El condol institucional no hauria de servir per fer autobombo

 

Els ajuntaments de Cambrils, Vila-seca i Salou, entre altres, han expressat el seu condol per les víctimes del greu accident ferroviari ocorregut a Urda (Toledo). Els tres consistoris han compartit mostres de solidaritat, però hi ha una diferència significativa en la manera de comunicar-les: mentre Cambrils i Vila-seca posen el focus en el condol col·lectiu, Salou destaca explícitament la figura de l’alcalde, Pere Granados.

Només cal veure la piulada que va penjar l’Ajuntament, amb un missatge institucional que comença així: “L’alcalde Pere Granados, acompanyat de membres de la corporació municipal, representants dels Mossos d’Esquadra, de la Policia Local i ciutadania, ha expressat el condol i la solidaritat de Salou amb les víctimes i les seves famílies”.

En un acte de condol, el protagonista hauria de ser el record de les víctimes i el suport a les seves famílies, no la identificació de qui encapçala el govern municipal.

En moments de dolor col·lectiu, les institucions han de transmetre respecte, empatia i solidaritat, sense convertir un gest compartit en una oportunitat per donar protagonisme personal.

Quan es tracta de recordar les víctimes d’una tragèdia, la discreció també és una forma de respecte.

USAP alerta que Salou gairebé ha esgotat el sòl disponible

 

Salou gairebé ha esgotat el sòl disponible i les decisions urbanístiques que es prenguin ara condicionaran el futur del municipi durant les pròximes dècades. Aquesta és l’advertència que va fer el portaveu d’Units per Salou (USAP), Ignacio Durán, durant el debat d’una moció en què reclama prioritzar la revisió general del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) abans de continuar aprovant grans modificacions urbanístiques.

Durán considera que, davant la disponibilitat limitada de terreny, Salou no es pot permetre planificar el seu desenvolupament a través d’actuacions aïllades, sense una visió global que determini quin model de ciutat es vol construir. En el ple de setembre, Durán va posar el focus especialment en el sector 04-Emprius Nord, una de les principals reserves de sòl del municipi.

“Salou ja gairebé no té sòl i, precisament perquè el nostre sòl és un recurs limitat i gairebé esgotat, no ens podem permetre el luxe de planificar a trossos”, va advertir el portaveu d’USAP.

El desenvolupament d’Emprius Nord preveu, segons les xifres exposades per Durán, unes 3.400 habitatges, de les quals 1.700 serien protegides. Per al portaveu d’USAP, una operació d’aquesta magnitud no es pot abordar com un simple tràmit urbanístic, ja que tindrà conseqüències sobre el model urbà, la mobilitat, els equipaments i els serveis públics.

“Com decidirem el destí de la bossa de terreny més gran que ens queda sense haver resolt abans el disseny general de la ciutat?”, va preguntar.

La formació reclama que, abans de continuar avançant en aquesta transformació, es defineixi com s’encaixarà el creixement residencial amb les necessitats d’aigua, les infraestructures, els equipaments i els serveis municipals. També demana que la previsió d’habitatge protegit es concreti amb un calendari d’execució i informació sobre el finançament.

“No podem pintar habitatge protegit en un plànol sense un calendari real d’execució, sense saber qui el finançarà ni com impactarà en les nostres xarxes d’aigua, equipaments i serveis públics”, va afirmar.

Durán va recordar que la revisió del POUM va començar el 2021 i cinc anys després encara no s’ha aprovat un nou model general de ciutat.

El portaveu va recordar els diferents plantejaments que ha tingut Emprius Nord: una proposta el 2008, una altra el 2017, un desistiment el 2021 i una nova iniciativa el 2026. Aquesta successió, segons va advertir, planteja interrogants sobre la continuïtat del projecte i la seguretat jurídica si les decisions no s’integren en una planificació global.

La crítica s’estén als canvis de plantejament de l’Eix Cívic, que Durán considera com un altre exemple de la necessitat de coordinar les grans decisions urbanístiques. “No busquem un atac polític, sinó coherència”, va assenyalar, tot reclamant transparència sobre el model de ciutat que vol impulsar el govern municipal.

La moció presentada per USAP, que va ser rebutjada, proposava prioritzar immediatament la revisió general del POUM del 2021, presentar en un termini de tres mesos un informe detallat sobre els treballs fets i supeditar les grans modificacions puntuals a la definició prèvia d’un model global de ciutat.

Vox clona Anabel Rodríguez i la presenta també al Senat

 

Vox ha designat Anabel Rodríguez com a candidata al Senat per la demarcació de Tarragona en les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. La portaveu del partit a l’Ajuntament de Salou i diputada a la Diputació de Tarragona encapçalarà una candidatura que completen Javier Vaquero, portaveu de la formació a Reus, i María Dolores Zamora, portaveu a Valls.

La designació situa Rodríguez al capdavant de la llista de Vox a la cambra alta, tot i que també figura com a número dos de la candidatura al Congrés dels Diputats per Tarragona, darrere de Jordi de la Fuente, actual secretari general del sindicat Solidaritat i amb passat neonazi.

El moviment es produeix en el marc de l’acord entre el PP i Vox per a les eleccions al Senat. El Partit Popular ha renunciat a presentar candidatura a la cambra alta per la demarcació tarragonina amb l’objectiu de concentrar esforços amb Vox per mantenir la majoria absoluta al Senat, raó per la qual ha calgut reorganitzar les llistes.

