L’alcalde de Salou, Pere Granados, va tornar a felicitar ahir el Nadal als salouencs (no sé quantes vegades ho ha fet ja aquest any) amb un missatge institucional gravat al seu despatx (i que podeu veure aquí). Un discurs breu, d’uns trenta segons, meticulosament preparat i fidel a la fraseologia habitual d’aquestes dates: convivència, il·lusió, bons desitjos, família i éssers estimats, en una successió de conceptes tan previsibles com reiterats.
El missatge no aporta cap element nou respecte als anteriors i és repetitiu, formal i sense sorpreses, que compleix estrictament el manual de la comunicació institucional, però que difícilment transmet espontaneïtat o proximitat.
Discurs mecànic i fred
Des d’un punt de vista comunicatiu, el missatge resulta forçat. La mirada desviada de l’alcalde delata una lectura constant del text, sigui des d’una pantalla, una pissarra o un document situat davant seu. El parpelleig regular i mecànic, la fixació visual en un punt concret i els gestos simètrics i repetitius reforcen la sensació que el discurs no flueix de manera natural, sinó que és llegit de manera disciplinada.
Quan un missatge neix del pensament, el cap i el cos solen acompanyar la idea; quan es llegeix, en canvi, el cos queda rígid i el gest es congela. És aquest segon cas el que transmet la felicitació nadalenca de l’alcalde, que acaba semblant més una lectura en veu alta que no pas una explicació directa adreçada a la ciutadania.
El resultat final és un missatge excessivament oficial, correcte però fred, que compleix el tràmit nadalenc sense acabar de generar complicitat ni emoció. Una felicitació més que s’afegeix a la llista i que probablement no serà l’última… encara queda Cap d’Any!
