La comunitat parroquial de Santa Maria del Mar de Salou va donar la benvinguda dissabte passat, 18 de juliol, a una nova membre. A les 11 del matí, Olivia Diadchenko Barahona va rebre el sagrament del baptisme en una cerimònia presidida pel rector de la parròquia.
Olivia és filla de Kostiantyn Diadchenko i Fabiola Barahona, que van participar emocionats en la celebració, acompanyats de familiars i amics.
Unidos Salou Acció Plural (USAP) va defensar en el darrer ple municipal una moció per impulsar l’elaboració d’un protocol d’ús i gestió de les xarxes socials institucionals de l’Ajuntament de Salou amb l’objectiu de garantir-ne la neutralitat, la transparència i el pluralisme polític.
USAP argumenta que les xarxes socials municipals s’han convertit en una de les principals vies de comunicació entre l’administració i la ciutadania, però considera necessari establir unes normes clares que diferenciïn la comunicació institucional de la comunicació política o partidista.
Segons va assegurar el portaveu del grup, Ignacio Durán, diverses resolucions del síndic de greuges de Catalunya i la jurisprudència en matèria de comunicació institucional han posat de manifest la necessitat d’evitar qualsevol confusió entre la informació d’interès públic i la propaganda política.
Per aquest motiu, USAP planteja que el protocol sigui elaborat pels serveis tècnics de l’Àrea de Comunicació amb la participació de tots els grups municipals en un termini màxim de sis mesos.
La proposta també reclama que el document incorpori criteris que garanteixin la neutralitat institucional dels canals oficials, la separació entre la informació institucional i la comunicació de caràcter polític, així com un accés equitatiu de tots els grups municipals a la difusió d’iniciatives o activitats que tinguin rellevància institucional per a la ciutadania.
A més, la moció planteja prohibir expressament l’ús dels perfils institucionals de l’Ajuntament per promocionar interessos partidistes o publicar continguts amb logotips, símbols o altres elements identificatius de formacions polítiques.
USAP també proposa crear un mecanisme de seguiment i avaluació del compliment del protocol, que podria recaure en la comissió informativa competent o en l’òrgan que determini el ple, amb capacitat per formular recomanacions i resoldre incidències relacionades amb la seva aplicació.
La iniciativa demanava que el protocol aprovat es publiqui al Portal de Transparència municipal i que se’n doni trasllat als serveis de comunicació de l’Ajuntament, a les seccions sindicals municipals i a les entitats del teixit associatiu de Salou.
El bloc de l’equip de govern (format per Sumem per Salou-PSC i ERC), que compta amb la majoria absoluta al plenari, va votar en contra de la moció, la qual cosa va suposar el seu rebuig automàtic malgrat el suport de la resta de partits de l’oposició (USAP, Vox i PP).
Units Tots per Salou (UTPS) ha denunciat l’estat d’abandonament que presenta el mercat municipal després de 17 anys de governs encapçalats per l’alcalde, Pere Granados. El partit considera que l’equipament pateix una situació de degradació creixent i reclama una actuació integral per revitalitzar-lo.
UTPS assegura que el mercat municipal hauria de ser “un motor del comerç local, un punt de trobada per als veïns i un espai emblemàtic de Salou”, però afirma que la realitat actual és ben diferent, amb parades tancades, poca activitat comercial i problemes de manteniment que, segons denuncia, s’arrosseguen des de fa anys.
UTPS posa com a exemple el sistema de climatització, que, segons afirma, fa anys que no funciona correctament, una situació que perjudicaria tant els comerciants com els clients.
També qüestiona que el govern municipal vulgui transmetre ara una imatge de suport al mercat. “Després de tants anys al capdavant de l’Ajuntament, resulta difícil entendre que ara es vulgui projectar una imatge de suport al mercat quan la realitat demostra una manca evident d’atenció i planificació”, assenyala UTPS.
