Axinte retreu al PP que parli ara d’habitatge i l’acusa de no haver actuat

 

El regidor de Vox a Salou, Paul Daniel Axinte, va respondre a les crítiques del portaveu del Partit Popular, Mario García, durant el debat de la moció per frenar l’expulsió residencial dels veïns del municipi. Axinte va retreure als populars que defensin ara la necessitat d’abordar la crisi de l’habitatge després d’anys de presència a les institucions (també a la de Salou, ja que va governar amb Granados després de les municipals del 2011) i va qüestionar que les polítiques que proposen siguin capaces de resoldre el problema.

“Vostè porta aquí gairebé més anys que jo en vida i comença a parlar d'habitatge ara”, li va etzibar d’entrada Axinte a García, en referència a la trajectòria política del portaveu popular a Salou.

El regidor de Vox va qüestionar que els diferents nivells de govern hagin aconseguit donar resposta a les dificultats d’accés a l’habitatge. En aquest sentit, va assenyalar la presència del PSC al govern municipal i al govern espanyol, i va recordar que el PP també ha governat tant a escala estatal com en diverses comunitats autònomes.

“Hauríem de viure en un paradís”, va ironitzar, abans de preguntar per què la situació residencial continua sent complicada malgrat els anys de govern dels diferents partits.

Un dels punts centrals de la rèplica va ser la defensa de la seguretat jurídica que havia fet Mario García. Axinte va recordar que el PP va governar Espanya amb majories absolutes sota la presidència de Mariano Rajoy i va criticar la reforma legislativa d’aquella etapa que, segons va afirmar, va rebaixar les penes relacionades amb l’ocupació d’immobles.

“Si això és la seguretat jurídica del Partit Popular, doncs allà ells”, va declarar.

Axinte també va posar com a exemple la Comunitat de Madrid, governada pel PP, per argumentar que la dificultat d’accedir a un lloguer assequible no és exclusiva de Salou ni es resol automàticament amb governs d’una determinada orientació política.

“Madrid no és un paradís perquè un jove trobi un lloguer. No ho és”, va afirmar.

Amb aquests arguments, el regidor de Vox va intentar rebatre la tesi popular que atribueix una part important de la crisi residencial a les polítiques intervencionistes i a la inseguretat jurídica dels propietaris.

Durant la intervenció, Axinte també va lamentar les etiquetes ideològiques que, segons va dir, li han atribuït altres grups municipals al llarg dels debats plenaris.

“M'han dit feixista, m’han dit que soc d’extrema dreta, m’han dit que soc de la CUP o em diuen que soc comunista, soc d’extrema esquerra. Escoltin, que ja no em caben al pit tantes etiquetes”, va afirmar.

El regidor va instar els representants polítics a deixar de banda aquestes classificacions i centrar-se en les mesures que poden adoptar des de les institucions. “Treguin-se les etiquetes. Els liberals, que es treguin l’etiqueta de liberal. Els socialdemòcrates, traieu-vos la vostra”, va reclamar.

Axinte va insistir que els partits tenen capacitat d’actuació des dels diferents nivells de govern i va acusar-los de no aprofitar-la per donar resposta a les necessitats residencials dels joves i les famílies.

En el tram final de la intervenció, el representant de Vox va tornar a posar el focus en les dificultats dels joves per emancipar-se i de les famílies per trobar un habitatge a Salou.

Axinte va retreure als grups municipals que no estiguessin oferint respostes concretes a aquesta situació. També va criticar l’actitud menyspreatòria d’alguns regidors durant el debat i va afirmar que alguns miraven els telèfons mentre ell parlava.

“Aquesta és la resposta que tenen per als joves de Salou i per a les famílies a qui no poden mirar als ulls”, va concloure.

El PP rebutja la moció de Vox sobre l’habitatge i demana més pisos

 

El portaveu del Partit Popular (PP), Mario García, va expressar el rebuig del seu grup a les mesures plantejades per Vox en la moció per frenar l’expulsió residencial dels veïns del municipi, debatuda al ple municipal de setembre. Tot i compartir la preocupació per les dificultats d’accés a l’habitatge, els populars discrepen de les solucions proposades per Paul Daniel Axinte i atribueixen bona part del problema a les polítiques intervencionistes, que, segons el seu diagnòstic, han reduït l’oferta disponible.

García va començar la intervenció afirmant que el debat li provocava una sensació de déjà-vu, perquè la problemàtica de l’habitatge ja s’havia abordat en altres sessions plenàries. El regidor va reconèixer que l’augment dels preus de compra i lloguer dificulta l’emancipació dels joves i que moltes famílies tenen problemes per desenvolupar el seu projecte de vida a Salou.

Tanmateix, va defensar que, abans d’adoptar mesures, cal identificar correctament les causes de la situació. Segons va dir, les reformes legislatives dels darrers anys han generat inseguretat jurídica entre els propietaris, amb més obligacions i incerteses a l’hora de llogar els seus immobles.

Segons García, aquesta situació porta alguns propietaris a retirar els habitatges del mercat residencial, destinar-los a altres usos o mantenir-los buits. “El resultat és conegut: menys oferta, més escassetat i preus més alts”, va resumir.

El portaveu popular va rebutjar que la solució impliqui incrementar la intervenció pública, els controls administratius o l’ús dels mecanismes de tanteig i retracte per adquirir habitatges.

