dimarts, 2 de juny del 2026

Vila-seca qüestiona l’àrea metropolitana i rebutja copiar Barcelona

 


L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha expressat els seus dubtes sobre l’actual desenvolupament del projecte d’àrea metropolitana del Camp de Tarragona i considera que la iniciativa ha anat perdent coherència respecte als plantejaments inicials. Segons el batlle, el procés s’ha construït de manera “improvisada” i s’ha anat allunyant dels objectius fundacionals amb què es va presentar.

Segura ha criticat especialment l’evolució de l’àmbit territorial de l’associació, que ha passat d’un model integrat per un nombre limitat de municipis a incorporar poblacions cada vegada més allunyades geogràficament. Segons la seva opinió, aquesta ampliació dificulta la comparació amb altres models metropolitans consolidats.

Em dona la sensació que fa temps que tot això és un acte de propaganda”, ha afirmat, tot defensant que la ciutadania demana principalment que els municipis cooperin, consensuïn polítiques i impulsin serveis que millorin la qualitat de vida, independentment de l’estructura administrativa que s’acabi adoptant.


Una realitat molt diferent

L’alcalde també ha rebutjat la idea de reproduir el model de l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons ha explicat, la realitat urbana del Camp de Tarragona és molt diferent de la de la capital catalana i dels municipis del seu entorn.

Per exemplificar-ho, ha recordat que equipaments com la Fira de Barcelona s’han acabat estenent a municipis veïns com l’Hospitalet de Llobregat per una qüestió de creixement urbà i manca d’espai, una situació que considera que no es produeix al Camp de Tarragona. “Aquí cada municipi defensa molt el seu castell”, ha assenyalat.

En aquest sentit, Segura considera que manca la generositat institucional necessària per construir una autèntica estructura metropolitana compartida. A parer seu, no es pot plantejar una àrea metropolitana on només s’acordin aquelles qüestions que interessen a determinats municipis mentre la resta continuen funcionant de manera independent.


Sense avenços significatius

L’alcalde ha posat com a exemple les dificultats per avançar en projectes compartits de mobilitat. Ha recordat que una de les prioritats inicials de l’associació era la coordinació del transport públic entre les principals ciutats del territori, però ha lamentat que, després de tres anys de debat, no s’hagin produït avenços significatius.

En tres anys no hi ha hagut cap moviment respecte a aquesta qüestió”, ha lamentat, destacant que fins i tot s’han renovat les concessions existents per diversos anys més, fet que, segons ell, consolida el model actual.

Tot i les seves crítiques, Segura ha defensat la col·laboració entre municipis quan aquesta es basa en objectius concrets i resultats tangibles. En aquest sentit, ha reivindicat experiències ja consolidades al territori com la Mancomunitat, Sirusa, Comaigua, Funecamp i altres organismes supramunicipals que permeten compartir serveis, generar economies d’escala i millorar l’eficiència de la gestió pública.

Per a l’alcalde de Vila-seca, el futur de la cooperació territorial al Camp de Tarragona hauria de passar per reforçar aquests models flexibles i adaptats a la realitat local, en lloc d’intentar reproduir estructures metropolitanes concebudes per a contextos urbans molt diferents. (Font: SER).

Segura dona Hard Rock per acabat i el situa en “via morta”

 


L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, considera que el projecte Hard Rock es troba actualment en una situació de bloqueig total i assegura que, a efectes pràctics, el dona per “mort”. El batlle ha afirmat que fa més d’un any i mig que no manté cap reunió sobre el projecte malgrat que Vila-seca és un dels municipis directament afectats pel seu desenvolupament.

Jo ja fa temps que he dit que el dono per mort, però el dono per mort perquè està mort”, va manifestar Segura, que va remarcar l’absència absoluta de moviments al voltant del complex turístic i d’oci previst entre Vila-seca i Salou.

L’alcalde va explicar que durant els darrers mesos no s’ha produït cap contacte institucional relacionat amb qüestions que haurien de ser clau per al desenvolupament del projecte, com les infraestructures o els subministraments. “Si no està mort, està adormit. És un sinònim”, va afirmar.


