Segur que l’Edu Soto no va venir en tren

 

En el seu discurs de dijous passat, l’humorista Edu Soto es va disculpar per arribar tard a l’acte a causa de problemes amb Renfe, en un context marcat pel caos ferroviari que aquests dies viu Catalunya a conseqüència del deteriorament i l’abandonament del servei (si fa no fa, equiparable a Salou).

El que Soto potser desconeixia és que, a Salou, sí que hi ha estació, i a més és de nova construcció. El problema, però, és que amb prou feines no hi arriben trens. Una situació que ha convertit la infraestructura en un símbol de la pèrdua de connexions ferroviàries del municipi, deixant tirats milers d’usuaris.

Carta blanca a Adif

El tancament de l’antiga estació i la reordenació ferroviària van ser presentats com un dels grans èxits del govern municipal encapçalat per l’alcalde, Pere Granados, que va donar carta blanca a Adif per executar el projecte.

A canvi, Salou va quedar sense servei ferroviari, mentre Granados aprofitava per desenvolupar l’Eix Cívic, una gran avinguda que continua generant controvèrsia per l’impacte urbanístic que previsiblement comportarà, amb un projecte perfilat del qual gairebé no se’n sap res i que ha generat crítiques entre els veïns més afectats.

Edu Soto, nou ambaixador de Salou al món

 

L’humorista Edu Soto va pronunciar dijous el pregó de la festa major d’hivern de Salou en un acte institucional que va tenir lloc al Teatre Auditori. Prèviament, Soto va signar al llibre d’honor del consistori, on va escriure que “era un plaer estar a Salou”.

En el mateix acte de benvinguda, l’alcalde, Pere Granados, li va lliurar un pin institucional “que el converteix, de manera simbòlica, en ambaixador de Salou al món, com a mostra d’agraïment i reconeixement pel seu vincle amb el municipi”. (Font: Ajuntament de Salou).

Un vincle que, segons va reconèixer el mateix pregoner, tot just acaba de començar, ja que “no havia estat mai aquí i hi he entrat per la porta gran”. Soto admetia, deixava clar, d’aquesta manera que la seva relació amb el municipi era circumstancial, de treball, i que aquesta s’estrenava precisament amb el pregó.

Cal agrair la sinceritat de l’humorista. Altres pregoners solen evocar suposades estades infantils o records familiars a Salou, amb relats de veracitat difícil de comprovar.

Vila-seca adjudica les obres de la nova Cal·lípolis

 

L’Ajuntament de Vila-seca ha adjudicat les obres de construcció del Centre Experiencial i d’Interpretació Cal·lípolis, un nou equipament cultural i turístic que suposarà una inversió de 8.232.007 euros. La junta de govern local ha encarregat els treballs a l’empresa Garcia Riera, i l’inici de les obres està previst per al pròxim mes de febrer.

L’actuació correspon a la primera fase del projecte, inclosa dins la iniciativa Cal·lípolis, l’equilibri sostenible, emmarcada en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i finançada amb els fons europeus Next Generation. La segona fase preveu les obres d’urbanització exterior de tot l’equipament, mentre que els treballs de museïtzació ja estan adjudicats i actualment en procés d’execució.

Pol d’atracció turística

El Centre Experiencial i d’Interpretació Cal·lípolis s’ubicarà a la Pineda, entre els carrers Plácido Domingo, Pep Ventura, Victòria dels Àngels i Amadeu Vives. L’objectiu del nou equipament és convertir-se en un referent per a la ciutadania de Vila-seca i, al mateix temps, en un pol d’atracció turística, mitjançant el reconeixement dels espais naturals protegits, la mobilitat sostenible i el patrimoni cultural i històric del municipi.

L’edifici comptarà amb una superfície total d’uns 3.000 metres quadrats i es desenvoluparà en una sola planta. Disposarà d’espais polivalents pensats per acollir activitats educatives, culturals i lúdiques.

El projecte arquitectònic és obra de RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes, un estudi fundat a Olot l’any 1988 i reconegut internacionalment per la seva manera de fusionar arquitectura i paisatge, així com art i disseny. La firma va ser guardonada l’any 2017 amb el prestigiós Pritzker Architecture Prize, considerat el Nobel de l’arquitectura.

Entorn paisatgístic

El futur centre experiencial neix amb la voluntat de valorar la vil·la romana de Cal·lípolis i el seu entorn paisatgístic, explicant l’evolució històrica, ambiental i cultural del territori des de l’antiguitat fins a l’actualitat. El disseny de l’equipament aposta per una alta qualitat paisatgística, urbana i arquitectònica, amb criteris de respecte pel territori, la cultura i el medi ambient.

