Salou reivindica el Dia Internacional de l’Amistat

 

L’Ajuntament de Salou ha recordat avui a través de les xarxes socials municipals que avui, 30 de juliol, és el Dia Internacional de l’Amistat. Es tracta d’una efemèride oficial de les Nacions Unides des del 2011, creada per promoure la pau, la solidaritat i el diàleg entre cultures, inclosa la publicitat institucional en favor del PSOE. 

El Dia Internacional de l’Amistat va néixer l’any 1958 al Paraguai, impulsat per Ramón Artemio Bracho i la Croada Mundial de l’Amistat. L’ONU el va adoptar el 3 de maig de 2011, fixant el 30 de juliol com a data oficial. I Salou no va trigar gaire a fer-se’l també seu.

L’objectiu de la diada és destacar la importància dels vincles humans i el seu paper en la cohesió social i la reconciliació entre pobles. Bàsicament, perquè l’amistat és un pont cap a la pau i una eina contra la divisió i els conflictes judicials.

No cal dir que Salou també celebra avui amb gran fervor el Dia de l’Amic. O de l’amiga, segons es miri, perquè sense ella res hauria estat igual. 

La febre per l’eclipsi solar dispara els preus: balcons per 1.000 euros

 

L’expectació pel supereclipsi solar total del 12 d’agost ha desencadenat una autèntica febre a les comarques de Tarragona, considerades pels especialistes com un dels millors indrets d’Europa per contemplar aquest fenomen astronòmic excepcional. La demanda per aconseguir un punt d’observació privilegiat ha provocat una escalada dels preus dels allotjaments i l’aparició d’ofertes tan singulars com el lloguer d’un balcó de només cinc metres quadrats a Salou per 1.000 euros durant dues hores.

L’eclipsi, que no es produeix amb una intensitat similar a la demarcació des de fa 121 anys, està tensionant el mercat turístic en ple mes d’agost. Els apartaments i habitatges amb terrassa o balcó s’han convertit en els més cotitzats i molts propietaris han aprofitat l’ocasió per incrementar notablement els preus.

Al passeig Jaume I de Salou, per exemple, han aparegut anuncis que ofereixen grans terrasses orientades al sud per 900 euros l’hora, principalment dirigides a fotògrafs professionals i productores de televisió que volen captar la totalitat de l’eclipsi en unes condicions òptimes.

L’encariment també afecta els allotjaments convencionals. Apartaments turístics de Tarragona que habitualment es lloguen per uns 500 euros la nit superen aquests dies els 1.000 euros, coincidint amb la data del fenomen.

El negoci s’ha estès també al mar. Empreses nàutiques del port de Cambrils comercialitzen sortides en iot per contemplar l’eclipsi des d’alta mar. Les excursions, per a un màxim de deu persones, tenen un preu de 1.200 euros per cinc hores, amb la promesa d’oferir una experiència única lluny de les aglomeracions.

L’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada assegura que el ritme de reserves és molt elevat i que els immobles amb espais exteriors pràcticament han penjat el cartell de complet.

Alternatives gratuïtes

Malgrat aquesta escalada de preus, els experts recorden que hi ha nombrosos espais públics des d’on es podrà seguir l’eclipsi amb excel·lents condicions.

Entre els punts més recomanables destaca el Delta de l’Ebre, gràcies al seu relleu completament planer i l’absència d’obstacles a l’horitzó, fet que el converteix en un dels millors observatoris naturals d’Europa per a aquesta cita.

També sobresurt el mirador d’Altafulla, ja que en el moment culminant de l’eclipsi el Sol es trobarà a només tres graus sobre l’horitzó, oferint una perspectiva especialment espectacular.

Finalment, els passejos marítims de Salou i Cambrils seran altres espais privilegiats per observar el fenomen sense cap cost, tot i que les autoritats preveuen una assistència massiva tant de visitants locals com internacionals. (Font: El Periódico).