Aturada absoluta

Segura també va assenyalar que no té constància que el promotor hagi iniciat cap reclamació patrimonial contra la Generalitat ni que hagi demanat la rescissió de les llicències atorgades. Tot i això, considera que la situació actual és d’”impàs” i d’aturada absoluta.

El batlle es va mostrar especialment escèptic sobre les possibilitats que el projecte es pugui reactivar a curt termini. Segons la seva opinió, la forta politització que ha envoltat Hard Rock durant els darrers anys ha acabat condicionant-ne l’evolució. En aquest sentit, va retreure al Govern català del PSC haver utilitzat la iniciativa com a moneda de canvi en les negociacions polítiques.

Aquest projecte, ara com ara, no interessa que prosperi i ja està. Està en una via morta”, va sentenciar.


Projecte molt avançat

Malgrat aquest diagnòstic pessimista, Segura va voler desmentir la idea que el projecte es trobés en una fase embrionària abans de quedar encallat. Segons va explicar, el promotor tenia molt avançats tant el planejament urbanístic com els avantprojectes constructius i fins i tot disposava de renderitzacions de les futures instal·lacions.

L’alcalde va assegurar que la previsió inicial era que, un cop aprovat definitivament el planejament, les obres poguessin executar-se amb rapidesa mitjançant un model de construcció i adjudicació simultani, de manera que el complex hagués pogut estar acabat en un termini aproximat de dos o tres anys.

Tanmateix, la manca d’aprovació definitiva del planejament, l’endarreriment dels informes ambientals i els canvis polítics produïts durant els darrers anys han acabat paralitzant una iniciativa que, segons Segura, estava molt més desenvolupada del que sovint s’ha explicat públicament.

Potser en un futur es reprendrà, però avui està en una via morta”, va reiterar. (Font: SER).

Salou fa seu un festival privat per continuar alimentant el relat de l’èxit

 


L’Ajuntament de Salou ha anunciat la celebració del festival de música electrònica 240 Back Home el pròxim 29 d’agost, una cita que, segons els organitzadors, aplegarà unes 10.000 persones. La notícia, però, no aporta cap informació rellevant que no fos ja coneguda. La novetat no és el festival, sinó l’esforç del consistori per convertir un esdeveniment aliè en una nova peça de la seva maquinària de propaganda institucional.

En la nota difosa, l’Ajuntament aprofita l’anunci per assegurar que “la celebració d’aquest nou festival reforça el posicionament de Salou com una destinació preparada per acollir grans esdeveniments i capaç d’atreure públics diversos”. També destaca que el municipi ha ampliat la seva oferta turística amb competicions esportives, activitats culturals i festivals que contribueixen a generar activitat econòmica i projecció exterior. (Font: Ajuntament de Salou).


Una altra medalla

El problema és que el consistori no organitza el festival ni n’és el promotor. Simplement informa de la seva celebració i, de passada, aprofita l’ocasió per penjar-se una medalla més. Es tracta d’una pràctica cada vegada més habitual: qualsevol iniciativa privada que tingui lloc a Salou (com passa sovint amb els tornejos de futbol) acaba incorporada al relat oficial dels èxits municipals, independentment del grau d’implicació real de l’Ajuntament.

La frontera entre informació i propaganda torna així a difuminar-se. Allò que en principi és una comunicació sobre un festival privat acaba convertint-se en una nova oportunitat per alimentar el relat de l’èxit permanent que projecta el govern municipal.

Coneixent Pere Granados, el següent pas serà contactar amb els organitzadors perquè l’alcalde hi aparegui arreu per afegir noves fotografies al seu extens àlbum institucional. Al cap i a la fi, cap esdeveniment sembla complet fins que no hi apareix immortalitzat el nostre batlle.

Salou reforça el servei de socorrisme

 


L’Ajuntament de Salou ha anunciat una ampliació dels horaris del servei de socorrisme a totes les platges del municipi, una mesura que va entrare en vigor ahir, 1 de juny. El dispositiu de vigilància funcionarà de les deu del matí fins a les set de la tarda, una franja més àmplia que la d’anys anteriors.

