Ens ha deixat José María Herreros Pérez, de 65 anys.
El funeral se celebrarà demà, dissabte 20 de juny, a les deu del matí a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.
Ens ha deixat José María Herreros Pérez, de 65 anys.
El funeral se celebrarà demà, dissabte 20 de juny, a les deu del matí a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.
El jove escaquista salouenc Sasha Domene Mulyukov ha signat una actuació memorable en el XVII Open d'Escacs de Vilafranca en proclamar-se campió absolut del torneig amb una puntuació perfecta: vuit victòries en vuit partides.
Domene es va imposar a una participació de 104 jugadors i va completar el campionat sense cedir ni mig punt, una fita poc habitual en una competició d’aquest nivell. Durant el seu recorregut cap al títol, el jugador del Club Escacs Salou va derrotar dos Mestres FIDE i va demostrar una clara superioritat sobre la resta de participants.
La victòria a Vilafranca confirma l’excel·lent moment de forma del jugador salouenc, que acumula una ratxa de resultats extraordinària durant els darrers mesos. A la Lliga Catalana va sumar 9 punts de 10 possibles, mentre que al Campionat de Catalunya Sub-18 va aconseguir 8,5 punts de 9.
Progressió constant
Amb el triomf a Vilafranca, Domene encadena un registre de 25,5 punts en les seves darreres 27 partides oficials, unes xifres que evidencien la seva progressió i consolidació entre les grans promeses dels escacs catalans.
A més del títol, el jugador ha superat la barrera dels 2.400 punts Elo, una referència molt significativa dins del món dels escacs i que confirma el seu creixement esportiu.
El Club Escacs Salou ha destacat el talent, la capacitat de treball i l’ambició del jove jugador, que continua sumant èxits i convertint-se en una de les figures més destacades de l’entitat. (Font: Club Escola d’Escacs Salou).
Units Tots per Salou (UTPS) ha expressat la seva oposició al projecte de construcció d’habitatges previst a l’Eix Cívic i ha defensat que aquest espai es transformi en una gran avinguda oberta, moderna i pensada per al gaudi de la ciutadania.
La formació ha recordat el compromís del seu president i alcaldable, José María Fernández Piñol, amb la defensa dels barris i dels espais públics del municipi. En aquest sentit, ha destacat la seva etapa al capdavant de l’Associació de Veïns de Xalets de Salou, des d’on va liderar l’oposició al projecte d’un aparcament al centre de la urbanització per preservar el caràcter residencial de la zona i protegir la qualitat de vida dels veïns.
Espai de referència
Segons UTPS, aquesta mateixa determinació és la que ara els porta a rebutjar la construcció d’habitatges a l’Eix Cívic. El partit considera que aquest àmbit ha d’esdevenir un dels grans espais urbans de referència del municipi i no una zona destinada a noves promocions residencials.
La formació assegura que no està en contra de la construcció d’habitatge, però defensa que els nous desenvolupaments s’ubiquin en sectors específicament previstos per a aquest ús, com és el cas d’Emprius. En canvi, sosté que l’Eix Cívic hauria de mantenir-se lliure d’edificacions per convertir-se en una gran avinguda que contribueixi a millorar la connectivitat, la imatge urbana i els espais de convivència de Salou.
UTPS afirma que el futur del municipi requereix planificació, visió estratègica i valentia política per preservar aquells espais que considera essencials per al desenvolupament de la ciutat. Per aquest motiu, anuncia que continuarà defensant un model urbanístic que prioritzi els espais públics i la qualitat urbana davant de qualsevol projecte que pugui comprometre aquesta visió. (Font: UTPS).
Gairebé idèntic escenari, pisos i immobles del centre de Salou (Tarragonès), i la mateixa estratègia, intentar tallar de soca-rel les xarxes d’importació, emmagatzematge i distribució de productes falsificats per a la seva venda final en el top manta . El cop policial d’ahir, amb els Mossos d’Esquadra coordinats amb la Policia Nacional Espanyola i la Guàrdia Civil, va recordar el macrodispositiu de fa un any contra les màfies dedicades al repartiment del material als manters, en l’últim escalafó d’una estructura jerarquitzada.
