dimarts, 17 de novembre del 2026

Nova edició de les Jornades Gastronòmiques del Calamar

 


La capital de la Costa Daurada torna a retre homenatge a les seves arrels marineres (sí, cal mirar al passat perquè ara, de pescadors, ni amb canya) amb la celebració de les Jornades Gastronòmiques del Calamar, que començaran aquest divendres i s’allargaran fins al 6 de desembre. 

Aquesta cita culinària, consolidada com un dels grans clàssics del calendari de tardor del municipi (segons l’Ajuntament, és clar), convida tant els veïns com els visitants a descobrir la versatilitat d’aquest producte estrella de la cuina mediterrània (oh, que bé que sona!).

Organitzada pel consistori salouenc, juntament amb la marca Salou Food Experience (verbigràcia: els adeptes a l’eating) i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Salou, la iniciativa té com a objectiu dinamitzar la restauració local fora de la temporada d’estiu i traure profit el producte fresc i de proximitat (especialment el provinent del Mercadona, que no és gaire lluny de casa).

Durant disset dies, diversos restaurants del municipi incorporaran el calamar com a protagonista absolut de les seves cartes (els qui vulguin altres plats hauran d’esperar al 7 de desembre), amb menús complets i tastos creats especialment per a l’ocasió. 

Les propostes culinàries inclouran des de les receptes més tradicionals, vinculades a la història pesquera de la vila (només faltaria!), fins a elaboracions innovadores i d’autor que posen de manifest el talent dels cuiners locals (tot i que a ca la mama és on millor es menja).

Apa, bon profit!

Gavril Draghici, tetracampió d’Espanya d’escacs per a cecs

 


Gavril Draghici Flutur, jugador del Club d’Escacs Salauris de Salou, s’ha proclamat per quarta vegada campió d’Espanya individual absolut d’escacs per a persones cegues, en el campionat organitzat per la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs i disputat a Bailén (Jaén). Draghici va sumar 6,5 punts dels 8 possibles i es va imposar en una competició amb 52 participants.

La victòria arriba 22 anys després que aconseguís el seu primer títol estatal, l’any 2004. Des d’aleshores, ha ampliat el seu palmarès amb els campionats de 2019, 2021 i 2026, que el converteixen en tetracampió d’Espanya individual en aquesta modalitat.

La seva trajectòria esportiva, de més de tres dècades, inclou també quatre títols estatals per equips amb l’ONCE Tarragona i sis medalles internacionals en campionats del món i olimpíades de la Federació Internacional d’Escacs per a Cecs (IBCA), tant en competicions individuals com per equips. Des del 2025, a més, té el títol de candidat a mestre de la Federació Internacional d’Escacs.

Més enllà de les competicions específiques per a persones amb discapacitat visual, Draghici participa habitualment en tornejos oberts, enfrontant-se a jugadors vidents, inclosos escaquistes titulats. El Salauris destaca que la seva discapacitat visual no li impedeix competir al màxim nivell i demostrar el seu talent i la seva capacitat de joc.

Entre els resultats més destacats en aquesta mena de competicions hi ha la victòria al III Tancat CE Salauris, l’any 2024; el tercer lloc a la classificació general del Campionat Territorial de Tarragona del 2025, en què també va ser subcampió de veterans de més de 50 anys, i el títol de campió de veterans +50 de Tarragona aconseguit el 2026.

Aquest mateix any també va tenir una destacada actuació al Campionat d’Espanya Absolut de la Federació Espanyola d’Escacs, disputat a Linares. Va acabar en la 59a posició, tot i partir del lloc 129, i va guanyar més de 62 punts Elo FIDE. A més, va aconseguir una altra medalla internacional al Mundial per Equips de l’IBCA celebrat a Montenegro.

El Club d’Escacs Salauris ha volgut destacar no només els resultats esportius del jugador, sinó també la seva implicació en l’entitat. Draghici forma part del primer equip del club, on comparteix competició amb jugadors titulats, i és considerat un company molt estimat.

L’entitat en valora especialment l’estil creatiu, les idees originals, l’esperit de lluita, la disciplina i el compromís amb l’equip, com també les ganes constants d’aprendre i millorar.

El club considera que la seva trajectòria és un exemple per als més joves i una mostra que l’esperit d’un campió no es mesura únicament pels títols, sinó també per la manera d’afrontar els reptes, respectar els rivals i continuar gaudint dels escacs al llarg dels anys. (Font: Club d’Escacs Salauris).

Salou licita la compra de 25 tones de confeti per al Cos Blanc 2027

 


L’Ajuntament de Salou ha tret a concurs el subministrament de 2.500 sacs de confeti de paper de deu quilos cadascun (25.000 quilos en total) per a la pròxima edició del Cos Blanc, una de les cites més multitudinàries de la Festa Major d’Hivern. 

L’adquisició té per objectiu garantir el proveïment del material necessari per a la pròxima edició del Cós Blanc, promogut per la regidoria de Cultura i Festes.

El contracte no es limita únicament a la compra del confeti, sinó que també inclou l’envasament, l’etiquetatge, el transport, el lliurament i la descàrrega del material al magatzem municipal.

El subministrament haurà de complir les característiques tècniques establertes en el plec de prescripcions, com també els requisits de seguretat per protegir la salut de les persones participants durant la celebració de la festa. 

També haurà de garantir la neteja viària posterior i el compliment de la normativa ambiental aplicable.

El procediment de contractació, tramitat mitjançant un concurs obert, ha rebut dues ofertes. Les empreses que han concorregut són Pueyo-Bernus, SL, amb seu a Gandesa, i Manufactura Comercial de Papeles, SA, amb domicili a Alacant.

Un informe qüestiona el futur centre comercial del Vial del Cavet

 


La possible instal·lació d’un centre comercial al costat del Vial del Cavet torna a situar sobre la taula el debat sobre el model de ciutat i l’ús del patrimoni municipal. Un informe elaborat sobre el projecte, analitza les condicions urbanístiques i patrimonials de la parcel·la i qüestiona l’oportunitat de destinar-la a una activitat comercial.

