La parròquia de Santa Maria del Mar de Salou ha acollit durant les darreres setmanes tres baptismes: el 29 d’agost, a la una del migdia, va rebre el sagrament Amaya Rodríguez González, filla de Pedro Luis i Yaily.
Una setmana després, el 6 de setembre, es van celebrar dos nous baptismes. A la una del migdia va ser batejada Sophie Boussard Guevara, filla de Romuald i Dalia. Posteriorment, a dos quarts de dues va ser batejar Martí Abelló Cano, fill de Xavier i Beatriz.
L’Ajuntament de Salou assegura que el municipi disposa de 15 camps de futbol. La dada, però, cal matisar-la: només tres són de titularitat municipal, mentre que els dotze restants pertanyen a una instal·lació privada.
Els equipaments municipals són dos camps de futbol 7 i un camp de futbol 11. La resta formen part de Mediterranean Sports Hub-Futbol Salou, un complex esportiu privat que disposa de 12 camps de futbol 11, amb superfícies de gespa natural, artificial i híbrida.
El complex també compta amb un miniestadi amb capacitat per a un miler d’espectadors i altres camps que es poden adaptar per a futbol 7 i rugbi.
Per tant, quan l’Ajuntament parla de 15 camps de futbol a Salou, està comptabilitzant com a propis equipaments que no són seus. I amb una diferència notable.
Passa el mateix que amb els camps de golf: l’Ajuntament diu que a Salou n’hi ha tres, però són privats, ubicats en terrenys que ens va arrabassar PortAventura. Amb la qual cosa acabes presumint de tenir el que no és teu.
Tret que es comptin els forats dels carrers, és clar.
El tram del carrer Pont dels Estanyets que hi ha a tocar del carrer Barcelona s’ha convertit en una perillosa cursa d’obstacles arran de les obres de l’Eix Cívic i la deixadesa municipal.
L’espai de pas és estret i el paviment presenta forats, esquerdes, irregularitats i pedaços d’asfalt que compliquen el trajecte a les desenes de persones que hi passen cada dia: gent gran, avis amb cadira de rodes o caminador, ciclistes, usuaris de patinets i veïns carregats amb les bosses de la compra.
I quan plou, la situació empitjora. L’aigua cobreix les irregularitats del terreny i converteix el pas en un potencial parany.
Les obres poden explicar que l’espai sigui provisionalment més estret, però no haurien de justificar unes condicions de pas tan precàries i poc segures.
Salou pot tenir grans projectes i flamants equipaments, com el xalet Fort que hi ha al costat, però l’accessibilitat també és important i es demostra en coses tan senzilles com poder caminar per un carrer sense haver de jugar a esquivar forats.
Units Tots per Salou (UTPS) ha reclamat explicacions al govern municipal de Salou pel que considera la preocupant lentitud amb què avancen algunes de les principals obres que s’executen actualment al municipi.
La formació assenyala, en concret, l’ampliació de la guarderia municipal, l’Eix Cívic i el barranc de Barenys, tres actuacions de gran importància per al municipi. Segons UTPS, alguns d’aquests projectes avancen a un ritme que genera preocupació entre els veïns i que mereix explicacions per part de l’Ajuntament.
Un dels casos que considera més preocupants és el de l’ampliació de la guarderia municipal, una actuació que, segons la formació, roman pràcticament aturada. UTPS reclama saber què està impedint l’avanç dels treballs, quins problemes s’han produït i quan està previst que l’actuació estigui realment acabada.
La formació també qüestiona el ritme d’execució de les obres de l’Eix Cívic i del barranc de Barenys, que considera extraordinàriament lent.
És en aquest context que UTPS planteja una pregunta al govern municipal: “Hi ha algun criteri electoral darrere del ritme d’execució d’aquestes obres?”.
La formació considera legítim plantejar aquesta qüestió quan projectes d’una gran importància per al municipi acumulen retards o avancen per sota del ritme que els ciutadans esperarien.