Els pressupostos de Granados tiren endavant amb el suport d’ERC

 

Aquest darrer dimecres d’octubre, 28 d’octubre, se celebra un ple municipal especialment important. Sobre la taula hi ha els pressupostos municipals per a l’any vinent, uns comptes que marcaran les prioritats polítiques del govern i, en bona mesura, el rumb del municipi durant els pròxims mesos.

Però hi ha un detall que fa que aquest ple tingui encara més transcendència: avui només hi són presents els onze regidors necessaris per tirar endavant les propostes de l’alcalde, Pere Granados. En una situació tan ajustada, qualsevol vot en contra pot ser determinant per impedir l’aprovació d’una proposta, sempre que no hi hagi altres circumstàncies que alterin el resultat de la votació.

Els pressupostos municipals es divideixen, fonamentalment, en tres grans blocs: ingressos, despeses ordinàries i inversions. Cadascun mereix una anàlisi detallada, perquè darrere de les xifres s’amaguen les prioritats del govern municipal, les seves decisions polítiques i el model de municipi que es pretén construir.

I això només serà el començament. A més dels pressupostos, el ple aborda altres qüestions rellevants, entre les quals hi ha modificacions del POUM, que també caldrà analitzar amb deteniment.

Tanmateix, més enllà de les xifres i de les partides pressupostàries, hi ha una qüestió política que mereix una atenció especial.

Durant el ple hem pogut veure com l’alcalde, Pere Granados, defensava els habitatges d’ús turístic. També hem escoltat ERC agrair al mateix alcalde la feina feta i expressar la seva satisfacció per haver format part del seu equip de govern.

Una escena que contrasta amb el discurs que ERC mantenia durant la campanya electoral del 2023. Aleshores, les seves crítiques a Granados eren evidents i afirmaven obertament que mai no pactarien amb ell.

Què ha canviat des d’aleshores?

Perquè, a la vista dels fets, ERC ha acabat donant suport a les principals propostes de l’alcalde, votant a favor de les seves iniciatives i donant suport també als pressupostos municipals i a les partides sotmeses a votació.

I tot plegat en un ple en què la presència de només onze regidors converteix cada vot en una peça clau per tirar endavant les propostes del govern.

La qüestió no és únicament que ERC hagi decidit pactar amb Granados. La qüestió és que hi ha una distància evident entre el que defensava davant la ciutadania durant la campanya electoral i el paper que està exercint ara dins del govern municipal.

Els pressupostos no són simplement un document comptable. Són una declaració de prioritats polítiques. Determinen d’on provenen els ingressos, com es distribueix la despesa corrent i quines inversions es consideren necessàries per al futur del municipi.

Per això, caldrà analitzar cada apartat per separat, conèixer quines partides s’han aprovat, quins projectes es finançaran i quines conseqüències tindran aquestes decisions per als veïns i veïnes.

Però, al costat de l’anàlisi econòmica, també cal fer-ne una lectura política: ERC va arribar a la campanya del 2023 marcant distàncies amb Pere Granados i avui contribueix a tirar endavant les seves propostes.

La ciutadania té dret a saber què ha motivat aquest canvi, quins compromisos s’han adquirit i fins a quin punt les decisions actuals responen als plantejaments que ERC defensava abans de les eleccions.

Durant els pròxims dies anirem desgranant els pressupostos, les inversions i la resta de qüestions tractades en aquest ple. Perquè, més enllà dels números, el que realment importa és entendre quines decisions s’estan prenent, qui les avala i quin model de municipi s’està construint.

Josep Maria Fernández Piñol, alcaldable d’UTPS.

Halloween tot l’any

 

Del ghosting al cunyat de Nadal: una fauna ben nostra.

No sé si som prou conscients de la quantitat de parauletes que s’inventen per anomenar les coses i fer-les passar per grans novetats. Com si acabéssim de trobar el xip integrat al cervell per fer trucades, escriure correus electrònics i preparar memoràndums.

Una de les modernors que més m’ha cridat l’atenció és el nom que es dona a la persona que es comporta, generalment, com el que és: un fantasma. Ghosting. I quan dic fantasmes, parlo d’homes i de dones, que no hi ha distincions de sexe.

Aquest tipus de persona, si no existís, l’hauríem d’inventar, encara que només fos per poder batejar-la amb aquest nom tan digital. Perquè fantasmes, tots n’hem conegut, sense necessitat de visitar cases encantades ni cementiris de nit. Ni tan sols cal anar gaire enrere: encara recordo aquells que anaven amb un telèfon mòbil de joguina als trens, fent-se els interessants per una qüestió d’estatus.

Jo he conegut fantasmes molt abans que això del ghosting es posés de moda per posar nom a la incertesa de qui es comunica i no rep resposta. De qui estima i no és correspost. De qui, senzillament, té unes expectatives massa altes sobre assumptes relativament corrents.

Perquè aquella persona que no et respon al cap de quatre mesos o d’un any —ja no dic a la tornada del correu, sinó ni tan sols a un WhatsApp, deixant-te amb les dues ve baixes blaves del missatge llegit— t’ignora per una raó molt senzilla: perquè no li interesses.

És una qüestió d’educació. Ja no val dir que no s’ha tingut temps. Per això m’agrada tant la gent que et diu: “Et respondré amb calma” o “Prefereixo no parlar-ne”. Sense embuts, sense circumloquis. Perquè, de debò, la vida ja és prou complicada amb la rotonda de les Gavarres i la sortida de Barcelona per les autopistes, amb GPS i tot, com perquè encara hàgim de rumiar com dir sense dir i com endevinar sense bola de vidre. Per mi, l’educació consisteix precisament en això: ser directe i evitar patiments innecessaris. Ho tinc claríssim. I, a força de distraccions i pífies, he arribat a una conclusió: el silenci és el malentès més gran. Però també és la primera eina de qui practica el ghosting. Compte, que aquí es reparteixen diplomes.