L’alcalde converteix l’Ajuntament en el seu búnquer

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va informar aquest dimecres, a l’inici del ple municipal, que el jutjat ha imposat diverses mesures cautelars contra l’home que va interrompre la sessió plenària del passat mes de juny i va increpar els membres del govern. Segons va explicar l’alcalde, la resolució judicial estableix una ordre d’allunyament que impedeix a aquesta persona acostar-se a menys de 200 metres de Granados i, a més, li prohibeix assistir a les sessions plenàries per tal de “garantir el seu bon funcionament”.

Durant la seva intervenció, Granados va llegir una declaració institucional en què va defensar els límits del debat democràtic: “Aquests fets ens han de portar a una reflexió clara: la discrepància, la crítica i la confrontació d’idees són legítimes i formen part de la democràcia. Però la política no es pot convertir en un espai per a l’insult, la desqualificació, els atacs personals, la intimidació, les amenaces i les actituds violentes o intolerants. Hi ha límits que no es poden traspassar i que quan es traspassen hi ha responsabilitats i conseqüències jurídiques. Des d’aquest ajuntament defensarem la llibertat d'expressió i el dret a discrepar, però també el respecte a les persones i a les institucions democràtiques. En política es poden defensar posicions molt diferents però sempre amb arguments, respecte i responsabilitat. Mai amb atacs personals, intimidació ni violència”.

Tanmateix, les imatges del ple del juny mostren una escena força menys dramàtica que la descrita per Granados. L’home va interrompre la sessió i va increpar els regidors de manera exaltada, però no es van produir agressions ni incidents físics. Des de la presidència, Granados es va limitar a repetir-li diverses vegades: “No pot intervenir”, amb l’afegit: “Com es nota que és de Vox”, la qual cosa va negar la portaveu d’aquest partit. Tot seguit, una parella de la Policia Local es va endur l’home fora de la sala mentre aquest continuava cridant.

L’incident havia quedat resolt amb la seva expulsió del saló de plens. No obstant això, l’alcalde va presentar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra que ara ha derivat en unes mesures cautelars que es poden considerar desproporcionades en relació amb els fets ocorreguts.

La tensió al voltant dels plens municipals també es va evidenciar aquest dimecres amb un nou protocol d’accés. Ara, les persones que vulguin assistir a la sessió havien d’identificar-se a l’entrada i acreditar-se com a visitants abans de poder entrar al saló de plens.

L’alcalde està convertint l’Ajuntament, tradicionalment concebuda com la casa del poble, en un espai cada vegada més restringit i blindat davant la ciutadania. És el que passa quan vius al teu castell lluny del poble.

Els veïns d’Emprius denuncien una nova plaga de rates

 

Un grup de veïns del barri d’Emprius de Salou ha denunciat l’estat d’abandonament que, asseguren, pateix la zona i reclama una actuació urgent de l’Ajuntament davant la proliferació de rates i la manca de manteniment dels espais comunitaris.

Sota el lema Prou abandonament: exigim respecte i solucions, els residents afirmen que la situació afecta directament la salut, la qualitat de vida i la imatge del municipi.

Segons exposen en el comunicat, la plaga de rates es va intensificar amb l’inici de les obres del tramvia i els moviments de terres. Els veïns asseguren que els rosegadors envaeixen les zones comunitàries i, fins i tot, accedeixen a l’interior d’alguns habitatges, escalant per les parets i representant un risc per a infants, persones grans i animals de companyia.

Els residents recorden que aquesta problemàtica ja va ser denunciada públicament mitjançant fotografies i vídeos aportats pels mateixos afectats. Malgrat això, lamenten que la situació continuï sense resoldre’s.

En el comunicat, els veïns critiquen que l’Ajuntament hagi dut a terme tractaments de desratització en altres carrers, però asseguren que al seu barri no s’ha aplicat cap actuació efectiva. També denuncien la inexistència d’un pla continuat de control de plagues i el deteriorament dels espais comuns, que descriuen com a plens de brutícia, vegetació descontrolada i acumulació de deixalles.

A més, afirmen que des de fa mesos no s’hi fan tasques de jardineria ni de neteja, malgrat les reiterades reclamacions presentades al consistori.

