Els preus dels habitatges es disparen a Salou i Cambrils

 

Salou i Cambrils encapçalen els preus de l’habitatge a la demarcació de Tarragona. Comprar un pis en aquests dos municipis de la Costa Daurada costa gairebé 1.000 euros més per metre quadrat que fer-ho a Tarragona o Reus. Així ho posa de manifest un estudi de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, que atribueix aquesta diferència a la forta pressió de la demanda als municipis del litoral.

Segons les dades de l’estudi, Salou ocupa la primera posició, amb un preu mitjà de 2.422,11 euros per metre quadrat. L’import mitjà de les operacions de compravenda se situa en 185.717,95 euros per habitatge.

Cambrils registra un preu de 2.378,66 euros per metre quadrat, molt a prop de Salou. Tanmateix, és el municipi on el valor mitjà de les operacions de compravenda és més elevat, amb 218.269,62 euros per habitatge.

La diferència és considerable respecte de Tarragona i Reus, on els preus se situen al voltant dels 1.500 euros per metre quadrat. Això representa una bretxa que s’aproxima als 1.000 euros per metre quadrat entre els municipis costaners i les principals ciutats de l’interior.

Altres poblacions del litoral també presenten preus elevats. És el cas de Torredembarra, amb 2.157,68 euros per metre quadrat, i Calafell, amb 1.933,49 euros.

L’encariment de l’habitatge als municipis turístics ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre les mesures necessàries per garantir l’accés a un habitatge assequible. En aquest debat hi ha dues posicions clarament diferenciades.

La Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona defensa que la solució estructural demana ampliar el parc immobiliari i construir més habitatges. L’entitat considera que les actuals regulacions del Govern endureixen les condicions per als propietaris i contribueixen a reduir l’oferta de pisos de lloguer de llarga durada.

En canvi, el Sindicat de l’Habitatge de Tarragona rebutja que la construcció de més habitatges sigui la resposta al problema. El sindicat assenyala la proliferació de segones residències, pisos turístics i habitatges buits com alguns dels factors que agreugen la situació. La seva proposta passa per un model d’habitatge “universal, gratuït i de qualitat”, basat en l’expropiació als grans tenidors i la rehabilitació del parc immobiliari existent.

Davant d’aquesta situació, els ajuntaments també han començat a plantejar mesures per intentar incrementar l’oferta d’habitatge residencial.

A Salou, el consistori ha aprovat un Pla Local de l’Habitatge que preveu afavorir la construcció d’uns 3.400 habitatges, dels quals 1.700 serien de protecció oficial.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Cambrils aplicarà una bonificació del 90% de l’IBI als propietaris que retirin els seus immobles del mercat turístic o vacacional i els destinin al lloguer residencial de llarga durada. (Font: ACN).

Més de 2.000 racions de paella? El vecino va de rècord en rècord

 

L’Ajuntament de Salou assegura que durant el dinar popular de la Festa de la Segregació es van repartir “més de 2.000” racions de paella (el més que no hi falti). Una xifra espectacular, extraordinària, sobretot si tenim en compte que enguany hi havia menys gent que en edicions anteriors.

És cert que a Salou estem acostumats a les xifres estratosfèriques (als rècords) cada vegada que el vecino organitza una festa. Per això, aquesta vegada no podia ser menys. Però tinc la sensació que si és veritat que es van repartir més de 2.000 racions, potser algú ha fet d’or amb les comissions o ens han estafat. O es va fer un fart de repetir.

Ah, calla, que ara hi caic! Segur que devia haver-hi algun comensal es va posar les botes amb la paella, en representació de tots Vecinos de Salou.

A la foto del pavelló s’hi veuen entre 35 i 45 taules. Cada taula sembla tenir entre 10 i 14 persones de mitjana, tot i que algunes tenen espais buits. Això dona una forquilla d’uns 450 a 650 assistents, amb una estimació molt optimista de 550 persones, ja que el més probable és que, amb sort, hi hagués uns 350 assistents.

Zhukova exigeix a Granados que posi fi als atacs de Vecinos de Salou

 

Elena Zhukova, regidora de l’Ajuntament de Salou i candidata a l’alcaldia per Salou per viure-ERC, ha demanat a l’alcalde, Pere Granados, que actuï perquè s’acabin els atacs personals, racistes i masclistes que publica el compte Vecinos de Salou.

Zhukova recorda que aquests atacs no s’han dirigit únicament contra ella. El mateix compte ha assenyalat David Martí, company de candidatura; Míriam Martínez, exregidora d’ERC; regidors i exregidors de diferents formacions polítiques, i també periodistes. “No és un tema entre l’alcalde i jo. És un tema de respecte cap a moltes persones de Salou. Ningú no hauria de ser objecte d’aquests atacs, pensi el que pensi o vingui d’on vingui”, afirma.

La regidora posa l’accent en el fet que ja s’ha retirat una publicació del mateix compte que afectava l’entorn del PSC. Considera que aquest precedent demostra que, quan hi ha voluntat d’actuar, es pot fer. “Si es va poder retirar aquella publicació, també es poden retirar les altres. El respecte ha de ser igual per a tothom”, assenyala.

Les informacions publicades han relacionat el compte amb el correu electrònic de l’Alcaldia.

Per aquest motiu, Zhukova considera que Pere Granados ha d’assumir la responsabilitat d’aclarir la situació i posar-hi fi. “Li demano que faci servir la seva autoritat. Que exigeixi a qui calgui que aquests atacs s’acabin, i que s’acabin ja”, reclama.