Salou va tornar a ser l’epicentre de la macrooperació, però també hi va haver escorcolls i detencions en altres municipis de Tarragona i també de fora, a Badalona, amb entrades en naus industrials on es guardava part del material. Reus (Baix Camp) torna a aparèixer al mapa de les xarxes de distribució, amb magatzems utilitzats també per acumular grans quantitats de productes falsificats.
D’un dels pisos escorcollats pels Mossos d’Esquadra al centre de Salou, molt a prop de l’església de Santa Maria del Mar i del passeig marítim, en van sortir emmanillats pels volts de les onze del matí deu presumptes integrants de la xarxa de repartiment del top manta. Entre els arrestats, diverses persones de mitjana edat, investigades per supervisar la distribució del material. Es tracta de detinguts amb un perfil diferent del dels venedors del top manta a peu de carrer, la majoria molt joves i en situació irregular. Sí que comparteixen els seus orígens, en països africans.
Tres cossos policials
El macrodispositiu es va desplegar a partir de les sis del matí, amb desenes d’agents dels tres cossos policials coordinats entrant de manera simultània en pisos i magatzems. Un helicòpter va supervisar l’operació a Salou.
L’últim precedent, ahir feia just un any, el 17 de juny del 2025, quan diverses desenes de manters van atacar amb pedres els 300 agents desplegats aquell dia a Salou i van provocar aldarulls en l’inici de la temporada turística. L’operació va acabar llavors amb 18 detinguts i 180.000 articles falsificats (30 tones de material). El dispositiu d’ahir és, segons els primers indicis, d’una dimensió més reduïda.
Els diferents cossos policials feien ahir a la tarda el balanç del material confiscat i del nombre total de persones detingudes, però no en publicaven cap xifra en espera de donar per tancada l’operació.
La reacció ahir dels venedors del top manta va ser diferent. Només es van concentrar una desena de manters davant d’un dels pisos de Salou, sense incidents. (Font: La Vanguardia).
L’Ajuntament de Vila-seca aplicarà aquest Sant Joan noves restriccions a la platja de la Pineda amb l’objectiu de protegir els espais naturals i reduir les conductes incíviques associades a la revetlla. Entre les principals mesures destaca la prohibició de la pirotècnia a les zones protegides de la Xarxa Natura 2000 i la limitació de l'accés a aquests espais durant tota la nit.
L’alcalde, Pere Segura, ha presentat el dispositiu especial de seguretat, que mobilitzarà més de 70 efectius entre Policia Local, Mossos d'Esquadra, Protecció Civil, personal de vigilància i serveis municipals. El consistori preveu una afluència d’unes 10.000 persones durant la nit de Sant Joan.
Zona de calma sensorial
La celebració principal es traslladarà al parc dels Prats, mentre que el parc del Pinar de Perruquet es convertirà en una zona de calma sensorial lliure de petards, pensada especialment per a persones amb hipersensibilitat als sorolls. Segura ha defensat que la festa ha de ser compatible amb la convivència, la inclusió i el respecte pel medi ambient.
El municipi també reforçarà la vigilància al llarg dels més de dos quilòmetres de platja i passeig marítim. A més de la prohibició de fer fogueres i barbacoes, continuarà vetat l’accés a les dunes, l’abandonament de residus i altres conductes que puguin degradar l'espai natural. L’Ajuntament instal·larà més d’un centenar de cartells informatius recordant les normes i les possibles sancions.
Multes
Les multes per incomplir les restriccions poden arribar fins als 3.000 euros. El consistori justifica aquestes mesures per l’augment de l’afluència a la revetlla durant els darrers anys i per la necessitat de preservar un entorn especialment sensible des del punt de vista ambiental.
Segons l’alcalde, la voluntat és evitar que la revetlla es converteixi en una situació de descontrol i garantir que la celebració sigui compatible amb la protecció dels espais naturals de la costa vila-secana.
Ens ha deixat Remedios Adarve López, de 85 anys.
La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dissabte 20 de juny, a les deu del matí al tanatori de Reus. Vetlla: sala 2. Posteriorment serà enterrada al cementiri de Vila-seca.