I ja n’hi ha prou. Tinc el bon costum de no confiar gaire en qui no em respon al cap d’un any. Digueu-me agosarada o intransigent. Inventar-se raons extraordinàries no és res més que una manera de no acceptar que, senzillament, no passa res. Perquè n’hi ha, de tímids. N’hi ha, d’introvertits. De lacònics. Sí. Però no es respon a allò que no interessa.

I és aquí on el fantasma de torn desplega tota la seva capacitat d’omnipresència i converteix una ignorància premeditada en una obsessió per a qui la pateix. Ho he vist en amigues i, una vegada, em va tocar a mi passar per la prova de l’arrossegament de cadenes i la levitació dels objectes.

Així és. I, gràcies als youtubers, que tant et donen una recepta per preparar un plat com et curen del desamor, la psicologia més bàsica ha passat a ser objecte de consulta de tota aquesta colla d’experts en línia. Ves a saber si no són una altra especialitat de fantasma.

Fantasma, que trist que, amb tants mitjans per dir-nos les coses, aquest tipus de personatge hagi desplaçat el cunyat del sopar de Nadal, aquell que ho sap tot sobre tastos de vins i prestacions dels cotxes. Aquell que era tan d’aquí i tan d’abans de la COVID, però que ara ja s’ha adherit a la globalització.

Al final, només ens falta el gran Félix Rodríguez de la Fuente amb un documental sobre aquesta criatura que ronda pel nostre territori.

Perquè hi haurà ghosting internacional, però com el fantasma ibèric, cap.

I si és un fantasma, és que és mort i tampoc no ens convé.

Aleshores només queda la sessió d’espiritisme, que és l’única que encara funciona, això diuen, sense wifi.

I ara que arriba Halloween, ben ibèric i encara més català... Quin embolic, això de no saber qui és qui, per què fa el que fa!

I encara un últim avantatge: si més no, amb els fantasmes no hi ha llengua amb què discutir!

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Necrològica: Faustino Soria Delgado

 

Ens ha deixat Faustino Soria Delgado, 90 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dijous 28 d’octubre, a les dotze del migdia a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal a partir de dos quarts de quatre.

UTPS celebra que Salou comenci a fer les millores pendents

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha celebrat que l’Ajuntament hagi començat a executar actuacions que, segons la formació, feia anys que estaven pendents. Tot i valorar positivament qualsevol iniciativa que contribueixi a millorar el municipi i la qualitat de vida dels veïns, el partit qüestiona per què aquestes intervencions no s’han dut a terme abans, després de tants anys amb Pere Granados al capdavant de l’alcaldia.

“Ha hagut d’arribar UTPS perquè determinades qüestions que feia anys que estaven paralitzades tornin a posar-se sobre la taula”, afirma la formació en un comunicat, en què reivindica la seva tasca de fiscalització i denúncia de les mancances municipals.

UTPS sosté que algunes de les actuacions que ara comencen a materialitzar-se coincideixen amb qüestions que el partit ha denunciat públicament, tant a través de les xarxes socials com mitjançant les seves intervencions en el debat municipal. La formació assegura que ha traslladat a l’opinió pública les preocupacions dels ciutadans i ha reclamat solucions a situacions que considera inacceptables.

El partit, però, matisa que no pretén atribuir-se en exclusiva el mèrit de cada actuació municipal. Sí que reivindica, en canvi, la funció que ha de tenir una oposició compromesa: fiscalitzar l’acció del govern, denunciar els problemes, plantejar alternatives i exigir respostes.

“Quan una qüestió fa anys que està pendent, algú l’ha de posar sobre la taula i reclamar solucions”, assenyala UTPS.

La formació assegura que continuarà denunciant les situacions que consideri injustificades, els projectes que romanguin paralitzats i les necessitats veïnals que creuen que no reben l’atenció necessària. També defensa que la seva tasca no es limita a criticar l’acció del govern, sinó que inclou l’elaboració de propostes i projectes de futur per al municipi.

En aquest sentit, UTPS reclama més planificació, iniciativa, transparència i una visió de futur que vagi més enllà de la gestió quotidiana. Afegeix que Salou necessita alternatives que responguin tant als problemes actuals com a les necessitats dels pròxims anys.

La formació insisteix que l’inici d’algunes actuacions és una notícia positiva, però adverteix que no hauria de tractar-se d’intervencions puntuals. Al seu entendre, cal consolidar una dinàmica de treball constant, amb planificació i resultats concrets.

“Ens alegrem que es comenci a actuar. Ara bé, també exigim que no es tracti d’actuacions puntuals, sinó de l’inici d’una dinàmica de treball constant, amb planificació i resultats”, sosté la formació. (Font: UTPS).

El PP retreu que el Pla Local d’Habitatge arribi tard

 

El portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Salou, Mario García, va justificar l’abstenció del seu grup en l’aprovació definitiva del Pla Local d’Habitatge perquè considera que el document arriba al final del mandat, malgrat que l’accés a l’habitatge és un dels principals problemes del municipi.

García va deixar clar que la seva formació no qüestiona la necessitat de disposar d’una planificació en aquesta matèria, sinó el moment en què s’ha presentat. “L’habitatge és un dels principals problemes que tenen avui els veïns de Salou i requeria, des de fa anys, actuacions, previsió i lideratge polític”, va afirmar en el darrer ple municipal.