L’edifici es concep com un conjunt de volums aixecats sobre una plataforma elevada i coberts per una envoltant perimetral i zenital que funcionarà com un umbracle vegetal. La integració paisatgística es completa amb la nova urbanització de l’entorn i la recuperació d’un hàbitat natural propi de les pinedes del litoral català.

Així mateix, el projecte incorpora criteris de sostenibilitat ambiental, amb l’ús d’energies renovables, la minimització del consum energètic i l’optimització de l’eficiència energètica. La seva ubicació estratègica davant del mar reforça la relació visual i física amb el litoral, convertint el nou centre en un espai privilegiat per gaudir de la cultura i del paisatge. (Font: Diari de Tarragona).

El “¡Viva Cartagena!” de l’Edu Soto

 

Em cau bé l’Edu Soto. El considero, sincerament, un bon artista. De fet, està fora de perill d’aquesta hipercrítica que sol habitar en mi. Tanmateix, el seu recent discurs com a pregoner a les festes d’hivern de Salou va ser el que en el teatre anomenem un “¡Viva Cartagena!”.

Per a qui no conegui la referència, és aquest recurs d’emergència nascut d’una anècdota atribuïda al tenor Mario Cruz qui, després de deixar anar un gall monumental a la sarsuela Marina, va cridar el nom de la ciutat per convertir l’esbroncada en ovació. Un exabrupte escènic i populista que transforma l’error en triomf. Es va perfeccionar en les revistes dels cinquanta endavant, on les companyies en gira adaptaven el repertori per ficar-se el públic a la butxaca: una jota a Saragossa o un xotis a Madrid. És, en essència, buscar la ressonància fàcil amb l’audiència.

És el que succeeix avui en la societat en general. Que algú com l’Edu Soto —qui va declarar no conèixer Salou fins al dia del pregó— afirmi que els seus habitants tenen una sort immensa i que són guapos, és pur teatre de revista. Un “¡Visca Salou!” a la desesperada. I ho dic jo, que mantinc la importància d’aquesta ciutat i els seus ciutadans en els meus records i guardo una estima amistosa per la classe política dels noranta.

Trepitjar els carrers de Salou és enfrontar-se a un caos higiènic —parlo de vivències pròpies— i observar la degeneració xarona i masclista de certs comerços de souvenirs. És un símptoma profund que no se soluciona, per descomptat, amb el perfum Salou Essences que vaig poder provar en una de les seves botigues. Com a salouenca que vaig ser, m’entristeix que sigui el centre de bromes i xanxes. Enyoro aquell Salou dels noranta, quan el municipi era una promesa i no aquest fracàs de gestió urbanística i social.

Que s’organitzin concursos de paios bons, escolti, cap problema! Que es pagui una fortuna a la Melody per a les Nits Daurades, doncs l’ens municipal sabrà com gestiona els seus pressupostos. Però no ens enganyem: el ciutadà no té sort. No la té qui pateix cada nit d’estiu el rebot acústic dels hotels, ni qui suporta els focs artificials del parc com una molèstia de proximitat, ni qui conviu amb l’insomni forçat pels balcons del turisme fins a la matinada.

Hi ha gent guapa, pencaire i decent; jo ho sé. Precisament perquè els conec, entenc que no mereixen el tracte que reben, ni que se’ls despatxi amb un elogi buit sobre un escenari. Si l’Edu Soto no va tenir temps de construir un guió acceptable, el més normal seria que, al·lusions a banda, es mesurés el seu caixet en funció de la seva efectivitat.

Així ens tracten als artistes: a aquells que ens van educar en disciplines sense saber com ser-ho i sense avisar-nos que la nostra obra no és una peça, sinó un contracte. I amb això, senyores i senyors, cal tenir capacitat de gestió i negociació; quelcom que també vam haver d’aprendre pel camí. Perquè tot en aquesta vida és negociació: els pares han de negociar amb els fills, els treballadors amb els executius i, per descomptat, l’Ajuntament de Salou amb aquests personatges públics que cobren una pasta per estampar la seva signatura en el llibre de visites i regalar-nos, a canvi, un compliment de cartó pedra que ha transcendit com a picaresca i res més des d’aquell llunyà principi de segle XX.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Vila-seca recupera la normalitat després de la mestralada

 

La forta ventada registrada aquest matí ha provocat diverses incidències a la via pública de Vila-seca, amb la caiguda d’arbres i branques, així com despreniments puntuals de façanes, tanques i altres elements que podien suposar un risc per a la seguretat de les persones.

Des de primera hora, els serveis municipals (Policia Local, brigada municipal i serveis de jardineria), conjuntament amb els Bombers, han actuat de manera coordinada i immediata per retirar els elements perillosos, senyalitzar les zones afectades i garantir la seguretat de vianants i vehicles.

