Ens ha deixat Guillermo Sanjuan Ortiz, als 92 anys.
En Guillermo va ser un home estretament vinculat al municipi, especialment per la seva tasca en l’àmbit esportiu. Fins al punt que va ser un dels membres fundadors de la primera junta directiva de la Unió Esportiva Salou de futbol els anys 1975 i 1976.
El funeral tindrà lloc demà, dijous 9 de juliol, a les quatre de la tarda a la parròquia de Santa maria del Mar. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal.
El Festival Internacional de Música Costa Daurada continua desplegant la seva programació amb un dels concerts més destacats de l’edició: La flauta màgica, que tindrà lloc aquest diumenge 12 de juliol, a dos quarts de deu de la nit a la Torre Vella de Salou.
El recital comptarà amb la participació de dos flautistes de reconegut prestigi, Claudi Arimany i Eduard Sànchez, que actuaran acompanyats per la Salou Festival Orchestra. El compositor resident del festival, Jorge Grundman, també hi tindrà un paper rellevant, reforçant el vincle entre la creació contemporània i la interpretació clàssica.
Novena edició
El cartell del concert, que forma part de la novena edició del certamen, destaca la voluntat del festival d’oferir propostes d’alt nivell en espais emblemàtics del municipi, consolidant Salou com un punt de referència cultural a la Costa Daurada.
L’actuació s’emmarca en un programa que combina artistes internacionals, joves talents i compositors actuals, amb l’objectiu de fer arribar la música clàssica a nous públics i reforçar la identitat musical del territori.
Una publicació de l’alcalde de Salou, Pere Granados, presumint d’haver estat l’artífex d’una operació policial contra el top manta al Cap de Sant Pere, a Cambrils, ha acabat derivant en un debat sobre una de les reivindicacions històriques del municipi: la manca d’un autobús urbà municipal.
La polèmica va començar quan una veïna li va recriminar que no tingués la mateixa voluntat a l’hora de resoldre la falta de transport urbà a la ciutat.
La resposta de Granados no es va fer esperar. L’alcalde va defensar que Salou ja disposa de transport urbà gràcies als autocars de l’empresa Plana.
“D’entrada, tens 53 parades de bus Plana que fan de transport urbà i, com que ja hi va haver un autobús municipal que va ser un autèntic fracàs (no l’utilitzava ningú, el bus anava buit, només hi anava el conductor), no es vol incórrer en el mateix error i, per això, se n’està estudiant la viabilitat social; un cop finalitzats els estudis sobre la seva utilització, es decidirà què és el millor per a Salou”.
La veïna, però, va qüestionar aquest plantejament. Segons argumenta, un servei públic no s’ha de valorar exclusivament per la seva rendibilitat econòmica, sinó per la utilitat social que presta als ciutadans.
La ciutadana recorda que la majoria de xarxes d’autobús urbà d’Espanya funcionen amb finançament públic perquè garanteixen el dret a la mobilitat, faciliten l’accés als serveis essencials, redueixen l’ús del vehicle privat i connecten barris que, d’una altra manera, quedarien aïllats.
En un altre comentari, encara més contundent, la veïna interpel·la directament l’alcalde: “Un transport urbà existeix per garantir la mobilitat dels veïns, no per generar beneficis”.
També posa exemples concrets de persones grans o amb mobilitat reduïda que viuen en urbanitzacions com el Mirador Xalets de Salou, i es pregunta com poden desplaçar-se fins al CAP o a l’Ajuntament si no poden conduir.
A més, recorda que municipis propers com Vila-seca, Valls o Torredembarra disposen d’autobús urbà municipal.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, s’ha atribuït l’èxit de l’operació policial desplegada aquest dimarts al mercat del top manta del Cap de Sant Pere, al passeig marítim de Cambrils. En una informació penjada a les xarxes socials, l’Ajuntament de Salou assegura que “l’actuació s’ha dut a terme després de diversos dies de gestions directes de l’alcalde salouenc, que ha reivindicat la necessitat d’afrontar el top manta amb determinació política i accions concretes”.
Amb aquesta afirmació, Granados dona a entendre que la seva intervenció ha estat determinant perquè es dugués a terme el dispositiu policial i, implícitament, torna a carregar contra l’Ajuntament de Cambrils, a qui acusa des de fa setmanes de mantenir una actitud permissiva davant la venda ambulant il·legal. Segons el govern salouenc, aquesta suposada tolerància perjudica directament la imatge turística de Salou.
