L’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina celebra mig segle

 

El Santuari de la Mare de Déu de la Pineda acollirà aquest Dilluns de Pasqua la tradicional trobada de l’Aplec, una jornada que combinarà els actes religiosos amb la festa popular i que enguany comptarà amb un element destacat: la celebració del 50è aniversari de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina.

L’organització ha previst un matí ple d’activitats, amb un servei de transport gratuït per a tots els assistents que disposin de la targeta Vilacard.

La jornada començarà a dos quarts d’onze amb el res del Rosari, seguit de la celebració de l’Eucaristia a les onze. Un cop acabada la missa, començarà la festa popular, que enguany tindrà un protagonisme especial amb la commemoració del mig segle de trajectòria de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina.

Durant aquesta part de l’acte, els assistents podran gaudir de danses catalanes en dues parts diferenciades. En la primera, actuaran els grups petit i mitjà de l’esbart. En la segona, es farà una recuperació del ball de la Mare de Déu de la Pineda, una peça coreogràfica amb valor simbòlic i patrimonial per a la comunitat.

Per acabar el matí, a dos quarts d’una, s’ha organitzat un vermut popular, que servirà per compartir germanor i tancar la celebració en un ambient festiu i participatiu.

L’Ajuntament i les entitats col·laboradores conviden tothom a assistir a aquesta cita anual, que reafirma els lligams entre la tradició religiosa, la cultura popular i la identitat local.

A Salou no s’ha previst celebrar cap acte amb motiu del Dia de la Mona. Aquí, amb tanta festa i disbauxa, som més aviat d’agafar una mona. O de fer el mico.

La Setmana Santa d’abans a Salou

 

L’auge creixent del turisme a Salou ha anat diluint, amb el pas de les dècades, unes tradicions que antigament es vivien amb una forta intensitat religiosa i comunitària. Durant els anys cinquanta, la Setmana Santa era una de les celebracions més arrelades al municipi, en un context en què Salou encara no s’havia convertit en el gran pol turístic actual.

Els actes començaven a l’església de Santa Maria del Mar, on els altars es guarnien amb espelmes, flors i teles, creant un ambient solemne. Des d’allà sortien les processons que recorrien els carrers del nucli antic fins al passeig de les Palmeres, amb una participació notable dels veïns.

El Divendres Sant es vivia amb un respecte rigorós: es complia estrictament la prohibició de menjar carn i el poble mantenia un ambient de silenci i dol generalitzat.

A finals de la dècada dels cinquanta, Salou va començar a rebre els primers estiuejants i visitants de cap de setmana. Tot i això, el caràcter de les celebracions continuava sent majoritàriament local i devot, encara lluny de la transformació turística que arribaria anys més tard.

Les imatges, datades el 1955 i publicades pel Centre d’Estudis Salouenc, formen part del fons Joan Sardiña i esdevenen un testimoni gràfic d’aquella època. Entre els participants s’hi poden identificar Ramon Blasi (a dalt, portant el Crist), el seu germà Esteve, Félix Gacho, Salvador Ginovart, Manolo Tomàs, Anton Maria Alcové i Esteve Ferrán, entre altres.

Cambrils, Tarragona i Reus encara mantenen aquesta tradició, però a Salou la Setmana Santa ha anat perdent progressivament el seu caràcter popular i religiós, eclipsada per la pressió turística i el canvi de model de municipi, que ha passat de ser una comunitat marinera a una destinació turística internacional sense personalitat.

Granados confirma que repetirà com a candidat de FUPS

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha reiterat la seva voluntat de tornar a encapçalar la candidatura de FUPS a les eleccions municipals de l’any vinent. Segons ha explicat, la decisió respon a una petició unànime del seu partit formulada fa dos anys en assemblea.

Granados, que també és secretari general de FUPS, ha assegurat que afronta el repte amb “més il·lusió que mai”, destacant els projectes en marxa i els que es preveuen impulsar en els propers anys. “Treballem pel progrés del municipi i, sobretot, per millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones”, ha afirmat. (TAC 12).