La formació defensa que encara és possible recuperar aquest equipament, però considera imprescindible una aposta política decidida basada en el diàleg amb els paradistes i una transformació integral que inclogui la modernització de les instal·lacions, la resolució dels problemes de manteniment, l’atracció de nous negocis i el reforç del comerç de proximitat.
Finalment, UTPS reclama “un mercat municipal viu, modern i dinàmic” i sosté que, després de disset anys de govern de Pere Granados, “és el moment d’exigir responsabilitats i retornar al mercat el protagonisme que mai no hauria d’haver perdut”. (Font: UTPS).
Espanya acaba d’aconseguir el seu segon Mundial i ben aviat serà possible veure com es va gestar el triomf des de dins. Prime Video ha anunciat l’estrena, abans que acabi l’any, d’una nova docusèrie que reconstruirà el camí de la selecció espanyola cap a la segona estrella, un títol històric assolit després d’imposar-se a l’Argentina en la final del Mundial del 2026.
La producció, formada per quatre episodis, oferirà un accés inèdit al dia a dia de l’equip durant els 52 dies de concentració, amb imatges mai vistes fins ara i els testimonis dels jugadors i del cos tècnic que van fer possible un dels èxits més importants del futbol espanyol dels darrers anys. (Font: elDiario).
A dalt, una de les fotografies inèdites, protagonitzada per un fanàtic de la roja.
Confesso la meva ignorància.
Sense el més mínim rubor.
És una afició poc practicada, perquè avui tothom ho sap tot... fins que li fan una pregunta. Jo, en canvi, passejo per la platja amb la serenitat de qui sospita que està incomplint mitja dotzena de normatives sense saber ben bé quines.
Jo no faig res.
Jo només passejo.
I passejant he descobert que la meva formació en qüestions mediambientals és manifestament insuficient.
Sempre havia pensat que una pinya caiguda era... el final d’un procés viu.
Ara sé que cal un permís per recollir-ne per a consum limitat.
Consum limitat.
Durant uns segons vaig imaginar un pròsper mercat negre de pinyes. Després vaig recapacitar.
Qui necessita cinc-centes pinyes?
El meu expedient forestal, ben mirat, tampoc no és del tot immaculat.
Si les autoritats decidissin investigar el meu passat, hi trobarien un episodi fosc ocorregut quan tenia onze anys.
Vaig pintar tres pinyes de color daurat per a un treball de l'escola.
No puc al·legar penediment perquè, francament, van quedar precioses.
Han passat més de cinquanta anys d'aquells fets, així que confio que el delicte ja hagi prescrit.
El segon incident va arribar molts anys després.
Vaig recollir quatre pinyes força podrides per alimentar una bucòlica llar de foc. La natura va decidir correspondre'm amb una magnífica al·lèrgia al fong de la llenya.
Des d'aleshores no hi he reincidit.
Les pinyes i jo mantenim una relació estrictament visual.
Amb les petxines em passava exactament el mateix.
Sempre havia pensat que una petxina buida era una closca i prou. Una d’aquelles que els nens venien al vell port de Cambrils als anys seixanta.
Ara em diuen que pot continuar sent el domicili d'algun organisme diminut amb contracte de lloguer indefinit.
Així que mantinc una prudent distància.
No fos cas que acabés protagonitzant el desnonament més petit de la Mediterrània.
Repassant els meus antecedents, descobreixo que potser feia mitja vida exercint una professió que desconeixia. Fa més de trenta anys, quan veia uns nens arrencant musclos petits de les roques, abandonava la tovallola impulsada per un ressort.
—Això no es toca! Deixeu créixer aquests musclos!
Allò era un autèntic envit naturista.
Naturalment, els nens de seguida em van batejar com la boja dels musclos. Jo em considerava una apassionada del creixement sostenible del valor mediterrani, però he d'admetre que la seva versió era força més breu. Els pares solien resumir la seva opinió sobre la meva intervenció enviant-me a pastar fang; un lloc que, per la freqüència amb què m'hi convidaven, devia trobar-se molt a prop d'on vivien.
