Detingut després de circular contra direcció i fugir dels Mossos

 

Els Mossos d’Esquadra han detingut un conductor a Cambrils després de detectar-lo circulant en sentit contrari per la carretera T-325. Segons ha informat el cos policial, els fets es van produir quan una patrulla va localitzar un vehicle que avançava per la via en direcció contrària.

Quan els agents van intentar aturar-lo, el conductor va fer cas omís de les indicacions policials i va emprendre la fugida. La persecució va acabar poc després, quan el vehicle va patir un accident.

Conducció temerària

Un cop interceptat, els Mossos van procedir a la detenció del conductor per un presumpte delicte de conducció temerària. A més, les proves practicades posteriorment van confirmar que havia consumit alcohol i THC, el principal component psicoactiu del cànnabis.

L'actuació es va dur a terme de manera coordinada entre els Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Cambrils.

La investigació continua oberta per aclarir totes les circumstàncies dels fets i determinar les possibles responsabilitats derivades de la conducció del detingut. (Font: Mossos d’Esquadra).

Dones de Salou: Carme Brull Vaqué

 

La figura de Carme Brull Vaqué va ser una de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida recentment pel cronista local Joan Sardiña al Casal de les Dones. La seva trajectòria personal permet resseguir bona part de la història quotidiana del Salou del segle XX.

Carme Brull va néixer el 12 de febrer de 1928 a l’Ametlla de Mar. Era filla de Batiste Brull Llaó, més conegut com a Cap de Sucre i pescador de professió, i de Vicenta Vaqué Borràs. Va tenir tres germans: Batistet, Pepito i Rogelio, tots ells vinculats també al món de la pesca.

Quan tenia vuit anys, la família es va traslladar a Salou i es va establir a la casa coneguda com cal Farinetes. La seva infantesa va quedar marcada per la Guerra Civil. Durant el conflicte va haver de ser operada d’urgència d’una cama a l’Institut Pere Mata de Reus, que en aquells moments funcionava com a hospital militar.

Costurera

Professionalment, Carme Brull es va dedicar a la costura. Va aprendre l’ofici de modista a Reus, ciutat on es desplaçava habitualment amb el carrilet. Entre les moltes anècdotes que conserva la memòria popular destaca el fet que va ser la primera dona de Salou a casar-se vestida de blanc, en una època en què la majoria de núvies encara ho feien de negre.

La seva història personal està estretament lligada a cal Farinetes, on vivia i treballava. Allí va conèixer qui seria el seu futur marit, Fernando Gómez Núñez. El jove guàrdia civil li portava les camises de l’uniforme perquè les arreglés, una relació professional que acabaria convertint-se en una història d’amor.

Fernando Gómez havia nascut el 8 d’octubre de 1924 a El Almendro (Huelva). Va arribar destinat a la caserna del Racó de Salou l’any 1945. La parella es va casar a l’església de Santa Maria del Mar el 7 de juliol de 1956 i va tenir dues filles, Esther i Eva. Amb el pas dels anys, la família es va ampliar amb quatre nets: Gerard, Sergi, Albert i Marina.

La Colla del Dimecres

Després de divuit anys de servei, Fernando Gómez va deixar la Guàrdia Civil l’any 1962. Posteriorment, va treballar durant dues dècades al Banc Comercial Transatlàntic, a les oficines de Salou i la Pineda, i també va exercir com a guàrdia urbà al municipi.

Més enllà de la seva professió, la Carme Brull va destacar per la seva implicació en la vida social de Salou. Va organitzar nombroses excursions amb autobús i va ser una de les impulsores de la popular Colla del Dimecres de la Festa Major, una iniciativa que va contribuir a reforçar els vincles entre moltes dones del municipi.

En els darrers anys de la seva vida, el matrimoni va tornar a establir-se a l’Ametlla de Mar, tancant així un cercle vital que havia deixat una profunda empremta a Salou.

(La informació ha estat facilitada per la seva filla gran, Esther Gómez Brull. A la fotografia que acompanya el text hi apareix també Eduard Brull, nebot de Carme Brull).

UTPS denuncia la manca de diversificació econòmica a Salou

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha criticat les declaracions de l’alcalde de Salou sobre el compromís del municipi amb la diversificació econòmica i assegura que la realitat del municipi desmenteix aquest discurs.