El comunicat també carrega contra les prioritats del govern municipal. Els signants es pregunten per què l’alcalde, Pere Granados, centra el debat públic en qüestions com el top manta i la imatge turística de Salou mentre, segons denuncien, hi ha barris que pateixen problemes greus de salubritat i manca de manteniment.

Finalment, els veïns exigeixen una resposta immediata de l’Ajuntament, reclamen que s’escoltin les seves demandes i conclouen el manifest amb un missatge contundent: “No volem promeses, volem fets”. El text està signat per Veïns de Salou–Units per un barri digne i segur.

“Si no pega, pegote”

 

Això deia un amic meu. La seva mare era més alta que el seu pare i, quan algú comentava la diferència d’alçada, ell tancava la qüestió amb aquesta frase. Van tenir un bon matrimoni i van ser feliços.

També tenia una altra frase per a gairebé tot: “Ay, Dios, cuándo seremos dos”. L’aplico sovint, sobretot en aquelles situacions domèstiques on alguna cosa es complica sense motiu i només queda riure.

Sempre em va fer gràcia.

A mi, en canvi, m’ha resultat molt difícil sentir-me atreta per un home més baix que jo. No és una mania; simplement és un fet.

Potser és un tret profundament arrelat en la nostra espècie, aquella antiga percepció del mascle protector de què parlen l’antropologia i la psicologia evolutiva.

Ara, a First Dates se sent constantment allò de “és el meu prototip”. La paraula em sembla horrible per definir el gust estètic per una persona, tot i que descriu prou bé aquella imatge, més o menys inconscient, d’allò que ens atrau abans fins i tot de conèixer algú. Per això tampoc em fixaria, pel carrer o en un club, en un home més baix que jo, encara que fos el tipus més encantador del món. Com a amic, és clar; com a parella, no em naixeria.

És clar que allò important no és la mida, sinó la persona. L’atracció obre una porta; l’amor decideix si val la pena travessar-la.

Fa molts anys vaig conèixer un home que no era petit per la seva estatura, sinó per dins. Un home acomplexat que va voler fer-me petita a mi per sentir-se gran.

Però jo era més gran. Físicament, sí, però també perquè el meu caràcter mai no ha inclòs la submissió.

Allò no va ser amor. Va ser un autèntic crim de confiança.

Un dia em va posar la mà a sobre.

Hi ha línies que, un cop travessades, ja no admeten retorn. Després només queda una possible reincidència, amb perdó o sense.

I encara hi va haver una altra història.

De jove en vaig conèixer un altre. Quaranta anys després el vaig tornar a trobar. Continuava sent el mateix homenet. El que justificava una infidelitat dient que “tenia les seves necessitats”.

I aleshores vaig comprendre que m’havia salvat.

No per la infidelitat.

Em vaig salvar de la necessitat convertida en excusa.

Amb els anys vaig comprendre una altra cosa.

El desig és capriciós. Va i ve. De vegades sorprèn, de vegades desapareix i d’altres truca a una porta inesperada.

Però l’amor té una altra responsabilitat: conservar la dignitat, fins i tot en aquestes circumstàncies.

Si una relació canvia, se’n parla. Si es trenca, es trenca. O es pacta com viure-la, sense que a ningú més li incumbeixi.

L’engany pertany a qui enganya.

No a qui, des de la llibertat, coneix la situació i decideix acceptar-la, negociar-la o viure-la d’una altra manera dins dels acords de la seva pròpia relació.

Cada parella estableix els seus propis límits.

Allò que converteix una conducta en una traïció no és el desig, sinó la ruptura de la confiança i de la paraula donada.

Els senyals gairebé sempre hi són.

El difícil és voler veure’ls.

I, és clar, no apareixen en un clau frenètic.

Apareixen després: en el respecte, en la manera d’afrontar els conflictes, en la llibertat que l’altre et concedeix per continuar sent qui ets, en com viu els teus èxits o en la necessitat d’empetitir-te per sentir-se més gran.

Aquí és on una persona mostra realment la seva mida.

