Necrològica: Pilar Torres Lorente

 

Ens ha deixat Pilar Torres Lorente, de 80 anys. 

El funeral se celebrarà demà, divendres 19 de juny, a les quatre de la tarda a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.

L’alcalde compra el suplement ‘Què Fem?’ de ‘La Vanguardia’

 

Divendres passat, el suplement Què Fem?, de La Vanguardia semblava més un monogràfic sobre Salou que no pas una revista d’oci d’àmbit català. Portada, segona pàgina, dues pàgines interiors, penúltima pàgina i contraportada. Una presència tan aclaparadora que difícilment es pot considerar casual o anecdòtica. És el resultat d’una estratègia política basada en una idea molt simple: si hi ha diners, hi ha aparador.

Les tarifes publicitàries del mateix suplement permeten fer-se una idea de l’abast de l’operació. Una portada, diverses pàgines completes i una contraportada representen una inversió considerable (entre 85.000 i 100.000 euros) que, directament o indirectament, surt de les arques municipals. És legítim preguntar-se si aquesta és la millor manera d’utilitzar els recursos públics, especialment en un moment en què l’alcalde, Pere Granados, va a la Generalitat a demanar diners perquè els comptes no li surten.

Durant anys, Pere Granados ha convertit la comunicació en una de les seves principals eines de govern. Notes de premsa constants, reportatges patrocinats, insercions publicitàries i una presència mediàtica gairebé omnipresent. La sensació és que l’objectiu no és només vendre Salou, sinó també reforçar un relat polític molt concret: que Salou és com és gràcies al seu alcalde, protagonista indiscutible de qualsevol èxit que es produeixi al municipi.

El problema no és que Salou es promocioni. El problema és que la promoció institucional s’hagi convertit en una política gairebé compulsiva, sostinguda per un talonari que sembla no tenir límits. 

Mentrestant, els ciutadans continuen sense saber quin retorn real obtenen d’aquestes inversions. Quants visitants genera una campanya com aquesta? Quin impacte econòmic té? Quins indicadors objectius justifiquen la despesa? Quin cost ha tingut la campanya publicitària?

La transparència exigeix alguna cosa més que exhibir fotografies atractives i titulars elogiosos. Exigeix explicar quant costa cada operació, quin objectiu persegueix i quins resultats aconsegueix. Sense aquesta informació, la frontera entre promoció institucional i propaganda política esdevé cada vegada més difusa.

Salou incorpora un ritual de desitjos cremats al programa de Sant Joan

 

L’Ajuntament de Salou ha presentat el programa d’actes de la revetlla de Sant Joan, que enguany inclou una proposta simbòlica i participativa: cremar desitjos i propòsits en un peveter instal·lat a la plaça de les Comunitats Autònomes durant la festa.

La iniciativa, pensada per reforçar el caràcter màgic i renovador de la nit més curta de l’any, permetrà que els assistents escriguin en un paper allò que volen deixar enrere o allò que esperen per al futur, i el dipositin al foc com a gest de renovació personal i col·lectiva.

El peveter funcionarà al llarg de la celebració, que començarà a les onze de la nit i comptarà amb música en directe a càrrec de l’orquestra La Fania, en el marc de la gran revetlla popular organitzada pel consistori.

Segons fonts municipals, el ritual vol “afegir un component emocional i participatiu a la festa, reforçant la tradició mediterrània del foc com a símbol de purificació i nous començaments”.

Amb aquesta proposta, Salou busca consolidar la revetlla de Sant Joan com un espai de convivència, música i tradicions, obert tant a veïns com a visitants. Sense oblidar la possibilitat de poder cremar tot allò que no volem o ens fa nosa per a l’any vinent, en què hi ha eleccions municipals.

Els Mossos desmenteixen Granados amb els fets

 

L’estiu passat, després d’una macrooperació dels Mossos d’Esquadra contra el top manta a Salou, l’alcalde Pere Granados va protagonitzar unes declaracions que van generar una notable controvèrsia: va demanar als Mossos que aquest tipus d’operatius no es duguessin a terme en plena temporada turística perquè, segons ell, malmetien la idíl·lica imatge del municipi.

La petició era sorprenent. La funció de la policia no és protegir la imatge dels governants ni amagar els problemes sota la catifa, sinó garantir el compliment de la llei i defensar l’interès general. Si existeix una activitat il·legal, la seva persecució, més si porta mesos de preparació, no pot quedar condicionada per interessos propis de màrqueting turístic.

