La música militar torna a donar el tret de sortida a la Festa al Cel

 

Salou escalfa motors per a la segona edició de la Festa al Cel amb un concert de marcat caràcter militar. La Unitat de Música de la Inspecció General de l’Exèrcit oferirà el concert Música del Cel el divendres 18 de setembre, a les set de la tarda, com a preludi de l’esdeveniment aeronàutic. (Font: Ajuntament de Salou).

El concert serà gratuït i, a diferència de la primera edició, celebrada l’any passat, es traslladarà del Teatre Auditori a la plaça de les Comunitats Autònomes. El canvi d’ubicació busca donar a l’actuació un caràcter més popular i acostar-la a un públic més ampli.

La proposta servirà, així, per obrir una nova edició de la Festa al Cel, una exhibició aèria promoguda per l’Ajuntament de Salou i amb nombrosa presència d’aeronaus militars.

L’elecció d’una unitat de música de l’Exèrcit per inaugurar els actes previs de la Festa al Cel torna a evidenciar el caràcter marcadament militar que està adquirint l’esdeveniment, impulsat i promocionat amb entusiasme per l’alcalde, Pere Granados.

Una circumstància que resulta especialment significativa tenint en compte que ERC forma part del govern municipal de Granados i que posa en contradicció la seva coherència política: pot un partit que sovint es presenta com una força progressista, pacifista i crítica amb determinades expressions de l’Estat, participar sense aparent incomoditat en un govern que converteix Salou en aparador de l’aviació militar?

Potser aquesta música militar el que està aconseguint és amansir a un partit republicà que se presentava com a alternativa de govern.

UTPS: “Granados arribar tard i malament al Parc Botànic”

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha carregat novament contra la gestió del govern municipal de Pere Granados pel que considera anys d’abandonament del Parc Botànic i ha criticat el projecte que ara planteja l’Ajuntament per donar un nou ús a aquest espai.

La formació assegura que fa temps que denuncia l’estat d’abandonament del parc i recorda que recentment va difondre un reel i va publicar un article per posar de manifest la situació. Segons UTPS, després d’aquestes denúncies públiques, l’Ajuntament ha reaccionat i ha situat el Parc Botànic entre els espais sobre els quals preveu actuar.

“Pere Granados i el seu equip arriben tard i, pel que veiem, també arriben malament”, afirma la formació en un comunicat.

UTPS qüestiona especialment la intenció de convertir el Parc Botànic en una instal·lació esportiva. Segons el partit, el recinte no està dissenyat ni, al seu entendre, reuneix les condicions necessàries per acollir aquesta classe d’activitat.

La formació considera que aquesta proposta respon a una manera de fer basada “en les presses, els pedaços i la improvisació” i alerta que una actuació precipitada pot acabar comportant modificacions posteriors i un increment de la despesa pública.

UTPS defensa que el futur del Parc Botànic s’hauria d’abordar a partir d’un estudi tècnic rigorós que defineixi clarament quin ús ha de tenir l’espai, amb un pressupost complet i realista i comptant amb la participació dels veïns.

“No es tracta de fer alguna cosa de pressa per poder anunciar-la. Es tracta de fer les coses bé”, sosté la formació.

UTPS reclama, en aquest sentit, que qualsevol projecte per recuperar el Parc Botànic es plantegi amb “serietat, transparència i participació ciutadana” i acusa el govern municipal d’intentar compensar ara, amb presses, “anys de mala gestió o, directament, de nul·la gestió”.

La formació conclou que Salou “no necessita una altra fotografia, un altre anunci ni una altra promesa d’última hora”, sinó “planificació, gestió i responsabilitat amb els diners de tots els contribuents”.

“Prou de pedaços. Prou d’improvisació. Salou mereix projectes pensats per al futur, no nyaps per sortir del pas”, conclou. (Font: UTPS).