He conegut tants homes dominants que, gairebé sense adonar-me’n, vaig aprendre una lliçó valuosa: tenir cura de la meva pròpia vida i del meu propi espai. No per afany de controlar ningú, sinó pel dret —i la responsabilitat— de ser mestressa de mi mateixa.

Potser, al final, el meu amic tenia raó: el pegote funciona quan allò que no lliga és superficial, com l’alçada.

Però per a mi, si cal un pegote de debò —el que intenta forçar allò que no lliga per dins—, ja no lliga. És impossible forçar-ho.

Hi ha fugida.

Cap a la pròpia sobirania. 

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Vila-seca, declarada zona tensionada per limitar el preu dels lloguers

 

Vila-seca ha estat incorporada oficialment a la nova relació de municipis declarats zona de mercat residencial tensionat, segons l’última actualització aprovada per la Generalitat. La mesura, impulsada pel Govern presidit per Salvador Illa, permetrà aplicar els límits al preu dels lloguers amb l’objectiu de contenir l’increment dels arrendaments i facilitar l’accés a l’habitatge.

La incorporació de Vila-seca respon al fet que el cost de l’habitatge supera els llindars establerts per la normativa, ja sigui perquè el preu del lloguer representa més del 30% dels ingressos de les llars o perquè els preus han crescut per sobre de l’Índex de Preus al Consum (IPC).

Actualment, la proposta es troba en període d’al·legacions després de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Un cop finalitzat aquest tràmit, serà remesa al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), moment en què entrarà definitivament en vigor.

La declaració de zona tensionada comportarà diferents efectes segons el perfil del propietari. En el cas dels petits propietaris, el preu dels nous contractes de lloguer quedarà limitat per la renda del contracte anterior, actualitzada d’acord amb l’índex legal vigent.

Pel que fa als grans tenidors, els nous contractes hauran d’ajustar-se obligatòriament a l’Índex de Referència de Preus de Lloguer de l’Estat. Aquesta mateixa limitació també serà aplicable als habitatges que no hagin estat llogats durant els últims cinc anys.

Amb aquesta ampliació, la Generalitat pretén frenar l’escalada dels preus del lloguer en municipis amb una elevada pressió sobre el mercat residencial i una oferta insuficient d’habitatges disponibles.

Salou per Viure ja li comença a fer la punyeta a Granados

 

Salou per Viure, la plataforma municipal impulsada per ERC i encapçalada per la regidora Elena Zhukova, ha reivindicat la figura de Jaume I des d’una perspectiva republicana coincidint amb els actes commemoratius del 750è aniversari de la mort del monarca.

ERC va participar dilluns en l’ofrena floral organitzada amb motiu de l’efemèride, un acte monopolitzat per l’alcalde, Pere Granados, i que Esquerra considera compatible amb les seves conviccions polítiques. Segons defensa, Jaume I és una figura indissociable de la història i de la identitat de Salou, independentment del model d’Estat que cadascú defensi.

La representació de Salou per Viure va estar formada per una quinzena de persones, encapçalades pel president de la secció local, Emili Arnau, així com per membres de l’executiva local. També hi van assistir representants de Foc Nou, entre els quals David Martí i Dani Díaz.

La candidata a l’alcaldia per Salou per Viure, Elena Zhukova, ha volgut deixar clar que la participació en aquest acte institucional no entra en contradicció amb els principis republicans de la candidatura.

“Som poc sospitosos de ser monàrquics. Defensem una república basada en la igualtat, la democràcia, la justícia social i el principi que cap responsabilitat pública s’hauria d’heretar per naixement”, afirma Zhukova.

Salou per Viure sosté que reivindicar el llegat històric de Jaume I no implica donar suport a la institució monàrquica actual, sinó reconèixer el paper que el rei conqueridor va tenir en la història del municipi i del país. Segons la plataforma, la memòria històrica i el patrimoni formen part de la identitat col·lectiva i poden ser reivindicats des d’una òptica plenament republicana.