El terreny, situat a la partida de Barenys i amb façana al vial intermunicipal Salou-Cambrils, té una superfície de 14.245,81 metres quadrats. Es tracta d’una finca de titularitat municipal, incorporada al patrimoni de l’Ajuntament arran de la reparcel·lació del sector 1 de Barenys, aprovada el 2005. Segons l’inventari municipal, està valorada en 2.843.041 euros i té la consideració de bé patrimonial.

L’informe recorda que la qualificació urbanística original de la parcel·la preveia usos d’equipament privat com ara els educatius, culturals, sanitaris i assistencials, esportius, administratius o de residència especial. És a dir, usos que podien permetre implantar una escola, un equipament sanitari, un complex esportiu o una residència per a gent gran.

Tanmateix, el 31 de març de 2011 es va aprovar una modificació puntual del Pla Parcial de Barenys que va incorporar l’ús comercial a la subzona C2. Aquest canvi va permetre, entre altres condicions, que s’hi poguessin instal·lar establiments comercials i alimentaris, amb una superfície mínima de parcel·la de 7.000 metres quadrats en aquest darrer cas.

El treball considera que aquesta modificació va suposar una aposta per un model comercial basat en grans superfícies, habitualment vinculades a operadors de fora del municipi i amb una mobilitat més dependent del vehicle privat, ateses les necessitats d’aparcament que comporten.

L’autor contraposa aquest model al del comerç de proximitat, més fragmentat i basat en petits i mitjans establiments. En aquest sentit, apunta que la subzona A2 ja preveu l’ús comercial a les plantes baixes, amb un potencial teòric d’almenys 3.525 metres quadrats.

L’informe adverteix que l’aposta per una gran superfície a Barenys pot qüestionar aquest model comercial més local i proper. També planteja una pregunta de fons: si Salou disposa de prou sòl destinat a equipaments per cobrir les necessitats actuals i futures en àmbits com l’esport, la cultura, l’educació, la sanitat o els serveis socials.

Pel que fa a la fórmula plantejada per l’Ajuntament, l’informe analitza la possibilitat de constituir un dret de superfície sobre la finca perquè un operador privat hi pugui construir i explotar l’activitat comercial durant el termini que s’estableixi.

Segons l’anàlisi, l’informe econòmic sobre la futura cessió dels drets de superfície fixa un cànon mínim de 265.000 euros anuals, que s’hauria d’actualitzar d’acord amb l’IPC.

L’estudi assenyala que, com que la parcel·la forma part del patrimoni municipal de sòl i habitatge, els recursos obtinguts de l’operació han de quedar vinculats a les finalitats pròpies d’aquest patrimoni. Entre aquestes finalitats hi ha de facilitar l’accés a un habitatge digne, intervenir en el mercat immobiliari per abaratir el preu del sòl urbanitzat i contribuir a millorar la qualitat de vida de la població.

Per aquest motiu, considera que seria convenient que l’Ajuntament blindés el compromís de destinar els ingressos de la concessió a aquestes finalitats.

L’informe també planteja que el futur concurs públic no s’hauria de limitar a establir un cànon mínim, que considera que no hauria de ser inferior als 265.000 euros anuals previstos en l’estudi econòmic, i proposa que s’hi incorporin altres millores de caràcter social, sempre dins del marc legal aplicable.

Entre les possibilitats que apunta hi ha de donar preferència a la contractació de treballadors locals, establir una reserva efectiva de llocs de treball per a persones amb discapacitat o incorporar altres compromisos socials.

Finalment, l’autor considera que caldria aclarir quina superfície exacta s’oferirà en el concurs. La parcel·la té 14.245,81 metres quadrats, però la normativa estableix unes dimensions mínimes diferents segons l’ús. Per això, planteja si es posarà a disposició de l’adjudicatari tota la finca o si es permetrà una configuració que pugui condicionar els usos futurs de la part restant.

L’informe conclou que l’ús comercial és urbanísticament admès, però posa en qüestió l’oportunitat de destinar a una gran superfície un terreny que, en origen, podia acollir equipaments de servei a la ciutadania. 

L’Ajuntament inadmet la petició d’investigar dos grups de Facebook

 


L’Ajuntament de Salou ha inadmès la petició presentada per l’Associació Hispano Argentina de Catalunya perquè el govern municipal investigués les denúncies sobre una presumpta censura ideològica, manipulació i difusió de missatges d’odi en els grups de Facebook Millorem Salou i Salou Costa Dorada. La resolució considera que aquestes qüestions queden fora de les competències municipals i que, si escau, s’han de dirimir davant la jurisdicció ordinària.

La decisió es va adoptar mitjançant el decret signat el 14 d’octubre i notificat a l’entitat l’endemà. La petició havia estat formulada pel president de l’associació, Damián Eduardo Umbert Llamas, que també havia sol·licitat que s’investigués una possible vulneració del codi ètic i de conducta per part del regidor de Vox Paul Daniel Axinte.

En els escrits presentats al consistori, l’entitat denunciava que el grup Millorem Salou, amb 24.500 membres, funciona com un espai de propaganda política i aplica una censura selectiva a les publicacions d’associacions i entitats. També assenyalava el perfil Salou Costa Dorada, amb 12.000 seguidors, i afirmava que simulava una aparença institucional per difondre o avalar missatges que qualificava d’intolerants i d’odi.

L’associació implicava igualment al regidor de Vox, Paul Daniel Axinte, per incitació a l’odi i reclamava que el comitè d’ètica i bon govern analitzés la seva conducta. També demanava que els serveis jurídics municipals valoressin si els fets podien vulnerar la normativa de transparència i el codi ètic de la corporació.