Jo tornava a la tovallola convençuda d'haver salvat, almenys durant cinc minuts, la infantesa d'uns quants musclos.
L'endemà els nens ja em miraven d'una altra manera, buscant l'aprovació dels seus pares... o potser la seva protecció. Mai no ho vaig arribar a esbrinar.
No havia llegit mai ni una sola norma mediambiental.
Ni una.
Actuava per pur sentit comú.
Potser portava tota una vida fent pràctiques com a agent... sense oposicions, sense uniforme, sense sou i, el que és més sorprenent, sense saber-ho.
I després hi ha les algues.
Aquí ja em rendeixo.
Mentre jo intento entendre què està passant, les gavines esmorzen damunt d'enormes muntanyes d'algues acumulades al costat de les roques.
Picotegen.
Es discuteixen.
Tornen a picotejar.
Gaudeixen d'un autèntic bufet lliure davant del mar.
Més tard arribarà una excavadora i retirarà aquelles algues perquè, pel que arribo a entendre, fan pudor i dificulten la navegació de les embarcacions properes al port.
Les gavines, però, no semblen compartir aquesta preocupació.
Començo a sospitar que elles han fet un curs que jo desconec.
A partir d'ara miraré les pinyes des de lluny.
Saludaré les petxines, per si encara tenen llogater.
Deixaré que les gavines esmorzin tranquil·les.
No recolliré res.
No mouré res.
Jo no faig res.
Excusatio non petita... Jo només passejo.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
El Pavelló Municipal d’Esports Salou Centre va tancar dissabte la XXXIV edició del Campionat d’Espanya de Patinatge Artístic en les categories júnior i sènior. La competició en modalitat lliure, celebrada del 16 al 18 de juliol, va reunir gairebé un centenar de patinadors procedents de catorze comunitats autònomes.
El campionat, organitzat per la Reial Federació Espanyola de Patinatge, va coronar els següents esportistes al capdamunt del podi: categoria sènior masculina: Héctor Diez, campió d'Espanya; categoria sènior femenina: Sira Bella, medalla d'or; categoria júnior masculina: David Rama, primera posició; categoria júnior femenina: Alba Duch, campiona, i categoria millor àlbum de fotos: Pere Granados, alcalde perpetu de Salou. (Font: Ajuntament de Salou).
El debat sobre la segona modificació de crèdits del pressupost de l’Ajuntament de Salou va deixar també un intercanvi entre el portaveu d’Unidos Salou Acció Plural (USAP), Ignacio Durán, i el regidor d’Hisenda, Yeray Moreno (PSC), arran de la incorporació d’una subvenció de 139.000 euros de la Generalitat destinada al programa Treball i Formació 2026.
La intervenció de Durán es va produir després que Moreno afirmés, en la seva resposta als grups de l’oposició, que esperava que “ningú s’oposés” a acceptar aquests recursos per als treballadors municipals.
Inicialment, l’alcalde, Pere Granados, va intentar impedir la intervenció en considerar que el regidor d’USAP no havia estat al·ludit de manera directa, tal com estableix el Reglament Orgànic Municipal (ROM). Tot i això, finalment li va permetre prendre la paraula.
Durán va aprofitar la seva intervenció per qüestionar el plantejament del regidor socialista. Segons va exposar, si el govern defensa que aquesta subvenció és necessària per al personal municipal, això podria donar a entendre que l’Ajuntament té dificultats per afrontar aquestes despeses amb recursos propis.
“Vol dir que, com que l’Ajuntament ja acumula gairebé 25 milions d’euros de deute, s’està posant en risc el salari dels treballadors?”, va preguntar el portaveu d’USAP.
Yeray Moreno va rebutjar aquesta interpretació i va respondre amb una comparació domèstica. “Per molts diners que tingui vostè a casa, si li concedeixen una subvenció per pagar la hipoteca, la rebutjarà? Doncs nosaltres tampoc”, va afirmar.