Tot apunta que repetirà la coalició electoral amb el PSC sota la fórmula Sumem per Salou-PSC, amb Granados com a cap de cartell.

L’alcalde que no escolta ningú

Per justificar la seva continuïtat, Granados recorre al mateix discurs que està repetint des del 2009, quan va ser investit alcalde gràcies a una moció de censura, deixant clar que amb ell com a alcalde Salou és com un disc ratllat. 

Si Granados de debò sortís al carrer i escoltés la gent, s’adonaria que tothom n’està fart d’ell i que ningú no el vol un altre cop a l’Ajuntament.

USAP carrega contra Vox i defensa la presència d’immigrants

 

Unidos Salou Acció Plural (USAP) ha emès un comunicat en què defensa Salou com una ciutat construïda amb l’aportació de persones procedents de diversos orígens, una realitat que, segons afirma, cal reivindicar davant l’augment de discursos que qüestionen el paper de la immigració, tal com fa Vox i la ultradreta. 

Segons l’escrit, milers de persones immigrants han contribuït al creixement del municipi treballant, emprenent i formant les seves famílies a la ciutat. En aquest sentit, alerten que cada cop són més freqüents els missatges que presenten la immigració com un problema, malgrat que, asseguren, la realitat demostra el contrari.

Salou seria “inviable” sense els nouvinguts

USAP recorda que sectors essencials com l’hostaleria, la neteja, la construcció, el comerç, l’agricultura o la sanitat depenen en gran manera de la mà d’obra estrangera. En una ciutat com Salou, amb una economia fortament vinculada al turisme i als serveis, consideren que prescindir d’aquest col·lectiu seria “inviable”.

La formació també fa referència a un informe de l’Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia del Govern d’Espanya, que adverteix que una reducció del 30% de la immigració podria comportar una pèrdua de 15 milions d’habitants, nou milions de treballadors menys i una caiguda del PIB del 22%. A més, es veurien afectats sectors com l’agricultura i la restauració, amb la desaparició de milers d’explotacions i establiments.

Mà d’obra en sectors clau

Així mateix, apunten que, segons diversos estudis, cada treballador hauria d’aportar fins a 2.000 euros anuals addicionals per sostenir el sistema de pensions si disminuís la immigració, alhora que s’agreujaria la manca de mà d’obra en sectors clau.

Davant aquest escenari, i en referència directa a Vox, USAP defensa la necessitat de promoure la convivència, el respecte i la cohesió social, així com de reconèixer el paper imprescindible de les persones immigrants en el funcionament diari de la ciutat.

“Salou no s’entén sense la seva diversitat, i el seu futur només es pot construir comptant amb tothom”, conclou la formació. (Font: USAP).

Necrològica: Joan Trigos Torrella

 

Ens ha deixat Joan Trigos Torrella, de 66 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dilluns 6 d’abril, a les cinc de la tarda al tanatori municipal de Vila-seca. Vetlla: sala 3. Posteriorment serà incinerat a Reus.

Salou incorpora el sistema NAGI a la seva piscina intel·ligent

 

L’Ajuntament de Salou ha implantat el sistema NAGI, una tecnologia innovadora que proporciona dades en temps real als nedadors -com ara llargs recorreguts, distància o temps- i que, alhora, connecta directament amb els socorristes per reforçar la seguretat a l’aigua.

Aquesta eina, pensada per a tots els perfils d’usuaris (famílies, esportistes, escoles i gent gran), millora l’experiència de bany i subratlla el compromís del municipi amb la salut, el benestar i la qualitat esportiva.

A més dels avantatges per als usuaris, el sistema NAGI també comporta beneficis ambientals i de gestió. Els sensors intel·ligents permeten optimitzar els recursos hídrics i energètics: mantenen la qualitat de l’aigua, redueixen el consum energètic i alerten de possibles anomalies per fer una gestió més sostenible de les instal·lacions.

Amb aquesta aposta tecnològica, Salou es posiciona com un referent en la modernització dels equipaments esportius municipals, tot combinant seguretat, eficiència i sostenibilitat.