Segons el portaveu del PP, el pla preveu una vigència de sis anys i un total de 25 actuacions fins al 2031, de manera que una part important de les mesures haurà de ser executada pel pròxim govern municipal. Per això, va qüestionar la gestió de l’equip de govern durant l’actual mandat i va preguntar on ha estat la política municipal d’habitatge durant aquests anys.

El regidor va recordar que les dificultats per accedir a un habitatge, l’increment dels preus i els problemes dels joves per emancipar-se no són qüestions noves, sinó que ja existien a l’inici de mandat i, segons va assenyalar, s’han agreujat des d’aleshores.

El portaveu popular va criticar que moltes de les actuacions previstes s’hagin de desenvolupar després de les municipals i va qüestionar que el document pugui presentar-se com un balanç de la gestió municipal en matèria d’habitatge.

“Més que un balanç de gestió, sembla un catàleg de bones intencions perquè les executi qui vingui després”, va manifestar.

A més, va advertir que el mateix pla condiciona l’execució de les actuacions a la disponibilitat de crèdit pressupostari suficient. Segons va dir, això significa que l’aprovació del document estableix un marc estratègic, però no garanteix que les mesures previstes acabin materialitzant-se.

El representant del PP va concloure dient que Salou necessita actuacions concretes des de molt abans i no un pla aprovat a les acaballes del mandat.

Necrològica: Pablo Avilés Garrido

 

Ens ha deixat Pablo Avilés Garrido, de 65 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dijous 29 d’octubre, a les deu del matí al cementiri de Vila-seca. Vetlla: sala 3 fins a les nou del vespre.

Vox critica que s’aprovi el Pla Local d’Habitatge sense disposar de pisos

 

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez, va qüestionar l’aprovació definitiva del Pla Local d’Habitatge durant el darrer ple municipal. Rodríguez va retreure al govern municipal que hagi trigat tres anys a encarregar un estudi de diagnosi per valor de 40.000 euros i va criticar que, malgrat disposar ara d’un pla, el municipi continuï sense habitatges assequibles.

“Ara tenim pla, però no tenim habitatges”, va resumir la regidora, que va posar en dubte els anuncis de l’alcalde, Pere Granados, sobre la projecció de 1.700 habitatges a Emprius. Segons Rodríguez, aquestes previsions recorden altres projectes anunciats pel govern municipal que encara no s’han materialitzat, com la biblioteca o la ciutat esportiva.

Durant la seva intervenció, la portaveu de Vox va retreure al govern que no hagi considerat l’habitatge una prioritat fins que s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania. En aquest sentit, va acusar l’equip de govern d’haver afavorit el desenvolupament d’habitatges d’ús turístic en zones residencials sense aconseguir, alhora, incrementar l’oferta d’habitatge destinat als residents.

La regidora va assegurar que Vox aplicaria polítiques diferents per afrontar el problema de l’habitatge i va defensar el que va definir com a “política de prioritat nacional”. Segons va manifestar, l’objectiu seria garantir que els habitatges es destinessin als espanyols i, especialment, als veïns de Salou.

“Que els salouencs siguin els primers, que no hagin de ser els joves expulsats i les famílies puguin romandre al nostre municipi”, va afirmar al final de la seva intervenció.

Salvar-se

 

Hi ha gestos que salven. Una frase amable en un dia de trons i llamps mentals. Un emoji quan no se sap ben bé què dir. Però cal dir alguna cosa. Un signe d’atenció o d’interès en un món que cada vegada és més càlid a les xarxes i més fred en la distància personal.

Hi ha persones que salven. No s’immisceixen. No aconsellen. No prenen iniciatives perquè confien en la capacitat de l’amic. Però també hi ha persones que necessiten compartir el seu punt de vista o acostar-se lentament, amb la por de ferir o, encara pitjor, del rebuig i de la mala interpretació. I, en això, tinc moltes hores de vol.

En aquests moments, els àudios de WhatsApp estan ancorant les persones, en lloc de deixar-les caure. I dic àudio perquè té un to que permet endevinar què passa a l’altra banda. No soc gaire partidària de deixar engrunes digitals, perquè l’àudio et despulla de la intimitat i és un exercici de confiança sense retorn. Mai no sabem què passarà.

I els xats i els correus electrònics, doncs, una mica també. No hi ha to, però hi ha un abocament, almenys en el meu cas, en què passo més temps intentant aclarir que no pas justificar, pel simple fet d’expressar qualsevol cosa que m’interessa.

Hi ha persones que salven. No són les més xerraires, però hi són. No se sap ben bé com, però apareixen i desapareixen en la teva vida com petits àngels, sense saber que estàs travessant un altre túnel fosc, de solitud no manifestada. De sentiments que ja no tenen prestatges on col·locar-se.

Cada vegada em costa més decidir si ho dic o no. Amb trenta anys, jo ja espantava per la meva intensitat, com si fos un defecte en lloc d’una capacitat d’empatia i de passió, sí, per tot. A aquella edat, el meu ex em deia que el meu cor era un hotel.

He buidat moltes habitacions mal utilitzades. El temps m’ha ensenyat que jo vaig estimar tota sola. I no per això vaig estimar menys ni em penedeixo de l’amor donat.

Però ara les habitacions queden només per a relacions bilaterals en què em senti compensada. Jo, que no volia ser salvadora, ho vaig ser i, en canvi, vaig ser salvada i continuo sent-ho per qui menys m’esperava.