Zhukova planteja dues alternatives sobre el futur del compte. Si no té cap finalitat d’interès per a Salou i per als seus veïns, considera que s’hauria d’eliminar. Si, en canvi, la intenció és informar sobre l’actualitat del municipi, defensa que aquesta informació es faci des d’un canal institucional, amb el nom de l’Ajuntament, una persona responsable al darrere i unes normes clares, com passa amb la resta de canals municipals. “Informar, sí. Insultar des de l’anonimat, no”, resumeix.

Pel que fa a l’ús de recursos municipals, Zhukova explica que va preguntar directament a l’alcalde si s’havien fet servir diners, mitjans o personal de l’Ajuntament. Granados li ha respost que no s’ha fet servir cap d’aquests recursos. Tot i això, la regidora considera que encara hi ha qüestions que cal aclarir.

Per aquest motiu, demana la intervenció del Comitè d’Ètica de l’Ajuntament perquè s’investigui la situació i s’estableixin les garanties necessàries per evitar que els correus institucionals municipals es puguin utilitzar per registrar o verificar perfils falsos o anònims a les xarxes socials. “No dono el tema per tancat. Encara calen explicacions”, afirma.

La regidora també denuncia que una part dels atacs s’han centrat en el seu origen. “A mi m’han atacat per on vaig néixer. Jo no vaig triar on néixer. Vaig triar Salou. I aquí vull viure i treballar”, recorda.

Finalment, Zhukova reivindica que continuarà exercint les seves responsabilitats dins del govern municipal, però insisteix que això no pot anar en detriment de l’exigència de transparència i respecte dins de la institució. “Som al govern per fer que Salou funcioni. Per això demanem que la casa estigui neta. Un govern que treballa en equip no pot tolerar comptes que ataquen veïns, regidors i periodistes”. (Font: Salou per Viure-ERC).

Zhukova trenca el silenci: “El meu alcalde em deu explicacions”

 

El cas Vecinos de Salou continua sumant episodis i traspassant l’àmbit de la política municipal. La controvèrsia ha arribat als mitjans de comunicació d’àmbit català, mentre la regidora d’ERC i sòcia de govern, Elena Zhukova, reclama explicacions a l’alcalde, Pere Granados, per la vinculació del seu correu electrònic institucional amb el compte anònim de xarxes socials.

Zhukova va ser assenyalada pel perfil fals Vecinos de Salou amb un fotomuntatge que afirmava: “Esquerra Republicana de Catalunya vol presentar-se a les eleccions del 2027 amb una russa procedent de la Rússia de Putin i amb perfils vinculants a la CUP”. 

Al programa Altaveu, de TVE Catalunya, Zhukova va declarar: “Em dol que es qüestioni la meva vàlua pel lloc on he nascut.

He viscut totes les publicacions amb dolor perquè soc una persona, tinc sentiments, tinc família i tinc gent que m’estima, i que també ha hagut de llegir aquestes coses”, va explicar.

La regidora va lamentar especialment que se la jutgi pel seu origen i no per les seves idees o la feina que desenvolupa: “No he triat néixer a Rússia, però sí que he triat viure a Salou, formar-ne part i treballar pel seu futur”.

Zhukova també va revelar que el grup municipal d'ERC ha demanat una reunió amb Pere Granados per abordar la situació, però que encara no s'havia pogut celebrar perquè l'alcalde no era a Salou.

Preguntada sobre si aquesta polèmica podria comportar conseqüències polítiques, com ara una ruptura del pacte de govern o una moció de censura, la regidora va evitar avançar cap decisió. Va assegurar que ERC té clar el seu compromís amb Salou i que no vol que la controvèrsia desviï l'atenció de la feina municipal.

La regidora també va reconèixer que la situació li resulta especialment dolorosa perquè afecta el seu propi alcalde, amb qui comparteix responsabilitats de govern: “És molt difícil, no parlem de qualsevol persona, és el meu alcalde, un company amb qui comparteixo responsabilitats de govern i amb qui treballo pel mateix Salou”.

I va afegir: “Aquesta informació genera preguntes molt importants i que mereixen explicacions. Nosaltres mereixem explicacions com a ciutadans i també jo”.

Durant el programa, els responsables d’Altaveu van explicar que havien ofert a Pere Granados la possibilitat d’intervenir per donar la seva versió dels fets. També van assegurar que havien contactat amb el seu equip, però que no havien obtingut resposta.

“No ens estan desmentint aquesta informació, estem trobant el silenci, un mur, on no volen parlar”, van assenyalar els periodistes.

La polèmica va començar a adquirir dimensió pública després que ERC i Vox denunciessin els atacs del perfil i assenyalessin la presumpta vinculació de l'alcalde amb el compte. Vox, a més, va anunciar accions judicials contra Granados per presumptes injúries i calúmnies. 

La polèmica també ha estat analitzada pel periodista Roger Palós, del diari Ara, que ha seguit el cas i ha investigat la vinculació del compte amb l’adreça electrònica de l’alcalde. En una intervenció televisiva al mateix programa, Palós va qualificar els fets d’escàndol polític i va assenyalar que encara no s’han donat explicacions sobre per què hi apareix el compte corporatiu de l’Alcaldia.

L’Ara ha verificat que l’adreça electrònica associada al perfil d’Instagram coincideix amb la de Pere Granados. 

Dalt de tot, un vecino que segueix sense donar la cara.

Sóc la forta (fragile)

 

Jo no sé vosaltres, però estic una mica cansada de ser la forta. Sempre. A la família, a la feina, davant les crítiques i les adversitats. Ser el suport de tothom.

No soc la salvadora de ningú. Mai no ho he volgut ser, però em vaig veure obligada a no deixar algú enrere i, encara pitjor, a no deixar-lo sol.

