L’eclipsi de Salou ja és total

 

L’eclipsi total fa temps que ha arribat a Salou. Que el patim a Salou.  No és astronòmic ni durarà uns minuts, sinó que fa anys que avança lentament sobre la vida pública del municipi fins a enfosquir bona part del debat ciutadà, la transparència institucional i la capacitat crítica de les institucions locals.

L’Ajuntament està convidant la gent a contemplar l’eclipsi del pròxim 12 d’agost perquè serà “l’espectacle més impressionant de l’any”. Tanmateix, cada cop són més els veïns que consideren que l’autèntic eclipsi fa temps que és una realitat quotidiana: un govern de Pere Granados acumula dècades al poder, una oposició desmantellada i una comunicació institucional que projecta una realitat molt més lluminosa que la que percep la ciutadania.

Mentre els cartells prometen “cels clars i vistes privilegiades”, els salouencs consideren que el panorama polític és precisament el contrari. La llum de la pluralitat ha anat quedant progressivament oculta darrere una mateixa figura política que ha marcat la vida local des del 2009, quan l’actual batlle va prendre possessió de l’alcaldia gràcies a una moció de censura.

L’eclipsi és un fenomen temporal: sempre acaba passant i el Sol torna a aparèixer. En política, però, la durada és massa llarga, massa castigadora, massa destructiva. De fet, el cel de Salou no començarà a aclarir-se fins que el municipi tingui un altre alcalde i s’obri una nova etapa política capaç de generar alternatives, renovar lideratges i recuperar el debat públic.

Fins aleshores, l’eclipsi continuarà sent total.

L’Ajuntament de Salou torna a ser finalista de la Petxina Tancada

 

L’Ajuntament de Salou torna a aparèixer entre els finalistes de la Petxina Tancada, el guardó que reconeix les fonts informatives que dificulten la feina dels mitjans de comunicació. El consistori salouenc, amb Pere Granados al capdavant, acumula ja un llarg historial en aquests premis del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona, després d’haver guanyat la Petxina Tancada els anys 2010 i 2023 i d’haver estat també finalista el 2024 i el 2025.

En aquesta 34a edició de les Petxines de la Informació, l’Ajuntament de Salou ha estat nominat “per retardar i dificultar l’accés dels periodistes a informació municipal i avançar des del gabinet de comunicació informacions que alguns mitjans estaven treballant per publicar”.

Altres candidats i premis

El consistori comparteix nominació amb l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif), criticat per la manca de resposta durant les incidències ferroviàries i per posar traves als periodistes a les estacions, i amb el Club Gimnàstic de Tarragona, acusat de dificultar l’accés a la informació del club i als entrenaments.

Pel que fa a la Petxina Oberta, els finalistes són Antonio Carmona, portaveu de Renfe a Catalunya durant la crisi de Rodalies; el gabinet de comunicació de l’Arquebisbat de Tarragona; i María José Osuna, fiscal en cap de l’Audiència de Tarragona.

Els guanyadors es decidiran el pròxim 11 de juny durant la Festa de les Petxines, que se celebrarà al Teatret del Serrallo. La Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes organitza aquests premis des de fa 34 anys per reconèixer les fonts que faciliten la feina dels periodistes i assenyalar aquelles que posen obstacles a la tasca informativa. (Font: Col·legi de Periodistes).

Cambrils (i no Salou) es consolida com el paradís del cicloturisme

 

Cambrils s’ha convertit en el punt de trobada de referència per a milers de cicloturistes de tot el continent, especialment d’aquells provinents de països com el Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos i l’àrea escandinava. 

Els esportistes troben a la Costa Daurada un escenari idoni que combina unes condicions naturals excepcionals amb serveis de primer nivell totalment adaptats a les seves necessitats.

Segons destaquen els mateixos professionals i aficionats del sector, l’èxit de Cambrils com a destinació ciclista es basa en quatre pilars fonamentals: el clima, amb temperatures suaus, i l’entorn; l’excel·lent estat de la xarxa viària secundària; l’orografia variada, i una infraestructura especialitzada, amb una àmplia oferta d’hotels i càmpings certificats com a Bikefriendly, equipats amb tallers de reparació, zones de rentat, menús adaptats i aparcaments tancats i vigilats per a les bicicletes.