El consistori argumenta que els ajuntaments no tenen competències per intervenir en els continguts digitals ni en les xarxes socials. Per aquest motiu, considera que l’Alcaldia no pot ordenar el cessament de manifestacions emparades pel dret a la llibertat d’expressió.

El decret també assenyala que no consta cap element probatori, ni tan sols indiciari, que permeti atribuir l’autoria material de les publicacions denunciades a un membre de la corporació. Afegeix que, si es considera procedent identificar la persona titular d’un perfil a les xarxes socials, aquesta identificació s’hauria d’obtenir per via judicial.

La resolució va més enllà i apunta que, fins i tot en el cas que les manifestacions haguessin estat publicades per un regidor, aquesta actuació quedaria circumscrita a la seva esfera personal si no s’han utilitzat canals o mitjans de titularitat municipal. 

També recorda que els membres de la corporació no estan jeràrquicament subordinats a l’Alcaldia i que el batlle no té potestat disciplinària sobre la seva conducta privada.

Pel que fa als possibles delictes d’odi o a les denúncies per censura, el document indica que són qüestions que corresponen a la jurisdicció ordinària.

L’Ajuntament acorda inadmetre la petició a l’empara de la Llei orgànica 4/2001, reguladora del dret de petició, i del Decret 21/2003, que estableix el procediment per fer efectiu aquest dret davant les administracions públiques catalanes.

La resolució no entra a determinar si les acusacions formulades per l’associació són certes ni resol sobre la responsabilitat del regidor assenyalat. Es limita a concloure que la corporació municipal no té competències per investigar els fets en els termes plantejats.

dilluns, 16 de novembre del 2026

Albiol reclama desplegar l’Armada a les aigües de les Canàries

 


L’alcalde de Badalona i cap de llista del Partit Popular (PP) al Congrés per Barcelona, Xavier García Albiol, va visitar ahir Salou en el marc de la campanya per a les eleccions generals del 29 de novembre. Va fer el recorregut acompanyat de Mónica Landete, candidata número u del PP al Congrés per la demarcació de Tarragona.

Durant un acte celebrat en una carpa informativa al barri de Mas Pellicer de Reus, Albiol va centrar part de la seva intervenció en la situació migratòria a les Canàries. El dirigent popular va exigir al Govern espanyol que desplegui l’Armada a les aigües frontereres de l’arxipèlag, concretament entorn de l’illa d’El Hierro, per interceptar les anomenades “embarcacions nodrissa” vinculades a les màfies que remolquen cayucos.

Albiol va reclamar que aquesta intervenció naval es dugués a terme independentment de l’activació de l’agència europea Frontex. El candidat va qualificar la situació d’“invasió d’immigració irregular” i va xifrar en més de 4.000 les arribades registrades durant els darrers dies.

Segons va dir, ni les Canàries, ni Catalunya ni la resta de comunitats autònomes tenen capacitat per acollir totes aquestes persones. En aquest sentit, va criticar que l’única resposta de l’executiu central sigui una política d’acollida.

Durant la mateixa jornada a Reus i Salou, tant Albiol com Landete van abordar també la seguretat ciutadana i la problemàtica de l’habitatge a Catalunya.

Albiol va denunciar que Catalunya concentra quatre de cada deu ocupacions il·legals registrades a tot l’Estat espanyol i va assegurar que hi ha una «impunitat total» en barris com el de Mas Pellicer.

El dirigent popular va anunciar que, si Alberto Núñez Feijóo guanya les eleccions (esperem que no), el PP impulsarà una llei contra l’ocupació que permetria desallotjar, en un termini màxim de 48 hores i per ordre judicial, les persones que entrin per la força en un immoble.

El PSC parla de notícies falses amb el ‘vecino’ a primera fila

 

El PSC va donar el tret de sortida a la campanya electoral del 29-N a Salou amb una taula rodona que va reunir 120 assistents. L’acte va comptar amb la participació de la cap de llista socialista per Tarragona, Ione Montalvo, que va estar acompanyada dels diputats catalans Christian Soriano i Ivana Martínez, i el primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Salou, Yeray Moreno.

La trobada va servir perquè els representants socialistes exposessin les seves propostes i reflexions sobre diversos reptes polítics i socials. Entre les qüestions abordades hi van destacar la qualitat democràtica, la convivència, el futur de l’estat del benestar, les polítiques socials a Catalunya i la necessitat de garantir la continuïtat i la qualitat dels serveis públics.

La xerrada va començar amb un debat sobre com combatre les notícies falses i la desinformació. En aquest àmbit, els participants van assenyalar sectors de la dreta com a responsables d’afavorir la difusió de continguts falsos, una pràctica que, segons van advertir, pot perjudicar la qualitat del debat públic i la convivència democràtica.

Durant l’acte també es van tractar les polítiques necessàries per preservar l’estat del benestar i reforçar els serveis públics, com també els reptes que afronta Catalunya en matèria social.

La trobada va acabar amb un torn obert de preguntes, en què diverses persones del públic van poder traslladar les seves inquietuds i intercanviar impressions amb els ponents. (Font: PSC).

Sí, heu llegit bé: el vídeo informatiu del PSC diu que “la xerrada va començar amb un debat sobre com combatre les notícies falses i la desinformació”. I, a primera fila, hi havia l’alcalde, Pere Granados, vinculat per diverses informacions al compte anònim Vecinos de Salou, des del qual s’ataca i es denigra els seus crítics.

Per cert, un dels assenyalats en les publicacions d’aquest compte era Gustavo Cuadrado, excap de gabinet de l’exalcalde socialista de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Tant Cuadrado cpm Ballesteros actualment són jutjats pel cas Inipro. Una publicació que, finalment, ha estat esborrada.

