Salou predica salut mental mentre Granados perd els papers als plens

 

L’Ajuntament de Salou ha celebrat un acte institucional per commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental, sota el lema Teixir vincles és fer salut mental. La trobada ha servit per reivindicar la importància d’escoltar, acompanyar i construir xarxes comunitàries per combatre la soledat no desitjada i reduir l’estigma social. (Font: Ajuntament de Salou).

Un missatge que convida a reflexionar sobre la importància de les relacions humanes, el respecte i l’empatia, però que també contrasta amb el clima que es viu en algunes sessions plenàries de l’Ajuntament.

Perquè escoltar, acompanyar i construir xarxes comunitàries no és precisament el que passa als plens, amb retrets personals i desqualificacions constants entre equip de govern i oposició.

Un exemple recent es va produir durant la discussió sobre l’ús de la targeta Visa municipal vinculada a l’assessor de premsa de l’alcalde, Ricard Checa. Quan el regidor de la USAP, Ignacio Durán, va plantejar qüestions sobre les despeses i el control d’aquesta targeta, Pere Granados li va etzibar: “Vostè el que ve aquí és fer el paper, el teatre”.

No és l’única ocasió en què l’alcalde ha respost amb mala bava a les intervencions de l’oposició. Les crítiques a la seva gestió sovint provoquen intercanvis tensos en què els arguments polítics conviuen amb desqualificacions personals, com és el cas de Vox. (Amb el PP no s’hi posa perquè és com si fossin de l’equip de govern.)

Salou obliga els propietaris de gossos a netejar els orins

 

L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa una campanya per intensificar el control i la sensibilització sobre els excrements i els orins dels gossos a la via pública. Sota els lemes El teu gos, la teva responsabilitat i A Salou, la caca a la bossa. Un petit gest fa una gran diferència, el consistori vol recordar als propietaris la necessitat de mantenir nets els carrers i els espais públics.

Una de les principals mesures és l’obligació de sortir a passejar els animals amb bosses per recollir les deposicions i una ampolla d’aigua per esbandir els orins. Segons l’Ajuntament, aquesta pràctica permet evitar les males olors, les taques al paviment i els possibles danys al mobiliari urbà.

Cal censar l’animal

La campanya també inclou el repartiment gratuït de material. Els propietaris que tinguin el gos censat a Salou poden recollir un dispensador i un paquet de bosses a la comissaria de la Policia Local.

El consistori recorda que els propietaris han de tenir els animals censats, portar la documentació sanitària corresponent, evitar rentar-los a la via pública i procurar que no causin molèsties al veïnat. L’Ajuntament adverteix que no recollir les deposicions o no esbandir els orins pot comportar sancions econòmiques de fins a 300 euros. (Font: Ajuntament de Salou).

Granados presenta la festa del Pilar com una celebració arrelada a Salou

 

Dilluns passat, 12 d’octubre, la comunitat aragonesa de Salou va celebrar la tradicional ofrena floral i la missa baturra en honor a la Mare de Déu del Pilar a l’església de Sant Ramon. Els actes religiosos van comptar amb la participació del grup folklòric Jaume I i la presència de membres de la corporació municipal, encapçalats per l’alcalde, Pere Granados, a més de representants de la Guàrdia Civil i d’altres cossos de seguretat.

Durant la celebració litúrgica, es van dedicar unes emotives paraules de record a Pedro Madrona, vicepresident de l’Associació Cultural Aragonesa de Salou, traspassat recentment.

Un cop acabat l’ofici religiós, els assistents van dur a terme la tradicional ronda jotera, amb un recorregut en processó pel carrer Major fins a arribar a la plaça Bonet. La jornada de germanor va cloure amb un dinar conjunt que serveix, any rere any, per estrènyer els vincles de la comunitat aragonesa que resideix al municipi o hi té una segona residència.

Segons el consistori, “les festes del Pilar formen part de les celebracions arrelades al calendari festiu de Salou”. (Font: Ajuntament de Salou).

És comprensible que Granados vulgui quedar bé amb els manyos, un col·lectiu que representa una bossa de vots a tenir en compte en les pròximes eleccions municipals. Però parlar d’una festa “arrelada” a Salou pot resultar una mica exagerat. Es tracta de la celebració d’un col·lectiu concret, la comunitat aragonesa, però això no vol dir que representi tota la ciutadania de Salou.