L’arribada massiva de ciclistes es concentra especialment entre els mesos de febrer i maig, cosa que permet desestacionalitzar el turisme. (Font: TV3).

I després ve l’alcalde Pere Granados dient que Salou és la capital del ciclisme per una marxa cicloturista que organitza un cop l’any.

Salou felicita la comunitat castellano-manxega

 

L’Ajuntament de Salou va recordar ahir, 31 de maig, el Dia de Castella-La Manxa amb un missatge institucional adreçat a tots els castellano-manxecs residents al municipi. 

La felicitació, difosa a través de les xarxes socials municipals, inclou una imatge amb els colors i l’escut característic de la comunitat autònoma.

Amb aquesta publicació, el consistori salouenc ha volgut reconèixer la presència i el llegat cultural de la comunitat manxega al municipi, destacant la diversitat i la convivència com a valors que enriqueixen la vida social de Salou.

La felicitació s’emmarca en el conjunt de missatges institucionals que l’Ajuntament comparteix al llarg de l’any per celebrar les dates assenyalades de les diferents comunitats d’origen que formen part del municipi, encara que a ningú no li diguin res.

Diumenge de primeres comunions

 

Aquest diumenge, 31 de maig, la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca ha acollit una nova celebració de primeres comunions. En aquesta jornada han rebut el sagrament per primera vegada els infants Joan Carrió Badia, Marta Clavé Guapacha, Blai Marcelo Simó, Dídac Herreros Pérez, Ángel Rosa Muñoz, Alan Parra González, Nil Parra González, Anaïs Gata Romasanta, Valèria Puig Lozano, Ashley Sánchez García i Emma Casanova Valero.

Les estacions de Mont-roig i l’Hospitalet sí que tindran una segona vida

 

Sis anys després del tancament de la línia ferroviària de la costa, les antigues estacions de Mont-roig del Camp i l’Hospitalet de l’Infant continuen abandonades i pendents de definir el seu futur. Mentre que Cambrils i Salou van optar per la via fàcil d’enderrocar-les per guanyar terrenys lliures i zones de pas, els ajuntaments de Mont-roig i l’Hospitalet volen evitar la desaparició d’uns edificis inaugurats l’any 1865, coincidint amb l’obertura de la línia ferroviària. Des que hi van deixar de circular trens, el 2020, la degradació dels dos immobles, que encara són propietat d’Adif, s’ha accelerat.

La voluntat dels dos municipis és convertir les antigues estacions en espais de descans vinculats al recorregut de la via verda. L’Hospitalet de l’Infant ja ha fet un pas endavant i ha reservat una partida pressupostària de 60.000 euros per negociar la compra de l’edifici amb Adif. L’objectiu és restaurar-lo i crear-hi un espai museístic dedicat a la història del ferrocarril al municipi.

Tal com recorda l’alcaldessa, Assumpció Castellví, a la zona encara es conserven diversos elements ferroviaris, com ara un tram de vies, un semàfor o antigues casetes de vigilància que no es van retirar durant el desmantellament de la infraestructura.

En una primera fase, es preveu adequar l’entorn i construir una plaça. També s’hi habilitarà un punt d’informació turística, una zona de lloguer de bicicletes elèctriques i llocs de descans i restauració per als usuaris de la via verda.

D’altra banda, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha sol·licitat a Adif la cessió d’un vagó de tren per instal·lar-lo a l’inici del traçat de la via verda, al costat de la platja del Torn. Aquest element tindrà una funció ornamental i commemorativa. En el cas de Miami Platja, està previst habilitar una àrea de descans amb un vagó restaurant que ja està preparat per ser col·locat a la cruïlla de l’avinguda de Berlín amb el passeig Mediterrani.