L’associació d’argentins denuncia el regidor de Vox per incitació a l’odi

 


L’Associació Hispano Argentina de Catalunya ha presentat una denúncia davant l’Ajuntament de Salou per l’ús polític que fa el grup de Facebook Millorem Salou, que té 24.500 membres. L’escrit, signat pel president de l’entitat, Damián Eduardo Umbert Llamas, apunta directament al regidor de Vox Paul Daniel Axinte i persones afins al partit d’ultradreta de convertir Millorem Salou en una eina de propaganda partidista i de practicar una suposada persecució ideològica contra la presidència de l’associació i altres membres del teixit social del municipi.

La denúncia considera que el grup hauria estat objecte d’un “segrest ideològic” per part de Vox i denuncia una presumpta censura selectiva de les publicacions. Segons l’entitat, diverses intervencions d’Umbert haurien estat eliminades amb l’argument que eren “textos breus”, i també s’hauria vetat una versió ampliada posterior.

L’associació afirma que disposa de captures de pantalla per acreditar aquests fets i que ha adjuntat deu imatges a la denúncia, tot assegurant que en conserva una cinquantena més.

Un altre dels punts de l’escrit fa referència a la presència de continguts que l’entitat qualifica d’“odi i obscens”. La denúncia sosté que els responsables de l’administració del grup haurien tolerat insults greus i imatges ofensives adreçades a denigrar públicament l’alcalde, Pere Granados, i regidors del govern municipal.

També atribueix a Axinte una participació directa en fils de conversa en què, segons l’associació, s’haurien difós missatges que considera difamatoris i d’incitació a l’odi. L’entitat interpreta que la intervenció d’un regidor en un fòrum veïnal amb una audiència tan àmplia li atorgaria una dimensió institucional i, per tant, hauria d’estar subjecta a criteris de neutralitat i transparència.

L’escrit invoca diversos preceptes legals, entre els quals l’article 20 de la Constitució espanyola, relatiu a la llibertat d’expressió i al dret a rebre informació; l’article 510 del Codi penal, sobre els delictes d’odi, i la normativa de transparència i de règim local. 

En el seu escrit, l’associació d’argentins fa tres peticions concretes al consistori. En primer lloc, reclama que s’obri un expedient d’investigació sobre el presumpte ús fraudulent del nom del municipi en canals gestionats per membres de la corporació amb finalitats de difamació i persecució ideològica.

En segon lloc, demana que la queixa sigui traslladada a la junta de portaveus municipals perquè valori si la conducta atribuïda al regidor Paul Daniel Axinte podria vulnerar el codi d’ètica i bon govern de l’Ajuntament.

Finalment, sol·licita que els serveis jurídics municipals analitzin les publicacions que, segons l’entitat, haurien atacat l’alcalde i els regidors del govern, ja que considera que podrien ser constitutives d’un delicte d’injúries a l’autoritat.

Necrològica: Paco López Vaquero

 

Ens ha deixat Paco López Vaquero, de 92 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dilluns 16 de novembre, al cementiri de Vila-seca. Posteriorment serà enterrat en el cementiri de Constantí. Vetlla: fins a les cinc d’aquesta tarda.

Confirmació d’una trentena de joves de la Unitat Pastoral 

 


Una trentena de joves de la Unitat Pastoral de la Mare de Déu de la Pineda, que engloba les parròquies de Santa Maria del Mar de Salou, Sant Esteve de Vila-seca, Esperit Sant de la Pineda i Sant Sebastià de la Canonja, van rebre ahir el sagrament de la confirmació en una celebració que va reunir nois i noies de quatre parròquies del territori.

En concret, hi van participar 18 joves de la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou, sis de Sant Esteve de Vila-seca, quatre de l’Esperit Sant de la Pineda i quatre de Sant Sebastià de la Canonja.

Els joves que van rebre el sagrament són Adrián Díaz Ortega, Mayra Alejandra Espinosa López, Aitor Juan Estrada Rodríguez, Aleix Jesús Estrada Rodríguez, Marta Ferrer José, Martí García Lafuente, Gabriel Henrique Herrera Barceló, Joan Diego Marqués Cruz, Yobetzi Ortega Uzcategui, David Fernando Peña Mora, Diana Marisela Peña Mora, Ferdinand Santiago Peña Mora, Amaia Pereira García, Aleix Pujante Manjón, Jhoan Camilo Salazar Triviño, Mario Sánchez Coronel, Adrián Alberto Sánchez Parreño i Lorenny Ventura Polanco, de Santa Maria del Mar;

Joana Bogao Lleixà, Saray Delgado Delgado, Júlia Figuerola Hurtado, Álvaro Navarrete Garnica i Aina Sanahuja Salvadó, de Sant Esteve;

Andrés Díaz Sánchez, Linda Sofia Méndez Clavijo, Alejandro Ruiz Durán i Alondra Susej Sánchez, l’Esperit Sant,

i Marta Cugat Martínez, Melodi Marín Pubill, Josep Vives Roig i Martí Vives Roig, de Sant Sebastià.

diumenge, 15 de novembre del 2026

Putin envaeix Salou

 


Ai, com el vecino vegi això! Ja tenim titular al seu compte pirata: “Putin envaeix Salou amb la seva brossa. Intolerable!”.

La veritat és que aquests contenidors del carrer Nord fa dies que estan plens. Però plens. I, és clar, la brossa acaba a terra. I no pas perquè els veïns (aquests veïns, no els impresentables que s’amaguen en el silenci) siguin uns incívics, sinó perquè no tenen on dipositar-la. I en algun lloc s’ha de deixar.

De moment, encara s’hi pot passar per la vorera, però si l’acumulació s’allarga gaire, el problema serà molt més greu. Perquè aleshores el carrer es convertirà en un abocador sense necessitat de recórrer al fotomuntatge.

‘Mejor no decirlo’, l’obra teatral feta a mida del vecino

 


El pròxim 21 de novembre, el Teatre Auditori de Salou (TAS) acollirà Mejor no decirlo, una comèdia protagonitzada per Imanol Arias i María Barranco. Un títol que sembla fet a mida de l’actualitat política salouenca. I, sobretot, d’algun dels seus protagonistes.