Les actuacions s’han centrat principalment en la neteja de vies, la retirada de restes vegetals i estructurals, i la revisió d’espais amb risc de nous despreniments. Gràcies a aquesta intervenció ràpida, s’ha pogut minimitzar l’impacte del temporal i evitar danys personals.

Algunes de les incidències que requereixen mitjans tècnics especials o treballs més complexos es completaran durant la jornada de dilluns, amb l’objectiu de restablir completament la normalitat.

El consistori ha agraït la tasca dels equips d’emergència i serveis municipals, destacant la seva ràpida resposta, que ha permès recuperar la seguretat i el bon funcionament de l’espai públic en poques hores. (Font: Vila-seca.cat).

Pere Granados, nou director del Diari de Tarragona

 

Una trentena d’agents de la Policia Local de Salou van protestar dimecres passat durant el ple municipal per denunciar les seves condicions laborals. Els policies acusen l’equip de govern d’incomplir els acords assolits i asseguren que l’alcalde, Pere Granados, posa excuses quan intenten reunir-se amb ell.

La protesta, impulsada pel sindicat CSIF, va incloure un gest simbòlic dels agents, que es van col·locar de cara a la paret quan parlava el seu regidor com a mostra de rebuig a la situació que viuen. 

Poc després de la mobilització, el Diari de Tarragona va publicar una informació recollint tant la plantada dels agents com les reclamacions del CSIF, acompanyada d’una fotografia. Tanmateix, al cap de poques hores, tant la notícia com la imatge van desaparèixer del web del mitjà i, en el seu lloc, es va difondre una nota de premsa facilitada per l’Ajuntament.

Aquest fet no és un cas aïllat. No és la primera vegada que el Diari modifica o substitueix informacions que resulten incòmodes per a l’alcalde. Un precedent es va produir el mes d’octubre passat, quan el mitjà va publicar una notícia sobre el concurs de Míster Espanya amb el titular Salou es converteix en capital de la metrosexualitat. Poca estona després, la informació va aparèixer amb un nou encapçalament: Salou, capital de la bellesa masculina, i sense signatura, segurament perquè el canvi s’havia portat a terme en contra del criteri del redactor.

Aquestes pràctiques han alimentat les sospites sobre una possible ingerència política en els continguts del mitjà. Fins al punt que qui acaba determinant què es publica al Diari de Tarragona (si més no, pel que fa a Salou) no és la seva direcció, sinó l’alcalde de Salou.

Cal tenir en compte que l’Ajuntament va pagar 115.161 euros en publicitat institucional a Promicsa, empresa editora de l’antic Diario Español, fet que reforça les veus que alerten d’una relació molt estreta entre el consistori i el mitjà.

Després, Granados parla i defensa la independència dels mitjans de comunicació.

El Tribunal Suprem obliga a rebaixar l’altura de la torre de l’Eix Cívic

 

El projecte de l’Eix Cívic de Salou, el macroprojecte que transformarà l’antic traçat ferroviari en una gran avinguda d’uns tres quilòmetres entre el límit amb Cambrils i l’estació de tren de Salou-PortAventura, haurà de reformular-se pel que fa als edificis i equipaments previstos.

Inicialment, al sector s’hi havia projectat un gran bloc d’habitatges de protecció oficial de dotze plantes, coronat per un mirador obert al públic a la terrassa superior. Durant el ple municipal de dimecres passat, però, l’equip de govern va explicar que aquesta construcció haurà de perdre alçada a requeriment de Costes, per ajustar-se a la jurisprudència del Tribunal Suprem en aquesta matèria.

Requeriment de Costes

L’alcalde, Pere Granados, va detallar que Costes ha traslladat a l’Ajuntament que “hi ha una interpretació del Tribunal Suprem” segons la qual “es limiten les alçades a 500 metres del mar”. “A nosaltres ens afecta”, va remarcar, perquè “el Ministeri ha restringit les alçades en municipis com el nostre”. Granados també va posar com a exemple un cas a Punta Umbría, on “van haver de retirar plantes” per complir la normativa.

La proposta inicial de construir un edifici de dotze plantes partia de la idea de fer una edificació “més sostenible”, creixent en alçada per “ocupar menys terreny”. A més, el mirador havia de permetre oferir “unes vistes espectaculars de Salou”. Amb les noves limitacions, el bloc serà més baix, tot i que el consistori encara està analitzant quantes plantes tindrà finalment. També està pendent de definir-se si l’edifici acollirà habitatges o quin serà l’ús definitiu.

“No discutirem una cosa que ja se sap que no prosperarà. Adaptarem l’alçada al que exigeix el Tribunal Suprem”, va afirmar l’alcalde.