Pel que fa a l’estació de Mont-roig, encara no s’ha fet públic quin serà el seu ús futur, tot i que el consistori ha expressat reiteradament la voluntat de donar-li una nova vida. (Font: Diari de Tarragona).

A Salou i Cambrils, en canvi, els alcaldes van optar per enderrocar els edificis, malgrat els intents fallits d’alguns veïns perquè les antigues estacions es transformessin en museus o equipaments d’ús ciutadà.

Salou avança el Cos Blanc perquè no coincideixi amb el Carnaval

 

El Cos Blanc del 2027 se celebrarà el dissabte 30 de gener, una setmana abans del que seria habitual. La justificació de l’Ajuntament és evitar que coincideixi amb el Carnaval i garantir una afluència més elevada de públic. Tanmateix, aquesta decisió planteja una qüestió que va més enllà de la logística o de les xifres d’assistència: fins a quin punt l’acte central d’una festa major ha d’adaptar-se al calendari d’altres celebracions?

El Cos Blanc és la festa més emblemàtica d’hivern, la que concentra l’atenció mediàtica i la participació ciutadana de generacions de salouencs. Precisament per això sorprèn que la seva data pugui modificar-se per motius d’oportunitat.

És cert que aquest avançament ja s’ha fet altres vegades (per exemple, el 2016), però les festes majors haurien de ser inamovibles, encara que no estiguin associades a un patró específic. El pas dels anys ha consolidat el primer cap de setmana de febrer i això s’hauria de respectar, atès que la data forma part de la identitat local. Quan una celebració es mou per conveniència (com ara, atraure més gent), el missatge implícit és que la tradició és secundària davant del lluïment.

La paradoxa és encara més evident si es té en compte la relació entre el Cos Blanc i el Carnaval. El Cos Blanc, amb confeti, comparses i disfresses, ha acabat assumint bona part de les funcions que en altres poblacions corresponen al Carnaval. De fet, a Salou aquesta celebració pràcticament ha desaparegut del calendari festiu amb entitat pròpia. Per a molts veïns, el Cos Blanc ja és, en essència, el Carnaval salouenc.

Resulta, doncs, difícil entendre que es vulgui avançar precisament per evitar coincidir amb el Carnaval. És com si una població decidís avançar la seva festa major simplement per evitar coincidir amb un altre esdeveniment multitudinari.

A més, les festes majors no haurien de mesurar el seu èxit únicament pel nombre d’assistents. La seva funció principal és reforçar la cohesió social, preservar tradicions i oferir espais de participació col·lectiva, no pas fer una festa per als de fora. Quan el criteri determinant passa a ser la capacitat d’atraure visitants, la festa corre el risc de deixar de ser un element d’identitat col·lectiva per convertir-se en un producte d’aparador.

Salou anuncia la segona edició del Cos Blanc gai

 

Salou es prepara per celebrar, el pròxim 27 de juny, una nova edició de Proud of Salou–La Festa de la Diversitat, un esdeveniment impulsat per l’Ajuntament que vol reivindicar els valors de la igualtat, el respecte, la llibertat, l’amor i la diversitat. La celebració, just un dia abans del Dia de l’Orgull, tindrà lloc al passeig de Jaume I, a partir de les set de la tarda, en un dels espais més emblemàtics i concorreguts del municipi.

L’acte comptarà amb la participació de l’humorista i imitador Josep Ferré, que serà una de les figures centrals de la jornada. La seva presència vol aportar un to festiu i proper a una cita que combina reivindicació i entreteniment, amb l’objectiu de convertir el passeig en un espai obert i inclusiu per a tothom.

Orgull LGTBIQ+

La imatge promocional de l’esdeveniment, difosa a les xarxes socials municipals mostra un ambient vibrant amb els colors de la bandera gai i el paisatge característic del litoral salouenc, reforçant el missatge d’orgull i convivència que vol transmetre la festa.

Amb aquesta iniciativa, Salou reafirma el seu compromís amb la diversitat i la defensa dels drets LGTBI+, consolidant-se com un municipi que aposta per la visibilitat, la tolerància i la celebració de totes les identitats.