He arribat a formular la meva pròpia teoria sobre la frase “tu ets forta”. Ja ho superaràs.

Hi ha diversos tipus de persones darrere d’aquesta frase.

La que et deixa tirada perquè ets forta i creu que no necessites suport. Com pots necessitar res d’algú que vas acollir i cuidar? Reciprocitat zero. El teu paper està sobredimensionat.

Després hi ha qui t’ho diu com si fos un encanteri màgic, un premi de consolació: estàs fotuda, però ets forta. Així se’n desentén i considera que la seva missió ja s’ha acabat.

Amb aquesta frase, moltes persones s’haurien ofegat o haurien caigut per un precipici.

Perquè els herois, a banda de les estrelles dels còmics, són resilients. Quina paraula més oportuna! Serveix per a tot.

Però no soc cap heroïna. Tampoc una víctima. Soc una guerrera. I això té un cost.

El 2021 vaig publicar al meu llibre que cap putada a la vida m’havia fet abaixar el cap fins que vaig veure morir la meva mare. Va ser la primera vegada. També vaig dormir a terra amb el meu gos malalt, que se’n va anar una setmana després. No em vaig rendir, però vaig conèixer el meu límit.

Quan et trenques —jo ja he passat per dues demolicions personals, una el 2007 i una altra el 2025—, descobreixes que ja no tens on agafar-te.

L’amor ajuda, desterra la solitud, però no completa el procés intern.

L’amor és un testimoni que pateix per tu. I jo això no ho he volgut permetre mai.

“Ets forta” és, massa sovint, una altra manera de dir “ja t’espavilaràs”. I després hi ha el no menys odiós “treballa-t’ho”. Aquí em puja el vòmit de la ira, que la tinc, però també la dosifico.

Perquè sense eines no hi ha solució.

És clar que soc forta, però també em permeto deixar de ser-ho. I trec la cavalleria quan algú es pensa que pot abusar d’aquesta condició humana.

Aleshores apareix l’inevitable: “Qui s’ha cregut que és?”. 

Doncs la forta.

Us heu passat tota la vida dient-m’ho. Així que gràcies pel ciment per a aquesta construcció.

Soc la que plora quan s’equivoca i quan contempla el dolor dels altres. La que motiva quan ningú més ho fa.

Soc una atleta de la superació i de l’inconformisme. Ja he passat per totes les humiliacions possibles: laborals, familiars i personals. No ignoraré les meves emocions. Són l’únic que em queda com a persona.

Fa un any estava en ple tractament. Res de medicació. Només parlar, deixar anar, posar ordre per dins.

Estava trencada, però vaig posar per a un fotògraf professional, en P. Argilaguet, perquè vaig recordar aquella escena d’El príncep de les marees, quan la família, en absència del pare, és atacada. Quan el pare torna, un home que també és agressiu, s’asseuen a sopar com si no hagués passat res. Només que la nena porta el vestit del revés.

Jo també portava el vestit del revés. Ningú no ho va veure.

I mentre tot això passava, em van fer una entrevista a La Vanguardia per parlar de l’edatisme, tan evident. Intel·lectualment, he treballat més que mai. He publicat a la premsa, he escrit i he continuat desenvolupant la meva activitat creativa sense descans.

El 2026 també se n’ha anat la meva gossa. Una altra pèrdua.

I sí, també he anat a un concert de Bruno Mars. Perquè, com deia un company coach: “Estimar és urgent”. Però jo ho amplifico: ser feliç és obligatori.

Soc una altra. Ara no podeu dir que em coneixeu.

Després del 2025, crec que he de reescriure la meva fortalesa.

En tinc de sobres, però aquesta vegada vigilaré molt bé a qui permeto conèixer-la i a qui decideixo regalar-la.

La meva més sincera solidaritat amb tots els forts com jo.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Salou celebra el Dia Mundial de l’Urbanisme fent caixa

 

L’urbanisme de Salou és el propi d’una destinació turística massificada: ciment i més ciment, sense pràcticament espais verds. Només els passejos de Jaume I i Miramar serveixen de barreres de contenció. A partir d’aquí, comença l’edificació salvatge, a tort i a dret. 

Hi predominen els blocs d’apartaments i hotels, i una concentració exagerada de locals d’oci i restauració. L’església de Santa Maria del Mar i la Torre Vella emergeixen com a estampes insòlites enmig de tant d’urbanicidi. D’aquesta voràgine no se’n salva ni el cap de Salou, antigament un paratge de gran bellesa.

L’Eix Cívic comportarà més edificis. Igual que a Emprius, on, amb l’esquer de l’habitatge social, es volen aixecar 4.776 noves construccions.

Més avall, en uns terrenys que en el seu dia van ser expropiats per fer viable PortAventura, les màquines d’Infinitum (la Caixa) treballen a tot gas per construir un hotel de cinc estrelles i 2.100 habitatges en unes pinedes que són arrasades.

La primera fase d’aquest pla (150 habitatges d’alt nivell) ja s’ha executat. La segona fase preveu 119 apartaments de poca alçada i vil·les unifamiliars exclusives. El desenvolupament complet de les 2.100 unitats previstes inicialment s’anirà executant progressivament durant els pròxims anys, en funció del ritme de la demanda i de l’avanç de les infraestructures hoteleres i d’oci.

Ahir, l’Ajuntament de Salou va recordar que el 8 de novembre és el Dia Mundial de l’Urbanisme. Quina barra! Quina insolència! Tenen la cara de ciment; mai més ben dit.