La reacció del partit es produeix després que l’alcalde, Pere Granados, hagués reivindicat el paper de l’empresa com a motor de progrés en una jornada de trobades empresarials. 

En un comunicat, UTPS afirma que Salou és actualment “l’únic gran municipi turístic del seu entorn” que no disposa d’edificis d’oficines, centres municipals de coworking, vivers d’empreses ni polígons industrials que permetin implantar activitats econòmiques més enllà del sector turístic tradicional.

Segons UTPS, la diversificació econòmica requereix mesures concretes destinades a afavorir l’emprenedoria, atraure noves empreses i facilitar la implantació d’activitats tecnològiques, professionals i de serveis avançats. En aquest sentit, considera que el municipi no compta amb cap infraestructura pública orientada a aquests objectius.

La formació sosté que aquesta situació contribueix a mantenir una elevada dependència de l’activitat turística estacional i limita la generació d’ocupació estable al llarg de tot l’any. Per aquest motiu, acusa l’equip de govern de prioritzar els anuncis i la promoció institucional per damunt de la planificació econòmica a llarg termini.

UTPS reclama la posada en marxa d’una estratègia específica de diversificació econòmica que inclogui la creació d’espais empresarials, centres d’innovació i mesures de suport a l’emprenedoria. Segons la formació, aquestes iniciatives són necessàries per construir una economia “més sòlida, moderna i sostenible” i reduir la dependència exclusiva del turisme.

UTPS conclou que els veïns de Salou “mereixen fets i no titulars” i insta el govern municipal a impulsar projectes concrets que contribueixin a ampliar la base econòmica del municipi. (Font: UTPS).

Granados reclama que el top manta es traslladi al centre de Cambrils

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha tornat a situar el fenomen del top manta en el centre del debat públic i ha insistit a atribuir-ne la responsabilitat a Cambrils. Les declaracions es van produir després de la darrera Junta Local de Seguretat de Salou, en què el batlle va reclamar mesures per erradicar la venda ambulant il·legal al municipi veí, concretament en la zona del Cap de Sant Pere, limítrofa amb Salou.

Segons Granados, aquesta activitat genera una afectació directa sobre la imatge turística i la seguretat de l’entorn de Salou. L’alcalde va reiterar que al seu municipi no hi ha presència de top manta i que el problema es concentra en territori cambrilenc, tot i trobar-se molt a prop del terme municipal salouenc.

En aquest context, Granados va anar més enllà i va instar l’Ajuntament de Cambrils a retirar el mercat ambulant il·legal de la seva ubicació actual i traslladar-lo al centre del municipi. Segons va afirmar, aquesta mesura contribuiria a reduir considerablement la venda il·legal.

Les declaracions arriben en un moment en què la qüestió continua generant discrepàncies entre els dos municipis. L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha defensat reiteradament que es tracta d’un problema compartit i de caràcter supramunicipal. En aquest sentit, ha recordat que bona part dels venedors ambulants provenen de Salou i ha apostat per abordar la situació de manera coordinada entre les diferents administracions implicades.

Tot i els intents de Klein de promoure una estratègia conjunta entre Cambrils i Salou, Granados s’ha mantingut ferm en la seva posició i ha insistit que la responsabilitat d’actuar correspon exclusivament al municipi on es desenvolupa l’activitat. (Font: Ràdio Cambrils).

L’arquitecte de Déu

 

Gaudí ha estat anomenat l’arquitecte de Déu. Però la nit de la Sagrada Família ens va recordar una altra cosa: que fins i tot Déu necessita un director artístic.

És difícil ignorar l’emoció que va produir la visita del Papa en el marc irrepetible i inimitable de la gran nit de la Sagrada Família. Deia algú a la televisió que Barcelona i Catalunya, quan es mostren obertes al món, són capaces d’assolir una dimensió extraordinària; i que, de la mateixa manera, s’empetiteixen quan es tanquen sobre si mateixes.

Que un infant preguntés a Sa Santedat si de petit volia ser Papa coincideix amb un moment convuls. Un temps en què hordes de fanàtics proclamen la seva superioritat sobre els altres. No per una qüestió de raça ni de color de pell, sinó de doctrina. Una vegada més, les religions que es proclamen hereves de la pau utilitzen en va el nom de Déu per justificar la guerra.

