Els hotels estiren la temporada turística fins al desembre

 

El sector hoteler de la Costa Daurada ha iniciat una estratègia a llarg termini per allargar la seva activitat fins al mes de desembre, consolidant un pas històric en la desestacionalització del turisme a la demarcació. Un total de 33 establiments mantindran les portes obertes durant la tardor i els mesos d’hivern, cosa que representa una oferta conjunta de gairebé 20.000 places disponibles.

Aquesta iniciativa respon a l’èxit assolit durant els mesos d’abril, maig i octubre, períodes en què les ocupacions ja se situen al voltant del 80%. Els hotelers busquen ara captar nous nínxols de mercat durant l’hivern, alhora que estabilitzen les seves plantilles laborals.

L’aposta hivernal s’adreça principalment als sèniors europeus i als grups d’esportistes que busquen un clima mediterrani suau fora de la temporada de bany.

Allargar el calendari permet a les empreses hoteleres ampliar els contractes i retenir unes plantilles més estables, fiables i professionalitzades durant tot l’any.

El parc temàtic de PortAventura té un paper crucial en aquesta estratègia. La temporada de Halloween, que s’allarga fins a mitjan novembre, i les posteriors campanyes nadalenques garanteixen un flux constant de visitants. Els sis hotels propis del ressort i els seus establiments associats mantenen el pols de l’ocupació fins a principis de gener.

Diversos grups de referència ja han confirmat quins hotels mantindran operatius durant aquesta campanya: Best Hotels, amb el Best Da Vinci; Ohtels Hotels & Resorts, amb l’Ohtels Villa Dorada, i PortAventura, amb el Ponient Vila-Centric, a Vila-seca.

El sector coincideix que, perquè aquesta aposta tingui un èxit real, l’esforç hoteler ha d’anar acompanyat de municipis actius. Això implica conservar determinats serveis a les platges, organitzar agendes culturals i competicions esportives, i mantenir obert el teixit comercial i de restauració local que donin vida a localitats com Salou o Cambrils durant la temporada baixa. (Font: La Vanguardia).

I és precisament aquí on Salou falla.

Un flamenc es passeja per la platja de la Pineda

 

(Us recomano aquesta banda sonora per llegir la notícia.)

Un flamenc s’ha convertit en el protagonista inesperat de la platja de la Pineda, on ha estat observat passejant tranquil·lament per la zona d’arena i a tocar de l’aigua.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha compartit a les xarxes socials diverses imatges de l’animal i ha explicat que “sembla que aquest visitant tan especial s’ha assabentat que els Prats d’Albinyana i la Séquia Major són un bon lloc per viure... o, com a mínim, per fer una parada tècnica durant el viatge”.

Un banyista més

El flamenc ha estat vist caminant entre els banyistes, en una jornada en què la platja presentava una notable afluència de persones.

Segura ha recomanat observar-lo des de la distància i respectar el seu espai, especialment davant la presència de vehicles i animals de companyia. “Compartim entorn!”, ha remarcat l’alcalde.

Una notícia, sens dubte, divertida, però, ep!, que consti que a Salou també en tenim, de flamencs!

UTPS reclama “més gestió i menys postureig” al govern de Salou

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha fet pública una nota en què crítica la manera de governar de l’alcalde de Salou, Pere Granados, i ha reivindicat la necessitat de prioritzar la gestió municipal i la planificació del futur del municipi per damunt de la promoció política a les xarxes socials.

Sota el lema Salou necessita més gestió i menys postureig, la formació considera que “la prioritat d’un alcalde ha de ser governar i preparar el futur de la ciutat” i sosté que “la promoció a les xarxes no pot substituir la feina per resoldre les necessitats del veïnat”.

UTPS aprofita el comunicat per presentar les seves principals propostes per al municipi. Entre aquestes, planteja diversificar l’economia i impulsar un turisme de qualitat durant tot l’any, així com atraure empreses, inversió i talent mitjançant la creació de nous espais de cotreball i un polígon industrial.

La formació també situa entre les seves prioritats la generació d’ocupació estable i de qualitat, la promoció d’una gran ciutat esportiva i l’impuls de la construcció d’habitatge assequible.

En l’àmbit dels serveis i l’espai públic, UTPS reclama més manteniment de les instal·lacions municipals, els carrers, les voreres i els carrils bici. També proposa implantar un servei de transport públic municipal que, segons la formació, sigui eficient i estigui adaptat a les necessitats dels residents.