Quim torna a Salou a través de la seva mirada

 

Ahir, 30 de maig, vaig lliurar 24 anys d’una vida. La d’en Quim.

Fotografies en paper, diapositives, arxius digitals.

Dues caixes amb nou àlbums, sobres classificats, centenars de negatius i un pendrive.

Tornen a la ciutat de la qual va deixar testimoni: mar i cel, macro de vida minúscula, flora i fauna, festes, postes de sol, capricis geològics i la transformació d’un Salou que, l’any 2001, encara era una promesa de paradís.

En algunes hi apareix ell sol, en un respir, just al Cap de Salou, el lloc on ens va deixar sols a nosaltres.

He trigat un any a poder-les mirar. Tres dies a classificar-les.

Ahir, el meu germà Quim va tornar a Salou a través de la seva mirada. Sense protocol. Sense fanfàrria. Sense focus.

Van al Centre d’Estudis Salouencs. A la custòdia d’aquells que continuaran quan nosaltres ja no hi siguem.

Només espero que el seu mèrit no passi desapercebut en l’absència, com tantes vegades va passar en vida.

Gràcies a la junta del Centre d’Estudis Salouencs i a la família Armengol (Centre Fuji / Photo Speed) pel vostre suport i consideració. En Quim va transitar entre els seus tres establiments de Tarragona, Reus i Salou. Va ser un bon company, una bona persona i un apassionat de la captura perfeccionista o, com diria un conegut, “un malalt de la fotografia”.

I per a qui les vulgui apreciar, unes 7.000 fotografies romanen a Flickr: “In memoriam Joaquim F. P.”. (Barcelona 1968–Salou 2025). https://www.flickr.com/photos/joaquimfp/albums/

A La Vanguardia: la millor fotografia del cel 2014: https://www.lavanguardia.com/concursos/20140711/54411808723/ganador-concurso-european-ballon-festival-2014-igualada.html

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Salou felicita els canaris

 

L’Ajuntament de Salou ha felicitat avui els canaris amb motiu de la seva diada, una data assenyalada per a aquesta comunitat i per a tots aquells que mantenen vincles culturals, familiars o afectius amb l’arxipèlag.

La imatge publicada pel consistori —amb els colors blanc, blau i groc i l’escut oficial canari— transmet un missatge directe: “Feliç Dia de les Illes Canàries a tots els canaris i canàries”. El disseny combina simbologia identitària amb un to proper i celebratiu, reforçant la voluntat de reconeixement i estima cap a la comunitat canària resident o vinculada al municipi.

Amb aquesta felicitació, Salou se suma a les commemoracions del 30 de maig, data que recorda la primera sessió del Parlament de Canàries el 1983 i que s’ha convertit en un símbol de cultura, tradició i orgull insular.
La presència més notable de visitants canaris va ser l’any 2017, quan desenes de piolins van omplir hotels de Salou per tal de carregar a tort i dret contra els catalans (avis i nens inclosos) que volien votar en el referèndum d’independència de Catalunya.

Granados, d’aparador en aparador

 

Després de l’experiència de la Capital de la Cultura Catalana 2025 (i la befa col·lectiva que va originar), l’Ajuntament de Salou torna a embarcar-se en una nova operació de projecció institucional. Aquesta vegada, el consistori aspira a convertir la ciutat en Capital Espanyola dels Drets Humans 2027.

La candidatura arriba de la mà de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya, una entitat privada amb una projecció pública limitada però amb vincles creixents amb el govern municipal. La visita dels seus representants a Salou ha estat presentada oficialment com una avaluació de la candidatura, tot i que sectors crítics qüestionen fins a quin punt el resultat està ja encarrilat.

Projecció personal

Els detractors de la iniciativa consideren que la nova candidatura respon més a una estratègia de màrqueting institucional que no pas a una necessitat real del municipi. Recorden que Salou acumula distincions, segells i reconeixements de tota mena mentre continuen sense resoldre’s problemes quotidians que afecten directament la ciutadania, com les dificultats d’accés a l’habitatge, la manca de transport públic urbà o la dependència econòmica del model turístic.