Catedrals, temples i monuments colossals han estat alçats cap al cel durant segles, impulsats per la fe, la necessitat de transcendència, la recerca de la glòria o del perdó. Forces invisibles han mogut pobles sencers a construir espais destinats a recordar la petitesa davant del misteri.

Però hi ha un detall que sovint passa desapercebut.

Per contemplar la grandiositat d’aquest temple, emocionar-se davant del seu esplendor i compartir aquell instant amb el món, es va comptar, senyores i senyors, amb algú imprescindible. Perquè fins i tot Déu, en la seva magnificència, necessita un director artístic.

Sense la llum, la realització tècnica, els drons, la precisió del temps escènic i la bellesa posada al servei de l’emoció, aquell moment no hauria recorregut el món de la mateixa manera. La Sagrada Família hauria continuat essent extraordinària, però la seva imatge no hauria arribat amb la mateixa força a milions de persones.

De vegades oblidem que la transcendència també necessita una forma. Que l’emoció necessita un llenguatge. Que la bellesa necessita algú capaç d’ordenar-la amb un respecte gairebé místic.

I és que, de vegades, no es tracta de ser més. Només de ser millors.

Però vist el que s’ha vist, fins i tot en qüestions de fe i solemnitat, Déu ha necessitat alguna cosa més que la inspiració dels seus fidels: la policia, per contenir aquells que sempre troben un problema per a cada solució i una reivindicació per a cada celebració compartida, fins i tot quan aquesta és estrictament espiritual.

Potser perquè hi ha instants que pertanyen a una esfera diferent. Instants en què la bellesa, el silenci i l’emoció col·lectiva no haurien de necessitar traduccions polítiques ni apropiacions identitàries. Al capdavall, si el cel és d’algú, deu ser de tothom, sense preguntar d’on venim, quina llengua parlem o quines fronteres dibuixem a la terra.

Perquè hi ha nits que, després de desenes i desenes d’anys, ens recorden que no es pot ignorar la força d’un poble. La força de les seves conviccions, de la seva perseverança i de la seva capacitat per aixecar allò que semblava impossible.

Per tot això, vagi el meu aplaudiment a Igor Cortadellas i a l’equip artístic i humà que va fer possible aquell moment. Perquè la fe inspira una obra, un poble l’alimenta durant generacions i l’art aconsegueix que la seva emoció arribi a tot el món.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

La Conca crea una escola de pastors i s’oblida de Granados

 

La Conca de Barberà ha posat en marxa el primer curs especialitzat en ramaderia extensiva adaptada al clima mediterrani, una formació pionera que vol garantir el relleu generacional en un ofici clau per al territori. El programa, organitzat per La Pleta, el nou Centre de Formació de Ramaderia Extensiva i Paisatge impulsat per Concactiva, compta amb vuit alumnes que aspiren a professionalitzar-se com a pastors.

El curs, de 210 hores, combina classes teòriques a Montblanc amb pràctiques en diverses finques de la comarca. Entre els continguts hi destaquen el maneig de ramats, l’ensinistrament de gossos pastor, la nutrició i salut animal, i la gestió de la reproducció. La formació incorpora també mòduls d’apicultura, tracció animal amb mules i eugues, i silvopastura, una tècnica que utilitza els ramats per reduir la càrrega de combustible vegetal i prevenir incendis. (Font: Diari de Tarragona).

Amb la seva experiència en la matèria, segur que el director del curs és l’alcalde de Salou, Pere Granados, especialista en pasturatge polític per la seva habilitat d’ensarronar el ramat.

A Granados li entra el cangueli

 

Salou viurà aquest dissabte un dels primers actes destacats de la precampanya municipal. El moviment Salou per Viure presentarà el seu projecte polític i la seva candidata a l’alcaldia, Elena Zhukova Marchenko (ERC), en un acte obert a la ciutadania que tindrà lloc a les set de la tarda a la plaça President Lluís Companys, al costat de la Masia Tous.

L’esdeveniment comptarà amb la participació del president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, que donarà suport públic a la candidatura i al nou espai municipalista que aspira a obrir “una nova etapa per Salou”, segons el lema de la convocatòria.

