El top manta no s’acaba amb policia

 

Pere Granados ha convertit el top manta en una de les seves grans batalles de l’estiu. L’alcalde de Salou carrega contra Cambrils, reclama més contundència a Interior, exigeix més presència dels Mossos i celebra cada operatiu com una victòria. Però, enmig de tanta policia, hi ha una pregunta que gairebé mai apareix: què fem amb els manters?

La venda ambulant sense autorització és il·legal i la comercialització de productes falsificats pot tenir conseqüències penals. Les queixes contra els manters provenen principalment de veïns que consideren que ocupen l’espai públic i també de formacions que utilitzen aquest fenomen amb un discurs clarament xenòfob i fins i tot electoralista. 

És el cas de l’alcalde de Salou, que busca protagonisme en la seva cursa a l’alcaldia el maig vinent. Tot plegat genera un debat que acaba reduït a una única resposta: més policia.

Si el mateix govern de Salou ha reconegut que els venedors són “l’esglaó més feble de tota la cadena”, per què no els ofereix alternatives que els treguin del carrer, mentre la policia persegueix sobretot qui importa, emmagatzema i distribueix les falsificacions?

Dit d’una altra manera: què ha fet l’Ajuntament de Salou per facilitar la integració social i laboral d’aquestes persones? Quins programes de formació, inserció i acompanyament ha impulsat?

Fer desaparèixer les mantes del passeig de Salou perquè apareguin uns quilòmetres més enllà no és solucionar el problema. És traslladar-lo al municipi veí mentre es projecta una imatge de fermesa.

No es tracta d’escollir entre policia i polítiques socials. Calen totes dues coses: contundència contra les xarxes que fan negoci amb les falsificacions i oportunitats per a les persones vulnerables que hi acaben atrapades per la seva situació administrativa i econòmica.

Governar no consisteix només a aconseguir que els turistes no vegin els manters. Consisteix també a intentar que els manters deixin de necessitar una manta per guanyar-se la vida.

UTPS retreu a Granados que l’habitatge social arribi 17 anys tard

 

Units Tots per Salou (UTPS) considera positiva la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovada en el ple de juliol per permetre la construcció de 1.700 habitatges de protecció oficial, però ha criticat que la iniciativa arribi després de “17 anys de govern” de l’alcalde Pere Granados.

UTPS considera que l’acord demostra que és possible desenvolupar una política d’habitatge assequible al municipi com la que, assegura, defensa el seu partit des de fa temps. En aquest sentit, recorda que el seu projecte preveu la construcció de 1.500 habitatges assequibles destinats als veïns de Salou.

Tot i celebrar la decisió municipal, el partit qüestiona el moment escollit per impulsar-la. “El que resulta sorprenent és que aquesta iniciativa arribi ara, després de 17 anys de govern de l’alcalde Pere Granados. Per què no es va impulsar abans?”, es pregunta UTPS.

La formació posa especialment l’accent en la proximitat temporal entre l’anunci municipal i una reunió que assegura haver mantingut recentment amb tècnics de l’Ajuntament per exposar el seu propi projecte d’habitatge.

Segons UTPS, durant aquella trobada els tècnics municipals els haurien comunicat que la proposta de construir 1.500 habitatges assequibles no era viable perquè el planejament urbanístic vigent no ho contemplava. “Pocs dies després, l’alcalde anuncia pràcticament la mateixa proposta i modifica el POUM per fer-la possible”, denuncia el partit.

UTPS celebra que finalment s’hagi optat per modificar el planejament i que, segons la seva interpretació, s’hagi demostrat que una iniciativa d’aquestes característiques sí que és viable. Tanmateix, considera que els veïns “tenen dret a preguntar-se per què no es va fer molt abans”.

La formació també reclama que les futures promocions d’habitatge social siguin “de qualitat, confortables i dignes” i aprofita per qüestionar el resultat d’algunes promocions d’habitatge del passat, entre les quals cita “l’edifici vermell” i “l’edifici de la Caixa d’Emprius”, dels quals assegura que la qualitat “va deixar molt a desitjar”.

