divendres, 20 de novembre del 2026

Vox critica que el nou pressupost prioritzi l’autobombo (i II)

 


En contraposició amb la manca d’inversions policials, la representant de Vox va enumerar diverses partides pressupostàries vinculades a l’Alcaldia, la promoció municipal i la comunicació institucional.

Entre les quantitats que va destacar hi ha 270.000 euros per al Centre Tecnològic d’Alta Resolució, 80.000 euros per al Salou Congress, 60.000 euros per a l’acció ecològica gastronòmica, 100.000 euros per a la campanya de comunicació i màrqueting de Fitur a Madrid, 400.000 euros per a la Festa al Cel i 20.000 euros per a Miss i Míster Espanya RNB. També va esmentar una partida addicional de 80.000 euros vinculada al Patronat de Turisme.

Aquests imports sumen 1,01 milions d’euros. A aquesta quantitat hi va afegir 290.000 euros de comunicació institucional, 95.000 euros per a despeses diverses d’Alcaldia i 245.000 euros en partides de premsa dels regidors. La suma total és d’1,64 milions d’euros, una xifra que Rodríguez va situar globalment en prop d’1,7 milions.

La regidora va criticar que aquestes despeses tinguin cabuda en els comptes municipals mentre, segons va denunciar, les demandes d’inversió i de personal de la Policia Local no queden cobertes.

“No és falta de recursos, és falta de prioritats, és falta de criteri i és falta de responsabilitat”, va afirmar.

Rodríguez també va posar en dubte que el creixement dels comptes municipals es tradueixi en una millora equivalent dels serveis i de la qualitat de vida dels residents.

En resposta a l’argument de Yeray Moreno que el pressupost del 2027 creix un 8% respecte al del 2026, la regidora va assenyalar que, des del començament del mandat, el pressupost municipal ha augmentat en més de 25 milions d’euros, prop d’un 43%.

La representant de Vox va vincular aquest increment amb les pujades fiscals aplicades durant els primers anys de mandat, especialment en l’IBI i la taxa de residus, i va qüestionar que els veïns percebin una millora proporcional en la neteja, la seguretat i el manteniment dels barris. “Els veïns cada vegada paguen més i el que millora és la qualitat de vida dels polítics, no la dels veïns”, va retreure.

La regidora també va rebutjar la qualificació de pressupost “històric” i “social” que havia utilitzat Moreno en la seva intervenció. A parer seu, el volum de recursos disponible hauria de permetre resoldre problemes municipals que, segons va denunciar, continuen pendents.

Rodríguez va tancar la seva intervenció contraposant les prioritats del govern municipal a les propostes del seu grup. “La regla de tres durant el seu mandat ha estat més impostos, més despesa i més autobombo. La nostra regla de tres és molt diferent: menys impostos, més seguretat i més gestió”, va afirmar.

Per aquests motius, la regidora va anunciar que Vox votaria “rotundament en contra” del pressupost municipal del 2027, al·legant que els comptes no responen a les principals necessitats dels veïns de Salou.

Vox critica que el nou pressupost prioritzi l’autobombo (I)

 


La regidora de Vox a Salou, Anabel Rodríguez, va anunciar el vot contrari del seu grup al pressupost municipal del 2027 i va acusar l’equip de govern de Pere Granados de prioritzar les despeses de promoció i comunicació per davant de les necessitats dels serveis municipals, especialment de la Policia Local.

Durant la seva intervenció en el ple d’octubre, en resposta a l’exposició del regidor d’Hisenda, Yeray Moreno (PSC), Rodríguez va qüestionar les prioritats dels comptes municipals i va considerar que reflecteixen “un govern que ha renunciat a liderar Salou i s’ha conformat a sobreviure, posar pegats i fer veure que tot va bé”.

La regidora va sostenir que el municipi continua sense un projecte de ciutat i va contraposar aquesta situació al que va qualificar de “pla de màrqueting del senyor Granados”.

Una part important de la intervenció de Rodríguez es va centrar en les necessitats econòmiques plantejades per la Policia Local durant l’elaboració del pressupost. Segons va explicar, el cos havia presentat una petició d’inversions que no arribava als 700.000 euros, avalada per l’inspector i pel responsable polític de l’àrea.

Entre les demandes figuraven la renovació de vehicles, material tècnic, càmeres unipersonals, emissores, armilles antibales, equipament tàctic, millores a les instal·lacions policials i punts de recàrrega per als vehicles.

Rodríguez va posar especial èmfasi en l’ampliació i millora de les infraestructures tecnològiques de seguretat i videovigilància, una actuació que, segons va indicar, estava pressupostada en 400.000 euros.

Tanmateix, va denunciar que la dotació prevista per a inversions de la Policia Local en els comptes del 2027 és de 300.000 euros, una quantitat que, segons la seva interpretació, deixa fora el projecte de renovació de les càmeres de videovigilància.

La regidora va relacionar aquesta mancança amb els problemes de seguretat que, segons va exposar, pateix el municipi. En aquest sentit, va recordar el tiroteig registrat recentment a Salou i va esmentar també una agressió sexual al carrer de Jaume I, arran de la qual, segons va afirmar, la Policia Local va haver de recórrer als establiments comercials de la zona per comprovar si disposaven de càmeres que haguessin pogut enregistrar els fets.

Un altre dels punts que Rodríguez va posar sobre la taula és la petició d’ampliació de la plantilla de la Policia Local en dotze agents. Segons la documentació presentada pel cos, l’objectiu de la demanda era reforçar l’estructura operativa dels diferents grups de treball, incrementar la presència policial al carrer i millorar la capacitat de resposta davant les incidències.

La regidora va assegurar que, en preguntar a la comissió corresponent si aquestes incorporacions estaven incloses en el pressupost, se li va respondre que hi havia un acord previ per incrementar la plantilla en un agent cada any. Per tant, en els comptes del 2027 només s’ha previst la incorporació d’un agent durant el segon semestre, segons va explicar.