Ens ha deixat Pilar Torres Lorente, de 80 anys.
El funeral se celebrarà demà, divendres 19 de juny, a les quatre de la tarda a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.
Divendres passat, el suplement Què Fem?, de La Vanguardia semblava més un monogràfic sobre Salou que no pas una revista d’oci d’àmbit català. Portada, segona pàgina, dues pàgines interiors, penúltima pàgina i contraportada. Una presència tan aclaparadora que difícilment es pot considerar casual o anecdòtica. És el resultat d’una estratègia política basada en una idea molt simple: si hi ha diners, hi ha aparador.
Les tarifes publicitàries del mateix suplement permeten fer-se una idea de l’abast de l’operació. Una portada, diverses pàgines completes i una contraportada representen una inversió considerable (entre 85.000 i 100.000 euros) que, directament o indirectament, surt de les arques municipals. És legítim preguntar-se si aquesta és la millor manera d’utilitzar els recursos públics, especialment en un moment en què l’alcalde, Pere Granados, va a la Generalitat a demanar diners perquè els comptes no li surten.
Durant anys, Pere Granados ha convertit la comunicació en una de les seves principals eines de govern. Notes de premsa constants, reportatges patrocinats, insercions publicitàries i una presència mediàtica gairebé omnipresent. La sensació és que l’objectiu no és només vendre Salou, sinó també reforçar un relat polític molt concret: que Salou és com és gràcies al seu alcalde, protagonista indiscutible de qualsevol èxit que es produeixi al municipi.
El problema no és que Salou es promocioni. El problema és que la promoció institucional s’hagi convertit en una política gairebé compulsiva, sostinguda per un talonari que sembla no tenir límits.
Mentrestant, els ciutadans continuen sense saber quin retorn real obtenen d’aquestes inversions. Quants visitants genera una campanya com aquesta? Quin impacte econòmic té? Quins indicadors objectius justifiquen la despesa? Quin cost ha tingut la campanya publicitària?
La transparència exigeix alguna cosa més que exhibir fotografies atractives i titulars elogiosos. Exigeix explicar quant costa cada operació, quin objectiu persegueix i quins resultats aconsegueix. Sense aquesta informació, la frontera entre promoció institucional i propaganda política esdevé cada vegada més difusa.
L’Ajuntament de Salou ha presentat el programa d’actes de la revetlla de Sant Joan, que enguany inclou una proposta simbòlica i participativa: cremar desitjos i propòsits en un peveter instal·lat a la plaça de les Comunitats Autònomes durant la festa.
La iniciativa, pensada per reforçar el caràcter màgic i renovador de la nit més curta de l’any, permetrà que els assistents escriguin en un paper allò que volen deixar enrere o allò que esperen per al futur, i el dipositin al foc com a gest de renovació personal i col·lectiva.
El peveter funcionarà al llarg de la celebració, que començarà a les onze de la nit i comptarà amb música en directe a càrrec de l’orquestra La Fania, en el marc de la gran revetlla popular organitzada pel consistori.
Segons fonts municipals, el ritual vol “afegir un component emocional i participatiu a la festa, reforçant la tradició mediterrània del foc com a símbol de purificació i nous començaments”.
Amb aquesta proposta, Salou busca consolidar la revetlla de Sant Joan com un espai de convivència, música i tradicions, obert tant a veïns com a visitants. Sense oblidar la possibilitat de poder cremar tot allò que no volem o ens fa nosa per a l’any vinent, en què hi ha eleccions municipals.
L’estiu passat, després d’una macrooperació dels Mossos d’Esquadra contra el top manta a Salou, l’alcalde Pere Granados va protagonitzar unes declaracions que van generar una notable controvèrsia: va demanar als Mossos que aquest tipus d’operatius no es duguessin a terme en plena temporada turística perquè, segons ell, malmetien la idíl·lica imatge del municipi.
La petició era sorprenent. La funció de la policia no és protegir la imatge dels governants ni amagar els problemes sota la catifa, sinó garantir el compliment de la llei i defensar l’interès general. Si existeix una activitat il·legal, la seva persecució, més si porta mesos de preparació, no pot quedar condicionada per interessos propis de màrqueting turístic.