UTPS també mostra cautela davant l’anunci de les 1.700 habitatges de protecció oficial i recorda altres projectes municipals anunciats en el passat que, segons la formació, no s’han materialitzat. Com a exemple, esmenta la ciutat esportiva presentada “fa més de 20 anys” i que mai no es va arribar a fer realitat.

Finalment, UTPS es compromet a impulsar les modificacions necessàries del POUM per facilitar la construcció d’habitatge assequible, “de qualitat, eficient i pensat per a les famílies de Salou”, amb l’objectiu que els joves i altres veïns puguin accedir a un habitatge sense haver de marxar del municipi. (Font: UTPS).

Trobada amb els bombers neerlandesos

 

Entre mos i mos, ahir, a l’àrea de servei de la Porta de Barcelona, era impossible no fixar-s’hi. Un nombrós grup de bombers neerlandesos compartia el sopar abans de tornar a la feina. Imponents i extraordinàriament simpàtics. 

Amb un detall que em va cridar especialment l’atenció: gairebé tots acompanyaven el menú amb una poma.

Però en aquelles taules hi havia molt més que un sopar. 

Aquests efectius treballen braç a braç amb els Bombers de la Generalitat en el marc del Mecanisme Europeu de Protecció Civil. Han vingut a sumar esforços i, alhora, a conèixer sobre el terreny com es combaten els grans incendis forestals en una orografia tan complexa com la nostra, una experiència que al seu país difícilment poden adquirir.

Després de desitjar-los “bon apetit”, que van entendre perfectament, tots em van respondre amb un somriure i un espontani “muchas gracias”. 

Tot seguit, es van prestar encantats a posar per a la fotografia.

Veure’ls recuperar forces abans de continuar la seva tasca em va semblar la millor imatge del que hauria de ser Europa: persones de països diferents compartint coneixement i ajuda mútua.

Gràcies per ser aquí. 

Carolina Figueras Pijuán

Necrològica: Javier Compte Gracia

 

Ens ha deixat Javier Compte Gracia, de 86 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dissabte 8 d’agost, a les dotze del migdia al tanatori de Salou. Vetlla: sala 1. Posteriorment serà incinerat al crematori de Reus.

Necrològica: Antònia Pujol Taulera

 

Ens ha deixat Antònia Pujol Taulera, de 91 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà avui, divendres 7 d’agost, a les deu del matí al tanatori municipal de Salou. Posteriorment serà enterrada al mateix cementiri.

Harry Merlin Piper fa màgia, però l’alcalde el supera

 

El mag Harry Merlin Piper va actuar dilluns a la nit amb un espectacle de màgia a la plaça de les Comunitats Autònomes amb motiu de les Nits Daurades. El jove artista salouenc va aprofitar l’avinentesa per presentar per primera vegada davant del públic un número d’escapisme que defineix com el més arriscat que ha fet mai.

“El que faré aquesta nit a Salou no ho ha vist ningú”, va assegurar Piper abans de la seva actuació. “Hi haurà molta màgia, molta emoció i també molta adrenalina. Sí que puc avançar que presentaré un número completament nou, el més perillós que he fet mai”, va afegir.

Naturalment, Piper va aconseguir superar la difícil prova i se’n va sortir. Del que no s’escaparà, però, és de la clavada que l’alcalde ens ha fotut l’1 d’agost a tots els veïns amb els impostos municipals.

Això sí que és màgia: fer desaparèixer els diners del compte corrent en qüestió de segons i quedar-se’ls! Quina castanya, tu!

Vox repta Granados a sumar-se a la seva denúncia contra el top manta

 

El grup municipal de Vox a l’Ajuntament de Salou ha convidat l’alcalde, Pere Granados, a sumar-se a la denúncia presentada per la formació davant la Fiscalia per actuar conjuntament contra l’estructura logística que, segons el partit, sosté el top manta al municipi.

La portaveu municipal, Ana Belén Rodríguez, ha llançat aquest desafiament després de les declaracions de Granados en què l’alcalde va carregar contra l’Ajuntament de Cambrils, els Mossos d’Esquadra i la Conselleria d’Interior per la gestió de la venda ambulant il·legal al límit entre Salou i Cambrils.