Hi ha un component egoista en qui salva de manera reiterada: en realitat, vol ser necessari. No és el meu cas. L’empatia m’ha jugat males passades, concretament, el preu de l’abandonament.

Les balances no estan fetes per mesurar la intangibilitat del que donem i rebem.

A la vida he transitat per túnels foscos creient que trobaria la llum al final… quan la llum era dins meu i era potent, valenta, però també insegura de si havia de prendre algun camí. Parlar o callar. Reprimir o deixar anar.

Tant se val com. Amigues, més que amics, alumnes, estudiants, ballarins… companys, col·legues, exparelles… Tant se val. Al final, el sac de responsabilitats morals i emocions es va omplint. I buidant.

Perquè no podem salvar tothom a qui estimem o que ens importa, i no sempre hem estat salvats després de creure que ho havíem donat tot i sense retrets.

Jo mai no vaig pensar que necessitava ser salvada. I alguna vegada, enmig del desconcert de la vida, van aparèixer salvadors que, com jo, van saber entendre allò que no es podia expressar amb paraules.

Perquè sí que ets forta, fins que et trenques. Sí que ajudes i et compromets, fins que consideres que ja n’hi ha prou.

Agredolç, els xinesos ja sabien quins sabors barrejaven.

No som menys per haver estat salvats en algun moment de la vida. El que no hauríem de fer és ser desagraïts amb aquells que van ser testimonis de la nostra vulnerabilitat.

Això és un exercici de gratitud, perquè ja no som infants que es creuen el centre de l’univers. Som adults que no volem carregar ningú amb tot allò que ja no sabem gaire bé com continuar portant i deixant anar.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Necrològica: Maria Álvarez Ortega

 

Ens ha deixat Maria Álvarez Ortega, de 95 anys. 

La cerimònia de comiat ha tingut lloc avui, dimarts 27 d’octubre, a dos quarts d’onze del matí al tanatori municipal de Reus. Posteriorment ha estat enterrada al cementiri de Vila-seca.

Necrològica: Antonio López Prado

 

Ens ha deixat Antonio López Prado, de 77 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dimecres, 28 d’octubre, a les deu del matí al tanatori municipal de Salou. Vetlla: sala 1.

Necrològica: Maria Lourdes Llop Domènech

 

Ens ha deixat Maria Lourdes Llop Domènech, 76 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dimarts 27 d’octubre, a les tres de la tarda al tanatori municipal de Salou.

El Club Petanca Salou rep el premi Aurigas Fuscus 2026

 

El Club Petanca Salou ha estat guardonat amb el premi Aurigas Fuscus 2026, una de les distincions que concedeix el Consell Esportiu del Tarragonès per reconèixer la tasca de les entitats i els esportistes del territori. El reconeixement avala la trajectòria del club de la Costa Daurada i la seva implicació en la promoció de l’esport de base i l’activitat física.

L’acte de lliurament va tenir lloc a principis d’octubre al Teatre Tarragona, en el marc de la 18a edició d’aquests premis, que s’han consolidat com una cita de referència per al teixit esportiu de la demarcació.

Els guardons Aurigas Fuscus prenen el nom de l’auriga romà de l’antiga Tàrraco i volen reconèixer l’esforç, la constància i els valors que transmeten els clubs, els esportistes i els projectes esportius del territori.

Representants de la junta directiva i membres del Club Petanca Salou van recollir el guardó durant una gala que va reunir una àmplia representació institucional i del món de l’esport de la demarcació.

Amb aquesta distinció, el club veu reconeguda la feina desenvolupada al llarg dels anys i reforça el seu paper dins la vida esportiva i social de Salou, tant per la seva activitat competitiva com per la contribució a la promoció de la pràctica esportiva al municipi.

El PP qüestiona les prioritats del govern Granados

 

El portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Salou, Mario García, va justificar el vot contrari del seu grup a la tercera modificació de crèdit del pressupost municipal del 2026, aprovada en el darrer ple, per discrepàncies amb les prioritats de despesa del govern local.

García, en una intervenció en la qual no va aportar cap dada, es va limitar a fer un discurs demagògic en el qual va recordar que el PP ja havia votat en contra dels pressupostos d’aquest exercici perquè, segons va argumentar, no responien adequadament a les necessitats del municipi. Per aquest motiu, va considerar que tampoc no podia donar suport a una modificació que manté la mateixa orientació política del pressupost inicial.

Durant la seva intervenció, el portaveu popular va advertir d’una diferència important entre les previsions pressupostàries inicials i l’execució real del pressupost. En aquest sentit, va assenyalar que la modificació comporta reduccions significatives en partides d’inversió destinades a actuacions en espais públics, equipaments, mobilitat, medi ambient, platges i millora urbana.

En paral·lel, va qüestionar l’increment de recursos en determinades partides de promoció institucional, promoció d’activitats, protocol i altres activitats municipals. Segons García, aquestes prioritats no coincideixen amb les que el PP ha defensat durant el mandat.

El portaveu va insistir que, davant dels reptes pendents en manteniment urbà, mobilitat, habitatge, seguretat i millora dels serveis públics, el pressupost hauria de concentrar els recursos en les actuacions que considera més necessàries per als veïns.

Malgrat les seves crítiques, García va reconèixer que una part de la modificació de crèdit permet reduir l’endeutament previst inicialment i millorar determinats indicadors financers de l’Ajuntament.

Tot i això, va defensar que aquests efectes positius no compensen, segons va dir, les discrepàncies sobre la distribució dels recursos municipals. “Una modificació pressupostària ha de servir per reforçar les prioritats reals del municipi”, va argumentar durant el ple.