Granados vol recuperar el Jardí Botànic després de deixar-lo morir

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha tornat a posar el Jardí Botànic en el centre de l’agenda municipal. Ho ha fet amb l’anunci d’una inversió de 2.547.600 euros per recuperar i transformar un espai que, paradoxalment, el seu propi govern ha deixat degradar durant anys després de la seva inauguració, l’agost del 2009.

El Jardí Botànic va néixer com un projecte ambiciós ideat durant l’etapa de l’alcalde Esteve Ferran. Construït sobre els terrenys d’un antic abocador, el parc va suposar una inversió propera als tres milions d’euros i havia de convertir-se en un espai innovador de prop de dues hectàrees a l’entrada de Salou.

El projecte incloïa unes 500 varietats de plantes i vegetació, tant autòctona com procedent d’altres parts del món, i tenia també una clara vocació didàctica i científica. De fet, la previsió inicial contemplava la creació d’itineraris científics per donar a conèixer les diferents espècies vegetals.

Però aquella bona idea inicial es va quedar pel camí.

Després de la inauguració, les queixes pel deteriorament i la manca de manteniment han estat una constant. L’espai va anar perdent progressivament la seva funció didàctica, els itineraris científics previstos no es van arribar a desenvolupar i el recinte va acabar en una situació de progressiva degradació i abandonament.

Promeses que no es van complir

No és la primera vegada que Pere Granados promet recuperar el Jardí Botànic. L’alcalde ja va anunciar la seva restauració (primer amb Junts) l’any 2019, en plena proximitat electoral. La promesa es va tornar a repetir el 2023 (aleshores amb el PSC), però tampoc no es va materialitzar.

Ara, amb les eleccions municipals de 2027 a l’horitzó, l’Ajuntament anuncia una intervenció de gran abast, aquest cop amb una inversió milionària de 2,5 milions d’euros, com si tornéssim a la casella de sortida. (Font: Ajuntament de Salou).

Segons el projecte anunciat, el Jardí Botànic abandonarà el seu caràcter de parc contemplatiu per convertir-se en un “centre municipal d’activitat, benestar i convivència”, amb un nou enfocament ciutadà. Entre les actuacions previstes hi ha la creació de zones per practicar arts marcials, taitxí, tenis de taula, escacs i altres activitats saludables a l’aire lliure.

L’anunci, però, arriba després d’anys de deteriorament d’un espai que l’Ajuntament va ser incapaç de mantenir adequadament.

La paradoxa és que qui ara promet una transformació radical del Jardí Botànic és el mateix alcalde que ja havia anunciat en dues ocasions la seva recuperació sense que les seves promeses es fessin realitat.

Algú se’l creu ja?

Desvirtuant el musical ‘Cabaret’

 

Un post grandiloqüent a Facebook em crida l’atenció.

Es presenta una altra revisió modernitzada del musical Cabaret, amb Mario Vaquerizo com a Emcee, el mestre de cerimònies del Kit Kat Club.

Stop scroll, això és tan còmic que sembla dramàtic. Aquí les meves celles escrutadores ja han arribat al sostre i se m’han caigut les ulleres de prop.

Jo no tinc manies a l’hora d’aplaudir els artistes. Elogio la professionalitat, el domini de l’escena i aquell ofici que comença molt abans que s’aixequi el teló: disseny d’escenografia, il·luminació, estilisme, direcció, interpretació i execució de tot intèrpret que faci honor al que està fent. Perquè d’això es tracta: d’ofici.

Em pregunto si serà que no hi ha en aquest país actors més preparats per assumir el personatge d’Emcee, l’ànima de l’obra, o si hem arribat a aquell fantàstic moment de tempesta d’idees, mai més ben dit, en què ja no importa tant qui ho pot fer com qui ho pot vendre.

Perquè Cabaret no és precisament un títol que necessiti que ningú li expliqui el seu prestigi i el seu merescut culte. Va guanyar l’Oscar, el Tony i tot allò que es pot guanyar quan una obra es converteix en part de la història de l’espectacle. Les obres són vives i cada generació té dret a mirar-les des del seu temps, però actualitzar no significa rebaixar l’exigència. Quan es toca un clàssic, canviar no és sinònim de millorar.