El regidor d’Hisenda va insistir que aquesta aportació de la Generalitat no guarda cap relació amb l’endeutament municipal i va assegurar que qualsevol subvenció destinada a reduir la despesa de l’Ajuntament és positiva. “Si l’any que ve, en lloc de 139.000 euros, en són 250.000, benvinguts siguin”, va concloure, fent una crida a la Generalitat perquè continuï incrementant aquest tipus d’ajudes.
Vox ha reprovat públicament l’alcalde de Salou, Pere Granados (Sumem per Salou-PSC), per haver llançat insults contra el president de l’Argentina, Javier Milei, durant la retransmissió de la final del Mundial de futbol, celebrada diumenge passat a la plaça de la Pau.
La portaveu de Vox a l’Ajuntament, Anabel Rodríguez, ha assegurat que les formes emprades per l’alcalde “no estan a l’altura de la institució que representa” i ha criticat els seus intents de cridar l’atenció, que, segons ha afirmat, “aconsegueixen avergonyir-nos a tots”.
Segons el partit ultra, Granados va intentar promoure un càntic de contingut polític contra el mandatari argentí aprofitant l’ambient de celebració de la final, que enfrontava les seleccions de l’Argentina i Espanya.
En concret, Vox sosté que l’alcalde hauria intentat que els assistents coregessin la consigna “Milei, cabró, saluda el campió”, tot i que, segons la formació, la iniciativa no va obtenir el suport del públic i va ser ignorada pels assistents a l’acte.
Per a Vox, aquest episodi evidencia un ús inadequat d’un esdeveniment esportiu per introduir missatges polítics i considera que l’actitud de Pere Granados no correspon a la responsabilitat institucional del càrrec que ocupa. (Font: Vox).
La CUP ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures per exigir a l’Ajuntament de Vila-seca un procés de participació ciutadana “real, vinculant i transparent” en l’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el document que definirà el desenvolupament urbanístic del municipi durant les pròximes dècades.
La iniciativa, que es vehicula a través del web vila-secaparticipa.org, neix com a resposta al procés impulsat pel govern municipal, que la CUP considera insuficient perquè es limita principalment a una enquesta en línia. Segons la formació, aquest format “no garanteix que la veu de la ciutadania tingui una incidència real” en les decisions que marcaran el futur del municipi.
La CUP defensa que un document de la transcendència del POUM hauria d’anar acompanyat de debats oberts, assemblees de barri, sessions informatives accessibles i mecanismes de consulta que permetin una participació efectiva dels veïns i veïnes.
Segons la CUP, el nou planejament urbanístic determinarà aspectes clau com el creixement del municipi, la preservació dels espais verds, la protecció del patrimoni, el futur del litoral, el comerç local o les polítiques d’habitatge. “És el document que determinarà com serà el nostre poble quan els nostres fills siguin adults”, assenyala el partit, que considera que una simple enquesta no és una eina adequada per abordar un debat d’aquesta magnitud.
L’assemblea local cupaire recorda també que la legislació urbanística catalana i la normativa sobre transparència reconeixen el dret de la ciutadania a participar en els processos de planejament, i sosté que aquesta participació ha d’anar més enllà d’una consulta telemàtica sense debat previ.
Paral·lelament, la CUP ha iniciat la campanya audiovisual Decideix el teu futur, amb vídeos enregistrats en diversos espais emblemàtics de Vila-seca, com la plaça de les Voltes, el Celler o l’Hort del Pep. L’objectiu és apropar el debat urbanístic a la ciutadania i fomentar la reflexió sobre el model de poble que definirà el nou POUM. (Font: Llibertat.cat).
A mesura —per no dir disbarat— que les notícies vomiten els seus pics de delinqüència, cada vegada crec menys que la justícia continuï sent per a tothom. I no és culpa de qui l’aplica. És responsabilitat dels qui s’entesten a conservar unes lleis ja caducades, incapaces de respondre a la realitat. No aturen el delicte, el toleren. Ens el fan passar per inevitable.