El promotor d’aquestes iniciatives propagandístiques és l’alcalde, Pere Granados, que busca nous títols honorífics amb els quals reforçar la seva imatge pública i perpetuar-se al capdavant de l’Ajuntament.

Molts veïns es pregunten si aquests reconeixements aporten beneficis tangibles al conjunt de la població o si acaben convertint-se, simplement, en noves fotografies per a l’àlbum institucional d’un alcalde cada vegada més obsessionat amb la seva imatge personal.

Salou ven fum

 

La Setmana Sense Fum (SSF) se celebra cada any del 25 al 31 de maig, coincidint amb el Dia Mundial Sense Tabac. Els objectius d’aquesta iniciativa són conscienciar la ciutadania sobre els grans beneficis per a la salut de respirar en un ambient lliure de fum i de residus de tabac. Alhora que evitar l’inici del consum de tabac i cigarretes electròniques, especialment entre els joves. Com també encoratjar i ajudar les persones fumadores a deixar l’hàbit, recordant que l’atenció primària és un aliat clau en aquest procés.

Aquest 2026, el lema oficial triat per les entitats organitzadores de la SSF és Inhala Vida. Un lema que li ve com anell al dit a l’alcalde de Salou, Pere Granados, especialista a vendre fum. La darrera moguda, amb la seva candidatura com a Capital Espanyola dels Drets Humans 2027.

Molta publicitat a Madrid i Saragossa, però no hi ha bus urbà

 

Mentre el Patronat de Turisme desplega campanyes publicitàries en ciutats com Madrid i Saragossa per atraure visitants, molts veïns de Salou continuen patint el mateix problema de sempre: la manca d’un veritable transport urbà útil dins del municipi.

La imatge dels autobusos turístics retolats amb publicitat de Salou circulant per Madrid i Saragossa contrasta amb una realitat que milers de residents coneixen perfectament: dependència absoluta del cotxe, dificultats de mobilitat entre barris, problemes d’aparcament i aïllament parcial de zones com Cap Salou.

I la contradicció es fa cada vegada més evident. Perquè mentre es destinen importants recursos públics a campanyes de marca, promoció internacional, tallers professionals del sector turístic, publicitat exterior, accions comercials i màrqueting institucional, Salou continua sense oferir un servei bàsic de mobilitat interna adaptat a una ciutat de més de 30.000 habitants.

Desplaçar-se entre diferents zones del municipi sense vehicle privat continua sent complicat per a molts veïns, especialment fora de temporada.

Una realitat molt diferent

El discurs institucional parla constantment de sostenibilitat, mobilitat, ciutat intel·ligent, turisme responsable i reducció d’emissions. Però la realitat quotidiana continua sent una altra: en bona part de Salou, sense cotxe, fer vida normal resulta molt difícil.

La pregunta comença a ser inevitable: està prioritzant l’Ajuntament la imatge turística exterior per damunt de les necessitats reals dels residents?

Perquè mentre els autobusos de promoció recorren Madrid i Saragossa… els veïns continuen esperant un autobús urbà que els permeti simplement moure’s per la seva pròpia ciutat. (Font: USAP).

Necrològica: Isabel Castillo Cosculluela

 

Ens ha deixat Isabel Castillo Cosculluela, de 87 anys. 

Vetlla: sala 1 del tanatori municipal de Vila-seca de quatre a set de la tarda. No hi haurà cerimònia de comiat i demà serà incinerada al crematori de Reus.

El festival 240 BACK HOME portarà la música electrònica a Salou

 

El municipi de Salou acollirà aquest estiu una nova cita musical vinculada a l’escena electrònica. El segell discogràfic 240KM/H ha anunciat la celebració de la primera edició del festival 240 BACK HOME, que tindrà lloc el pròxim 29 d’agost i que preveu reunir fins a 10.000 persones.