“La propietat privada no és el problema. La propietat privada és un dret fonamental que ha de ser protegit i respectat”, va afirmar. García també va criticar que es presentin els propietaris amb més d’un immoble com els responsables dels problemes del mercat immobiliari, i va defensar que han de poder decidir sobre els seus béns dins del marc legal.

Com a alternativa, el PP va reclamar agilitzar les llicències urbanístiques, facilitar la construcció, impulsar el sòl disponible, oferir més seguretat jurídica als propietaris i aconseguir que més habitatges s’incorporin al mercat residencial.

“Sense prou oferta no hi haurà habitatge assequible per moltes que siguin les regulacions o intervencions que s’aprovin”, va advertir. García considera que augmentar la intervenció pública per corregir els efectes d’altres intervencions pot acabar agreujant el problema.

Durant la part final de la seva intervenció, García va analitzar els cinc punts de la moció de Vox i va exposar els motius pels quals el seu grup no comparteix les mesures plantejades.

1. Prioritat en les ajudes a l’habitatge: el PP va rebutjar establir criteris de prioritat en l’accés a ajudes municipals perquè abans cal que existeixin aquestes ajudes i els programes corresponents. El regidor va considerar que no té sentit debatre els criteris d’accés a recursos que encara no s’han creat.

2. Campanya contra els habitatges turístics il·legals: García va qüestionar que es plantegi una campanya política específica contra aquesta activitat, ja que transmet la idea que els apartaments turístics són l’única causa de la crisi residencial. “No criminalitzem els apartaments turístics”, va reclamar, i va insistir que el problema també està relacionat amb l’oferta, la planificació i la regulació del mercat.

3. Exercici del tanteig i retracte: els populars es van oposar a incrementar l’adquisició pública d’habitatges mitjançant aquests mecanismes. García va argumentar que comportaria destinar importants recursos públics sense garantir una solució estructural i va defensar que l’Administració ha de facilitar que es construeixi més habitatge i que els propietaris incorporin més pisos al mercat.

4. Control reforçat de l’empadronament: en aquest punt, el PP va manifestar que està d’acord a perseguir qualsevol frau en el padró municipal, però va considerar que les comprovacions ja formen part de les obligacions ordinàries de l’Ajuntament. Per això, García va qualificar la proposta de més declarativa que efectiva.

5. Programa municipal de mediació i garanties del lloguer: el portaveu popular va rebutjar que l’Administració assumeixi un paper que, segons la seva interpretació, pugui condicionar les decisions dels propietaris sobre els seus immobles. Va defensar que la prioritat ha de ser recuperar-ne la confiança, simplificar els tràmits i fomentar la construcció de nous habitatges.

García va concloure que el mercat del lloguer necessita més propietaris disposats a oferir habitatges durant tot l’any i que això requereix, segons va dir, reduir la inseguretat jurídica i les traves administratives.

El regidor va advertir que, si s’aprovaven les mesures proposades per Vox, es podria generar l’efecte contrari al desitjat i reduir encara més l’oferta residencial.

Granados acusa el regidor de Vox de semblar “d’extrema esquerra”

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va respondre amb duresa a la intervenció del regidor de Vox, Paul Daniel Axinte, durant el debat de la moció que instava el govern local a frenar l’expulsió residencial dels veïns del municipi. Granados va acusar el regidor d’haver anat massa lluny en els seus arguments sobre la crisi de l’habitatge i va arribar a comparar-lo amb el diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián i amb representants de l’extrema esquerra.

“Sap a qui em recordava vostè? Al senyor Rufián defensant el decret”, va afirmar l’alcalde, que va ironitzar sobre la intervenció d’Axinte: “Vol que enviem a la IA que tant li agrada a vostè el seu argumentari i em dirà: «Aquest noi és de l’extrema esquerra»”.

Granados va insistir que el regidor de Vox s’havia excedit en els seus plantejaments i li va recomanar que demanés al seu cap de files que revisés el seu posicionament ideològic. “Digues-li al teu cap de files que, si us plau, revisi el seu vot, perquè aquí té un fan dels decrets del senyor Pedro Sánchez. Jo no”, va dir, en resposta a les crítiques d’Axinte sobre el decret d’habitatge del Govern espanyol.

Un dels punts de fricció va ser la relació de l’alcalde amb els representants dels habitatges d’ús turístic. Axinte havia qüestionat amb quins col·lectius es reunia més sovint Granados: si amb els representants dels llogaters o amb els de l’associació d’apartaments turístics.

L’alcalde va reconèixer que manté reunions amb els propietaris d’aquests allotjaments. “És clar que em reuneixo amb els propietaris d’apartaments turístics. Evidentment, m’hi reuneixo”, va reconèixer, abans de justificar-ho pel pes d’aquesta activitat en l’economia local: “És una de les activitats importants del nostre municipi”.

Granados també va defensar la política municipal d’habitatge i va recordar que el planejament preveu la possibilitat de construir 1.700 habitatges públics. L’alcalde va acusar Axinte de tergiversar els plantejaments del govern i va insistir que el regidor s’havia equivocat en el seu argumentari. 

Vox denuncia que els lloguers de Salou expulsen els veïns

 

El regidor de Vox, Paul Daniel Axinte, va denunciar durant el ple municipal de setembre que l’encariment dels lloguers i la manca d’habitatge residencial estan expulsant veïns del municipi, especialment joves i famílies que no poden assumir els preus del mercat. Axinte va defensar una moció del seu grup per frenar l’expulsió residencial dels veïns i va retreure al govern municipal que no hagi adoptat prou mesures per afrontar el problema.