L’operatiu, però, va ser dirigit pels Mossos d’Esquadra i va comptar també amb la participació de la Policia Local de Cambrils, a més d’efectius de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO). La batuda va començar a les quatre de la tarda i es va allargar fins a la mitjanit.
Durant l’actuació es van intervenir prop de 2.600 productes falsificats. L’operació també va registrar incidents, ja que dos agents dels Mossos van resultar ferits després de rebre l’impacte d’una pedra i un tercer policia va patir lesions durant el dispositiu.
El mercat del top manta està ubicat al Cap de Sant Pere, just al límit entre els termes municipals de Cambrils i Salou, una circumstància que ha alimentat la disputa institucional entre ambdós ajuntaments.
En les darreres setmanes, el govern de Pere Granados ha incrementat la pressió sobre Cambrils, a qui responsabilitza de no actuar amb prou contundència contra els manters. Fins i tot, l’alcalde de Salou ha arribat a amenaçar de portar la situació davant la Fiscalia.
Per contra, l’Ajuntament de Cambrils ha evitat entrar en una escalada de retrets públics i ha mantingut una posició més discreta sobre aquesta polèmica, malgrat que la seva Policia Local va participar activament en el dispositiu policial d’aquest dimarts.
Units Tots per Salou (UTPS) vol incloure en el seu programa electoral una proposta per recuperar el jardí botànic de Salou i convertir-lo en un espai destinat a la convivència, l’educació ambiental, la cultura i la sostenibilitat. UTPS considera que aquest equipament, d’1,7 hectàrees, es troba actualment en una situació d’abandonament, sense activitat ni cap projecte que en garanteixi la revitalització.
Segons UTPS, Salou “no pot continuar perdent espais públics de gran valor” i, per aquest motiu, assumeix el compromís d’impulsar una recuperació integral del parc perquè esdevingui un espai “útil, viu i obert a tota la ciutadania”. La formació defensa que el jardí botànic ha de deixar de ser “un símbol de l’abandonament” per convertir-se en “un símbol de futur”.
En un comunicat, UTPS reivindica la trajectòria del seu president, José María Fernández Piñol, en la defensa dels barris i dels espais públics del municipi. Recorda que, durant la seva etapa al capdavant de l’Associació de Veïns de Xalets de Salou, va treballar per evitar la construcció d’un aparcament al centre de la urbanització, amb l’objectiu de preservar-ne el caràcter residencial.
La formació també expressa el seu rebuig al projecte municipal de construir habitatges a l’Eix Cívic. En aquest sentit, defensa que aquest espai hauria de transformar-se en una gran avinguda oberta, moderna i de qualitat, sense obstacles, pensada tant per als residents com per als visitants.
UTPS assegura que està a favor de la construcció d’habitatges, però considera que aquests s’han d’ubicar en sectors previstos per al creixement urbanístic, com Emprius, i no en espais que, segons el seu criteri, haurien de convertir-se en els grans eixos urbans del futur de Salou.
La formació conclou dient que el municipi necessita “planificació, visió i valentia” per protegir els espais públics i impulsar un model urbanístic orientat al benestar de la ciutadania. (Font: UTPS).
Segur que alguna vegada li ha passat.
Està parlant de la seva feina, d’una idea o d’un projecte i, sense adonar-se’n, comença a treure-li importància. “Bé, tampoc n’hi ha per tant…”, “potser m’equivoco…”, “només és una idea…”. No perquè no hi cregui, sinó perquè intueix que mostrar seguretat pot resultar incòmode.
No és timidesa. És un mecanisme d’adaptació.
Des de fa molts anys, cada vegada que presento una idea nova faig la mateixa broma: “Perdó per existir”. Amb el temps vaig entendre que la broma no parlava de mi, sinó d’un costum força estès: demanar discreció a qui té alguna cosa a dir i mirar amb recel qui parla des de l’experiència.
Ens hem acostumat a confondre l’experiència amb l’arrogància i la solvència amb la supèrbia. Com si el coneixement hagués de demanar permís per entrar en una conversa.
El més curiós és que encongir-se no resol mai res. Qui necessita que els altres es facin petits sempre trobarà un motiu per demanar una mica més.
Adaptar-se és intel·ligència. Fer-se petit, no.