Hi ha una frontera molt fina entre reinterpretar una obra i convertir-la en aparador d’una idea que necessita autodenominar-se transgressora per resultar interessant. I això també ho he vist amb intents d’esmenar la perfecció: Dirty Dancing, Moulin Rouge, Annie, Hairspray, Chicago.

Potser és el mercat o l’ego. O la suma dels dos. De moment, la novetat, transgressora i actualitzada, l’únic que em provoca són suspicàcies i escepticisme. I més quan s’anuncia 360º. No sé què esperar, perquè asseure’s a taula amb el públic ja està inventat i pujar-lo a l’escenari també.

Ja ho saben: aquell puntet sa de “A veure quina moto m’estan venent”.

La meva mirada no està contaminada. Conec les regles del joc. Una productora viu per fer negoci. Però, perdonin, jo no li veig el business a donar-li el regnat de Cabaret a Mario Vaquerizo. Potser li va funcionar amb Madrid me mata, però això no és una moguda: això és un sistema teatral. I si cau Broadway, cauen tots.

El que em grinyola és aquesta curiosa costum de confondre espectacle amb cultura i màrqueting amb criteri artístic. Un personatge com Emcee no es resol només amb un senyor popular i força sui generis. Necessita domini escènic, capacitat interpretativa, sentit del ritme i autoritat. I, sobretot, ofici.

Sense ànim de pontificar, jo sí que vaig conèixer personalment l’actor Joel Grey, l’Emcee original, durant la seva intervenció en un programa d’Això és massa, amb el Màgic Andreu com a director, a TV3, en el qual el meu ballet era titular i jo n’era la coreògrafa. Era el 1992. En la producció es va decidir fer un número de Cabaret, en el seu honor, i vaig mantenir deliberadament la coherència de no imitar-lo en absolut: vaig deixar la veu, que era de Wayne Sleep (cast de Londres), buida de presència. Un barret, un bastó i un zenital.

Em va agrair especialment el gest. Per respecte. En aquest cas no aportaria la fotografia, per la mandra de buscar-la. Però, lluny de qualsevol autoritat impostada, sincerament, no necessito demostrar-ho.

Una es pot preguntar si no hi havia una altra opció: un professional respectat i respectable, capaç d’entrar en el personatge sense que el personatge hagi d’entrar en ell.

L’invent ve presentat per la productora Let’s Go. Doncs jo, davant d’aquesta elecció, dic: No. I Do Not Go.

Espectacle i cultura no són el mateix. De vegades coincideixen. D’altres... Si us plau, Fosse que ets als cels.

Aquesta és una opinió professional i independent. Una opinió que, per cert, han compartit companys que tampoc compren aquesta manera de confondre la provocació amb la qualitat. Afortunadament, tenim una edat i una experiència. Ens podem permetre fer amics... d’aquells que et poden contractar. Dic.

Javier de Campos, el meu amic, filòsof i humorista de capçalera, deia dels polítics: “És que no deixen res per a nosaltres, els còmics”.

Fan les productores el mateix amb els professionals de l’escena?

Perquè aquí apareix la realitat del gremi: per què la professió no opina sobre les decisions estrafolàries dels qui hi posen la pasta? Per què no es reclama un mínim de trajectòria per accedir a tan pocs llocs? Per què costa tant que algú digui simplement: “Això no em sembla una bona idea”? En quin moment tenir criteri es va convertir en una activitat de risc?

Tots sabem on és la porta i, sobretot, qui en té la clau. Si critiques, no treballes.

Porta tancada per excés de criteri.

Disculpin les molèsties.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Granados es multiplica per acabar les obres de les voreres

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha publicat a les xarxes socials una fotografia seva durant una visita a les obres d’arranjament i millora d’una vorera del municipi. L’alcalde ha aprofitat la publicació per destacar que es tracta d’“un projecte ambiciós” que busca “transformar i millorar l’espai urbà” i fer de Salou “una ciutat més accessible, segura, amable i pensada per a les persones”.