Un any després, els fets han acabat desmentint el relat de l’alcalde. Ahir, els Mossos d’Esquadra van tornar a desplegar un important dispositiu contra la venda ambulant il·legal a Salou, amb desenes d’agents intervenint una gran quantitat de material destinat al top manta. La imatge és inequívoca: si la policia ha considerat necessari actuar de nou és perquè creu que havia d’actuar, independentment de si és temporada alta o baixa.

La intervenció resulta especialment significativa perquè arriba pocs dies després de la Junta Local de Seguretat, en la qual Pere Granados va reiterar que a Salou no hi ha top manta. Les imatges de l’operatiu policial i el volum de material decomissat posen en qüestió aquesta afirmació. Si no hi ha problema, per què es mobilitzen tants efectius a Salou, on es concentren magatzems i venedors? Si la situació està controlada, per què es continuen intervenint grans quantitats de producte preparat per a la venda il·legal?

La contradicció és evident. D’una banda, l’alcalde intenta transmetre un missatge de normalitat absoluta, fins i tot arriba a culpar Cambrils del problema. De l’altra, els cossos policials actuen perquè la realitat sobre el terreny els obliga a intervenir. En aquest sentit, els Mossos d’Esquadra han enviat un missatge clar: la seva prioritat és la seguretat, el compliment de la llei i la defensa dels interessos dels ciutadans, no seguir les conveniències de l’alcalde de torn.

L’operatiu també posa de manifest una qüestió de fons. El top manta no desapareix negant-ne l’existència. Els problemes no es resolen criticant el municipi veí. La venda ambulant hi és.

L’actuació dels Mossos no només representa una operació policial més. També constitueix una esmena a la totalitat a l’argumentari que esgrimeix Pere Granados quan se li pregunta per això. 

La policia catalana ha tornat a demostrar que, efectivament, Granados té un problema que nega però que existeix. Per molt que amagui el cap sota l’ala.

Les orelles de Mickey: la trampa de la precarietat

 

Arribarà un dia, si no ha arribat ja, en què treballar en un musical de franquícia no donarà ni per a un sou digne. I, tot i així, ho continuareu acceptant. Perquè, quan es tracta d'intentar recuperar a qualsevol preu la inversió de tants anys d’estudi, qualsevol oportunitat sembla millor que cap.

El nivell de les produccions i els noms que es contracten per assegurar la taquilla se’ns venen com a qualitat, però hauríem d’anomenar-ho pel seu nom: manca de risc. És clar que els diners són seus, dels productors, però el més preocupant és l’absència de visió de futur.

El problema no és l’existència de les franquícies. El problema apareix quan allò familiar desplaça sistemàticament allò exigent. Quan el reconeixement substitueix el descobriment. Quan el públic acudeix a confirmar allò que ja coneix en lloc d’exposar-se a allò que encara no coneix. La creació perd espai i la repetició guanya terreny.

El problema no és el musical per a tots els públics. El problema és que el musical per a tots els públics està ocupant l’espai que abans reservàvem a la sorpresa, al risc i a la creació adreçada a espectadors adults.

I, mentrestant, l’aparell continua creixent. Cada vegada hi ha més persones explicant com s’ha de fer l’espectacle i menys persones fent-lo. De vegades, hom té la impressió que hi ha més caps que indis. Més estructura que visió. Més gestió que creació.

El cicle és curt i previsible. Donarà feina durant uns anys, alimentarà el miratge i, després, arribarà la caiguda cap al món dels cursets de formació. “Jo vaig treballar en tal musical”, diran, mentre repliquen un estil sense ànima, sense criteri i sense cap mena de mirament.

Riu-te’n tu, de veure-li les orelles al llop. En el musical comencem a veure les orelles de Mickey.

I sí, alguns ens neguem a ser infantilitzats.

Ho vam fer en deixar enrere la infantesa i ho continuem fent com a espectadors. No busquem que ens repeteixin una vegada i una altra allò que ja coneixem; busquem que ens sorprenguin, ens desafïin i ens obliguin a mirar d’una altra manera.

Això que escric avui no és una crítica.

És una premonició.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Capital de la Cultura Catalana... amb 23 faltes d’ortografia (mínim!)