Rodríguez va qüestionar que no es tingui en compte la petició de l’inspector de la Policia Local i va criticar que el govern municipal no incorpori les necessitats plantejades pels responsables tècnics del servei.

UTPS retreu a Granados haver apujat un 20% l’IBI i un 45% la brossa

 


Units Tots per Salou (UTPS) ha qüestionat l’anunci de l’alcalde, Pere Granados, i del seu equip de govern de congelar els impostos municipals durant el 2027. La formació considera que aquest compromís no pot presentar-se com un gran assoliment sense recordar els increments fiscals aplicats durant l’actual mandat, que situa en un 20% en el rebut de l’impost sobre béns immobles (IBI) i en un 45% en la taxa de recollida d’escombraries.

UTPS assenyala que l’anunci de congelació fiscal, difós a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials municipals, pot semblar una bona notícia per a la ciutadania, però considera que ofereix una visió incompleta de l’evolució de la pressió fiscal a Salou.

La formació es pregunta què hauria passat amb els impostos si el municipi no es trobés a les portes d’una nova campanya electoral i si el govern municipal tenia previst continuar incrementant-los. En aquest sentit, interpreta l’anunci com un primer exemple de l’estratègia política que marcarà la precampanya de Pere Granados, basada en grans titulars i missatges que poden generar confusió entre els ciutadans.

“No es pot pretendre presentar com un gran assoliment la congelació d’uns impostos després d’haver aplicat importants pujades durant el mandat”, sosté UTPS, que reclama més transparència i explicacions sobre les decisions econòmiques que afecten les famílies, els autònoms i els petits negocis.

UTPS també assenyala directament les quatre forces polítiques que integren l’actual govern municipal, a les quals atribueix la responsabilitat dels increments fiscals, ja que, segons recorda, les pujades van tirar endavant amb els seus vots i el seu suport.

“En política no n’hi ha prou amb anunciar bones notícies: també cal donar explicacions sobre les decisions que s’han pres i assumir-ne les conseqüències”, afirma.

La formació assegura que continuarà fiscalitzant l’acció del govern municipal i defensant els interessos dels veïns. En aquest sentit, reivindica la necessitat d’una gestió econòmica que tingui en compte l’esforç que fan les famílies i el teixit econòmic local.

Finalment, UTPS defensa que Salou necessita projectes, planificació, transparència i responsabilitat en la gestió dels recursos públics. La formació assegura que treballarà per presentar “grans projectes de futur” i una alternativa política centrada en les necessitats reals de la ciutadania, en contraposició al que considera una política basada en els titulars i les estratègies electorals. (Font: UTPS).

Amb aquests bous

 


Parlava l’altre dia amb una amiga artista i va sortir el tema de la vergonya. La que se sent quan es fa repàs d’una vida dedicada a això i sembla que els inicis compten menys. Aquelles experiències que ens van forjar en el dubte, la tenacitat i la consecució. Alguns tenim un sentit del ridícul tan gran que l’apliquem sense concessions, també davant l’espectador, sense adonar-nos que vam haver d’aprendre per arribar fins avui.

Amb l’auge de la càmera al mòbil, qualsevol pot des de passar un càsting en línia fins a proclamar-se coreògraf, i tot sembla que hagi de sortir perfecte a la primera. Té el seu què, perquè la perfecció és una altra imposició que poques vegades s’assoleix i, quan s’aconsegueix, dura poc. La trajectòria, en canvi, està construïda amb errors típics i valors silenciats.

Però vergonya de què? D’acceptar l’oportunitat que algú et va donar per trepitjar un escenari? De fer-lo teu i no permetre que te’n traguessin, assajant, treballant?

Hi ha paraules que cauen com pedres sobre la moral de qualsevol, i moltes vegades les llança algú del mateix ofici. Tècnica: mai no ets prou bona. Disciplina: sense alegria no és art, és exercici militar. Imperfecció: de l’execució, del cos, de la veu… de l’edat, de la creativitat. Qui s’exposa diu jo puc, jo vull, i aquest és el motor que mou l’artista. Les negacions ja vindran després.

Perquè el pitjor que li pot passar a algú que estima aquesta professió és triomfar, encara que sigui en allò més íntim, amb aquests petits èxits que no ocupen portades, i oblidar-se de qui era quan no tenia res més que il·lusió i vocació. Amb la perspectiva del temps, aquesta realització personal t’ensenya que avui som aquí i demà més amunt o més avall, però sempre amb dignitat i ofici.

Vergonya, per què? Jo valoro els meus primers passos de ball perquè una primera professora em va obrir una finestra a un món que fins aleshores només podia contemplar a la televisió. Vaig trepitjar l’escenari amb ella, però no li aixecaré un monument a costa del que va ser mèrit meu. Em va humiliar amb aquell “Tu no seràs res” fins a fer-me desitjar continuar, per moltes llàgrimes que em costés. Aquí segueixo.

Fins i tot d’això se’n van beneficiar els meus alumnes i els meus ballarins, en diversos països: no vaig voler que passessin pel que vaig haver de viure jo. Molts d’aquells novells van cobrar com a professionals des del primer dia, i sé molt bé el que vaig aportar a les seves carreres sense tanta tragèdia grega.

Jo no m’avergonyeixo de res. I els qui van ser amb mi, per molt que s’hagin superat, tampoc no ho haurien de fer. Però si la gratitud és la memòria del cor, disculpo l’amnèsia. Uns altres, en canvi, han recorregut el món sense passar per la tècnica soviètica, i m’han escrit i trucat per dir-me: “Com amb tu i els teus números, amb ningú”.

Vaig triar el meu mitjà sense més aspiració que la felicitat, la meva i la dels qui em van acompanyar. I ho he aconseguit. Els qui ens dediquem a l’espectacle som exactament això: entertainers. Aquest és el nostre espai, i no es mesura només per tècnica ni disciplina, paraules que tanquen tots els judicis finals als quals cap artista no s’hauria de sotmetre.

A mi no m’aclapara la perfecció aliena: l’aplaudeixo. Jo sé què m’ha costat el que és meu.