Durant la presentació, l’equip impulsor exposarà les línies mestres del projecte Salou per Viure, orientat a “millorar la qualitat de vida, reforçar els serveis públics i planificar un futur sostenible per al municipi”. 

La convocatòria està pensada com una trobada familiar: s’hi han programat activitats per a infants i, en acabar, s’oferirà un refrigeri als assistents.

Curiosament, l’Ajuntament ha anunciat per a demà la presentació d’una nova ruta del Pla de Maset, un projecte destinat a recuperar el passat agrícola del municipi. L’acte tindrà lloc a dos quarts de vuit de la tarda a l’avinguda Cap Salou, i inclourà una explicació detallada de les actuacions dutes a terme en els darrers mesos, com ara la recuperació de sorrals i conreus, la replantació de vinya autòctona i la restauració d’una barraca de pedra seca.

En acabar, s’oferirà un refrigeri als assistents.

La coincidència de dos actes previstos per a aquest dissabte a la mateixa hora ha aixecat suspicàcies sobre una possible estratègia de contraprogramació destinada a restar protagonisme a la posada de llarg de la nova candidatura política (les eleccions municipals se celebraran el maig de l’any vinent).

D’aquí que la convocatòria de l’alcalde, Pere Granados, no es considera casual i s’interpreta com un moviment davant l’aparició d’una nova opció electoral que aspira a disputar-li l’espai polític i posar-lo entre les cordes.

UTPS denuncia la manca de manteniment als carrers de Salou

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha criticat l’estat de conservació d’alguns carrers i espais públics del municipi i ha reclamat a l’equip de govern més atenció al manteniment urbà. La formació considera que la detecció de desperfectes no hauria de dependre de les queixes veïnals i sosté que l’Ajuntament hauria de tenir un coneixement directe de les necessitats del municipi.

La crítica arriba després que l’alcalde, Pere Granados, fes una crida a la ciutadania perquè informi sobre les zones que es trobin en mal estat. Davant d’aquesta petició, UTPS ha anunciat que assumirà una tasca de seguiment i control de carrers, espais públics i infraestructures que presentin deficiències, amb l’objectiu de traslladar les incidències al consistori i reclamar-ne la resolució.

Segons UTPS, resulta preocupant que l’alcalde hagi de recórrer a la col·laboració ciutadana per conèixer l’estat dels carrers. En aquest sentit, considera que el màxim responsable municipal hauria d’estar més present al municipi i anticipar-se als problemes que afecten el dia a dia dels veïns.

UTPS també ha qüestionat la dedicació de l’alcalde a les tasques de gestió quotidiana, assegurant que els viatges, conferències i actes de promoció turística poden restar temps a la supervisió directa de les necessitats de la ciutat.

Per aquest motiu, UTPS reclama “més gestió diària, més manteniment i menys propaganda” i defensa que Salou mereix uns carrers ben cuidats durant tot l’any. La formació conclou que el municipi necessita una gestió més propera a la realitat dels ciutadans i un alcalde amb més presència sobre el terreny. (Font: UTPS).

Salou es transforma en el Miami dels Beatles

 

El passeig de Jaume I de Salou es va convertir ahir en el plató d’una producció cinematogràfica sobre els Beatles. El front marítim va ser tallat al trànsit durant tot el dia per recrear el Miami dels anys seixanta, en el marc del rodatge del biopic que dirigeix el cineasta oscaritzat Sam Mendes.

D’aquesta manera, el passeig es va omplir de vehicles clàssics, com ara Mustang i Cadillac, figurants vestits d’època, policies en motocicleta i elements publicitaris propis dels anys seixanta, transformant durant unes hores el front marítim de Salou en una postal dels Estats Units de mitjan segle XX.

El rodatge va despertar la curiositat de veïns i visitants, que van seguir de prop els preparatius i les escenes enregistrades.

La producció forma part de The Beatles–A Four-Film Cinematic Event, un ambiciós projecte de la productora Sony Pictures que constarà de quatre pel·lícules interconnectades, cadascuna centrada en un dels membres de la mítica banda britànica. L’estrena està prevista per a la primavera del 2028.