Un centenar d’habitatges

Segons els plans actuals, l’Ajuntament preveu la construcció de quatre torres amb prop d’un centenar d’habitatges a l’Eix Cívic, a més d’altres equipaments. El 96% dels gairebé 50.000 metres quadrats de l’àmbit d’actuació serà sòl públic.

El projecte d’urbanització és el que es troba més avançat i ja compta amb una aprovació inicial. El seu nucli central serà una gran plaça davant de la Torre Vella, mentre que el segon tram fins a l’estació de tren serà més lleuger, amb carril bici i passeig per a vianants.

Si es compleixen les previsions, les obres podrien començar l’any 2027 i acabar el 2028, culminant així una de les principals transformacions urbanes previstes al municipi en els pròxims anys. (Font: Diari de Tarragona).

L’alcalde felicita la Festa Major amb un altre vídeo sense contingut

 

L’Ajuntament de Salou ha penjat un vídeo a les xarxes socials on l’alcalde, Pere Granados, felicita la Festa Major d’Hivern als veïns del municipi i els convida a sentir-se orgullosos de ser de Salou.

En l’enregistrament (que podeu veure aquí), l’alcalde adreça un missatge institucional en què afirma: “La nostra Festa Major és molt més que uns dies de celebració. És retrobament, convivència i orgull d’un poble, orgull de Salou. És el moment de sortir al carrer per compartir somriures i amistat, i mostrar al món la nostra essència, la d’un poble amb identitat, la d’una ciutat oberta, acollidora i diversa”. També anima la ciutadania a “viure la festa intensament” i a reforçar “el sentiment de pertinença que ens uneix com a salouencs”.

Adhesió emocional

Tot i que l’alcalde intenta donar naturalitat al missatge, el discurs és llegit i respon al patró habitual de les al·locucions institucionals: un relat emotiu, genèric i mancat de contingut concret. Es tracta d’una intervenció centrada gairebé exclusivament en la retòrica, orientada a provocar adhesió emocional.

El text recorre de manera reiterada a conceptes àmpliament utilitzats en aquesta mena de missatges, com ara “orgull”, “identitat”, “convivència”, “diversitat”, “acollida” o “sentiment de pertinença”. Uns termes que, per la seva vaguetat, podrien aplicar-se indistintament a qualsevol municipi, sense necessitat de modificar-ne ni una sola línia. 

A Salou tot és perfecte

A més, amb aquesta intervenció, l’alcalde construeix una imatge idealitzada del municipi com un espai harmònic, unit i cohesionat, evitant deliberadament qualsevol referència als problemes reals, tensions o desigualtats que formen part de la vida quotidiana de molts veïns. 

En conclusió, més que una reflexió sincera sobre el significat de la Festa Major, el vídeo funciona com un exercici de comunicació política basat en la imatge i l’autopromoció. Un missatge proper al format d’un anunci televisiu, on tot apareix ordenat, amable i perfecte, però allunyat de les preocupacions reals de la ciutadania.

Nova protesta dels treballadors municipals de Cambrils

 

Els treballadors municipals de Cambrils van protagonitzar ahir una protesta durant el ple de l’Ajuntament per denunciar la situació “insostenible” que mantenen amb l’equip de govern a causa dels reiterats incompliments laborals amb el personal. La mobilització va anar acompanyada d’una sonora xiulada al vestíbul de la Casa de la Vila.

Segons els representants dels treballadors, els motius de la protesta són el greu col·lapse del departament de Recursos Humans, l’incompliment d’acords prèviament assolits, la manca de planificació i lideratge, així com l’absència de solucions reals per part del govern municipal. Aquestes deficiències, asseguren, tenen un impacte directe tant en les condicions laborals del personal com en la qualitat del servei públic que es presta a la ciutadania.

El sindicat majoritari a l’Ajuntament, UGT, ha exigit mesures urgents i estructurals, el compliment immediat dels compromisos adquirits i que s’assumeixin responsabilitats polítiques davant la incapacitat de gestió. En un comunicat, el sindicat ha estat contundent: “No volem més excuses ni promeses buides. Les paraules ja no serveixen, volem fets i solucions immediates”.

Per la seva banda, els membres de la Junta de Personal i del Comitè d’Empresa han anat un pas més enllà i han reclamat la dimissió o la destitució de l’actual regidora de Recursos Humans, Mar España, a qui atribueixen bona part de la situació actual.

Reparat el far verd tombat per la ventada

 

Ports de la Generalitat ha acabat avui els treballs perquè la balisa verda del port de Cambrils torni a funcionar amb normalitat, després que el fort vent de dissabte passat la tombés sobre l’escullera del dic.

La balisa està situada a l’extrem del dic de recer del port, en una zona sense pas de vianants. El temporal de dissabte 24 de gener va provocar que l’estructura es descollés de l’ancoratge on estava fixada i quedés tombada sobre l’escullera. Segons les dades registrades per l’anemòmetre instal·lat a la mateixa balisa, es van arribar a registrar ratxes de fins a 103 km/h.