Cadascú arriba fins aquí amb els anys, els errors, la feina, els encerts i també els fracassos. Tot això forma part de la seva història. No hi ha cap obligació de demanar perdó per haver-la viscuda.
La pròxima vegada que senti la temptació de fer-se petit per encaixar, potser la pregunta no és si vostè ocupa massa espai.
Potser és el motlle que s’ha quedat ridículament petit.
Jo no m’encongeixo. I tampoc animo ningú a fer-ho.
Facin motlles més grans.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa una campanya informativa per fomentar l’ús dels refugis climàtics, espais d’ombra i zones verdes destinats a protegir la ciutadania dels efectes de la calor extrema. El consistori anima els veïns a buscar parcs, jardins i passejos arbrats per mantenir-se frescos durant els dies més calorosos.
El consistori recorda la importància d’hidratar-se sovint, evitar les hores de màxima insolació i utilitzar barret, roba lleugera i protecció solar. També apel·la a la cura comunitària, convidant a vetllar per les persones més vulnerables davant les altes temperatures.
Ombra, natura i benestar
Amb el lema Ombra, natura, benestar, la campanya reforça el compromís de Salou amb l’adaptació climàtica i la qualitat de vida urbana, promovent espais verds com a refugis naturals contra la calor.
El ple de l’Ajuntament de Salou va aprovar dimecres passat la segona modificació de crèdit del pressupost municipal d’enguany. La proposta va generar crítiques de l’oposició, especialment del grup municipal de Vox, que va qüestionar la planificació econòmica del govern local.
Durant la seva intervenció, la portaveu de Vox, Anabel Rodríguez, va criticar que el pressupost aprovat a principis d’any hagi estat modificat per segon cop en pocs mesos. Segons va recordar, la primera modificació pressupostària es va aprovar a l’abril, mentre que aquesta segona arriba només dos mesos després.
La regidora també va fer referència a altres canvis introduïts durant els mesos de maig i juny, incloent-hi decrets de rectificació i modificacions posteriors, i va assegurar que aquesta dinàmica evidencia una “falta de planificació rigorosa” per part de l’executiu municipal.
Entre els moviments pressupostaris inclosos en aquesta modificació, Vox va destacar la retirada de 60.000 euros de la partida de neteja viària per finançar despeses vinculades al funcionament de serveis municipals, com ara 35.000 euros destinats a l’enllumenat públic, 21.100 euros destinats als emissaris submarins, 900 euros per als semàfors i 3.000 euros per a les fonts públiques.
Segons Rodríguez, aquestes despeses eren perfectament previsibles en el moment d’elaborar el pressupost, motiu pel qual considera que no s’ha fet una previsió adequada de les necessitats municipals. La portaveu també va ironitzar sobre la reducció de recursos destinats a la neteja viària, un servei que, segons va afirmar, continua sent objecte de queixes veïnals.
Un altre dels aspectes que Vox va qüestionar va ser el trasllat de 633.000 euros previstos inicialment per a la segona fase de la urbanització del carrer Carles Buïgas per destinar-los a les obres del passeig del barranc de Barenys. Segons va exposar la regidora, el mateix expedient reconeix que la subvenció del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya, valorada en 789.000 euros, no es percebrà fins al 2029, tot i que el govern municipal pretén executar les obres amb anterioritat.
Per a Vox, aquesta decisió posa de manifest una planificació “improvisada” de les inversions municipals. “Governar consisteix a definir polítiques, calcular i prioritzar. Un pressupost és el full de ruta d’un govern i no es pot convertir en un trencaclosques que es modifica cada pocs mesos”, va concloure Rodríguez, anunciant el vot contrari del seu grup.
La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha presentat un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Salou per haver modificat unilateralment les condicions de treball de la Policia Local mitjançant una ordre de servei aprovada l’11 de maig. El sindicat també ha demanat la suspensió cautelar de la mesura.
Segons CSIF, el consistori ha eliminat compensacions horàries, com el reconeixement de quinze minuts per jornada o les derivades de la formació obligatòria i les pràctiques de tir, sense negociar-ho prèviament amb la representació sindical.
Vulneració de la negociació col·lectiva
El sindicat considera que aquesta decisió vulnera el dret a la negociació col·lectiva i recorda que el mateix informe jurídic de la Universitat Rovira i Virgili utilitzat per l’Ajuntament assenyala que qualsevol modificació de condicions pactades ha de passar pels òrgans de negociació.