“Cada actuació suma per millorar la qualitat de vida dels salouencs”, ha afegit Granados.

Més enllà del fet que s’acosten les municipals, la reflexió de l’alcalde és difícil de rebatre. El problema és que, si Granados decideix visitar personalment totes les voreres de Salou que necessiten una actuació, potser s’haurà de comprar una agenda nova. I, sobretot, un bon fotimer de sabates, perquè les gastarà totes.

Si alguna cosa és indiscutible és que la ciutat sembla estar en guerra. O si, més no, que sembla haver patit el pas d’Àtila, ja que en molts punts del municipi hi ha voreres en un estat manifestament deficient, amb paviments aixecats, rajoles trencades, desnivells i obstacles que compliquen la mobilitat dels vianants, especialment de la gent gran, persones amb mobilitat reduïda o famílies amb cotxets.

Que l’Ajuntament arregli una vorera és, sens dubte, una bona notícia. Que les acabi de reparar totes, això ja és un miracle.

Domínguez diu que l’alerta vermella no existeix

 

El regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil de Salou, Sebastià Domínguez (ERC), va assegurar en el darrer ple que l’expressió “alerta vermella” no apareix com a tal en els plans de protecció civil, malgrat que l’Ajuntament la va utilitzar per referir-se a la situació meteorològica del passat 15 d’agost, que va comportar la suspensió de la processó i el castell de focs de cloenda de les Nits Daurades.

Durant la seva intervenció en resposta al regidor de Vox, Domínguez va defensar l’actuació de l’Ajuntament i va justificar l’ús d’aquesta terminologia com una manera de comunicar de forma més senzilla la situació de risc a la ciutadania.

“L’alerta vermella o alerta groga no s’explica als plans. És una manera de sintetitzar una frase que és llarga dins de les fases d’alerta dels plans especials o municipals”, va explicar el regidor republicà.

Segons Domínguez, els plans de protecció civil estableixen diferents fases d’alerta i disposen d’un mapa de risc identificat amb colors, amb una equivalència numèrica de l’1 al 6. Per aquest motiu, va defensar que l’Ajuntament simplifiqui aquests conceptes parlant d’alerta i del color corresponent.

“És important en matèria de protecció civil dirigir-nos a la ciutadania amb conceptes clars, sintètics i que no portin cap classe de dubte”, va afirmar.

Les declaracions del regidor arriben després de la polèmica generada per la decisió de suspendre els actes previstos el 15 d’agost davant l’avís meteorològic de l’Inuncat. Finalment, però, a Salou no es van registrar precipitacions durant la jornada.

En resum, a partir d’ara, quan l’Ajuntament parli d’alerta vermella, potser caldrà comprovar si és Protecció Civil o Netflix.

Domínguez afirma que el 15 d’agost es va aplicar el DUPROCIM

 

El regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil de Salou, Sebastià Domínguez (ERC), ha defensat l’actuació de l’Ajuntament durant l’episodi meteorològic del passat 15 d’agost i ha assegurat que les decisions adoptades es van ajustar al que estableix el DUPROCIM, el Document Únic de Protecció Civil Municipal.

Domínguez va intentar rebatre així les crítiques del regidor de Vox, Paul Daniel Axinte, durant el debat al darrer ple municipal sobre la suspensió dels actes de cloenda de les Nits Daurades. En aquella sessió, l’Ajuntament va aprovar una moció que reclama a la Generalitat criteris comuns davant les alertes meteorològiques.

El responsable de Protecció Civil va retreure a Vox una manca de coherència en el seu posicionament. “Vostè va qualificar-me personalment de desproporcionada l’actuació municipal del dia 15 d’agost, però, en canvi, volen sumar-se a una moció que parla de proporcionalitat. Això sí que no és rigor”, va afirmar.

Segons Domínguez, les esmenes de Vox no modificaven el contingut polític de la moció ni aportaven cap element nou, sinó que responien a la voluntat de “desmarcar-se de la moció” i obtenir “rèdit electoral”.