Després de l’incident, l’Administració portuària va activar el protocol habitual i va comunicar la incidència, el mateix dissabte, a Ports de l’Estat, organisme competent en matèria de senyalització marítima, així com a tota la comunitat portuària.

Dilluns al matí, un equip tècnic va iniciar els treballs de desmuntatge de l’equip d’abalisament i va comprovar que l’estructura històrica de la balisa no havia patit danys greus.

Grua de 300 tones

La reparació es va començar ahir amb una operativa complexa que va requerir la intervenció d’una grua de 300 tones, ubicada a l’esplanada del varador en coordinació amb el Club Nàutic. Mitjançant aquesta grua, es va elevar una màquina retroexcavadora fins al dic de recer, des d’on es va reubicar l’estructura al seu emplaçament original. Un cop col·locada, es van reforçar els ancoratges del dispositiu.

Finalment, aquest matí s’ha instal·lat una nova llanterna a la balisa i s’ha comunicat a Ports de l’Estat que el far ja torna a estar plenament operatiu. 

L’estructura de la balisa es repintarà a la primavera, dins de les accions de manteniment programades als ports per a l’any 2026.

La balisa és un dispositiu lluminós situat als dos extrems de l’accés marítim als ports, amb l’objectiu de facilitar l’entrada i sortida de les embarcacions. Al port de Cambrils, el dic de recer disposa d’una balisa verda, mentre que el contradic compta amb una balisa vermella. (Font: Govern.cat).

Dol o comèdia?

 

L’Ajuntament de Salou va expressar ahir la seva condemna absoluta davant el feminicidi d’una dona assassinada a Màlaga, alhora que va mostrar la seva solidaritat “amb l’entorn de la víctima”.

La mostra de condol fa referència, presumptament, a la dona de 33 anys que hauria estat assassinada per la seva parella el passat 24 de gener. El posicionament institucional, però, ha arribat tres dies després dels fets, un retard que genera dubtes sobre la sensibilitat de l’equip de govern en un cas de violència masclista.

No és la primera vegada que es produeix una situació similar. Amb la mort del maquinista de Gelida, el consistori també va ajornar la seva reacció pública, coincidint aleshores amb la celebració de Fitur, fet que va provocar altres prioritats personals passessin per sobre del dol i el respecte a les víctimes.

Amb el cas de Màlaga, ja són cinc les dones assassinades per violència de gènere aquest 2026. L’última vegada que l’Ajuntament de Salou va expressar públicament el seu dol per un feminicidi va ser el desembre passat. Res n’ha dit de les quatre anteriors.

No hi ha empatia real ni un compromís visible i continuat en la lluita contra la violència masclista, amb gestos tardans que reforcen la sensació que el suport a les víctimes queda reduït a una qüestió d’imatge i protocol.

Junts demana canviar el nom del carrer María Teresa Rivero

 

Junts ha presentat aquest matí una moció a l’Ajuntament de Cambrils que demanava canviar el nom del carrer María Teresa Rivero, al barri de Vilafortuny. Rivero, que actualment té 90 anys, és coneguda per ser la vídua de l’empresari José María Ruiz Mateos i per ser l’expresidenta del Rayo Vallecano. 

El motiu pel qual aquesta persona té un carrer a Vilafortuny és que el seu home, José María Ruiz Mateos, va ser un dels empresaris de la construcció que van aixecar les primeres cases a Vilafortuny a la dècada dels seixanta i va ajudar a desenvolupar la urbanització. De fet, l’actual església Santa Maria de Vilafortuny va arribar a portar durant un temps el nom de Zoilo, perquè així s’anomena un dels fills de Ruiz Mateos i Rivero.

El portaveu del grup municipal de Junts per Cambrils, Enric Daza, ha explicat que el canvi de nom és una petició dels veïns i que no té sentit que avui dia Cambrils tingui un carrer dedicat a Teresa Rivero. (Font: Ràdio Cambrils).

La proposta, però, ha estat rebutjada.

Necrològica: Inés Rubio Calvo

 

Ens ha deixat Inés Rubio Calvo,de 76 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dissabte 31 de gener, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Mor Ricard Montagut Prats, advocat i germà del regidor Marc Montagut

 

Salou ha rebut aquest matí amb consternació la notícia de la mort de Ricard Montagut Prats, de 60 anys, advocat i germà del regidor municipal Marc Montagut. La seva desaparició es va comunicar ahir, i posteriorment es va confirmar la seva defunció.

Montagut era fill de Ricard Montagut, un dels primers impulsors del moviment segregacionista a Salou durant la dècada dels anys setanta i vuitanta. En l’àmbit professional, estava especialitzat en Dret Marítim i formava part de la secció corresponent del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona. Al llarg de la seva trajectòria, també havia estat membre de la Comissió del Torn d’Ofici.

