Emilia
Saiz Devesa va ser una de les protagonistes de la xerrada Dones
de Salou: arrels i memòria,
una activitat impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de
Dones. L’acte va permetre recuperar les històries de dones que,
amb la seva vida quotidiana, la seva feina i la seva implicació en
la vida del municipi, han contribuït a construir la memòria
col·lectiva de Salou.
L’Emilia
va néixer a Salou el 20 de juliol de 1917, en el si d’una família
vinculada al món de la pesca i als serveis públics. Era filla
d’Antònia, procedent d’una família pescadora de Benidorm, i de
Román, de professió carrabiner. El matrimoni va tenir, a més de
l’Emilia, cinc fills més: l’Andreu, l’Alfredo, l’Enric, la
Gregòria i la Lluïsa.
De
jove, l’Emilia ja participava activament en la vida quotidiana del
poble. Quan arribava el tren a Salou, recollia el correu i
s’encarregava de repartir-lo entre els seus destinataris. El senyor
Ciriac Bonet, agraït per la seva tasca, sempre li donava una bona
propina.
També
va voler formar-se professionalment i va obtenir una diplomatura de
Corte
y Confección
en
una acadèmia de Tarragona, uns coneixements que posteriorment li
serien molt útils.
L’any
1942, amb 25 anys, es va casar amb Quimet Aragonés Forés, fuster de
professió i veí de Salou. Junts van posar en marxa diversos negocis
i activitats que formarien part de la vida comercial i social del
Salou de l’època.
A
més de treballar en la fusteria, el matrimoni va iniciar el negoci
d’un colmado,
que van batejar amb el nom de Salauris, situat al carrer Barcelona,
número 4. El local es trobava entre el forn de Jaume Gesalí i la
fonda Bertomeu. Anys més tard, aquell forn es convertiria en la
pastisseria Ramon, de la família Pascual-Poy, procedent de Reus.
Posteriorment,
el colmado va ser traspassat a Sisco Curto, que treballava de fuster
amb Quimet Aragonés. El nou propietari va transformar el negoci en
el Bar El Cid.
Però
l’activitat de l’Emilia no es limitava al comerç. La seva vida
va estar estretament vinculada també als primers anys del cinema a
Salou.
El
cinema arriba a Salou
L’any
1953 es va començar a projectar cinema en un magatzem del carrer
València on, durant l’hivern, es guardaven les casetes de bany i
els tendals de la platja. L’Emilia hi tenia un paper fonamental:
cuidava els seus tres fills (la Josefina, la Montserrat i el Quim),
atenia el colmado, s’encarregava de la taquilla del cinema,
confeccionava tendals per a la platja i portava la casa.
Era,
en definitiva, una dona que combinava la família amb una intensa
activitat laboral i empresarial, en una època en què moltes
d’aquestes tasques quedaven invisibilitzades.
El
4 de juliol de 1956 es va inaugurar la pista d’estiu, un nou espai
d’oci on es projectaven pel·lícules i, els diumenges a la tarda,
s’hi organitzaven balls amb orquestres en directe. La primera
pel·lícula projectada va ser Un
destino a la luna.
El recinte disposava també d’un bar per als espectadors.
L’activitat
cinematogràfica de l’Emilia no es va limitar a Salou. L’any
1958, el matrimoni va arrendar el Cine Español de Cambrils per
incorporar-lo al circuit de projeccions relacionat amb Salou.
L’Emilia
era l’encarregada de fer funcionar el cinema i assumia bona part de
les tasques necessàries perquè les sessions poguessin tirar
endavant.
Amb
el pas dels anys, però, el negoci cinematogràfic va començar a
patir diverses crisis. El Cine Español acabaria transformant-se en
la discoteca Maryland, mentre que la proliferació de discoteques i
els canvis en les formes d’oci acabarien fent desaparèixer també
aquelles iniciatives relacionades amb el cinema.
Emilia
Saiz Devesa va morir el 3 de desembre de 2009, als 92 anys. La seva
vida va quedar estretament vinculada a la història quotidiana del
Salou del segle XX i, especialment, als primers passos del cinema i
de l’activitat comercial i turística del municipi.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