A qui jutja des de la butaca, i també des del camerino, la invitació està feta: pugi i faci-ho. I si no, entengui el més bàsic: amb aquests bous hem de llaurar.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

dijous, 19 de novembre del 2026

Yeray ven un Salou idíl·lic per apujar el 8% el pressupost municipal

 


El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Salou, Yeray Moreno (PSC), va defensar en el ple municipal d’octubre el pressupost per al 2027, que ascendeix a 82.371.000 euros, un 8% més que el de l’exercici anterior. Uns comptes que, segons va exposar, permetran reforçar els serveis públics, mantenir la pressió fiscal sense incrementar impostos ni taxes i continuar desenvolupant les inversions previstes al municipi.

Del pressupost total, 69.863.000 euros corresponen a despesa ordinària, mentre que la resta es destinarà a inversions. Moreno va atribuir el creixement dels comptes a l’evolució econòmica del municipi i a una gestió rigorosa dels recursos públics. També va destacar l’esforç tècnic per aconseguir nous ingressos procedents d’altres administracions, amb l’objectiu d’incrementar els recursos disponibles sense repercutir més càrrega fiscal sobre la ciutadania.

Durant la seva intervenció, el regidor va agrair la feina de l’alcalde, de l’equip de govern i dels tècnics municipals, especialment els de l’àrea d’Hisenda. Moreno va qualificar els comptes de “millor pressupost social possible” i va defensar que la seva finalitat és continuar millorant el dia a dia dels veïns.

Pel que fa a la despesa ordinària, Moreno va destacar la incorporació pressupostària del bus circular, que està previst que es posi en funcionament durant els pròxims mesos. També va anunciar la continuïtat de les actuacions vinculades al contracte de recollida de residus, amb l’objectiu de millorar la neteja del municipi, i un increment dels recursos destinats al manteniment dels edificis públics.

El pressupost també preveu reforçar el servei de socorrisme a les platges i a la piscina municipal, com també incorporar els ajustos retributius del personal tècnic de l’Ajuntament.

En l’àmbit educatiu, el regidor va destacar l’increment de les partides destinades al transport escolar i a les llars d’infants municipals. També va posar l’accent en l’atenció a la gent gran, amb la millora del contracte del servei d’atenció domiciliària.

Altres àmbits que, segons Moreno, rebran més recursos són la seguretat, les platges, la promoció econòmica i el turisme. En aquest apartat també va esmentar la continuïtat de les actuacions vinculades al Pla d’habitatge municipal.

El tercer gran bloc del pressupost correspon a les inversions. Una de les actuacions que Moreno va voler destacar especialment és la climatització de tots els centres educatius públics de Salou durant el 2027. El regidor va justificar aquesta intervenció per les conseqüències del canvi climàtic i la necessitat de millorar les condicions dels centres per als infants, les famílies i la comunitat educativa.

El programa d’inversions també contempla la continuació del pla de millora de voreres i de la via pública, la millora i ampliació de l’Estadi Municipal i diverses actuacions al cementiri municipal.

Una altra de les intervencions anunciades és l’ampliació i millora del Jardí Botànic, amb la voluntat de convertir aquest espai en un equipament cultural i esportiu obert a la ciutadania.

A la llista s’hi afegeixen la millora del camí de ronda, la finalització de projectes ja iniciats, les actuacions vinculades a la rambla de Barenys, el pla de jardineria i la renovació de la senyalització horitzontal.

Moreno també va esmentar l’ampliació del casal de la gent gran i noves inversions en els àmbits de la Policia Local, el medi ambient i la informàtica.

En la part final de la intervenció, el regidor d’Hisenda va aprofitar que el pressupost del 2027 és l’últim del cicle pressupostari de quatre anys per fer balanç de la gestió econòmica del mandat.

Moreno va reconèixer que havia estat un període “difícil però apassionant” i va defensar que Salou s’ha transformat durant aquests quatre anys gràcies a les inversions i a l’adaptació dels serveis municipals a les noves necessitats.

Com a exemple, va assegurar que les partides destinades a seguretat ciutadana i protecció civil han augmentat prop d’un 50%. També va situar en un 50% l’increment dels recursos per al servei d’ocupació.

Segons les dades exposades pel regidor, les partides d’infància, joventut, platges i promoció econòmica han crescut més d’un 30%, mentre que les destinades a serveis socials, ensenyament, cultura, esports i turisme ho han fet en més d’un 20%.

El responsable d’Hisenda també va reivindicar la creació de la regidoria d’Habitatge i l’elaboració del primer Pla d’habitatge municipal. En aquest sentit, va destacar la posada en marxa d’un departament de fons europeus per captar finançament exterior i reduir la necessitat de recórrer als recursos municipals.

Moreno va tancar la seva intervenció defensant que els comptes del 2027 permetran continuar invertint en barris, escoles, instal·lacions esportives i espai públic, sense augmentar la pressió fiscal. “És un pressupost pensat per millorar el present, però sobretot per construir el Salou dels pròxims anys”, va afirmar.

Finalment, el regidor va assegurar que el municipi continuarà avançant en la mateixa línia i va concloure amb un missatge optimista i clarament propagandístic sobre el futur de la ciutat: “Salou seguirà per molt de temps sent imparable com ho és ara”.

Salou compra una plataforma elevadora de fèretres per al cementiri

 


L’Ajuntament de Salou ha adjudicat per 26.620 euros el contracte de compra d’una plataforma elevadora mòbil porta-fèretres destinada al cementiri municipal. L’adjudicació s’ha formalitzat a favor de l’empresa Marco Taller MTC, que ha estat l’única licitadora que s’ha presentat al procediment.

Segons el decret d’adjudicació, el preu del subministrament és de 22.000 euros, als quals cal afegir 4.620 euros corresponents a l’IVA. La plataforma permetrà facilitar les operacions de transport i elevació dels fèretres dins del recinte funerari.