 

L’any 2025, Salou va ostentar el títol de Capital de la Cultura Catalana. Durant mesos, l’Ajuntament va reivindicar aquest reconeixement com una oportunitat per projectar la identitat cultural del municipi, promoure la llengua catalana i situar la ciutat com un referent cultural al país. El 2026, però, la realitat ofereix una imatge ben diferent.

La programació oficial de la revetlla de Sant Joan publicada per l’Ajuntament acumula, segons ha denunciat Jan a les xarxes socials, fins a 23 faltes d’ortografia i errors lingüístics. Una xifra sorprenent per a qualsevol administració pública, però especialment incomprensible en un municipi que fa només un any presumia de ser la capital cultural de Catalunya.

Els errors són visibles a simple vista, amb accents incorrectes, majúscules mal posades, topònims mal escrits i diverses incorreccions de redacció que haurien d’haver estat detectades abans de la publicació del document.

Més enllà de l’anècdota, el problema és de fons. Quan una administració publica un document oficial, no només informa, sinó que també transmet una determinada imatge institucional. La llengua és una part essencial d’aquesta imatge. Un programa d’actes ple d’errors projecta deixadesa, manca de revisió i poca consideració envers el català, especialment quan es tracta d’una comunicació adreçada a tota la ciutadania.

La situació resulta encara més paradoxal si es recorda la quantitat de recursos públics que es van destinar a la Capital de la Cultura Catalana. Durant aquell any es van organitzar desenes d’activitats, actes institucionals, exposicions i conferències en defensa de la cultura i la llengua pròpies. Tanmateix, sembla que l’esforç no ha anat acompanyat d’una mínima exigència en la qualitat lingüística de les publicacions municipals.

Costa d’entendre que un document oficial pugui arribar a la seva versió definitiva amb tants errors sense que ningú l’hagi revisat. Tal com es fa invariablement amb les fotos de l’alcalde, en les quals Pere Granados sempre surt impecable i, a vegades, en fotografies repetides, per si no l’hem vist prou vegades.

Després del no de Madrid, Granados demana diners a la Generalitat

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha demanat a la Generalitat un nou model de finançament local que tingui en compte la realitat dels municipis turístics, una reivindicació que arriba pocs dies després que el Govern espanyol rebutgés les queixes d’infrafinançament plantejades per diverses destinacions turístiques de l’Estat.

Granados es va reunir dilluns amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, a qui va traslladar la necessitat d'adaptar els criteris de finançament a la pressió real que suporten municipis com Salou. Segons l’alcalde, la ciutat compta amb uns 33.000 habitants censats, però presta serveis anualment a prop de tres milions de visitants, una xifra que encara augmenta si es tenen en compte els usuaris de PortAventura.

L’alcalde sosté que l’actual sistema no reflecteix aquesta realitat i que obliga l’Ajuntament a assumir costos extraordinaris en àmbits com la neteja, la seguretat, el manteniment de les platges o la recollida de residus. (Font: Ajuntament de Salou).

Cop de porta de l’Estat central

La reclamació de Salou arriba després que l’Administració central hagi tancat la porta a aquest nou finançament. Recentment, el Govern de Madrid va rebutjar les acusacions d’infrafinançaments formulades pels ajuntaments turístics i va negar que existeixi un tracte desfavorable envers les localitats que suporten una elevada població flotant derivada d’aquesta activitat. (Font: Preferente).

És el cas dels integrants de l’Associació de Municipis Turístics de Sol i Platja, de la qual Salou en forma part.

En definitiva, la qüestió és arreplegar diners com sigui per organitzar festes i continuar tirant coets.

UTPS denuncia una allau d’inauguracions a les portes de les eleccions

 

L’alcaldable d’Units Tots per Salou (UTPS), Josep Maria Fernández Piñol, ha criticat la política d’inauguracions impulsada pel govern municipal de Pere Granados en els darrers mesos de mandat i ha acusat l’alcalde de concentrar actuacions i actes públics a les portes de les pròximes eleccions municipals.

Durant una visita a les obres de remodelació de la Biblioteca Pública, Fernández Piñol va assegurar que els treballs que s’hi estan duent a terme formen part d’una estratègia política basada en la inauguració d’equipaments i projectes en la recta final del mandat. En aquest sentit, va recordar la recent inauguració de la plaça Corona d’Aragó i va apuntar que en les pròximes setmanes també es posaran en servei altres actuacions municipals, entre les quals diversos camins finançats amb fons europeus Next Generation, així com la mateixa biblioteca i la nova llar d’infants.