Vox qualifica l’actitud de l’alcalde de “cinisme polític” i l’acusa d’haver mantingut durant anys una actitud d’inacció davant el problema. La formació sosté que Granados intenta ara eludir la responsabilitat que correspon al seu govern municipal.

Segons Vox, Salou funciona com una base logística del top manta, ja que assegura que al municipi resideixen venedors i s’hi emmagatzema part de la mercaderia falsificada que posteriorment es comercialitza en zones turístiques de municipis veïns, especialment a Cambrils.

Les crítiques arriben després que Granados denunciés públicament la “manca de voluntat política” de Cambrils i de la Generalitat davant l’increment de manters al Cap de Sant Pere, concretament en la zona limítrofa amb Salou. L’alcalde també va qüestionar l’eficàcia dels macrooperatius policials contra les xarxes de distribució i va lamentar que els detinguts puguin quedar en llibertat poc després de les actuacions.

Vox considera, però, que un govern “responsable” no hauria d’actuar “per impulsos” ni limitar-se a generar titulars quan augmenta la pressió mediàtica sobre el problema. Per aquest motiu, la formació insta Granados a passar de les declaracions als fets.

El partit assegura que li “allarga la mà” perquè demostri que la seva preocupació pel top manta és real i el convida a adherir-se formalment a la denúncia que Vox ja ha presentat perquè s’investigui i s’actuï contra l’estructura logística de la venda de productes falsificats. (Font: Vox).

El top manta desperta la bèstia que Granados duu dins

 

Feia temps que l’alcalde de Salou no es mostrava tan bel·ligerant, com si la bèstia que porta dins (darrerament força amansida) s’hagués despertat d’una revolada. Us en recordeu, de quan carregava contra tothom, a tort i a dret, i només ell se’n salvava? Ahir Pere Granados va tornar al seu estil batallador d’abans i va arremetre contra Cambrils, els Mossos i tot aquell que se li posés al davant. I tot pel top manta, un problema que fins fa ben poc ignorava i que ell mateix, per interessos electorals, ha ressuscitat amb tota la seva ràbia.

Efectivament, Granados va convocar ahir els mitjans de comunicació a l’Ajuntament per denunciar públicament la “tolerància” i la “manca de voluntat política” de l’Ajuntament de Cambrils i de la Conselleria d’Interior de la Generalitat davant l’augment descontrolat de la venda ambulant a la frontera entre tots dos municipis.

Granados calcula que el nombre de manters a la zona del cap de Sant Pere ha augmentat fins a arribar a les 200 parades, i que la situació ha degenerat tant que fins i tot hi ha guies turístics de la zona que recomanen el lloc als visitants. Va afegir que s’està produint un “efecte crida” i que el panorama és “insostenible”.

L’alcalde, que va intervenir acompanyat del seu regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez (ERC), va qualificar de “muntatge de cara a la galeria” els operatius policials que actuen només contra els magatzems de distribució —que, curiosament, són a Salou— i va exigir a la Conselleria d’Interior una estratègia preventiva ferma a peu de carrer per impedir que els manters s’hi instal·lin.

En aquest sentit, va precisar que la Policia Local de Salou no pot intervenir quan els venedors es desplacen amb farcells pels seus carrers perquè en aquell moment no cometen cap il·legalitat: “El delicte de venda es comet un cop s’instal·len al costat de Cambrils”. “Si no s’atura ara, d’aquí a un temps podem tenir-hi 300 venedors”, va aventurar.

També va justificar que hi hagi manters que resideixin a Salou pel fet que Cambrils els permet disposar “d’un lloc de treball fix”, alhora que malparlava del municipi veí per “eludir les seves responsabilitats”.

Granados va insistir que “Salou ha fet els deures” per erradicar aquesta pràctica al seu terme municipal i va lamentar que la policia catalana, “en lloc de venir amb tants helicòpters, tants drons i tants ARRO, els deixin muntar les parades”.