Per deixar constància la situació, el regidor va llegir dos missatges rebuts arran d’una publicació a les xarxes socials en què preguntava què els diria l’alcalde si el tinguessin al davant. Un dels testimonis explicava un lloguer de 950 euros al qual havien de fer front una mare monoparental i la seva filla. L’altre era el d’un jove de vint anys, nascut i criat a Salou, que lamentava no poder plantejar-se buscar un habitatge al seu propi municipi.

Axinte va il·lustrar gravetat de la qüestió explicant unes consultes que havia fet al portal immobiliari Idealista. Segons va revelar, una cerca d’habitatges de lloguer a Salou per menys de 1.000 euros mostrava 97 anuncis, però, quan es filtraven els pisos de lloguer de llarga durada, l’oferta es reduïa a només tres habitatges.

El regidor també va qüestionar els preus, amb estudis d’uns 45 metres quadrats que, segons va afirmar, es llogaven per entre 850 i 900 euros mensuals.

En la seva intervenció, Axinte es va referir al Pla Local d’Habitatge aprovat en el mateix ple. Segons les xifres que va presentar, comprar un habitatge a Salou equival a 8,6 salaris anuals, mentre que l’esforç hipotecari superaria el 40% dels ingressos i el del lloguer se situaria en el 31,9%. També va denunciar que en cinc anys només s’han acabat quatre habitatges de protecció oficial.

Axinte va afegir que entre el 2019 i el 2024 el padró va registrar 8.739 baixes i que més de la meitat corresponien a persones que marxaven cap a altres municipis.

El regidor li va preguntar a l’alcalde si el consistori tenia previst aplicar el recàrrec de l’IBI que la normativa permet establir als habitatges destinats a allotjament turístic, alhora que acusava el govern municipal d’haver afavorit els compradors amb més capacitat econòmica, en detriment dels residents que tenen dificultats per accedir-hi mitjançant una hipoteca. 

En aquest sentit, va afirmar que sis de cada deu compravendes d’habitatges a Salou es fan al comptat, una dada que va utilitzar per qüestionar les possibilitats dels joves de competir en el mercat immobiliari.

Pel que fa al Pla Local d’Habitatge, Axinte va recordar que l’alcalde ja havia promès impulsar-lo en el programa electoral del 2019, mentre que l’aprovació definitiva no va arribar fins a l’octubre del 2026.

Per al regidor de Vox, el document arriba tard i corre el risc de quedar-se en una declaració d’intencions si no es tradueix en habitatges i mesures concretes.

Com a alternativa, Axinte va reclamar que les ajudes municipals prioritzin els veïns amb arrelament a Salou, que s’impulsi una mediació immediata amb propietaris i grans tenidors i que s’intensifiqui la inspecció dels habitatges turístics il·legals amb els recursos de què ja disposa l’Ajuntament.

El regidor va insistir que la crisi de l’habitatge no es pot resoldre d’un dia per l’altre, però va qüestionar que, després de tants anys de govern municipal, no s’hagin adoptat mesures més efectives. També va retreure que Granados defensi els interessos dels propietaris dels habitatges turístics, deixant de banda els llogaters.

Axinte va advertir que els joves i les famílies es veuen obligats a buscar habitatge a municipis com Vila-seca, Tarragona o Reus, i va qüestionar que pagar 950 euros mensuals per un pis de 45 metres quadrats sigui una opció sostenible per a qui vol emancipar-se.

Salou s’atura pel dol, però la promoció de Granados continua

 

L’Ajuntament de Salou ha decretat la suspensió i l’ajornament de tots els actes festius programats entre el 29 i el 31 d’octubre arran dels tres dies de dol oficial decretats pel Govern espanyol per la tragèdia ferroviària ocorreguda a Urda (Toledo), amb desenes de víctimes mortals.

El consistori s’ha sumat així a les mostres de condol i ha decidit suspendre les activitats festives previstes durant aquests dies com a mostra de respecte envers les víctimes i les seves famílies.

La mesura afecta principalment al Salouween i la festa de la Segregació, que s’ajornen al per als dies 6, 7 i 8 de novembre. 

Ara bé, el dol institucional sembla tenir alguns matisos quan es tracta de la comunicació municipal. Aquest divendres, el perfil oficial de l’Ajuntament a les xarxes socials ha continuat difonent continguts de promoció de l’activitat de l’alcalde, Pere Granados.

Concretament, ha publicat una fotografia de Granados participant en una taula rodona sobre turisme.

Pel que sembla, les mostres d’aflicció institucional no impedeixen continuar amb la promoció de la imatge de l’alcalde. Els actes festius poden esperar, però l'agenda mediàtica de Granados no té aturador.

El condol institucional no hauria de servir per fer autobombo

 

Els ajuntaments de Cambrils, Vila-seca i Salou, entre altres, han expressat el seu condol per les víctimes del greu accident ferroviari ocorregut a Urda (Toledo). Els tres consistoris han compartit mostres de solidaritat, però hi ha una diferència significativa en la manera de comunicar-les: mentre Cambrils i Vila-seca posen el focus en el condol col·lectiu, Salou destaca explícitament la figura de l’alcalde, Pere Granados.

Només cal veure la piulada que va penjar l’Ajuntament, amb un missatge institucional que comença així: “L’alcalde Pere Granados, acompanyat de membres de la corporació municipal, representants dels Mossos d’Esquadra, de la Policia Local i ciutadania, ha expressat el condol i la solidaritat de Salou amb les víctimes i les seves famílies”.