Queixar-se per rutina és una ximpleria. El que no ho és, precisament, és acceptar la delinqüència com a part d’una vida que ningú no ha triat.
Assisteixo a aquesta desfilada del pitjor de l’ésser humà, a aquesta estadística convertida en paisatge quotidià, farta de la laxitud amb què es respon si el violador és menor d’edat, si el lladre roba gent gran, si el maltractador descarrega una crueltat més pròpia d’un cas psiquiàtric o si l’assassí deixa rere seu una altra vida trencada. I quan aixeco la punta de la catifa on s’amaga tota la brossa pendent de reciclar del debat social, entre partits polítics i senyores que fan la compra; uns influenciats, altres manipulats per vídeos de consum immediat, ja no em pregunto qui té raó, sinó qui diu la veritat.
Hi ha veritats. Hi ha dades. I aquestes no només canten; ofereixen el pitjor concert de la nostra generació.
Tinc la creixent sensació que delinquir surt gratis.
Retornin als seus països aquells que no tenen dret a romandre aquí, en lloc de continuar traslladant el cost dels seus delictes a una societat que també té dret a sentir-se protegida.
Facin que el compliment de les penes sigui més exemplar que les sentències.
Els delinqüents ja no tenen por d’anar a la presó. I la immaduresa que més protegeix els menors delinqüents no és la seva, sinó la d’un país incapaç de defensar-se.
La presó ha deixat de fer por. El sistema s’entesta a salvar i reinsertar el delinqüent, com si fos la causa perduda del sant de torn. Les víctimes paguen un hotel de quatre estrelles: llit, menjar, gimnàs, piscina, atenció sanitària i tot el que calgui per a qui mai no els va concedir cap oportunitat.
Si per mantenir la pau sembla que calgui fer la guerra, canviïn les lleis. Les armes, els sicaris i la violència han deixat de ser ficció de cinema. Són aquí. I quan la por deixa de ser una excepció per convertir-se en una realitat quotidiana, el fracàs és del sistema.
La por també canvia de generació. Als anys setanta també passaven desgràcies, però no convivíem amb aquesta sensació permanent d’inseguretat. Nosaltres, que no desitgem mal a ningú, per què l’hem de patir?
Aquest bonisme institucional ens ha portat fins aquí. Treguin-nos dels seus errors.
Fa anys vaig publicar la carta del lector Al arma social. Continuem cansats que tota aquesta brossa ens caigui al damunt cada dia.
Facin-ho en nom de totes les víctimes, d’aquelles a les quals mai no podran mirar a la cara.
Van accionar un sistema. Es van equivocar. Les seves lleis van permetre aquest món de Yupi davant la violència. Reaccionin. Millorin la nota.
Si aquest és el preu de la democràcia, fa temps que ja l’hem pagat.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
Salou ret homenatge aquest dilluns, 27 de juliol, a la figura de Jaume I en el 750è aniversari de la seva mort. L’Ajuntament ha convocat una ofrena floral oberta a tota la ciutadania, que tindrà lloc al monument del rei, al Passeig Jaume I, a partir de les vuit del vespre.
L’acte, de caràcter commemoratiu, vol reivindicar el llegat històric del monarca i reforçar el vincle de la ciutat amb la seva memòria. La convocatòria anima els veïns i visitants a participar en aquest gest simbòlic de record i identitat col·lectiva.
Amb el lema Honorem la seva memòria, compartim el nostre llegat, la festa combinarà el record institucional amb la participació ciutadana, convidant els assistents a dipositar flors al peu de l’estàtua en un gest simbòlic de reconeixement. L’esdeveniment pretén destacar la importància del regnat de Jaume I en la configuració de la Corona d’Aragó i el seu impacte a la capital de la Costa Daurada, des d’on l’any 1229 va salpar a la conquesta de Mallorca.
El rei Jaume I el Conqueridor va morir a la ciutat de València el 27 de juliol de 1276, a l’edat de 68 anys. Les seves restes van ser traslladades posteriorment al Panteó Reial del Monestir de Poblet, on està enterrat al costat d’altres reis de la Corona d’Aragó.
