Salou revalida els premis Viles Florides

 

L’Ajuntament ha informat que Salou ha revalidat les quatre Flors d’Honor de Viles Florides, una distinció que reconeix “el treball continuat del municipi en la cura i millora dels espais verds, l’enjardinament, el paisatge urbà i la sostenibilitat”.

El regidor de Jardineria, Xavier Montalà, va ser l’encarregat de recollir la distinció en el marc de la 15a Gala de Viles Florides de Catalunya, celebrada a Reus i presidida pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig. L’acte va reunir representants de 177 municipis de Catalunya i Andorra. (Font: Ajuntament de Salou).

L’alcalde, Pere Granados, ha dit sobre els premis Viles Florides són “un impuls i un motiu que ens empeny a continuar fent les coses ben fetes”.

Bé, això ho va dir fa dos anys, quan encara hi anava a la gala. Ara, s’estima més enviar el regidor en lloc seu. Potser, després de tantes Flors d’Honor, Granados ja considera que la seva presència és més necessària en altres fotografies que no siguin tan repetitives.

El PP reclama aclarir la renúncia del Comitè d’Ètica

 

El portaveu del PP a Salou, Mario García, va justificar l’abstenció del seu grup en la votació sobre la renúncia en bloc dels cinc membres del Comitè d’Ètica municipal i va reclamar al govern de Pere Granados que esclareixi els motius que els han portat a presentar la dimissió.

García va defensar la integritat, la professionalitat i l’honorabilitat dels membres del comitè, i va rebutjar que se’n qüestioni la feina per motius polítics. Segons va assenyalar, es tracta d’empleats públics que han assumit responsabilitats addicionals i que mereixen “respecte i reconeixement, no sospites ni desqualificacions polítiques”.

Tanmateix, el portaveu popular va considerar que la renúncia conjunta dels cinc integrants és un fet prou rellevant per analitzar què ha passat i per què s’ha arribat a aquesta situació. Per això, va criticar que la resposta del govern es limités a rebutjar les dimissions i ratificar els membres mitjançant un acord plenari.

El PP considera que cal escoltar els afectats, aclarir les causes de la renúncia i valorar una possible renovació ordenada i consensuada del comitè, si finalment fos necessària. García va recordar que la normativa permet als membres continuar exercint les seves funcions fins que siguin substituïts, de manera que, segons va argumentar, no hi ha cap risc per a la continuïtat de l’òrgan.

“Defensem la integritat dels membres del comitè, però no compartim la manera com es pretén gestionar aquesta crisi ni com se li vol posar punt final”, va resumir el portaveu popular per justificar l’abstenció.

L’alcalde, Pere Granados, va respondre que el mateix García havia apuntat, a l’inici de la seva intervenció, el motiu principal de les dimissions: les crítiques rebudes pels membres del Comitè d’Ètica.

Granados va assegurar que havia parlat amb integrants de l’òrgan i va defensar que ratificar-los era la millor manera de protegir-los davant els qüestionaments sobre la seva professionalitat i la feina que desenvolupen.

L’alcalde va argumentar que acceptar les renúncies podria suposar que els membres abandonessin el càrrec “per la porta petita”, mentre que mantenir-los en les seves funcions permetria reconèixer públicament la seva tasca. En aquest sentit, va elogiar la feina que han dut a terme i va destacar que el comitè és un exemple per a altres administracions que volen implantar mecanismes de transparència, ètica i bon govern.

Granados també va reivindicar la independència dels integrants i va insistir que la ratificació era la millor manera de deixar clar que les crítiques no desmereixen la seva professionalitat.

L’Ajuntament va rebutjar finalment la renúncia dels cinc membres amb els vots en contra de Vox i USAP, l’abstenció del PP i el vot favorable de l’equip de govern.

El Cineclub Miramar projecta dijous ‘Los Tortuga’

 

El Cineclub Miramar de Salou reprendrà la seva programació cultural dijous vinent a les set de la tarda amb una sessió de cinefòrum a la Sala Costa Daurada del Teatre Auditori de Salou. L’entrada serà gratuïta.

La proposta d’aquesta sessió és Los Tortuga (2024), el segon llargmetratge de la directora Belén Funes, que signa el guió juntament amb Marçal Cebrian. El film, una coproducció hispanoxilena de gènere dramàtic, és protagonitzat per Antonia Zegers i Elvira Lara.