El vecino utilitza les escoles per carregar contra l’oposició

 

El vecino de Salou Pere Granados ha tornat a carregar contra els grups de l’oposició per haver votat en contra dels pressupostos municipals de 2027. Aquesta vegada, el motiu de la controvèrsia és la partida destinada a millorar la climatització de les escoles públiques del municipi.

En una nova publicació a les xarxes socials, Granados acusa Vox, el PP i el regidor d’USAP d’haver rebutjat uns comptes que inclouen una dotació econòmica per instal·lar aire condicionat als centres educatius. “Resulta incomprensible que rebutgessin uns comptes que destinen recursos a millorar les condicions en què aprenen els nostres infants i treballa el personal educatiu”, afirma l’alcalde.

El missatge segueix el mateix patró que ja havia utilitzat amb les millores del Casal de la Gent Gran: presentar el vot contrari al conjunt del pressupost com si fos un rebuig a una actuació concreta de caràcter social.

El vecino no entén que votar en contra d’uns pressupostos no significa necessàriament oposar-se a totes les inversions que hi figuren. L’oposició pot compartir la necessitat de climatitzar les escoles i, alhora, discrepar de la política econòmica del govern, de les prioritats establertes o de la manera com es distribueixen els diners públics.

Els pressupostos de 2027, que ascendeixen a 82,37 milions d’euros i inclouen 12,68 milions en inversions, van ser aprovats amb els vots favorables dels grups que integren el govern municipal i el rebuig de l’oposició. La climatització de les escoles és una de les actuacions previstes, amb una inversió anunciada d’1,2 milions d’euros.

Difícilment algú qüestionaria la conveniència de millorar les condicions dels espais on estudien els infants i treballa el personal docent. El que es discuteix és el conjunt dels comptes municipals i la gestió econòmica que hi ha al darrere.

Granados torna a plantejar la discrepància en termes de blanc o negre: si no votes els seus pressupostos, sembla que estiguis en contra de millorar les escoles o el Casal de la Gent Gran. Una manera de presentar el debat que deixa poc espai per a la pluralitat de criteris i la fiscalització de l’acció de govern.

Ara resulta que la segregació de Salou va ser el 8 de novembre

 

La Sala Tercera del Tribunal Suprem va dictar, el 30 d’octubre de 1989, una sentència que concedia la segregació i la independència administrativa de Salou respecte del municipi de Vila-seca (aleshores denominat Vila-seca i Salou).

La sentència posava fi a un complex procés popular i administratiu que s’havia iniciat deu anys abans, durant la dècada dels setanta, impulsat per un nombrós moviment veïnal.

La resolució del Tribunal Suprem va anul·lar la sentència prèvia de l’Audiència Territorial de Barcelona, de l’1 d’octubre de 1987, que inicialment havia denegat la segregació.

La reclamació es fonamentava en l’espectacular creixement demogràfic i turístic que Salou havia experimentat des dels anys seixanta. Els veïns denunciaven la manca d’inversions i d’infraestructures proporcionals per part del govern municipal, centralitzat a Vila-seca.

El Govern de la Generalitat de Catalunya va disposar el compliment oficial de la sentència mitjançant el Decret 326/1989. L’any 1990 es va constituir una comissió gestora presidida per Esteve Ferran, que posteriorment guanyaria les eleccions i es convertiria en el primer alcalde del municipi independent.

El 30 d’octubre va quedar definitivament consolidat a la localitat com el dia de la Festa Major de la Segregació, una data de gran transcendència política i social per als seus habitants.

Ahir, 8 de novembre, amb el Vecino de Salou Pere Granados al capdavant, Salou va commemorar aquella fita històrica.

Per cert, Granados no va tenir cap paper actiu ni va formar part del moviment civil i veïnal que va lluitar per la independència administrativa de Salou. No només no va signar l’expedient, sinó que, de fet, aleshores ningú no el coneixia. Ara, en canvi, diu que està més orgullós que ningú de Salou.

Rajoy implica Granados en el compte fals Vecinos de Salou

 

L’expresident del Govern espanyol del PP Mariano Rajoy ha intervingut en l’afer Vecinos Salou (un escàndol polític en què es vincula directament l’alcalde, Pere Granados, amb el presumpte ús de perfils anònims a les xarxes socials per atacar i difamar adversaris polítics) i l’ha relacionat directament amb aquest assumpte.

En declaracions exclusives a Carrer del Mar, Rajoy ha estat contundent: “Es el vecino el que elige al alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el que alcalde” (la frase és tan incomprensible, que resulta impossible traduir-la al català).

Més clar, l’aigua, no?

El segrest

 

Què em passa? He creat stories a les xarxes. M’he donat un bany de socialité. En menys de dos mesos he posat en circulació tres fotografies actuals en què apareixo somrient.

M’he cansat d’estar segrestada per una situació que he hagut de tractar amb una terapeuta.

No em costa dir les coses pel seu nom, i això no necessita ni més propaganda ni més ocultació. El nom és el que és: estrès posttraumàtic per xoc.

Encara miro el meu segrestador, un dol salvatge, amb cert recel. Tot i que me’n vaig alliberant, si apareix és un dia perdut que em remou els fonaments familiars i m’obliga a respondre preguntes que ja només jo puc aclarir.

Dues tragèdies en tres dies, i els protocols policials que van venir després, no tenen res de suportable. Abstenir-se filòsofs del “és llei de vida” i del “tot passa”.

He de negociar amb el meu segrestador, perquè jo, en lloc d’explotar, vaig implosionar. M’he refet, i encara busco trossos de mi entre les meves pròpies runes.