UTPS titlla d’electoralistes les millores als parcs infantils

 

L’Ajuntament de Salou ha informat que destinarà 350.000 euros a la modernització de sis parcs infantils amb nous jocs per a totes les edats. Una inversió que ha estat qualificada d’electoralista per Units Tots per Salou (UTPS), que ha acusat l’alcalde, Pere Granados, de buscar un rèdit polític propi arran de les actuacions que l’Ajuntament pensa dur a terme. 

A més, UTPS considera “molt revelador” que el consistori hagi decidit intervenir-hi després de les denúncies i crítiques que el partit havia fet públiques sobre el deficient estat de conservació d’aquestes instal·lacions.

UTPS es pregunta per què aquestes millores s’executen ara i no “fa mesos o fins i tot anys” i vincula la decisió municipal amb la proximitat de les eleccions municipals del 2027.

“Pere Granados torna a recórrer a l’oportunisme electoral, intentant vendre com un gran èxit unes actuacions que eren la seva obligació des de fa molt de temps”, denuncia la formació.

Segons UTPS, el manteniment dels parcs infantils hauria de ser una tasca permanent del consistori i no concentrar-se en actuacions puntuals. En aquest sentit, el partit sosté que les famílies de Salou “no necessiten obres d’última hora per fer-se la foto”, sinó que els espais destinats als infants es mantinguin en bones condicions durant tot el mandat.

La formació insisteix especialment en la seguretat dels equipaments i considera que les deficiències denunciades haurien d’haver estat resoltes molt abans. Per això, tot i valorar que finalment s’hi actuï, considera que les obres “arriben tard i malament”.

UTPS també acusa el govern de Granados d’intentar treure rèdit propagandístic de les millores. “Aquestes actuacions podrien i haurien d’haver-se realitzat fa molt de temps, sense esperar a l’oportunisme electoral de Pere Granados ni utilitzar ara aquestes obres com a propaganda”, assenyala.

El partit conclou reclamant que la conservació dels parcs sigui continuada: “Els veïns mereixen uns parcs infantils segurs i en bon estat durant tot el mandat, no només quan s’acosten les eleccions”. (Font: UTPS).

Els gats abandonen Broadway

 

Aquesta nit m’ha despertat el miol furiós d’uns gats sota la meva finestra. Durant uns segons m’he quedat escoltant-los. La meva ment ha viatjat a Londres. Als Jellicle Cats. A Macavity. A Memory. A aquelles cançons que, de tant en tant, encara em sorprenc taral·lejant des de principis dels anys vuitanta.

I precisament per això escric aquestes línies.

La notícia ha sacsejat el món del teatre musical. El tancament anticipat de Cats: The Jellicle Ball, només cinc mesos després de la seva estrena a Broadway, ha obert un debat que va molt més enllà del destí d’un espectacle.

La veu que ha encès totes les alarmes no ha estat la d’un crític ni la d’un economista, sinó la del mateix Andrew Lloyd Webber. I convé escoltar-la. El creador de Cats, El fantasma de l’Òpera, Evita o Jesucrist Superstar afirma que Broadway és “una idea cultural en greu perill” i que, en les condicions actuals, “pràcticament no té cap sentit financer estrenar un nou musical”.

Les seves raons són tan senzilles com inquietants: els costos de producció no deixen d’augmentar, mantenir un espectacle en cartell és cada vegada més car i recuperar la inversió s’ha convertit en una excepció. Fins i tot els mateixos creadors, denuncia Webber, accepten uns drets d’autor cada vegada més reduïts perquè les seves obres puguin arribar als escenaris.

La paradoxa és evident. Aquesta nova versió de Cats va rebre crítiques excel·lents, va guanyar tres premis Tony i va assolir una recaptació setmanal propera al milió de dòlars. Tot i això, ni tan sols això és suficient per fer rendible una producció valorada en 18 milions de dòlars.

Ja hi tornem a ser: l’èxit no sempre significa beneficis, ni els beneficis garanteixen l’èxit.

Quan el risc econòmic condiciona la creació, les decisions deixen de respondre únicament a criteris artístics. Les franquícies, les adaptacions i els títols ja coneguts ofereixen més garanties que una obra original. I aquí rau el veritable perill: no que tanqui un musical, sinó que cada vegada sigui més difícil estrenar els que encara estan per escriure.