Un any després, els fets han acabat desmentint el relat de l’alcalde. Ahir, els Mossos d’Esquadra van tornar a desplegar un important dispositiu contra la venda ambulant il·legal a Salou, amb desenes d’agents intervenint una gran quantitat de material destinat al top manta. La imatge és inequívoca: si la policia ha considerat necessari actuar de nou és perquè creu que havia d’actuar, independentment de si és temporada alta o baixa.
La intervenció resulta especialment significativa perquè arriba pocs dies després de la Junta Local de Seguretat, en la qual Pere Granados va reiterar que a Salou no hi ha top manta. Les imatges de l’operatiu policial i el volum de material decomissat posen en qüestió aquesta afirmació. Si no hi ha problema, per què es mobilitzen tants efectius a Salou, on es concentren magatzems i venedors? Si la situació està controlada, per què es continuen intervenint grans quantitats de producte preparat per a la venda il·legal?
La contradicció és evident. D’una banda, l’alcalde intenta transmetre un missatge de normalitat absoluta, fins i tot arriba a culpar Cambrils del problema. De l’altra, els cossos policials actuen perquè la realitat sobre el terreny els obliga a intervenir. En aquest sentit, els Mossos d’Esquadra han enviat un missatge clar: la seva prioritat és la seguretat, el compliment de la llei i la defensa dels interessos dels ciutadans, no seguir les conveniències de l’alcalde de torn.
L’operatiu també posa de manifest una qüestió de fons. El top manta no desapareix negant-ne l’existència. Els problemes no es resolen criticant el municipi veí. La venda ambulant hi és.
L’actuació dels Mossos no només representa una operació policial més. També constitueix una esmena a la totalitat a l’argumentari que esgrimeix Pere Granados quan se li pregunta per això.
La policia catalana ha tornat a demostrar que, efectivament, Granados té un problema que nega però que existeix. Per molt que amagui el cap sota l’ala.
Arribarà un dia, si no ha arribat ja, en què treballar en un musical de franquícia no donarà ni per a un sou digne. I, tot i així, ho continuareu acceptant. Perquè, quan es tracta d'intentar recuperar a qualsevol preu la inversió de tants anys d’estudi, qualsevol oportunitat sembla millor que cap.
El nivell de les produccions i els noms que es contracten per assegurar la taquilla se’ns venen com a qualitat, però hauríem d’anomenar-ho pel seu nom: manca de risc. És clar que els diners són seus, dels productors, però el més preocupant és l’absència de visió de futur.
El problema no és l’existència de les franquícies. El problema apareix quan allò familiar desplaça sistemàticament allò exigent. Quan el reconeixement substitueix el descobriment. Quan el públic acudeix a confirmar allò que ja coneix en lloc d’exposar-se a allò que encara no coneix. La creació perd espai i la repetició guanya terreny.
El problema no és el musical per a tots els públics. El problema és que el musical per a tots els públics està ocupant l’espai que abans reservàvem a la sorpresa, al risc i a la creació adreçada a espectadors adults.
I, mentrestant, l’aparell continua creixent. Cada vegada hi ha més persones explicant com s’ha de fer l’espectacle i menys persones fent-lo. De vegades, hom té la impressió que hi ha més caps que indis. Més estructura que visió. Més gestió que creació.
El cicle és curt i previsible. Donarà feina durant uns anys, alimentarà el miratge i, després, arribarà la caiguda cap al món dels cursets de formació. “Jo vaig treballar en tal musical”, diran, mentre repliquen un estil sense ànima, sense criteri i sense cap mena de mirament.
Riu-te’n tu, de veure-li les orelles al llop. En el musical comencem a veure les orelles de Mickey.
I sí, alguns ens neguem a ser infantilitzats.
Ho vam fer en deixar enrere la infantesa i ho continuem fent com a espectadors. No busquem que ens repeteixin una vegada i una altra allò que ja coneixem; busquem que ens sorprenguin, ens desafïin i ens obliguin a mirar d’una altra manera.
Això que escric avui no és una crítica.