Persona molt coneguda al municipi, la seva mort ha causat una forta commoció entre veïns, companys de professió i representants institucionals.

El Grup d’Advocats Joves de Tarragona ha fet públic un comunicat en què lamenta profundament la pèrdua i destaca la seva qualitat humana i el seu compromís amb l’exercici de l’advocacia.

Diverses entitats i persones a títol individual també han expressat en les darreres hores el seu condol a la família i als seus més propers.

El funeral se celebrarà diumenge, 1 de febrer, a les onze del matí a la parròquia de Santa Maria del Mar. Vetlla al tanatori municipal a partir de demà.

Biel Colomina puja al podi al Campionat de Catalunya de Duatló

 

El triatleta vila-secà Biel Colomina ha aconseguit una destacada tercera posició absoluta al Campionat de Catalunya de Duatló, disputat aquest diumenge 25 de gener a Castellfollit de la Roca (Garrotxa), en el marc del XXVIII Duatló de la Garrotxa. La prova, puntuable per a la Lliga Catalana de Duatló de Carretera, ha reunit prop de dos-cents participants i alguns dels millors especialistes del país.

Colomina, de 20 anys, ha completat el recorregut en 56 minuts i 39 segons, un registre que li ha valgut la tercera plaça, a només set segons del segon classificat. Amb aquest resultat, el jove esportista confirma la seva projecció després d’haver sumat altres podis en campionats de Catalunya de triatló i duatló en categories anteriors.

Escenari exigent

La competició s’ha disputat sobre un circuit exigent de cursa a peu i ciclisme de carretera als voltants del penya-segat de basalt de Castellfollit de la Roca, un entorn emblemàtic que ha posat a prova la resistència i la tècnica dels participants. A la prova hi han pres part clubs d’arreu del territori català, fet que ha incrementat el nivell competitiu.

La duresa del recorregut i la qualitat dels rivals han donat encara més rellevància al podi assolit pel duatleta vila-secà, que s’ha mantingut en les primeres posicions al llarg de tota la cursa.

Reconeixement des de Vila-seca

Des de Vila-seca, el consistori i l’entorn esportiu del municipi han felicitat Colomina per aquest nou èxit, que referma el seu nom com un dels valors emergents del triatló i el duatló catalans.

L’actuació a Castellfollit de la Roca suposa un pas més en la seva trajectòria esportiva i el consolida com a referent de l’esport de competició al municipi, amb la mirada posada en els pròxims reptes de la temporada.

Salou gasta 45.000 euros en confeti per al Cos Blanc

 

L’Ajuntament de Salou ha prorrogat per segon any consecutiu el contracte de subministrament de confeti per a la celebració de la rua del Cos Blanc, un dels actes centrals de la Festa Major d’Hivern del municipi. La renovació del servei per a la temporada 2026 suposa una despesa de 45.072,50 euros.

El contracte original va ser adjudicat l’any 2022 per un import inicial de 90.145 euros i contempla el subministrament anual de 25.000 quilos de confeti multicolor, distribuïts en sacs de deu quilos. 

Val a dir que una part considerable del confeti utilitzat és reaprofitat. Però per altres municipis de l’entorn, que el recullen amb furgonetes per reutilitzar-lo en actes de Carnaval, abans que el servei de neteja municipal en faci la retirada definitiva.

La primera pròrroga del contracte de compra del confeti, corresponent a l’any 2025, va ser aprovada el setembre de 2024, amb el mateix cost que l’actual. Posteriorment, el consistori va formalitzar una segona ampliació per al 2026, mantenint les condicions econòmiques i tècniques establertes.

Avui comença la festa major d’hivern de Salou

 

El pregó de l’actor i humorista Edu Soto al Teatre Auditori de Salou donarà aquest vespre el tret de sortida a la Festa Major d’Hivern, que s’allargarà fins al pròxim 8 de febrer. L’acte inaugural marcarà l’inici d’un ampli programa d’activitats festives adreçades a tots els públics.

A hores d’ara, el municipi ja ho té tot a punt per acollir les celebracions. Un dels principals escenaris serà l’envelat instal·lat a l’inici del passeig Jaume I, on s’han programat concerts de grups locals, actuacions musicals diverses i balls populars. L’espai també acollirà sessions de DJ, festes nocturnes —que s’allargaran fins ben entrada la matinada— i propostes com un vermut electrònic, que completaran l’oferta lúdica.