Biblioteca abandonada

UTPS afirma que aquesta manera d'actuar no és la més adequada. La formació considera que un govern municipal ha de treballar de forma constant durant els quatre anys de mandat i no només quan s’acosten les eleccions.

Tot i celebrar la reforma de la biblioteca, Fernández Piñol sosté que l’equipament ha estat “massa anys abandonat” i sense les inversions necessàries. Per aquest motiu, defensa que les actuacions de manteniment i millora dels serveis públics haurien de formar part de la gestió ordinària del municipi i no concentrar-se en els darrers mesos de mandat.

L’alcaldable d’UTPS també va aprofitar per presentar el compromís de la seva formació de cara a les pròximes eleccions municipals. Segons va afirmar, si accedeixen al govern treballaran “des del primer dia fins a l’últim” amb criteris de proximitat, transparència i responsabilitat.

“Salou necessita una gestió continuada, planificada i responsable durant els quatre anys de mandat, no només en període preelectoral”, assenyala UTPS, que reivindica un model de govern basat en el treball constant i en l’atenció permanent als barris i als equipaments municipals. (Font: UTPS).

No, a Salou no hi ha top manta

 

Un ampli dispositiu policial s’ha desplegat aquest matí a diversos punts de la Costa Daurada en el marc d’una operació contra el top manta. L’actuació, dirigida principalment a Salou, Cambrils i Reus, ha comportat diversos escorcolls en habitatges i magatzems presumptament utilitzats per emmagatzemar i distribuir productes falsificats.

L’operatiu, iniciat a primera hora del matí, ha comptat amb la participació dels Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Els investigadors buscaven colpejar l’estructura logística i organitzativa que abasteix la venda ambulant il·legal a la Costa Daurada.

Diverses unitats policials han actuat simultàniament en diferents immobles relacionats amb la investigació, mentre que també s’han practicat actuacions fora del territori, entre elles en un polígon industrial de Badalona. Fonts properes al cas indiquen que hi ha detinguts, tot i que el nombre exacte encara no ha transcendit i no es descarten noves detencions al llarg de la jornada.

Salou és considerat des de fa anys un dels principals punts de concentració del fenomen del top manta a Catalunya, especialment durant la temporada turística. Les autoritats sostenen que aquest tipus d’operacions tenen com a objectiu actuar sobre les xarxes de distribució i aprovisionament, més enllà dels venedors que operen al carrer.

Aquesta actuació arriba un any després del macrodispositiu desenvolupat també a Salou contra el top manta, una operació que va acabar amb nombroses detencions i episodis de tensió als carrers del municipi.

L’operació arriba pocs dies després de la polèmica generada per les declaracions de l’alcalde de Salou, Pere Granados, sobre el fenomen del top manta. Granados va reiterar que al municipi no hi ha venda ambulant il·legal i va atribuir la problemàtica a Cambrils. Granados també va defensar que, si l’Ajuntament de Cambrils tolera aquesta activitat, hauria de traslladar-la al centre de la població en lloc de permetre-la al front marítim compartit amb Salou, per evitar perjudicar la imatge turística del municipi salouenc.

Les afirmacions van provocar la resposta immediata del primer tinent d’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, que les va qualificar de “gilitonteria” i va rebutjar que Cambrils sigui responsable d’un fenomen que afecta diversos municipis del litoral. 

Bateig de la Lili

 

Diumenge passat, 14 de juny, bateig de la Lili Nebot Rodríguez, filla del Marc i la Sara Auxiliadora. La cerimònia va tenir lloc a dos quarts de dues del migdia a la parròquia de Sant Ramon Nonat de Salou.

El Centre d’Estudis Salouencs preserva el llegat de Joaquim Figueras

 

El Centre d’Estudis Salouencs ha incorporat al seu patrimoni el llegat gràfic del reconegut fotògraf Joaquim Figueras Pijuán (conegut artísticament com a Joaquim F.P.). L’acte de donació es va dur a terme el passat 30 de maig i va ser efectuat per la seva germana i única hereva, Carolina Figueras Pijuán, una figura molt vinculada al municipi com a directora de l’Escola Carol de Dansa i autora del llibre Memorias de una corista: luces y sombras de las Varietés.