“Per què les obres no avancen més ràpidament”, es pregunta UTPS. I afegeix que, si hi ha problemes tècnics, administratius, contractuals o pressupostaris que expliquen la situació, l’Ajuntament els hauria d’explicar amb total transparència.
UTPS considera que els ciutadans “no haurien d’esperar que s’acostin unes eleccions” perquè determinades obres recuperin sobtadament el ritme, s’accelerin les inauguracions i es multipliquin les fotografies institucionals.
“Veurem com, a mesura que s’acosti la pròxima cita electoral, s’accelera la seva execució per arribar a temps a la campanya, tallar cintes i oferir a l’alcalde una nova oportunitat per fer-se fotografies?”, planteja UTPS. “Les obres públiques no s’han d’utilitzar com a eina de propaganda electoral”.
Per aquest motiu, UTPS reclama al govern municipal que informi públicament i de manera detallada sobre l’estat de les principals actuacions: grau d’execució, pressupost compromès i executat, modificacions, problemes existents, motius dels retards i calendari real de finalització.
També demana conèixer els terminis previstos per a les noves actuacions anunciades pel govern municipal.
UTPS conclou reclamant transparència, calendaris clars i explicacions públiques, i defensa que el ritme de les obres de Salou l’han de marcar “les necessitats dels ciutadans i no els càlculs electorals”. (Font: UTPS)
Durant el treball que vaig realitzar en plena comunió amb el malauradament traspassat amic i artista Pino D’Angiò, per a la seva obra de teatre musical, de la qual soc l’única representant legal, durant més de tres anys de converses telefòniques, emails i també algun viatge, hi va haver un tema que puc referir aquí perquè la seva reflexió també ha estat publicada en mitjans.
Pino era un artista inclasificable, però summament realista. I després de tants mesos, durant els quals ja m’havia avisat que un dia podia morir-se, em va deixar anar una reflexió que vaig acceptar com una veritat.
El malalt de càncer pateix una ansietat que no s’acaba mai, em va dir, perquè sempre es diu: “Havia lluitat contra el càncer”, “està lluitant contra el càncer”.
I Pino va continuar:
“Jo no estic lluitant. Contra el càncer no s’hi lluita. No existeix cap lluita. Tot és retòrica. El càncer t’obliga només a esperar. A creure que és possible que tot vagi bé. A esperar que els tractaments funcionin, a esperar que tu aconsegueixis salvar-te. És una espera sense fi. Aquí no hi ha lluitadors braus. Estem en mans de la medicina”.
Em va commoure molt, però el seu to no era en absolut el d’una víctima ni el d’un supervivent. Era el d’una persona que comprenia la fragilitat i l’absurditat de tot allò que es construeix al seu voltant i que, tanmateix, era valenta i molt forta.
Només afegeixo el final de la seva reflexió, perquè em va semblar aleshores, i encara m’ho sembla ara, una lliçó de vida sense dramatismes.
“Quan vaig tenir el primer tumor a la gola, em vaig preguntar: «Per què precisament a mi?»”.
Jo vaig empassar saliva, perquè molts ens hem plantejat la mateixa pregunta.
I no li vaig respondre res. Qui soc jo, més que una persona sense el talent de la revelació i molt menys addicta al biaix de confirmació, per fer que tot a la vida m’encaixi segons una creença o un destí, quan de vegades simplement es tracta que “t’ha tocat”?
I no, no em serveix que sigui per aprendre.
Encara no havia acabat d’assumir la cruesa d’aquesta qüestió que tots ens plantegem quan li veiem les orelles al llop, quan em va dir: “I quan em vaig curar… Quan vaig refer la meva veu sense cordes vocals. Quan vaig continuar fumant i això em produïa una caixa de ressonància per poder continuar parlant. Quan ja havia esquivat la mort. Aleshores em vaig preguntar: «Per què precisament a mi?»”.
I senyores i senyors, no tenim resposta per a això.
Per a això que, en una situació així, es plantegen tants malalts, tants amics i tants familiars.