Vox critica el canvi de criteri en el repartiment de les ulleres de l’eclipsi

 

Vox ha carregat contra l’equip de govern de Salou per la gestió de la campanya de repartiment de les 40.000 ulleres homologades destinades a observar amb seguretat l’eclipsi solar previst per al pròxim 12 d’agost. La formació considera que el consistori ha dut a terme una “comunicació enganyosa” arran del canvi en el sistema de distribució anunciat als veïns.

La portaveu del grup municipal, Ana Belén Rodríguez, ha denunciat el que considera un ús propagandístic de la comunicació institucional i ha criticat la descoordinació del govern local.

Segons recorda Vox, el passat mes de maig l’Ajuntament va anunciar que les ulleres es distribuirien directament als domicilis de les persones empadronades. No obstant això, la setmana passada el consistori va informar que el repartiment començaria el dilluns 27 de juliol i que serien els mateixos ciutadans els qui haurien de desplaçar-se fins a l’Ajuntament per recollir-les.

Per a Vox, aquest canvi de criteri evidencia una manca de planificació. La formació acusa l’alcalde, Pere Granados, de “fabricar titulars” amb anuncis que després no es corresponen amb la realitat. (Font: Vox).

El procés de recollida de les ulleres per a les persones empadronades està obert fins al 31 de juliol. Les ulleres es poden recollir al passadís del TAS i una sola persona pot retirar les corresponents a tots els membres de la seva unitat familiar.

L’Ajuntament també ha informat que, a partir del 3 d’agost, les ulleres sobrants es posaran a disposició de les persones no empadronades i dels turistes que vulguin seguir l’eclipsi solar amb les mesures de protecció adequades.

UTPS proposa crear un polígon industrial per diversificar l’economia

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha proposat obrir un debat sobre la necessitat d’impulsar un polígon industrial o un espai empresarial modern a Salou amb l’objectiu de diversificar l’economia local i reduir la dependència gairebé exclusiva del sector turístic.

UTPS considera que, a diferència d’altres municipis de l’entorn que disposen de sòl destinat a l’activitat industrial i empresarial, Salou continua basant bona part de la seva economia en el turisme. Aquesta falta de parc logístic limita la creació de llocs de treball estables durant tot l’any i redueix les oportunitats laborals per als joves, els emprenedors i el teixit empresarial.

En aquest sentit, el partit defensa la posada en marxa d’un espai empresarial que permeti atreure noves inversions, generar activitat econòmica i crear ocupació de qualitat. L’objectiu, assegura, és avançar cap a un model econòmic més sòlid, amb més oportunitats i menys condicionat per l’estacionalitat turística.

UTPS afirma que la seva prioritat és treballar per un Salou amb una economia activa els 365 dies de l’any i amb més serveis per a la ciutadania.

La formació contraposa aquesta proposta a l’acció del govern municipal, al qual retreu que destini una part important dels seus esforços a la imatge i a la promoció institucional. En canvi, assegura que continua centrada a presentar iniciatives orientades a millorar la qualitat de vida dels veïns.

Finalment, UTPS sosté que Salou necessita un govern que planifiqui amb visió de futur i impulsi un municipi més competitiu, amb més ocupació i menys dependent de la temporada turística. (Font: UTPS).

Els regnes de Taifes són d’origen català

 

Veig a l’Instagram de l’Ajuntament del poble on visc ara, una alerta de nivell 4 per risc d’incendi. El missatge és claríssim: prohibit encendre barbacoes i llançar focs artificials. Com ha de ser. En aquesta època infernal qualsevol guspira pot incendiar un bosc o un nucli urbà.

No fa ni dos mesos vaig trucar a la Policia Local per preguntar quina era la normativa sobre encendre aquestes mateixes barbacoes en un bloc d’habitatges. La resposta —que espero que consti gravada o anotada, com correspon— va ser: «Si no molesta…» i, literalment, «és molt suposar que s’encengui». Ni un sí. Ni un no. Ni una referència a la normativa. Instagram informa i adverteix millor que l’agent que va atendre la trucada.

