El
nou rècord del turisme a Espanya, amb 97 milions de visitants
estrangers i 135.000 milions d’euros de despesa el 2025, ha sanejat
els comptes de resultats de les empreses, però no s’ha fet notar
ni en l’increment de les plantilles, ni en la millora de les
condicions laborals ni en l’augment dels salaris. És una de les
crítiques recollides en l’informe El
sector turístic. Present i futur d’un sector estratègic en
l’economia espanyola,
elaborat pel gabinet d’estudis de la Federació de Serveis de CCOO.
L’estudi
remarca que la suma d’ambdós factors (més turistes i poc reforç
de les plantilles) ha derivat en un excés de càrrega de treball.
“Si el 2025 el sector atén set milions de viatges més que l’any
passat, per cobrir aquesta demanda el sector només ha creat, al
tancament de l’any, 40.000 llocs de treball, un volum inferior al
que va crear en finalitzar el 2024, amb 65.000 llocs de treball”,
recalca.
“Aquestes
xifres poden donar una primera idea de la intensificació de les
càrregues de treball que aquest model d’èxit turístic basat en
la recerca de cada cop més turistes ha suposat per als empleats de
l’hostaleria. La bretxa entre el creixement de l’activitat
turística i el del mercat de treball evidencia que el sector té
marge per consolidar més ocupació al tancament de l’any”, va
apuntar Ramón González Monroy, secretari general de la Federació
de Serveis de CCOO.
Precarietat
L’altra
assignatura pendent de l’activitat turística a Espanya, segons
l’informe, és la consolidació de l’ocupació estable. Tot i que
l’última reforma laboral va servir per acabar amb els elevats
nivells de temporalitat, el sindicat denuncia el repunt del treball a
temps parcial, “que ha emergit com la via d’escapament a la
reforma laboral per continuar creant ocupació precària. Atès que
la norma ha impossibilitat una part important de les contractacions
temporals, les empreses estan explotant la via de la parcialitat per
poder organitzar les plantilles en sistemes de torns cada cop més
efímers, en el que s’està instaurat com un model de treball a
demanda encobert. Així, l’hostaleria opera, com a mínim, amb una
taxa de parcialitat del 33%”.
Monroy
va incidir durant la presentació en un altre aspecte col·lateral
del rècord turístic, com és la massificació. “Ja és una
realitat en quatre comunitats autònomes (Catalunya, Madrid, Balears
i Canàries). L’ocupació en habitatges turístics ha crescut un
7%, gairebé quatre vegades més que l’ocupació hotelera (2%),
l’últim any, i això està generant molta pressió sobre el
territori i un encariment de l’habitatge que, al seu torn, provoca
moltes dificultats perquè els assalariats puguin trobar allotjament
en aquestes destinacions”.
Millora de les retribucions
En
aquest context, el sindicat considera prioritària la signatura d’un
pacte d’estat per a la indústria turística, “a favor de
l’ocupació de qualitat per a les persones treballadores del
sector, que millori la qualificació i l’ocupabilitat de les
plantilles, que desenvolupi plans de carrera professional que
afavoreixin el manteniment i la permanència als llocs de treball,
estabilitzant l’ocupació, millorant les retribucions, així com
l’adequació de les càrregues de treball, especialment en els
moments de més activitat”.
En
paral·lel, considera “imprescindible” dotar adequadament de
personal les plantilles en les èpoques de més activitat, “amb la
finalitat de posar fre a l’augment continuat de les càrregues de
treball, que no condueixen més que a problemes de sinistralitat i de
salut laboral entre les persones treballadores i al deteriorament de
la qualitat dels serveis prestats a la clientela”.
Treballar per viure, no viure per treballar
L’estudi
incideix especialment en les baixes retribucions que perceben els
treballadors de l’hostaleria, que suma més de la meitat dels 2,75
milions de cotitzants amb què va tancar el turisme a Espanya
l’exercici passat, i exigeix una millora elevada i automàtica. “El
95% de la població assalariada a l’hostaleria està per sota del
salari mitjà del país. Per tant, resulta imprescindible apostar
clarament per assolir una revalorització real dels salaris que
permeti oferir una ocupació de qualitat i que el treball sigui per
viure i no viure per treballar”, va precisar Monroy.
I,
per il·lustrar aquesta asimetria en les retribucions del turisme
enfront de la resta d’activitats, va remarcar que el PIB per càpita
a Canàries i Balears, les comunitats on el turisme és el principal
generador d’activitat i ocupació, és el més baix de tot Espanya.
(Font: El País).