La pel·lícula explica la història de la Delia i la seva filla Anabel, que afronten de manera molt diferent la mort de Julián, marit de la primera i pare de la segona. Mentre intenten superar la pèrdua, una amenaça de desnonament posa en perill la seva estabilitat econòmica i les obliga a replantejar-se el futur.

La història transcorre entre Barcelona i els camps d’oliveres de Jaén i aborda qüestions com el dol, la precarietat econòmica, la immigració i les dificultats per accedir a un habitatge. A través de la relació entre mare i filla, Funes retrata les tensions familiars i la lluita per tirar endavant en un context d’incertesa.

El títol, Los Tortuga, fa referència al sobrenom amb què es coneixia els emigrants andalusos que es traslladaven a altres territoris, especialment a Catalunya, carregant totes les seves pertinences, com si duguessin la casa a sobre. Aquesta referència connecta la història familiar de les protagonistes amb l’experiència migratòria i el desarrelament.

La sessió s’organitza en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, a través de la xarxa FilmoXarxa, que promou l’accés a cinema independent i de qualitat. Després de la projecció, els assistents podran participar en un debat per compartir impressions i reflexions sobre la pel·lícula.

Les fotos de l’alcalde

 

Salou va acollir ahir l’acte d’imposició de bandes als 52 aspirants al títol de Míster RNB Espanya 2026, un esdeveniment que va reunir candidats procedents de diferents punts de l’Estat espanyol. Però, més enllà dels representants territorials i de la promoció turística de la ciutat, la fotografia oficial de la presentació deixa una imatge que convida a una lectura política: l’alcalde, Pere Granados, al davant de tots.

Situat al centre, Granados apareix en primer lloc, mentre els candidats s’alineen al darrere. Les grans lletres de Salou completen l’escenari i reforcen el missatge promocional de l’esdeveniment. El resultat és una fotografia en què els 52 aspirants aporten espectacularitat i dimensió a la imatge, però és l’alcalde qui ocupa la posició més destacada.

La paradoxa és evident: en un acte destinat a presentar els candidats que competiran per representar Espanya en diversos certàmens internacionals, el protagonista és l’alcalde. Els aspirants no deixen de ser mers convidats, escortes, minyons o efebus de qui ostenta la màxima lluentor municipal.

No és cap novetat que els alcaldes participin en actes promocionals ni que apareguin en les fotografies oficials. La qüestió és el protagonisme que els reserva la composició. En aquest cas, la posició avançada de Granados fa que destaqui per damunt del conjunt, tot i que l’acte està dedicat als aspirants.

En resum, a Salou, una vegada més, la persona realment important torna a ser ell.

De ‘La isla de las tentaciones’ a candidat a Míster RNB Espanya

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va imposar ahir les bandes als 52 candidats que competiran dissabte pel títol de Míster RNB Espanya. Entre els participants hi ha Gerard Arias, una cara coneguda de la televisió que representa Ciudad Real en el certamen. 

Arias és conegut per haver participat també en diverses edicions del programa cultural La isla de las tentaciones i per haver format part d’un altre programa televisiu de gran solera, protagonitzat per erudits: Supervivientes. (Font: Diari de Tarragona).

No m’estranya, doncs, que l’alcalde digui que “més enllà de l’atractiu físic, el jurat valorarà la personalitat, la cultura general, la capacitat de comunicació, el carisma i la seguretat dels participants”.

I és que amb un currículum televisiu d’aquesta categoria, la saviesa promet ser una de les proves més apassionants del certamen.

Granados imposa les bandes als aspirants a Míster RNB Espanya

 

Salou ha acollit aquest matí la imposició de bandes als 52 candidats de Míster RNB Espanya 2026, després que la pluja obligués a traslladar l’acte al Teatre Auditori de Salou (TAS). La Gran Gala Final tindrà lloc el pròxim dissabte al mateix espai, on es triaran els representants d’Espanya per a diversos certàmens internacionals.

L’alcalde, Pere Granados, ha estat qui hi ha imposat les bandes als aspirants, arribats de diferents punts d’Espanya per competir pel títol.