Dones de Salou: la Paquita, l’Antonieta, l’Emília i la Carme

 

La memòria col·lectiva de Salou es construeix també a partir de les històries personals de les seves dones. Així es va posar de manifest en la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, celebrada al Casal de les Dones i impartida per Joan Sardiña, on es van recuperar fotografies i testimonis del passat del municipi.

Una de les imatges és una fotografia de l’any 1935, presa al costat d’una caseta de la platja de Salou, en què apareixen Paquita Gascó, Antonieta Sardiña, Emília Saiz i Carme Guijarro. Quatre noms propis que permeten resseguir l’evolució social i econòmica de la vila al llarg del segle XX.

Emprenedores

Paquita Gascó Todosantos va ser una de les pioneres de l’emprenedoria femenina al municipi, en obrir una perruqueria de dones l’any 1940, que posteriorment va passar a mans de la seva germana Pepita. El seu pare, Vicent Gascó, originari d’Albal (País Valencià), va treballar com a mosso d’estació a Salou a la Companyia dels Ferrocarrils del Nord i més endavant com a porter del cinema Marina.

Antonieta Sardiña Gombau, filla de Joaquim Sardiña Ferran i Sebastiana Gombau Simó, es va casar amb Francisco Expósito i va morir poc després d’acabar la Guerra Civil, deixant testimoni d’una generació marcada per un dels períodes més convulsos de la història recent.

La cartera del poble

Per la seva banda, Emília Saiz Devesa, casada amb Joaquim Aragonés (fundador del cinema Miramar de Salou), va treballar de jove com a cartera. Recollia les cartes al vagó correu a l’estació de Renfe i les repartia per tot el municipi, una tasca clau en una època en què les comunicacions eren molt més limitades.

Finalment, Carme Guijarro Orts, filla de Juan Guijarro Martín i Francisca Orts Minguet, va néixer a Corbelle (Ourense), on el seu pare estava destinat com a carrabiner a la caserna de Bande. Posteriorment, es va casar amb Salvador Durán Martínez, natural de Cambrils i nascut el 1918 en una família vinculada als Ferrocarrils del Nord.

Aquestes quatre dones representen una part essencial de la història de Salou: la del treball, l’esforç i l’arrelament d’una comunitat que es va anar configurant amb aportacions de diferents orígens. La seva memòria, recuperada en actes com aquest, contribueix a entendre millor el passat i la identitat del municipi.

L’aparcament de les pedres

 

L’Ajuntament de Salou va anunciar a mitjan març la posada a disposició de 1.097 places gratuïtes d’aparcament repartides en diversos punts del municipi, amb l’objectiu de garantir una mobilitat més còmoda, ordenada i sostenible. Un dels espais destacats era el pàrquing del carrer Carles Roig, a la zona de Barenys, amb una capacitat de fins a 500 vehicles.

Tanmateix, la realitat sobre el terreny dista força de les proclames municipals. Les obres de desviament del barranc han deixat aquest espai ple de pedres (que han de ser utilitzades per reforçar la canalització), fet que ha reduït considerablement la superfície útil per estacionar.

D’aquesta manera, el que havia de ser un gran aparcament gratuït s’ha convertit, aquesta Setmana Santa, en un aparcament de pedres amb capacitat limitada i poc pràctica per als conductors, que ahir ja estava ple.

Necrològica: Fernando Uriel Gil

 

Ens ha deixat Fernando Uriel Gil, de 58 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà avui, dissabte 4 d’abril, a les quatre de la tarda a la sala del cementiri de Vila-seca.

Rescatats dos piragüistes amb hipotèrmia davant del cap de Salou

 

Dos piragüistes van ser rescatats ahir al vespre davant del cap de Salou després de quedar-se sense forces i patir símptomes d’hipotèrmia. L’operatiu, coordinat per Salvament Marítim, va permetre localitzar-los i traslladar-los a port en poc més de mitja hora.

L’avís es va rebre a les 20.40 hores a través del 112, després que un tercer piragüista, que formava part del grup, aconseguís arribar a terra i alertés de la situació dels seus companys.

Els controladors marítims van activar immediatament un dispositiu amb l’helicòpter Helimer 204, la unitat Salvamar Fomalhaut i una embarcació de la Guàrdia Civil. Paral·lelament, es va establir contacte telefònic amb els afectats, tot i que no es va poder determinar amb precisió la seva ubicació.