19 mesos de captivitat, volent fugir d’una cosa que era dins meu, sense poder viure la meva vida per plorar-ne una altra.

Això em va portar a una profunda revisió de tota la meva existència. Família. Amants. Companys. Possibles i impossibles. Silencis i menyspreus. Oportunitats guanyades i desitjos perduts.

Tot i així, he tingut temps per a tothom. Els meus amics malalts. La meva família. El meu marit. Les meves amigues més properes.

Sí, perquè jo sempre hi he estat quan se m’ha necessitat, i no, no puc dir el mateix quan jo mereixia una mica més. Perquè no és mirar, sinó ser vista.

Vista sencera, vista per dins, vista sense por que el meu onatge emocional i la meva sinceritat arrasin part de la platja de qui m’escolta o em llegeix.

Des de jove he espantat perquè soc apassionada de sèrie. Els homes covards, els prosaics, les dones insegures i les poderoses. Perquè mai no he viscut sota l’ombra dels clixés, i potser això és el que més espanta.

A la vida no he fet res més que marxar d’on em tancaven les portes i construir-me del no-res per, com diu la cançó, arribar fins on soc ara.

No soc la seva mare, ni la seva tia, ni la seva àvia.

Soc una dona que es nega a interpretar el rol que decideixen els altres. Disculpin les molèsties.

No m’avergonyeixo de res del que vaig fer. El que més em pesa és acceptar que vaig donar massa sense mesurar les conseqüències. Quan escric, faig el possible per no passar comptes, i encara menys per demanar compassió. Però si algú té algun compte pendent amb mi, aquí soc.

Continuo lliurant batalles silencioses.

Pregant que els meus éssers estimats estiguin bé i no pateixin.

També lluito quan recupero un arxiu visual i escric, i amb això m’esbudello.

Quan presto atenció a algú, quan dic unes paraules sinceres d’afecte.

Tinc molt per viure.

Només vull que qui transiti amb mi l’amistat i l’apreci mereixi la meva confiança.

I si no és així, és que no tocava en aquesta vida tenir-me i gaudir-me en igualtat de condicions.

Hi va haver qui es va allunyar, i jo ho vaig suportar, ho vaig comprendre i fins i tot ho vaig acceptar, sobrevivint a més abandonaments i traïcions. També al fet que m’esborrés de la seva vida, quan jo sempre vaig ser una suma i no una resta.

I sí, quan era jo la que marxava, ja estava buidada: era pura supervivència. Com ara, quan em recupero.

No he nascut per perdre, només per renunciar.

Fa temps que escric cartes de comiat a persones amb qui vaig tenir alguna topada, per deixar pau on hi va haver conflicte.

En l’amistat i en l’amor, en la feina i en la diversió, en cada camí i en cada record, Carol només n’hi ha hagut una: aquesta, i això no es pot canviar. En cada vida amb què em vaig creuar només vaig voler fer el bé.

En els últims quinze dies també he rebut missatges molt bonics de persones del passat que valoren que els nostres camins es creuessin.

Això és estima, un regal que agraeixo, igual que contemplo com aquesta marea, que té les seves pròpies lleis, n’allunya uns i n’acosta misteriosament uns altres.

Gràcies als qui han estat amb mi fins a veure la llum al final d’aquest captiveri, que ha fet de mi, una altra vegada, una altra persona.

A qui no agraeixo res és a CatSalut, que en la meva primera crisi em va deixar penjada amb un “si ho necessites, torna”. Ha estat una terapeuta privada qui m’ha permès salvar-me a mi mateixa.

M’hauria agradat conèixer, una sola vegada a la vida, amb tots els seus defectes i virtuts, algú que fos com jo. Que s’atrevís com jo. I precisament amb mi.

No l’he trobat. I ja no crec que el trobi.

Encara no soc un record mort. Ja he arribat a la meva quota de dols.

Fa dues setmanes vaig trobar sobre el meu escriptori una carta d’amor manuscrita. No cal dir res més sobre qui està amb mi i on he de ser.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Necrològica: Anna Maria Bertran Tost

 

Ha mort Anna Maria Bertran Tost, de 85 anys. 

Nascuda a Salou el 17-6-1941, germana d’Antonieta i Maria Bertran. L’Anna Maria era filla d’Anton Bertran Gesalí i Magdalena Tost Gesalí, propietaris de la Carnisseria Bertran, una de les més antigues de Salou, oberta de 1922 fins al 1999, primer al carrer Barcelona i posteriorment al carrer dels Pins.

L’Anna Maria estava casada amb Albert Grugués i era mare de dues filles: Anna i Núria, i tenia tres nets: Joan, Jordi i Josep.

El comiat tindrà lloc al tanatori de Reus demà dilluns, 9 novembre, a les dotze del migdia.

Zhukova marca distàncies amb Granados

 

El Teatre Auditori de Salou va acollir divendres el fòrum Turisme sènior: oportunitats i tendències d’un mercat en expansió, una jornada organitzada per la Fundació Más Sénior amb el suport del Ministeri d’Indústria i Turisme i de l’Ajuntament de Salou.

L’acte d’obertura va comptar amb la participació del ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu; el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper; l’alcalde de Salou, Pere Granados, i el president d’honor de la fundació organitzadora, José Luis Bonet.

Els representants institucionals van coincidir a destacar que el col·lectiu de més de 65 anys ja no constitueix simplement un mercat emergent, sinó una realitat consolidada que obliga a transformar l’oferta turística i adaptar-la a les noves demandes.

Durant la seva intervenció, el ministre Jordi Hereu va defensar la necessitat de canviar el model de gestió turística espanyol i apostar decididament per l’Estratègia de Turisme Sostenible 2030. 