El comunicat contraposa aquestes propostes amb el que UTPS qualifica de “política d’imatge” de Pere Granados. “Proposem gestió, compromís i solucions per millorar la qualitat de vida de tothom”, afirma.

“A Salou hi ha qui ha decidit exercir més d’influencer que d’alcalde”, destaca el comunicat. (Font: FUPS).

Vox: “L’escola de Cap Salou no tenia llicència per començar el curs”

 

Vox ha denunciat que el govern de Pere Granados va informar que l’Institut-Escola de Cap Salou estaria operatiu el 8 de setembre (primer dia del curs lectiu actual) malgrat que la llicència d’obres per a la primera fase i la instal·lació dels mòduls prefabricats encara no havia estat concedida.

Segons la documentació de l’expedient citada per la formació, la tramitació dels permisos va continuar amb el curs ja començat. El 10 de setembre es va completar el document de direcció de les obres i el 15 de setembre encara es va incorporar documentació sobre l’acceptació de residus, el mateix dia que s’emetia l’informe jurídic. Posteriorment, es va concedir la llicència d’obres majors.

La cronologia contrasta amb l’anunci fet per l’Ajuntament el 21 d’agost, quan informava que el primer mòdul ja estava instal·lat i que els treballs avançaven amb l’objectiu que el centre obrís el 8 de setembre.

Vox considera especialment significatiu que, a principis de setembre, quan va demanar al govern municipal que li mostrés la llicència, no obtingués resposta. “No podien ensenyar-nos una llicència que encara no estava concedida”, afirma la portaveu del grup municipal de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez.

Mentrestant, l’alumnat d’I3 va haver de començar el curs provisionalment a l’Escola Europa, tal com havia informat l’Ajuntament el 3 de setembre. (Font: Vox).

Necrològica: José Rodríguez Vega

 

Ens ha deixat José Rodríguez Vega, de 83 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dijous 24 de setembre, a les nou del matí al tanatori municipal de Salou. Vetlla: sala 1 a partir de les quatre de la tarda.

Salou es queda sense Estrella Michelin

 

El restaurant Deliranto, guardonat amb una Estrella Michelin i liderat pel xef Pep Moreno, tancarà definitivament les portes a Salou el pròxim 31 d’octubre, posant punt final a una etapa de gairebé una dècada al municipi.

El restaurant va obrir a Salou l’any 2017 i, des de llavors, s’havia convertit en un dels principals referents de la gastronomia local. Ara, el xef ha anunciat el final d’aquesta etapa per traslladar el projecte a Andorra.

Tot i que Moreno encara no ha concretat oficialment la ubicació del nou establiment, diversos portals especialitzats, com Guia Gourmand, situen el futur Deliranto al Principat. De moment, tampoc no s’ha anunciat la data d’obertura, tot i que el projecte promet continuar en la línia habitual i oferir un nou concepte que “no deixarà ningú indiferent”.

Amb el tancament de Deliranto, Salou perd l’únic restaurant del municipi que disposava d’una Estrella Michelin, distinció que va obtenir el novembre de 2019. El restaurant també comptava amb un Sol Repsol, aconseguit l’any 2022.

La desaparició de Deliranto de l’oferta gastronòmica salouenca suposa també la pèrdua d’un dels establiments que més projecció havia donat al municipi en l’àmbit de la gastronomia.

Entre els seus clients habituals hi havia l’alcalde de Salou, Pere Granados, que havia definit el restaurant com un orgull del municipi i un dels principals referents de la gastronomia local.

Ara, amb el restaurant cap a d’Andorra, a Granados li tocarà buscar-se un altre escenari per a les seves degustacions gastronòmiques. Res, que a partir d’ara haurà de llogar un autobús per portar els periodistes fins a la menjadora.

Per cert, no us penseu que amb el trasllat del Deliranto la VISA municipal deixarà de treure fum. El batlle té a la seva agenda una bona nòmina de restaurants on retre excel·lents homenatges a sant Tiberi.

Salou acull un cinefòrum amb la projecció de ‘Res Pública’

 

La Sala Costa Daurada de Salou acollirà divendres, 25 de setembre, a les set de la tarda, un cinefòrum amb la projecció de Res Pública, la darrera pel·lícula del cineasta José María Nunes. La sessió, amb entrada gratuïta, forma part de la programació cinematogràfica del Cineclub Miramar.