Amb la Salvamar Fomalhaut ja navegant per la zona, els controladors van aconseguir guiar l’embarcació fins als piragüistes. A les 21.00 hores van ser localitzats i, només dos minuts després, ja es trobaven a bord.

Un cop efectuat el rescat, es van desmobilitzar l’helicòpter i els efectius de la Guàrdia Civil, mentre que, a través del 112, es van activar dues ambulàncies del SEM al port. La Salvamar Fomalhaut va atracar a les 21.26 hores.

Segons fonts de l’operatiu, un dels afectats va ser atès a bord de l’embarcació i l’altre ja a l’ambulància. Tots dos van ser traslladats posteriorment a l’hospital. (Font: Salvament Marítim).

Alexander Domene es proclama campió de Catalunya d’escacs sub-18

 

Alexander Domene, del Club d’Escacs Salauris, s’ha proclamat campió de Catalunya Individual per Edats, disputat del 28 de març al 2 d’abril a Lloret de Mar. El jugador, amb títol de mestre FIDE, s’ha proclamat campió de Catalunya en la categoria sub-18 després d’una actuació brillant, amb 8,5 punts de 9 possibles.

Domene ha completat un torneig gairebé perfecte, jugant amb ambició i demostrant una gran solidesa en totes les partides, fet que li ha permès sumar 26 punts d’ELO FIDE i confirmar el seu excel·lent moment de forma.

Océane Clerc, subcampiona sub-14

En la mateixa competició, Océane Clerc també ha signat una actuació molt destacada en la categoria sub-14. Amb 5 punts de 9, ha aconseguit incrementar el seu ELO FIDE en 37 punts i escalar 17 posicions respecte al seu rànquing inicial. A més, s’ha proclamat subcampiona femenina sub-14 de Catalunya, culminant un torneig molt sòlid.

El Club Escola Escacs de Salou valora molt positivament aquests resultats, que consideren fruit de l’esforç, la dedicació i la passió pel joc dels seus jugadors en una de les cites més importants del calendari català. (Font: Club Escola d’Escacs Salou).

Granados vol que la Legió desfili a Salou per Setmana Santa

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, vol reforçar la seva vinculació amb l’estament militar, i per això demanarà que la Legió espanyola visiti el municipi durant la Setmana Santa i hi participi en una desfilada especial. L’objectiu, segons fonts properes, és incorporar els coneguts nuvis de la mort a una celebració amb segell propi.

Granados, habitual en actes com jures de bandera, celebracions castrenses o esdeveniments aeris com la Festa al Cel, planteja així traslladar a Salou una tradició fortament arrelada en altres punts de l’Estat. En aquest sentit, la proposta preveu que els legionaris no només custodiïn imatges religioses, com és habitual, sinó que també rendeixin honors institucionals a les autoritats locals.

Com a Màlaga

Actualment, la presència de la Legió durant la Setmana Santa està especialment vinculada a la ciutat de Màlaga, on forma part d’un ritual amb una gran càrrega simbòlica i devocional. Tot i això, l’alcalde salouenc estaria disposat a impulsar una versió pròpia d’aquesta tradició al municipi.

Segons les mateixes fonts, el recorregut podria incloure el passeig marítim, una aturada destacada davant l’Ajuntament i una salutació formal a l’alcaldia a toc de trompeta. 

De moment, la iniciativa no ha estat confirmada oficialment, però ja ha generat expectació i debat entre veïns i observadors de la política local, que també es pregunten si hi haurà cabra. (Font: Tururut Viola News).

Salou crearà una confraria de penitents presidida per l’alcalde

 

Salou podria fer un pas més en la seva singular manera d’entendre la deriva messiànica del seu alcalde: l’Ajuntament estudia la creació d’una confraria de penitents que desfilaria cada Setmana Santa i que estaria presidida pel mateix alcalde, Pere Granados, amb l’objectiu de “deixar constància del gran sacrifici” que fa pel bé de la ciutat.