Apassionat de la fotografia des dels anys noranta, Joaquim Figueras ja havia desenvolupat una intensa activitat a Barcelona abans d’establir-se a la capital de la Costa Daurada. La seva arribada al municipi l’any 2000 va ser progressiva, animat per la seva germana.

La seva incorporació al teixit laboral de la ciutat va néixer d’una casualitat: mentre anava a fer-se unes fotografies de carnet per a un currículum, va entrar a Photo Speed —establiment de la família Armengol—. Allà va veure un anunci on es demanava personal i es va decidir a postular-se. En aquesta botiga va desenvolupar tasques d’atenció al públic, assessorament de material fotogràfic i treballs de laboratori i revelatge, consolidant la que seria la gran passió de la seva vida. Una mirada sensible de l’entorn tarragoní.

Salou, font d’inspiració

A Salou, l’autor va trobar una riquesa natural i uns paisatges que van transformar la seva obra. Va recórrer cada racó del municipi i de la costa tarragonina. Amb el temps i l’adquisició de millors equips, va bolcar-se en les seves temàtiques preferides, que compartia en fòrums com Nikonistas o la plataforma Flickr: la fotografia macro, els cels i fenòmens atmosfèrics, la flora, la fauna, la geologia i les festes populars.

Més enllà de documentar la realitat, l’obra de Joaquim F. P. destaca per una mirada atenta i una gran sensibilitat cap als petits detalls. Aquest talent va ser reconegut l’any 2014, quan va guanyar el premi a la millor fotografia del cel en un concurs organitzat pel diari La Vanguardia.

Malauradament, el fotògraf va traspassar el 17 d’abril de 2025 (Dijous Sant) al Cap de Salou, a causa d’una caiguda accidental a prop del far; un indret emblemàtic que ell mateix havia retratat en innombrables ocasions.

Un fons d’accés lliure

El fons documental cedit al Centre d’Estudis Salouencs està format per un extens material que inclou negatius, positius fotogràfics, diapositives i més de 7.000 fotografies digitals. Amb l’objectiu de mantenir viu el seu llegat i posar-lo a l’abast de la ciutadania, la col·lecció digital es pot consultar públicament a través del seu perfil a Flickr.

Marçal, la foto de la vergonya

 

La política està plena de contradiccions, però n’hi ha algunes que resulten especialment difícils d’explicar. Dissabte passat en vam veure una de ben evident a Salou.

A la mateixa hora que ERC presentava la seva nova plataforma electoral, Salou per Viure, amb la presència del president del partit, Oriol Junqueras, el regidor republicà Marçal Curto passejava pel Pla de Maset i aplaudia l’alcalde Pere Granados (Sumem per Salou-PSC) durant la inauguració del seu últim invent: un parc construït després de destruir una massa boscosa per plantar-hi vinyes.

La coincidència no és anecdòtica. L’acte de Salou per Viure representava el tret de sortida d’un projecte que pretén presentar-se com una alternativa al model de ciutat de Granados. La candidata, la regidora Elena Zhukova, va exposar un discurs centrat en la necessitat de canviar les prioritats municipals, de posar el focus en els barris i en els problemes quotidians dels residents. En definitiva, va intentar marcar distàncies amb l’actual govern, tot i que encara en forma part.

Però mentre passava això, un dels tres regidors republicans (els altres dos són Sebastià Domínguez i Marc Riverola) escenificava exactament el contrari: es posava del costat de Granados.

Curto, Domínguez i Riverola han estat els principals valedors del pacte amb Pere Granados. Un pacte que molts militants i votants republicans mai no van acabar d’entendre. Sobretot perquè arribava després d’una campanya electoral en què ERC es presentava precisament com l’alternativa a l’actual alcalde.

Els mateixos dirigents que demanaven el vot per canviar el govern van acabar donant-li suport. Els mateixos que prometien una altra manera de fer política van acabar engolits en l’engranatge que asseguraven que volien substituir.

La imatge de dissabte resumeix millor que qualsevol discurs la situació actual. Mentre una part d’ERC intenta reconstruir-se, una altra continua ancorada en el passat, cegs amb Granados. Quan les dues posicions són antagòniques o, si més no, difícils d’encaixar.