En la demanda, CSIF reclama la nul·litat de l’ordre de servei, la recuperació de les compensacions eliminades i la regularització dels saldos horaris i dels efectes econòmics. El sindicat destaca que és l’única organització sindical que ha recorregut als tribunals per defensar els drets de la Policia Local de Salou. (Font: CSIF).
Durant anys, el gran relat urbanístic de Pere Granados ha girat al voltant del turisme. Salou havia de ser cada vegada més atractiu per als forans, més gran, amb més turistes, amb més capacitat d’absorbir els visitants. Fins al punt que el parc d'habitatges turístics no ha deixat de créixer (és el segon més important de Catalunya, després de Barcelona) fins que la Generalitat (aquí i a altres destinacions) va decidir limitar-ne l’expansió davant les dificultats dels residents per accedir a un habitatge que no sigui a un preu prohibitiu.
Ara, però, de cop i volta, a menys d’un any de les eleccions municipals, el discurs de l’alcalde, ha canviat. Radicalment.
Ara, Granados afirma que “l’habitatge és una de les grans prioritats socials de Salou, perquè afecta directament els joves, les famílies, els treballadors i totes aquelles persones que volen viure i arrelar-se al municipi”. Després d’anys sense pensar en aquest sector de la població, ara els més desemparats, els més precaris passen a ser la gran prioritat municipal.
I, per demostrar-ho, anuncia la construcció de 1.636 habitatges de protecció pública a Emprius i al futur Eix Cívic.
El problema de l’habitatge a Salou no va aparèixer ahir. Fa anys que famílies senceres han de marxar perquè no poden pagar els lloguers. Fa anys que moltes famílies tenen enormes dificultats per trobar un pis assequible i fa anys que els treballadors del sector serveis han de buscar habitatge fora del municipi.
Durant aquest temps, quin ha estat el principal cavall de batalla del govern municipal? Donar màniga ampla a l’expansió dels pisos turístics.
L’Ajuntament ha defensat reiteradament aquest model com un element essencial de l’economia local. A Salou, els apartaments d’ús turístic s’han multiplicat com a bolets fins a reduir notablement l’oferta residencial i encarir els preus del mercat. Això ha contribuït decisivament a expulsar molts veïns de Salou.
Ara resulta que la solució consisteix a construir més. Molt més del que preveia el Pla Local de l’Habitatge. I la resposta al problema de l’habitatge torna a passar per continuar construint.
El risc és que Salou, on cada vegada hi ha més ciment, acabi entrant en una espiral constructora per donar cabuda als que vinguin després. I aleshores apareix una pregunta inevitable: quin model de ciutat s’està promovent?
Si aquesta dèria edificadora continua al mateix ritme, potser d’aquí a uns anys el debat ja no serà quants habitatges protegits es fan, sinó si encara quedarà espai entre tants edificis. Si no haurem de recórrer als gratacels per donar cabuda a tanta gent.
No oblidem que, el febrer passat, el Ministeri de Costes de l’Estat va emetre un informe vinculant que instava a reduir l'altura del bloc de pisos previst a la futura plaça de la Torre Vella de l’Eix Cívic per no perjudicar l’skyline costaner.
El projecte preveia una gran torre residencial de tretze plantes amb un mirador superior, però l’Ajuntament ha hagut de rebaixar l’altura de l’edifici a un màxim de set plantes.
Ara l’alcalde torna a mirar cap amunt. Però amb l’excusa dels pisos socials. És clar, ho fa per solidaritat; ell sempre està al costat dels més necessitats.
Hi ha anècdotes que expliquen millor una època que molts assajos.
Fa anys, el meu amic Javier de Campos em va explicar que, treballant en un famós programa de televisió, havia sentit la major ovació que recordava.
No era per a un artista.
No era per a un presentador.
Era per a una rentadora.
Aquella imatge no m’ha abandonat mai. Perquè, més enllà de l’anècdota, amagava una veritat incòmoda: massa sovint confonem la notorietat amb el valor.
Una altra història té com a protagonista Alberto Sordi.
Un dia va rebre una trucada.
—Aquí la televisió.
I ell va respondre:
—Un moment, que es posa la rentadora.