La decisió arriba coincidint amb l’inici de la temporada alta i l’augment notable de banyistes que ja es pot observar al litoral salouenc. A més de l’ampliació horària, el municipi també ha confirmat un increment dels efectius i dels punts de vigilància, amb l’objectiu de reforçar la seguretat i garantir una resposta més ràpida davant qualsevol incidència.

El govern municipal destaca que aquesta aposta per la prevenció i la seguretat vol oferir una experiència de platja més tranquil·la tant per als residents com per als visitants, en un estiu que es preveu de gran afluència turística.

dilluns, 1 de juny del 2026

Dissabte de primeres comunions a Santa Maria del Mar

 

Aquest dissabte, 30 de maig, dos quarts de dotze del migdia, l’església de Santa Maria del Mar de Salou va acollir una nova celebració de primeres comunions, un dels moments més emotius del calendari parroquial.

En aquesta cerimònia van rebre Jesús Eucaristia per primera vegada els infants Alba Moreno Fernández, Thais Lavergne Vela, Bernat Fortes Tacca, Isabela Reyes Sánchez, Carla Borroy Borao, Neizan Zurita Gañan i Christopher Eduardo.

La celebració, viscuda en un ambient de joia i recolliment, va reunir familiars i amics que van omplir l’església per acompanyar els nens i nenes en aquest pas significatiu dins la comunitat cristiana.

L’eclipsi de Salou ja és total

 


L’eclipsi total fa temps que ha arribat a Salou. Que el patim a Salou.  No és astronòmic ni durarà uns minuts, sinó que fa anys que avança lentament sobre la vida pública del municipi fins a enfosquir bona part del debat ciutadà, la transparència institucional i la capacitat crítica de les institucions locals.

L’Ajuntament està convidant la gent a contemplar l’eclipsi del pròxim 12 d’agost perquè serà “l’espectacle més impressionant de l’any”. Tanmateix, cada cop són més els veïns que consideren que l’autèntic eclipsi fa temps que és una realitat quotidiana: un govern de Pere Granados acumula dècades al poder, una oposició desmantellada i una comunicació institucional que projecta una realitat molt més lluminosa que la que percep la ciutadania.

Mentre els cartells prometen “cels clars i vistes privilegiades”, els salouencs consideren que el panorama polític és precisament el contrari. La llum de la pluralitat ha anat quedant progressivament oculta darrere una mateixa figura política que ha marcat la vida local des del 2009, quan l’actual batlle va prendre possessió de l’alcaldia gràcies a una moció de censura.

L’eclipsi és un fenomen temporal: sempre acaba passant i el Sol torna a aparèixer. En política, però, la durada és massa llarga, massa castigadora, massa destructiva. De fet, el cel de Salou no començarà a aclarir-se fins que el municipi tingui un altre alcalde i s’obri una nova etapa política capaç de generar alternatives, renovar lideratges i recuperar el debat públic.

Fins aleshores, l’eclipsi continuarà sent total.

L’Ajuntament de Salou torna a ser finalista de la Petxina Tancada

 


L’Ajuntament de Salou torna a aparèixer entre els finalistes de la Petxina Tancada, el guardó que reconeix les fonts informatives que dificulten la feina dels mitjans de comunicació. El consistori salouenc, amb Pere Granados al capdavant, acumula ja un llarg historial en aquests premis del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona, després d’haver guanyat la Petxina Tancada els anys 2010 i 2023 i d’haver estat també finalista el 2024 i el 2025.

En aquesta 34a edició de les Petxines de la Informació, l’Ajuntament de Salou ha estat nominat “per retardar i dificultar l’accés dels periodistes a informació municipal i avançar des del gabinet de comunicació informacions que alguns mitjans estaven treballant per publicar”.


Altres candidats i premis

El consistori comparteix nominació amb l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif), criticat per la manca de resposta durant les incidències ferroviàries i per posar traves als periodistes a les estacions, i amb el Club Gimnàstic de Tarragona, acusat de dificultar l’accés a la informació del club i als entrenaments.