Efectivament, l’alcalde, Pere Granados, continua sense donar explicacions públiques sobre la polèmica del perfil anònim Vecinos de Salou, vinculat a atacs personals, missatges discriminatoris i fotomuntatges contra persones crítiques amb el govern municipal.

Una controvèrsia que afecta fins i tot el mateix govern municipal: la regidora d’ERC Elena Zhukova, una de les persones assenyalades pel compte, ha reclamat reiteradament a Granados que aclareixi els fets. Sense èxit, és clar. Vox, per la seva banda, ha anunciat accions judicials després de denunciar una presumpta vinculació del perfil amb el correu institucional de l’Alcaldia.

Mentrestant, el silenci del vecino continua i les preguntes segueixen ben vives: qui hi ha darrere del compte fals? Qui el gestionava? Hi havia algú del govern municipal dedicat a denigrar els que considera els seus adversaris? I fins i tot: s’hi han utilitzat recursos municipals en aquest joc brut?

L’alcalde, mentrestant, mut i a la gàbia. Ni una explicació, ni un aclariment, mejor no decirlo. En el seu cas, la sinceritat no forma part del guió. 

Ara bé, una cosa és fer comèdia damunt d’un escenari i una altra, de ben diferent, és convertir el silenci en resposta davant d’un escàndol polític. Perquè el que semblava divertit acaba derivant en una tragicomèdia. I, a diferència de l’obra del TAS, aquesta no té data de finalització anunciada… almenys fins al 23 de maig del 2027, dia en què s’abaixarà el teló a tants anys de pantomima. 

Sí, Pere, perquè encara que no diguis res, amb el teu silenci ja ho has dit tot.

L’escaquista salouenc Noam Sason, campió d’Europa sub-14 

 


El jove escaquista israelià Noam Sason s’ha proclamat campió d’Europa sub-14 d’escacs després de completar una extraordinària actuació al campionat celebrat a Creta (Grècia). El jugador del Club d’Escacs Salauris va sumar 7,5 punts dels nou possibles i va assolir una performance de 2.525 punts Elo.

El club salouenc (el director tècnic del Club Escacs Salauris, el GM Arthur Kogan és l’entrenador de Noam Sason), ha celebrat el resultat com una fita esportiva molt especial, ja que Sason manté una estreta vinculació amb l’entitat i ha protagonitzat diverses actuacions destacades des de ben petit.

De fet, aquesta no és la primera vegada que el jugador aconsegueix un títol europeu. L’any 2022 ja es va proclamar campió d’Europa escolar sub-9, una fita que va anticipar el potencial que ha confirmat ara amb la victòria continental sub-14.

El Club d’Escacs Salauris també recorda la seva participació, el març de 2024, en un torneig tancat de categoria absoluta organitzat a Salou. Amb només 10 anys, Sason va competir contra jugadors adults, alguns amb molta més experiència, i va acabar guanyant el torneig amb 7,5 punts de nou possibles, tot i ser el participant més jove.

A més dels èxits individuals, el club destaca la seva contribució al primer equip, al qual ha ajudat en dues ocasions a evitar el descens de categoria amb les seves actuacions.

El Club d’Escacs Salauris ha felicitat el jove campió, la seva família i totes les persones que l’han acompanyat en la seva trajectòria esportiva. L’entitat considera que aquest nou títol europeu és el resultat d’anys de dedicació, entrenament i passió pels escacs. (Font: Club Escacs Salauris).

Dones de Salou: Carme Vaqué Grau

 


La història de la pesca a Salou, tal com va explicar el cronista local Joan Sardiña, en la xerrada Dones de Salou, arrels i memòria, no s’entén sense el paper de les dones que esperaven l’arribada de les barques, ajudaven a transportar les captures i s’encarregaven de vendre el peix. Una d’aquestes dones va ser Carme Vaqué Grau, que va deixar la seva empremta en la vida quotidiana del municipi durant bona part del segle XX.

Nascuda a l’Ametlla de Mar l’any 1910, la Carme va arribar a Salou després de vendre una finca que tenia a la Cala per establir-se al municipi. Es va casar amb Joan Marsal Rebull, més conegut com a Morabito, amb qui va tenir dos fills: Manuel, (també Morabito), i Joan.

La família vivia en un pis del carrer Barcelona, al costat de la barberia de Florenci Boquet Salvador, que posteriorment es convertiria en el bar Kansas.

La Carme era mestressa de casa, però també participava activament en l’economia familiar. Era una dona molt negociant i, a banda de vendre peix al mercat que hi havia al carrer Ponent, també practicava el bescanvi: intercanviava el peix per altres aliments de primera necessitat, com fruita, verdures o carn. Una manera d’aprofitar els recursos disponibles i assegurar el proveïment de la família en una època en què l’economia domèstica depenia sovint de l’enginy i la capacitat de negociació.

La fotografia principal que acompanya aquesta història mostra la Carme i el seu marit, Joan Marsal, transportant un cistell amb el peix pescat unes hores abans. Com ella, altres dones de Salou esperaven a la punta del moll l’arribada dels seus marits després d’una jornada de feina a la mar. Volien conèixer les captures del dia, que constituïen una part fonamental del sosteniment familiar.

El seu marit i el fill gran van seguir l’ofici de pescador, mentre que el fill petit, Joan, es va dedicar al sector de la construcció. La vida dels Marsal estava, per tant, estretament vinculada a aquella comunitat marinera que durant generacions va donar identitat i activitat econòmica a Salou.

La Carme compartia l’activitat de venda de peix al mercat amb altres dones conegudes de l’època, com la Paca Nita, la Tecla Bertran Such, la Juana de Montero, la Rosaura, la Bienvenida dels Canareus, la Pepeta Cabrera, la Maria del Domingo, de Cambrils, i la Cinta Martí, coneguda com la Magina.