Granados ha destacat el caràcter acollidor de la ciutat i ha convidat els aspirants a convertir-se en ambaixadors de la destinació, compartint les experiències viscudes durant aquests dies. L’alcalde també ha remarcat el caràcter humà dels candidats, fent referència als seus projectes socials.

Més enllà de l’atractiu físic, el jurat (del qual també en forma part l’alcalde) valorarà la personalitat, la cultura general, la capacitat de comunicació, el carisma i la seguretat dels participants.

La gala final tindrà lloc dissabte a les deu de la nit al TAS, on es coneixeran els guanyadors dels títols de Míster Supranational, Míster International i Míster Global. (Font: Ajuntament de Salou).

Per cert, la nota de l’Ajuntament no aclareix si ja han arreglat les goteres del TAS.

Vox acusa Granados de no garantir la independència del Comitè d’Ètica

 

L’estira-i-arronsa sobre el Comitè d’Ètica de l’Ajuntament de Salou va tornar a generar tensió durant el darrer ple municipal. La portaveu de Vox, Anabel Rodríguez, va qüestionar la independència de l’òrgan i va reclamar al govern de Pere Granados que accepti la renúncia en bloc dels seus cinc membres independents i iniciï un nou procés de constitució.

Rodríguez va afirmar que el comitè “els queda gran” i va acusar el govern municipal de preocupar-se per l’ètica només quan li era necessari per accedir als fons europeus Next Generation. Segons la regidora, la creació de l’òrgan responia a un requisit vinculat a aquests recursos i no a una voluntat real de reforçar la integritat institucional.

La representant de Vox també va lamentar que l’interventor municipal no formi part del comitè, tal com, segons va assegurar, passa en la majoria d’ajuntaments de la demarcació de Tarragona.

Rodríguez va rebutjar que les crítiques al Comitè d’Ètica provinguin exclusivament de Vox, i va recordar que els cinc sindicats municipals (CCOO, USOC, UGT, CATAC i CSIF) també han denunciat irregularitats en la composició i en l’elecció dels membres de l’òrgan.

La regidora va insistir que Vox no qüestiona els tècnics municipals que en formen part, sinó les decisions del govern a l’hora de designar-ne els integrants. “Nosaltres hem qüestionat l’acció d’aquest govern”, va remarcar.

Per a Rodríguez, mantenir els membres que han presentat la dimissió fins que es constitueixi un nou comitè suposa transmetre un missatge inadequat. Va reclamar començar de zero amb un procediment que garanteixi la independència, la imparcialitat i la transparència.

L’alcalde, Pere Granados, va respondre que l’interventor i el secretari municipal no poden formar part del Comitè d’Ètica perquè les seves funcions de fiscalització i control serien incompatibles amb aquesta participació.

Granados va acusar Rodríguez de barrejar conceptes i va defensar la feina dels membres del comitè, als quals va atribuir una actuació independent. També va sostenir que les crítiques de Vox i dels sindicats han contribuït a desprestigiar l’òrgan.

L’alcalde va anar més enllà i va atribuir les objeccions de la regidora al fet que el comitè també fiscalitza l’oposició. “A vostè no li agrada aquesta comissió ètica perquè vostès també són fiscalitzats”, va afirmar. A més, va instar Rodríguez a reconèixer que les crítiques havien contribuït a provocar les dimissions.

La regidora va reiterar que el seu plantejament se centrava en la independència del comitè i va tornar a reclamar un nou procés de constitució.

Canàries li pren el Mundial de Ral·lis a Salou

 

El RallyRACC Catalunya-Costa Daurada, amb Salou com un dels principals centres neuràlgics, continuarà fora del Campionat del Món de Ral·lis (WRC) durant els pròxims anys. La prova catalana no podrà tornar al calendari mundialista, com a mínim, fins al 2030, de manera que el ral·li afronta un llarg període d’exili del Mundial.

El principal obstacle per al retorn del RallyRACC al Mundial és econòmic. El RACC considera inassumible l’increment del cànon exigit per WRC Promoter, que hauria fet passar el pressupost de la prova d’uns 2-2,5 milions d’euros a prop de 6 milions.

A més, el calendari mundialista només admet actualment una prova per país. El Rally Illes Canàries, que va prendre el relleu del de Catalunya com a prova mundialista el 2025, ha renovat el seu contracte per tres temporades més, fet que allunya qualsevol possibilitat de recuperar immediatament la cita catalana.