Res Pública és un llargmetratge de ficció de 98 minuts, rodat en català i estrenat comercialment l’any 2010. La direcció i el guió són de José María Nunes, mentre que el repartiment està encapçalat per José María Blanco, amb la participació de Belén Fabra, Alba Ferrara, Santi Lapeira i Maria Llosent.

La pel·lícula planteja un drama existencial protagonitzat per un home que explica el seu suïcidi, llargament meditat, com una manifestació de protesta contra l’època que li ha tocat viure. El protagonista reivindica una llibertat que considera que no ha aconseguit assolir al llarg de la seva vida i afronta la situació amb ironia i un subtil sentit de l’humor. 

El pes interpretatiu recau principalment en José María Blanco, que interpreta l’únic personatge que apareix físicament en pantalla, mentre que diverses actrius i actors hi intervenen aportant les seves veus. 

La cinta va ser l’última pel·lícula dirigida per José María Nunes. El cineasta, nascut a Faro (Portugal) el 1930 i establert posteriorment a Barcelona, va estar vinculat a l’anomenada Escola de Barcelona i va desenvolupar una trajectòria marcada pel cinema independent i experimental. Res Pública es va estrenar comercialment el 5 de març de 2010, poc abans de la mort de Nunes, el 23 de març d’aquell mateix any. 

La projecció permetrà apropar al públic salouenc una obra de cinema d’autor i recuperar la figura d’un cineasta que va desenvolupar bona part de la seva trajectòria cinematogràfica a Catalunya.

El bisbe de Salou visita el Seminari de Tarragona

 

El passat divendres dia 18 de setembre la Biblioteca del Seminari de Tarragona va rebre la visita de l’alcalde de Salou, Pere Granados, i la regidora de Cultura, Julia Gómez. El motiu de la visita era conèixer l’exemplar de la Chronica, o commentari del gloriosíssim e invictíssim rey en Iacme que custodia la Biblioteca.

Es tracta d’una edició impresa a València l’any 1557 del Llibre dels Fets, la crònica autobiogràfica de Jaume I el Conqueridor. Aquest document és l’únic text autobiogràfic conservat d’un monarca medieval europeu. L’exemplar que conserva la Biblioteca del Seminari, fruit d’una donació de Mn. Salvador Ramon i Vinyes, forma part d’una tirada de 109 exemplars que els Jurats de la ciutat de València van encarregar i pagar.

La visita va comptar amb la participació del vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Santiago Soro; el director de la Biblioteca, Mn. Albert Viciano, i la tècnica bibliotecària, Mònica Pineda, que va explicar tots els detalls d’aquesta edició. La trobada va servir també per a plantejar la possibilitat de portar a terme un conjunt d’activitats i propostes al voltant d’aquesta publicació. (Font: Arquebisbat de Tarragona).

La visita de Granados a l’Arquebisbat no ha d’estranyar. Mossèn Pere és un pes pesant de la cúria vaticana, amb capacitat de decidir quin dia s’ha de celebrar la missa major i establir el calendari religiós de la capital de la Costa Daurada, fins al punt de traslladar al mes de setembre la processó de la Mare de Déu del 15 d’agost.

La Festa al Cel és la Festa de l’Alcalde

 

L’Ajuntament de Salou ha convertit la Festa al Cel en un autèntic festival fotogràfic municipal. De les 102 fotografies publicades diumenge amb motiu de la cloenda de l’exhibició aèria, l’alcalde, Pere Granados, hi apareix en 83, tal com podeu veure aquí. És a dir, aproximadament en quatre de cada cinc. Tot un rècord i amb clara (per no dir absoluta) preponderància militar.

Al final, un arriba a la conclusió que la Festa al Cel és una excusa per promocionar l’alcalde. Perquè en un esdeveniment que té com a protagonistes els avions, els pilots, les exhibicions i, sobretot, el públic, l’eix central de l’àlbum institucional acaba sent l’alcalde.

A veure, no és que Granados no hi hagués de sortir. És l’alcalde i, per aquesta condició, es mereix certa rellevància. Però ser el centre d’atenció, cosa que és habitual en ell, és narcisisme. Que 83 fotografies de 102 siguin d’ell és un festival fotogràfic de l’alcalde, no de la Festa al Cel.

Aquesta egolatria només serveix per convertir el que hauria de ser comunicació institucional en propaganda. Perquè una cosa és informar de la Festa al Cel i una altra ben diferent és convertir-la en la Festa de Pere Granados.