En un acte de condol, el protagonista hauria de ser el record de les víctimes i el suport a les seves famílies, no la identificació de qui encapçala el govern municipal.

En moments de dolor col·lectiu, les institucions han de transmetre respecte, empatia i solidaritat, sense convertir un gest compartit en una oportunitat per donar protagonisme personal.

Quan es tracta de recordar les víctimes d’una tragèdia, la discreció també és una forma de respecte.

USAP alerta que Salou gairebé ha esgotat el sòl disponible

 

Salou gairebé ha esgotat el sòl disponible i les decisions urbanístiques que es prenguin ara condicionaran el futur del municipi durant les pròximes dècades. Aquesta és l’advertència que va fer el portaveu d’Units per Salou (USAP), Ignacio Durán, durant el debat d’una moció en què reclama prioritzar la revisió general del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) abans de continuar aprovant grans modificacions urbanístiques.

Durán considera que, davant la disponibilitat limitada de terreny, Salou no es pot permetre planificar el seu desenvolupament a través d’actuacions aïllades, sense una visió global que determini quin model de ciutat es vol construir. En el ple de setembre, Durán va posar el focus especialment en el sector 04-Emprius Nord, una de les principals reserves de sòl del municipi.

“Salou ja gairebé no té sòl i, precisament perquè el nostre sòl és un recurs limitat i gairebé esgotat, no ens podem permetre el luxe de planificar a trossos”, va advertir el portaveu d’USAP.

El desenvolupament d’Emprius Nord preveu, segons les xifres exposades per Durán, unes 3.400 habitatges, de les quals 1.700 serien protegides. Per al portaveu d’USAP, una operació d’aquesta magnitud no es pot abordar com un simple tràmit urbanístic, ja que tindrà conseqüències sobre el model urbà, la mobilitat, els equipaments i els serveis públics.

“Com decidirem el destí de la bossa de terreny més gran que ens queda sense haver resolt abans el disseny general de la ciutat?”, va preguntar.

La formació reclama que, abans de continuar avançant en aquesta transformació, es defineixi com s’encaixarà el creixement residencial amb les necessitats d’aigua, les infraestructures, els equipaments i els serveis municipals. També demana que la previsió d’habitatge protegit es concreti amb un calendari d’execució i informació sobre el finançament.

“No podem pintar habitatge protegit en un plànol sense un calendari real d’execució, sense saber qui el finançarà ni com impactarà en les nostres xarxes d’aigua, equipaments i serveis públics”, va afirmar.

Durán va recordar que la revisió del POUM va començar el 2021 i cinc anys després encara no s’ha aprovat un nou model general de ciutat.

El portaveu va recordar els diferents plantejaments que ha tingut Emprius Nord: una proposta el 2008, una altra el 2017, un desistiment el 2021 i una nova iniciativa el 2026. Aquesta successió, segons va advertir, planteja interrogants sobre la continuïtat del projecte i la seguretat jurídica si les decisions no s’integren en una planificació global.

La crítica s’estén als canvis de plantejament de l’Eix Cívic, que Durán considera com un altre exemple de la necessitat de coordinar les grans decisions urbanístiques. “No busquem un atac polític, sinó coherència”, va assenyalar, tot reclamant transparència sobre el model de ciutat que vol impulsar el govern municipal.

La moció presentada per USAP, que va ser rebutjada, proposava prioritzar immediatament la revisió general del POUM del 2021, presentar en un termini de tres mesos un informe detallat sobre els treballs fets i supeditar les grans modificacions puntuals a la definició prèvia d’un model global de ciutat.

Vox clona Anabel Rodríguez i la presenta també al Senat

 

Vox ha designat Anabel Rodríguez com a candidata al Senat per la demarcació de Tarragona en les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. La portaveu del partit a l’Ajuntament de Salou i diputada a la Diputació de Tarragona encapçalarà una candidatura que completen Javier Vaquero, portaveu de la formació a Reus, i María Dolores Zamora, portaveu a Valls.

La designació situa Rodríguez al capdavant de la llista de Vox a la cambra alta, tot i que també figura com a número dos de la candidatura al Congrés dels Diputats per Tarragona, darrere de Jordi de la Fuente, actual secretari general del sindicat Solidaritat i amb passat neonazi.

El moviment es produeix en el marc de l’acord entre el PP i Vox per a les eleccions al Senat. El Partit Popular ha renunciat a presentar candidatura a la cambra alta per la demarcació tarragonina amb l’objectiu de concentrar esforços amb Vox per mantenir la majoria absoluta al Senat, raó per la qual ha calgut reorganitzar les llistes.

Els pressupostos de Granados tiren endavant amb el suport d’ERC

 

Aquest darrer dimecres d’octubre, 28 d’octubre, se celebra un ple municipal especialment important. Sobre la taula hi ha els pressupostos municipals per a l’any vinent, uns comptes que marcaran les prioritats polítiques del govern i, en bona mesura, el rumb del municipi durant els pròxims mesos.

Però hi ha un detall que fa que aquest ple tingui encara més transcendència: avui només hi són presents els onze regidors necessaris per tirar endavant les propostes de l’alcalde, Pere Granados. En una situació tan ajustada, qualsevol vot en contra pot ser determinant per impedir l’aprovació d’una proposta, sempre que no hi hagi altres circumstàncies que alterin el resultat de la votació.