La proposta ha estat presentada a través d’un vídeo difós a les xarxes socials sota el lema “tornem a casa”. Segons els organitzadors, el festival neix amb la voluntat de convertir-se en “alguna cosa més que un esdeveniment puntual” i de reforçar el vincle entre la comunitat que segueix la marca i els artistes relacionats amb el projecte.

Expectació a les xarxes

De moment, l’organització no ha revelat ni el recinte concret ni el cartell d’artistes que participaran en aquesta primera edició. Tot i això, l’anunci ja ha generat expectació entre els seguidors de la música electrònica, especialment a les xarxes socials, on han començat les especulacions sobre els possibles noms del festival.

240KM/H és un projecte vinculat a la música electrònica europea que combina funcions de segell discogràfic, promotora i comunitat creativa. Amb Adrián Mills com una de les seves principals figures, la marca ha anat guanyant notorietat gràcies a una aposta per sons contundents i una estètica marcada pels elements digitals, industrials i urbans.

Les entrades per al festival es posaran a la venda a partir del 2 de juny. Mentrestant, l’organització ha impulsat un sorteig promocional amb passis dobles per al backstage, marxandatge i trobades amb l’equip del festival per generar expectació abans de l’esdeveniment. (Font: los40.com).

Salou aspira a convertir-se en Capital Espanyola dels Drets Humans

 

Representants de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya (ODHE) van visitar ahir Salou per avaluar la candidatura del municipi com a Capital Espanyola dels Drets Humans 2027. (Font: Ajuntament de Salou).

Si tira endavant la proposta, la capital de la Costa Daurada prendria el relleu de Màlaga, que ostenta aquesta distinció enguany en la primera edició del certamen.

La visita s’emmarca en el procés de valoració impulsat per l’ODHE, una entitat privada amb seu a Madrid que promou diverses iniciatives relacionades amb la defensa dels drets fonamentals i que organitza anualment els Premis Catalejo.

Relació estreta

Precisament, la relació entre Salou i aquesta entitat s’ha intensificat darrerament. L’any passat, l’alcalde Pere Granados va assistir a l’acte de lliurament d’aquests guardons, on una de les institucions distingides va ser la Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona. El reconeixement va ser entregat per Ricard Checa, president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya i assessor de premsa de l’alcalde de Salou.

Aquesta vinculació entre Salou i l’ODHE es va reforçar el març passat, quan l’Ajuntament va anunciar que la gala dels Premis Catalejo de 2026 se celebrarà el pròxim 10 de desembre a Salou.

L’Observatori dels Drets Humans d’Espanya és una associació privada sense ànim de lucre que es finança a través d’aportacions privades i de la col·laboració amb institucions públiques i privades. Tot apunta que la visita dels representants de l’ODHE té més un caràcter protocol·lari que no pas d’avaluació real, atesa l’estreta relació entre l’entitat i el consistori salouenc. Vaja, que el nomenament de Salou com a Capital Espanyola dels Drets Humans aviat serà un fet. 

I si no, al temps.

Salou habilita una xarxa de refugis climàtics per combatre la calor

 

L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa un ampli dispositiu d’espais refugi per protegir la població davant els episodis d’altes temperatures previstos per a aquest estiu. La mesura forma part de l’estratègia municipal d’adaptació al canvi climàtic i busca oferir zones d’ombra, frescor i descans a veïns i visitants.

Segons fonts municipals, entre els principals refugis climàtics urbans destaquen la plaça de la Pau, la plaça de Catalunya, la plaça de Francesc Macià, el parc Manel Albinyana, el parc de la Ciutat, el parc dels Xalets i el parc de les Pedreres, entre altres espais verds que ofereixen ombra natural i punts de ventilació.

A més dels espais a l’aire lliure, el municipi també ha habilitat refugis interiors per garantir zones climatitzades durant les hores de més calor. En formen part el vestíbul del Teatre Auditori de Salou, la seva cafeteria i la biblioteca municipal, que obriran com a punts de descans i hidratació.