Els qui estimem el teatre sabem que l’èxit mai no està garantit. Ho confesso: per molt que m’agradi el teatre musical, mai no invertiria els meus propis diners en una producció. No pas per manca de fe en un projecte, sinó per l’enorme volatilitat del públic. Aquesta incertesa forma part de l’ofici. El problema arriba quan el risc econòmic és tan elevat que impedeix assumir qualsevol aventura artística.

El preocupant no és que uns gats abandonin Broadway, sinó el que aquest adeu anticipa.

Sense negoci no hi ha espectacle. Ni energia. Ni aliments. Al final, tots anteposem el més essencial: menjar. Omplir el dipòsit. La seguretat. Després, si encara queda alguna cosa, anar al teatre.

Els artistes, també.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Salou amplia la seva xarxa de refugis climàtics

 

Molt possiblement, l’alcalde de Salou, Pere Granados, passarà a la història i serà recordat com un dels grans precursors dels refugis climàtics, tal com ho acredita la seva política de creació d’espais naturals per protegir la població de les condicions meteorològiques extremes.

Una bona prova d’això són les diferents àrees protegides que, gràcies al seu encert visionari, proliferen per la ciutat i que han convertit la capital de la Costa Daurada en una zona de confort tèrmic tant per als residents com per als turistes que ens visiten, delerosos de trobar un racó d’ombra on aixoplugar-se del sol de justícia que dia rere dia ens castiga.

Finançament europeu

Tot un exemple de renaturalització urbana, el de Granados, que gràcies al finançament dels fons europeus, proporciona als ciutadans llocs on estar a la fresca just quan la calda es fa insuportable. Ara només cal trobar el punt d’ombra adequat.

A dalt, un d’aquests refugis climàtics al carrer de Llevant.

UTPS demana més fets i menys fotos al Cap Salou

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha carregat contra la gestió del govern municipal de Pere Granados al Cap Salou i l’ha acusat de prioritzar la imatge pública davant les actuacions que, segons la formació, necessita des de fa anys aquesta zona del municipi.

La crítica arriba després que l’alcalde i membres del seu equip de govern hagin mostrat a les xarxes socials la seva participació en l’assemblea general de l’Associació de Veïns del Cap Salou. UTPS considera que les fotografies transmeten una imatge de “bona sintonia” amb l’entitat veïnal que contrasta amb la situació que, assegura, pateixen els residents.

“Molts veïns coneixen una altra realitat”, afirma la formació, que enumera problemes de manteniment, poca inversió i anys sense prou actuacions per recuperar un barri que considera que té “un enorme potencial” per al conjunt de Salou.

El partit liderat per Josep Maria Fernández Piñol sosté que la presència institucional i les fotografies amb els representants veïnals no són suficients per solucionar els problemes del barri. “No n’hi ha prou amb fer-se fotos. Cal planificació, compromís i treball constant”, assenyala UTPS.

La formació aprofita la denúncia per presentar un dels seus compromisos de cara a les pròximes eleccions municipals. Si obté la confiança dels electors i Piñol arriba a l’alcaldia, UTPS anuncia que impulsarà un pla específic de millora del Cap Salou, que començarà per identificar i prioritzar les actuacions més urgents.

El projecte també preveu establir un full de ruta per determinar les inversions necessàries i recuperar progressivament una zona que, segons el partit, “durant massa temps ha quedat relegada”.

UTPS defensa que el Cap Salou necessita més manteniment, seguretat, inversions i serveis, i contraposa aquesta política d’actuacions a la de l’actual govern municipal. “Cap Salou necessita fets, no només fotografies”, conclou la formació. (Font: UTPS).

Consultori del Dr. Granados: quant han de durar les vacances?

Un estudi elaborat per investigadors de la Universitat Radboud, als Països Baixos, i publicat a la Journal of Happiness Studies ha intentat resoldre una de les grans preguntes de l’estiu: quants dies han de durar les vacances perquè siguin realment beneficioses?