La iniciativa, que barreja a la vegada devoció i submissió al líder, vol reconèixer públicament l’esforç diari del cap del govern municipal, de qui es diu que treballar sense descans i atén amb absoluta celeritat qualsevol queixa ciutadana, encara que de vegades aquestes acabin perdudes en algun calaix burocràtic.

Quina creu!

La confraria, que s’anomenaria Germandat del Mal Pas, la Congregació de la Calamitat o fins i tot Granados, Quina Creu!, comptaria amb una jerarquia pròpia inspirada en l’imaginari romà. Tot i que alguns membres del seguici no podrien lluir el rang de centurió, un cop comprovat que han falsificat els seus currículums i no passen de simples legionaris a peu dret.

Els actes fundacionals de la nova confraria inclourien processons simbòliques pels carrers del municipi, amb passos representant viatges per Europa, dinars i festes diverses, a més de promeses incomplertes. 

Des del consistori no s’ha confirmat oficialment la iniciativa, però tampoc s’ha desmentit, tot i que reconeixen que fora una magnífica idea per explicar el dia a dia de la rocambolesca política local. (Font: Tururut Viola News).

Salou patrocina el retorn a la Lluna amb la missió Artemis II

 

La cursa espacial ha tornat a fer un pas de gegant. Dijous passat va enlairar-se amb èxit la càpsula Orion, que completarà un vol lunar de deu dies en el marc del programa Artemis II. Es tracta de la primera missió tripulada que s’aproxima a la Lluna en més de cinquanta anys, des dels temps del programa Apol·lo, culminat el 1972.

La nau viatja impulsada pel Space Launch System (SLS), el coet més potent construït fins ara per la NASA, capaç d’enviar humans més enllà de l’òrbita terrestre amb una força mai vista des de l’era daurada de l’exploració espacial.

Però el que fins ara no havia transcendit és un detall força important: la missió compta amb el patrocini de l’Ajuntament de Salou. Una col·laboració discreta, però coherent amb la trajectòria del consistori.

Nou segell del municipi

L’expedició, formada per quatre astronautes, portaria així el segell d’un municipi que, segons el parer general, té el seu alcalde “sovint a la Lluna”. Una afirmació que trobaria ara una curiosa materialització en aquesta aventura espacial.

Des del govern local no s’ha confirmat oficialment aquest suposat patrocini, però tampoc s’ha desmentit. Mentrestant, la missió continua el seu rumb cap a l’entorn lunar, amb la mirada posada en el futur retorn de l’ésser humà a la superfície del satèl·lit.

Sigui com sigui, Salou ja pot presumir d’haver fet un petit salt… cap a l’espai. I, qui sap, de postular-se pròximament com a Capital Catalana dels Llunàtics. (Font: Tururut Viola News).

La cova del carrer Escala Dei

 

Un forat a la via pública, en un punt molt concorregut per la gent, ha encès l’alarma entre alguns veïns de Salou. Es troba a la cruïlla dels carrers Escala Dei i Barcelona, on una estructura d’obra amb funció de ventilació presenta una de les reixes laterals trencada, concretament la que dona al carrer Escala Dei.

Tal com es pot observar, l’obertura és prou gran perquè hi pugui caure una persona, especialment un infant. De fet, una dona ja ha alertat la Policia Local d’aquesta situació, advertint del risc d’un resultat fatal en cas d’una ensopegada o, simplement, per la curiositat d’un menor.

La ubicació, en plena via urbana i en una zona de pas habitual, incrementa encara més el perill. La manca d’una tapa o d’un sistema de protecció adequat posa en evidència una situació de deixadesa que preocupa els veïns.

Salou s’agermana amb Montsó i arracona la llengua catalana

 

L’Ajuntament de Salou va aprovar en el darrer ple municipal l’agermanament amb el municipi de Montsó (Osca). La proposta va tirar endavant amb el suport unànime de tots els grups municipals, segons ha informat el consistori. (Font: Ajuntament de Salou).

L’acord reforça els vincles institucionals entre ambdues localitats i obre la porta a futurs intercanvis culturals, socials i econòmics.