La licitació es va tramitar mitjançant un procediment obert simplificat abreujat. L’empresa adjudicatària va presentar la seva oferta el 29 d’octubre i el Servei de Contractació en va obrir la documentació econòmica i tècnica el 3 de novembre. Posteriorment, un informe municipal del dia 9 va concloure que la proposta complia les prescripcions tècniques establertes i que era adequada per continuar amb el procediment.

Serà aquesta compra una metàfora involuntària del final d'un mandat que, després de disset anys, ja cal enterrar?

El ‘vecino’ demana el vot a peu de carrer

 


L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha publicat unes fotos “revisant” les obres de remodelació dels nou carrers del municipi “inclosos en el programa d’aquesta tardor/hivern”. “Millorem l’espai públic perquè els nostres veïns gaudeixin de carrers més còmodes, segurs i accessibles. Gràcies per la vostra paciència davant les molèsties que puguin ocasionar les obres”, afegeix. I acaba: “Continuem millorant Salou, carrer a carrer”.

Les obres es porten a terme en la recta final del seu mandat, ja que hi ha eleccions el mes de maig vinent. L’alcalde demana paciència i comprensió per les molèsties que es puguin derivar d’aquests treballs i de molts altres que també s’estan executant, amb un evident interès electoralista. 

Caldrà veure ara el resultat de les urnes per constatar si qui molesta, després de disset anys de mandat ininterromput, és el mateix alcalde.

Els espectadors trien la pròxima pel·lícula del Cineclub Miramar

 


El Cineclub Miramar ha obert un procés de votació perquè els seus socis i amics decideixin quina serà la pròxima pel·lícula que es projectarà en una de les seves sessions. La iniciativa dona veu als espectadors, que podran escollir entre tres propostes del catàleg FilmoXarxa. Per facilitar la tria, l’entitat ha presentat els tres títols i les seves respectives propostes cinematogràfiques.

Les pel·lícules candidates són: DJ Ahmet, Blackbird Blackbird Blackberry i Fiume o Morte!

Dirigida per Georgi M. Unkovski, DJ Ahmet és una comèdia dramàtica que explica la història d’Ahmet, un noi de 15 anys que viu en un poble rural de Macedònia del Nord. Mentre el seu pare li exigeix que s’ocupi de les ovelles i de les responsabilitats familiars, ell somia convertir-se en DJ i troba en la música electrònica una via d’escapament. La seva vida canvia quan s’enamora d’Aya, una noia que també vol escapar de les tradicions de la comunitat i que està promesa amb un altre noi.

A Blackbird Blackbird Blackberry, la directora Elene Naveriani presenta la història d’Etero, una dona de 48 anys que viu en un petit poble de Geòrgia i que sempre ha defensat la seva independència i la decisió de no casar-se. Acostumada a viure sola i satisfeta amb la seva rutina, la seva vida fa un gir inesperat quan s’enamora apassionadament d’un home. A partir d’aquí, haurà de decidir entre iniciar una relació sentimental o continuar preservant la llibertat que tant valora.

Fiume o Morte! és un documental del director Igor Bezinović que recupera un episodi històric poc convencional: l’ocupació de la ciutat de Fiume (actual Rijeka, a Croàcia) per part del poeta i militar italià Gabriele D’Annunzio el 1919, amb l’objectiu d’annexionar-la a Itàlia. A través de reconstruccions històriques, imatges d’arxiu i la participació de centenars de ciutadans de Rijeka, la pel·lícula revisita els setze mesos d’ocupació i reflexiona sobre el nacionalisme, la propaganda i les conseqüències polítiques d’aquell episodi.

Per participar en la votació, cal omplir el formulari habilitat pel Cineclub Miramar a través d’aquest enllaç.

La pel·lícula que obtingui més vots serà la protagonista de la pròxima sessió del Cineclub Miramar. D’aquesta manera, l’entitat incorpora la participació dels seus socis i espectadors a l’hora de configurar la programació cinematogràfica.

In memoriam, Fina

 


Avui m’han comunicat que ha mort una dona que el temps transcorregut no m’ha esborrat de la memòria. La mare d’una companya de ballet. Possiblement va ser la primera dona, i a més mare de família, que em va parlar de tu a tu quan jo tenia 18 anys per fer-me entendre una cosa que encara ressona en mi: “Tu necessites una amiga que no et jutgi”.

Perquè això era, precisament, la vida d’aspirant a artista en un barri obrer com Sant Martí de Barcelona: ser jutjada. A l’acadèmia. A l’escala. En part de la família.

La Fina era una dona dolça d’entrada i resolutiva de sortida. Sempre disposada a ajudar. Sempre amb un somriure. La vaig veure per última vegada a la presentació del meu llibre al nostre barri, i duia els ullets humits de l’emoció. Però el somriure, intacte.

Aquests darrers anys, la malaltia la va anar castigant. I diré el que molts pensen però callen perquè queda estrany: jo, de les males persones que es moren, no me’n sap greu. Però de les bones com ella, entenc que en marxar s’emporten una part de mi, i em sap greu el doble. Perquè el dol no serà aparatós en la seva expressió, però és una ombra que ja es queda en el record. Perquè al cor i a la memòria hi caben molts, però, d’alguna manera, ens sentim orfes.

Han passat dècades i encara soc jutjada. Tinc amics que no ho fan, però allò que va ser una mà estesa per parlar en confiança ha estat, creieu-me, el més difícil de trobar en tots aquests anys. I una sempre torna a l’inici quan comprèn que hi ha persones que venen amb llum i d’altres que sempre portaran foscor. La seva partida no em deixa a les fosques: em recorda el valor del que he sabut apreciar.

A la Fina li agraeixo que portés al món la seva filla, companya que ha sobreviscut a l’allunyament que sí que he comès amb altres persones d’aquella època. Amb la Fina se’n van els meus anys de preguntes que només ella va poder respondre’m. I amb ella mor també el maleït càncer que la va fer patir.