D’aquesta manera, Canàries té assegurada la seva presència al Mundial fins al 2030, mentre que Catalunya haurà d’esperar, com a mínim, fins aleshores per intentar recuperar la plaça.

El RACC, però, no dona per perduda la possibilitat de tornar al WRC abans o després, i s’ha ofert com a prova reserva per cobrir eventuals baixes del calendari mundialista. Aquest mateix 2026 va existir aquesta possibilitat després de la cancel·lació del Rally de l’Aràbia Saudita a causa de la guerra de l’Iraq, però finalment el promotor va optar per no substituir la prova; senzillament, la va treure del calendari.

Per ara, doncs, Salou continuarà acollint un RallyRACC (el campionat d’Espanya), però es queda fora del Mundial, amb un protagonisme turístic i esportiu molt més limitat. (Font: La Vanguardia).

Necrològica: Sebastiana Navarro Conde

 

Ens ha deixat Sebastiana Navarro Conde. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dimarts 20 d’octubre, a les deu del matí al tanatori municipal de Salou. Vetlla: a partir de les quatre d’aquesta tarda.

Necrològica: Marcelino Carmona Muñoz

 

Ens ha deixat Marcelino Carmona Muñoz, de 77 anys. 

El funeral s’ha celebrat avui, dilluns 19 d’octubre, a dos quarts de deu del matí a l’església de Sant Joan de la Plana de Vila-seca.

Agents Rurals rescaten una tortuga de rierol a la platja de Llevant

 

Els Agents Rurals han rescatat una tortuga de rierol (Mauremys leprosa) que es trobava a la platja de Llevant de Salou, després de rebre un avís ciutadà.

Segons ha informat el cos a través de les xarxes socials aquest diumenge, l’exemplar, una espècie protegida, estava nedant a la platja i hi hauria arribat arrossegat per una riera a conseqüència de les pluges.

Després del rescat, els agents han traslladat la tortuga al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya, situat a Calafell, on es recupera.

La tortuga de rierol és una espècie de tortuga d’aigua dolça autòctona de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica. En tractar-se d’una espècie protegida, cal evitar manipular-la i avisar els Agents Rurals. (Font: Agents Rurals).

Salou lliura demà les bandes als candidats a Míster Espanya RNB

 

L’esperat acte de presentació de bandes dels candidats a Míster Espanya RNB 2026 (ai, quins nervis!) ja té hora i lloc: dilluns 19 d’octubre, a les 11 h, a l’espigó del Moll de Salou.

L’Ajuntament ho ha anunciat a través de les xarxes, confirmant que la ciutat tornarà a ser escenari d’un dels moments protocol·laris del Reinado Nacional de Belleza (RNB), l’organització que gestiona el certamen estatal.

L’esdeveniment reunirà els aspirants que competiran pel títol de Míster Espanya RNB, en un acte que tradicionalment marca l’inici oficial de la seva participació. En cas de pluja, el consistori ha previst el vestíbul del Teatre Auditori com a espai alternatiu per garantir el desenvolupament de la festa.

La gran gala final està fixada per al dissabte 24 d’octubre (dissabte vinent) al Teatre Auditori.

Amb aquesta presentació, Salou reforça la seva vinculació amb esdeveniments de projecció nacional (encara que siguin de segona divisió) i continua posicionant-se com a seu habitual de certàmens de bellesa i actes promocionals, que per això tenim un alcalde tan maco.

Granados sí que és partidari del Front Ampli

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, i el regidor Marc Montagut mantenen una estreta relació política des de fa gairebé dues dècades. La trajectòria conjunta va començar el 2009, quan un vot decisiu de Marc Montagut, aleshores a CiU, va facilitar la moció de censura contra l’alcalde socialista Antoni Banyeres i va catapultar Pere Granados (FUPS) a l’alcaldia. 

A canvi, Montagut va ser nomenat primer tinent d’alcalde i es va convertir immediatament en la seva mà dreta dins del consistori. A això s’hi va afegir la contractació de la seva dona, Mar Giné, com a cap de l’assessoria jurídica de l’Ajuntament.