García va puntualitzar que el PP no qüestiona la legalitat de l’expedient, sinó l’orientació política de les modificacions proposades. El popular va afegir que els canvis responen més a ajustos d’oportunitat que no pas a una planificació vinculada a les necessitats estratègiques de Salou.

Vila-seca reviu el tradicional romiatge a Mas Calvó

 

Vila-seca va celebrar aquest diumenge, 25 d’octubre, el tradicional romiatge a Mas Calvó, una cita anual que manté viu el vincle del municipi amb el seu patrimoni cultural i la memòria de sant Bernat Calvó, nascut en aquesta finca l’any 1180.

La jornada va aplegar veïns i veïnes al lloc de naixement del sant, conegut antigament com a Mas de Porpres. Bernat Calvó va exercir com a jurista, soldat i monjo cistercenc abans de convertir-se en abat del monestir de Santes Creus i bisbe de Vic. Després de la seva canonització, l’any 1723, la devoció popular va consolidar la tradició de visitar el mas.

Tot i que l’origen de la devoció és molt antic, la celebració en el format actual es manté ininterrompudament des del 1955. Aquell any, quan la finca va passar a mans privades, es va establir el compromís de permetre-hi l’accés públic cada mes d’octubre. Per aquest motiu, el romiatge té un caràcter singular: és l’únic dia de l’any en què es pot visitar públicament aquest indret històric, situat administrativament al terme municipal de Reus però estretament vinculat a la història i la tradició religiosa de Vila-seca.

Els actes, organitzats conjuntament per la Fundació Privada Bernat Calvó, la parròquia de Sant Esteve i l’Ajuntament de Vila-seca, van començar a les dotze del migdia amb una missa solemne en honor al sant.

Un dels moments més destacats de la celebració religiosa va ser la tradicional cantada dels goigs, que enguany ha anat a càrrec d’exalumnes del Conservatori de Música de Vila-seca, amb acompanyament de piano.

A la una del migdia, la cultura popular va prendre el relleu a l’exterior de la finca amb una actuació dels Xiquets de Vila-seca. La colla castellera, amb les seves camises blau cel, va aixecar les seves construccions davant dels assistents, en una mostra de cultura popular i germanor.

Per facilitar l’accés a Mas Calvó i afavorir una mobilitat més sostenible, l’organització va habilitar durant el matí un servei gratuït d’autobús.

El vehicle va connectar els tres nuclis del municipi, amb parades a la plaça de Manuel de Falla, a la Pineda; a l’avinguda de Ramon d’Olzina, davant del parc de la Riera, a Vila-seca, i al carrer del Camí dels Morts, a la Plana.

Monica Guerritore i les dones que no volen desaparèixer

 

Hi ha artistes que, d’alguna manera, t’atrapen. L’actor no és el personatge, però el personatge sí que et recorda l’actor. Això és el que m’ha passat amb la gran actriu italiana Monica Guerritore a través de la sèrie Inganno, en què encarna una dona de 60 anys que té un romanç amb un home més jove.

El que passa no és nou: incredulitat, tabú i escàndol. Perquè vostès, senyors, sí que poden sortir amb una dona que els porta 20 anys i no passa res. Ah, bé, sí… La sospita plana sobre el poder o els diners, fins i tot sobre l’existència d’una figura paterna, només que, en general, una dona no s’allita amb el seu pare.

Monica ha portat aquest personatge més enllà de la seva feina i és normal que li preguntin què ha sentit durant el rodatge. Imagineu-vos-ho: tot. La mirada de la càmera és també la del jove, la de la mare, la de l’avi… a les seves cases. Ha donat molt a parlar. I sabeu què? He entès perfectament aquestes reserves morals d’una societat que no veu més enllà de les seves pròpies idees.

Reconec que, quan era jove, no m’interessaven els homes més joves. Aquesta és una broma de la vida, perquè, en un moment donat, sí que he pogut sentir atracció per algú més jove que jo. I, com molt bé em va dir algú: “No vull desitjar allò que no puc tenir”. O sí, si puc i vull.

Les reflexions de Monica han calat en la societat italiana i han obert una conversa quotidiana: què passa amb la dona quan ja ha estat mare o àvia? Qui determina què ha de sentir o expressar lliurement en públic, i per què? Per què el prejudici frena un possible amor quan es jutja com si la seva única raó de ser fos formar una família, com si es tractés exclusivament d’una projecció de futur? On queda allò de viure el moment, i per què hem de construir la nostra vida en funció dels altres, siguin amants o familiars?

Hi ha amors, tants que els grecs ja es van dedicar a posar-los etiquetes. I d’això es tracta ara: etiquetes noves per a vestits vells.

Hi ha amors d’un dia, d’un mes, d’un any… Admiro els qui creuen en l’amor únic del cigne. La vida m’ha demostrat que fins i tot l’amor més intens es transforma i pot tenir data de caducitat. Escoltin, si s’agraden, si s’estimen… qui té dret a ficar-s’hi?

No tots pensem en l’amor per fundar una família. Alguns vam decidir ja de joves que no volíem parella si això havia de suposar un segrest de les nostres llibertats i decisions vitals. Per motius professionals. Per independència personal.

D’altra banda, m’alegra saber que la senyora Guerritore, que està esplèndida i ha passat per una quimioteràpia, participa a Ballando con le stelle, a la RAI.

Avui, com que no interactuo a les xarxes, he comès l’error de comentar-hi en defensa seva davant dels qui qüestionen si balla o no. I sí que balla, al seu nivell. Hi ha una gran diferència que no hem d’oblidar quan ens posem tan crítics com jo mateixa: la que existeix entre el ballarí, per molt nivell que tingui, i l’artista que balla.