És una premonició.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
L’any 2025, Salou va ostentar el títol de Capital de la Cultura Catalana. Durant mesos, l’Ajuntament va reivindicar aquest reconeixement com una oportunitat per projectar la identitat cultural del municipi, promoure la llengua catalana i situar la ciutat com un referent cultural al país. El 2026, però, la realitat ofereix una imatge ben diferent.
La programació oficial de la revetlla de Sant Joan publicada per l’Ajuntament acumula, segons ha denunciat Jan a les xarxes socials, fins a 23 faltes d’ortografia i errors lingüístics. Una xifra sorprenent per a qualsevol administració pública, però especialment incomprensible en un municipi que fa només un any presumia de ser la capital cultural de Catalunya.
Els errors són visibles a simple vista, amb accents incorrectes, majúscules mal posades, topònims mal escrits i diverses incorreccions de redacció que haurien d’haver estat detectades abans de la publicació del document.
Més enllà de l’anècdota, el problema és de fons. Quan una administració publica un document oficial, no només informa, sinó que també transmet una determinada imatge institucional. La llengua és una part essencial d’aquesta imatge. Un programa d’actes ple d’errors projecta deixadesa, manca de revisió i poca consideració envers el català, especialment quan es tracta d’una comunicació adreçada a tota la ciutadania.
La situació resulta encara més paradoxal si es recorda la quantitat de recursos públics que es van destinar a la Capital de la Cultura Catalana. Durant aquell any es van organitzar desenes d’activitats, actes institucionals, exposicions i conferències en defensa de la cultura i la llengua pròpies. Tanmateix, sembla que l’esforç no ha anat acompanyat d’una mínima exigència en la qualitat lingüística de les publicacions municipals.
Costa d’entendre que un document oficial pugui arribar a la seva versió definitiva amb tants errors sense que ningú l’hagi revisat. Tal com es fa invariablement amb les fotos de l’alcalde, en les quals Pere Granados sempre surt impecable i, a vegades, en fotografies repetides, per si no l’hem vist prou vegades.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha demanat a la Generalitat un nou model de finançament local que tingui en compte la realitat dels municipis turístics, una reivindicació que arriba pocs dies després que el Govern espanyol rebutgés les queixes d’infrafinançament plantejades per diverses destinacions turístiques de l’Estat.
Granados es va reunir dilluns amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, a qui va traslladar la necessitat d'adaptar els criteris de finançament a la pressió real que suporten municipis com Salou. Segons l’alcalde, la ciutat compta amb uns 33.000 habitants censats, però presta serveis anualment a prop de tres milions de visitants, una xifra que encara augmenta si es tenen en compte els usuaris de PortAventura.
L’alcalde sosté que l’actual sistema no reflecteix aquesta realitat i que obliga l’Ajuntament a assumir costos extraordinaris en àmbits com la neteja, la seguretat, el manteniment de les platges o la recollida de residus. (Font: Ajuntament de Salou).
Cop de porta de l’Estat central
La reclamació de Salou arriba després que l’Administració central hagi tancat la porta a aquest nou finançament. Recentment, el Govern de Madrid va rebutjar les acusacions d’infrafinançaments formulades pels ajuntaments turístics i va negar que existeixi un tracte desfavorable envers les localitats que suporten una elevada població flotant derivada d’aquesta activitat. (Font: Preferente).
És el cas dels integrants de l’Associació de Municipis Turístics de Sol i Platja, de la qual Salou en forma part.
En definitiva, la qüestió és arreplegar diners com sigui per organitzar festes i continuar tirant coets.
L’alcaldable d’Units Tots per Salou (UTPS), Josep Maria Fernández Piñol, ha criticat la política d’inauguracions impulsada pel govern municipal de Pere Granados en els darrers mesos de mandat i ha acusat l’alcalde de concentrar actuacions i actes públics a les portes de les pròximes eleccions municipals.
Durant una visita a les obres de remodelació de la Biblioteca Pública, Fernández Piñol va assegurar que els treballs que s’hi estan duent a terme formen part d’una estratègia política basada en la inauguració d’equipaments i projectes en la recta final del mandat. En aquest sentit, va recordar la recent inauguració de la plaça Corona d’Aragó i va apuntar que en les pròximes setmanes també es posaran en servei altres actuacions municipals, entre les quals diversos camins finançats amb fons europeus Next Generation, així com la mateixa biblioteca i la nova llar d’infants.