Des del 2009 fins al 2023, tots dos polítics van treballar braç a braç a l’Ajuntament. Granados, com a alcalde i líder de FUPS, i Montagut, com a cap de llista de CiU (i, posteriorment, del PDeCAT) i primer tinent d’alcalde.

L’únic distanciament, tot i que breu, es va produir abans de les eleccions municipals del 2023. Pere Granados va decidir trencar els seus antics i interessats vincles convergents i va segellar un pacte electoral amb el PSC sota la coalició Sumem per Salou-PSC. En no compartir aquest gir ideològic cap als socialistes, Marc Montagut va decidir presentar-se per separat, al capdavant de la plataforma municipal Sempre Salou-Ara Pacte Local, una marca blanca del PDeCAT.

Malgrat haver concorregut per separat a les eleccions del 2023, la sintonia entre tots dos va ser immediata. El setembre del 2024, Granados va formalitzar un acord per incorporar Montagut, que era a l’oposició, a l’equip de govern.

Ara, amb la mirada posada en les eleccions municipals del maig de l’any vinent, la sintonia entre tots dos continua intacta. Montagut ha declarat públicament que no descarta tornar a unir-se amb Granados en una única llista per als comicis locals, encara que aquesta inclogui el PSC. 

En definitiva, sembla que els del PSC no eren tan dolents si poden garantir un bon lloc al pròxim govern municipal.

(Per descomptat que Pere Granados ha respost que no veu malament aquesta idea de Montagut de seguir-lo al PSC, tot i que oficialment, encara no hi ha res.)

El PSC de Salou tanca files ara amb una Ione Montalvo que va arraconar

 

Ione Montalvo Aguirrezabala, veïna de Salou i llicenciada en Medicina i Cirurgia, ha estat ratificada com a número u del PSC per Tarragona a les eleccions generals anticipades del pròxim 29 de novembre. La designació va rebre l’aprovació del Consell Nacional del partit el divendres 16 d’octubre.

Montalvo té un perfil professional vinculat a la sanitat pública i exerceix actualment com a gerent territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) al Camp de Tarragona, a més d’ocupar la màxima responsabilitat de gestió de l’Hospital Universitari Joan XXIII.

La seva candidatura ha estat celebrada públicament pel PSC de Salou, que divendres va difondre a les xarxes socials una nota en què anunciava la visita de Montalvo a la seu local i expressava el seu suport. “Ens sentim orgullosos que un dels membres de la nostra agrupació ens representi”, afirmava el missatge.

Tanmateix, aquesta mostra de suport contrasta amb la relació que, segons les fonts consultades, Montalvo hauria mantingut amb l’agrupació durant els darrers temps. La raó és que Montalvo s’ha distanciat de l’agrupació després de viure episodis de tensió interna i feia dos anys que no hi apareixia. Aquest distanciament es va produir arran d’actituds autoritàries, menyspreus, comportaments intimidatoris i masclisme, que han deteriorat l’ambient dins la formació. 

Encara més, el dia que Montalvo va ser avalada com a candidata per l’agrupació local (tal com marquen els estatuts del PSC), alguns militants del PSC van afirmar que no la consideraven el perfil més adequat per encapçalar la candidatura. 

Tampoc no va jugar a favor seu el fet que s’hagués posicionat en contra de l’aliança electoral amb l’alcalde Pere Granados (FUPS).

Ara, convertida en una nova aposta del PSC i en la nova promesa de la política catalana a Espanya, ara Montalvo és la ideal. Per arrodonir el seu exercici públic d’hipocresia, al PSC de Salou només els faltava afegir en la nota: “Si ja ho sabíem que arribaria lluny! Fa temps que vam veure que era un crack, i dones com ella són el nostre futur”. 

Dones de Salou: Angeleta Solé Sans

 

La xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida al Casal de les Dones pel cronista local Joan Sardiña, va permetre recuperar la trajectòria d’una comerciant que va contribuir al desenvolupament del comerç de proximitat d’aquell petit poble i que també va participar activament en la vida festiva del municipi.

És el cas de l’Angeleta Solé Sans, que amb la seva feina i constància va contribuir a construir part de la història comercial del Salou d’aleshores. 

Nascuda a Lleida el 18 de novembre de 1932, va arribar al municipi l’any 1957, on va desenvolupar bona part de la seva vida personal i professional, vinculada especialment a la venda de fruites i verdures i al Mercat Municipal.