Segons va assenyalar, el creixement del sector ja no s’hauria de mesurar únicament pel nombre de visitants, sinó pel valor afegit i la riquesa que genera. En aquest sentit, va reivindicar el turisme sènior com una oportunitat per combatre la temporalitat laboral i econòmica de les destinacions turístiques.

Més enllà del contingut del fòrum, una absència en la fotografia institucional de l’alcalde amb diversos regidors va cridar l’atenció: la d’Elena Zhukova, regidora d’ERC i sòcia de govern de Granados, que va evitar aparèixer en la imatge de grup.

La distància entre Zhukova i Granados no resulta especialment sorprenent si es té en compte la polèmica al voltant del perfil anònim de xarxes socials Vecinos de Salou, des del qual s’han difós missatges ofensius, insults i continguts que ridiculitzen adversaris polítics, entitats veïnals i persones crítiques amb l’alcalde, inclosa Zhukova mateix; tampoc no hi va anar cap dels dos regidors de Vox, també objecte de befa i que han anunciat que es querellaran contra Granados.

La controvèrsia va adquirir una dimensió institucional quan es va fer públic que l’adreça electrònica vinculada al perfil coincideix amb el correu oficial de l’Alcaldia.

Pere Granados, però, encara no ha ofert cap aclariment públic que permeti esvair els interrogants sobre aquesta vinculació.

A Salou les festes majors se celebren quan ho diu l’alcalde

 

A Salou, el calendari s’ha convertit en una mena de joguina de l’alcalde. Avui, 8 de novembre, el municipi celebra la Festa Major del 30 d’Octubre (la festa de la segregació). Recordem que el passat 6 de setembre ja es va celebrar la Festa Major del 15 d’agost, i aquest cap de setmana s’ha recuperat el Halloween, que tocava el cap de setmana anterior.

Amb Pere Granados, el calendari gregorià, les tradicions populars i fins i tot les festes paganes han perdut sentit. Perquè les dates es mouen, s’ajornen i es reprogramen amb una facilitat extraordinària. Ja només falta que l’alcalde decideixi quan toca Nadal, quan arriba Sant Joan o quan s’ha de celebrar la Setmana Santa.

Això sí, el 23 de maig de 2027 és inamovible perquè no depèn d’ell. Aquell dia hi ha eleccions municipals. Una cita que molt probablement comportarà un molt desitjat canvi de cicle polític a l’Ajuntament. 

Si això passa, el 23 de maig hi haurà festa major. I de les grosses, de les que es recordaran durant molts anys. I no precisament per celebrar cap aniversari, sinó per commemorar que ja no hi és.

Cas Vecinos de Salou: Granados continua sense obrir boca

 

La plaça de les Comunitats Autònomes de Salou va acollir ahir la tercera edició de la Fira Pet Friendly, una celebració que s’havia hagut d’ajornar el cap de setmana passat a causa de les inclemències meteorològiques. La fira, que va reunir unes 200 famílies acompanyades de les seves mascotes, va començar a les deu del matí i es va allargar fins a les dues del migdia.

La principal atracció de la jornada va anar a càrrec de la Unitat Canina de la Policia Local, que va comptar amb la col·laboració i el suport d’unitats canines procedents d’altres municipis de la demarcació. Els agents i els seus gossos van mostrar davant d’un nombrós públic les seves habilitats en obediència, destresa i tasques de seguretat.

La programació també va incloure tallers infantils. Mitjançant activitats de dibuix i jocs dinàmics, els més petits van treballar valors relacionats amb la tinença responsable, el respecte pels animals i la importància de mantenir la via pública neta i en bones condicions higièniques quan es passeja amb mascotes.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, també va assistir a la trobada. Tanmateix, una vegada més, va mantenir la boca tancada i no va aclarir la seva possible vinculació amb el cas Vecinos de Salou.

Aquest escàndol apunta a una presumpta vinculació de Granados amb comptes anònims a les xarxes socials des dels quals s’haurien dut a terme atacs, difamacions i insults contra adversaris polítics, entitats veïnals i fins i tot una regidora del seu propi govern. Una qüestió que continua pendent d’esclariment.

El Casal Argentí presenta el seu escut i homenatja la regidora Zhukova

 

El Casal Argentí de Salou ha presentat el seu escut institucional, un emblema amb el qual vol expressar la identitat del col·lectiu i el seu vincle amb la ciutat. L’entitat ha aprofitat la presentació per fer públic el lliurament d’una distinció a la regidora Elena Zhukova, en reconeixement al suport que, segons l’associació, ha prestat al col·lectiu.

El president de l’entitat, Damián Umbert Llamas, ha explicat que va tenir l’honor de lliurar personalment aquesta distinció a Zhukova, a qui l’associació agraeix la seva proximitat, el suport constant i el compromís amb la comunitat argentina i el conjunt de Salou.

Pel que fa a l’escut, incorpora una frase que l’associació ha escollit com a lema per coronar el seu emblema: “Salou per sempre. El silencio no es mi idioma”.

Amb aquesta divisa, el Casal Argentí vol reivindicar una identitat que, segons manifesta, continua viva a través de la paraula, les trobades i l’acció social. El col·lectiu també aprofita la presentació per reafirmar la seva voluntat de participar en la vida del municipi.

“Som aquí per sumar, construir i fer sentir la nostra veu al benvolgut poble de Salou”, assenyala l’associació.

La presentació de l’escut i el reconeixement a Elena Zhukova s’emmarquen en la voluntat del Casal Argentí de reforçar la seva presència pública i reivindicar el vincle entre la comunitat argentina i la ciutat que l’acull.