Com que una explicació com aquesta no em va convèncer, vaig presentar una instància demanant informació sobre l’actuació policial duta a terme a principis d’any, quan vaig observar foc a terra, entre els pins, i fum entrant a casa meva des de la finca del davant. A dia d’avui continuo esperant una resposta de la Regidoria de Seguretat Ciutadana.

Però la joia de la corona va arribar el 2024, sota el mandat del partit de Granados Holding a Salou. Aquell alcalde mediàtic que mai no perd l’oportunitat de situar-se en primera fila quan la fotografia dona rèdit polític —com en l’alliberament d’una tortuga al mar, espectacle que alguns periodistes contemplen i intenten esquivar amb una vergonya difícil d’amagar—. El mateix Ajuntament on existeix una regidoria en la qual tants ciutadans tenen la insana mania d’empadronar-se.

Vaig consultar directament la Generalitat i la resposta va ser contundent: amb 62 anys no tenia cap obligació de presentar l’autorització del meu germà petit per empadronar-me com a resident de ple dret al meu propi habitatge. Tanmateix, em van obligar a passar per l’embut, aplicant una exigència sense cap suport legal.

Mentrestant continuem entretinguts amb el debat de sempre: que si els secessionistes catalans volen trencar Espanya, que si la unitat nacional, que si uns són molt dolents i els altres molt bons.

L’experiència d’aquesta ciutadana apunta en una altra direcció.

Començo a sospitar que els regnes de Taifes són un producte tan català com la botifarra. I botifarres són, precisament, les que m’he anat enduent cada vegada que he apel·lat a l’ordre institucional. Afegim-hi uns calçots i unes mongetes per completar el menú.

A aquest pas hauré d’investigar el meu arbre genealògic. A veure si els cognom Figueras amaga algun gen de taifa. Perquè, vist el que he vist, potser aquesta és l’única manera d’interpretar les normes segons la pròpia conveniència i no donar explicacions.

Quan presento una reclamació acostumo a afegir una última observació: tinc molt de temps. No és una amenaça. Només deixo constància que no deixo anar l’os. 

Alguna cosa he après a la vida: el silenci per resposta rarament és innocent. És, senzillament, una falta de respecte.

I aleshores sorgeix l’única pregunta que mai obté resposta:

Qui supervisa el supervisor?

I vostès, es conformen... o també tenen tant de temps com jo?

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

L’alcalde informa els veïns de les noves rotondes de l’autovia

 

L’Ajuntament de Salou i la Generalitat de Catalunya han donat un nou impuls a la construcció de dues noves rotondes a l’autovia C-31B (entre Salou i Tarragona) per millorar la seguretat viària i connectar millor les urbanitzacions de Cap Salou amb el centre urbà. 

La rotonda dels Xalets de Salou és una infraestructura llargament reivindicada que facilitarà l’accés directe al vial del Racó de Salou.

Pel que fa a la rotonda de l’avinguda de les Pedreres, el projecte ja ha estat encarregat per la Generalitat, amb la previsió de poder licitar-ne les obres durant l’any 2027.

L’alcalde Pere Granados va informar els veïns afectats d’aquestes rotondes. Tot i que, al final, sempre fa el que li rota. (Font: Ajuntament de Salou).

Salou honora Jaume I

 

Salou va commemorar ahir el 750è aniversari de la mort del rei Jaume I amb una sèrie d’actes institucionals i una emotiva ofrena floral. 

L’acte va servir per reivindicar el paper del municipi en la història de la Corona d’Aragó i el fort vincle que uneix la localitat amb el monarca, qui l’any 1229 va escollir el port natural de Salou com a punt de sortida de la flota per a la conquesta de Mallorca.

Al matí, l’alcalde de Salou, Pere Granados, es va desplaçar al monestir de Poblet per fer una ofrena floral davant del sepulcre real del monarca. Durant la visita, es va lliurar a l’abat una reproducció del segell del rei Jaume I.

Frases memorables

 

Quan miro el nostre mar, no hi veig només un paisatge extraordinari. Hi veig la nostra història, les nostres arrels i una part essencial de la nostra identitat com a poble.