Pel que fa a la Petxina Oberta, els finalistes són Antonio Carmona, portaveu de Renfe a Catalunya durant la crisi de Rodalies; el gabinet de comunicació de l’Arquebisbat de Tarragona; i María José Osuna, fiscal en cap de l’Audiència de Tarragona.

Els guanyadors es decidiran el pròxim 11 de juny durant la Festa de les Petxines, que se celebrarà al Teatret del Serrallo. La Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes organitza aquests premis des de fa 34 anys per reconèixer les fonts que faciliten la feina dels periodistes i assenyalar aquelles que posen obstacles a la tasca informativa. (Font: Col·legi de Periodistes).

Cambrils (i no Salou) es consolida com el paradís del cicloturisme 

 


Cambrils s’ha convertit en el punt de trobada de referència per a milers de cicloturistes de tot el continent, especialment d’aquells provinents de països com el Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos i l’àrea escandinava. 

Els esportistes troben a la Costa Daurada un escenari idoni que combina unes condicions naturals excepcionals amb serveis de primer nivell totalment adaptats a les seves necessitats.

Segons destaquen els mateixos professionals i aficionats del sector, l’èxit de Cambrils com a destinació ciclista es basa en quatre pilars fonamentals: el clima, amb temperatures suaus, i l’entorn; l’excel·lent estat de la xarxa viària secundària; l’orografia variada, i una infraestructura especialitzada, amb una àmplia oferta d’hotels i càmpings certificats com a Bikefriendly, equipats amb tallers de reparació, zones de rentat, menús adaptats i aparcaments tancats i vigilats per a les bicicletes.

L’arribada massiva de ciclistes es concentra especialment entre els mesos de febrer i maig, cosa que permet desestacionalitzar el turisme. (Font: TV3).

I després ve l’alcalde Pere Granados dient que Salou és la capital del ciclisme per una marxa cicloturista que organitza un cop l’any.

Salou felicita la comunitat castellano-manxega 

 


L’Ajuntament de Salou va recordar ahir, 31 de maig, el Dia de Castella-La Manxa amb un missatge institucional adreçat a tots els castellano-manxecs residents al municipi. 

La felicitació, difosa a través de les xarxes socials municipals, inclou una imatge amb els colors i l’escut característic de la comunitat autònoma.

Amb aquesta publicació, el consistori salouenc ha volgut reconèixer la presència i el llegat cultural de la comunitat manxega al municipi, destacant la diversitat i la convivència com a valors que enriqueixen la vida social de Salou.

La felicitació s’emmarca en el conjunt de missatges institucionals que l’Ajuntament comparteix al llarg de l’any per celebrar les dates assenyalades de les diferents comunitats d’origen que formen part del municipi, encara que a ningú no li diguin res.

diumenge, 31 de maig del 2026

Diumenge de primeres comunions 

 

Aquest diumenge, 31 de maig, la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca ha acollit una nova celebració de primeres comunions. En aquesta jornada han rebut el sagrament per primera vegada els infants Joan Carrió Badia, Marta Clavé Guapacha, Blai Marcelo Simó, Dídac Herreros Pérez, Ángel Rosa Muñoz, Alan Parra González, Nil Parra González, Anaïs Gata Romasanta, Valèria Puig Lozano, Ashley Sánchez García i Emma Casanova Valero.

Les estacions de Mont-roig i l’Hospitalet sí que tindran una segona vida

 


Sis anys després del tancament de la línia ferroviària de la costa, les antigues estacions de Mont-roig del Camp i l’Hospitalet de l’Infant continuen abandonades i pendents de definir el seu futur. Mentre que Cambrils i Salou van optar per la via fàcil d’enderrocar-les per guanyar terrenys lliures i zones de pas, els ajuntaments de Mont-roig i l’Hospitalet volen evitar la desaparició d’uns edificis inaugurats l’any 1865, coincidint amb l’obertura de la línia ferroviària. Des que hi van deixar de circular trens, el 2020, la degradació dels dos immobles, que encara són propietat d’Adif, s’ha accelerat.