Els pressupostos municipals es divideixen, fonamentalment, en tres grans blocs: ingressos, despeses ordinàries i inversions. Cadascun mereix una anàlisi detallada, perquè darrere de les xifres s’amaguen les prioritats del govern municipal, les seves decisions polítiques i el model de municipi que es pretén construir.

I això només serà el començament. A més dels pressupostos, el ple aborda altres qüestions rellevants, entre les quals hi ha modificacions del POUM, que també caldrà analitzar amb deteniment.

Tanmateix, més enllà de les xifres i de les partides pressupostàries, hi ha una qüestió política que mereix una atenció especial.

Durant el ple hem pogut veure com l’alcalde, Pere Granados, defensava els habitatges d’ús turístic. També hem escoltat ERC agrair al mateix alcalde la feina feta i expressar la seva satisfacció per haver format part del seu equip de govern.

Una escena que contrasta amb el discurs que ERC mantenia durant la campanya electoral del 2023. Aleshores, les seves crítiques a Granados eren evidents i afirmaven obertament que mai no pactarien amb ell.

Què ha canviat des d’aleshores?

Perquè, a la vista dels fets, ERC ha acabat donant suport a les principals propostes de l’alcalde, votant a favor de les seves iniciatives i donant suport també als pressupostos municipals i a les partides sotmeses a votació.

I tot plegat en un ple en què la presència de només onze regidors converteix cada vot en una peça clau per tirar endavant les propostes del govern.

La qüestió no és únicament que ERC hagi decidit pactar amb Granados. La qüestió és que hi ha una distància evident entre el que defensava davant la ciutadania durant la campanya electoral i el paper que està exercint ara dins del govern municipal.

Els pressupostos no són simplement un document comptable. Són una declaració de prioritats polítiques. Determinen d’on provenen els ingressos, com es distribueix la despesa corrent i quines inversions es consideren necessàries per al futur del municipi.

Per això, caldrà analitzar cada apartat per separat, conèixer quines partides s’han aprovat, quins projectes es finançaran i quines conseqüències tindran aquestes decisions per als veïns i veïnes.

Però, al costat de l’anàlisi econòmica, també cal fer-ne una lectura política: ERC va arribar a la campanya del 2023 marcant distàncies amb Pere Granados i avui contribueix a tirar endavant les seves propostes.

La ciutadania té dret a saber què ha motivat aquest canvi, quins compromisos s’han adquirit i fins a quin punt les decisions actuals responen als plantejaments que ERC defensava abans de les eleccions.

Durant els pròxims dies anirem desgranant els pressupostos, les inversions i la resta de qüestions tractades en aquest ple. Perquè, més enllà dels números, el que realment importa és entendre quines decisions s’estan prenent, qui les avala i quin model de municipi s’està construint.

Josep Maria Fernández Piñol, alcaldable d’UTPS.

Halloween tot l’any

 

Del ghosting al cunyat de Nadal: una fauna ben nostra.

No sé si som prou conscients de la quantitat de parauletes que s’inventen per anomenar les coses i fer-les passar per grans novetats. Com si acabéssim de trobar el xip integrat al cervell per fer trucades, escriure correus electrònics i preparar memoràndums.

Una de les modernors que més m’ha cridat l’atenció és el nom que es dona a la persona que es comporta, generalment, com el que és: un fantasma. Ghosting. I quan dic fantasmes, parlo d’homes i de dones, que no hi ha distincions de sexe.

Aquest tipus de persona, si no existís, l’hauríem d’inventar, encara que només fos per poder batejar-la amb aquest nom tan digital. Perquè fantasmes, tots n’hem conegut, sense necessitat de visitar cases encantades ni cementiris de nit. Ni tan sols cal anar gaire enrere: encara recordo aquells que anaven amb un telèfon mòbil de joguina als trens, fent-se els interessants per una qüestió d’estatus.

Jo he conegut fantasmes molt abans que això del ghosting es posés de moda per posar nom a la incertesa de qui es comunica i no rep resposta. De qui estima i no és correspost. De qui, senzillament, té unes expectatives massa altes sobre assumptes relativament corrents.

Perquè aquella persona que no et respon al cap de quatre mesos o d’un any —ja no dic a la tornada del correu, sinó ni tan sols a un WhatsApp, deixant-te amb les dues ve baixes blaves del missatge llegit— t’ignora per una raó molt senzilla: perquè no li interesses.

És una qüestió d’educació. Ja no val dir que no s’ha tingut temps. Per això m’agrada tant la gent que et diu: “Et respondré amb calma” o “Prefereixo no parlar-ne”. Sense embuts, sense circumloquis. Perquè, de debò, la vida ja és prou complicada amb la rotonda de les Gavarres i la sortida de Barcelona per les autopistes, amb GPS i tot, com perquè encara hàgim de rumiar com dir sense dir i com endevinar sense bola de vidre. Per mi, l’educació consisteix precisament en això: ser directe i evitar patiments innecessaris. Ho tinc claríssim. I, a força de distraccions i pífies, he arribat a una conclusió: el silenci és el malentès més gran. Però també és la primera eina de qui practica el ghosting. Compte, que aquí es reparteixen diplomes.

I ja n’hi ha prou. Tinc el bon costum de no confiar gaire en qui no em respon al cap d’un any. Digueu-me agosarada o intransigent. Inventar-se raons extraordinàries no és res més que una manera de no acceptar que, senzillament, no passa res. Perquè n’hi ha, de tímids. N’hi ha, d’introvertits. De lacònics. Sí. Però no es respon a allò que no interessa.