Quin missatge transmet a la ciutadania un regidor republicà que prefereix assistir a un acte de l’alcalde abans que a la presentació del projecte polític que, en teoria, hauria de defensar?

A Curto, Domínguez i Riverola els jutjaran els seus actes. I els actes dels darrers tres anys indiquen que han preferit garantir l’estabilitat del govern de Pere Granados abans que defensar el projecte amb què es van presentar a les eleccions.

Suposo que tant els fa: saben que no tenen futur polític i, per tant, els rellisca el que pugui passar. Obliden, però, que els càrrecs s’acaben, que els mandats expiren i que la credibilitat política, quan es perd, costa molt de recuperar. Si és que algun dia la recobres amb un mínim de dignitat.

El vila-secà Ismael González, campió de Catalunya d’aigües obertes

 

El nedador vila-secà Ismael González s’ha proclamat campió de Catalunya màster d’aigües obertes després d’aconseguir la medalla d’or en la prova dels 3.000 metres disputada al riu Ebre, a l’altura d’Amposta. El triomf suposa un nou èxit esportiu per a González i un reconeixement a la seva trajectòria dins la natació màster. 

La fita ha estat destacada per l’alcalde de Vila-seca, que ha felicitat públicament l’esportista pel resultat obtingut. En el seu missatge, ha valorat l’esforç, la constància i la passió per l’esport que han permès a González assolir el títol català.

Ismael González, que competeix amb el Club Natació Tàrraco, suma així un nou èxit al seu palmarès en una disciplina cada vegada més exigent i competitiva. El Campionat de Catalunya Màster d’Aigües Obertes es va celebrar a Amposta, un dels escenaris de referència de la natació en aigües obertes a Catalunya.

L’or aconseguit als 3.000 metres confirma el bon moment de forma del nedador vila-secà i el consolida com una de les figures destacades de la natació màster del territori.

Clúa titlla de “gilitonteria” la proposta de Granados sobre el top manta

 

El primer tinent d’alcalde de Cambrils i portaveu del grup municipal del PSC, Alfredo Clúa, ha titllat de “gilitonteria” la proposta de l’alcalde de Salou, Pere Granados, de traslladar l'activitat del top manta al centre de Cambrils. Clúa ha assegurat que aquesta ocurrència no aporta cap solució real a la problemàtica de la venda ambulant il·legal.

El regidor socialista, que és responsable de les àrees de Relacions Institucionals i Festes del consistori cambrilenc, considera que la resposta al fenomen del top manta ha de venir de la Conselleria d’Interior de la Generalitat, que actualment ja està desplegant dispositius policials de més envergadura contra la venda ambulant.

Declaracions que no aporten res

En referència a les declaracions de Granados, ha estat especialment contundent. “No aporten res, no tenen cap valor”, ha afirmat. Segons Clúa, el focus no s’hauria de posar en el trasllat dels venedors, sinó en reforçar les actuacions policials i de coordinació institucional per combatre aquesta activitat.

El primer tinent d’alcalde de Cambrils també ha assegurat que l’origen del fenomen a la zona del Cap de Sant Pere està relacionat amb Salou. “El top manta de Cambrils ve de Salou, i tothom ho sap”, ha manifestat.

Doble discurs

A més, Clúa ha deixat entreveure que Granados manté un discurs diferent en públic i en privat. Segons el dirigent cambrilenc, l’alcalde de Salou “diu una cosa quan hi ha micròfons al davant i després, en privat, en diu una altra”, una afirmació que evidencia l’allunyament entre ambdós municipis en relació amb la gestió del top manta. (Font: Ràdio Cambrils).

Val a dir que la de Clúa és la primera veu crítica del PSC contra Granados sobre aquest afer. Granados governa a Salou en coalició amb els socialistes, a través de la marca Sumem per Salou-PSC.

Necrològica: Francisco Almazán Montiel

 

Ens ha deixat Francisco Almazán Montiel, de 71 anys. 

El Francisco era el pare de Francisco Almazán de la Paz, qui va ser regidor de Joventut i Esports amb l’alcalde Josep Poblet. El funeral se celebrarà avui, dimarts 16 de juny, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

USAP critica la despesa de 177.000 euros en la vinya del Pla de Maset

 

La inauguració del nou parc del Pla de Maset, celebrada dissabte i presidida per l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha generat crítiques per part de l’oposició. El regidor d’USAP, Ignacio Durán, va aprofitar l’acte per denunciar el que considera una despesa innecessària en un moment en què, segons afirma, el municipi té altres prioritats més urgents.