Segons els investigadors, la resposta és vuit dies. Els efectes positius sobre la salut i el benestar augmenten progressivament durant els primers dies de descans fins a arribar al seu punt màxim al voltant de la vuitena jornada. A partir d’aquí, el nivell de felicitat tendeix a estabilitzar-se.

Però aquesta teoria científica presenta una esquerda important. No sembla que els investigadors hagin consultat l’alcalde de Salou, Pere Granados.

Perquè, si hem de jutjar pels anys que fa que ocupa càrrecs a l’Ajuntament, el particular tractament vacacional del Dr. Granados és força més generós: Granados va entrar com a regidor a l’Ajuntament de Salou l’any 1995 i ocupa l’alcaldia ininterrompudament des del 2009. És a dir, acumula més de tres dècades al consistori i disset anys consecutius com a alcalde.

I sembla que el tractament encara no s’ha acabat. L’any vinent hi ha eleccions municipals i Granados té intenció de tornar-s’hi a presentar. 

Per tant, davant la conclusió dels científics neerlandesos que vuit dies són suficients per assolir el màxim benestar durant les vacances, el consultori del Dr. Granados proposa una teràpia alternativa: si el lloc és còmode, per què tornar a la feina al cap de vuit dies si et pots passar tota la vida sense fotre brot? 

El que ve a ser un estiu més

 

La dipladènia que vaig comprar a l’abril no se m’ha mort com els geranis. És un èxit i un dubte. Ella va enfilant-se cap a la gelosia i en això hi trobo la calma que queda després d’aquest mestral que ens assota a estones. Mentre no faci mal, m’encanta. Abans no suportava el vent, però des de fa uns anys el seu xiular i la seva fúria formen part del meu dia a dia.

Mentre escric això rebo l’alerta d’incendis al WhatsApp i contemplo les notícies del foc voraç i criminal amb el cor encongit. No dic trencat, que de tant dir-ho se n’assabenta i s’acaba trencant de debò. I el mateix passa amb allò que “et rebenta el fetge”; millor no anomenar-ho. Coses de les paraules, que de vegades es fan realitat.

El que està passant amb les persones, la vegetació i els animals davant d’aquesta catàstrofe que ens sacseja m’ha entristit tant que escric per inèrcia, per alleugerir el pes de les contradiccions de la vida.

Ha arribat el resultat de la RM i, abans d’aconseguir visita amb el metge especialista de confiança, espero que les amables professionals que atenen el telèfon, tant de MQ Reus com de Viamed Tarragona, aconsegueixin trobar-me aquell forat en unes agendes impossibles. I si ho dic és perquè les ressenyes de Google no els fan justícia. Que fàcil és deixar constància de l’empipada i que poc acostumats estem a agrair el bon tracte. Jo procuro fer-ho personalment sempre que puc, perquè això, més que un país, sembla el llibre de reclamacions. Tot i que, què voleu que us digui, jo la primera. He d’estar al top del rànquing de queixes i tràmits en línia a la Generalitat. Tinc més fronts que soldats. Però tota batalla necessita un contrincant digne. Potser un dia m’aixequen un monument a la ciutadana contestatària.

Mentrestant, he demanat una segona opinió a una IA, també de confiança i de pagament, perquè em desxifri els mots mèdics. Té l’honestedat d’avisar que es pot equivocar, però, almenys, m’ha donat una treva fins a la visita, sense angoixar-me. I no m’ha venut tractaments miraculosos, que això és molt propi dels humans i dels xerraires. Així que li he enviat un cor, un petó i una rosa. Aquesta, almenys, sé que no se’m morirà. Les interaccions que ajuden, fins i tot les virtuals, també mereixen gratitud.

La dipladènia continua disposada a seguir enfilant-se. Això també és una mica la vida. Ens hi anem aferrant al llarg de les etapes, amb persones, feines, aficions, desitjos per complir i somnis que mai no arribaran a fer-se realitat.