Sigui com sigui, jo no envio petons al cel. Ni compto les estrelles. Jo miro dins meu i li dono les gràcies per haver passat per la meva vida.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

dimecres, 18 de novembre del 2026

Els paradistes del Mercat reclamen la instal·lació urgent de calefacció

 


Els paradistes del Mercat Municipal de Salou han tornat a traslladar les seves queixes a l’Ajuntament per les deficiències del sistema de climatització de l’equipament, situat a la Via Roma. Amb l’arribada de les temperatures més baixes de la tardor, els comerciants reclamen la instal·lació urgent d’un sistema de calefacció que els permeti treballar i atendre els clients en unes condicions adequades.

El malestar actual se suma a les protestes que els mateixos venedors ja van protagonitzar el passat mes d’agost. Aleshores, en plena temporada d’estiu, els paradistes van impulsar una recollida de signatures per denunciar l’antiguitat i el mal funcionament de les màquines d’aire condicionat. Els comerciants advertien que l’interior del mercat s’havia convertit en “un forn”, en lloc de funcionar com un refugi climàtic davant les altes temperatures.

Davant d’aquesta nova reclamació, l’Ajuntament ha assegurat que posarà en funcionament un sistema de calefacció temporal abans que acabi aquest mes de novembre.

A més, fonts municipals mantenen el compromís anunciat durant l’estiu de renovar integralment tota la maquinària de climatització del mercat al llarg del 2027. Aquesta actuació hauria de posar fi a les solucions provisionals i resoldre les deficiències que els paradistes denuncien des de fa temps. (Font: Diari de Tarragona).

Dalt de tot, un vecino pelant-se de fred.

UTPS denuncia inundacions a la Rambla de Barenys 

 


Units Tots per Salou (UTPS) ha denunciat la situació que pateixen els veïns dels blocs situats als números 8 i 10 del carrer Barenys, on les pluges provoquen inundacions als accessos i als patis de les comunitats. La formació atribueix el problema a les obres de construcció de la Rambla de Barenys i acusa el govern municipal de no haver-hi donat encara una solució definitiva.

Segons UTPS, els dos edificis van quedar per sota del nivell del nou carrer després de les obres. Aquesta diferència de cota faria que, quan plou amb una certa intensitat, l’aigua s’acumuli i acabi entrant als espais comunitaris de les finques.

UTPS assegura que les inundacions afecten les entrades dels edificis i els patis, fins al punt que l’aigua arriba a les portes i dificulta l’accés a les escales. UTPS acompanya la denúncia amb imatges que mostren la magnitud de les acumulacions d’aigua.

UTPS afirma que els residents fa temps que traslladen les seves queixes a l’Ajuntament i que han reclamat reiteradament una intervenció per resoldre el problema. Tot i això, denuncia que, cada vegada que es registren episodis de pluja, es repeteix la mateixa situació, amb la incertesa i les molèsties que això comporta per a les famílies.

UTPS considera “absolutament inadmissible” que, després d’una obra pública d’aquesta magnitud, hi hagi veïns que continuïn patint les conseqüències de les actuacions sense que s’hagi trobat una resposta efectiva. La formació contraposa aquesta situació a la imatge de la “meravellosa Rambla de Barenys” que, segons afirma, ha projectat l’alcalde, Pere Granados.

Davant d’aquesta situació, UTPS exigeix a l’equip de govern que atengui les reclamacions dels residents i actuï de manera immediata. En concret, reclama una inspecció tècnica per determinar les causes de les inundacions, com també l’execució de les obres necessàries per garantir una evacuació correcta de les aigües pluvials i evitar que els episodis es repeteixin.

UTPS defensa que els veïns no demanen cap privilegi, sinó poder entrar i sortir de casa seva amb normalitat quan plou, sense haver de patir inundacions als espais comunitaris.

El comunicat acaba amb una crítica directa a l’alcalde i al govern municipal, als quals reclama “menys propaganda i més solucions”. (Font: UTPS).

Aquest cotxe ja comença a fer pudor

 


N’hi ha que no n’aprenen. O tenen molta barra. El regidor del PSC a l’Ajuntament de Cambrils Enrique Arce torna a ser protagonista d’un nou episodi de com aparcar per la cara. Una fotografia que circula per les xarxes socials mostra el seu cotxe estacionat al costat d’una bateria de contenidors de brossa, en un espai prohibit.

Dic que n’hi ha que no n’aprenen perquè no és la primera vegada que enxampen el regidor en una situació semblant. El desembre del 2023, Arce va reconèixer que havia pagat una multa que li va imposar la Policia Local (essent ell regidor de Seguretat Ciutadana) després d’haver aparcat en una zona de càrrega i descàrrega. El reincident Arce va explicar que havia deixat el cotxe mal estacionat per les presses. També va elogiar la feina de l’agent que l’havia multat per fer bé la seva feina.

En la foto de sota, una proposta per aparcar bé si no troba lloc. 

Naturalment, els comentaris a les xarxes no s’han fet esperar: “A veure si te l’aixecarà el camió i el sacsejarà, pensant-se que és un contenidor”; “Només falta definir l’ús del contenidor de tapa negra”; “Com es descuidi algú, li llença les escombraries a dins”, “Com deixis una finestreta oberta…”.

A sota, una alternativa que li proposem al regidor per aparcar un altre dia. Amb el cotxet encara més perfumat.


Vila-seca en Comú critica la retallada de 40.000 euros en ajuts al lloguer

 


Vila-seca en Comú ha criticat les retallades pressupostàries en matèria d’habitatge aprovades per l’Ajuntament, especialment la reducció de 40.000 euros en les partides destinades als ajuts al lloguer. La formació considera contradictori que el municipi tingui la declaració de zona de mercat residencial tensionat i que, alhora, es redueixin els recursos destinats a facilitar l’accés a l’habitatge.

En una declaració difosa a través de les xarxes socials, l’alcaldable dels comuns, Mario Téllez, qüestiona que el consistori prioritzi l’anunci de noves promocions residencials mentre disminueixen les ajudes que poden tenir un efecte més immediat sobre les famílies. Segons Téllez, els habitatges anunciats encara trigaran anys a materialitzar-se, mentre que les dificultats per pagar el lloguer són una realitat que afecta la ciutadania actualment.