Salou no serà l'única localització catalana del rodatge, que també passarà per Barcelona, ciutat que els Beatles van visitar l’any 1965 durant una de les seves actuacions més recordades a l’Estat.

Salou ha estat escollida per recrear el Miami de 1964, ciutat on els Beatles van protagonitzar una de les seves primeres i més recordades aparicions a la televisió nord-americana, al popular programa d’Ed Sullivan.

El rodatge ha convertit Salou en una de les localitzacions catalanes d’un dels projectes cinematogràfics més esperats dels pròxims anys, que portarà a la pantalla gran la història de la banda més influent de la música popular.

Teniu vídeos aquí.

Necrològica: Pepita Ginovart Bertran

 

Ens ha deixat Pepita Ginovart Bertran, de 90 anys. Nascuda el 13 d’abril de 1936 en el si d’una família de pescadors, la Pepita era una de les veïnes més estimades i vinculades a la vida social del municipi gràcies al seu caràcter vital, el seu compromís amb les tradicions i la seva estima per la ciutat.

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dissabte 13 de juny, a les dotze del migdia al tanatori municipal. La vetlla s’instal·larà a la sala 1 a partir de les quatre d’aquesta tarda.

Coneguda per la seva personalitat extravertida, conversadora i propera, la Pepita professava una gran devoció per la seva família, especialment pels seus fills, Eduard i Neus. La seva implicació en les festes i activitats de Salou va ser constant al llarg dels anys, així com la de la seva família, estretament vinculada a elements emblemàtics del patrimoni festiu local com els Canons d’en Pascual, el gegant Pepot o la carrossa de la Colla Picardies.

Durant molts anys va estar al capdavant del bar Pascual, situat a la cantonada dels carrers Barcelona i Aragó, al costat de l’antic pas a nivell. Actualment, l'establiment és regentat per la Glòria, neta del fundador.

El bar va ser obert l’any 1958 per Josep Pascual Domènech, marit de la Pepita. Encara conserva el seu tarannà familiar i és un punt de trobada de molts salouencs.

Amb la seva mort, Salou perd una de les seves figures més arrelades a la història i la cultura popular del municipi.

Salou reivindica el modernisme, però Villa Enriqueta fa pena

 

L’Ajuntament de Salou ha commemorat el Dia Mundial del Modernisme amb una publicació a les xarxes socials en què expressa l’orgull pel patrimoni històric del municipi. La imatge difosa mostra diverses vil·les emblemàtiques de principis del segle XX i va acompanyada del missatge: Salou, orgullosos del nostre patrimoni històric.

La celebració, però, contrasta amb l’estat de conservació d’alguns dels edificis més representatius d’aquest llegat arquitectònic. És el cas de la històrica Villa Enriqueta, situada al passeig de Jaume I cantonada carrer del Mar, una de les primeres construccions residencials de caràcter senyorial de la façana marítima salouenca i que durant anys també va acollir el restaurant Vil·la Alexander.

L’aspecte actual de la finca evidencia una situació d’abandonament. A l’interior del recinte s’hi acumulen deixalles, vegetació seca, elements deteriorats i fins i tot confeti (que no se sap si és del darrer Cos Blanc o del anterior, quan es va traslladar al passeig), oferint una imatge molt allunyada del valor patrimonial que el mateix consistori reivindica en les seves publicacions institucionals.

La paradoxa és especialment visible perquè Villa Enriqueta apareix precisament a la fotografia utilitzada per l’Ajuntament per celebrar el Dia Mundial del Modernisme. El contrast entre la imatge promocional i el que s’hi veu des de l’exterior de la finca posa de manifest novament que el relat del consistori oficial dista molt de la realitat.

La commemoració del Dia Mundial del Modernisme ha de servir no només per recordar el valor històric d’aquest patrimoni, sinó també per reflexionar sobre la necessitat de preservar-lo de manera efectiva perquè pugui arribar en condicions adequades a les futures generacions. Una lliçó aquesta que no sembla tenir ben apresa l’Ajuntament de Salou.

Hereu es desmarca de la posició de Granados sobre els pisos turístics

 

El ministre de Turisme, Jordi Hereu, va defensar ahir que a les zones tensionades preval el dret d’accés a l’habitatge per sobre dels pisos turístics, fet que justifica plenament la limitació de la seva oferta. 