No vol rectificar

Cal puntualitzar, però, que en català, el nom de la ciutat aragonesa és Montsó (no Monzón), però l’alcalde de Salou, Pere Granados, utilitza sempre la forma castellana per referir-s’hi.

Aquest fet contrasta amb el discurs del mateix alcalde, que ha defensat que “Salou sempre serà Capital de la Cultura Catalana” i que el nomenament del 2025 “només és un punt i seguit”. (Font: Diari de Tarragona).

Novament, Granados grinyola a l’hora de promoure un dels elements claus de la nostra identitat: la llengua.

Salou no és Barcelona (però el seu problema d’habitatge pot ser pitjor)

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha reiterat el seu rebuig al decret de la Generalitat que regula els habitatges d’ús turístic amb l’argument que no es pot tractar igual Barcelona que Salou, atès que “la problemàtica de l’accés a l’habitatge és diferent”. (Font: Ajuntament de Salou).

I és cert. És diferent. Però diferent no vol dir que el problema sigui menor. De fet, aquí la realitat pot ser fins i tot més dura perquè, mentre que a Barcelona la situació és ben coneguda (preus disparats, alta demanda estructural, pressió inversora), a Salou ha desaparegut del mercat immobiliari el lloguer anual. Fins al punt que per trobar un pis de lloguer per viure-hi tot l’any és una tasca titànica, gairebé impossible, amb uns preus que expulsen la població resident cap a altres municipis.

Massificació turística

La culpa de tot això és evident: la massificació del turisme. Una part molt significativa del parc d’habitatges es destina a usos vacacionals o estacionals, reduint al mínim l’oferta de tot l’any.

El debat de fons no hauria de ser si Salou és o no comparable a Barcelona, sinó si el nostre model turístic és compatible amb garantir el dret a l’habitatge de qui hi viu tot l’any. I aquí és on l’Ajuntament falla.

Vox denuncia el tracte vexatori de l’alcalde a la seva portaveu

 

Vox ha publicat un vídeo en què mostra el tracte de menyspreu que repetidament rep la seva portaveu a Salou, Anabel Rodríguez, per part de l’alcalde, Pere Granados, als plens municipals. 

“Sigui educada. No, no, calli ja. Calli ja, si us plau. S’està tornant bocamolla, senyora masculina. Jo sé que a vostè li agrada el cacareig. Siguem seriosos. Li agrada el gallineig, deixi de cacarejar una vegada més. Vostè és una persona mal educada. Vostè és una provocadora, generadora d’odi”.

“Així tracta l’alcalde de Salou una regidora de l’Ajuntament. Aquesta és la imatge que mereixen els veïns del seu alcalde?”, es pregunta la formació ultra. Tot i que al final no se sap qui és més ultra.

Granados culpa Cambrils de permetre el top manta

 

A l’alcalde Pere Granados li van preguntar com està la situació amb el top manta? I sabeu què va contestar? Doncs que “Salou no en té, aquí no existeix. La venda està justament al límit del nostre municipi amb Cambrils, on està autoritzada i amb un horari concret”. 

“Jo li demanaria a Cambrils que faci el favor i que, si volen tenir top manta, el retirin del límit de Salou, perquè a nosaltres això ens perjudica, sobretot la nostra imatge”. (Font: Diari Més).

En resum: que Cambrils autoritza el top manta i regula aquesta venda ambulant il·legal per tal de perjudicar Salou. El que no diu l’alcalde és que els venedors i les seves mercaderies entren des de Salou, i que a ell ja li va bé que el problema el tinguin a l’altre costat i no al seu. Com també que ha rebutjat totes les peticions de reunions que li proposava Cambrils per resoldre de manera conjunta el conflicte. 

Dones de Salou: les nenes de l’escola del carrer Barcelona

 

Aquesta fotografia de l’any 1935 recupera la memòria d’un grup de nenes que assistien a l’escola situada al carrer Barcelona, en un edifici que avui ocupa la botiga de roba Fernan’s, fent cantonada amb el carrer Carril. La imatge forma part de la col·lecció que el Joan Sardiña va presentar durant la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, celebrada al Casal de les Dones.