El lloguer de la carpa ha anat a càrrec de l’empresa Rio Producciones y Servicios Integrales, amb seu a Siero (Astúries), per un import de 51.304 euros. En el concurs públic també s’hi va presentar l’empresa Grup Maestrat Carpes Espectacles i Events, d’Amposta, amb una oferta de 50.575,58 euros, però va quedar exclosa del procediment perquè no complia les prescripcions tècniques relatives als tancaments laterals opacs.

Trenta agents de la Policia Local de Salou protesten en el ple

 

Ahir hi va haver ple municipal a Salou. La sessió va comptar amb la presència d’una trentena d’agents de la Policia Local que es va concentrar dins la sala i va girar l’esquena als representants del govern municipal per protestar per les seves condicions laborals. Entre aquestes, destaca especialment el pagament de nocturnitats, que els treballadors consideren que no s’està aplicant tal com s’havia pactat inicialment. 

La protesta, liderada per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), es va fer en silenci però amb un missatge clar de descontentament cap a l’executiu local. 

Situació insostenible, segon el CSIF

Pocs dies abans, CSIF havia denunciat que la situació a la Policia Local de Salou s’havia tornat “insostenible” per l’aturada de la negociació de l’annex laboral i reiterats incompliments de drets laborals, especialment pel que fa al pagament de la nocturnitat.

Segons el sindicat, fa més d’un any que no hi ha avenços substancials en l’actualització de les condicions laborals i una proposta acordada per aplicar la nocturnitat des de l’1 de gener de 2026 ha estat ajornada fins al juliol de 2026, la qual cosa ha causat profund malestar i frustració entre els agents. 

Llargues de l’alcalde

CSIF també alerta d’un deteriorament del clima laboral, incompliment de condicions i una fuga d’efectius cap a altres cossos policials, fet que, segons el sindicat, posa en risc tant la plantilla com la qualitat del servei a la ciutadania. 

El sindicat va fer arribar al batlle, Pere Granados, un llistat de deficiències i va sol·licitar una reunió urgent abans del primer ple de l’any (el d’ahir), però Alcaldia va proposar celebrar-la després de la Festa Major d’Hivern, que avui comença, al·legant l’agenda ajustada de Granados.

Cambrils treu a concurs els nous xiringuitos

 

L’Ajuntament de Cambrils ha posat en marxa el concurs públic per adjudicar les 18 autoritzacions per instal·lar xiringuitos a les platges del municipi a partir de la temporada 2026 i per un període de quatre anys. La licitació s’ha tramitat per la via d’urgència i el govern local confia que, si no es produeixen contratemps greus, la majoria dels establiments puguin obrir a temps per Setmana Santa, que enguany se celebrarà del 29 de març al 5 d’abril.

Les empreses adjudicatàries hauran d’abonar un cànon anual. El preu de sortida més baix és de 18.076,60 euros, corresponent a un dels xiringuitos de la platja de l’Ardiaca, mentre que el més elevat, situat a Vilafortuny, parteix de 28.480,52 euros. Tot i això, el consistori preveu que els imports finals siguin superiors, ja que els plecs contemplen millores a l’alça en les ofertes econòmiques.

Distribució

La distribució prevista dels xiringuitos és de tres a l’Ardiaca, tres a la Llosa, un a l’Horta de Santa Maria, quatre al Prat d’en Forés, un al Cavet, dos a l’Esquirol i quatre a Vilafortuny. La majoria de les localitzacions es mantenen respecte a temporades anteriors, tot i que en alguns casos s’han introduït canvis vinculats a processos de renaturalització. Les autoritzacions tindran vigència fins al final de la temporada 2029.

El procediment d’adjudicació valorarà, entre altres criteris, la proposta gastronòmica i el disseny interior dels establiments. En l’àmbit culinari, es premiaran les ofertes basades en plats tradicionals i originals, elaborats amb productes de temporada i amb indicació de la procedència de la matèria primera, que haurà de ser preferentment de quilòmetre zero. També es tindran en compte les alternatives per a persones amb intoleràncies o al·lèrgies, mantenint el criteri de proximitat.

Pel que fa a la imatge dels xiringuitos, es valoraran l’originalitat, l’atractiu, la identitat de marca i l’elecció del mobiliari. A més, disposar de wifi gratuït per a la clientela i implantar sistemes d’estalvi d’aigua i energia sumarà punts en el procés de selecció.

Les mateixes guinguetes

El nou concurs també introdueix petits ajustos en la configuració dels establiments, especialment pel que fa a la ubicació dels mòduls de separació i dipòsit de residus. A partir d’ara, aquests espais hauran d’estar allunyats al màxim de les zones d’atenció al públic. Alguns negocis ja havien fet aquest trasllat pel seu compte, mentre que els que encara els mantenien dins del recinte principal hauran d’adaptar-s’hi. Des del consistori asseguren que aquest canvi no implicarà la compra de nous xiringuitos.