La formació recorda que els ajuts municipals al lloguer estan adreçats a habitatges amb una renda mensual màxima de 700 euros. En aquest sentit, posa en dubte que aquest límit s’ajusti a la realitat del mercat immobiliari local i planteja les dificultats per trobar a Vila-seca un pis d’unes tres habitacions per aquest preu.

Vila-seca en Comú també qüestiona l’aplicació dels recàrrecs de l’impost sobre béns immobles als grans tenidors que mantenen habitatges desocupats de manera permanent. La formació considera que, tot i haver aprovat aquesta mesura, l’Ajuntament no està fent prou esforços per localitzar els pisos buits i aplicar-la de manera efectiva.

Per als comuns, les polítiques d’habitatge no poden limitar-se a anuncis de futures promocions ni a mesures que quedin sobre el paper. Reclamen que el consistori utilitzi les eines de què disposa per intervenir des d’ara en el mercat del lloguer i donar suport a les famílies que tenen dificultats per accedir a un habitatge. (Font: Vila-seca en Comú).

​Dramèdia i rotondes

 


Hi ha sentiment. No hi ha futur. Fi.

Tres línies. Un post mínim que vaig trobar l’altre dia i que ho resumeix tot.

Algunes persones i algunes imatges es van dibuixar a la meva ment. Casos coneguts i d’altres totalment aliens. I, també, la meva pròpia experiència. És com si algú, aprofitant l’scroll maquiavèl·lic del mòbil, posés en paraules tot allò que saps, que has explicat o que et guardes per sempre.

Regular-se, diuen ara. Els pregunto a vostès: què cal regular en una mateixa quan la vida et va plantant episodis que superen qualsevol sèrie de televisió? Ni pur drama ni èpica comèdia. Es diu dramèdia, i és el que ens passa a tots. Quina normalitat s’espera de qui se n’ha escapat sempre per la finestra? La vida t’enxampa in fraganti amb aquests sentiments. I tu, encara que no hi vulguis parar atenció, saps que, efectivament, no hi ha futur.

El cas és que, si miro enrere, sento el vertigen de les relacions tant equivocades com impossibles. Vertigen a la part del darrere de la meva façana, aquella que aguanta l’edat amb l’amor propi que vaig aprendre quan res no era fàcil. Hi ha qüestions que avui, a quaranta i trenta anys vista, semblen restes saldades, però resulta que l’aigua passada que no mou molí arrossega un torrent interior que espera sortir.

A mi m’agradaria saber si allò que no va tenir futur va ser real o una idealització. Potser per això novel·les com El príncep de les marees o Els ponts de Madison County romanen en el meu imaginari amb una àncora que ningú ni res no mou. Mai no es compten les llàgrimes que hem vessat per aquesta falta de futur, quan d’altres van ser més prosaics i alguns, simplement, desagradables. Encara ens fa vergonya mostrar vulnerabilitat, i ens construïm sota capes de desenganys i fracassos comuns, com si la cuirassa fos necessària per anar a comprar el pa. I queda un altre dubte: cal que tot això surti?

I el que més em dol és que tinc dues opcions solament: alliberar aquests ocells de solitud per escrit, amb les conseqüències imprevisibles del control que perds, o callar per sempre. I en tots dos casos ni estic còmoda ni estic convençuda, i això és molt dubtar.

El cor d’una dona és un profund oceà de secrets, ja ho va dir la Rose a Titanic. Jo, com Robert Kincaid, també tinc unes cartes per enviar, però no vull que caiguin en males mans, sota els ulls escrutadors de qui troba un tresor i no sap donar-li valor. Millor escric un llibre sencer. Si algun dia es publica, jo ja no seré viva, i tampoc no sé si hi seran els destinataris, perquè soc dona d’un sol amor des de fa vint-i-cinc anys, però no vaig venir al món a estimar una sola vegada.

Però també he comprovat que rarament els receptors de les meves confidències estan a l’altura del que escolten. La vida present contextualitza, i de vegades el que explico fins i tot espanta. No són temps de donar les gràcies per saber que vam ser estimats en silenci. Quan expresso alguna cosa, ni pretenc ni intento. Jo faig. Jo em defineixo. Jo no agafo rotondes. Només allibero. Només faig saber si em vas importar. Si et vaig estimar. Si et vaig perdonar. Si et vaig considerar massa o si em sap greu no haver correspost. I després hi ha una cosa molt més important: l’estimar present no invalida el sentiment anterior. El col·loca, el reordena.

I no parlo solament d’assumptes romàntics. Parlo del teatre, de la feina, de les oportunitats. Jo, en una mirada i en un gest, he vist el món d’una persona. I també, sense voler jugar a la futurologia, he percebut, solament en uns segons, aquell: No. No és per a mi. No soc per a tu.

Hi ha sentiment. No hi ha futur. Fi.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

dimarts, 17 de novembre del 2026

Nova edició de les Jornades Gastronòmiques del Calamar

 


La capital de la Costa Daurada torna a retre homenatge a les seves arrels marineres (sí, cal mirar al passat perquè ara, de pescadors, ni amb canya) amb la celebració de les Jornades Gastronòmiques del Calamar, que començaran aquest divendres i s’allargaran fins al 6 de desembre. 

Aquesta cita culinària, consolidada com un dels grans clàssics del calendari de tardor del municipi (segons l’Ajuntament, és clar), convida tant els veïns com els visitants a descobrir la versatilitat d’aquest producte estrella de la cuina mediterrània (oh, que bé que sona!).

Organitzada pel consistori salouenc, juntament amb la marca Salou Food Experience (verbigràcia: els adeptes a l’eating) i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Salou, la iniciativa té com a objectiu dinamitzar la restauració local fora de la temporada d’estiu i traure profit el producte fresc i de proximitat (especialment el provinent del Mercadona, que no és gaire lluny de casa).

Durant disset dies, diversos restaurants del municipi incorporaran el calamar com a protagonista absolut de les seves cartes (els qui vulguin altres plats hauran d’esperar al 7 de desembre), amb menús complets i tastos creats especialment per a l’ocasió. 