No tenim resposta per saber per què a uns sí i a d’altres no.
_%C2%B7_%C2%A9_Danilo_Sam%C3%A0.jpg)
Va ser una lliçó d’algú que mai es va autocompadir i que, des del primer moment, va organitzar-ho tot perquè la seva família no pagués les conseqüències de la seva malaltia.
I no, Pino no va lluitar. La seva lucidesa el feia tan sincer com provocador. Ell no hi veia mèrits, però tampoc va abocar el seu patiment sobre ningú. Una presència d’ànim, exemplar.
Ho van fer els metges de Brescia, on anava cada quatre mesos. Una mica més i se’ls queda a la taula d’operacions, amb una aturada cardíaca, i tantes, tantes coincidències que desmuntaven aquest concepte de lluita.
Ho va fer la seva família, mantenint la fe. Ho van fer els seus amics, com continuo sent jo, lluitant per retornar la seva obra pòstuma a Itàlia tal com mereix aquest llegat, després d’haver respectat rigorosament el dol. I ho faig de l’única manera que sé, després d’haver vist com se n’anaven els meus pares per la mateixa malaltia.
Per damunt del cadàver del càncer.
I l’esperança, crec, en el meu cas em paralitza, consumeix part de la vida que hauria de ser viscuda amb tota la intensitat possible mentre es pugui. Cuideu-vos.
Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.
Ens ha deixat Pineda Tous Torrell, de 69 anys.
El funeral s’ha celebrat avui, dimarts 15 de setembre, a les deu del matí a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.
Pedro Madrona Arancón, exregidor de l’Ajuntament de Salou per Sumem per Salou, ha mort als 65 anys. Nascut a Daroca (Saragossa) l’any 1961, Madrona va estar durant anys vinculat a la vida política i associativa de Salou, municipi on va desenvolupar bona part de la seva trajectòria professional i personal.
Casat amb Ricardo Salafranca Moneo, mort el passat mes de desembre, Madrona va formar part de la corporació municipal durant el mandat 2019-2023, integrat en el grup de Sumem per Salou, formació encapçalada per l’alcalde Pere Granados.
Durant la seva etapa com a regidor va assumir diverses responsabilitats municipals, entre les quals el control executiu de concessions i contractes, els projectes urbans i el seguiment de l’execució de l’obra pública. També va tenir competències relacionades amb el manteniment, les reparacions i l’adequació de les platges, així com amb la protecció, gestió i ordenació del paisatge.
Més enllà de la política municipal, Pedro Madrona va mantenir una estreta vinculació amb l’Associació Cultural Aragonesa de Salou, entitat de la qual va ser vicepresident.
El funeral se celebrarà demà, dimarts 15 de setembre, a les sis de la tarda a la parròquia de Santa Maria del Mar.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, va participar ahir en la jornada de portes obertes de l’Església Protestant, acompanyat de la regidora de Participació Ciutadana, Julia Gómez. Durant la seva intervenció, Granados destacar la tasca que desenvolupa Eluzai, l’entitat solidària de l’Església Protestant, en l’acollida, l’acompanyament i l’ajuda a persones i famílies en situació de vulnerabilitat. (Font: Ajuntament de Salou).
En el seu parlament, però, l’alcalde va protagonitzar un petit lapsus a l’hora de presentar la seva acompanyant (tal com podeu veure en aquest vídeo). Granados va assegurar que era un plaer ser-hi “amb la regidora de Cultura, Infància i Participació Ciutadana, entre altres coses”.
El problema és que la regidora d’Infància no és Julia Gómez, sinó Noelia Izquierdo. Ara per ara, l’Ajuntament no ha aclarit si es tracta d’un error menor o si, sense voler, l’alcalde ha avançat una imminent remodelació en el cartipàs municipal.
Tot i que potser hi ha una altra explicació. El 13 de setembre (és a dir, ahir) se celebra el Dia dels Programadors, raó per la qual no s’ha de descartar que el sistema operatiu de l’alcalde comenci a estar desfasat, necessita una actualització urgent i sigui necessària la seva substitució improrrogable al capdavant de la casa consistorial.