Potser fora més objectiu definir-la com una celebració cultural vinculada a una comunitat concreta, plenament consolidada dins l’agenda d’activitats associatives del municipi, però no necessàriament representativa del conjunt de la població.

Granados culpa una tècnica pel retard en l’escola de Cap Salou

 

El retard en l’obertura de la nova escola de Cap Salou va tornar a centrar part del debat del darrer ple municipal. La portaveu de Vox, Anabel Rodríguez, va acusar l’alcalde, Pere Granados, d’haver generat falses expectatives entre les famílies en assegurar que el centre podria començar el curs amb normalitat, malgrat que les instal·lacions encara no estaven preparades.

Rodríguez va posar el focus en la concessió de la llicència d’obres, que, segons va exposar, no es va atorgar fins al 15 de setembre, una setmana després de l’inici del curs escolar, fixat per al 8 de setembre.

“Vostès fa anys que diuen que l’escola de Cap Salou serà una realitat. Fa mesos que diuen que començaria el curs amb normalitat, però sabien perfectament que aquest inici de curs no seria real”, va retreure la regidora, que va reclamar una política municipal “seriosa i responsable” i va criticar el que va definir com “la política del titular, la política de la foto i la política de l’engany”.

La representant de Vox també va qüestionar que l’equipament provisional s’hagués presentat com una escola, quan, segons va remarcar, es tracta de mòduls prefabricats. A més, va assegurar que encara no se sap quan començarà l’activitat lectiva en aquestes instal·lacions ni quan es construirà l’edifici definitiu.

“Menys titulars i més escoles”, va reclamar Rodríguez, que va anunciar que el seu grup havia registrat al Parlament de Catalunya una bateria de preguntes per aclarir què havia passat i quan es preveu iniciar les obres de l’escola definitiva.

Granados va defensar que la llicència d’obres concedida per al projecte és un acte reglat i que es va concedir perquè la documentació presentada era correcta. L’alcalde va argumentar que l’Ajuntament no havia de paralitzar unes obres destinades a un servei públic necessari per als veïns de Cap Salou.

“La llicència no és un acte polític, és un acte reglat”, va afirmar. Tot seguit, va assegurar que les obres continuarien i que s’acabarien “al més aviat possible”.

L’alcalde va atribuir la manca d’actuació preventiva a la responsable tècnica municipal encarregada del procediment: “La tècnica hauria d’haver estat molt més responsable i diligent en les seves actuacions”.

El regidor d’Urbanisme, Hèctor Máiquez, també va intervenir en el debat. Va insistir que les obres les executa la Generalitat i no l’Ajuntament, i va assenyalar que la instal·lació dels mòduls correspon al Govern català. Pel que fa a la llicència, va reiterar que es tracta d’un procediment reglat i que les possibles responsabilitats s’han de situar en l’àmbit tècnic i de disciplina urbanística.

La resposta de Granados va provocar una nova rèplica de Rodríguez, que va qüestionar que l’alcalde responsabilitzés una tècnica municipal de la situació.

“De totes les respostes que em podria haver imaginat, l’última que se m’hauria acudit és que assenyalés directament una tècnica d’aquesta casa”, va afirmar. La regidora va recordar que havia estat el mateix alcalde qui havia anunciat públicament que l’escola començaria el curs amb normalitat.

“El que ha tret el titular que l’escola de Salou havia d’iniciar el curs amb normalitat ha estat vostè. No ha estat cap tècnic d’aquesta casa”, va retreure a Granados.

En el seu torn final, l’alcalde va insinuar que la informació que defensava la regidora podia haver estat filtrada de la mateixa tècnica municipal.

Jordi Sardiña publica ‘Memento Cinema’, la seva vida en fotogrames

 

Jordi Sardiña Alemany, professional del sector audiovisual i president del Cineclub Miramar de Salou, ha publicat Memento Cinema. Una vida en fotogrames, un llibre que proposa recórrer la seva trajectòria vital a través de cinquanta pel·lícules que han deixat empremta en el seu imaginari.

Publicada el passat 20 de setembre, coincidint amb el cinquantè aniversari de l’autor, l’obra va més enllà de la crítica cinematogràfica convencional per explorar la relació entre el cinema i la memòria personal. Cada pel·lícula es converteix en una porta d’entrada a una època, una experiència o una emoció, i serveix per reflexionar sobre com les històries que veiem a la pantalla també ens ajuden a entendre la nostra pròpia vida.