Les propostes culinàries inclouran des de les receptes més tradicionals, vinculades a la història pesquera de la vila (només faltaria!), fins a elaboracions innovadores i d’autor que posen de manifest el talent dels cuiners locals (tot i que a ca la mama és on millor es menja).

Apa, bon profit!

Gavril Draghici, tetracampió d’Espanya d’escacs per a cecs

 


Gavril Draghici Flutur, jugador del Club d’Escacs Salauris de Salou, s’ha proclamat per quarta vegada campió d’Espanya individual absolut d’escacs per a persones cegues, en el campionat organitzat per la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs i disputat a Bailén (Jaén). Draghici va sumar 6,5 punts dels 8 possibles i es va imposar en una competició amb 52 participants.

La victòria arriba 22 anys després que aconseguís el seu primer títol estatal, l’any 2004. Des d’aleshores, ha ampliat el seu palmarès amb els campionats de 2019, 2021 i 2026, que el converteixen en tetracampió d’Espanya individual en aquesta modalitat.

La seva trajectòria esportiva, de més de tres dècades, inclou també quatre títols estatals per equips amb l’ONCE Tarragona i sis medalles internacionals en campionats del món i olimpíades de la Federació Internacional d’Escacs per a Cecs (IBCA), tant en competicions individuals com per equips. Des del 2025, a més, té el títol de candidat a mestre de la Federació Internacional d’Escacs.

Més enllà de les competicions específiques per a persones amb discapacitat visual, Draghici participa habitualment en tornejos oberts, enfrontant-se a jugadors vidents, inclosos escaquistes titulats. El Salauris destaca que la seva discapacitat visual no li impedeix competir al màxim nivell i demostrar el seu talent i la seva capacitat de joc.

Entre els resultats més destacats en aquesta mena de competicions hi ha la victòria al III Tancat CE Salauris, l’any 2024; el tercer lloc a la classificació general del Campionat Territorial de Tarragona del 2025, en què també va ser subcampió de veterans de més de 50 anys, i el títol de campió de veterans +50 de Tarragona aconseguit el 2026.

Aquest mateix any també va tenir una destacada actuació al Campionat d’Espanya Absolut de la Federació Espanyola d’Escacs, disputat a Linares. Va acabar en la 59a posició, tot i partir del lloc 129, i va guanyar més de 62 punts Elo FIDE. A més, va aconseguir una altra medalla internacional al Mundial per Equips de l’IBCA celebrat a Montenegro.

El Club d’Escacs Salauris ha volgut destacar no només els resultats esportius del jugador, sinó també la seva implicació en l’entitat. Draghici forma part del primer equip del club, on comparteix competició amb jugadors titulats, i és considerat un company molt estimat.

L’entitat en valora especialment l’estil creatiu, les idees originals, l’esperit de lluita, la disciplina i el compromís amb l’equip, com també les ganes constants d’aprendre i millorar.

El club considera que la seva trajectòria és un exemple per als més joves i una mostra que l’esperit d’un campió no es mesura únicament pels títols, sinó també per la manera d’afrontar els reptes, respectar els rivals i continuar gaudint dels escacs al llarg dels anys. (Font: Club d’Escacs Salauris).

Salou licita la compra de 25 tones de confeti per al Cos Blanc 2027

 


L’Ajuntament de Salou ha tret a concurs el subministrament de 2.500 sacs de confeti de paper de deu quilos cadascun (25.000 quilos en total) per a la pròxima edició del Cos Blanc, una de les cites més multitudinàries de la Festa Major d’Hivern. 

L’adquisició té per objectiu garantir el proveïment del material necessari per a la pròxima edició del Cós Blanc, promogut per la regidoria de Cultura i Festes.

El contracte no es limita únicament a la compra del confeti, sinó que també inclou l’envasament, l’etiquetatge, el transport, el lliurament i la descàrrega del material al magatzem municipal.

El subministrament haurà de complir les característiques tècniques establertes en el plec de prescripcions, com també els requisits de seguretat per protegir la salut de les persones participants durant la celebració de la festa. 

També haurà de garantir la neteja viària posterior i el compliment de la normativa ambiental aplicable.

El procediment de contractació, tramitat mitjançant un concurs obert, ha rebut dues ofertes. Les empreses que han concorregut són Pueyo-Bernus, SL, amb seu a Gandesa, i Manufactura Comercial de Papeles, SA, amb domicili a Alacant.

Un informe qüestiona el futur centre comercial del Vial del Cavet

 


La possible instal·lació d’un centre comercial al costat del Vial del Cavet torna a situar sobre la taula el debat sobre el model de ciutat i l’ús del patrimoni municipal. Un informe elaborat sobre el projecte, analitza les condicions urbanístiques i patrimonials de la parcel·la i qüestiona l’oportunitat de destinar-la a una activitat comercial.

El terreny, situat a la partida de Barenys i amb façana al vial intermunicipal Salou-Cambrils, té una superfície de 14.245,81 metres quadrats. Es tracta d’una finca de titularitat municipal, incorporada al patrimoni de l’Ajuntament arran de la reparcel·lació del sector 1 de Barenys, aprovada el 2005. Segons l’inventari municipal, està valorada en 2.843.041 euros i té la consideració de bé patrimonial.

L’informe recorda que la qualificació urbanística original de la parcel·la preveia usos d’equipament privat com ara els educatius, culturals, sanitaris i assistencials, esportius, administratius o de residència especial. És a dir, usos que podien permetre implantar una escola, un equipament sanitari, un complex esportiu o una residència per a gent gran.

Tanmateix, el 31 de març de 2011 es va aprovar una modificació puntual del Pla Parcial de Barenys que va incorporar l’ús comercial a la subzona C2. Aquest canvi va permetre, entre altres condicions, que s’hi poguessin instal·lar establiments comercials i alimentaris, amb una superfície mínima de parcel·la de 7.000 metres quadrats en aquest darrer cas.