Durant una roda de premsa celebrada a Toledo en el marc d’una reunió d’ONU Turisme, el ministre va subratllar que en aquelles àrees amb un mercat residencial desbordat, el benestar de la ciutadania i l’accés a una llar s’han d’anteposar a l’activitat econòmica de caràcter vacacional. 

Controlar la oferta

Hereu ha recalcat que “el turisme és un fenomen que cal governar” i que controlar l’oferta és necessari per garantir la sostenibilitat social. 

Regular certes activitats no és anar contra el turisme, ha dit, sinó que “posar límits a les coses és una magnífica manera de defensar” el sector a llarg termini i fer-lo compatible amb els veïns. (Font: RTVE).

L’alcalde de Salou, Pere Granados, manté una posició contrària a la limitació dels pisos turístics prevista en el decret de la Generalitat de Catalunya. Granados sosté que els habitatges d’ús turístic esdevenen un element rellevant de l’activitat econòmica local i rebutja que siguin els principals responsables dels problemes d’accés a l’habitatge.

Cau un 23% el nombre de delictes, però l’alcalde demana més policia

 

L’activitat delictiva a Salou ha registrat una forta davallada del 23,1% durant l’últim any, segons les dades oficials fetes públiques ahir a la darrera Junta Local de Seguretat. La col·laboració policial i la planificació d’operatius han estat clau per assolir aquesta xifra, situant el volum total de delictes en poc més de tres mil anuals. 

Els robatoris a l’interior de vehicles són els que mostren una caiguda més accentuada, reduint-se al voltant d’un 40%, mentre que els furts continuen sent els fets delictius més habituals a causa de la naturalesa turística del municipi.

Ull amb les estafes

Les estafes són el segon delicte més freqüent, especialment les vinculades a internet i les xarxes socials, per la qual cosa es demana potenciar la pedagogia ciutadana, i els delictes contra les persones, tot i que numèricament són molt menors que els patrimonials, es mantenen com la principal prioritat i preocupació dels cossos de seguretat. 

De cara a la temporada alta, els Mossos d’Esquadra activaran una dotació superior a la d’anys anteriors, gràcies a la incorporació de la nova promoció d’agents sortits de l’Escola de policia. Malgrat aquesta millora en l’evolució criminal, l’alcalde, Pere Granados, insisteix en la necessitat que la Generalitat doti Salou d’una Àrea Bàsica Policial pròpia. Argumenta que el padró de 33.000 habitants és enganyós, ja que el municipi rep més de tres milions de turistes anuals (vuit milions sumant PortAventura) i necessita dimensionar de forma fixa els seus recursos. (Font: Ajuntament de Salou).

Cal militaritzar Salou?

Si el nombre de delictes ha davallat notablement en el darrer any, quin sentit té demanar més policia? Cal militaritzar Salou? Això no significa que la seguretat no sigui important. Ho és, i molt. Però també ho són altres necessitats col·lectives com l’habitatge, la neteja, els equipaments públics, la mobilitat o els serveis socials.

La seguretat no depèn exclusivament del nombre d’uniformes presents al carrer.

Vox veu inaccessible la nova plaça Corona d’Aragó

 

El grup municipal de Vox a l’Ajuntament de Salou ha denunciat diverses mancances d’accessibilitat a la remodelada plaça Corona d’Aragó, inaugurada recentment pel govern municipal. La formació assegura que ja havia advertit d’aquests problemes durant la fase de projecte i lamenta que bona part de les seves propostes no hagin estat incorporades.

En un vídeo difós a les xarxes socials, Vox recorda que fa uns mesos va presentar diverses aportacions per millorar l’accessibilitat de l’espai dins de la seva tasca d’oposició. Segons el partit, una de les principals deficiències es troba a l’accés des del carrer Navarra, on denuncien que no s’han rebaixat les voreres i que, per tant, l’entrada a la plaça resulta inaccessible per a persones amb mobilitat reduïda.

Vox també qüestiona alguns dels elements incorporats a la remodelació. En aquest sentit, assenyala que l’espai no disposa de zones d’ombra ni de fonts d’aigua, malgrat que l’Ajuntament ha presentat la plaça com un refugi climàtic. Vox afegeix que alguns bancs tenen respatllers metàl·lics que s’escalfen excessivament durant les hores de més insolació.