La voluntat dels dos municipis és convertir les antigues estacions en espais de descans vinculats al recorregut de la via verda. L’Hospitalet de l’Infant ja ha fet un pas endavant i ha reservat una partida pressupostària de 60.000 euros per negociar la compra de l’edifici amb Adif. L’objectiu és restaurar-lo i crear-hi un espai museístic dedicat a la història del ferrocarril al municipi.


Tal com recorda l’alcaldessa, Assumpció Castellví, a la zona encara es conserven diversos elements ferroviaris, com ara un tram de vies, un semàfor o antigues casetes de vigilància que no es van retirar durant el desmantellament de la infraestructura.

En una primera fase, es preveu adequar l’entorn i construir una plaça. També s’hi habilitarà un punt d’informació turística, una zona de lloguer de bicicletes elèctriques i llocs de descans i restauració per als usuaris de la via verda.

D’altra banda, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha sol·licitat a Adif la cessió d’un vagó de tren per instal·lar-lo a l’inici del traçat de la via verda, al costat de la platja del Torn. Aquest element tindrà una funció ornamental i commemorativa. En el cas de Miami Platja, està previst habilitar una àrea de descans amb un vagó restaurant que ja està preparat per ser col·locat a la cruïlla de l’avinguda de Berlín amb el passeig Mediterrani.

Pel que fa a l’estació de Mont-roig, encara no s’ha fet públic quin serà el seu ús futur, tot i que el consistori ha expressat reiteradament la voluntat de donar-li una nova vida. (Font: Diari de Tarragona).

A Salou i Cambrils, en canvi, els alcaldes van optar per enderrocar els edificis, malgrat els intents fallits d’alguns veïns perquè les antigues estacions es transformessin en museus o equipaments d’ús ciutadà.

Salou avança el Cos Blanc perquè no coincideixi amb el Carnaval

 


El Cos Blanc del 2027 se celebrarà el dissabte 30 de gener, una setmana abans del que seria habitual. La justificació de l’Ajuntament és evitar que coincideixi amb el Carnaval i garantir una afluència més elevada de públic. Tanmateix, aquesta decisió planteja una qüestió que va més enllà de la logística o de les xifres d’assistència: fins a quin punt l’acte central d’una festa major ha d’adaptar-se al calendari d’altres celebracions?

El Cos Blanc és la festa més emblemàtica d’hivern, la que concentra l’atenció mediàtica i la participació ciutadana de generacions de salouencs. Precisament per això sorprèn que la seva data pugui modificar-se per motius d’oportunitat.

És cert que aquest avançament ja s’ha fet altres vegades (per exemple, el 2016), però les festes majors haurien de ser inamovibles, encara que no estiguin associades a un patró específic. El pas dels anys ha consolidat el primer cap de setmana de febrer i això s’hauria de respectar, atès que la data forma part de la identitat local. Quan una celebració es mou per conveniència (com ara, atraure més gent), el missatge implícit és que la tradició és secundària davant del lluïment.

La paradoxa és encara més evident si es té en compte la relació entre el Cos Blanc i el Carnaval. El Cos Blanc, amb confeti, comparses i disfresses, ha acabat assumint bona part de les funcions que en altres poblacions corresponen al Carnaval. De fet, a Salou aquesta celebració pràcticament ha desaparegut del calendari festiu amb entitat pròpia. Per a molts veïns, el Cos Blanc ja és, en essència, el Carnaval salouenc.

Resulta, doncs, difícil entendre que es vulgui avançar precisament per evitar coincidir amb el Carnaval. És com si una població decidís avançar la seva festa major simplement per evitar coincidir amb un altre esdeveniment multitudinari.

A més, les festes majors no haurien de mesurar el seu èxit únicament pel nombre d’assistents. La seva funció principal és reforçar la cohesió social, preservar tradicions i oferir espais de participació col·lectiva, no pas fer una festa per als de fora. Quan el criteri determinant passa a ser la capacitat d’atraure visitants, la festa corre el risc de deixar de ser un element d’identitat col·lectiva per convertir-se en un producte d’aparador.