Domínguez va rebutjar l’argument de Vox segons el qual l’activació del pla Inuncat per part de la Generalitat no implicava necessàriament l’activació en fase d’alerta del DUPROCIM. El regidor va assegurar que el document municipal estableix que el procediment operatiu d’activació s’ha de posar en marxa quan la Generalitat informa d’un risc que afecta la zona on es troba el municipi.

“Això va succeir i es va activar tal com indica el nostre DUPROCIM”, va afegir el republicà.

Domínguez va explicar que el DUPROCIM, aprovat pel ple en el darrer mandat i homologat posteriorment per la Direcció General de Protecció Civil, contempla en situació d’alerta municipal mesures com el tancament d’espais públics en cas d’afectació, la suspensió d’esdeveniments a l’aire lliure amb risc de tempestes elèctriques o caiguda de branques i la cancel·lació d’activitats esportives i recreatives en zones inundables.

El regidor va defensar que aquestes mesures s’han d’entendre com a obligatòries quan es donen les circumstàncies previstes en un document aprovat pel plenari i homologat per Protecció Civil.

Recordem que, malgrat l’alerta vermella de l’Inuncat per risc d’inundacions, que va obligar a suspendre el dia 15 d’agost la processó i el castell de focs de cloenda de les Nits Daurades, a Salou no va caure ni una gota.

UTPS defensa el treball en equip, “no només estem per a la foto”

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha reivindicat el treball que desenvolupen els membres de l’estructura del partit en el dia a dia, més enllà dels actes públics i de les aparicions davant les càmeres.

En una nota titulada Al peu del canó, també quan no hi ha càmeres, la formació defensa una manera d’entendre la política municipal basada en la participació interna, la proximitat amb la ciutadania i el treball quotidià.

UTPS considera que existeix “una diferència important entre estar per a la foto i estar per treballar” i assegura que les persones que formen part de l’organització participen activament en la vida interna del partit, aportant propostes i treballant en les diferents qüestions que afecten el municipi.

Segons la formació, la política municipal no es limita a assistir a actes o aparèixer en moments de més visibilitat pública, sinó que també es construeix “escoltant els veïns, analitzant els problemes de Salou, participant en reunions, fent propostes i defensant idees”.

UTPS afirma que els seus membres estan compromesos amb la transformació del municipi des de la implicació directa i rebutja limitar la participació política a les aparicions públiques.

“No volem limitar-nos a observar des de fora ni a aparèixer únicament quan resulta convenient”, assenyala UTPS, que defensa que el compromís polític “no depèn de les càmeres ni dels focus”.

La nota insisteix que fer política municipal significa estar a prop de la ciutadania, conèixer les seves inquietuds i donar la cara, tant en els moments de visibilitat pública com en el treball intern que passa més desapercebut.

“Estem al peu del canó. Participant des de dins. Treballant per Salou. I no només per a la foto”, conclou UTPS. (Font: UTPS).

Sarsuela sense peix

 

La meva amiga Lola Serra, des dels 15 anys, quan coincidíem a l’acadèmia de ballet, em diu que és a la companyia Milnotes. 

El que passa de ser una novetat super motivadora per a ella es converteix, per a mi, en un viatge exprés a l’Apolo de Barcelona.

M’acompanya una altra Lola: la Rivero, també artista. Quina gran idea!

Em trobo amb una platea important, amb gent que supera la nostra edat i també amb gent jove. Jo ho atribueixo a la cultura que es consumeix a casa i també a les relacions amb els artistes.

El muntatge de La Corte de Faraón té la seva gràcia si es contempla a través de la història de l’art espanyol, en concret de la sarsuela, que és, en molts casos, emocionant i, en tots, molt rica.

Mentre contemplo l’excel·lent posada en escena del director Joan Garrido, ja estic agraint que, amb un ciclorama, una bona il·luminació i decorat corpori, aconsegueixi una visió moderna, sobretot perquè no utilitza i, per tant, no abusa del videomapping com a fons. Bravo. Tot un encert.