Diu l’Ajuntament que a Salou hi ha tres camps de golf. Jo crec, la veritat, que fa curt. Molt curt.
Encara més: a Salou hi ha un camp de golf a cada carrer. I en tots els casos amb molt més dels 18 forats reglamentaris.
Només cal sortir a caminar per comprovar-ho. Les voreres, plenes de sots, forats i desperfectes, ofereixen un recorregut digne de qualsevol camp de golf: obstacles, desnivells, zones impracticables i, fins i tot, forats amb diferents nivells de dificultat.
El més interessant és que no cal portar pals ni pilotes. Si ensopegues amb un forat, ja tens l’experiència completa.
I és que el model de ciutat sembla haver evolucionat: allà on abans hi havia voreres, ara hi ha greens, búnquers i obstacles naturals. Una aposta decidida pel turisme esportiu que, això sí, té l’avantatge que no cal pagar green fee.
Potser l’Ajuntament hauria de revisar el recompte. Tres camps de golf? No. Tres, per carrer! I alguns ja tenen tants forats que necessitarien una segona volta per completar-los tots.
A aquest ritme, el pròxim reclam turístic de Salou podria ser ben fàcil: Salou, la ciutat on cada passeig és una partida de golf.
Només falta que posin les banderetes perquè ningú hi ensopegui.
L’equip de govern de Salou ja sabia el 26 d’agost que la nova escola del Cap Salou podia no estar acabada per a l’inici del curs escolar, tot i que públicament mantenia que les obres avançaven “a bon ritme”. Així es desprèn de la resposta que l’alcalde, Pere Granados, i la regidora d’Ensenyament, Julia Gómez, van donar durant el ple municipal celebrat aquell dia.
La qüestió plantejada al govern municipal demanava informació sobre l’estat de les obres del nou institut escola del Cap Salou i, concretament, si estarien “completament finalitzades i en condicions de normal funcionament” abans de l’inici del curs, el 8 de setembre.
La resposta de Granados va deixar entreveure que el calendari era, com a mínim, ajustat. L’alcalde va assenyalar que les obres avançaven a un bon ritme, però va admetre que considerava “una mica just” que es poguessin iniciar en aquell moment i estar enllestides per al setembre.
“No sé, jo crec que és una mica just que es pugui començar al setembre”, va afirmar Granados durant la sessió plenària.
Tot i això, l’alcalde va assegurar que els treballs s’estaven executant “intensament” i va avançar que hi havia una alternativa preparada per si finalment l’escola no podia obrir al setembre.
La regidora d’Ensenyament, Julia Gómez, va ser encara més explícita. Va confirmar que l’Ajuntament disposava d’un “pla B” ja parlat amb la direcció dels Serveis Territorials i amb l’equip directiu del centre.
Gómez va explicar que, en cas que les obres no estiguessin acabades, el pla alternatiu permetria determinar on s’ubicarien els alumnes que havien d’incorporar-se al centre el 8 de setembre. “Evidentment, ja hem pensat on ubicaríem aquests nens”, va assenyalar.
Les intervencions del ple del 26 d’agost són especialment significatives perquè es van produir gairebé dues setmanes abans de l’inici del curs escolar, i evidencien que el govern municipal ja contemplava aleshores la possibilitat que la nova escola no estigués operativa malgrat que públicament afirmava que es complirien les previsions.
Aquest incompliment no es pot atribuir a un imprevist sorgit a última hora, ja que el govern municipal va reconèixer que el calendari era “just” i que ja havia preparat un pla alternatiu amb els responsables educatius.
Finalment, no es va informar les famílies fins al 3 de setembre que els seus fills anirien a l’escola Europa fins que estigués acabat el barracó provisional, que encara no se sap quan estarà acabat.
