La memòria col·lectiva de Salou es construeix també a partir de les històries personals de les seves dones. Així es va posar de manifest en la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, celebrada al Casal de les Dones i impartida per Joan Sardiña, on es van recuperar fotografies i testimonis del passat del municipi.
Una de les imatges és una fotografia de l’any 1935, presa al costat d’una caseta de la platja de Salou, en què apareixen Paquita Gascó, Antonieta Sardiña, Emília Saiz i Carme Guijarro. Quatre noms propis que permeten resseguir l’evolució social i econòmica de la vila al llarg del segle XX.
Emprenedores
Paquita Gascó Todosantos va ser una de les pioneres de l’emprenedoria femenina al municipi, en obrir una perruqueria de dones l’any 1940, que posteriorment va passar a mans de la seva germana Pepita. El seu pare, Vicent Gascó, originari d’Albal (País Valencià), va treballar com a mosso d’estació a Salou a la Companyia dels Ferrocarrils del Nord i més endavant com a porter del cinema Marina.
Antonieta Sardiña Gombau, filla de Joaquim Sardiña Ferran i Sebastiana Gombau Simó, es va casar amb Francisco Expósito i va morir poc després d’acabar la Guerra Civil, deixant testimoni d’una generació marcada per un dels períodes més convulsos de la història recent.
La cartera del poble
Per la seva banda, Emília Saiz Devesa, casada amb Joaquim Aragonés (fundador del cinema Miramar de Salou), va treballar de jove com a cartera. Recollia les cartes al vagó correu a l’estació de Renfe i les repartia per tot el municipi, una tasca clau en una època en què les comunicacions eren molt més limitades.
Finalment, Carme Guijarro Orts, filla de Juan Guijarro Martín i Francisca Orts Minguet, va néixer a Corbelle (Ourense), on el seu pare estava destinat com a carrabiner a la caserna de Bande. Posteriorment, es va casar amb Salvador Durán Martínez, natural de Cambrils i nascut el 1918 en una família vinculada als Ferrocarrils del Nord.
Aquestes quatre dones representen una part essencial de la història de Salou: la del treball, l’esforç i l’arrelament d’una comunitat que es va anar configurant amb aportacions de diferents orígens. La seva memòria, recuperada en actes com aquest, contribueix a entendre millor el passat i la identitat del municipi.



