Però mentre contemplo l’obra, imatges del passat se’m colen a força d’haver viscut tres anys en aquell teatre amb Colsada.

L’empresari, assegut a la butaca de l’esquerra, centre, passadís, durant els assajos de revista.

Jo, quan m’adormia en aquella mateixa zona, esperant entre assajos i la filmació de la pel·lícula Las alegres chicas de Colsada, de Rafael Gil.

Encara que sigui el nou Apolo, perviuen els fantasmes del vell.

Perquè allà dalt, a les llotges, hi havia un magatzem de fusta cruixent on, sent ja el 1985 capitana i coreògrafa de la casa, pujava a buscar alguna cosa de vestuari i trobava peces escrites amb noms a l’interior: Lina (Morgan), María José (Nieto) i alguna més.

Suposo que, en aquesta visita al teatre i amb la funció, he conviscut amb dos temps, sense cap nostàlgia.

Que el cos feia mal amb dues funcions.

Que tot era aprendre i absorbir experiència.

Que l’amor i altres històries.

Que les nits boges a Studio 54.

Que les incerteses del futur.

Que tot allò ja ha passat.

Els focus.

Els camerinos, on ja no es pot entrar a saludar.

Tal com ho senten: el meu natural conflicte amb l’autoritat em porta a intentar el sabotatge i a fer-me passar, amb la meva amiga Rivero, per aspirants citades per a un càsting, però... se m’avança la Serra, que surt a la porta d’artistes, i tot són emocions tant o més intenses que les pròpies.

Saben, al final hi ha un photocall, el primer en què em faig una foto amb alguns membres de la companyia. Tinc l’ocasió de felicitar-los per la seva feina i el director Joan Garrido per assumir el risc de portar no una, sinó tres sarsueles, amb 60 persones en nòmina. De rescatar aquesta important mostra d’art nacional.

Sí, nacional, perquè d’aquí a no res ja programen Cançó d’amor i de guerra.

Així doncs, sarsuela catalana sense peix.

M’acomiado corrent perquè només em queda un tren i, com que mai no n’he perdut cap, no començaré ara.

Jo els recomano que hi vagin, perquè on hi ha llum —i no és al final del túnel—, on hi ha alegria, entusiasme i entrega, s’hi ha d’anar, contagiar-se i aplaudir.

Felicitats, Milnotes Companyia.

Aquest és el vostre temps.

Felicitats, Lola Serra, una altra sexagenària feliç i realitzada sobre el mateix escenari que em va fer professional.

Saben, no m’he fet gran i les meves Lolas tampoc.

Ens hem fet grans.

Només encaixem allà on mereixem i ens mereixen.

És inútil parlar dels “meus temps”. Això és de velles glòries.

Nosaltres som noves identitats posades al dia.

Com l’obra.

I, tanmateix, en marxar, torna una última imatge.

Recordo aquell cruixit de la fusta, els camerinos a l’altell, on eren els nois. I on algun actor difunt, segons em van explicar a Colsada, es va quedar a vetllar entre bastidors.

Segur que s’ho ha passat bomba amb la mòmia de l’obra.

El teatre és un temple d’ànimes que vaguen i s’encarnen en tots els personatges que la vida pot oferir.

I, encara que no torni a treballar en un, sempre serà casa meva. L’eufòria viscuda ara m’ha retornat la vida que li vaig entregar.

En baixar del tren a Sants, abans d’anar al teatre, he anat expressament a plaça Espanya/Gran Via a fotografiar l’apartament.

Senzilla que és una...

Us regalo un fragment del meu llibre Memorias de una corista; luces y sombras de las varietés. Capítol 5: Revisitant Colsada.

1983:

Vaig tancar l’etapa dels meus primers sis mesos en un teatre.

Havia viscut tantes hores a l’Apolo que semblava casa meva, però aquella no era la meva família.

Qualsevol teatre, fins i tot buit, continuaria sent com una llar.