Possiblement, en aquells temps era la RAI. Li oferien un contracte. Però Alberto Sordi dissolia tota solemnitat. Els representants executius de la televisió passaven, durant un instant, a compartir categoria amb un electrodomèstic.
La importància no resideix en el mitjà, sinó en allò que el mitjà és capaç de contenir.
Potser avui la conversa seria una altra.
—Un moment. Truquen de TikTok i de YouTube. Em volen donar un premi.
I la resposta podria continuar sent exactament la mateixa.
—Un moment, que es connecta la rentadora. És clar, amb wifi... i amb aquella musiqueta de final de programa.
Que ningú menystingui una rentadora. Té molta més importància del que sembla.
Si algú ho dubta és perquè mai no s’ha trobat, com em va passar a mi, en un assaig general amb una quarantena de persones esperant. Faltaven dos ballarins a escena. Els vam anar a buscar i els vam trobar al backstage. No estaven repassant una coreografia. S’estaven escridassant perquè tots dos asseguraven que els tocava el torn, religiosament anotat en un full d’Excel, de fer la bugada.
Pareu atenció.
La rentadora és important.
El que no és cap virtut és convertir la seva omnipresència en una escala de valors.
Una pantalla no garanteix talent. Un micròfon no converteix una opinió en una idea. Un escenari no assegura excel·lència. I un milió de followers tampoc no transforma la notorietat en mèrit.
Els temps canvien. Les plataformes també. Però continuem confonent el ressò amb el valor, la visibilitat amb el prestigi i la popularitat amb la qualitat.
L’aplaudiment no és una unitat de mesura del talent.
Els followers, tampoc.
Potser les rentadores no donen premis.
Però, almenys, renten.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
L’Aliança de Municipis Turístics Sol y Playa (AMT), una entitat que durant anys l’alcalde de Salou, Pere Granados, presentava com un dels grans instruments de defensa dels interessos dels municipis turístics, sembla haver desaparegut completament del discurs institucional de l’Ajuntament salouenc.
Aquesta setmana, una representació de l’AMT va participar a Madrid en la presentació de Turisme que Suma, una iniciativa que, segons els seus promotors, pretén impulsar “un model turístic més sostenible, equilibrat i centrat en les persones”. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida (PP), així com de la presidenta de l’aliança, Fátima Lemes, alcaldessa d’Arona (PP), i de la vicepresidenta, Margarita del Cid, alcaldessa de Torremolinos (PP). L'absència més destacada, però, va ser la de Pere Granados (Sumem per Salou-PSC).
Aquest allunyament resulta especialment cridaner perquè l’alcalde de Salou havia convertit aquesta entitat en una referència constant de la seva acció política. Durant els darrers anys, qualsevol reunió, declaració o reivindicació de l’AMT era difosa àmpliament pels canals institucionals de l’Ajuntament, presentant l’aliança com la gran veu dels municipis turístics davant les administracions. Ara, en canvi, el silenci és gairebé absolut.
És cert que la presidència de l’AMT és rotatòria entre els municipis que la integren. Tanmateix, des que el càrrec recau en el Partit Popular, l’entitat sembla haver desaparegut del relat polític municipal salouenc.
La situació reforça la percepció que aquests organismes supramunicipals sovint tenen un funcionament molt condicionat pels equilibris polítics dels seus dirigents. Quan Granados ocupava una posició destacada dins l’aliança (i en va ser president), les seves activitats eren objecte d’una intensa promoció institucional. Ara, amb una presidència del PP, l’interès municipal sembla haver-se evaporat.
L’Ajuntament de Salou ha fet un pas més en la seva aposta per convertir el municipi en una destinació turística de primer nivell. Després de les platges, les fonts ornamentals i els jocs d’aigua, ara arriben les dutxes i piscines públiques als carrers.
Segons ha pogut comprovar aquest mitjà, diverses zones verdes del municipi s’han convertit aquests dies en un autèntic parc aquàtic improvisat. L’aigua brolla sense descans des del terra i rega tant la gespa com les voreres, oferint als vianants una refrescant experiència digne d’un spa urbà.
Els més afortunats poden fins i tot caminar descalços sobre una catifa permanentment mullada, una iniciativa que, segons les fonts (mai millor dit) consultades, pretén reduir la temperatura de l’asfalt i refrescar els peus dels ciutadans.