Tot i les crítiques, el partit reconeix que una de les seves demandes sí que ha estat atesa. Es tracta de l’accés habilitat a la zona central de la plaça, que considera una millora respecte al projecte inicial. Amb tot, sosté que el recorregut continua presentant dificultats per als usuaris de cadira de rodes a causa dels obstacles existents al paviment.

Segons Vox, la manca de passos adaptats obliga les persones amb mobilitat reduïda a recórrer tot el carrer Rioja per poder accedir a la plaça en determinats punts, una situació que considera incompatible amb els criteris d’accessibilitat universal.

La formació acusa l’equip de govern de prioritzar la inauguració de l’espai abans de resoldre les deficiències detectades. Segons Vox, la proximitat de les pròximes eleccions municipals ha accelerat l’obertura de la plaça sense haver completat totes les millores necessàries per garantir-ne l’accessibilitat. (Font: Vox).

Necrològica: Josep Maria Aymamí Cabré

 

Ens ha deixat Josep Maria Aymamí Cabré, de 82 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dijous 11 de juny, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Necrològica: Ramon Maria Serra Marceló

 

Ens ha deixat Ramon Maria Serra Marceló, de 81 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dijous 11 de juny, a dos quarts de dotze del matí a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.

A l’alcalde li encanta emmirallar-se

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, continua demostrant una especial predilecció per aparèixer als canals de comunicació municipals. La darrera mostra s’ha pogut veure a les xarxes socials de l’Ajuntament, on s’han publicat diverses imatges seves en el moment de ser entrevistat per Aragón Noticias durant la inauguració de la remodelada plaça de la Corona d’Aragó.

Les fotografies, presentades en forma de collage, van acompanyades d’un missatge tan pobre com revelador: “Pere Granados, alcalde de Salou, entrevistat als informatius d’Aragón TV”. No hi ha cap referència al contingut de l’entrevista, cap titular destacat, cap anunci ni cap declaració rellevant. El fet noticiable sembla ser, simplement, que l’alcalde ha estat entrevistat.

La publicació posa de manifest una manera d’entendre la comunicació institucional en què sovint l’autobombo passa per davant de la informació. Des d’aquesta perspectiva, no és tan important què es diu com qui surt a la fotografia. La notícia deixa de ser el contingut per convertir-se en la imatge.

Sense missatge

Paradoxalment, si es consulta la peça emesa per Aragón Televisión, la intervenció de Granados és mínima. L’alcalde hi apareix durant uns deu segons i no formula cap declaració especialment rellevant ni aporta cap informació nova d’interès públic, més enllà que els manyos són molt benvinguts.

Des d’un punt de vista estrictament periodístic, la pregunta és inevitable: què va explicar l’alcalde a Aragón TV? Si la resposta és que no va dir res que no se sabés o que no va anunciar cap novetat significativa, el missatge institucional queda reduït a un simple exercici d’autopromoció.

En definitiva, l’Ajuntament ha convertit en notícia el fet que l’alcalde fos entrevistat, no pas el contingut de l’entrevista. I aquesta diferència és important, perquè el periodisme informa sobre allò que es diu o es fa, mentre que la propaganda es conforma amb mostrar qui apareix davant la càmera.

La Policia Local tornarà a fer hores extres per combatre el top manta

 

La Junta de Personal, el Comitè d’Empresa i les seccions sindicals de CSIF, CCOO i UGT de l’Ajuntament de Cambrils han anunciat la suspensió de la decisió de la Policia Local de no realitzar hores extraordinàries voluntàries, una mesura que s’havia adoptat el passat 17 d’abril en el marc del conflicte laboral existent al consistori.

La representació sindical ha informat que la mesura queda sense efecte de manera immediata, tot i que adverteix que la suspensió té caràcter temporal i que es podria tornar a activar en funció de l’evolució del conflicte.

La negativa dels agents a efectuar hores extres afectava especialment els dispositius relacionats amb la lluita contra la venda ambulant il·legal a la zona del Cap de Sant Pere. Segons els sindicats, la iniciativa tenia com a objectiu reforçar la pressió sindical fins a la celebració de la vaga parcial convocada el passat 5 de juny.