El llibre recorre diferents moments vitals, des de la descoberta del cinema durant la infantesa fins a les reflexions de la maduresa. El pas del temps, la construcció de la identitat, les relacions personals, les crisis i la necessitat de començar de nou són alguns dels temes que articulen aquest viatge autobiogràfic.

L’obra s’estructura al voltant de cinc grans etapes: els orígens, la transformació, la recerca, la crisi i la reflexió. A través d’aquest recorregut, Sardiña planteja com les pel·lícules poden adquirir significats diferents amb el pas dels anys i com una mateixa història pot connectar amb experiències personals diverses segons el moment vital en què es descobreix o es revisita.

Amb una trajectòria vinculada a la divulgació cinematogràfica, la programació cultural i la creació de projectes per apropar el setè art al públic, Sardiña entén el cinema com una eina per estimular la curiositat, compartir experiències i obrir converses sobre les emocions i els dilemes de la vida quotidiana.

Memento Cinema reivindica, així, el valor de les pel·lícules com a part de la memòria sentimental de les persones. Més que analitzar què volia explicar cada film, el llibre convida a recordar què va fer sentir a l’espectador, què hi va reconèixer i quin significat té avui aquella experiència cinematogràfica.

Memento Cinema. Una vida en fotogrames s’ha publicat en català i està disponible en format digital a la plataforma Calaméo en aquest enllaç.

Necrològica: Marcelina Losada Rodríguez

 

Ens ha deixat Marcelina Losada Rodríguez, 96 años. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dimecres 14 de octubre, a les dotze del migdia al tanatori municipal de Salou.

El bisbe de Salou confon Santa Rita amb Santa Bàrbara

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va invocar Santa Rita en dues ocasions durant el tens debat amb el regidor de la USAP, Ignacio Durán, sobre l’ús i el control de la targeta Visa municipal que utilitza l’assessor de premsa de l’alcalde, Ricard Checa.

“El que no pot fer, senyor Ignacio, és no fer la seva feina com l’ha de fer, amb responsabilitat. I quan toca revisar [les despeses], revisar-les no només quan plou (?) i se’n recorda de Santa Rita, com està fent ara…”, va etzibar Granados.

Santa Rita de Càssia és coneguda popularment com la patrona de les causes impossibles, mentre que la tradició popular invoca Santa Bàrbara quan trona. Per tant, si Granados, conegut també com el bisbe de Salou per la seva facilitat a l’hora de canviar de data la processó de la festa major, volia fer referència a una hipotètica tempesta (tot i que no queda gaire clar què hi pintava en aquell moment), el nom correcte era Santa Bàrbara, no Santa Rita.

I, ja posats a invocar santes, potser els ciutadans haurem de demanar ajuda a Santa Clara, a qui la tradició popular relaciona amb el bon temps. A veure si el maig vinent, amb una eventual derrota electoral de Granados i la seva sortida de l’alcaldia, arriba d’una vegada l’esperada clariana política. Perquè, després de tants anys de tempesta, ja toca que surti el sol!

USAP alerta d’un possible ús indegut de la targeta municipal

 

La controvèrsia sobre les despeses d’una targeta Visa municipal va protagonitzar un tens intercanvi al darrer ple de l’Ajuntament de Salou entre el regidor d’USAP, Ignacio Durán, i l’alcalde, Pere Granados. El debat es va centrar en les despeses d’una targeta Visa municipal proporcionada a l’assessor de premsa de l’alcalde, Ricard Checa, i en les dificultats que, segons Durán, està trobant l’oposició per accedir a les factures i als moviments d’aquesta targeta.

Durán va recordar que ja havia reclamat anteriorment que el govern municipal li fes arribar la documentació que sol·licita (no només de la Visa), alhora que lamentava que els compromisos adquirits per l’alcalde durant els plens de lliurar-li no es tradueixin, segons ell, en resultats.

Pel que fa a la tarjeta de Checa, el regidor d’USAP va explicar que aquesta té un límit de 3.000 euros i va qüestionar els moviments que s’haurien produït durant el darrer mes. En la seva intervenció, va esmentar un increment de 1.300 euros i una despesa de 900 euros en menys de quatre dies, com també recàrregues que, al seu entendre, farien que el límit no actués com un topall efectiu de la despesa.