Filla de l’Antoni i la Mercè, l’Angeleta i la seva família es van instal·lar al Mas Prats, a la zona dels Emprius, on treballaven com a masovers d’una propietat d’un matrimoni que residia a Barcelona.

Aquell mateix any, quan tenia 24 anys, es va casar amb Francisco Romero Guillaumet. La parella va iniciar una nova etapa, obrint una parada de fruites i verdures al carrer de Ponent. L’Angeleta hi venia productes al costat de la seva mare, Mercè, coneguda popularment com la Mercè del Solé.

Aquella parada va ser el començament d’una llarga trajectòria comercial que va créixer al mateix ritme que ho feia Salou.

L’any 1965 es va inaugurar el primer Mercat Municipal de Salou, situat als baixos d’un edifici del carrer del Carril. L’Angeleta hi va agafar una parada de fruites i verdures que, amb els anys, va arribar a disposar de quatre o cinc dependentes. El negoci no es limitava a l’atenció al públic. També preparaven i repartien comandes per a nombrosos bars i restaurants del municipi, una activitat que evidencia la importància del comerç local en una població turística que anava creixent.

Quan l’any 1971 es va construir el Mercat Municipal de la Via Roma, l’Angeleta hi va traslladar el negoci, concretament a les parades 49 i 50. Amb l’ajuda del seu marit, va continuar al capdavant de l’activitat comercial, mantenint el contacte diari amb els clients i consolidant el seu establiment.

La remodelació del mercat, l’any 1995, va marcar un nou canvi en la seva trajectòria. Com que només li quedaven dos anys per jubilar-se, va optar per continuar l’activitat en un local situat fora del recinte municipal.

La vida de l’Angeleta no es va limitar a la seva dedicació al negoci. També va participar en la vida associativa i festiva de Salou.

Juntament amb altres paradistes del Mercat Municipal, va ser una de les impulsores de la Colla Amarinats, creada l’any 1986. El grup participava cada any en la Festa Major d’hivern amb una carrossa, contribuint a donar ambient i color a les celebracions populars del municipi.

La colla va mantenir l’activitat fins al 1994, i la seva història forma part també d’aquell Salou en què els vincles entre comerciants anaven més enllà de les parades i dels horaris de feina.

L’Angeleta Solé Sans va morir a Salou el 6 de març de 2017, deixant enrere una trajectòria marcada pel treball, el comerç i la participació en la vida local.

Recuperar la seva història és, en definitiva, recordar una generació de dones que, sovint des d’una feina quotidiana i discreta, van contribuir a fer créixer Salou i a donar forma a la seva identitat comercial i social.

Fotografies: l’Angeleta Solé Sans en la seva joventut i venent fruita al mercat del carrer de Ponent l’any 1960.

​Expedient X: del Padró a la GAIP

 

Hi ha tràmits que duren cinc minuts. El meu ha durat dos anys i vuit mesos.

Era un empadronament. Només un. A casa meva, de la qual era copropietària i on vivia. Res de l’altre món.

El febrer de 2024, el Padró de Salou em va demanar l’autorització signada del meu germà, l’altre copropietari, que ja hi constava empadronat. Sense aquella signatura, el tràmit no avançava. La vaig portar. Em vaig empadronar.

Però em va quedar un dubte, i el vaig preguntar on tocava. La Generalitat em va respondre per escrit, el 15 de març de 2024, que si residia efectivament al domicili no calia cap autorització: l’Ajuntament podia comprovar la residència.

Vaig fer tres preguntes a l’Ajuntament. Sota quin criteri se m’exigia aquell document? He de consultar altres administracions per saber com m’ha de tractar la meva? I si el meu germà no hagués signat, m’haurien denegat l’empadronament?

Primera resposta: un paràgraf sobre cònjuges. En tenia, però ell no era propietari del pis i molt menys avalador de la meva santa voluntat.

Segona resposta, al juny: “En remeto a la resposta enviada el dia 4 d’abril”. I fins aquí.

Dos anys després, l’agost de 2026, vaig demanar una cosa encara més senzilla: còpia dels documents del meu propi expedient.

Me’ls van donar. Ratllats. L’autorització del meu germà, entre d’altres, tapada amb tinta negra. Sense cap explicació.

Els meus propis documents.