Els agents no poden fer vaga

La representació dels treballadors recorda que el col·lectiu de la Policia Local no va poder participar en aquesta aturada per limitacions legals i assenyala que, un cop superada aquesta data, la mesura ha esgotat el seu recorregut en els termes en què va ser aprovada en assemblea.

Segons el comunicat, la decisió de suspendre la negativa a fer hores extraordinàries respon a criteris de responsabilitat i a la voluntat de protegir els interessos del col·lectiu policial. Els sindicats consideren que mantenir indefinidament aquesta posició ja no resulta eficaç i podria acabar generant conseqüències negatives per als mateixos agents.

Les organitzacions sindicals carreguen contra el govern municipal i afirmen que l’executiu local ha prioritzat els dispositius contra la venda ambulant al Cap de Sant Pere sense tenir en compte les repercussions que això podia tenir sobre la cobertura policial a la resta del municipi. (Font: Ràdio Cambrils).

​Sobre coreografia, models femenins i altres ficcions

 

Fa un temps vaig escriure que cavalcar un home a l’escenari no és coreografia. Sembla que algú va prendre nota. Ara s’ho munta sola. L’espectacle és exactament el mateix. Només han retirat el ballarí. És a dir, l’attrezzo.

I mentrestant, milers de nenes, mitjançant les pantalles, aprenen que ballar és això: el contoneig, la insinuació, el cos convertit en argument principal. No perquè ningú els ho hagi explicat, sinó perquè ho veuen cada dia, ho imiten, ho aplaudeixen i a penes troben altres referències. O que ser atractiva i sentir-se validada consisteix a formar part de la casita, on, per cert, impera un tipus de cos i de color de pell.

El problema no és el cos. El cos és bell. Admiro la sensualitat quan neix d’alguna cosa. Quan respon a una idea, a una emoció o una intenció artística i a una edat amb coneixement. Però el que veig aquí és una altra cosa: una celebració permanent de la pròpia imatge. Una industria que converteix la joventut en producte i que sovint confon impacte immediat amb construcció artística.

L’orgia escènica tampoc no és cap novetat. La padrina Madonna ja la va posar en pràctica fa dècades. Però allò que en el seu moment formava part d’un univers escènic propi, avui sovint sembla reduït a una simple successió de postures, contonejos i provocacions previsibles. Cada cop hi ha més carn. Al ritme d’una intimitat luxuriosa. I no precisament més dansa.

De conservadora en tinc poc. Ho deixo per a les llaunes de sardines. Sé del poder del cos i, com tot poder, convé utilitzar-lo bé.

I mentre construïm aquest relat d’alliberament femení, continuem permetent un altre robatori a mà armada —aquest cop entre culets en pompa, rebolcades per terra i gestos calculadament provocadors—: el robatori de la innocència. El de les nenes que creixen creient que el seu valor rau en allò que exhibeixen abans de descobrir qui són. Que la feminitat es demostra i no es domina. Que el cos és el missatge i no el missatger.

Una nena que només coneix un idioma no és lliure. Està limitada. Anomenar-ho empoderament és, potser, la part més trista de tot plegat. I anomenar-ho maduresa escènica o metamorfosi artística ja és el toc final per a cert periodisme que confon qualsevol crítica amb nostàlgia o puritanisme.

El que és veritablement ranci no és exigir més contingut, més imaginació o més talent. El que és veritablement ranci és presentar la vulgaritat com a progrés davant d’un públic d’adolescents que creu que això és ser artista i dona.

I m'alegra saber que part dels professors de dansa moderna d’aquest país s’estan unint per delimitar què han de ballar les nenes. No per puritanisme. Per responsabilitat.

Perquè hi ha una diferència entre formar alumnes i reproduir models sense qüestionar-los. Fins i tot quan això implica qüestionar els seus gustos o anteposar criteris pedagògics als interessos comercials.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Isabel Eleuteria Sepúlveda Romero

 

Ens ha deixat Isabel Eleuteria Sepúlveda Romero, de 77 anys. 

Veïna vinculada a Vila-seca, la cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dimecres 10 de juny, a dos quarts de sis al tanatori de Tarragona.