Durán va insistir que havia demanat les factures i els moviments de la targeta sense haver rebut la documentació. Per aquest motiu, va preguntar directament a Granados per què no se li facilitava la informació i si hauria de tornar a recórrer a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), com havia fet en altres ocasions.

“No estem demanant res d’extraordinari, estem demanant transparència, justificació i control dels diners públics”, va defensar el regidor, que va reclamar que la documentació li fos enviada.

La resposta de l’alcalde va ser contundent. Granados va retreure a Durán que parlés de despeses sense disposar, segons va argumentar, de tota la documentació necessària per conèixer-ne el detall.

“Com pot dir vostè que el senyor Checa es gasta 3.000 euros amb una targeta si està demanant documentació per saber en què s’ha gastat?”, va preguntar l’alcalde, que va defensar que els 3.000 euros són el límit de la targeta i no necessàriament la despesa efectuada.

Granados va assegurar que la targeta no és d’ús personal, sinó que serveix per pagar despeses municipals, i va afirmar que les factures es presenten a la comissió de serveis econòmics, on els regidors de l’oposició poden consultar els expedients.

L’alcalde va acusar Durán de no fer la seva feina quan correspon i de plantejar la qüestió al ple amb una intenció política. “El que ve aquí és fer el paper, el teatre, que és el que està fent avui”, li va etzibar.

Durán va respondre a les acusacions i en el seu torn de rèplica va rebutjar les acusacions de l’alcalde i va assegurar que disposava de proves de les seves peticions. El regidor va afirmar que havia presentat fins a tres sol·licituds de documentació que, segons va denunciar, encara no li havien estat ateses.

Durán va defensar que, precisament perquè no disposa de tota la informació, demana aclariments sobre les despeses. També va negar que esperi expressament els plens per plantejar aquestes qüestions i va insistir que reclama la documentació tant abans com després de les sessions plenàries.

Granados va tornar a prendre la paraula per insistir que Durán no havia entès la seva resposta i li va recomanar que, si considerava que tenia dret a una documentació que no li havia estat facilitada, anés directament a l’alcaldia per parlar-ne amb ell.

En el tram final de l’intercanvi, Granados va acusar el regidor d’USAP de formular preguntes “tendencioses i capcioses” i va acabar la discussió afirmant: “Vostè té un problema de comprensió profund”, però l’alcalde no va aclarir en cap moment l’ús dels diners gastat.

Deliranto es presenta oficialment a Andorra

 

El restaurant Deliranto, distingit amb una estrella Michelin, ja s’ha presentat oficialment a Andorra, on iniciarà una nova etapa gastronòmica. La presentació va tenir lloc el passat 6 d’octubre al Grand Plaza Hotel & Wellness, un establiment de cinc estrelles.

Segons es va anunciar durant l’acte, Pep Moreno assumirà a partir del desembre el càrrec de xef executiu del grup hoteler, amb la missió d’impulsar una reestructuració de les cuines des de la base.

La nova proposta gastronòmica es desplegarà en diverses fases. L’abril del 2027, l’hotel estrenarà un concepte culinari més informal, inspirat en la cuina viatgera del xef, que ocuparà l’espai actual del restaurant Instants.

Posteriorment, entre els mesos de juny i agost del 2027, està prevista l’obertura definitiva de Deliranto, que substituirà l’espai Sottovoce. El restaurant hi desenvoluparà la seva proposta d’alta cuina, basada en relats, experiències sensorials i emocions, un univers creatiu que ha caracteritzat la trajectòria de Moreno.

L’arribada de Deliranto ha despertat expectació entre els agents econòmics andorrans. Entitats com l’associació turística Skål Club d’Andorra van assistir a la presentació per donar la benvinguda al xef i destacar el valor que aquesta incorporació pot aportar a la projecció del país com a destinació turística i gastronòmica d’alt nivell.

La direcció de Plaza Hotels & Resorts va definir l’aliança com un pas estratègic per reforçar la identitat culinària del grup. Deliranto es convertirà en una de les peces centrals d’aquesta nova etapa, amb l’objectiu de dinamitzar l’oferta de restauració de la capital andorrana.