Aquest missatge tan poètic en honor de Jaume I l’ha escrit a les xarxes socials Pere Granados, alcalde imperial de Salou, que, de jove, no sortia mai de la xarcuteria. I que amb prou feines sabia on eren el carrer Barcelona, el pas a nivell o la platja fins que el va rescatar Esteve Ferran, de qui després va renegar. 

El ‘Diari’ perd 115.161 euros

 

Diumenge passat, el diari Ara va revelar que l’Ajuntament de Salou és l’única institució catalana que apareix en el sumari del cas Leire Díez. Segons la investigació periodística publicada, el consistori —governat per Pere Granados (Sumem per Salou-PSC)— va contractar publicitat amb el mitjà digital Crónica Libre, considerat pels investigadors com un “instrument” informatiu dins de la presumpta trama criminal de l’exmilitant socialista.

Cap altre mitjà del territori s’hi ha referit, han preferit mirar cap a un altre costat. No és estrany, si el titular de dalt fos real, si el Diari hagués publicat això, ipso facto hauria deixat d’ingressar 115.161 euros en concepte de publicitat (l’import és de l’any 2025). I igual hauria passat amb el Diari Més (21.420 euros anuals), amb La Ciutat (40.627 euros) o amb La Vila (9.667 euros). És el que costa dir la veritat.

Quan el plagi cobra entrada

 

Fa prop de dos anys, la coreògrafa nord-americana Courtney Ortiz va denunciar públicament que una de les seves coreografies, publicada prèviament a Instagram, s’impartia en un estudi de Madrid sense la seva autorització, sense atribució d’autoria i en classes de pagament.

En la seva denúncia aclaria que no qüestionava que altres ballarins aprenguessin el seu treball o s’hi inspiressin. Allò inacceptable era que una creació pròpia s’utilitzés amb finalitats econòmiques sense permís i sense reconèixer-ne l’autora. Més tard va ampliar les seves acusacions i va afirmar que el mateix responsable havia utilitzat també obres d’altres coreògrafs internacionals.

En aquell moment vaig compartir la seva publicació perquè coincidia plenament amb una idea que continuo defensant avui: una obra publicada a internet no perd el seu autor pel fet de fer-se pública. Una coreografia continua pertanyent a qui la va crear. La xarxa facilita la difusió, però no converteix les obres en material d’ús lliure. Qui ho creu així no està confós: està triant no veure allò que li convé no veure.

I hi ha alguna cosa gairebé còmica en tot això: com se li pot acudir a algú que la Courtney no se n’anava a assabentar, si ell mateix anunciava les seves classes en el mateix entorn digital on ella havia publicat la coreografia original? Les xarxes que faciliten copiar són les mateixes que faciliten que t’enxampin. Això no és mala sort: és no pensar dos passos per endavant, confiant que ningú no mira, quan precisament aquest “ningú” inclou l’autora original a un clic de distància.

La inspiració forma part de l’art, i ningú no ho discuteix. Però hi ha una frontera clara, i traspassar-la té nom: apropiar-se de la creació aliena per impartir classes, promocionar un negoci o cobrar-hi sense autorització ni reconeixement d’autoria no és homenatge ni és comunitat de la dansa. És plagi, i és plagi amb ànim de lucre.

I ja que hi som: una salutació també per als imitadors de torn que imparteixen cursos sobre l’estil de Bob Fosse sense haver trepitjat mai un assaig seu, sense haver treballat amb ell ni amb qui sí que ho van fer. Venen una autoritat sobre un llegat que no els pertany, i de pas devaluen la feina real del coreògraf professional: el que sí que ha dedicat anys a formar-se, a investigar una tècnica i a construir un llenguatge propi abans d’ensenyar-lo.