L’apartament, en canvi, va ser un lloc on vaig dormir sola, sempre, però vaig estimar i vaig ser estimada com una autèntica dona adulta.

Vaig haver d’acomiadar-me del deliri amorós i de la indecisió en pocs dies.

Aquell desflorament mental i emocional va ser, més que un somni dins d’un altre somni, una pel·lícula dins d’una pel·lícula.

CAROL YNA

Soubrette, 1984

CAROLINA

Coreògrafa, 1985

CAROL FPIJUAN

Directora artística i coreògrafa, 2026

Salou amplia els punts de recollida gratuïta de residus

 

Reciclar a Salou serà més fàcil. L’Ajuntament ha difós una nova campanya informativa sota el lema Reciclar és fàcil!, per recordar a la ciutadania els diferents punts disponibles al municipi per dipositar residus que no es poden llençar als contenidors convencionals.

El servei inclou la minideixalleria, la deixalleria mòbil, punts de deixalleria de proximitat i la deixalleria convencional.

Entre els punts de minideixalleria hi ha el pavelló esportiu Ponent, el passeig del 30 d’Octubre amb el carrer de l’Advocat Gallego, el Mercat Municipal, la plaça d’Albert Macià Herrera —a l’avinguda Andorra— i el carrer de la Punta del Cavall, 80, a la zona de Rotonda.

La deixalleria mòbil disposa de punts al passeig del 30 d’Octubre amb el carrer Tarragona i al carrer Avenc de Xalets Salou.

A més, el pavelló del Cap de Salou compta amb un punt de deixalleria de proximitat, mentre que la deixalleria principal està situada al Camí dels Castellots.

La iniciativa incorpora també un servei de recollida gratuïta, que es pot sol·licitar a través del telèfon 900 101 613.

Amb aquesta xarxa de nou punts, Salou vol facilitar la correcta gestió dels residus i acostar els serveis de reciclatge als diferents barris del municipi. La campanya està impulsada per l’Ajuntament de Salou i compta amb la participació de GBI Paprec, la concessionària de la brossa.

S’acaba la temporada de manyos

 

Aragón Noticias es feia ressò ahir de l’èxode de manyos que, amb l’acabament del mes d’agost, tornen a la seva terra (i a la seva rutina diària) després d’haver passat les vacances a Salou. Tant la capital de la Costa Daurada com la Pineda i Cambrils són municipis que els aragonesos, en un afany colonialista, consideren seus, fins al punt d’anomenar les nostres platges les platges dels aragonesos.

No ho entenc, tan bé que estarien als Monegres. Allà, la platja, no se l’acabarien!

Granados tampoc no es va perdre l’eclipsi de lluna

 

La matinada del divendres 28 d’agost va deixar un espectacular eclipsi parcial profund de Lluna, visible des de Catalunya i bona part d’Espanya, que va oferir una imatge molt similar a la d’un eclipsi total.

Durant el punt màxim del fenomen, l’ombra de la Terra va arribar a cobrir entre el 93% i el 96% del disc lunar, deixant només una petita franja il·luminada. Aquesta circumstància va provocar que la Lluna adquirís una intensa tonalitat vermellosa i coure, pròpia del que popularment es coneix com a eclipsi de lluna de sang.

El fenomen va poder observar-se a simple vista durant les hores prèvies a l’alba. La fase parcial va començar a les 4.34 hores, mentre que el màxim de l’eclipsi es va produir a les 6.12 hores, quan la Lluna va quedar gairebé completament enfosquida.

Tot i aquestes hores tan intempestives, qui segur que no se’l va perdre va ser l’eclipsat alcalde de Salou, Pere Granados. 

Perquè s’ha d’estar molt a la lluna per suspendre, amb l’alerta vermella de l’Inuncat, la processó i els focs d’artifici de les Nits Daurades quan al cel no hi ha ni un núvol i feia un sol que torrava el cul dels conills. Sobretot el d’aquells que a aquella hora encara eren a la platja.