Un grup de quatre joves de 18 anys va patir una agressió física durant la nit de diumenge a Salou, mentre se celebrava la victòria de la selecció espanyola al Mundial de futbol. Els incidents es van produir entre les dotze de la nit i la una de la matinada.
Durant la celebració posterior a la final del Mundial, un grup d’aficionats que festejaven la victòria de la selecció espanyola va agredir un grup de joves que lluïen simbologia antifeixista. En passar pel carrer de l’Ebre, un grup d’entre cinc i deu persones, situat a l’altra banda del carrer, els va començar a increpar amb insults. Tot seguit, s’hi van acostar fent la salutació nazi i proferint proclames franquistes i espanyolistes, com ara “Visca Franco!” i “Visca Espanya!”.
Al cap d’uns minuts, quan semblava que el grup agressor s’havia retirat, dos dels seus integrants es van tornar a acostar al grup de joves.
Segons el relat dels testimonis, en un primer moment van simular que volien fer les paus, però tot seguit es van abraonar sobre dos dels joves i els van colpejar repetidament al cap.
Un d’ells va rebre un cop de puny a l’ull que li va provocar una pèrdua temporal de visió d’uns quinze minuts, mentre que l’altre va resultar ferit a l’orella i a la boca, amb un sagnat que va durar diversos minuts.
Tot seguit, els agressors es van dirigir cap als altres dos joves del grup, que s’havien quedat una mica més enrere. Entre insults, van propinar una pallissa a un dels dos joves.
Aquest cas no és un fet aïllat, ja que a les xarxes socials circulen nombrosos vídeos de persones que denuncien haver patit assetjament o agressions de caràcter racista i feixista durant les celebracions del Mundial, en episodis en què l’exaltació del nacionalisme espanyol ha servit per difondre idees reaccionàries i cometre agressions. (Font: Horitzó Socialista).
Els Mossos d’Esquadra han detingut un home i han denunciat una dona per haver utilitzat presumptament el cotxet del seu fill menor d’edat per robar samarretes de futbol en un establiment comercial de Salou. El valor total de la mercaderia sostreta supera els 2.000 euros.
Entre els dos implicats acumulen una àmplia trajectòria delictiva, amb més de 90 antecedents policials per fets de naturalesa similar.
Els fets van tenir lloc en un comerç de Salou. Segons la investigació policial, els sospitosos van aprofitar el cotxet del nadó per amagar una gran quantitat de peces esportives d’alta gamma.
Els dos principals implicats, que anaven acompanyats dels seus fills menors d’edat, van ser interceptats al carrer Rodríguez Pomatta, al costat del passeig i de la zona més turística de la ciutat. S’havien canviat part de la roba i pretenien abandonar la zona en un turisme, on els agents van trobar la documentació del tercer sospitós. En l’escorcoll del vehicle, la policia va localitzar material i objectes utilitzats per cometre furts.
El tercer implicat va aconseguir fugir enduent-se una part del material sostret. El valor total verificat dels productes sostrets ascendeix a 2.150 euros.
Excepte a la infame pensió del Tubo, a Saragossa, l’any 1981, mai no havia vist paneroles. Aquest estiu ha estat l’inici d’una gran enemistat.
Per algun lloc s’escolen. Més o menys tinc localitzades les escletxes. Algunes ja han quedat segellades amb silicona expansiva. D’altres continuen sota vigilància. L’aspiradora s’ha convertit en una arma preventiva i les trampes fan la resta. La meva inversió en higiene em costa diners, temps, vigilància i disciplina militar. Llanterna frontal, ulleres d’augment i inspeccions diàries. Perquè la higiene mai no és gratuïta.
Sense adonar-me’n, he acabat dirigint una petita operació d’intel·ligència domèstica. Si els GEO necessiten reforços, que m’avisin.