L’Ajuntament recorda que aquests espais estan pensats especialment per a persones vulnerables —gent gran, infants i persones amb problemes de salut—, però estan oberts a tota la ciutadania.

A la foto de dalt, el refugi climàtic del carrer del Nord.

El temps, com la mula, mai recula

 

L’altre dia anava pel carrer i, de sobte, alguna cosa va cridar poderosament la meva atenció. Per un instant vaig creure estar contemplant el rewind d’una filmació, però no. Era la realitat mostrant-me una cosa insòlita, almenys per a mi: un home caminant al revés, cap enrere.

Lluny de ser una il·lusió òptica o una imaginació passatgera, aquell home es movia perfectament en sentit contrari al de la pròpia existència. I vaig pensar en aquest temps, en aquell missatge del nostre jo del passat advertint-nos dels errors, les soledats i els desenganys de la vida, però també de les sorpreses, els encerts i les màgiques coincidències que mai no ho són del tot.

Tornar enrere és impossible. Però com que ja se’m coneix una certa estimació envers qualsevol indici de viatgers del temps, també vaig pensar: per què no?

Precisament amb aquesta mania meva d’encadenar conceptes —o el que ve a ser barrejar naps amb cols— em va arribar al WhatsApp un vídeo de l’Assumpció Castellví, alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, explicant amb entusiasme els avenços de la via verda i la ferma decisió de conservar el patrimoni de l’antiga estació ferroviària.

I aquí no vaig poder fer altra cosa que aplaudir que aquest municipi faci honor al seu passat, mentre he vist desaparèixer tant l’estació de Cambrils —sense la qual ni existiria— com la de Salou, que també forma part d’aquest present després d’haver-me recol·locat aquí als anys noranta.

I és clar, quan es tracta de trens em poso sentimental.

Se’m va escapar una llàgrima en comprendre que un desviament, un simple canvi en el traçat de les nostres vies vitals, ho és tot.

I ara, si voleu, fem un viatge amb en Marty McFly i el Doc, que, per més anys que passin, continuen sent d’allò més fascinants. O no recordeu el Doc tornant del Far West amb la Clara damunt d’aquella màquina de finals del segle XIX que ja no necessitava vies?

Imaginem per un moment la via verda i tots els nostres records ferroviaris abocats allà on ja no queda res. Quina meravella recordar que reviure és, en part, tornar a abraçar allò que tant va contribuir a fer-nos com som ara.

Perquè potser el gran secret del temps no és tornar enrere, sinó entendre per què vam arribar fins aquí. I en això, en Marty McFly, el Doc i la Clara ja ens ho van explicar fa molts anys: que el futur també pot néixer d’una vella locomotora, d’un amor inesperat que juga amb la paradoxa i d’aquells records que continuen xiulant dins nostre com un tren que mai no acaba de marxar.

I ve el cas que, efectivament, el temps, com la mula, no recula. Però aquest passat que ens ha dut fins aquí és tan lúcid i necessari com ho són ara els moments que ens ha tocat viure.

Que no tot siguin pèrdues. I que, com aquell home a la cantonada del carrer —potser subjecte a algun problema neurològic o motor—, no acabem caminant tots cap enrere per no saber afrontar allò que tenim al davant.

I pels amants dels viatges en el temps, us recomano Somewhere in Time, amb Christopher Reeve, Jane Seymour i la partitura magistral de John Barry. Prepareu els mocadors.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Salou activa l’aparcament regulat amb avantatges per als residents

 

A partir de l’1 de juny, Salou posarà en marxa el nou sistema d’aparcament regulat amb l’objectiu de millorar la mobilitat i facilitar l’estacionament als veïns del municipi. L’Ajuntament ha anunciat que els residents gaudiran de descomptes especials i zones de gratuïtat, mentre que els visitants disposaran de tarifes adaptades a la temporada.

Segons el consistori, aquesta mesura pretén ordenar l’ús de l’espai públic i afavorir la rotació de vehicles en les àrees més concorregudes, especialment durant els mesos d’estiu. 