Electrocució garantida
La instal·lació estrella es troba al carrer de Pere Martell al costat d’un centre de transformació elèctrica, on un potent raig d’aigua emergeix directament del subsol, convertint la zona en una dutxa d’accés lliure les 24 hores del dia. El sistema funciona sense necessitat de prémer cap botó, demostrant el compromís municipal amb l’accessibilitat universal.
A partir d’aquí, i carrer avall, el passeig ofereix una autèntica piscina lineal que acompanya els vianants durant desenes de metres. Els més petits hi poden esquitxar, mentre que els adults tenen l’oportunitat de practicar equilibrisme per evitar acabar amb els peus xops.
Fonts municipals... bé, en aquest cas literalment fonts municipals, encara no han aclarit si es tracta d’una nova estratègia contra les altes temperatures o d’una manca de manteniment.
En qualsevol cas, la iniciativa presenta avantatges evidents. La gespa es manté impecablement verda, les voreres reben una neteja constant i els mosquits disposen d’un entorn ideal per gaudir de l’estiu.
Després de promocionar habitatges protegits amb fotografies d’apartaments de luxe, Salou sembla decidit a continuar innovant. Si la calor persisteix, no es descarta que els pròxims pressupostos incorporin gandules municipals, para-sols intel·ligents i un servei de socorrisme als carrers més inundats del municipi. (Font: Tururut Viola News).
El ple de l’Ajuntament de Salou de dimecres passat va aprovar per unanimitat imposar una penalització de 25.000 euros a la UTE Mant. Enllumenat Salou L2 per “compliment defectuós o incompliment parcial” del contracte de manteniment i conservació integral de diverses instal·lacions municipals.
La sanció afecta el contracte que inclou el manteniment de l’enllumenat públic, les il·luminacions ornamentals, les instal·lacions semafòriques, els senyals lluminosos, les fonts ornamentals, les fonts de boca, les instal·lacions fixes de megafonia, els motius nadalencs i les pancartes municipals.
Contracte d’1,7 milions
Durant el ple, el portaveu d’USAP, Ignacio Durán, va demanar al govern municipal que expliqués quins incompliments concrets havien motivat la penalització i si aquests havien repercutit sobre el servei prestat a la ciutadania. També va preguntar si una sanció de 25.000 euros era proporcional en relació amb un contracte superior als 1,7 milions d’euros i si, davant possibles reincidències, s’havia valorat arribar fins i tot a la resolució del contracte.
El regidor delegat de Contractes i Concessions, Marc Montagut, va defensar l’actuació dels serveis tècnics encarregats del seguiment del contracte i va explicar que el control sobre aquesta concessió és diari, i que, quan es detecten incompliments, aquests es comuniquen immediatament a l’empresa mitjançant requeriments, tant per correu electrònic com verbalment o per via telefònica. Posteriorment, es comprova si s’han adoptat les mesures correctores i, si els incompliments persisteixen, s’inicien els expedients sancionadors corresponents.
De moment, un avís
Montagut també va advertir que, si els incompliments es repetissin de manera reiterada, l’Ajuntament podria arribar a plantejar la resolució del contracte, tot i que va remarcar que l’objectiu de les penalitzacions és aconseguir que l’empresa compleixi estrictament les obligacions assumides i garantir que els veïns de Salou rebin el servei que els correspon.
El regidor també va defensar la feina dels tècnics municipals en el control exercit sobre el contracte, considerant que aquesta supervisió rigorosa permet defensar els interessos públics exigint a les empreses adjudicatàries el compliment de les seves obligacions.
L’expedient de sanció va quedar finalment aprovat per unanimitat de tots els regidors presents.
La UTE Mant. Enllumenat Salou L2 està integrada per COMSA Service Facility Management SAU i Escardó Serveis Tècnics SL. El contracte va ser adjudicat per un import d’1.711.627 euros el 30 d’abril del 2025 i formalitzat a finals del mes de maig del mateix any. Té una durada de tres anys, amb possibilitat de pròrroga.
L’Ajuntament de Salou ha anunciat la seva intenció de modificar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per permetre la construcció de fins a 1.636 habitatges de protecció pública, una xifra que supera àmpliament els 690 pisos socials que el primer Pla Local d’Habitatge considera necessaris durant els pròxims sis anys.