Recurs de reposició. Reclamació a la GAIP, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. 

Per un empadronament.

I llavors, el miracle. El 15 d’octubre l’Ajuntament estima el meu recurs. El 16, la GAIP m’admet la reclamació a tràmit i demana a l’Ajuntament l’expedient i un informe jurídic. I aquell mateix dia, a Padró li falta temps per lliurar-me l’expedient sencer, llegible, foliat, amb índex i tot. On abans hi havia tinta negra, ara hi ha lletres.

Casualitat, segur.

Ah, i un detall: a la GAIP vaig deixar escrit que no volia cap mediació. Després de dos anys de toreig, amb aquesta regidoria no hi havia res a mediar. Només calia que fessin la seva feina.

Es podia fer. Sempre s’havia pogut fer.

Ara que ho tinc tot al davant, sé també en què s’emparava l’Ajuntament: una instrucció de l’Institut Nacional d’Estadística sobre empadronaments en domicilis on ja hi viu algú. D’acord. 

Aleshores, per què no m’ho van explicar així el 2024?

Per què em van parlar de cònjuges?

Per què, mentre feia el tràmit, ningú no em va dir que, si no aconseguia la signatura, la residència es podia comprovar per altres mitjans?

I per què, quan la Generalitat em deia una cosa i l’Ajuntament una altra, qui havia de fer de traductora era jo?

I encara hi ha una altra paradoxa. Tant el 10 de setembre, quan em van lliurar els documents ratllats, com el 16 d’octubre, quan me’ls van lliurar sencers, Padró em va fer arribar el meu propi expedient a través del cloud de Salou, en una carpeta identificada com a Recurs compartit públic.

Entre els documents hi ha el meu DNI i altra documentació personal. L’enllaç, amb una vigència de deu dies, s’obre directament des del correu electrònic, sense que se’m demani una identificació electrónica com IDCAT o Cl@ave. No sé quins controls d’accés té aquesta carpeta. Precisament per això, em pregunto quins criteris de confidencialitat s’han aplicat en cada moment.

Per ocultar-me documents del meu propi expedient, cautela. Per lliurar-me’ls, una carpeta compartida pública. La paradoxa no és menor.

Així em va arribar el meu propi expedient: Recurs compartit públic. 

I ei!!! Jo també he après a ratllar. La diferència és que jo sé explicar per què.

Aquí no discuteixo un article de reglament. Discuteixo una manera de tractar la gent.

Perquè la mala gestió no sempre és una il·legalitat. De vegades és una cosa més quotidiana i més cansada: no explicar, no respondre, remetre’t a la resposta anterior, tapar el que no cal tapar i esperar que et cansis.

Jo no em vaig cansar. Però no tothom té el temps o la tossuderia per arribar a la GAIP per un empadronament.

Ja no visc a Salou. Ho explico igualment. Perquè un tràmit de finestreta no hauria de necessitar un recurs, una comissió de garantia i dos anys i vuit mesos de paciència.

I perquè, quan l’administració finalment fa el que havia de fer el primer dia, convé recordar quant ha costat.

I ara tot plegat consta a la GAIP, perquè he volgut que en quedés constància. 

Però convé no confondre les coses: aquest no és el meu conflicte amb l’Administració. És el conflicte de l’Administració amb les seves pròpies obligacions. Jo només he demanat que les compleixi.

Expedient X. Capítol: resolt a mitges.

Iker, desconvoca la comissió. De moment.

Senyor Moreno, el convido a unes birres. Això sí, paga vostè: m’ho he guanyat.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Trobada reial a Poblet

 

El rei Felip VI va presidir aquesta setmana la reunió del Reial Patronat del Monestir de Poblet, una trobada històrica que no es convocava des de feia quinze anys. La sessió va servir per aprovar un ambiciós pla d’inversions, debatre el futur legal del monument i escenificar un espai de col·laboració institucional entre els territoris de l’antiga Corona d’Aragó.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, també va visitar recentment el monestir de Poblet. Va ser el juliol passat, amb motiu de la commemoració del 750è aniversari de la mort del rei Jaume I.

Granados hi va fer una ofrena floral davant la tomba del monarca. 