Dones que, sovint des d’una posició discreta, tenien un paper imprescindible en l’economia familiar i en la comercialització del producte que arribava directament de la mar.

En els anys immediatament posteriors a la Guerra Civil, la pesca constituïa una font important d’ingressos per a moltes famílies de Salou. En aquella època hi havia cinc barques dedicades a la pesca d’encerclament a la llum. En determinades ocasions, també s’utilitzaven les xarxes per encerclar els peixos agulla, d’entre 30 i 50 centímetres de llargada, que en dies de bona mar s’apropaven a les platges en grans moles.

Les cinc embarcacions eren la Salou, propietat de la família Bertomeu i patronejada per Joan Giménez; la Catalunya, de la família Ferran, amb Josep Ferran com a patró; la Teresa, de la família Blasi i comandada per Batiste Brull (Cap de Sucre); la Bienvenida, dels germans Joan i Josep Figueres, que també n’eren els patrons, i la Mercè, propietat de Leonardo Pardo i patronejada per Francesc Sarral, el Canaro.

A més d’aquestes embarcacions, a Salou hi havia petites barques que practicaven altres modalitats de pesca, com el tresmall, el palangre i la nansa.

Tal com recordava el divulgador del patrimoni salouenc Josep Maria Guinovart, “durant centenars d’anys homes i mar resten lligats, en perfecta simbiosi, per l’activitat pesquera”. Una relació que, segons explicava, va condicionar l’economia, el mode de vida i el caràcter dels salouencs, i que va deixar una empremta marinera encara present en la identitat del municipi.

Avui, aquella activitat pesquera ha perdut bona part del protagonisme que havia tingut. A Salou, la memòria dels antics pescadors i de les seves vivències es manté viva especialment a través de dos esdeveniments: la calada de les malles de Sant Pere i el concurs de pesca del calamar.

Carme Vaqué Grau va morir a Salou el 7 d’abril de 1972, als 62 anys. La seva història és la de moltes dones que, sense sortir necessàriament a pescar, van contribuir decisivament a mantenir l’activitat econòmica de les famílies marineres.

Foto principal: Carme Vaqué Grau i el seu marit, Joan Marsal Rebull, transportant un cistell de peix. Anys seixanta. Fons Montse Marsal.

Foto secundària: barques de pesca a la platja de Llevant, l’any 1965. Fons Josep Maria Guinovart.

Necrològica: Andrés Hernández Aparicio

 

Ens ha deixat Andrés Hernández Aparicio, de 79 anys. 

L’Andrés era metge especialista en cardiologia, angiologia, cirurgia vascular i cirurgia general a Reus. El funeral se celebrarà demà, dilluns 16 de novembre, a dos quarts de cinc de la tarda a la parròquia de Sant Ramon. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal a partir de les deu del matí de demà.

dissabte, 14 de novembre del 2026

Granados utilitza l’habitatge social per defensar el nou centre comercial

 


L’alcalde de Salou, Pere Granados, va defensar el projecte del nou centre comercial al Vial de Cavet perquè, segons va justificar, aquesta operació permetrà obtenir diners per construir d’habitatge social.

Durant el ple municipal del 28 d’octubre, en resposta a les objeccions del portaveu del PP, Mario García, el vecino va recordar que el planejament urbanístic de 2003 ja preveia l’ús comercial d’aquesta parcel·la. Segons va explicar, la modificació que s’hi introdueix consisteix a incorporar-hi també activitats de restauració per facilitar la viabilitat econòmica del futur establiment.

El vecino va argumentar que el projecte permetrà atreure inversions, millorar els serveis a la ciutadania, generar riquesa i crear llocs de treball. Tanmateix, va posar especialment l’accent en el destí dels diners que l’Ajuntament podria obtenir amb la futura adjudicació del dret de superfície.

“El resultat econòmic que arribi a l’Ajuntament de Salou es destinarà a la construcció d’habitatge social”, va assegurar Granados, que va voler deixar clara aquesta finalitat durant la seva intervenció.

L’alcalde va vincular aquesta operació amb la política municipal d’habitatge i va recordar els anuncis del govern sobre la promoció de prop de 1.700 habitatges. Segons va afirmar, els ingressos procedents de l’adjudicació permetrien reforçar aquesta línia d’actuació.

“Aquests ingressos aniran a fomentar la construcció d’habitatge social”, va insistir, abans de considerar que difícilment es podria trobar un projecte millor per a la ciutat en les circumstàncies actuals.

En resposta a la petició de Mario García de disposar de més informació i participar en el debat sobre el projecte, el vecino va dir que encara hi havia marge per concretar les condicions de l’operació, ja que s’haurà de redactar el plec de condicions abans de convocar el concurs públic.

L’alcalde va agrair la proposta de diàleg del PP i va assegurar que el seu grup tindria accés a tota la informació que necessités. També va expressar la voluntat d’assolir el màxim consens possible, tot defensant que es tracta d’una iniciativa beneficiosa per a Salou.

“M’agradaria el màxim consens possible perquè és un projecte molt bo per a Salou i us en farem partícips”, va concloure el vecino.

El PP reclama més diàleg i consens amb el nou centre comercial

 


El Partit Popular de Salou es va abstenir en la ratificació del decret d’alcaldia que inicia el procediment per construir un centre comercial al Vial de Cavet. El portaveu del PP, Mario García, va justificar la posició del seu grup per una qüestió de formes més que no pas pel fons del projecte. 

Durant el ple municipal d’octubre, García va defensar que Salou necessita noves inversions i iniciatives capaces de generar activitat econòmica i ocupació, però va considerar que una operació d’aquesta magnitud s’hauria d’haver plantejat amb més diàleg, informació i participació política.

“No diem que Salou no necessiti nous projectes, inversions o iniciatives capaces de generar activitat econòmica i ocupació. El que diem és que un projecte d’aquesta importància per al municipi entenem que s’hauria d’haver plantejat d’una altra manera”, va manifestar.