La proposta combinarà productes de proximitat amb la creativitat que ha definit la cuina de Moreno, adaptada al context de muntanya.

El trasllat representa un canvi d’escenari per a Deliranto, que fins ara desenvolupava la seva activitat a Salou. Amb la nova ubicació, el restaurant aspira a consolidar-se en un entorn hoteler de luxe i a contribuir a l’oferta gastronòmica d’Andorra.

El meu gos turc

 

Encara recordo com, deixant Kundu Köyü enrere, de tornada del Kremlin Palace, sota una pluja torrencial, un petit bony que es movia al mig de la carretera va fer que en Ramon frenés el cotxe.

De cara ens venia un camió, com si fos un avió: només vèiem unes llums enormes que ens enlluernaven. I, enmig d’aquella escena, la figura d’en Ramon, xop, amb la silueta retallada contra els llums, aixecant els braços per avisar el camioner.

El camió es va aturar.

I en Ramon va recollir de la carretera la boleta marró que vam batejar com a Bombó.

Vam trucar a diverses portes, en cases humils, algunes de llogades a les famílies kurdes que venien a collir cotó o a treballar als camps, que eren plens a vessar.

Ningú no hi va mostrar interès. Era un gosset de poques setmanes que ningú no volia.

Així va arribar en Bombó al nostre pis del Lodjman.

A la caseta de seguretat ja hi havia uns quants cadells que els vigilants cuidaven. En Bombó va dormir en una capsa de sabates i li vaig donar menjar del que tenia a mà. Però el que més volia aquell cadell era contacte. Si estava sol, gemegava. No li van faltar ni escalfor ni amor.

Així vam passar uns dies, sabent, amb el cor encongit, que en Bombó es quedaria allà, perquè nosaltres fèiem les maletes per tornar a Espanya.

El nostre gos turc es va quedar amb en Bokao, que em va prometre que en tindria cura, ja que els nois i les noies cuidaven els gats, tot i que estava prohibit tenir mascotes a les seves habitacions.

Sempre recordaré la immensitat de la mirada d’en Bombó, en contrast amb la figura d’en Ramon, salvant-lo d’una mort segura.

Era el 2006.

Com veieu, allò que és important, perdura.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Estrelles Michelin: Cambrils 2-Salou 0

 

El xef cambrilenc Joan Bosch, al capdavant de l’emblemàtic restaurant Can Bosch de Cambrils, ha estat distingit amb el Premi Nacional d’Hostaleria 2026 en la categoria de Cuiner Empresari.

El guardó, concedit per la confederació Hostaleria d’Espanya a proposta de la Federació d’Hostaleria de Tarragona, reconeix més de cinc dècades de trajectòria dedicades a la restauració, com també l’excel·lència de la seva cuina marinera, el compromís amb els productes del territori i el tracte familiar.

Joan Bosch va començar a treballar amb els seus pares el 1969 i, durant la dècada dels vuitanta, va prendre el relleu del negoci juntament amb Montserrat Costa. El 1984, el restaurant va aconseguir la primera estrella Michelin de la demarcació de Tarragona, una distinció que ha mantingut ininterrompudament durant més de quatre dècades.

La cuina de Can Bosch s’ha convertit en un referent de l’alta gastronomia gràcies al respecte pel producte fresc del Baix Camp i del mar.

El reconeixement a Joan Bosch arriba en un moment especialment significatiu per a la gastronomia de la Costa Daurada. El restaurant Deliranto, de Salou, també distingit amb una estrella Michelin, ha anunciat que tancarà el seu establiment actual per traslladar-se a Andorra.

Amb aquesta marxa, Salou perdrà l’única estrella Michelin que tenia al municipi, un reconeixement internacional que atorga la prestigiosa Guia Michelin als restaurants que destaquen per l’excel·lència de la seva cuina.

Ah!, que me n’oblidava: Cambrils no només té Can Bosch; el restaurant Rincón de Diego també compta amb una estrella Michelin. 

Salou celebra els Sants Àngels Custodis amb sis dies de retard

 

El Teatre Auditori de Salou va acollir dijous passat, 8 d’octubre, la celebració dels Sants Àngels Custodis, patrons de la Policia Nacional. Una commemoració que, si més no, va arribar amb retard: la festivitat se celebra tradicionalment el 2 d’octubre, sis dies abans de l’acte organitzat a Salou.