Al cel hi havia avions. A terra, qui volava molt alt de foto en foto era l’alcalde.

Potser l’any que ve hauran de canviar el nom de l’esdeveniment: Festa al Cel, edició especial Pere Granados. Això en el supòsit que el batlle revalidi el càrrec, cosa que està per veure.

Salou s’oblida del Dia Mundial de l’Alzheimer

 

El 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, una jornada impulsada internacionalment per conscienciar sobre aquesta malaltia i donar visibilitat a les persones afectades, les seves famílies i els cuidadors. 

La celebració es porta a terme amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut i l’Alzheimer’s Disease International. 

I ahir, precisament, l’Ajuntament de Salou no va fer cap referència visible al Dia Mundial de l’Alzheimer en els seus canals municipals. Una absència especialment curiosa en un consistori que acostuma a donar molta visibilitat a tota mena de jornades, efemèrides i dates assenyalades.

També ahir, la portaveu municipal de Vox, Ana Belén Rodríguez, va ser entrevistada a Ràdio Cambrils amb motiu de la presentació del seu llibre infantil El misteri del meu avi, els beneficis del qual es destinen a l’Associació de Malalts d’Alzheimer Costa Daurada.

El llibre conté passatges en català i castellà. Ella, però, durant l’entrevista, es va oblidar de parlar en català.

Salou se suma al Dia Internacional de la Pau

 

L’Ajuntament de Salou ha commemorat avui el Dia Internacional de la Pau amb la publicació d’una imatge institucional a les seves xarxes socials, en què reivindica els valors de la convivència, el respecte i la cohesió social. 

D’aquesta manera, el consistori vol reforçar el compromís municipal amb la promoció d’una cultura de pau en el conjunt de la ciutadania.

La jornada, impulsada per les Nacions Unides, vol recordar la importància de treballar per una societat més justa i lliure de violències. 

Des de Salou, el govern local ha aprofitat l’efemèride per transmetre un missatge d’unitat i per posar en valor les iniciatives que es desenvolupen al municipi en matèria de convivència i benestar comunitari.

Amb aquesta acció simbòlica, el consistori reafirma la voluntat de continuar promovent polítiques que fomentin el diàleg, la tolerància i el respecte mutu entre veïns. 

Ho fa just l’endemà del seu gran clam a favor de les Forces Armades i de les exhibicions militars dutes a terme aquest cap de setmana a la Festa al Cel.

La Festa al Cel aplega un milió de persones

 

Més de 400.000 persones van assistir aquest any al concert gratuït de Shakira al Zócalo de Ciutat de Mèxic, una xifra que va permetre a la cantant batre el rècord d’assistència de la històrica plaça. 

Una xifra similar és la que mou cada any Lollapalooza, un dels grans festivals musicals de Chicago, celebrat durant quatre dies al Grant Park.

I també parlem de 400.000 persones en el cas de Tomorrowland, el gegantí festival de música electrònica que se celebra a Boom (Bèlgica). Hi va anar gent de 200 països al llarg de dos caps de setmana.

400.000 persones són moltes persones. Fins i tot per a grans capitals i esdeveniments internacionals de primer nivell.

Ahir, un cop acabada la Festa al Cel, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va afirmar que l’esdeveniment havia aplegat “més de 400.000 persones”.

El problema és que, a diferència del concert de Shakira o d’altres grans festivals, no consta que l’Ajuntament hagi explicat com s’ha obtingut aquesta xifra ni quin mètode de recompte s’ha utilitzat.

I ara arriba la pregunta: com es compten 400.000 persones en una Festa al Cel? L’any passat ja es va passar de frenada dient que la seva Festa al Cel havia atret “més de 350.000 persones”. Ara, un any després, ja en són més de 400.000.

Tan espectacular és la progressió que podia haver dit que la Festa al Cel va reunir un milió de persones. Perquè, en aquesta competició per veure qui la té més grossa, Salou sembla haver descobert una nova especialitat: fer enlairar els avions... i sobretot estadístiques!

Un Granados eufòric proclama l’«èxit total» de la Festa al Cel

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, anava ahir amb l’adrenalina pels núvols. Un cop acabada la Festa al Cel, Granados va fer un balanç entusiasta de la segona edició de l’esdeveniment i va qualificar-la d’“èxit total”.