La 10a edició de la campanya solidària Deixa’t prendre el pèl ha tornat a demostrar la seva capacitat de mobilització i solidaritat. La jornada, marcada per les altes temperatures, va reunir desenes de perruquers i barbers que van oferir voluntàriament els seus serveis amb l’objectiu de recaptar fons per a una bona causa.
La recaptació es destinarà a l’Associació Autisme Cambrils, entitat que treballa en l’atenció i l’acompanyament de les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) i les seves famílies.
La solidaritat dels patrocinadors va permetre superar, abans fins i tot de començar la jornada, la barrera dels 6.000 euros. Un cop finalitzat l’esdeveniment, la recaptació es va situar prop dels 11.000 euros, una xifra que consolida l’èxit de la iniciativa.
Al llarg de la jornada, més de 500 persones van passar per les tisores dels 43 perruquers i barbers voluntaris, que van convertir els seus establiments i espais de treball en punts de solidaritat.
La 10a edició també va incorporar una carpa sensorial, pensada per apropar als participants la realitat quotidiana de les persones amb TEA. Mitjançant aquesta experiència, els assistents van poder conèixer de manera més directa algunes de les dificultats i particularitats sensorials amb què conviuen les persones amb autisme. (Font: Revista Cambrils).
A dalt, una altra demostració de com et poden prendre el pèl.
Així és com l’Ajuntament de Salou em retorna els documents que van passar pel Registre l’any 2024, en relació amb el meu empadronament a Salou: ratllats, il·legibles i sense possibilitat de reconstruir-ne la traçabilitat documental.
Documents oficials. Tramitació administrativa. Expedient 4466/2024.
I això és el que l’Ajuntament de Salou anomena transparència.
M’heu negat el meu dret d’accés al meu propi expedient.
Yeray, pobret... Quin marronàs, haver de tornar-me a respondre amb una bajanada de les teves...
Què diràs aquesta vegada?
Que és per preservar la privacitat del meu germà, que en pau descansi?
Perquè, aquí no consta qui va signar l’autorització que em vau fer presentar per empadronar-me a casa meva.
Això sí que seria de traca. Que ets el dofí del Holding Granados.
Déu ens en guard!
Què ens queda?
Fer-ho bé o ens veiem a la GAIP.
La sexagenària tocacollons.
I amb raó.
Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.
L’Emílio va obrir amb la seva dona, Elvira, l’any 1986 el Mercabar, un emblemàtic bar del mercat municipal de Vila-seca. Era una persona molt entranyable i coneguda al municipi, precisament per estar al capdavant d’aquest negoci familiar que ara porta el seu fill. El funeral se celebrarà demà, dilluns 14 de setembre, a les deu del matí a l’església de Sant Esteve.
En el darrer ple de l’Ajuntament de Salou, celebrat a finals d’agost, el portaveu del PP, Mario García, va preguntar si la nova canalització del barranc de Barenys havia respost adequadament a l’episodi de precipitacions d’uns dies abans i si s’hi havia detectat alguna incidència o deficiència que requerís actuacions complementàries.
García va recordar que es tracta d’una infraestructura que arriba després de “molts anys d’espera” i d’una inversió important, i va defensar que la ciutadania mereixia conèixer el seu funcionament davant d’un episodi de pluges.
L’alcalde, Pere Granados, va assegurar que la canalització “ha funcionat molt bé” i va atribuir-li un paper important en el fet que no es produïssin inundacions al barri de la Salut, una zona que històricament ha patit episodis d’aquest tipus.
Segons Granados, el barranc va arribar a funcionar al 33,35% de la seva capacitat durant les pluges. L’alcalde va afirmar que, quan la infraestructura estigui completament acabada i pugui arribar al 100% de la seva capacitat, “per molt que plogui” Salou tindrà pràcticament garantida l’absència de noves inundacions.
Granados va destacar que el resultat és especialment significatiu tenint en compte que les obres encara no estan acabades. Segons va explicar, els treballs haurien de finalitzar a finals d’aquest any o a principis del 2027.