I és aquí on el fantasma de torn desplega tota la seva capacitat d’omnipresència i converteix una ignorància premeditada en una obsessió per a qui la pateix. Ho he vist en amigues i, una vegada, em va tocar a mi passar per la prova de l’arrossegament de cadenes i la levitació dels objectes.

Així és. I, gràcies als youtubers, que tant et donen una recepta per preparar un plat com et curen del desamor, la psicologia més bàsica ha passat a ser objecte de consulta de tota aquesta colla d’experts en línia. Ves a saber si no són una altra especialitat de fantasma.

Fantasma, que trist que, amb tants mitjans per dir-nos les coses, aquest tipus de personatge hagi desplaçat el cunyat del sopar de Nadal, aquell que ho sap tot sobre tastos de vins i prestacions dels cotxes. Aquell que era tan d’aquí i tan d’abans de la COVID, però que ara ja s’ha adherit a la globalització.

Al final, només ens falta el gran Félix Rodríguez de la Fuente amb un documental sobre aquesta criatura que ronda pel nostre territori.

Perquè hi haurà ghosting internacional, però com el fantasma ibèric, cap.

I si és un fantasma, és que és mort i tampoc no ens convé.

Aleshores només queda la sessió d’espiritisme, que és l’única que encara funciona, això diuen, sense wifi.

I ara que arriba Halloween, ben ibèric i encara més català... Quin embolic, això de no saber qui és qui, per què fa el que fa!

I encara un últim avantatge: si més no, amb els fantasmes no hi ha llengua amb què discutir!

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Necrològica: Faustino Soria Delgado

 

Ens ha deixat Faustino Soria Delgado, 90 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dijous 28 d’octubre, a les dotze del migdia a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal a partir de dos quarts de quatre.

UTPS celebra que Salou comenci a fer les millores pendents

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha celebrat que l’Ajuntament hagi començat a executar actuacions que, segons la formació, feia anys que estaven pendents. Tot i valorar positivament qualsevol iniciativa que contribueixi a millorar el municipi i la qualitat de vida dels veïns, el partit qüestiona per què aquestes intervencions no s’han dut a terme abans, després de tants anys amb Pere Granados al capdavant de l’alcaldia.

“Ha hagut d’arribar UTPS perquè determinades qüestions que feia anys que estaven paralitzades tornin a posar-se sobre la taula”, afirma la formació en un comunicat, en què reivindica la seva tasca de fiscalització i denúncia de les mancances municipals.

UTPS sosté que algunes de les actuacions que ara comencen a materialitzar-se coincideixen amb qüestions que el partit ha denunciat públicament, tant a través de les xarxes socials com mitjançant les seves intervencions en el debat municipal. La formació assegura que ha traslladat a l’opinió pública les preocupacions dels ciutadans i ha reclamat solucions a situacions que considera inacceptables.

El partit, però, matisa que no pretén atribuir-se en exclusiva el mèrit de cada actuació municipal. Sí que reivindica, en canvi, la funció que ha de tenir una oposició compromesa: fiscalitzar l’acció del govern, denunciar els problemes, plantejar alternatives i exigir respostes.

“Quan una qüestió fa anys que està pendent, algú l’ha de posar sobre la taula i reclamar solucions”, assenyala UTPS.

La formació assegura que continuarà denunciant les situacions que consideri injustificades, els projectes que romanguin paralitzats i les necessitats veïnals que creuen que no reben l’atenció necessària. També defensa que la seva tasca no es limita a criticar l’acció del govern, sinó que inclou l’elaboració de propostes i projectes de futur per al municipi.

En aquest sentit, UTPS reclama més planificació, iniciativa, transparència i una visió de futur que vagi més enllà de la gestió quotidiana. Afegeix que Salou necessita alternatives que responguin tant als problemes actuals com a les necessitats dels pròxims anys.

La formació insisteix que l’inici d’algunes actuacions és una notícia positiva, però adverteix que no hauria de tractar-se d’intervencions puntuals. Al seu entendre, cal consolidar una dinàmica de treball constant, amb planificació i resultats concrets.

“Ens alegrem que es comenci a actuar. Ara bé, també exigim que no es tracti d’actuacions puntuals, sinó de l’inici d’una dinàmica de treball constant, amb planificació i resultats”, sosté la formació. (Font: UTPS).

El PP retreu que el Pla Local d’Habitatge arribi tard

 

El portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Salou, Mario García, va justificar l’abstenció del seu grup en l’aprovació definitiva del Pla Local d’Habitatge perquè considera que el document arriba al final del mandat, malgrat que l’accés a l’habitatge és un dels principals problemes del municipi.

García va deixar clar que la seva formació no qüestiona la necessitat de disposar d’una planificació en aquesta matèria, sinó el moment en què s’ha presentat. “L’habitatge és un dels principals problemes que tenen avui els veïns de Salou i requeria, des de fa anys, actuacions, previsió i lideratge polític”, va afirmar en el darrer ple municipal.

Segons el portaveu del PP, el pla preveu una vigència de sis anys i un total de 25 actuacions fins al 2031, de manera que una part important de les mesures haurà de ser executada pel pròxim govern municipal. Per això, va qüestionar la gestió de l’equip de govern durant l’actual mandat i va preguntar on ha estat la política municipal d’habitatge durant aquests anys.