El nou sistema inclou places senyalitzades amb línies blaves i un control digital que permetrà gestionar els permisos de manera més àgil.

Els ciutadans poden consultar tots els detalls i tramitar els avantatges a través del web oficial de l’Ajuntament.

A dalt, un que està aparcat a l’alcaldia des de fa la pila d’anys, i que no hi ha manera que se l’emporti la grua.

El Sabor Salou l’empastifa amb el català

 

El darrer Sabor Salou va tenir com a un dels principals reclams l’elaboració d’un tiramisú de vint metres de llarg, anunciat erròniament com “el més llarg del món”. Per reforçar la dimensió mediàtica de la iniciativa, es van repartir samarretes amb el lema Se’ns ha anat de les mans, una expressió que pretenia transmetre el caràcter desmesurat de la proposta gastronòmica.

Malauradament, l’eslògan contenia una errada gramatical. En català, la forma correcta és Se’ns n’ha anat de les mans, ja que el verb anar-se’n requereix el pronom feble en, que en aquest cas adopta la forma n’.

Així, la frase impresa a les samarretes era incorrecta des del punt de vista normatiu, un detall que torna a deixar en evidència el fet que Salou fos designada l’any passat Capital de la Cultura Catalana.

És lamentable que un municipi que encara presumeix (també erròniament) de ser defensor del català acabi cometent una relliscada lingüística tan gruixuda en un dels seus esdeveniments més promocionats. Es confirma novament que el títol de Capital de la Cultura Catalana els venia massa llarg i que, a l’hora de la veritat, amb pastissos o sense, no fan més que empastifar de l’idioma.

Dones de Salou: Cinta Martí Callao

 

La foto de dalt pertany al fons Joan Alcové i és de la Cinta Martí Callao. Va ser una altra de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de les Dones. 

La Cinta va néixer a l’Ametlla de Mar el 12 de gener de 1903. Era filla de Josep Martí Cañagueral, pescador de professió, i de Concepció Callau Bonet. Durant la seva infantesa va estudiar en un col·legi de monges situat en un convent de la Cala, nom amb què també es coneix l’Ametlla de Mar.

Abans de l’esclat de la Guerra Civil, la família ja residia a Salou, en un pis situat al carrer Barcelona, cantonada amb el carrer de l’Església, damunt del forn de pa de la família Bargalló. Es va casar amb Josep Llambrich Miralles, pescador, amb qui va formar una família i va tenir tres fills: Josep, Concepció i Maria Cinta.

Sargidora

Els anys de guerra van ser especialment difícils. La Cinta caminava fins a Vila-seca carregada amb el peix fresc que pescava el seu marit per bescanviar-lo per verdures, fruita i llegums. Aquest sistema d’intercanvi permetia a moltes famílies sobreviure i creava uns vincles humans molt estrets entre els habitants del territori.

La seva vida va estar sempre lligada al mar. A més de les responsabilitats familiars i domèstiques, treballava com a sargidora o remendadora, reparant xarxes de pesca, una feina dura i poc reconeguda que durant molts anys va quedar invisibilitzada.

Una de les anècdotes que millor defineixen el seu caràcter es va produir quan va intentar començar a cotitzar al Montepio dels Pescadors, una entitat que permetia cobrar una pensió o rebre ajudes en cas de malaltia o accident laboral. Inicialment, li van denegar la sol·licitud perquè fins feia poc les sargidores no tenien dret a cotitzar-hi.

Determinació

Lluny d’acceptar la negativa, la Cinta es va dirigir al màxim responsable i li va respondre amb determinació: “Quan vostè em doni una xarxa malmesa i jo no sigui capaç de sargir-la, aleshores estaré conforme de no poder contribuir”. La seva perseverança va donar resultat i, al mes següent, la seva sol·licitud va ser aprovada.

La història de Cinta Martí Callao exemplifica la força, la dignitat i la capacitat de lluita de moltes dones anònimes que van sostenir les famílies i l’economia local en temps extremadament difícils.