Durant el debat, però, el regidor d’Urbanisme, Hèctor Màiquez, va introduir un matís a la valoració de l’alcalde. Màiquez va confirmar que el barranc havia funcionat correctament pel que fa a la seva funció hidràulica, però que les pluges havien malmès part de l’encofrat de la mateixa obra.
El regidor va assenyalar que aquesta afectació podria comportar “algun petit endarreriment” en els treballs, tot i que va descartar que representés un retard important en l’execució de la infraestructura.
García es va congratular que la canalització hagués funcionat i va expressar el desig que, un cop finalitzada, permeti solucionar definitivament el problema endèmic de les inundacions que ha patit Salou, especialment al barri de la Salut.
La pregunta del portaveu del PP es va formular l’endemà que l’Ajuntament hagués publicat una nota informativa en què explicava que les obres del nou barranc havien canalitzat amb èxit el cabal d'aigua durant les pluges torrencials del 24 d’agost. La del Mario semblava una pregunta per encàrrec, perquè l’alcalde pogués lluir-se durant la sessió plenària, atès que la qüestió que el popular preguntava ja s’havia contestat satisfactòriament pel mateix Ajuntament el dia anterior.
Un voltor va ser rescatat divendres, 11 de setembre, a Cambrils després de caure al mar i arribar fins a l’arena de la platja del Regueral. L’aparició de l’animal va generar una gran expectació entre els banyistes i els vianants que es trobaven en aquesta zona del litoral cambrilenc.
L’avís de la ciutadania va permetre que la Patrulla Verda de la Policia Local intervingués de manera immediata per posar l’animal fora de perill i garantir-ne el trasllat.
El carronyaire, poc avesat a l’entorn marí, hauria caigut a l’aigua i hauria hagut de nedar durant una estona fins a arribar a terra ferma. Un cop a la platja, els agents van actuar per assegurar-lo i evitar que la situació pogués posar en risc l’animal.
Tot i que es tracta d’un fet poc habitual, no és la primera vegada que un voltor necessita ser rescatat a les platges de Cambrils. L’octubre de 2020, la Policia Local ja va intervenir per rescatar un altre exemplar que havia aparegut ferit a la platja de la riera d’Alforja.
A la imatge de dalt de tot, un altre voltor. També l’11 de setembre, però a Salou.
En això de les relacions simples, en una cafeteria, en una conversa amb possible interacció laboral o en un comerç, he observat les resistències a la llengua. Un altre dels meus variats estudis de camp.
Aquests petits gestos comencen per entrar parlant o escrivint en català i, depèn de la resposta, ja em trobo en el precipici entre la correcció i la conveniència.
Algú em diu que “manté el català” fins i tot amb gestualitat, per fer-se entendre per una altra persona que no el domina, com a l’anglès si és un senyor baixet i es deixa.
El que es resol amb un intercanvi ràpid de frases per situar-se, fins i tot preguntant abans de tot i molt amablement si en català o en espanyol, acaba en un dubte. Jo ja no sé si estic obrint la porta amb una persona bilingüe mitjanament comprensiva o tancant-la, perquè comunicar-me en una llengua concreta em situa davant de dues variables: o soc nacionalista empedreïda o soc enemiga de Catalunya infiltrada, i cap de les dues és certa.
I així, em queden dues opcions: fer comunicats de correu electrònic en les dues llengües. O tirar una moneda a l’aire i que sigui el que Déu vulgui, que… ja saben com cau a terra: sembla que el cel no la vol, que es conforma amb la donació a la missa.
Si això de l’atzar sembla ridícul, a mi em causa perplexitat haver de ser una persona menys oficial pel que parli, depenent d’on soc, amb qui i amb quin propòsit.
I, d’alguna manera, això també estressa. Així he desenvolupat un instint d’adaptació que poso a disposició de l’interlocutor, perquè l’únic que m’interessa és fer-me entendre i no donar lliçons d’un idioma natiu, sí, però no perfecte a nivell d’escolarització obligatòria, i per molt que m’instrueixi amb lectures i converses de nivell.