Salou anuncia la segona edició del Cos Blanc gai

 


Salou es prepara per celebrar, el pròxim 27 de juny, una nova edició de Proud of Salou–La Festa de la Diversitat, un esdeveniment impulsat per l’Ajuntament que vol reivindicar els valors de la igualtat, el respecte, la llibertat, l’amor i la diversitat. La celebració, just un dia abans del Dia de l’Orgull, tindrà lloc al passeig de Jaume I, a partir de les set de la tarda, en un dels espais més emblemàtics i concorreguts del municipi.

L’acte comptarà amb la participació de l’humorista i imitador Josep Ferré, que serà una de les figures centrals de la jornada. La seva presència vol aportar un to festiu i proper a una cita que combina reivindicació i entreteniment, amb l’objectiu de convertir el passeig en un espai obert i inclusiu per a tothom.


Orgull LGTBIQ+

La imatge promocional de l’esdeveniment, difosa a les xarxes socials municipals mostra un ambient vibrant amb els colors de la bandera gai i el paisatge característic del litoral salouenc, reforçant el missatge d’orgull i convivència que vol transmetre la festa.

Amb aquesta iniciativa, Salou reafirma el seu compromís amb la diversitat i la defensa dels drets LGTBI+, consolidant-se com un municipi que aposta per la visibilitat, la tolerància i la celebració de totes les identitats.

Quim torna a Salou a través de la seva mirada

 


Ahir, 30 de maig, vaig lliurar 24 anys d’una vida. La d’en Quim.

Fotografies en paper, diapositives, arxius digitals.

Dues caixes amb nou àlbums, sobres classificats, centenars de negatius i un pendrive.

Tornen a la ciutat de la qual va deixar testimoni: mar i cel, macro de vida minúscula, flora i fauna, festes, postes de sol, capricis geològics i la transformació d’un Salou que, l’any 2001, encara era una promesa de paradís.

En algunes hi apareix ell sol, en un respir, just al Cap de Salou, el lloc on ens va deixar sols a nosaltres.

He trigat un any a poder-les mirar. Tres dies a classificar-les.

Ahir, el meu germà Quim va tornar a Salou a través de la seva mirada. Sense protocol. Sense fanfàrria. Sense focus.

Van al Centre d’Estudis Salouencs. A la custòdia d’aquells que continuaran quan nosaltres ja no hi siguem.

Només espero que el seu mèrit no passi desapercebut en l’absència, com tantes vegades va passar en vida.

Gràcies a la junta del Centre d’Estudis Salouencs i a la família Armengol (Centre Fuji / Photo Speed) pel vostre suport i consideració. En Quim va transitar entre els seus tres establiments de Tarragona, Reus i Salou. Va ser un bon company, una bona persona i un apassionat de la captura perfeccionista o, com diria un conegut, “un malalt de la fotografia”.

I per a qui les vulgui apreciar, unes 7.000 fotografies romanen a Flickr: “In memoriam Joaquim F. P.”. (Barcelona 1968–Salou 2025). https://www.flickr.com/photos/joaquimfp/albums/

A La Vanguardia: la millor fotografia del cel 2014: https://www.lavanguardia.com/concursos/20140711/54411808723/ganador-concurso-european-ballon-festival-2014-igualada.html

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

dissabte, 30 de maig del 2026

Salou felicita els canaris

 


L’Ajuntament de Salou ha felicitat avui els canaris amb motiu de la seva diada, una data assenyalada per a aquesta comunitat i per a tots aquells que mantenen vincles culturals, familiars o afectius amb l’arxipèlag.

La imatge publicada pel consistori —amb els colors blanc, blau i groc i l’escut oficial canari— transmet un missatge directe: “Feliç Dia de les Illes Canàries a tots els canaris i canàries”. El disseny combina simbologia identitària amb un to proper i celebratiu, reforçant la voluntat de reconeixement i estima cap a la comunitat canària resident o vinculada al municipi.

Amb aquesta felicitació, Salou se suma a les commemoracions del 30 de maig, data que recorda la primera sessió del Parlament de Canàries el 1983 i que s’ha convertit en un símbol de cultura, tradició i orgull insular.
La presència més notable de visitants canaris va ser l’any 2017, quan desenes de
piolins van omplir hotels de Salou per tal de carregar a tort i dret contra els catalans (avis i nens inclosos) que volien votar en el referèndum d’independència de Catalunya.