Deia que havia estat un error perquè ara tinc una ocupació a temps parcial: respondre a Facebook tant als qui em donen la raó com als qui continuen qüestionant les seves capacitats de manera insignificant o acarnissant-s’hi d’una manera desaforada.

Per a mi, la crítica constructiva és més aviat un mite o, com a molt, un acte de generositat professional que practico en comptades ocasions, perquè, si no, es converteix en un consell no sol·licitat. Tinc clar que tothom opina i que, per molt legítim que sigui el dret a expressar-se, alguns també poden abocar la seva frustració o enveja en els comentaris. La meva feina m’obliga a acceptar totes les opinions; després decideixo quines sumen.

Es pot criticar Monica pel que no domina i, mira, jo voto per ella. Sense llàstima, sense biaix. Voto des de la meva perspectiva professional, sabent que tots els concursants tenen les seves inseguretats, els seus egos i les seves capacitats. I, sobretot, voto perquè té més de 60 anys i el coratge d’exposar-se davant de milions de persones amb un repte.

Brava, Monica, per portar a l’actualitat les dones que desapareixen i per ballar a la seva manera, però amb l’ànima d’una estrella de l’escena, al capdavall.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Necrològica: Melchor Prieto Centeno

 

Ens ha deixat Melchor Prieto Centeno, de 86 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dilluns 26 d’octubre, a les quatre de la tarda a la sala del cementiri de Vila-seca.

Parlon alerta que a Salou hi circula molta droga

 

La consellera d’Interior de la Generalitat, Núria Parlon, vincula el tiroteig registrat fa una setmana a Salou amb el tràfic de drogues. Tot i que la investigació està sota secret d’actuacions, la responsable d’Interior explica que els primers indicis dels Mossos d’Esquadra apunten a possibles delictes contra la salut pública.

Parlon sosté que darrere de molts dels darrers episodis amb armes de foc a Catalunya hi ha el negoci dels estupefaents i reclama endurir les penes per combatre les organitzacions criminals.

Tot i que la investigació es troba sota secret d'actuacions, els primers indicis policials dels Mossos d’Esquadra apunten cap a delictes contra la salut pública. Parlon recalca que el negoci dels estupefaents està darrere de gran part dels últims incidents amb armes de foc al territori català.

Per això, la consellera defensa canvis legislatius per combatre amb més severitat les xarxes delictives. (Font: Diari de Tarragona).

Es veu que a Salou hi circula molta droga. Només així s’entén que l’Ajuntament hagi emès una nota per informar de l’elecció, ahir a la nit, de Míster RBN España. El titular diu: “Salou corona el nou Míster Espanya en una nit de bellesa, solidaritat i superació personal”. (Font: Ajuntament de Salou).

Efectivament, cal anar molt fumat per escriure això.

Vox acusa Granados de destinar-se 385.000 euros a autobombo

 

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez, va carregar contra el govern municipal durant el darrer ple, en què es va aprovar la tercera modificació de crèdit del pressupost del 2026. Rodríguez va qüestionar les prioritats de l’executiu de Pere Granados i va criticar que es destinin prop de 385.000 euros a partides vinculades a la promoció de la ciutat, la comunicació institucional i el protocol, mentre, segons va afirmar, persisteixen problemes de manteniment als carrers i als parcs i necessitats pendents en matèria de seguretat.

“En un Salou que tenim amb carrers destrossats, voreres intransitables, parcs abandonats, comerços asfixiats a impostos i famílies que no arriben a final de mes, el que fan és gastar-se, a aquestes altures, 385.000 euros en cachondeo”, va afirmar la regidora, que va resumir la seva crítica en una acusació d’“autobombo” de l’alcalde.

Rodríguez va desglossar les partides que considera representatives d’aquesta política de despesa: 195.000 euros per a la reactivació de la ciutat, 150.000 euros per a comunicació institucional i 40.000 euros per a protocol. La portaveu va qüestionar que aquestes quantitats siguin prioritàries davant les deficiències que, segons va denunciar, afecten diferents barris del municipi, les dificultats del comerç local i els problemes de convivència i inseguretat.

Un dels principals arguments de Rodríguez va ser l’evolució de les partides municipals destinades a festes, cultura i teatre des del 2023. Segons les xifres que va exposar al ple, el pressupost de festes hauria passat de 400.000 euros el 2023 a 1,32 milions el 2026.

Pel que fa a cultura, va situar l’increment de 225.000 a 375.000 euros, mentre que la partida del teatre i l’auditori hauria augmentat de 127.000 a 300.000 euros.

La regidora va assegurar que la suma d’aquestes tres partides ha passat de 752.000 euros el 2023 a prop de dos milions d’euros el 2026. “Aquestes són les prioritats de l’equip de govern”, va afirmar, tot qüestionant també que el nombre de festes hagi augmentat de set a quinze.

Rodríguez va relacionar aquest increment amb el que considera una aposta excessiva per la promoció de la imatge de l’alcalde i va preguntar fins quan es mantindrà aquesta evolució de la despesa.

Rodríguez va avançar que el seu grup votaria en contra de la modificació de crèdit, tot i que aquesta inclou partides per a la productivitat i les gratificacions dels agents de la Policia Local.

La regidora va retreure al govern que aquests imports s’hagin d’incorporar mitjançant una modificació pressupostària, en lloc d’haver quedat previstos inicialment al pressupost municipal.