El termini per presentar ofertes finalitza l’11 de febrer. A concurs surten tots els xiringuitos que ja estaven en funcionament, excepte un de Vilafortuny, que manté el contracte vigent en haver-se adjudicat posteriorment, i els dos del Cap Sant Pere, que desapareixen amb aquesta nova licitació. (Font: Diari de Tarragona).

CCOO denuncia l’excessiva càrrega de treball a l’hostaleria

 

El nou rècord del turisme a Espanya, amb 97 milions de visitants estrangers i 135.000 milions d’euros de despesa el 2025, ha sanejat els comptes de resultats de les empreses, però no s’ha fet notar ni en l’increment de les plantilles, ni en la millora de les condicions laborals ni en l’augment dels salaris. És una de les crítiques recollides en l’informe El sector turístic. Present i futur d’un sector estratègic en l’economia espanyola, elaborat pel gabinet d’estudis de la Federació de Serveis de CCOO.

L’estudi remarca que la suma d’ambdós factors (més turistes i poc reforç de les plantilles) ha derivat en un excés de càrrega de treball. “Si el 2025 el sector atén set milions de viatges més que l’any passat, per cobrir aquesta demanda el sector només ha creat, al tancament de l’any, 40.000 llocs de treball, un volum inferior al que va crear en finalitzar el 2024, amb 65.000 llocs de treball”, recalca. 

“Aquestes xifres poden donar una primera idea de la intensificació de les càrregues de treball que aquest model d’èxit turístic basat en la recerca de cada cop més turistes ha suposat per als empleats de l’hostaleria. La bretxa entre el creixement de l’activitat turística i el del mercat de treball evidencia que el sector té marge per consolidar més ocupació al tancament de l’any”, va apuntar Ramón González Monroy, secretari general de la Federació de Serveis de CCOO.

Precarietat

L’altra assignatura pendent de l’activitat turística a Espanya, segons l’informe, és la consolidació de l’ocupació estable. Tot i que l’última reforma laboral va servir per acabar amb els elevats nivells de temporalitat, el sindicat denuncia el repunt del treball a temps parcial, “que ha emergit com la via d’escapament a la reforma laboral per continuar creant ocupació precària. Atès que la norma ha impossibilitat una part important de les contractacions temporals, les empreses estan explotant la via de la parcialitat per poder organitzar les plantilles en sistemes de torns cada cop més efímers, en el que s’està instaurat com un model de treball a demanda encobert. Així, l’hostaleria opera, com a mínim, amb una taxa de parcialitat del 33%”.

Monroy va incidir durant la presentació en un altre aspecte col·lateral del rècord turístic, com és la massificació. “Ja és una realitat en quatre comunitats autònomes (Catalunya, Madrid, Balears i Canàries). L’ocupació en habitatges turístics ha crescut un 7%, gairebé quatre vegades més que l’ocupació hotelera (2%), l’últim any, i això està generant molta pressió sobre el territori i un encariment de l’habitatge que, al seu torn, provoca moltes dificultats perquè els assalariats puguin trobar allotjament en aquestes destinacions”.

Millora de les retribucions

En aquest context, el sindicat considera prioritària la signatura d’un pacte d’estat per a la indústria turística, “a favor de l’ocupació de qualitat per a les persones treballadores del sector, que millori la qualificació i l’ocupabilitat de les plantilles, que desenvolupi plans de carrera professional que afavoreixin el manteniment i la permanència als llocs de treball, estabilitzant l’ocupació, millorant les retribucions, així com l’adequació de les càrregues de treball, especialment en els moments de més activitat”. 

En paral·lel, considera “imprescindible” dotar adequadament de personal les plantilles en les èpoques de més activitat, “amb la finalitat de posar fre a l’augment continuat de les càrregues de treball, que no condueixen més que a problemes de sinistralitat i de salut laboral entre les persones treballadores i al deteriorament de la qualitat dels serveis prestats a la clientela”.

Treballar per viure, no viure per treballar

L’estudi incideix especialment en les baixes retribucions que perceben els treballadors de l’hostaleria, que suma més de la meitat dels 2,75 milions de cotitzants amb què va tancar el turisme a Espanya l’exercici passat, i exigeix una millora elevada i automàtica. “El 95% de la població assalariada a l’hostaleria està per sota del salari mitjà del país. Per tant, resulta imprescindible apostar clarament per assolir una revalorització real dels salaris que permeti oferir una ocupació de qualitat i que el treball sigui per viure i no viure per treballar”, va precisar Monroy. 

I, per il·lustrar aquesta asimetria en les retribucions del turisme enfront de la resta d’activitats, va remarcar que el PIB per càpita a Canàries i Balears, les comunitats on el turisme és el principal generador d’activitat i ocupació, és el més baix de tot Espanya. (Font: El País).