Segons el consistori, aquests habitatges es desenvoluparan en nous sectors de creixement, principalment Emprius i al futur Eix Cívic, i tindran com a destinataris prioritaris joves, famílies, treballadors i residents amb dificultats per accedir a un habitatge assequible. L’objectiu, assegura l’Ajuntament, és afavorir l’arrelament al municipi i facilitar l’accés a una llar estable. (Font: Ajuntament de Salou).
Tanmateix, la imatge escollida pel mateix Ajuntament per il·lustrar la nota de premsa (foto adjunta) és de pel·lícula. Lluny de mostrar un exemple d’habitatge protegit, la fotografia correspon a un interior amb acabats propis d’un apartament d’alt estànding: cuina oberta de grans dimensions, marbre, mobiliari de disseny i un interiorisme minimalista de luxe.
Segons recull la revista especialitzada Nuevo Estilo, una publicació de referència en decoració, arquitectura i interiorisme, un apartament d’aquestes característiques pot tenir un valor de mercat d’entre 400.000 i 900.000 euros, o fins i tot superior, en funció de la ubicació i del nivell dels acabats. L’article destaca l’ús de materials prèmium, com ara cuines de marbre, mobiliari de disseny i reformes que poden superar els 1.500 euros per metre quadrat.
La contradicció entre el missatge institucional i la imatge utilitzada és total. Mentre el govern municipal afirma que la promoció pretén facilitar l’accés a l’habitatge de col·lectius amb dificultats econòmiques, la fotografia remet a un producte immobiliari molt allunyat del que habitualment s’associa a l’habitatge de protecció pública.
En resum: la promoció d’habitatge públic que promou l’Ajuntament de Salou té tota la pinta de ser una altra fantasmada. Com quan l’alcalde, Pere Granados, ens va intentar vendre que a la nova estació de Salou-PortAventura hi arribarien trens xàrter carregats de turistes, per després constatar que el darrer pla ferroviari de la Generalitat ens deixa sense la línia directa amb Barcelona.
Ens ha deixat José Antonio Fernández Álvarez, de 94 anys.
La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dimarts 7 de juliol, a dos quarts d’una del migdia al tanatori de Tarragona.
Benvolgut president Donald J. Trump,
Permeti’m felicitar-lo, en nom de l’Ajuntament de Salou i en el meu propi, amb motiu del 250è aniversari de la independència dels Estats Units d’Amèrica. Dos segles i mig d’història mereixen una celebració a l’altura de la nació més poderosa del món... i, si m’ho permet, també del seu president.
Li escric perquè, amb el pas dels anys, he descobert que vostè i jo compartim més coses de les que la gent imagina. Salvant les distàncies entre Washington i Salou, tots dos sabem què significa liderar amb mà ferma.
Ens agrada decidir sense que ens destorbin massa les opinions dels altres. Alguns en diuen autoritat; d’altres, autocràcia. Tot depèn de qui escrigui el titular.
També compartim una sana autoestima. Hi ha qui l’anomena narcisisme, però nosaltres preferim pensar que és simplement una extraordinària capacitat per reconèixer el nostre propi talent. Al capdavall, si nosaltres no ens admirem, qui ho farà?
He observat igualment que tots dos tenim una certa inclinació pels grans projectes. Vostè somia amb recuperar la grandesa d’Amèrica; jo intento que Salou sigui el centre de l’univers turístic conegut. Potser alguns en diuen deliris de grandesa, però els visionaris sempre han estat incompresos.
Ens caracteritza també una certa impulsivitat. Quan estem convençuts d’una idea, avancem sense mirar gaire enrere. Ja hi haurà temps perquè els tècnics, els assessors o els tribunals expliquin els detalls.
I, és clar, tots dos sabem que la millor política és aquella que va acompanyada d’una bona fotografia. Inauguracions, anuncis, maquetes, grans titulars... La imatge és fonamental. Hi ha qui diu que governem pensant més en les càmeres que en els expedients administratius, però jo sempre responc que una bona foto també és servei públic.
Confio que algun dia pugui visitar Salou. Estic convençut que s’hi sentiria com a casa. Aquí també ens agraden les grans avingudes, els projectes ambiciosos, els discursos optimistes i les inauguracions solemnes. I, si cal, sempre podem buscar una muntanya adequada per ampliar el Mount Rushmore amb algun rostre més.
Rebi una cordial salutació i els meus millors desitjos en aquesta commemoració històrica.
Pere Granados i Carrillo
Alcalde de Salou