El fons de la fotografia correspon a la paret de l’edifici on es trobava l’escola, ubicada al primer pis. L’escena mostra les alumnes acompanyades de la seva mestra, Milagros Consarnau Sabaté, una de les docents que van exercir a Salou en aquell període.

De fet, entre els anys 1900 i 1935, el municipi va comptar amb una àmplia nòmina de mestres que van contribuir a la formació de diverses generacions. Entre elles hi figuren Maria Vaquero Adam (1900), Clara Piñol Abella (1902), Antonia López Celaya (1902), Teresa Roigé Batet (1903, interina), Elisa Menéndez Pellicer (1903), Maria Muria (1910), Carme Martorell (1910-1911), Teresa Sevil (1910-1911), Clotilde Robert (1911, interina), Carme Martorell Martí (1912), Rosa Pijoan Domènech (1915), Milagros Consarnau Sabaté (1923-1924 i 1930-1935), Maria Montserrat (des de 1927 fins a la jubilació), Luisa Vidal (1927, interina), Montserrat Freixa (1928 fins a la jubilació), Dolores Batet Canellas (1928) i Elisa Rosa Cros (1928).

Les alumnes

A la imatge hi apareixen diverses alumnes, entre les quals s’han pogut identificar Tecla Salceda Bigorra, Paquita Gascó Todosantos, Rosita López, Felisa Jorge Campos, Lola Alcové Roca, Carme Figueras Vidal, Rosita Figueras, Cinteta Arbós Aragonés, Engracia Olivenza, Carmina Gacho Bargalló, Carme Brull Vaqué, Mercè Alcoberro Forné, Pepita Orts Cabrera, Maria Teresa Bargalló, Pepita García Fosch, Agustina Orts Solanes, Pepita Gascó Todosantos, Hortensia Cherta Loriente, Cinteta Orts Solanes, Paquita Gombau i Lolita Cherta Loriente, així com altres nenes que no han pogut ser identificades.

El context educatiu de l’època també incloïa iniciatives com les colònies escolars organitzades per l’Ajuntament de Reus. Inicialment concebudes per motius de salut (amb estades a l’aire lliure, exercici físic i allunyament de focus epidèmics), aquestes activitats van evolucionar cap a una funció pedagògica més àmplia, especialment durant el període de la Segona República.

La fotografia, més enllà del seu valor documental, esdevé un testimoni viu de la història educativa i social de Salou, i posa en relleu el paper fonamental de les dones (mestres i alumnes) en la construcció de la memòria col·lectiva del municipi.

Parla l’expert en estacions

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha expressat dubtes sobre la futura estació intermodal de Vila-seca, assegurant que “no donarà un bon servei” i que “no és veritablement una intermodal”.

Segons ha explicat, el projecte actual s’allunya del plantejament inicial previst fa un quart de segle. “Ho era la que estava prevista l’any 2001 i que tocava l’aeroport, connectant el transport aeri. Es perd una gran oportunitat i tindrem una estació més aquí, com passa al Camp de Tarragona, desubicada, sense un servei real”, ha afirmat. (Font: Diari Més).

Veus, en canvi, l’estació que no està gens, però gens desubicada és la de Salou, a PortAventura, amb l’afegit que hi passen trens. Bon un, Granados, per parlar de trens!

L’alcalde que no serveix per a res més

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, que ocupa el càrrec des del 2009, ha anunciat la seva voluntat de tornar a presentar-se a les eleccions municipals de maig de l’any vinent.

Granados va entrar com a regidor el 1995 i va accedir a l’alcaldia gràcies a una moció de censura contra el PSC que va prosperar amb el vot trànsfuga del regidor Marc Montagut (CDC). Des d’aleshores, ha mantingut el lideratge del consistori de manera continuada i cesarista, i aspira a revalidar el càrrec amb el mateix partit al qual va arrabassar l’alcaldia fa tres lustres.

El conte de mai acabar

L’alcalde ha defensat la seva continuïtat apel·lant a la vitalitat del municipi i als projectes en marxa. “Salou és un municipi molt dinàmic. No parem de fer coses. Hem d’acabar moltes obres projectades i començades. Durant aquest any acabarem el que hem començat. Hem asfaltat molts carrers, ara ens centrem en les voreres... La idea és seguir la mateixa línia i millorar l’espai urbà”, ha afirmat. (Font: Diari Més).