García va recordar que l’operació afecta una finca municipal de més de 14.000 metres quadrats integrada en el patrimoni de tots els salouencs. Tot i que el procediment no preveu la venda dels terrenys, sí que comporta la constitució d’un dret de superfície perquè una empresa privada hi pugui desenvolupar i explotar un establiment comercial.

“No es ven el sòl, però estem prenent decisions sobre el patrimoni de tots els salouencs”, va advertir. Per aquest motiu, va considerar que una decisió d’aquestes dimensions mereixia més debat des del primer moment i va reclamar que el govern municipal també comptés amb els grups de l’oposició.

El portaveu popular va reconèixer que els objectius exposats en l’expedient poden ser positius per al municipi, com ara incrementar l’oferta comercial, generar activitat econòmica i ocupació, reduir els desplaçaments a altres municipis i contribuir a crear una nova centralitat urbana.

Tanmateix, va plantejar la necessitat d’analitzar quin model comercial vol Salou i quines conseqüències podria tenir el nou equipament sobre el teixit comercial existent.

En aquest sentit, va reclamar que s’estudiés com afectarà el projecte els establiments actuals, quin impacte tindrà sobre la mobilitat i com s’integrarà en el desenvolupament futur d’aquesta zona del municipi.

“També ens hem de preguntar quin model comercial volem per a Salou, com afectarà el comerç existent, quin impacte tindrà sobre la mobilitat i com s’integrarà en el desenvolupament futur d’aquesta zona”, va assenyalar.

García va recordar que el procediment encara ha de concretar diferents aspectes econòmics i analitzar la viabilitat jurídica del dret de superfície. Per això, va defensar que encara hi ha marge per estudiar, debatre i introduir millores abans que el projecte continuï avançant.

El popular va insistir que l’abstenció del seu grup no representa una oposició a la inversió ni al desenvolupament comercial del sector, sinó una crítica a la manera com s’ha gestionat una decisió que considera estratègica.

“La nostra abstenció no és un no a la inversió ni al desenvolupament d’aquesta zona, és una crítica constructiva a la manera de gestionar una decisió que considerem estratègica”, va afirmar.

En aquest sentit, va oferir la disposició del seu grup a estudiar la proposta, presentar-hi aportacions i contribuir a millorar-la. També va defensar que, en els grans projectes de ciutat, cal buscar el diàleg i el consens entre les diferents forces polítiques, més enllà de qui tingui la responsabilitat de governar en cada moment.

“Els governs passen, però les decisions estratègiques i les seves conseqüències romanen en el temps”, va recordar.

García va concloure reclamant més informació, diàleg i participació real abans de continuar amb la tramitació. “Si el projecte és bo per a Salou, asseguem-nos, estudiem-lo i treballem junts per fer-lo encara millor, perquè per a nosaltres aquesta és la millor manera de construir ciutat: menys projectes de govern i més projectes de ciutat”, va afegir.

Vox troba electoralista el projecte comercial del Vial de Cavet 

 


El grup municipal de Vox a Salou es va abstenir en la ratificació del decret d’alcaldia de l’1 d’octubre de 2026, que va iniciar el procediment administratiu per adjudicar la construcció d’un centre comercial en una finca municipal situada al costat del Vial Cavet. 

Durant el ple municipal d’octubre, la regidora de Vox, Anabel Rodríguez, va justificar l’abstenció qüestionant tant el procediment utilitzat pel govern municipal com la manca d’una planificació global sobre el futur urbanístic i comercial de Salou.

“Això és com el dia de la marmota, per més que ho repetim, continuem igual”, va començar afirmant Rodríguez, que va retreure a l’alcalde, Pere Granados, que el govern municipal actués mitjançant decrets en qüestions que, al seu entendre, correspondria portar al debat del ple.

“Vostès governen a còpia de decret allò que és competència del ple i així les coses no van”, va manifestar la regidora, que va reclamar al govern que comptés amb els grups de l’oposició abans de prendre decisions d’aquesta naturalesa.

Rodríguez també va advertir que Vox no estava disposat a donar un “xec en blanc” a una planificació urbanística i comercial que, segons va considerar, el govern municipal no havia demostrat saber gestionar adequadament.

La regidora va insistir que Salou necessita un projecte de ciutat que defineixi de manera conjunta el seu desenvolupament urbanístic, comercial i d’equipaments. En aquest sentit, va criticar que el consistori anés desenvolupant parcel·les, equipaments i noves zones de manera aïllada, sense un model global clar per als pròxims anys.

“A Salou li falta un veritable projecte de ciutat en conjunt”, va afirmar, abans d’acusar el govern de Pere Granados d’actuar sense una planificació coherent i de prendre decisions condicionades, segons la seva opinió, per interessos electorals.

Malgrat les crítiques, Rodríguez va puntualitzar que Vox no estava en contra de generar activitat econòmica ni d’aprofitar un terreny de titularitat municipal. El que reclamava era conèixer com encaixava el futur establiment comercial dins del model de ciutat que es vol construir.

“El que diem és que volem saber com encaixa aquest projecte dins del Salou que volem construir”, va assenyalar.

Finalment, la regidora va justificar l’abstenció del seu grup tant per les formes emprades en la tramitació com per la manca d’un projecte de ciutat que emmarqués aquesta actuació. 

La gana

 


Fa un parell de nits, quan me n’anava al llit, em vaig adonar que tenia gana. Havia sopat molt d’hora, a mitja tarda, i no soc partidària de dormir amb l’estómac ple. Amb el fàcil que és arribar-se a la cuina i agafar un iogurt i una magdalena, o fer un mos de qualsevol cosa, no ho vaig fer. Havia oblidat què era tenir gana.