Segons l’Ajuntament, el projecte combina la recuperació ambiental de l’espai amb la divulgació de la història agrícola i vitivinícola de Salou. L’actuació ha inclòs la plantació d’una vinya i la creació d’un espai destinat a rememorar el passat agrícola del municipi.

Durán, però, es va mostrar molt crític amb la iniciativa i va anunciar que no participaria en l’acte institucional. “No participaré en aquest acte per celebrar que es llencin els diners dels veïns”, va afirmar. El regidor va recordar que el projecte ha comptat amb una aportació de 100.000 euros de la Diputació de Tarragona i amb una inversió municipal addicional de 77.000 euros.

Segons el representant d’USAP, aquests recursos haurien de destinar-se a altres necessitats del municipi. “Tenim una ciutat que fa pena, ens claven amb impostos i ara es gasten diners en una vinya”, va lamentar. Durán va afegir que “per gastar en ximpleries” no comptaran amb el seu suport.

El regidor també va criticar els mitjans de transport habilitats per facilitar l’assistència a l’acte inaugural. En aquest sentit, va denunciar que, mentre Salou continua sense disposar de servei d’autobús urbà, l’Ajuntament sí que posa autobusos i el trenet turístic a disposició dels assistents als seus esdeveniments. “És indignant. No hi ha autobús urbà, però per als seus actes sí que hi ha autobús i trenet municipal per traslladar els seus seguidors de sempre”, va manifestar.

L’Ajuntament de Salou rep per tercera vegada la Petxina Tancada

 

L’Ajuntament de Salou ha tornat a ser distingit amb la Petxina Tancada que atorga la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, un guardó que assenyala les fonts informatives que dificulten la feina dels mitjans de comunicació. Es tracta de la tercera vegada que el consistori salouenc rep aquesta distinció, després d'haver-la obtingut anteriorment els anys 2010 i 2023.

A més dels tres guardons rebuts, l’Ajuntament també ha estat finalista de la Petxina Tancada en dues ocasions més, els anys 2024 i 2025, , sempre sota el mandat de l’alcalde Pere Granados, consolidant un historial poc habitual en aquests premis vinculats a la transparència informativa i la relació amb la premsa. 

Rebentar notícies

La decisió es va donar a conèixer dijous al vespre durant la XXXIV Festa de les Petxines de la Informació, celebrada al Teatret del Serrallo de Tarragona. Segons va explicar el Col·legi de Periodistes, l’Ajuntament de Salou ha estat escollit per “retardar i dificultar l’accés dels periodistes a informació municipal” i per avançar des del gabinet de comunicació informacions que alguns mitjans estaven treballant per publicar. És a dir, que s’ha dedicat a rebentar notícies.

El consistori de Pere Granados competia enguany amb l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) i amb altres candidatures proposades pels professionals de la informació. Malgrat alguns canvis introduïts en la gestió comunicativa municipal, els periodistes continuen reclamant més agilitat i concreció en les respostes a les seves demandes d’informació. 

Traves a la feina informativa

Les Petxines de la Informació són uns guardons organitzats anualment per la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya amb l’objectiu de reconèixer tant les fonts que faciliten la tasca informativa com aquelles que, pel seu hermetisme o poca accessibilitat, posen traves a la feina dels professionals dels mitjans de comunicació. (Font: Col·legi de Periodistes).

I després l’alcalde parlant de transparència i fake news.

Quan deixarà Elena Zhukova el govern de Pere Granados?

 

La presentació de Salou per Viure i la proclamació d’Elena Zhukova com a candidata a l’alcaldia de Salou han obert una pregunta que tard o d’hora haurà de respondre: quan pensa abandonar el govern de Pere Granados?

La qüestió no és menor. Zhukova no és una regidora de l’oposició que fiscalitza l’acció de govern des de fora. És membre del govern municipal, forma part de l’equip que pren decisions i comparteix la responsabilitat política de la gestió de l’Ajuntament (tot i el malaltís protagonisme de l’alcalde, Pere Granados). Al mateix temps, Zhukova es presenta com l’alternativa a Granados i impulsa un nou projecte que, implícitament, sosté que Salou necessita una altra manera de governar.

