el seu germà Josep van
heretar el negoci familiar i van continuar desenvolupant una
activitat que formava part de la vida quotidiana de les platges de
Salou.
En
aquella època, però, els banys encara estaven marcats per una
estricta separació entre homes i dones. A la platja de Llevant se
situaven els banys masculins, mentre que a la platja de Ponent hi
havia les instal·lacions destinades a les dones. A cadascuna de les
platges, un passadís de fusta comunicava el moll amb les
instal·lacions de bany.
Aquest
sistema va començar a desaparèixer amb la construcció de noves
instal·lacions l’any 1929, quan es va posar fi a la separació de
les famílies per raó de sexe.
Maria
i Josep Duran també van ser pioners a Salou amb un negoci innovador
per a l’època: els anomenats banys
calents,
un concepte que avui podria comparar-se amb un spa.
L’establiment
estava situat al passeig Miramar, entre els carrers Joan Miró i del
Mestral, i també tenia façana al carrer de l’Església.
El
funcionament d’aquests banys era tot un procés tècnic. L’aigua
del mar s’extreia d’un pou situat molt a prop de la platja i era
bombejada mitjançant un motor fins a unes calderes de coure, on
s’escalfava utilitzant llenya com a combustible.
Posteriorment,
l’aigua calenta era distribuïda per un sistema de canonades fins a
les banyeres i les dutxes. Les instal·lacions tenien petites
habitacions equipades amb una banyera de marbre, dues aixetes que
permetien regular la temperatura de l’aigua, un lavabo i una dutxa
d’aigua dolça per esbandir-se després del bany.
També
s’utilitzava sulfur de calç, que el mateix client incorporava a
l’aigua. Aquells banys tenien una finalitat medicinal i eren
recomanats, segons els coneixements de l’època, per alleujar
dolors reumàtics, l’artrosi i determinades malalties de la pell.
Clients
d’arreu i famílies distingides
La
fama dels banys de la família Duran va traspassar els límits de
Salou. Hi acudien clients procedents de Tarragona, Lleida i
Barcelona, com també de Madrid.
Segons
recordava la mateixa Maria Duran Pellicer, entre la clientela hi
havia famílies d’una certa posició social, com els comtes de
Sicart de Vila-seca, la família Baldrich de Barcelona, el capità
general Martínez Anido i la seva família, la germana del marquès
de Müller, la mare del torero Carlos Arruza i un enginyer de la Casa
de la Moneda de Madrid.
Però
els Banys també formaven part de la vida dels nombrosos estiuejants
que cada any arribaven a Salou, en una època en què el municipi
començava a consolidar la seva relació amb el turisme i el mar.
Maria
dels banys, un record estimat
Maria
Duran Pellicer va passar a ser coneguda popularment com la Maria
dels banys,
un sobrenom que resumeix la seva estreta vinculació amb una
activitat familiar que va formar part de la història de Salou durant
generacions.
Va
morir l’any 1997, als 92 anys. Tant ella com el seu germà Josep
van deixar un profund record d’humilitat i bondat entre els
salouencs i els estiuejants que els van conèixer.