“Segon any de la Festa al Cel de Salou i cal destacar que ha sigut un èxit total”, va afirmar Granados, visiblement feliç, que va assegurar que “les platges i els carrers de Salou estaven plens de gom a gom”.

L’alcalde també va considerar l’assistència estratosfèrica. “Hem superat les quatre-centes mil persones, però sobretot hem de tenir en compte que la gent de Salou està gaudint d’un gran espectacle a casa seva”, va declarar.

Granados va remarcar igualment la procedència dels visitants i va destacar que “són molts els visitants que han vingut aquí a Salou per gaudir d’aquest gran festival”.

I com que l’al·lucinatge era total, no va dubtar a afirmar que la Festa al Cel és “el festival més important que hi ha a Espanya i el més important d’Europa” (li va faltar el món sencer).

I encara més. Segons Granados, l’esdeveniment ha convertit Salou en “un referent a nivell mundial en l’aeronàutica” (la NASA aquest matí ja l’estava trucant).

“Per tant, estem molt contents, però sobretot orgull de Salou, perquè tenim aquesta gran capacitat de generar aquest orgull. Som salouencs”, va concloure l’alcalde. (Font: Ajuntament de Salou).

No sé, diria que amb tanta eufòria, la guerra de la farina ja no es limita únicament a Tarragona.

Zhukova censura el caràcter militar de la Festa al Cel

 

La regidora d’ERC a l’Ajuntament de Salou, Elena Zhukova, ha qüestionat el caràcter militar de la Festa al Cel i, en particular, la presència d’avions de combat i helicòpters militars en un espectacle que es presenta com una activitat familiar i d’atracció turística.

En un article d’opinió publicat aquest diumenge a InfoCamp, Zhukova considera que una cosa és l’interès per l’aviació, la tecnologia, les acrobàcies aèries o els serveis d’emergències, i una altra és convertir màquines concebudes per a la guerra en un dels reclams de la festa.

La regidora, que és alcaldable per Salou per Viure, posa especialment l’accent en la presència d’avions com l’Eurofighter i d’helicòpters militars i planteja quin missatge transmeten les institucions públiques quan incorporen aquest tipus d’aeronaus a un espectacle adreçat al conjunt de la ciutadania.

Zhukova defensa que la Festa al Cel podria apostar per un altre model, centrat en l’aviació civil, les acrobàcies aèries, la història de l’aviació, les noves tecnologies, els drons, el salvament marítim, els serveis d’emergències o la lluita contra els incendis.

Més enllà del caràcter militar de l’esdeveniment, la regidora també qüestiona que l’èxit de la Festa al Cel es valori principalment pel nombre de persones que aconsegueix atreure.

Zhukova reconeix la gran capacitat de convocatòria de la festa i el seu potencial per projectar el nom de Salou, però considera que també cal analitzar què costa l’esdeveniment a les arques municipals i quin retorn real té per a la ciutadania.

En aquest sentit, assenyala l’impacte negatiu que provoca l’arribada massiva de visitants sobre els serveis municipals: trànsit, aparcaments, seguretat, neteja, recollida de residus i ocupació de l’espai públic.

La regidora, responsable de l’àrea de Neteja Viària i Gestió de Residus, posa també el focus en la feina que es fa després de la festa, quan els espectadors ja han marxat i els serveis municipals han de retirar les deixalles acumulades durant l’esdeveniment.

Zhukova reclama, per això, un balanç econòmic complet de la Festa al Cel que permeti conèixer quant costa realment el dispositiu extraordinari i quins beneficis genera per al municipi.

Entre les qüestions que planteja hi ha els recursos municipals destinats a l’esdeveniment, l’increment de residus, els costos associats a la mobilitat i la seguretat i, sobretot, quina part de l’activitat econòmica generada acaba revertint realment en el conjunt de Salou.

El debat que planteja la regidora no és, per tant, únicament si la Festa al Cel atrau molta gent, sinó quin tipus d’esdeveniment vol organitzar Salou i quin preu està disposat a pagar per acollir-lo.

Zhukova qüestiona així el model basat en la idea que “com més gent, millor” i defensa que l’èxit d’una activitat també s’hauria de valorar pel seu retorn social, la sostenibilitat, la convivència i l’impacte sobre els serveis públics.

La regidora resumeix el debat amb una pregunta: “Quina Festa al Cel volem i què volem que deixi a Salou?”.

