En
l’entrevista que li han fet al digital La Ciutat, l’alcalde de
Salou, Pere Granados, afirma que el seu projecte d’Eix Cívic té
legitimitat democràtica perquè la seva coalició Sumem per
Salou-PSC el va incloure en el seu programa i va guanyar les
eleccions municipals. Segons explica, aquells comicis es van
convertir “en una mena de referèndum” sobre aquesta
transformació urbanística. Però aquesta interpretació és molt
discutible.
Les
eleccions municipals no són ni poden ser un referèndum sobre una
sola proposta. La ciutadania vota per moltes raons diferents: per la
gestió general, pels lideratges, per la situació econòmica, pels
serveis municipals o, simplement, per fidelitat política. Pretendre
que cada vot rebut equivalia automàticament a un aval explícit a
l’Eix Cívic és una simplificació interessada.
A
més, hi ha un element especialment revelador: el mateix alcalde
recorda que l’avantprojecte es va presentar el divendres abans de
la jornada de reflexió. És a dir, pràcticament a última hora.
Costa molt defensar que allò fos un “referèndum” quan la
ciutadania no va tenir temps real per analitzar-ne els detalls,
debatre’l amb profunditat ni conèixer-ne totes les conseqüències
urbanístiques, econòmiques i socials.
Un
referèndum implica informació clara, debat públic i una pregunta
concreta sotmesa directament a votació. Res d’això no va existir.
El que hi va haver va ser la incorporació d’un projecte creat al
seu gust dins d’un programa electoral amplíssim, barrejat amb
desenes d’altres promeses i missatges polítics.
De
fet, l’Eix Cívic no es va presentar originalment com una consulta
ciutadana vinculant, sinó que posteriorment Granados l’ha
convertit en una bandera política i electoral. És una diferència
important. No és el mateix explicar un projecte que atribuir-li
després una legitimitat absoluta basada en una victòria electoral
general.
També
sorprèn l’afirmació segons la qual només “un 1% o un 2%” de
la població podria estar-hi en contra. D’on surt aquesta dada? No
consta cap consulta específica ni cap procés participatiu que
permeti sostenir aquest percentatge. Més aviat sembla una manera de
minimitzar qualsevol discrepància i presentar el debat com si ja
estigués definitivament tancat.
I
és precisament aquí on apareix una confusió preocupant sobre el
concepte de democràcia. Guanyar unes eleccions no significa obtenir
un xec en blanc per executar qualsevol transformació sense debat
posterior. La democràcia no s’acaba el dia de les urnes. Al
contrari: continua amb la transparència, la participació ciutadana
i el contrast públic de les decisions importants.
Els
grans projectes urbanístics que afecten barris sencers, mobilitat,
espais públics i diners públics haurien d’estar sotmesos a
processos molt més amplis de deliberació ciutadana. Sobretot quan
es presenten a correcuita en plena campanya electoral.
Per
això, afirmar que “l’Eix Cívic ja es va votar” és, en
realitat, una reinterpretació política posterior dels resultats
electorals. I una victòria municipal, per àmplia que sigui, no
converteix automàticament un avantprojecte en un mandat popular
explícit i incontestable.
.jpg)