Vaig pensar en les persones que cada nit tanquen els ulls amb aquesta sensació de no haver aconseguit ni tan sols el mínim per garantir-se l’alimentació. Potser a vostès els resulta familiar i han passat alguna mala temporada comptant els cèntims. Jo sí, i no per falta de feina: estava de gira i no ens pagaven. Oblidin això de dietes, allotjament i totes les despeses que comporta començar un contracte fent tombs per les ciutats espanyoles. Dormint en hotels, i també a l’autocar quan travessàvem el país de nit. No em mou cap dramatisme, perquè tot a la vida m’ho he pres com un aprenentatge per avançar. El problema és quan qui tens al costat, o al càrrec, no avança en la mateixa direcció.

Vaig estar dues hores llargues desperta, després de beure’m dos gots d’aigua. No volia arriscar-me a fer una mala digestió, però també volia, expressament, tornar a sentir allò que em va empènyer a continuar lluitant i creient en mi mateixa. Vaig recordar aquelles nits, després de les dues funcions. La incertesa de com pagaríem l’hotel. Afortunadament, allò es va resoldre a Sevilla, en una reunió en què uns van decidir plegar i d’altres, com jo, seguir endavant. Vam cobrar just el que calia per a l’hotel i vam pujar a l’autocar cap a una altra ciutat. I l’estrella de l’espectacle va tenir una companyia disposada a aguantar uns mesos més en lloc de rendir-se i tornar a Madrid. De matinada, passant per davant d’aquells típics bars de carretera i clubs d’alterne, vaig poder comprar-me un entrepà i, sí, aquella nit vaig sopar.

Tot això m’ha vingut al cap ara que veig com es porten a la pantalla les vides d’algunes estrelles d’aquella època. A veure si, entre tant de xafardeig de col·legues i homenatges en vida, m’expliquen aquest conte. Un que es diu començar la gira en un teatre de Barcelona i acabar-la a la Magistratura de Treball. Un any de les nostres vides a la carretera, salaris impagats i zero cotitzacions, que em descomptaven religiosament cada setmana.

Al capdavall, no vaig cobrar del Fons de Garantia Salarial perquè al meu contracte no hi constava ni el DNI de qui era el gerent i parella de l’estrella. Pel que fa al domicili, que era casa seva, la notificació va tornar dient que allà no es podia identificar la productora.

Miri vostè per on, això que la gana aguditza l’enginy és una frase molt poètica, de les que agraden als mals pagadors. Perquè l’únic que m’ha portat la gana són dues talles menys de roba, algun mareig —repeteixo, treballant dues funcions diàries—, dutxes amb una trista pastilla de sabó i una empremta indeleble d’indignitat no merescuda.

Si algú creu que hi va haver algun senyal de bona voluntat o d’agraïment cap a aquelles nou o deu persones que ens vam quedar i vam salvar la gira, s’equivoca. Ningú no té en consideració qui li posa davant el mirall de les seves misèries. El gerent va morir, i al contracte no hi constava ni el CIF de la companyia. Estic expectant per saber si l’esforç que hi vam posar aquells companys i jo tindrà algun ressò en aquest altre conte de faràndula històrica, ja tan promocionat. Perquè un any de les nostres vides es pot esborrar d’un cop de ploma o, si més no, compensar amb honestedat.

N’hi ha que diran que això de ser artista i passar gana és cosa de bohemis. Doncs llavors em pregunto: què tenen de bohemis o d’artistes totes aquestes persones que em trobo demanant per menjar, amb fills petits, amb gossos lligats amb un cordill...? I on van anar a parar els seus somnis i les seves vides? 

Ara que arriba el Gran Recapte, crec que no n’hi ha prou de recordar-nos-en només per Nadal. La gana és mala i porta a fer coses per desesperació.

Gana, no n’hauria de passar ningú, ni sentir per això vergonya o que val menys. Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

divendres, 13 de novembre del 2026

Salou dona llum verda a un centre comercial al Vial de Cavet 

 


El ple de l’Ajuntament de Salou va ratificar el 28 d’octubre passat el decret d’alcaldia que permet iniciar el procediment administratiu per impulsar un nou espai comercial al Vial de Cavet. L’acord posa en marxa la tramitació per constituir sobre una finca municipal situada entre la carretera T-325 i el carrer Montserrat Vayreda, però no comporta encara l’adjudicació definitiva del projecte ni la selecció dels futurs operadors comercials.

La parcel·la té una superfície de fins a 14.245,81 metres quadrats i fins ara s’havia utilitzat com a zona d’aparcament i també com a espai per instal·lar-hi el circ.

L’operació es durà a terme mitjançant un concurs públic. Aquesta fórmula permetrà que una empresa privada assumeixi la construcció i explotació d’un establiment comercial col·lectiu, és a dir, un recinte que agrupi diferents negocis o locals, mentre que el sòl continuarà sent de titularitat municipal.

El planejament urbanístic ja preveia usos comercials en aquest sector. No obstant això, l’Ajuntament hi ha incorporat també la possibilitat d’incloure activitats de restauració amb l’objectiu d’ampliar les opcions de negoci i garantir la viabilitat econòmica del futur equipament.

Un dels arguments exposats pel govern municipal per impulsar aquesta operació és el seu retorn econòmic i social. Segons va anunciar al ple, els recursos que s’obtinguin de la futura adjudicació es destinaran íntegrament a fomentar la construcció d’habitatge social a Salou.

La ratificació del decret va prosperar amb els vots favorables dels grups que integren el govern municipal (Sumem per Salou-PSC, ERC i Sempre Salou), mentre que tots els grups de l’oposició es van abstenir: PP, Vox, USAP i la regidora no adscrita.

Abans de convocar la licitació pública, el consistori haurà d’elaborar i tramitar els informes tècnics, urbanístics i econòmics corresponents per concretar les condicions de l’operació.

De moment, l’Ajuntament no ha fet públic cap calendari per al desenvolupament del projecte ni ha concretat quines marques o operadors comercials podrien instal·lar-se en aquest futur recinte.