Una qüestió que obre també un altre debat: quan els avions desapareixen del cel i els milers de visitants abandonen el municipi, què queda realment a Salou?

Necrològica: Raül Monterrubio Sánchez

 

Ens ha deixat Raül Monterrubio Sánchez, de 40 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dimarts 22 de setembre a dos quarts de cinc de la tarda al tanatori municipal de Tarragona.

La Festa al Cel torna a col·lapsar els carrers de Salou

 

La Festa al Cel ha provocat avui, tal com ja va passar l’any passat, nombroses complicacions de trànsit i un important caos circulatori als accessos i a les principals vies del municipi.

El col·lapse s’ha produït malgrat que l’Ajuntament havia habilitat 12.000 places d’aparcament extraordinàries, que s’han demostrat del tot insuficients per absorbir l’allau de vehicles que ha arribat a Salou amb motiu de l’esdeveniment.

El monumental embús ha provocat situacions de circulació caòtiques, amb conductors que han circulat en direcció prohibida i vehicles que han acabat bloquejant diversos carrers davant la impossibilitat d’avançar.

Les imatges dels vehicles aturats i de les retencions corresponen al matí d’avui i mostren la magnitud del col·lapse als carrers i accessos del municipi.

Però la situació encara ha empitjorat a primera hora de la tarda. A les tres, coincidint amb l’acabament de la Festa al Cel, milers de vehicles han intentat abandonar Salou simultàniament, fet que ha provocat noves i importants retencions.

La situació posa sobre la taula, un any més, les dificultats de gestionar la mobilitat d’un esdeveniment que concentra milers de persones i que atrau una gran quantitat de vehicles particulars.

Dotze mil places d’aparcament pot semblar un bon número per a un titular, però la realitat ha tornat a superar les curtes previsions municipals. En resum, la Festa al Cel ha omplert el cel d’avions i els carrers de cotxes i clàxons de gamarussos amb poc cervell que no imaginaven que era això el que passaria.

La festa la paguem els de Salou

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, reclama un nou model de finançament per als municipis turístics a causa del dèficit econòmic que pateixen a l’hora de sufragar serveis per a una població flotant molt superior a la censada. Granados argumenta que el sistema actual castiga de manera injusta els residents permanents i resta competitivitat a les destinacions vacacionals.

Segons afirma, municipis com Salou han de dimensionar i pagar serveis públics indispensables —com ara la seguretat, la neteja, la recollida d’escombraries i les infraestructures— per atendre milions de visitants anuals que actuen com a residents temporals, però el finançament de l’Estat es calcula únicament en funció dels habitants censats.

Segons els càlculs de l’Ajuntament, aquesta manca de compensació genera un dèficit estimat d’uns 14 milions d’euros anuals en comparació amb altres localitats catalanes de dimensions similars però sense pressió turística.

L’alcalde denuncia que els impostos dels ciutadans empadronats acaben finançant els serveis que gaudeixen els turistes. Amb més recursos públics, sosté que es podria reduir la pressió fiscal sobre els veïns i millorar la qualitat de la destinació.

Aleshores, Pere, si els de Salou paguem els serveis dels de fora, per què també hem de pagar les festes dels de fora? Perquè aquí apareix la paradoxa: d’una banda, l’Ajuntament denuncia que els veïns han de suportar el cost d’una població turística que multiplica la població resident; de l’altra, continua organitzant i finançant activitats pensades per atreure visitants i fer més atractiva l’oferta turística.

El problema no és que faltin diners, sinó que sempre hi ha celebracions en què gastar-los.

Més que finançament, Granados el que demana és més caixa per continuar fent festes i més festes, amb ell com a gran protagonista.

La Festa al Cel, de festival aeri a aparador espanyolista

 

La Festa al Cel de Salou ha anat molt més enllà d’una simple exhibició aeronàutica. En aquesta segona edició, el festival manté una forta presència militar i una posada en escena que, més que limitar-se a mostrar avions, helicòpters i acrobàcies, projecta una determinada simbologia nacional espanyola.

No és només una qüestió de percepció. El programa oficial reserva un protagonisme considerable a les Forces Armades espanyoles. L’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai hi participa amb Eurofighter, A400M i la patrulla PAPEA; l’Exèrcit de Terra, amb helicòpters Tigre i Chinook; i la Guàrdia Civil també forma part del programa.