És a dir, Granados vol continuar fent allò que ha estat incapaç de fer en disset anys de mandat. I encara espera el nostre vot de confiança!

Oh, quina sorpresa: Granados es torna a presentar!

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, i secretari general de FUPS, ha avançat que té la voluntat de tornar a encapçalar la candidatura del seu partit a les eleccions municipals de l’any vinent.

Segons ha explicat, la decisió respon a una petició interna de la formació. “El meu partit, fa un parell d’anys, en una assemblea, em va demanar continuar. Esperem la designació del candidat en el seu moment i veurem què passa, però ganes en tinc”, ha declarat.

Nova etapa?

Granados ha assegurat que afronta aquesta nova etapa amb confiança. “Em veig més fort que mai, perquè, en primer lloc, tenim un projecte polític basat en el progrés pel municipi i en la millora de la qualitat de vida de les persones. Tenim un projecte i, evidentment, és il·lusionant. I la il·lusió dona moltíssima força”, ha afirmat. (Font: Diari Més).

Val a dir que el PSC ha transmès a l’executiva local que Granados serà un altre cop el candidat de Sumem per Salou-PSC, la coalició amb què l’actual alcalde ja es va presentar a les últimes eleccions municipals.

L’Ajuntament de Salou alerta de possibles ventades

 

L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa una campanya informativa per prevenir els efectes de les possibles ventades que es puguin registrar al municipi. A través de les xarxes socials, el consistori recorda a la ciutadania una sèrie de recomanacions bàsiques per minimitzar riscos.

Així, aconsella tancar i assegurar portes, finestres i tendals, amb l'objectiu d'evitar danys materials i prevenir accidents causats per objectes que puguin desprendre’s.

Compte amb el mobiliari urbà!

També recomana vigilar el mobiliari urbà i tot allò que pugui caure, especialment en zones amb arbres, fanals o elements de carrer que puguin resultar inestables davant de ràfegues intenses de vent.

A més a més, demana seguir les indicacions de les autoritats i els mitjans oficials, per estar atents a possibles actualitzacions de l'avís i conèixer les mesures de seguretat que es puguin activar.

La iniciativa municipal pretén sensibilitzar la població sobre la importància de prendre precaucions davant de fenòmens meteorològics adversos.

El regidor Marçal Curto entra el Llibre Guinness dels Rècords

 

El regidor Marçal Curto ha entrat al Llibre Guinness dels Rècords després de repetir fins a 3.357 vegades consecutives la frase “No dimitiré” durant l’últim ple municipal.

La xifra coincideix, curiosament, amb l’import en euros que percep mensualment el regidor (14 pagues, en total).

En un gest que ell mateix va qualificar de “generós”, i equiparable amb e que va adoptar Corinna Machado amb Donald Trump, Curto, conegut també com el Rubiales de Salou, es va mostrar disposat a compartir el reconeixement amb la resta de membres de l’equip de govern que també han anunciat que no dimitiran arran de la polèmica pels currículums falsos. (Font: Tururut Viola News).

Els turistes venen a Salou a descansar (II)

 

Aquest vídeo mostra clarament el contrast que es viu en moltes localitats turístiques com Salou. S’hi pot veure des d’un balcó d’un carrer amb edificis d’apartaments i arbres una màquina de neteja viària que emet un fort soroll ensordidor constant a dos quarts de vuit del matí, quan una part important de la població (tant residents com visitants) encara dorm. 

Salou és una destinació turística familiar (i esportiva), com sovint pregonen els nostres responsables municipals. Per això, aquest excés de soroll contradiu el discurs institucional. 

La tecnologia hauria de servir per minimitzar impactes, no per amplificar-los. Queda clar, doncs, que a Salou la jornada de neteja comença amb molta força!

Per cert, que passin els camions de la brossa a les tres de la matinada, tampoc ajuda.

El vídeo de Carlos Barbero el podeu veure aquí.