El regidor va recordar que les dificultats per accedir a un habitatge, l’increment dels preus i els problemes dels joves per emancipar-se no són qüestions noves, sinó que ja existien a l’inici de mandat i, segons va assenyalar, s’han agreujat des d’aleshores.

El portaveu popular va criticar que moltes de les actuacions previstes s’hagin de desenvolupar després de les municipals i va qüestionar que el document pugui presentar-se com un balanç de la gestió municipal en matèria d’habitatge.

“Més que un balanç de gestió, sembla un catàleg de bones intencions perquè les executi qui vingui després”, va manifestar.

A més, va advertir que el mateix pla condiciona l’execució de les actuacions a la disponibilitat de crèdit pressupostari suficient. Segons va dir, això significa que l’aprovació del document estableix un marc estratègic, però no garanteix que les mesures previstes acabin materialitzant-se.

El representant del PP va concloure dient que Salou necessita actuacions concretes des de molt abans i no un pla aprovat a les acaballes del mandat.

Necrològica: Pablo Avilés Garrido

 

Ens ha deixat Pablo Avilés Garrido, de 65 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dijous 29 d’octubre, a les deu del matí al cementiri de Vila-seca. Vetlla: sala 3 fins a les nou del vespre.

Vox critica que s’aprovi el Pla Local d’Habitatge sense disposar de pisos

 

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez, va qüestionar l’aprovació definitiva del Pla Local d’Habitatge durant el darrer ple municipal. Rodríguez va retreure al govern municipal que hagi trigat tres anys a encarregar un estudi de diagnosi per valor de 40.000 euros i va criticar que, malgrat disposar ara d’un pla, el municipi continuï sense habitatges assequibles.

“Ara tenim pla, però no tenim habitatges”, va resumir la regidora, que va posar en dubte els anuncis de l’alcalde, Pere Granados, sobre la projecció de 1.700 habitatges a Emprius. Segons Rodríguez, aquestes previsions recorden altres projectes anunciats pel govern municipal que encara no s’han materialitzat, com la biblioteca o la ciutat esportiva.

Durant la seva intervenció, la portaveu de Vox va retreure al govern que no hagi considerat l’habitatge una prioritat fins que s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania. En aquest sentit, va acusar l’equip de govern d’haver afavorit el desenvolupament d’habitatges d’ús turístic en zones residencials sense aconseguir, alhora, incrementar l’oferta d’habitatge destinat als residents.

La regidora va assegurar que Vox aplicaria polítiques diferents per afrontar el problema de l’habitatge i va defensar el que va definir com a “política de prioritat nacional”. Segons va manifestar, l’objectiu seria garantir que els habitatges es destinessin als espanyols i, especialment, als veïns de Salou.

“Que els salouencs siguin els primers, que no hagin de ser els joves expulsats i les famílies puguin romandre al nostre municipi”, va afirmar al final de la seva intervenció.

Salvar-se

 

Hi ha gestos que salven. Una frase amable en un dia de trons i llamps mentals. Un emoji quan no se sap ben bé què dir. Però cal dir alguna cosa. Un signe d’atenció o d’interès en un món que cada vegada és més càlid a les xarxes i més fred en la distància personal.

Hi ha persones que salven. No s’immisceixen. No aconsellen. No prenen iniciatives perquè confien en la capacitat de l’amic. Però també hi ha persones que necessiten compartir el seu punt de vista o acostar-se lentament, amb la por de ferir o, encara pitjor, del rebuig i de la mala interpretació. I, en això, tinc moltes hores de vol.

En aquests moments, els àudios de WhatsApp estan ancorant les persones, en lloc de deixar-les caure. I dic àudio perquè té un to que permet endevinar què passa a l’altra banda. No soc gaire partidària de deixar engrunes digitals, perquè l’àudio et despulla de la intimitat i és un exercici de confiança sense retorn. Mai no sabem què passarà.

I els xats i els correus electrònics, doncs, una mica també. No hi ha to, però hi ha un abocament, almenys en el meu cas, en què passo més temps intentant aclarir que no pas justificar, pel simple fet d’expressar qualsevol cosa que m’interessa.

Hi ha persones que salven. No són les més xerraires, però hi són. No se sap ben bé com, però apareixen i desapareixen en la teva vida com petits àngels, sense saber que estàs travessant un altre túnel fosc, de solitud no manifestada. De sentiments que ja no tenen prestatges on col·locar-se.

Cada vegada em costa més decidir si ho dic o no. Amb trenta anys, jo ja espantava per la meva intensitat, com si fos un defecte en lloc d’una capacitat d’empatia i de passió, sí, per tot. A aquella edat, el meu ex em deia que el meu cor era un hotel.

He buidat moltes habitacions mal utilitzades. El temps m’ha ensenyat que jo vaig estimar tota sola. I no per això vaig estimar menys ni em penedeixo de l’amor donat.

Però ara les habitacions queden només per a relacions bilaterals en què em senti compensada. Jo, que no volia ser salvadora, ho vaig ser i, en canvi, vaig ser salvada i continuo sent-ho per qui menys m’esperava.

Hi ha un component egoista en qui salva de manera reiterada: en realitat, vol ser necessari. No és el meu cas. L’empatia m’ha jugat males passades, concretament, el preu de l’abandonament.

Les balances no estan fetes per mesurar la intangibilitat del que donem i rebem.

A la vida he transitat per túnels foscos creient que trobaria la llum al final… quan la llum era dins meu i era potent, valenta, però també insegura de si havia de prendre algun camí. Parlar o callar. Reprimir o deixar anar.