Però, quan es tracta del calendari de les celebracions institucionals a Salou, sembla que les dates també poden ser flexibles. De fet, amb l’alcalde Pere Granados, comencen a ser habituals els canvis en la programació, tal com s’ha vist en altres festivitats religioses: la processó de la Mare de Déu d’Agost, traslladada al mes de setembre, i la de Sant Miquel Arcàngel, patró de les policies locals, avançada un dia perquè l’alcalde havia d’anar a un debat turístic a Barcelona.

Sintonia patriòtica

En qualsevol cas, l’acte va oferir una nova oportunitat perquè Granados escenifiqués la seva sintonia amb la Policia Nacional i reivindiqués la seva vinculació amb els símbols de l’Estat espanyol. Fins al punt que la cap de la Policia Nacional a Tarragona, Alícia Vicente, va resumir aquesta bona sintonia amb una frase significativa: “Ens sentim com a casa”. (Font: Ajuntament de Salou).

En resum, més que una commemoració religiosa, l’acte va tenir un caràcter patriòtic i paramilitar, molt del gust del nostre alcalde.

La Generalitat desencalla el projecte de la rotonda dels Xalets de Salou

 

La Generalitat ha desencallat el projecte de la rotonda dels Xalets de Salou després d’adjudicar definitivament el contracte per redactar-ne el projecte constructiu. L’empresa pública Infraestructures.cat ha encarregat aquesta feina a l’enginyeria Forest, Gestión Integral de Ingeniería, SL, per un import de 64.660 euros.

La futura rotonda ha de permetre l’accés directe a la urbanització dels Xalets de Salou des de la carretera C-31b, que connecta Tarragona amb Salou. La infraestructura respon a una reivindicació històrica dels residents i de l’Ajuntament, ja que actualment els conductors que arriben des de Tarragona han de fer desviaments de diversos quilòmetres per accedir a la zona, passant per la plaça de la Sardana o travessant l’entorn de la Pineda.

Un dels aspectes destacats de la tramitació és que el projecte s’ha impulsat per la via urgent i de manera independent del Pla director urbanístic del complex recreatiu del Hard Rock. Aquesta separació respon a una exigència municipal perquè la millora de l’accés als Xalets de Salou no quedi condicionada al desenvolupament d’aquest projecte.

La intervenció també incorporarà un estudi hidràulic per millorar el drenatge de la zona i reduir el risc d’inundacions. Entre les actuacions previstes hi ha la possibilitat d’habilitar basses de laminació per retenir temporalment l’aigua i regular-ne l’evacuació en episodis de pluja intensa.

A més de facilitar l’entrada a la urbanització, la nova infraestructura ha de servir com a accés directe a la Pineda, amb el vistiplau de l’Ajuntament de Vila-seca.

L’adjudicació actual correspon a la redacció del projecte constructiu, un pas previ a la contractació de les obres. Un cop completada aquesta fase tècnica, la previsió és que els treballs surtin a licitació durant el 2027. (Font: Diari de Tarragona).

Per la seva banda, l’Ajuntament de Vila-seca ha reiterat el seu compromís amb la construcció de la rotonda després que l’alcalde de Salou, Pere Granados, dubtés de la implicació del consistori veí en un projecte que ha de millorar la mobilitat i connectivitat de les urbanitzacions de Cap Salou, malgrat que també afecta terrenys vila-secans. L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha recordat que ha donat suport al projecte des del principi, que manté aquest compromís i que també assumirà la seva part del finançament. (Font: TAC 12).

Jo no demano perdó

 

Cada 12 d’octubre reapareix el mateix sermó: “Res a celebrar”. Espanya ha de demanar perdó pel que va passar fa cinc-cents anys, com si el passat fos una cadena perpètua i com si les generacions actuals haguéssim de carregar amb una cosa que no vam viure. És un discurs cansat i hipòcrita. Mentre aquí es celebra la Hispanitat com un pont cultural, fora alguns insisteixen a reduir-la a una desafortunada caricatura de conquesta i espoli.

I el més cridaner és que molts dels qui aquí i allà ens assenyalen per aquell passat troben avui a Espanya casa, feina, seguretat i oportunitats, sempre que arribin amb bona voluntat. Espanya també ha estat un país d’acollida. Aquesta realitat també compta i no és una contrapartida, no és un pagament moral.