Biblioteca abandonada
UTPS afirma que aquesta manera d'actuar no és la més adequada. La formació considera que un govern municipal ha de treballar de forma constant durant els quatre anys de mandat i no només quan s’acosten les eleccions.
Tot i celebrar la reforma de la biblioteca, Fernández Piñol sosté que l’equipament ha estat “massa anys abandonat” i sense les inversions necessàries. Per aquest motiu, defensa que les actuacions de manteniment i millora dels serveis públics haurien de formar part de la gestió ordinària del municipi i no concentrar-se en els darrers mesos de mandat.
L’alcaldable d’UTPS també va aprofitar per presentar el compromís de la seva formació de cara a les pròximes eleccions municipals. Segons va afirmar, si accedeixen al govern treballaran “des del primer dia fins a l’últim” amb criteris de proximitat, transparència i responsabilitat.
“Salou necessita una gestió continuada, planificada i responsable durant els quatre anys de mandat, no només en període preelectoral”, assenyala UTPS, que reivindica un model de govern basat en el treball constant i en l’atenció permanent als barris i als equipaments municipals. (Font: UTPS).
Un ampli dispositiu policial s’ha desplegat aquest matí a diversos punts de la Costa Daurada en el marc d’una operació contra el top manta. L’actuació, dirigida principalment a Salou, Cambrils i Reus, ha comportat diversos escorcolls en habitatges i magatzems presumptament utilitzats per emmagatzemar i distribuir productes falsificats.
L’operatiu, iniciat a primera hora del matí, ha comptat amb la participació dels Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Els investigadors buscaven colpejar l’estructura logística i organitzativa que abasteix la venda ambulant il·legal a la Costa Daurada.
Diverses unitats policials han actuat simultàniament en diferents immobles relacionats amb la investigació, mentre que també s’han practicat actuacions fora del territori, entre elles en un polígon industrial de Badalona. Fonts properes al cas indiquen que hi ha detinguts, tot i que el nombre exacte encara no ha transcendit i no es descarten noves detencions al llarg de la jornada.
Salou és considerat des de fa anys un dels principals punts de concentració del fenomen del top manta a Catalunya, especialment durant la temporada turística. Les autoritats sostenen que aquest tipus d’operacions tenen com a objectiu actuar sobre les xarxes de distribució i aprovisionament, més enllà dels venedors que operen al carrer.
Aquesta actuació arriba un any després del macrodispositiu desenvolupat també a Salou contra el top manta, una operació que va acabar amb nombroses detencions i episodis de tensió als carrers del municipi.
L’operació arriba pocs dies després de la polèmica generada per les declaracions de l’alcalde de Salou, Pere Granados, sobre el fenomen del top manta. Granados va reiterar que al municipi no hi ha venda ambulant il·legal i va atribuir la problemàtica a Cambrils. Granados també va defensar que, si l’Ajuntament de Cambrils tolera aquesta activitat, hauria de traslladar-la al centre de la població en lloc de permetre-la al front marítim compartit amb Salou, per evitar perjudicar la imatge turística del municipi salouenc.
Les afirmacions van provocar la resposta immediata del primer tinent d’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, que les va qualificar de “gilitonteria” i va rebutjar que Cambrils sigui responsable d’un fenomen que afecta diversos municipis del litoral.
Diumenge passat, 14 de juny, bateig de la Lili Nebot Rodríguez, filla del Marc i la Sara Auxiliadora. La cerimònia va tenir lloc a dos quarts de dues del migdia a la parròquia de Sant Ramon Nonat de Salou.
El Centre d’Estudis Salouencs ha incorporat al seu patrimoni el llegat gràfic del reconegut fotògraf Joaquim Figueras Pijuán (conegut artísticament com a Joaquim F.P.). L’acte de donació es va dur a terme el passat 30 de maig i va ser efectuat per la seva germana i única hereva, Carolina Figueras Pijuán, una figura molt vinculada al municipi com a directora de l’Escola Carol de Dansa i autora del llibre Memorias de una corista: luces y sombras de las Varietés.