Tant se val com. Amigues, més que amics, alumnes, estudiants, ballarins… companys, col·legues, exparelles… Tant se val. Al final, el sac de responsabilitats morals i emocions es va omplint. I buidant.

Perquè no podem salvar tothom a qui estimem o que ens importa, i no sempre hem estat salvats després de creure que ho havíem donat tot i sense retrets.

Jo mai no vaig pensar que necessitava ser salvada. I alguna vegada, enmig del desconcert de la vida, van aparèixer salvadors que, com jo, van saber entendre allò que no es podia expressar amb paraules.

Perquè sí que ets forta, fins que et trenques. Sí que ajudes i et compromets, fins que consideres que ja n’hi ha prou.

Agredolç, els xinesos ja sabien quins sabors barrejaven.

No som menys per haver estat salvats en algun moment de la vida. El que no hauríem de fer és ser desagraïts amb aquells que van ser testimonis de la nostra vulnerabilitat.

Això és un exercici de gratitud, perquè ja no som infants que es creuen el centre de l’univers. Som adults que no volem carregar ningú amb tot allò que ja no sabem gaire bé com continuar portant i deixant anar.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Necrològica: Maria Álvarez Ortega

 

Ens ha deixat Maria Álvarez Ortega, de 95 anys. 

La cerimònia de comiat ha tingut lloc avui, dimarts 27 d’octubre, a dos quarts d’onze del matí al tanatori municipal de Reus. Posteriorment ha estat enterrada al cementiri de Vila-seca.

Necrològica: Antonio López Prado

 

Ens ha deixat Antonio López Prado, de 77 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dimecres, 28 d’octubre, a les deu del matí al tanatori municipal de Salou. Vetlla: sala 1.

Necrològica: Maria Lourdes Llop Domènech

 

Ens ha deixat Maria Lourdes Llop Domènech, 76 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dimarts 27 d’octubre, a les tres de la tarda al tanatori municipal de Salou.

El Club Petanca Salou rep el premi Aurigas Fuscus 2026

 

El Club Petanca Salou ha estat guardonat amb el premi Aurigas Fuscus 2026, una de les distincions que concedeix el Consell Esportiu del Tarragonès per reconèixer la tasca de les entitats i els esportistes del territori. El reconeixement avala la trajectòria del club de la Costa Daurada i la seva implicació en la promoció de l’esport de base i l’activitat física.

L’acte de lliurament va tenir lloc a principis d’octubre al Teatre Tarragona, en el marc de la 18a edició d’aquests premis, que s’han consolidat com una cita de referència per al teixit esportiu de la demarcació.

Els guardons Aurigas Fuscus prenen el nom de l’auriga romà de l’antiga Tàrraco i volen reconèixer l’esforç, la constància i els valors que transmeten els clubs, els esportistes i els projectes esportius del territori.

Representants de la junta directiva i membres del Club Petanca Salou van recollir el guardó durant una gala que va reunir una àmplia representació institucional i del món de l’esport de la demarcació.

Amb aquesta distinció, el club veu reconeguda la feina desenvolupada al llarg dels anys i reforça el seu paper dins la vida esportiva i social de Salou, tant per la seva activitat competitiva com per la contribució a la promoció de la pràctica esportiva al municipi.

El PP qüestiona les prioritats del govern Granados

 

El portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Salou, Mario García, va justificar el vot contrari del seu grup a la tercera modificació de crèdit del pressupost municipal del 2026, aprovada en el darrer ple, per discrepàncies amb les prioritats de despesa del govern local.

García, en una intervenció en la qual no va aportar cap dada, es va limitar a fer un discurs demagògic en el qual va recordar que el PP ja havia votat en contra dels pressupostos d’aquest exercici perquè, segons va argumentar, no responien adequadament a les necessitats del municipi. Per aquest motiu, va considerar que tampoc no podia donar suport a una modificació que manté la mateixa orientació política del pressupost inicial.

Durant la seva intervenció, el portaveu popular va advertir d’una diferència important entre les previsions pressupostàries inicials i l’execució real del pressupost. En aquest sentit, va assenyalar que la modificació comporta reduccions significatives en partides d’inversió destinades a actuacions en espais públics, equipaments, mobilitat, medi ambient, platges i millora urbana.

En paral·lel, va qüestionar l’increment de recursos en determinades partides de promoció institucional, promoció d’activitats, protocol i altres activitats municipals. Segons García, aquestes prioritats no coincideixen amb les que el PP ha defensat durant el mandat.

El portaveu va insistir que, davant dels reptes pendents en manteniment urbà, mobilitat, habitatge, seguretat i millora dels serveis públics, el pressupost hauria de concentrar els recursos en les actuacions que considera més necessàries per als veïns.

Malgrat les seves crítiques, García va reconèixer que una part de la modificació de crèdit permet reduir l’endeutament previst inicialment i millorar determinats indicadors financers de l’Ajuntament.

Tot i això, va defensar que aquests efectes positius no compensen, segons va dir, les discrepàncies sobre la distribució dels recursos municipals. “Una modificació pressupostària ha de servir per reforçar les prioritats reals del municipi”, va argumentar durant el ple.

García va puntualitzar que el PP no qüestiona la legalitat de l’expedient, sinó l’orientació política de les modificacions proposades. El popular va afegir que els canvis responen més a ajustos d’oportunitat que no pas a una planificació vinculada a les necessitats estratègiques de Salou.