Granados, d’aparador en aparador

 


Després de l’experiència de la Capital de la Cultura Catalana 2025 (i la befa col·lectiva que va originar), l’Ajuntament de Salou torna a embarcar-se en una nova operació de projecció institucional. Aquesta vegada, el consistori aspira a convertir la ciutat en Capital Espanyola dels Drets Humans 2027.

La candidatura arriba de la mà de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya, una entitat privada amb una projecció pública limitada però amb vincles creixents amb el govern municipal. La visita dels seus representants a Salou ha estat presentada oficialment com una avaluació de la candidatura, tot i que sectors crítics qüestionen fins a quin punt el resultat està ja encarrilat.


Projecció personal

Els detractors de la iniciativa consideren que la nova candidatura respon més a una estratègia de màrqueting institucional que no pas a una necessitat real del municipi. Recorden que Salou acumula distincions, segells i reconeixements de tota mena mentre continuen sense resoldre’s problemes quotidians que afecten directament la ciutadania, com les dificultats d’accés a l’habitatge, la manca de transport públic urbà o la dependència econòmica del model turístic.

El promotor d’aquestes iniciatives propagandístiques és l’alcalde, Pere Granados, que busca nous títols honorífics amb els quals reforçar la seva imatge pública i perpetuar-se al capdavant de l’Ajuntament.

Molts veïns es pregunten si aquests reconeixements aporten beneficis tangibles al conjunt de la població o si acaben convertint-se, simplement, en noves fotografies per a l’àlbum institucional d’un alcalde cada vegada més obsessionat amb la seva imatge personal.

Salou ven fum

 


La Setmana Sense Fum (SSF) se celebra cada any del 25 al 31 de maig, coincidint amb el Dia Mundial Sense Tabac. Els objectius d’aquesta iniciativa són conscienciar la ciutadania sobre els grans beneficis per a la salut de respirar en un ambient lliure de fum i de residus de tabac. Alhora que evitar l’inici del consum de tabac i cigarretes electròniques, especialment entre els joves. Com també encoratjar i ajudar les persones fumadores a deixar l’hàbit, recordant que l’atenció primària és un aliat clau en aquest procés.

Aquest 2026, el lema oficial triat per les entitats organitzadores de la SSF és Inhala Vida. Un lema que li ve com anell al dit a l’alcalde de Salou, Pere Granados, especialista a vendre fum. La darrera moguda, amb la seva candidatura com a Capital Espanyola dels Drets Humans 2027.

Molta publicitat a Madrid i Saragossa, però no hi ha bus urbà

 


Mentre el Patronat de Turisme desplega campanyes publicitàries en ciutats com Madrid i Saragossa per atraure visitants, molts veïns de Salou continuen patint el mateix problema de sempre: la manca d’un veritable transport urbà útil dins del municipi.

La imatge dels autobusos turístics retolats amb publicitat de Salou circulant per Madrid i Saragossa contrasta amb una realitat que milers de residents coneixen perfectament: dependència absoluta del cotxe, dificultats de mobilitat entre barris, problemes d’aparcament i aïllament parcial de zones com Cap Salou.

I la contradicció es fa cada vegada més evident. Perquè mentre es destinen importants recursos públics a campanyes de marca, promoció internacional, tallers professionals del sector turístic, publicitat exterior, accions comercials i màrqueting institucional, Salou continua sense oferir un servei bàsic de mobilitat interna adaptat a una ciutat de més de 30.000 habitants.

Desplaçar-se entre diferents zones del municipi sense vehicle privat continua sent complicat per a molts veïns, especialment fora de temporada.


Una realitat molt diferent

El discurs institucional parla constantment de sostenibilitat, mobilitat, ciutat intel·ligent, turisme responsable i reducció d’emissions. Però la realitat quotidiana continua sent una altra: en bona part de Salou, sense cotxe, fer vida normal resulta molt difícil.