El treball considera que aquesta modificació va suposar una aposta per un model comercial basat en grans superfícies, habitualment vinculades a operadors de fora del municipi i amb una mobilitat més dependent del vehicle privat, ateses les necessitats d’aparcament que comporten.

L’autor contraposa aquest model al del comerç de proximitat, més fragmentat i basat en petits i mitjans establiments. En aquest sentit, apunta que la subzona A2 ja preveu l’ús comercial a les plantes baixes, amb un potencial teòric d’almenys 3.525 metres quadrats.

L’informe adverteix que l’aposta per una gran superfície a Barenys pot qüestionar aquest model comercial més local i proper. També planteja una pregunta de fons: si Salou disposa de prou sòl destinat a equipaments per cobrir les necessitats actuals i futures en àmbits com l’esport, la cultura, l’educació, la sanitat o els serveis socials.

Pel que fa a la fórmula plantejada per l’Ajuntament, l’informe analitza la possibilitat de constituir un dret de superfície sobre la finca perquè un operador privat hi pugui construir i explotar l’activitat comercial durant el termini que s’estableixi.

Segons l’anàlisi, l’informe econòmic sobre la futura cessió dels drets de superfície fixa un cànon mínim de 265.000 euros anuals, que s’hauria d’actualitzar d’acord amb l’IPC.

L’estudi assenyala que, com que la parcel·la forma part del patrimoni municipal de sòl i habitatge, els recursos obtinguts de l’operació han de quedar vinculats a les finalitats pròpies d’aquest patrimoni. Entre aquestes finalitats hi ha de facilitar l’accés a un habitatge digne, intervenir en el mercat immobiliari per abaratir el preu del sòl urbanitzat i contribuir a millorar la qualitat de vida de la població.

Per aquest motiu, considera que seria convenient que l’Ajuntament blindés el compromís de destinar els ingressos de la concessió a aquestes finalitats.

L’informe també planteja que el futur concurs públic no s’hauria de limitar a establir un cànon mínim, que considera que no hauria de ser inferior als 265.000 euros anuals previstos en l’estudi econòmic, i proposa que s’hi incorporin altres millores de caràcter social, sempre dins del marc legal aplicable.

Entre les possibilitats que apunta hi ha de donar preferència a la contractació de treballadors locals, establir una reserva efectiva de llocs de treball per a persones amb discapacitat o incorporar altres compromisos socials.

Finalment, l’autor considera que caldria aclarir quina superfície exacta s’oferirà en el concurs. La parcel·la té 14.245,81 metres quadrats, però la normativa estableix unes dimensions mínimes diferents segons l’ús. Per això, planteja si es posarà a disposició de l’adjudicatari tota la finca o si es permetrà una configuració que pugui condicionar els usos futurs de la part restant.

L’informe conclou que l’ús comercial és urbanísticament admès, però posa en qüestió l’oportunitat de destinar a una gran superfície un terreny que, en origen, podia acollir equipaments de servei a la ciutadania. 

L’Ajuntament inadmet la petició d’investigar dos grups de Facebook

 


L’Ajuntament de Salou ha inadmès la petició presentada per l’Associació Hispano Argentina de Catalunya perquè el govern municipal investigués les denúncies sobre una presumpta censura ideològica, manipulació i difusió de missatges d’odi en els grups de Facebook Millorem Salou i Salou Costa Dorada. La resolució considera que aquestes qüestions queden fora de les competències municipals i que, si escau, s’han de dirimir davant la jurisdicció ordinària.

La decisió es va adoptar mitjançant el decret signat el 14 d’octubre i notificat a l’entitat l’endemà. La petició havia estat formulada pel president de l’associació, Damián Eduardo Umbert Llamas, que també havia sol·licitat que s’investigués una possible vulneració del codi ètic i de conducta per part del regidor de Vox Paul Daniel Axinte.

En els escrits presentats al consistori, l’entitat denunciava que el grup Millorem Salou, amb 24.500 membres, funciona com un espai de propaganda política i aplica una censura selectiva a les publicacions d’associacions i entitats. També assenyalava el perfil Salou Costa Dorada, amb 12.000 seguidors, i afirmava que simulava una aparença institucional per difondre o avalar missatges que qualificava d’intolerants i d’odi.

L’associació implicava igualment al regidor de Vox, Paul Daniel Axinte, per incitació a l’odi i reclamava que el comitè d’ètica i bon govern analitzés la seva conducta. També demanava que els serveis jurídics municipals valoressin si els fets podien vulnerar la normativa de transparència i el codi ètic de la corporació.

El consistori argumenta que els ajuntaments no tenen competències per intervenir en els continguts digitals ni en les xarxes socials. Per aquest motiu, considera que l’Alcaldia no pot ordenar el cessament de manifestacions emparades pel dret a la llibertat d’expressió.

El decret també assenyala que no consta cap element probatori, ni tan sols indiciari, que permeti atribuir l’autoria material de les publicacions denunciades a un membre de la corporació. Afegeix que, si es considera procedent identificar la persona titular d’un perfil a les xarxes socials, aquesta identificació s’hauria d’obtenir per via judicial.

La resolució va més enllà i apunta que, fins i tot en el cas que les manifestacions haguessin estat publicades per un regidor, aquesta actuació quedaria circumscrita a la seva esfera personal si no s’han utilitzat canals o mitjans de titularitat municipal. 

També recorda que els membres de la corporació no estan jeràrquicament subordinats a l’Alcaldia i que el batlle no té potestat disciplinària sobre la seva conducta privada.

Pel que fa als possibles delictes d’odi o a les denúncies per censura, el document indica que són qüestions que corresponen a la jurisdicció ordinària.

L’Ajuntament acorda inadmetre la petició a l’empara de la Llei orgànica 4/2001, reguladora del dret de petició, i del Decret 21/2003, que estableix el procediment per fer efectiu aquest dret davant les administracions públiques catalanes.

La resolució no entra a determinar si les acusacions formulades per l’associació són certes ni resol sobre la responsabilitat del regidor assenyalat. Es limita a concloure que la corporació municipal no té competències per investigar els fets en els termes plantejats.