Allò greu no és només el cas puntual. És la mà ampla amb què el sector tolera aquestes pràctiques quan el responsable té una certa visibilitat o un cert negoci al darrere. Es justifica com “això funciona així”, es normalitza que l’obra d’un creador esdevingui el producte d’un altre sense que passi res. Cada vegada que això queda impune, s’envia un missatge: crear no té valor si un altre se la pot apropiar sense cost ni conseqüència. I aquest missatge empobreix tota la cultura, no només qui ha estat copiat, perquè desincentiva precisament allò que diu defensar el mateix gremi: la creació original.

Avui la tecnologia permet acreditar l’autoria de manera verificable. És cert que la simple metadada d’un vídeo ja incorpora una data de creació. Eines com Safe Creative certifiquen l’autoria mitjançant un segell temporal validat per un tercer de confiança, cosa que cap metadada no pot oferir.

Pagar per protegir-se del mercat. Del propi gremi.

Tot i així, cap eina no substitueix allò essencial: un principi de respecte professional que hauria de ser innegociable.

Pensem en un símil senzill. Si algú fotocopiés un llibre, li canviés la portada i el vengués com a propi, ningú no ho anomenaria “inspiració”: en diríem robatori. Ningú no ho toleraria, ni buscaria excuses, ni miraria cap a una altra banda. Tanmateix, quan passa amb una coreografia, de sobte apareixen les justificacions, l’ambigüitat, el benefici del dubte cap a qui copia i no cap a qui va crear.

No hi ha cap diferència real entre tots dos casos. Una coreografia és una obra, tant com un llibre, un quadre o una cançó, i mereix el mateix respecte. Per això dono suport sense matisos a tots els creadors originals, i per això continuo compartint denúncies com la de Courtney Ortiz. Perquè mentre la indústria continuï tractant el plagi com una zona grisa, continuarà premiant qui copia i castigant, amb el seu silenci, qui crea.

Als qui fotocopien i signen amb el seu nom: que no es diguin artistes. Que es diguin allò que són.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Helena Casas revalida quatre ors en pista i ja suma 49 títols d’Espanya

 

La ciclista Helena Casas, del Club Ciclista Vila-seca, continua engrandint la seva llegenda sobre el velòdrom. La vila-secana ha estat, un any més, la gran protagonista del Campionat d’Espanya de Pista elit/sub-23, disputat aquest cap de setmana, després de conquistar quatre medalles d’or per tercer any consecutiu i elevar fins als 49 títols de campiona d’Espanya el seu impressionant palmarès.

Casas, que ja havia dominat els Campionats d’Espanya del 2023, va repetir la gesta el 2025 i ara ha tornat a imposar la seva llei el 2026, confirmant-se com la gran referència de la velocitat femenina estatal.

La corredora vila-secana s’ha proclamat campiona d’Espanya en velocitat individual, quilòmetre contrarellotge (CRI), keirin i velocitat per equips, en aquesta darrera disciplina formant equip amb Adriana Vargas, Lucía García i Laura Rodríguez.

A més dels quatre títols, Helena Casas ha aconseguit una altra fita personal en sumar, per primera vegada, una cinquena medalla en un mateix Campionat d’Espanya. Ho ha fet amb el bronze en el Team Sprint Inclusiu, una nova prova incorporada al programa estatal, formant equip amb Axel Moreno i el paraciclista Biel Pérez.

Les victòries de la vila-secana han estat determinants perquè la selecció catalana tanqués el campionat com la millor de l’Estat, amb 10 medalles en categoria elit i 24 en paraciclisme.

La representació catalana també ha brillat amb l’or de l’equip masculí de velocitat, format per Axel Moreno, Gerard García i José Antonio Escudero, així com amb els títols sub-23 d’Adrià Garmendia i Axel Moreno. En paraciclisme, Catalunya ha tornat a demostrar el seu potencial amb nou campionats d’Espanya i un total de 24 medalles.

Però, una vegada més, el gran nom propi del campionat ha estat el d’Helena Casas. La ciclista vila-secana encadena tres Campionats d’Espanya consecutius assolint quatre medalles d’or i continua ampliant un palmarès excepcional que ja arriba als 49 títols estatals, una xifra que la consolida com una de les grans llegendes del ciclisme en pista espanyol.