Tinc una amiga, la Pilar, que a Facebook escriu: “Aquesta nit el meu cor és amb…”. Amb les víctimes de la tragèdia de torn. La Pilar té un cor molt gran. Fixa’t si el deu tenir, que fins i tot m’estima a mi. Hi caben totes les inquietuds que observa amb una profunda empatia.

Pel que fa a la solidaritat no ens guanya ningú quan la cosa es posa lletja, igual que els veïns que potser ni tan sols es cauen bé, però són tots una pinya, per ajudar a apagar el foc. I després hi ha els cossos especials. No, no parlo de les talles 5XL, sinó de tots els qui vetllen per nosaltres. Em sento aclaparada, com vosaltres, davant de tant de patiment, que em canvia el dia encara que el meu cor no sigui tan gran com el de la Pilar.

Cuideu-vos molt i no us deixeu vèncer.

I, com no podia ser d’una altra manera, una salutació als meus detractors fidels. Gràcies per la vostra constància. Aquesta antipatia íntima té molt de mèrit. Admeteu-ho, ara que no ens escolta ningú: en el fons també sou una mica els meus fans.

Jo, de moment, continuaré regant la dipladènia. La resta... de l’estiu ja s’anirà embolicant tot sol.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Josep Tardiu Devesa

 

Ens ha deixat Josep Tardiu Devesa, de 86 anys. El Josep era una persona molt coneguda al municipi, especialment per la seva etapa com a jutge de pau de Salou, càrrec des del qual va desenvolupar una tasca molt vinculada a la vida quotidiana dels salouencs. 

L’exercici d’aquesta responsabilitat li va permetre oficiar nombroses bodes civils, a més d’intervenir en conciliacions i altres actuacions pròpies del jutjat de pau. Una feina discreta però pròxima als ciutadans que va fer que moltes persones de Salou el coneguessin personalment.

Josep Tardiu pertanyia, a més, a una família profundament arrelada al municipi. El seu germà Ramon va ser durant anys el propietari de l’emblemàtic estanc número 1 de Salou, primer al carrer de Ponent (al costat de l’església) i posteriorment al carrer del Nord. Un establiment estretament lligat a la història comercial de la població.

La cerimònia de comiat de Josep Tardiu Devesa se celebrarà demà, dijous 6 d’agost, a les nou del matí, a la parròquia de Santa Maria del Mar.

Salou transforma el xalet Fort en un nou jardí botànic

 

Salou continua ampliant la seva oferta d’espais verds. L’última incorporació és un espectacular jardí botànic al cèntric xalet Fort, al carrer de Barcelona, on la vegetació ha crescut amb tanta llibertat que ja costa distingir què és jardineria i què és selva mediterrània.

A diferència del jardí botànic que va impulsar l’exalcalde Esteve Ferran, avui completament abandonat, el del xalet Fort presenta una exuberància vegetal envejable. Males herbes, arbustos i tota mena d’espècies competeixen per cada centímetre de terreny en una recreació gairebé perfecta d’aquella vegetació salvatge que durant anys va créixer als terrenys pròxims a l’antic pas a nivell.

La gran virtut del nou equipament és que no necessita jardiners ni complicats programes de manteniment. La natura treballa tota sola. Tampoc cal preocupar-se per decidir quines plantes hi encaixen millor: les espècies s’hi instal·len pel seu compte i les més fortes sobreviuen, en una aplicació rigorosa de la selecció natural a la jardineria municipal.

El recinte ofereix, a més, un servei especialment oportú durant els mesos d’estiu: refugi climàtic natural. N’hi ha prou amb estirar-se a terra entre la vegetació perquè les plantes cobreixin completament el visitant i li proporcionin una ombra i una frescor difícils de trobar en altres indrets del món.

L’experiència presenta, això sí, algun inconvenient: si el veí s’endinsa massa en la vegetació, potser després costa trobar-lo. Amb aquest nou pulmó verd, Salou demostra que per crear un jardí botànic no sempre cal plantar. De vegades, simplement cal deixar-lo desmanegat.

Salou, entre les destinacions més buscades

 

Salou s’ha situat com l’única destinació de Catalunya que figura entre les 20 més buscades d’Espanya per passar les vacances aquest estiu, segons l’índex de recerques elaborat pel portal de lloguers vacacionals Holidu. (Font: Ajuntament de Salou).