Dones de Salou: Angeleta Salceda García

 

La secció Dones de Salou recupera avui la història d’Angeleta Salceda García, una salouenca que va formar part de la vida comercial i social del municipi durant bona part del segle XX. La seva trajectòria, marcada per l’esperit emprenedor, la família i la passió per la música, ens permet recuperar també alguns episodis de la memòria quotidiana del Salou d’aquells anys, tal com va relatar el cronista local Joan Sardiña en la conferència Dones de Salou, arrels i memòria.

L’Angeleta va néixer a Salou el 19 d’octubre de 1932. Era filla d’Àngel Salceda, constructor d’obres de professió, i de Francisca García.

L’any 1948 va obrir les portes al públic la Mercería y Perfumería, un establiment impulsat per Mariana Pérez Devesa, de la qual Angeleta era copropietària. El negoci estava situat al número 8 del carrer Barcelona, entre l’Hotel Germà i el Colmado Sardiña.

S’hi podia trobar una gran varietat de productes: colònies a granel i de marca, sabons de mans, agulles, fils, botons, petites joguines, postals i records destinats als turistes que visitaven Salou. Era un d’aquells establiments que formaven part del paisatge comercial i de la vida quotidiana del municipi.

En aquella etapa l’Antonio Castro Jiménez va ser destinat a la caserna de la Guàrdia Civil de Salou després de passar per l’Acadèmia de Madrid.

L’Antonio i l’Angeleta es van conèixer durant un ball celebrat al local del Cinema Miramar el dia de Nadal, el 25 de desembre de 1958. D’aquella trobada en va néixer una relació que els portaria a compartir tota una vida.

Es van casar el 19 d’octubre de 1961 a l’església de Santa Maria del Mar de Salou, precisament el dia que l’Angeleta feia 29 anys.

L’any 1964, el negoci del carrer Barcelona es va traslladar al número 5 del carrer València, on va adoptar el nom comercial de Merceria Marbella. Aquesta vegada, l’Angeleta i l’Antonio es van posar al capdavant de l’establiment, que van regentar conjuntament fins al seu tancament, l’any 1976.

Posteriorment, hi van obrir el Bar Casbia i, més endavant, es convertiria en el Bar-Restaurant Casa Nostra.

La música també va ocupar un lloc important en la vida de l’Angeleta. El seu pare, Àngel, cantava a les Caramelles de Salou i era un gran aficionat a la música. Aquesta afició va arrelar també en l’Angeleta i en l’Antonio, que compartien una especial predilecció per les sarsueles.

Entre els records més especials de l’Angeleta hi havia l’oportunitat d’haver pogut assistir, en una ocasió, a un espectacle al Palau de la Música Catalana, una experiència que va gaudir moltíssim.

L’Angeleta i l’Antonio van compartir molts anys de vida junts, fins que el passat 21 de gener de 2026 l’Angeleta va morir als 93 anys.

La seva mort va deixar un gran buit entre els seus familiars i totes les persones que la van conèixer. Però també va deixar el record d’una dona bona, estimada i vinculada a la història de Salou, tant per la seva activitat comercial com pels vincles personals i familiars que va anar construint al llarg dels anys.

Fotografies: imatge principal: l’Angeleta, el 26 d’abril de 1959, amb La Terrassa al fons. Fotografia de Salvador Ginovart. A l’altra fotografia. l’Angeleta i l’Antonio davant la Merceria Marbella, l’any 1965. Fotografia cedida per la família d’Angeleta Salceda.

Indignació per les pantalles acústiques entre el Vendrell i Vila-seca

 

L’anunci d’Adif d’instal·lar pantalles acústiques al llarg de més de 43 quilòmetres de via ferroviària entre el Vendrell i Vila-seca ha provocat indignació i protestes entre els veïns i diversos municipis del litoral del Camp de Tarragona. La controvèrsia se centra en les característiques de les barreres projectades per l’operadora ferroviària i en l’impacte paisatgístic i ambiental que poden tenir sobre el territori.

Adif ja ha redactat el projecte, després de rebutjar les al·legacions presentades pels afectats. Les pantalles, de tipus metàl·lic i de gran alçada, ja han començat a instal·lar-se a Roda de Berà, fet que ha incrementat la preocupació dels municipis i les plataformes veïnals de la zona.

La plataforma Mercaderies per l’Interior s’oposa frontalment a aquesta actuació i ha portat el conflicte als tribunals. Després que l’Audiència Nacional desestimés el seu recurs, l’entitat ha decidit continuar la batalla judicial i ha traslladat el cas al Tribunal Suprem.

Davant del model d’Adif, els afectats defensen una alternativa basada en la instal·lació de barreres de formigó d’aproximadament un metre i mig d’alçada, situades a tocar de les vies. Segons la proposta veïnal, aquestes estructures permetrien captar el soroll directament des de la infraestructura ferroviària sense generar els mateixos perjudicis visuals i ambientals que les pantalles altes.

Un dels principals arguments contra el projecte d’Adif és l’impacte paisatgístic. Les pantalles metàl·liques dificultarien la visibilitat i crearien una barrera visual entre els diferents espais del territori. En canvi, les estructures de baixa alçada proposades pels veïns funcionarien com una barana, sense impedir que els vianants poguessin veure a l’altre costat de la via.

Un altre dels motius de preocupació és l’efecte que les pantalles altes tindrien sobre la circulació de l’aire. Els veïns alerten que aquestes estructures podrien dificultar el pas de la marinada, el vent de mar que contribueix a refrescar les poblacions del litoral durant els mesos més calorosos.