No veig els Estats Units convertir cada 4 de juliol en un exercici de penitència pel desplaçament dels pobles indígenes. No veig el Regne Unit convertir cada celebració nacional en una cerimònia d’expiació per un imperi que va arribar a estendre’s per bona part del planeta. No veig Bèlgica convertir cada celebració nacional en una penitència pels crims comesos al Congo sota Leopold II, un dels episodis més brutals del colonialisme europeu. I tampoc veig Espanya exigint disculpes a França pel cas Bonaparte. Al contrari: continuem rebent els francesos amb els braços oberts.

Alemanya va desenvolupar una política de memòria especialment centrada en el reconeixement dels crims del nazisme, però això no significa que els seus ciutadans actuals hagin de viure en una penitència hereditària.

Cap nació té un passat innocent. Aquí de sants no n’hi va haver cap. Però tampoc Espanya es pot convertir en l’única nació obligada a comparèixer eternament davant del tribunal, mentre en altres societats d’aquell mateix temps existien sacrificis humans, decapitacions i exhibició ritual de caps, en una realitat d’un salvatgisme inimaginable.

I hi ha una cosa més que em resulta especialment curiosa. Quan convé parlar de pecat heretat, molts recorren a la Bíblia. A l’Èxode 20:5 es diu que els pecats dels pares arriben als fills “fins a la tercera i quarta generació”. Però resulta que la mateixa Bíblia també diu una altra cosa. A Ezequiel 18:20 s’afirma: “El fill no portarà el pecat del pare”.

Aleshores, vostès que són tan cristians i recorren a la religió quan els convé, en què quedem?

No hi era.

No vaig conquerir Amèrica. No vaig participar en aquelles guerres. No vaig explotar ningú. No vaig prendre cap decisió contra éssers humans i les seves riqueses. I, sincerament, ni tan sols sé si entre els meus avantpassats hi va haver algun explorador que travessés l’Atlàntic. Però, en qualsevol cas, ja hem superat àmpliament la tercera generació.

Reconec les ombres sense renunciar a les llums. Mirar aquell passat no significa convertir-lo en una condemna permanent del present.

Amèrica no s’explica només en 1492. Després van venir cinc segles d’evolució, cultura, conflictes, mestissatge i vincles a banda i banda de l’Atlàntic. I tampoc no va ser una història exclusivament castellana. Entre els qui van participar en el comerç colonial i se’n van beneficiar hi va haver comerciants i empresaris catalans; alguns van participar fins i tot en la tracta d’esclaus. També aquesta part de la història existeix. També hi va haver malalties, abusos i espoli. Tot forma part d’una realitat molt més complexa que un únic relat.

Aplaudeixo la sobirania de cada país per decidir sobre els seus recursos i les seves explotacions, fins i tot per qüestionar les multinacionals que en fan un abús. Aquesta responsabilitat correspon a cada país.

Agenollar-se sempre no és retre comptes, és viure el dia de la marmota del 12 d’octubre. Un altre llast del wokisme, que no en té prou de canviar els contes d’Andersen i afegir llicències creatives al passat només per quedar bé a la pel·lícula de torn.

Jo no carrego amb pecats aliens. Ja en tinc prou de desfer-me del llegat judeocristià, inculcat en l’educació escolar, de pecats que no he comès.

El llibre de l’Èxode m’eximeix. I el pobre Ezequiel també.

Jo no soc culpable del que van fer altres fa cinc-cents anys.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Necrològica: Estefania Granell Gil

 

Ens ha deixat Estefania (Estelita) Granell Gil, de 97 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dimarts 13 d’octubre, a dos quarts de dotze a l’església de Sant Esteve de Vila-seca. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal a partir de les tres de la tarda.

Oques Grasses no sap volar

 

El grup Oques Grasses ha aconseguit reunir un total de 220.000 assistents en la seva gira de comiat definitiva, celebrada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona.

La banda d’Osona va fer història en exhaurir les entrades per a quatre nits consecutives (7, 8, 9 i 10 d’octubre de 2026), amb una assistència de 55.000 persones a cada concert. Aquesta fita històrica els converteix en la primera banda que canta en català que aconsegueix omplir quatre vegades aquest estadi.