Però l’aparador militar no acaba al cel. La Festa al Cel ja va començar divendres amb un concert de la Unitat de Música de la Inspecció General de l’Exèrcit, organitzat com a acte inaugural del festival. L’Ajuntament mateix va presentar aquesta actuació com una mostra de la proximitat de les Forces Armades a la societat.

I després arriben les banderes. En diversos espais associats a l’esdeveniment, la presència de la bandera espanyola contribueix a donar al festival una estètica que depassa la simple divulgació aeronàutica. L’avió deixa de ser únicament una màquina que vola i passa a formar part d’un relat en què uniformes, militars, himnes, simbologia i banderes configuren un paisatge inequívocament espanyol.

Naturalment, una exhibició aèria pot incloure avions militars sense convertir-se necessàriament en un acte patriòtic. L’aviació militar forma part de la història de l’aeronàutica i és perfectament legítim mostrar-la, igual que es poden exhibir avions històrics o explicar-ne les característiques tècniques.

La qüestió és el conjunt i el tarannà de l’alcalde, Pere Granados, que ha expressat el seu espanyolista en repetides ocasions: amb la jura de bandera civil, amb les finals de futbol en què participa la rojigualda, surant la celebració de les anomenades festes nacionals...

Quan el festival combina avions de combat, helicòpters militars, paracaigudistes, una banda de música de l’Exèrcit, presència institucional dels cossos armats i una profusió de banderes espanyoles, és difícil no advertir que l’esdeveniment adquireix una dimensió simbòlica que va més enllà de l’espectacle aeri.

I encara més quan la mateixa promoció institucional presenta la Festa al Cel com el “festival aeri més gran d’Espanya” i destaca especialment la participació de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai. 

Sí, Salou mira al cel... però Granados cap a on mira és a Madrid.

L’Ateneu Popular critica la presència militar a la Festa al Cel

 

L’Ateneu Popular de Cambrils ha fet públic un posicionament crític amb la presència d’avions i helicòpters militars a la Festa del Cel de Salou, que se celebra aquest cap de setmana. L’entitat considera que l’exhibició d’aquest tipus de material bèl·lic és contradictòria amb els valors de pau, solidaritat i respecte per la vida que haurien de transmetre les festes populars.

En un article d’opinió publicat a la Revista Cambrils i signat per Artur Folch, l’Ateneu diferencia entre les exhibicions d’avions i helicòpters dels serveis d’emergències (com els Bombers o Salvament Marítim) i les aeronaus militars.

L’entitat assegura que respecta les exhibicions d’acrobàcies aèries i la tasca dels serveis públics d’emergència, però qüestiona que “avions de guerra i helicòpters militars, màquines creades i preparades per a la guerra, la destrucció i la mort” siguin incorporats a un esdeveniment presentat com una festa i un espectacle ciutadà.

L’Ateneu també planteja una reflexió sobre el caràcter pedagògic de l’exhibició i es pregunta quin missatge es transmet als infants quan les armes de guerra formen part d’un espectacle familiar.

En aquest sentit, l’article contraposa la fascinació que poden generar aquestes màquines amb les conseqüències dels conflictes armats i fa referència a les víctimes de la guerra d’Ucraïna i a la situació de la població palestina.

L’entitat considera que existeix una contradicció entre recordar les víctimes dels conflictes i, al mateix temps, “celebrar i aplaudir les eines de guerra com si fossin simplement una atracció més”.

El posicionament també incorpora una reivindicació relacionada amb l’impacte acústic de la Festa del Cel. Segons l’Ateneu Popular de Cambrils, el soroll de l’esdeveniment no afecta únicament els veïns i veïnes de Salou, sinó també persones de Cambrils i d’altres municipis de l’entorn.

L’entitat defensa així el dret al descans, a la tranquil·litat i a disposar d’un entorn saludable, i reclama que aquests impactes siguin tinguts en compte en l’organització de l’esdeveniment.

Finalment, l’Ateneu Popular de Cambrils demana que es replantegi la presència d’avions i helicòpters militars en aquest tipus d’activitats i defensa que les festes populars serveixin per celebrar la vida, la convivència i la solidaritat, en lloc de contribuir, segons el seu posicionament, a normalitzar la guerra.

L’article conclou amb una reivindicació explícita de la cultura de pau i amb la idea que, davant la guerra i el patiment de les seves víctimes, “la nostra resposta no hauria de ser l’admiració per les armes, sinó la defensa de la pau”. (Font: Revista Cambrils).