Finalment, Rodríguez va recuperar la denúncia que ja havia plantejat en un ple anterior sobre l’estat de les armilles antibales de la Policia Local. Segons va explicar, havia rebut fotografies que mostrarien que algunes armilles no només estarien caducades, sinó també deteriorades.

“Aquestes són les seves prioritats: 400.000 euros per a cachondeo i la Policia Local havent d’esperar una modificació per tenir la productivitat i les gratificacions que es mereix”, va concloure.

Dones de Salou: Magdalena Sans Bergadà

 

La secció Dones de Salou recupera avui la història de Magdalena Sans Bergadà, una dona vinculada a la vida comercial del municipi i a la trajectòria d’un dels establiments històrics de la vila. La seva vida i el seu llegat van ser recordats pel cronista local Joan Sardiña en la xerrada que va fer recentment al Casal de les Dones.

Magdalena Sans Bergadà va néixer a Rocallaura, a la comarca de l’Urgell, el 16 de febrer de 1924. Era filla d’Eloi Sans Cabestany, barber d’ofici, i de Maria Bergadà Dalmau, tots dos originaris d’aquesta població lleidatana. Durant la Guerra Civil, la família es va traslladar a Reus, ciutat on Magdalena va conèixer Manel Rovira Cascalló, amb qui es va casar en primeres núpcies. Posteriorment, va contraure un segon matrimoni amb Alfonso Martínez.

Manel Rovira tenia a Reus una botiga al raval de Jesús, davant del cinema Monterrosa, coneguda com a Talleres Rovira. L’establiment estava especialitzat en la venda i reparació de rellotges i es distingia pel gran rellotge instal·lat a la façana.

L’any 1963, la Magdalena i el Manel van traslladar part de la seva activitat comercial a Salou, on van inaugurar la Joieria i Rellotgeria Rovira, al número 20 del carrer de València. La botiga estava situada en una galeria que comunicava amb el Mercat Municipal del carrer del Carril, un espai que formava part de la vida quotidiana del Salou d’aquella època.

Amb els anys, el negoci va arribar a disposar de tres punts de venda: l’establiment del carrer de València, un petit local al carrer de Barcelona i la botiga del carrer de l’Església, coneguda com a Joieria l’Ànfora d’Or.

Hi tenien joies de moltes classes i rellotges de les marques Festina, Duward, Seiko, Citizen, Omega, Zenith, Radiant, etc. L’oferta comercial anava més enllà dels rellotges i les joies. També s’hi venien records turístics molt característics de l’època, com ara figures de manoles, toros i toreros, castanyoles, ventalls, bosses, barrets i postals.

Una de les curiositats que va recordar Joan Sardiña és que la primera dependenta de l’establiment va ser la Montserrat Jardí, filla del darrer cap d’estació de Salou del Carrilet.

L’any 1983, el negoci va passar a mans de la neboda de Magdalena, Angelina Escuté Sans, i del seu marit, Emilio Bujedo. L’activitat comercial ha continuat al mateix emplaçament del carrer de València i, actualment, l’establiment és gestionat pel seu fill, Emili Bujedo Escuté.

Magdalena Sans Bergadà va morir a Reus el 31 de desembre de 2022, als 98 anys. La seva trajectòria queda vinculada a la història del comerç de Salou i a la continuïtat d’un negoci familiar que, més de sis dècades després de la seva obertura, encara manté les portes obertes.

Dalt de tot, la galeria Rovira als anys seixanta, amb Magdalena Sans Bergadà i una dependenta.

La marxa cicloturista més rosa obre inscripcions

 

La Mussara Salou Costa Daurada 2027 ha obert el període d’inscripcions i ha confirmat que la pròxima edició de la marxa cicloturista tindrà lloc el 16 de maig de 2027.

L’organització de la coneguda com a marea rosa ha posat en marxa una promoció Early Bird amb un preu de 49,95 euros per als primers 1.400 inscrits. Les places ja es poden reservar a través de la plataforma d’inscripcions de la web oficial de Mussara Cycling.

La prova mantindrà els dos recorreguts tradicionals, que transcorren per les carreteres i els ports de muntanya del Priorat, amb diferents nivells d’exigència per adaptar-se a ciclistes amb experiència i preparació diverses.

La distància llarga tindrà 171 quilòmetres i 2.500 metres de desnivell positiu. Es tracta d’un itinerari exigent, amb un perfil trencacames pensat per a ciclistes acostumats a les grans distàncies. El recorregut travessarà l’entorn de la serra del Montsant, entre vinyes i pobles, i inclourà diversos ports encadenats.

Entre les principals dificultats hi haurà el coll de la Teixeta, Torroja, Margalef i el coll de Porrera, a més de l’ascensió al coll de la Creu, amb rampes dures i més de sis quilòmetres de pujada.

L’opció curta constarà de 106 quilòmetres i 1.350 metres de desnivell positiu. Aquesta alternativa permetrà gaudir de l’ambient de la Mussara amb un repte físic més assequible, tot mantenint l’essència muntanyosa de la prova. El traçat recorrerà entorns naturals com l’espai de Llaberia.

En aquest cas, destaquen el coll de la Teixeta, amb una pujada de 6,6 quilòmetres i un pendent mitjà del 4%, i el coll de Porrera, dos dels punts que exigiran una mica més d’esforç als participants.

Segons l’alcalde de Salou, Pere Granados, esdeveniments d'aquesta magnitud permeten desestacionalitzar la temporada turística i atraure milers de visitants fora dels mesos centrals de l'estiu, consolidant Salou com un referent en la certificació de turisme esportiu de la Generalitat.