Apassionat de la fotografia des dels anys noranta, Joaquim Figueras ja havia desenvolupat una intensa activitat a Barcelona abans d’establir-se a la capital de la Costa Daurada. La seva arribada al municipi l’any 2000 va ser progressiva, animat per la seva germana.
La seva incorporació al teixit laboral de la ciutat va néixer d’una casualitat: mentre anava a fer-se unes fotografies de carnet per a un currículum, va entrar a Photo Speed —establiment de la família Armengol—. Allà va veure un anunci on es demanava personal i es va decidir a postular-se. En aquesta botiga va desenvolupar tasques d’atenció al públic, assessorament de material fotogràfic i treballs de laboratori i revelatge, consolidant la que seria la gran passió de la seva vida. Una mirada sensible de l’entorn tarragoní.
Salou, font d’inspiració
A Salou, l’autor va trobar una riquesa natural i uns paisatges que van transformar la seva obra. Va recórrer cada racó del municipi i de la costa tarragonina. Amb el temps i l’adquisició de millors equips, va bolcar-se en les seves temàtiques preferides, que compartia en fòrums com Nikonistas o la plataforma Flickr: la fotografia macro, els cels i fenòmens atmosfèrics, la flora, la fauna, la geologia i les festes populars.
Més enllà de documentar la realitat, l’obra de Joaquim F. P. destaca per una mirada atenta i una gran sensibilitat cap als petits detalls. Aquest talent va ser reconegut l’any 2014, quan va guanyar el premi a la millor fotografia del cel en un concurs organitzat pel diari La Vanguardia.
Malauradament, el fotògraf va traspassar el 17 d’abril de 2025 (Dijous Sant) al Cap de Salou, a causa d’una caiguda accidental a prop del far; un indret emblemàtic que ell mateix havia retratat en innombrables ocasions.
Un fons d’accés lliure
El fons documental cedit al Centre d’Estudis Salouencs està format per un extens material que inclou negatius, positius fotogràfics, diapositives i més de 7.000 fotografies digitals. Amb l’objectiu de mantenir viu el seu llegat i posar-lo a l’abast de la ciutadania, la col·lecció digital es pot consultar públicament a través del seu perfil a Flickr.
La política està plena de contradiccions, però n’hi ha algunes que resulten especialment difícils d’explicar. Dissabte passat en vam veure una de ben evident a Salou.
A la mateixa hora que ERC presentava la seva nova plataforma electoral, Salou per Viure, amb la presència del president del partit, Oriol Junqueras, el regidor republicà Marçal Curto passejava pel Pla de Maset i aplaudia l’alcalde Pere Granados (Sumem per Salou-PSC) durant la inauguració del seu últim invent: un parc construït després de destruir una massa boscosa per plantar-hi vinyes.
La coincidència no és anecdòtica. L’acte de Salou per Viure representava el tret de sortida d’un projecte que pretén presentar-se com una alternativa al model de ciutat de Granados. La candidata, la regidora Elena Zhukova, va exposar un discurs centrat en la necessitat de canviar les prioritats municipals, de posar el focus en els barris i en els problemes quotidians dels residents. En definitiva, va intentar marcar distàncies amb l’actual govern, tot i que encara en forma part.
Però mentre passava això, un dels tres regidors republicans (els altres dos són Sebastià Domínguez i Marc Riverola) escenificava exactament el contrari: es posava del costat de Granados.
Curto, Domínguez i Riverola han estat els principals valedors del pacte amb Pere Granados. Un pacte que molts militants i votants republicans mai no van acabar d’entendre. Sobretot perquè arribava després d’una campanya electoral en què ERC es presentava precisament com l’alternativa a l’actual alcalde.
Els mateixos dirigents que demanaven el vot per canviar el govern van acabar donant-li suport. Els mateixos que prometien una altra manera de fer política van acabar engolits en l’engranatge que asseguraven que volien substituir.