A més, em trobo una quantitat de posts de catalans molt defensors de la identitat que ho escriuen malament. Però això sí, cal mantenir-ho. Digueu-ho als metges que han vingut de tot arreu i amb els quals una no es pot arriscar a no ser atesa en la llengua que li ve de gust utilitzar.
Sincerament, no perdré ni un minut a imposar-me. El que vull és una solució de salut, no fer una guerra de guerrilles. I el mateix, ja sigui un conductor d’autobús, un taxista o qualsevol mena d’atenció al client. Que ja t’ofereixen opcions en les interminables respostes telefòniques, incloent-hi l’avís de gravació, abans que respongui una persona.
Que jo recordi, a Cambrils existia fa anys una traductora d’àrab en centres també cooficials. És un detall. Ignoro si també es mantenen, ella i l’idioma, per anar normalitzant-nos.
Després ve Murphy, a posar la cirereta del pastís: quan entro en català, em responen en espanyol i viceversa.
I estem amb el de sempre: tinc dues webs en espanyol perquè, de veritat, vull transcendir el som sis milions d’antany. A més, existeix la traducció automàtica a la majoria de cercadors. La meva feina m’obliga a conèixer l’anglès, que ja s’ha deixat dominar, l’italià… que està en procés de ser conquerit, almenys entenc el que em diuen, i encara ningú m’ha donat un contracte en català per molt que el defensi. Curiós.
Aquest és el problema que ningú revela, però que es pateix en silenci, com el famós anunci de fa uns anys: el de ser una persona cooficial.
Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.
Ens ha deixat José Antonio Centeno Romero, de 82 anys.
El funeral se celebrarà demà, dilluns 14 de setembre, a les onze del matí a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal.
Assemblea Nacional Catalana, Consell per la República, Candidatura d’Unitat Popular, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya i Òmnium Cultural van celebrar dijous la tretzena edició de la Marxa de Torxes de Salou.
Segons els organitzadors, unes 200 persones van participar en la mobilització, que va començar al moll i va continuar pel carrer de Barcelona i pel tram esquerre de la Via Roma fins a la plaça de l’Onze de Setembre, on es troba el monument dedicat a Rafael Casanova.
Un cop arribats a la plaça, es va fer la lectura d’un manifest a favor de la independència de Catalunya. La Marxa de Torxes, que se celebra tradicionalment la vigília de la Diada Nacional de Catalunya, té com a objectiu reivindicar el procés independentista i mantenir viu el compromís amb la independència.
Entre les absències de la convocatòria va destacar la del regidor Marc Montagut (PDeCAT), que aspira a formar part de la candidatura de Pere Granados de cara a les pròximes eleccions municipals.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, va intentar relegar ahir a la segona fila la regidora d’ERC Elena Zhukova durant l’acte institucional que l’Ajuntament organitza cada any a la plaça de l’Onze de Setembre amb motiu de la Diada.
Zhukova és la sisena tinenta d’alcalde i, d’acord amb el protocol de l’acte, li corresponia ocupar un lloc a la primera fila. La regidora va mostrar la seva disconformitat amb la ubicació que se li havia assignat i finalment es va situar al racó dret de la primera fila.
L’episodi es produeix en un moment de creixent desconfiança de Granados envers Zhukova, després que la regidora fos presentada com a cap de llista de Salou per Viure, l’alternativa municipalista amb què ERC concorrerà a les eleccions municipals de 2027 i que compta amb l’aval de la CUP.
Des de la presentació de Zhukova com a candidata, la seva continuïtat dins del govern municipal s’ha convertit en un element de tensió política. Granados estaria pressionant la regidora perquè passi a l’oposició.
La posició de la regidora contrasta amb la dels altres tres regidors d’ERC, Sebastià Domínguez, Marçal Curto i Marc Riverola, que s’han desmarcat de la direcció del partit i mantenen una posició de lleialtat a Granados.
De fet, els tres regidors garantirien la majoria absoluta Granados actual en el supòsit que Zhukova deixi el govern.