Credibilitat

Durant l’acte de presentació de la candidatura, dissabte passat, la regidora va parlar del “Salou de postal” de Granados i del “Salou real” que pateixen molts veïns. Va denunciar mancances en voreres, parcs infantils i serveis municipals, i va afirmar que hi ha molt marge de millora en la gestió. Però aquestes deficiències no són atribuïbles a un govern aliè. Formen part del balanç d’un govern del qual ella mateixa forma part.

És precisament aquí on rau el problema de la credibilitat. Com més s’acosti la campanya electoral, més difícil serà explicar als ciutadans que les coses es fan malament mentre es continua ocupant una cadira al govern responsable d’aquesta mateixa gestió. La crítica i la corresponsabilitat són compatibles durant un temps; indefinidament, no.

El problema és encara més delicat perquè una part important de l’electorat republicà mai no va acabar d’acceptar el pacte amb Granados. Molts votants recorden perfectament els missatges de la campanya de 2023 i consideren que l’acord de govern posterior va suposar una renúncia a bona part dels compromisos adquirits. Aquest és, probablement, el principal llast que arrossega avui el projecte liderat per Zhukova.

Els regidors díscols seguiran

Si la candidata vol recuperar la confiança d’aquest sector desencantat, haurà de demostrar amb fets que la seva aposta pel canvi és alguna cosa més que un eslògan electoral. I el primer gest coherent seria abandonar el govern que ara diu voler substituir.

Els altres tres regidors republicans (Sebastià Domínguez, Marçal Curto i Marc Riverola) semblen haver fet una altra elecció. Han defensat el pacte amb Granados des del primer dia (traint els compromisos adquirits abans) i tot indica que el mantindran fins al final del mandat. És una opció legítima des del punt de vista econòmic personal, però èticament inacceptable des del punt de vista polític. 

La diferència amb Zhukova és que ella aspira a encarnar una alternativa. Per això, la pregunta continua damunt la taula: si realment creu que Salou necessita un canvi de rumb, quan deixarà de formar part del govern de Pere Granados?

UTPS retreu a ERC que critiqui ara problemes que ha contribuït a crear

 

L’alcaldable d’Units Tots per Salou (UTPS), Josep Maria Fernández Piñol, ha qüestionat les declaracions de la candidata d’ERC, Elena Zhukova, sobre l’estat de diversos espais públics del municipi. Segons Fernández, les seves paraules posen de manifest una “contradicció difícil d’entendre per a la ciutadania”.

El líder d’UTPS considera que, si Zhukova assegura haver detectat deficiències en voreres, parcs infantils i altres serveis municipals durant la seva etapa al govern local, cal preguntar-se quin paper ha tingut ERC per intentar solucionar aquestes problemàtiques. “No és coherent presentar-se ara com a veu crítica d’una situació que el seu propi partit ha contribuït a gestionar”, afirma.

Responsabilitat política

Fernández sosté que la responsabilitat política no consisteix només a assenyalar mancances en període electoral, sinó a impulsar mesures correctores quan es disposa de representació institucional i capacitat d’influència dins de l’executiu municipal.

D’altra banda, UTPS també rebutja el relat que contraposa el denominat “Salou de postal” amb el “Salou de la gent”, una expressió utilitzada per Zhukova per referir-se al model de ciutat. Segons el candidat, el desenvolupament turístic i la qualitat de vida dels residents no són objectius incompatibles. “Salou pot i ha de ser alhora una ciutat atractiva per als visitants i un municipi amb qualitat de vida per als seus residents”, defensa.

Electoralisme

UTPS assegura apostar per una política basada en la gestió i els resultats, amb una atenció continuada als barris, als espais públics i a la seguretat. En aquest sentit, Fernández assegura que el compromís amb la millora del municipi s’ha de mantenir durant tot el mandat i no només quan s’acosten les eleccions. (Font: UTPS).

Les declaracions arriben després de la presentació, dissabte, de Salou per Viure, la nova marca electoral d’ERC liderada per Zhukova. La candidata forma part del govern de l’alcalde, Pere Granados (Sumem per Salou-PSC). Durant la seva intervenció, Zhukova va denunciar mancances de manteniment urbà i va reclamar més atenció als problemes quotidians dels veïns de Salou.