Durant la trobada, l’alcalde va recordar a l’abat la gran relació històrica que uneix Jaume I amb el municipi de Salou. Va destacar especialment el paper del port natural de Salou, lloc des d’on el 5 de setembre de 1229 va salpar l’estol de naus liderat pel rei per emprendre la conquesta de Mallorca.

Felip VI, Jaume I i Pere Granados: tota una trobada reial. Tot i que, en el cas de l’alcalde, potser hauríem de parlar més aviat de reietó, perquè ganes de ser rei o emperador, no n’hi falten.

Salou accepta finalment crear una taula policial contra el top manta

 

La delegació del Govern de la Generalitat i els ajuntaments de Salou i Cambrils han acordat crear un grup de treball tècnic i policial per abordar el fenomen del top manta, amb la participació de les policies locals i dels Mossos d’Esquadra. També es convidarà a formar-ne part la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

L’acord suposa un canvi de plantejament per part de Salou, que fins ara havia posat obstacles a la celebració d’una trobada d’aquestes característiques i havia defensat que el problema del top manta afectava Cambrils, raó per la qual considerava que eren els responsables d’aquest municipi els qui l’havien de resoldre. La nova iniciativa obre la porta a una resposta coordinada entre les administracions i els diferents cossos policials, en lloc d’abordar la problemàtica de manera separada.

El grup de treball haurà de servir per coordinar actuacions, compartir informació i estudiar mesures per fer front a la venda ambulant il·legal, una activitat que genera tensions en l’espai públic i que afecta diferents municipis del litoral.

La incorporació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil permetria ampliar la coordinació més enllà dels cossos policials que depenen directament de la Generalitat i dels ajuntaments. (Font: Ajuntament de Salou).

A la foto de dalt de tot es pot veure l’única manera que han trobat la Generalitat i Cambrils perquè Salou s’assegués a la taula.

USAP qüestiona que Granados impedeixi la renúncia del Comitè d’Ètica

 

Després de la intervenció del regidor de Serveis Interns, Yeray Moreno, en defensa de la continuïtat del Comitè d’Ètica, el debat sobre la qüestió va continuar amb el posicionament d’USAP, que es va mostrar partidari d’acceptar la renúncia en bloc dels cinc membres independents de l’organisme. USAP defensa que cal respectar la voluntat dels integrants de deixar el càrrec, una posició que va provocar un intercanvi de retrets amb l’alcalde, Pere Granados.

Durant la seva intervenció, Ignacio Durán, únic regidor i portaveu d’USAP, va argumentar que ningú no hauria d’estar obligat a continuar en un òrgan o assumir una responsabilitat quan ha decidit no fer-ho. Segons va assenyalar, aquesta exigència és especialment important en un organisme que ha de garantir la independència, la confiança i la credibilitat institucional.

“Una renúncia ha de ser respectada”, va defensar el regidor, que va advertir que no acceptar-la pot generar desconfiança i posar en qüestió el mateix funcionament del comitè.

Durán també va plantejar la possibilitat de buscar altres persones que puguin ocupar les places vacants, en lloc de mantenir els actuals membres en contra de la seva voluntat. “Ningú no pot ser obligat a continuar on ja no vol estar”, va resumir.

La resposta de l’alcalde no es va fer esperar. Pere Granados va qualificar d’erroni el plantejament de Durán i va rebutjar que les renúncies s’hagin produït de manera lliure.

“No ho fan lliurement, ho fan motivadament pel que s’ha dit contra ells”, va afirmar Granados, que va vincular les dimissions als escrits i a les notícies publicades sobre l’organisme i els seus integrants.

L’alcalde va defensar que aquesta situació no és justa en democràcia quan afecta un òrgan que considera necessari per supervisar el funcionament de les institucions i les qüestions relacionades amb la lluita contra la corrupció. 

Durán va respondre que els cinc membres del comitè són persones adultes i amb capacitat per valorar les circumstàncies i prendre les seves pròpies decisions. El regidor va recordar que els representants polítics també reben crítiques, però que això no els impedeix decidir lliurement sobre les seves responsabilitats.

“Ningú no pot influenciar tant cinc persones perquè puguin dimitir”, va afirmar, en resposta a la interpretació de Granados.

El representant d’USAP va insistir que, independentment de si les renúncies estan motivades per les crítiques rebudes o per altres circumstàncies, la decisió dels integrants s’ha de respectar.