La pregunta comença a ser inevitable: està prioritzant l’Ajuntament la imatge turística exterior per damunt de les necessitats reals dels residents?

Perquè mentre els autobusos de promoció recorren Madrid i Saragossa… els veïns continuen esperant un autobús urbà que els permeti simplement moure’s per la seva pròpia ciutat. (Font: USAP).

Necrològica: Isabel Castillo Cosculluela

 

Ens ha deixat Isabel Castillo Cosculluela, de 87 anys. 

Vetlla: sala 1 del tanatori municipal de Vila-seca de quatre a set de la tarda. No hi haurà cerimònia de comiat i demà serà incinerada al crematori de Reus.

divendres, 29 de maig del 2026

El festival 240 BACK HOME portarà la música electrònica a Salou

 


El municipi de Salou acollirà aquest estiu una nova cita musical vinculada a l’escena electrònica. El segell discogràfic 240KM/H ha anunciat la celebració de la primera edició del festival 240 BACK HOME, que tindrà lloc el pròxim 29 d’agost i que preveu reunir fins a 10.000 persones.

La proposta ha estat presentada a través d’un vídeo difós a les xarxes socials sota el lema “tornem a casa”. Segons els organitzadors, el festival neix amb la voluntat de convertir-se en “alguna cosa més que un esdeveniment puntual” i de reforçar el vincle entre la comunitat que segueix la marca i els artistes relacionats amb el projecte.


Expectació a les xarxes

De moment, l’organització no ha revelat ni el recinte concret ni el cartell d’artistes que participaran en aquesta primera edició. Tot i això, l’anunci ja ha generat expectació entre els seguidors de la música electrònica, especialment a les xarxes socials, on han començat les especulacions sobre els possibles noms del festival.

240KM/H és un projecte vinculat a la música electrònica europea que combina funcions de segell discogràfic, promotora i comunitat creativa. Amb Adrián Mills com una de les seves principals figures, la marca ha anat guanyant notorietat gràcies a una aposta per sons contundents i una estètica marcada pels elements digitals, industrials i urbans.

Les entrades per al festival es posaran a la venda a partir del 2 de juny. Mentrestant, l’organització ha impulsat un sorteig promocional amb passis dobles per al backstage, marxandatge i trobades amb l’equip del festival per generar expectació abans de l’esdeveniment. (Font: los40.com).

Salou aspira a convertir-se en Capital Espanyola dels Drets Humans

 


Representants de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya (ODHE) van visitar ahir Salou per avaluar la candidatura del municipi com a Capital Espanyola dels Drets Humans 2027. (Font: Ajuntament de Salou).

Si tira endavant la proposta, la capital de la Costa Daurada prendria el relleu de Màlaga, que ostenta aquesta distinció enguany en la primera edició del certamen.

La visita s’emmarca en el procés de valoració impulsat per l’ODHE, una entitat privada amb seu a Madrid que promou diverses iniciatives relacionades amb la defensa dels drets fonamentals i que organitza anualment els Premis Catalejo.


Relació estreta

Precisament, la relació entre Salou i aquesta entitat s’ha intensificat darrerament. L’any passat, l’alcalde Pere Granados va assistir a l’acte de lliurament d’aquests guardons, on una de les institucions distingides va ser la Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona. El reconeixement va ser entregat per Ricard Checa, president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya i assessor de premsa de l’alcalde de Salou.

Aquesta vinculació entre Salou i l’ODHE es va reforçar el març passat, quan l’Ajuntament va anunciar que la gala dels Premis Catalejo de 2026 se celebrarà el pròxim 10 de desembre a Salou.

L’Observatori dels Drets Humans d’Espanya és una associació privada sense ànim de lucre que es finança a través d’aportacions privades i de la col·laboració amb institucions públiques i privades. Tot apunta que la visita dels representants de l’ODHE té més un caràcter protocol·lari que no pas d’avaluació real, atesa l’estreta relació entre l’entitat i el consistori salouenc. Vaja, que el nomenament de Salou com a Capital Espanyola dels Drets Humans aviat serà un fet. 

I si no, al temps.