També qüestionen l’efecte tèrmic de les barreres metàl·liques, ja que, segons argumenten, poden acumular i irradiar calor durant l’estiu, incrementant la sensació tèrmica a les zones habitades pròximes a les vies.

El conflicte entre Adif i les plataformes veïnals posa sobre la taula dues maneres diferents d’abordar la reducció del soroll ferroviari: d’una banda, el model de pantalles acústiques de gran alçada projectat per l’operadora i, de l’altra, una alternativa que els afectats consideren menys agressiva per al paisatge i les condicions ambientals del litoral. (Font: RTVE).

Vox no entén que ERC continuï governant amb Granados

 

La portaveu municipal de Vox a Salou i candidata al Senat per Tarragona el 29-N, Anabel Rodríguez, ha tornat a reclamar explicacions públiques a l’alcalde, Pere Granados, pel cas del perfil anònim Vecinos de Salou. Rodríguez denuncia que cinc dies després que la formació fes públiques unes proves que, segons sosté, vincularien els comptes amb el correu institucional de l’Alcaldia i telèfons relacionats amb Granados, l’alcalde encara no ha comparegut públicament per donar explicacions.

“Pere Granados continua amagat, sense donar la cara i sense assumir responsabilitats polítiques”, ha manifestat Rodríguez, que també ha denunciat que el perfil anònim continuï publicant continguts contra Vox. La portaveu adverteix que mantenir l’activitat d’aquests comptes “no farà desaparèixer les proves” presentades per la formació.

Rodríguez ha recordat que des d’aquests perfils s’haurien difós imatges de dones sexualitzades mitjançant intel·ligència artificial, comentaris racistes contra representants polítics pel seu origen, atacs homòfobs i assenyalaments contra presidents d’associacions veïnals. Per a Vox, els fets van més enllà d’una disputa política a les xarxes socials i constitueixen una “crisi de confiança institucional”.

Una part de les crítiques de Rodríguez s’ha dirigit a la regidora d’ERC i sòcia de govern de Granados, Elena Zhukova, que també hauria estat objecte de comentaris sobre el seu origen en aquestes publicacions, amb expressions com “la russa de Putin” o “fitxatge exòtic”.

La portaveu de Vox qüestiona que ERC mantingui el pacte de govern amb Granados mentre denuncia aquest tipus d’atacs. “No es pot presumir de feminisme, antiracisme i defensa dels drets LGTBI mentre es continua sostenint políticament un alcalde vinculat a uns comptes des dels quals s’ha menyspreat la seva pròpia regidora”, ha afirmat.

Rodríguez també ha reclamat una pronunciació pública del primer secretari del PSC de Salou, Yeray Moreno, a qui retreu que no hagi demanat explicacions a l’alcalde. Segons la candidata, el silenci de la direcció socialista local evidencia una “manca de valentia política i una doble vara de mesurar”.

Les crítiques també han arribat fins a l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Rodríguez ha recordat que el perfil Vecinos de Salou havia reclamat la dimissió de Gustavo Cuadrado, cap de gabinet de l’Alcaldia de Tarragona, i ha preguntat si Viñuales pensa prendre alguna mesura arran de les publicacions.

La candidata al Senat també ha qüestionat l’actitud del portaveu del PP a Salou, Mario García, a qui acusa d’evitar exigir responsabilitats polítiques a l’alcalde.

“Mentre a escala nacional i provincial Vox i PP han estat capaços d’assolir acords programàtics per oferir una alternativa a Pedro Sánchez, a Salou Mario García continua evitant exigir responsabilitats a Pere Granados”, ha assenyalat.

I ha plantejat: “Què li deu el Partit Popular de Salou al FUPS de Pere Granados?”. Rodríguez també ha recordat que els comptes anònims haurien difós continguts favorables a l’alcalde i al portaveu popular, mentre s’atacava regidors de Vox , ERC i altres representants polítics i veïnals. (Font: Vox).

Vecinos de Salou esborra el fotomuntatge de Gustavo Cuadrado

 

El perfil anònim Vecinos de Salou ha eliminat el fotomuntatge dedicat a Gustavo Cuadrado, actual cap de gabinet de la primera vicepresidència de la Diputació de Tarragona, que havia publicat sota el títol “Gustavo Cuadrado, al banc dels acusats”.

La publicació recordava que Cuadrado està sent jutjat en el cas Inipro i que la Fiscalia sol·licita per a ell cinc anys i deu mesos de presó pels presumptes delictes de prevaricació, malversació, frau i falsedat documental. El text també reclamava que no continués ocupant un càrrec de màxima confiança a la Diputació mentre afrontava una acusació d’aquesta gravetat.

La desaparició del fotomuntatge arriba enmig de la polèmica sobre la identitat i les possibles vinculacions polítiques del perfil Vecinos de Salou. 

Una de les hipòtesis és que la retirada s’hagi produït arran de pressions del PSC, que governa a Salou en coalició amb Pere Granados (FUPS), per evitar que la publicació continués circulant. Una altra possibilitat és que s’hagi tractat d’una decisió del mateix responsable del compte, davant la dimensió que ha adquirit l’escàndol.

De moment, l’alcalde de Salou, Pere Granados, el correu electrònic del qual apareix vinculat al compte d’Instagram on es difama els seus crítics, no ha dit ni mu sobre el cas Vecinos de Salou.

Recordem que el grup municipal de Vox a l’Ajuntament de Salou ha anunciat la presentació d’una querella criminal per presumptes delictes d'injúries i calúmnies contra l'alcalde, Pere Granados (Sumem per Salou-PSC), exigint a més la seva dimissió immediata.