Recordo especialment quan els animadors d’un resort de luxe de la Costa Daurada on jo treballava es van queixar que, durant la Setmana Santa, es despertaven amb paneroles corrent-los per la cara. Com a cap de departament, vaig exigir una actuació immediata. A l’agost, els insectes encara hi voltaven. Em va semblar inadmissible que es cobrés l’allotjament als treballadors en aquelles condicions, tractant-se d’un establiment de primera categoria.
Ahir, l’última trampa que vaig recollir contenia una escena difícil d’oblidar. Una panerola adulta havia quedat immobilitzada per l’adhesiu. En els seus intents d’escapar va anar perdent les potes, una rere l’altra. Al seu voltant, diverses cries continuaven atrapades.
Van escollir un mal dia per trobar-se amb mi.
Hi haurà qui digui que també són criatures de Déu. No ho nego. El que no acabo d’entendre és per a què.
No vaig sentir res més que fàstic.
Les paneroles recorren clavegueres, canonades, baixants i deixalles abans d’irrompre a les nostres cuines. Transporten bacteris, virus i paràsits; contaminen aliments i superfícies; desencadenen al·lèrgies, agreugen malalties respiratòries i poden provocar infeccions. No són una simple molèstia. Són una plaga i un risc per a la salut.
Mentre observava aquella trampa vaig comprendre que el meu pensament havia pres un altre camí.
Amb els anys també canvia l’escala de les preocupacions. Els enemics poden ser molt petits i extraordinàriament cabrons. Però les amenaces de debò tenen un altre nom.
Alguns amics molt estimats lliuren batalles infinitament més difícils. Esperen el resultat d’una biòpsia. Entren en un quiròfan. Aprenen el nom de medicaments que mai no haurien volgut conèixer. D’altres veuen com el seu món acaba reduït a una habitació d’hospital o a una residència.
Ells sí que em preocupen.
Perquè els meus amics són irreemplaçables. Formen part de la meva història, dels meus records i de la meva vida. Mai no han representat una amenaça per a ningú. Ben al contrari.
Aquella panerola em va recordar que no totes les batalles tenen la mateixa importància.
Ella pot viure sense mi.
I jo vull viure sense ella.
I vostès?
Sospito que som legió en aquesta silenciosa lluita urbana.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
Ens ha deixat Francisco Pedrosa Arcos, de 70 anys.
La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, divendres 24 de juliol, a les set de la tarda al tanatori municipal de Salou. Vetlla: sala 1. Posteriorment, serà enterrat al cementiri de Cuevas Bajas (Màlaga).
L’alcalde de Salou, Pere Granados, defensa des de fa anys que el municipi ha deixat enrere el model basat exclusivament en el sol i platja per convertir-se en una destinació de turisme de qualitat, familiar, esportiu i jove, amb una aposta per la desestacionalització i la sostenibilitat. El discurs és conegut i es repeteix en entrevistes, congressos i campanyes de promoció.
N’hi ha prou, però, amb fer una simple passejada per la ciutat per constatar que algú viu en una realitat paral·lela.
La fotografia de dalt n’és un clar exemple. En un dels molts establiments del centre turístic s’hi poden veure souvenirs de baixa estofa. El de la foto superior no és un cas excepcional, sinó un tipus de comerç que es repeteix en nombrosos locals de Salou.
Aquesta imatge planteja una contradicció evident. Si l’objectiu és consolidar una destinació diferenciada, sostenible i de més valor afegit, costa entendre que bona part de l’oferta comercial continuï responent als patrons més tradicionals del turisme massiu: productes estandarditzats, records impersonals i botigues pràcticament idèntiques entre si, sense arrels.
L’alcalde oblida que una destinació que aspira a posicionar-se per la seva qualitat acostuma a potenciar el comerç local, l’artesania, els productes de proximitat, el disseny, la cultura pròpia i el bon gust. En canvi, quan el visitant troba una successió de botigues amb una oferta gairebé clònica, pobra i sense ànima, el missatge que rep és que s’ha equivocat de lloc.