Diuen que 220.000 assistents en quatre dies? Bah, això no és res comparat amb la Festa al Cel: 400.000 persones a Salou. Perdó, “més de 400.000 persones”, segons les sempre objectives dades de l’alcalde.

Granados accepta il·luminar l’Ajuntament amb la bandera espanyola

 

L’Ajuntament de Salou il·luminarà demà la façana de la casa consistorial amb els colors de la bandera espanyola amb motiu del 12 d’octubre, Dia de la Festa Nacional d’Espanya. Així ho va anunciar l’alcalde, Pere Granados (Sumem per Salou-PSC), en resposta a un prec del portaveu del PP, Mario García, durant l’últim ple municipal.

García va demanar que el consistori se sumés a la commemoració de la festivitat amb una il·luminació especial de l’edifici municipal. El regidor popular va argumentar que les administracions públiques també tenen la responsabilitat de contribuir al reconeixement de les efemèrides que formen part del patrimoni comú i dels símbols que representen la nació espanyola.

Segons García, il·luminar la façana amb els colors de la bandera espanyola el 12 d’octubre és una mostra de “respecte institucional” i d’adhesió a la celebració de la Festa Nacional.

Granados va acceptar sense dubtar la proposta: “Prenem nota del seu prec, i aquest any també il·luminarem amb els colors de la bandera espanyola”.

La decisió contrasta amb la posició que va mantenir el govern municipal el setembre del 2024, quan Vox, amb el suport del PP, va presentar una moció per demanar que la façana de l’Ajuntament s’il·luminés amb els colors de la bandera espanyola amb motiu del 12 d’octubre.

En aquell moment, l’equip de govern de Pere Granados va rebutjar la proposta. Durant el debat, l’alcalde va defensar que la data més adequada per fer aquest tipus de reconeixement institucional i constitucional era el 6 de desembre, Dia de la Constitució espanyola.

Tanmateix, el consistori no va il·luminar la façana municipal en aquella data.

Barcelona vol apujar l’IBI fins al 150% als pisos turístics

 

La comissió d’economia de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment una pujada de l’impost sobre béns immobles (IBI) de fins al 150% als habitatges d’ús turístic (HUT). Aquesta mesura, impulsada pel govern municipal del PSC, s’aplicarà de manera progressiva segons el nombre de llicències de cada titular, a partir de l’1 de gener del 2027.

La modificació de les ordenances fiscals s’ha aprovat amb els vots a favor del PSC, BComú i ERC, l’abstenció de Junts i el rebuig del PP i Vox. L’objectiu de l’Ajuntament és “endurir i desincentivar” aquesta activitat econòmica fins al novembre del 2028, data en què el govern de Jaume Collboni té previst extingir les 10.627 llicències turístiques actuals perquè els habitatges s’incorporin al mercat residencial.

L’augment de l’impost es desglossa segons el nombre de llicències de cada propietari: un recàrrec del 50% per als titulars d’un sol pis turístic (3.274 habitatges); del 100% per als qui en tenen entre dues i tres llicències (1.276 habitatges), i del 150% per als qui en tenen quatre o més (6.077 habitatges).

L’Ajuntament de Barcelona s’ha acollit a aquesta regulació fiscal gràcies al nou decret de mesures en matèria d’habitatge aprovat pel govern d’Espanya, que habilita els ajuntaments a aplicar recàrrecs sobre la quota de l’IBI a les llicències turístiques en considerar-les una activitat econòmica diferenciada de l’ús residencial.

El consistori calcula que aquesta mesura generarà un increment d’ingressos d’entre set i vuit milions d’euros anuals. ERC ha demanat formalment que aquests diners es destinin íntegrament a la promoció d’habitatge social.

Després d’aquest tràmit d’urgència a la comissió, la proposta s’obre ara a un període d’al·legacions i se sotmetrà a la votació definitiva al ple municipal del desembre del 2026 per a la seva entrada en vigor.

Salou és el segon municipi de Catalunya amb un volum més elevat de pisos turístics, amb un total de 7.217 habitatges d’ús turístic registrats. El municipi de la Costa Daurada se situa just per darrere de Barcelona i, de fet, podria acabar liderant el rànquing català a partir del 2028 si la capital catalana executa finalment la seva intenció d’extingir totes les llicències.