La imatge de dissabte resumeix millor que qualsevol discurs la situació actual. Mentre una part d’ERC intenta reconstruir-se, una altra continua ancorada en el passat, cegs amb Granados. Quan les dues posicions són antagòniques o, si més no, difícils d’encaixar.
Quin missatge transmet a la ciutadania un regidor republicà que prefereix assistir a un acte de l’alcalde abans que a la presentació del projecte polític que, en teoria, hauria de defensar?
A Curto, Domínguez i Riverola els jutjaran els seus actes. I els actes dels darrers tres anys indiquen que han preferit garantir l’estabilitat del govern de Pere Granados abans que defensar el projecte amb què es van presentar a les eleccions.
Suposo que tant els fa: saben que no tenen futur polític i, per tant, els rellisca el que pugui passar. Obliden, però, que els càrrecs s’acaben, que els mandats expiren i que la credibilitat política, quan es perd, costa molt de recuperar. Si és que algun dia la recobres amb un mínim de dignitat.
El nedador vila-secà Ismael González s’ha proclamat campió de Catalunya màster d’aigües obertes després d’aconseguir la medalla d’or en la prova dels 3.000 metres disputada al riu Ebre, a l’altura d’Amposta. El triomf suposa un nou èxit esportiu per a González i un reconeixement a la seva trajectòria dins la natació màster.
La fita ha estat destacada per l’alcalde de Vila-seca, que ha felicitat públicament l’esportista pel resultat obtingut. En el seu missatge, ha valorat l’esforç, la constància i la passió per l’esport que han permès a González assolir el títol català.
Ismael González, que competeix amb el Club Natació Tàrraco, suma així un nou èxit al seu palmarès en una disciplina cada vegada més exigent i competitiva. El Campionat de Catalunya Màster d’Aigües Obertes es va celebrar a Amposta, un dels escenaris de referència de la natació en aigües obertes a Catalunya.
L’or aconseguit als 3.000 metres confirma el bon moment de forma del nedador vila-secà i el consolida com una de les figures destacades de la natació màster del territori.
El primer tinent d’alcalde de Cambrils i portaveu del grup municipal del PSC, Alfredo Clúa, ha titllat de “gilitonteria” la proposta de l’alcalde de Salou, Pere Granados, de traslladar l'activitat del top manta al centre de Cambrils. Clúa ha assegurat que aquesta ocurrència no aporta cap solució real a la problemàtica de la venda ambulant il·legal.
El regidor socialista, que és responsable de les àrees de Relacions Institucionals i Festes del consistori cambrilenc, considera que la resposta al fenomen del top manta ha de venir de la Conselleria d’Interior de la Generalitat, que actualment ja està desplegant dispositius policials de més envergadura contra la venda ambulant.
Declaracions que no aporten res
En referència a les declaracions de Granados, ha estat especialment contundent. “No aporten res, no tenen cap valor”, ha afirmat. Segons Clúa, el focus no s’hauria de posar en el trasllat dels venedors, sinó en reforçar les actuacions policials i de coordinació institucional per combatre aquesta activitat.
El primer tinent d’alcalde de Cambrils també ha assegurat que l’origen del fenomen a la zona del Cap de Sant Pere està relacionat amb Salou. “El top manta de Cambrils ve de Salou, i tothom ho sap”, ha manifestat.
Doble discurs
A més, Clúa ha deixat entreveure que Granados manté un discurs diferent en públic i en privat. Segons el dirigent cambrilenc, l’alcalde de Salou “diu una cosa quan hi ha micròfons al davant i després, en privat, en diu una altra”, una afirmació que evidencia l’allunyament entre ambdós municipis en relació amb la gestió del top manta. (Font: Ràdio Cambrils).
Val a dir que la de Clúa és la primera veu crítica del PSC contra Granados sobre aquest afer. Granados governa a Salou en coalició amb els socialistes, a través de la marca Sumem per Salou-PSC.
Ens ha deixat Francisco Almazán Montiel, de 71 anys.
El Francisco era el pare de Francisco Almazán de la Paz, qui va ser regidor de Joventut i Esports amb l’alcalde Josep Poblet. El funeral se celebrarà avui, dimarts 16 de juny, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.