El
setembre de 1988 Modesto Ferrer Monzón començava a treballar a
l’Ajuntament de Vila-seca com a dinamitzador cultural. “En
aquella època érem poques persones i feia una mica de tot: des de
protocol fins a ensenyament, passant per esports, festes, cultura i
tradicions”, explica el Modesto.
Després
de més de trenta-cinc anys treballant en aquest lloc, el Modesto es
va jubilar el passat mes de novembre. En aquestes tres dècades
llargues, aquest saragossà empadronat a Salou n’ha vist de tots
colors. Començant per la remodelació del mateix Ajuntament: “Quan
es va inaugurar, jo era una de les persones encarregades d’ensenyar
les noves dependències a tots els ciutadans que van voler venir a
veure l’edifici”.
Amb
els anys, la seva feina a l’Ajuntament també es va anar acotant i
definint. “Fins al 2004 vaig estar treballant aquí mateix.
Després, vaig passar a treballar a la seu del Patronat de Turisme,
on m’encarregava de dinamitzar activitats turístiques, culturals,
etc.”.
En
tots aquests anys, el Modesto també ha pogut ser testimoni de
l’evolució de qüestions que conformen la identitat del municipi,
com ara la Festa Major. “Quan jo vaig començar, la festa anava a
càrrec de les entitats, fora d’alguns casos concrets, com les
curses de cavalls. Hi havia Las Vegas i El Fènix, que organitzaven
els balls, o l’Ateneu i el Centre Catòlic, que feien més
activitats relacionades amb el teatre”, recorda. “Però va
arribar un moment que el poble va créixer molt, i la gent ja no
formava part de les entitats i calia fer que la festa també fos per
a la resta del poble. Llavors es va crear una comissió de festes, on
hi havia representants de les entitats, de les associacions de veïns
i d’algunes entitats esportives, i entre tots s’organitzava la
Festa Major, fins que al final va anar quedant tot en mans de
l’Ajuntament”.
Fent
memòria, el Modesto també recorda com es va transformar la festa de
les carretel·les: “Es feien per Sant Antoni i no deixaven de ser
uns Tres Tombs. S’adornaven i sortien tirades per animals. Però
quan la societat es va motoritzar, es va perdre una mica aquell
caràcter i es va acabar reconvertint en el que és ara”.
Els
millors records
D’entre
els projectes que li han deixat una petja més profunda en Modesto en
destaca dos per damunt de tot. El primer és l’homenatge a Carles
Barral que es va fer la primavera del 91. “Jo era responsable de
protocol i va venir gent del món de la literatura, que és un sector
que a mi m’agrada molt”. El segon va ser la gran festa que es va
celebrar a la Pineda aquell mateix any, quan feia poc de la
segregació de Salou.
“L’alcalde
de llavors, Joan Maria Pujals, va dir que volia fer alguna cosa que
fes venir gent de tot arreu. Es va aconseguir: hi van arribar a
passar més de 10.000 persones. Vam fer un espectacle en què
persones dins d’unes boles gegants sortien de l’aigua per arribar
a la platja. Focs d’artifici, xiringuitos, balls…”.
Tot
això, recorda el Modesto, “sense telèfons mòbils, i corrent ara
cap aquí, ara cap allà…”. Va ser, afirma, “tan bèstia, que
quan va haver passat me’n vaig anar uns dies al Montseny i que no
em molestés ningú!”.
En
tots aquests anys el Modesto també ha tingut temps de fer grans
amics entre els veïns del municipi i també dins l’Ajuntament
mateix. Ara, admet, es dedica a passejar, a escriure i a quedar de
tant en tant amb algun d’ells.
La Capa d’Or
La
Comissió de Carnaval de Vila-seca va voler homenatjar Modesto Ferrer
concedint-li la Capa d’Or de les Festes 2025. “Els estic molt
agraït, perquè són una gent maquíssima”, assegura el Modesto.
Ell els coneix bé perquè, tal com apunta, “he tingut molta
relació amb ells”. Sobretot, perquè, tot i admetre que “el
Carnaval sempre m’ha fet patir molt, perquè mobilitza molta gent,
moltes colles, i cadascuna és de sa mare i de son pare”, quan es
va formar l’Associació de Carnaval tot això van passar a
gestionar-ho ells.
Així
i tot, encara els havia assessorat i ajudat sempre que li ho havien
demanat. El dia que li van fer el reconeixement, explica, hi va anar
mig enganyat per la dona: “Quan els vaig començar a escoltar, de
seguida em vaig adonar que el que deien anava per mi”, admet
somrient i agraït pel reconeixement de tants anys de feina. (Font:
Cristina Serret, Més Vila-seca).