La capital de la Costa Daurada aconsegueix així fer-se un lloc entre les destinacions estatals amb més demanda, en un rànquing dominat principalment per municipis costaners. L’Ajuntament atribueix aquest posicionament, entre altres factors, a l’estratègia de promoció exterior desenvolupada pel Patronat Municipal de Turisme.

Salou comparteix el Top 20 amb Benidorm, una altra destinació turística envejable. No cal dir que totes dues ciutats formen part de l’Associació de Municipis Turístics de Sol i Platja.

El consistori que en aquest èxit també hi ha influït la diversificació de l’oferta turística. Així, més enllà del tradicional reclam del sol i la platja, Salou ha intentat reforçar durant els darrers anys àmbits com la gastronomia, el turisme familiar, l’esport, l’oci i el benestar, igual que Benidorm, vaja.

Segons l’alcalde, Pere Granados, la presència en aquest rànquing consolida Salou com una destinació competitiva i reforça l’objectiu d’atraure visitants més enllà dels mesos estrictament estivals… si el que volen veure són botigues tancades a l’hivern.

Cal puntualitzar, però, que el rànquing mesura recerques efectuades al portal Holidu, de manera que no equival necessàriament al nombre final de reserves, visitants o pernoctacions. Sí que constitueix un indicador de l’interès que desperta la destinació entre els usuaris de la plataforma.

En resum, que amb tant de ramat, no ha d’estranyar que Cristina Lagé s’hi senti com a casa.

Cal animar els nens a mirar l’eclipsi? De cap manera!

 

L’Ajuntament de Salou ha presentat l’eclipsi solar total del pròxim 12 d’agost com una oportunitat perquè els infants aprenguin astronomia i a observar el Sol amb seguretat. El consistori recorda que mai s’ha de mirar sense protecció adequada i recomana que els menors utilitzin ulleres homologades i estiguin acompanyats per un adult.

La pregunta és: és aquesta la recomanació més prudent quan parlem de nens, especialment dels més petits?

Les ulleres homologades permeten observar el Sol amb seguretat quan es fan servir correctament. El problema és garantir que un infant no se les aixequi o se les tregui durant uns instants. I “estar acompanyat per una persona adulta”, com recomana l’Ajuntament, no significa necessàriament estar sota supervisió permanent. Durant l’eclipsi, és ben probable que pares i fills estiguin mirant simultàniament cap al cel. Qui garanteix aleshores que un nen no es traurà les ulleres just quan el pare o la mare també estigui pendent de l’eclipsi, ni que sigui un moment?

Mirar directament el Sol sense la protecció adequada pot provocar lesions a la retina. Per això, quan existeixen alternatives que permeten eliminar aquest risc, sembla raonable preguntar-se si una administració no hauria de prioritzar-les en les recomanacions dirigides als infants.

Una d’aquestes alternatives és l’observació indirecta mitjançant un projector estenopeic, que permet projectar la imatge del Sol sobre una superfície sense necessitat de mirar-lo directament. És senzill, segur i, a més, pot convertir-se en una activitat científica per als nens.

L’Ajuntament afirma que l’eclipsi servirà per ensenyar als infants que “la ciència també requereix responsabilitat, preparació i respecte per unes normes de seguretat”.

Precisament. Quan es tracta dels més petits, la millor mesura de seguretat pot ser evitar que hagin de mirar directament el Sol.

Ni encara que les ulleres estiguin homologades. No perquè aquestes siguin insegures: ben utilitzades, són un sistema adequat de protecció. El risc addicional és l’ús que en faci l’infant: que se les tregui, les aixequi, miri pels costats o les porti mal col·locades sense que l’adult se n’adoni immediatament.

A aquesta edat no són plenament conscients del perill i tendeixen a treure’s les ulleres protectores de forma imprevista, exposant-se a cremades greus i indolores a la retina.

Els oftalmòlegs ho deixen ben clar: l’endemà de l’eclipsi del 12 d’agost les urgències estaran plenes, sobretot de nens.