Dones de Salou: Dolores Bigorra Canaldas

 

Dolores Bigorra Canaldas va ser una altra de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel Joan Sardiña el passat 6 de març al Casal de les Dones. La imatge data d’entre les dècades de 1920 i 1930, i permet recuperar la figura d’una dona vinculada a un ofici avui desaparegut però clau en la seguretat ferroviària.

Bigorra va exercir com a guardabarreres en un pas a nivell, una feina que durant dècades va recaure majoritàriament en dones, fins a l’últim quart del segle XX. Era àvia de Magda Ribas i besàvia del Mario, la Cati i la Carol Ródenas, i es va casar amb Àngel Salceda Vallverdú, dedicat a la pagesia.

Regular el trànsit ferroviari

La seva tasca consistia principalment a regular el trànsit per evitar accidents, així com vetllar per l’estat de la via. Això implicava comprovar que no hi hagués obstacles (com pedres o altres objectes) que poguessin provocar descarrilaments. A més, aquestes dones també cuidaven l’entorn immediat del pas a nivell, sovint mantenint plantes i flors al voltant de la caseta.

En el cas concret del pas a nivell del carrer Barcelona, una de les feines habituals era netejar el pas de roda de la barrera, ja que la presència de pedres podia dificultar-ne el tancament. El sistema era manual i funcionava mitjançant una maneta o corriola.

Jornades de 12 i 14 hores

Altres passos a nivell, però, eren més rudimentaris i es limitaven a una cadena amb un disc metàl·lic rodó de color vermell com a senyalització. Les jornades laborals podien arribar a les dotze o catorze hores diàries, segons va explicar Joan Sardiña durant la conferència.

El testimoni de Dolores Bigorra Canaldas exemplifica el paper sovint invisibilitzat de moltes dones que, amb dedicació i responsabilitat, van contribuir al funcionament i la seguretat de les infraestructures del municipi.

El bluf de la Capital de la Cultura Catalana

 

El 26 de setembre de 2024 es va anunciar que Salou ostentaria el títol de Capital de la Cultura Catalana durant el 2025. Després de conèixer-se la notícia, l’alcalde, Pere Granados, no va escatimar en pompa i va anunciar una inversió de 450.000 euros per donar lluentor a un reconeixement que es presentava com a històric per al municipi.

El 19 de març de 2025, el Teatre Auditori va acollir l’acte oficial de presentació de tan contradictori nomenament (la defensa del català no és precisament una de les prioritats de Granados) en una celebració carregada de simbolisme i orgull institucional. El missatge era clar: Salou volia reivindicar-se com a referent cultural i projectar una imatge de centralitat dins del panorama català. Sobre el paper, tot molt maco.

No hi ha relleu

Tanmateix, amb el pas del temps, el balanç genera interrogants. Què n’ha quedat realment d’aquella capitalitat? Per a què va servir? Doncs per ben poca cosa més enllà d’un excés d’autobombo per a segons qui. 

A més, el fet que encara no s’hagi comunicat quin municipi assumirà la Capital de la Cultura Catalana el 2026 reforça la idea que ens trobem davant d’un projecte fallit. Un símptoma evident que l’organització de Xavier Tudela ha fet figa i té ben poca credibilitat.

En resum, que el que havia de ser una oportunitat per reforçar el teixit cultural local i situar Salou en el mapa cultural de Catalunya sembla haver acabat en xiringuito.

Els treballadors municipals estudien portar Klein als tribunals

 

Els treballadors de l’Ajuntament de Cambrils es van concentrar divendres passat al saló de plens del consistori per protestar pel que consideren una “falta d’avenços” en les negociacions amb el govern local per millorar les seves condicions laborals. La Junta de Personal i el Comitè d’Empresa han anunciat la seva intenció de portar els responsables municipals als tribunals per “l’incompliment manifest i flagrant” dels acords de mediació assolits el desembre del 2025, que van permetre desconvocar la vaga de personal.

Segons els representants dels treballadors, aquest incompliment ha estat el detonant de la represa de les mobilitzacions. Durant el ple, els empleats van exhibir pancartes amb missatges com “SOS”, “Dignitat laboral: un dret, no un privilegi” i “Ja n’hi ha prou!”, alhora que xiulaven l’equip de govern.

Situació de col·lapse

La concentració ha estat la primera des que l’alcalde, Oliver Klein, va assumir les competències de Recursos Humans, fins al febrer en mans de la regidora del seu partit (NMC) Mar España.

La Junta de Personal i el Comitè d’Empresa denuncien un “col·lapse total de l’organització” i enumeren diversos greuges. Com ara que a finals de mes s’havien d’abonar triennis, productivitats pendents i gratificacions que encara no s’han fet efectives; també assenyalen la manca de regularització dels complements de destinació de tota la Relació de Llocs de Treball i el retard en la incorporació del nou cap de Recursos Humans.

A més, alerten que els diferents departaments municipals es troben saturats i que encara no hi ha cap previsió sobre el pagament dels endarreriments corresponents a l’increment salarial del 2,5% dels funcionaris, aprovat amb caràcter retroactiu per al 2025. (Font: Diari de Tarragona).

Necrològica: Marta Vallvé Castellà

 

Ens ha deixat Marta Vallvé Castellà, de 92 anys. 

La Marta va regentar una peixeteria a la Rambla (Peixos Llombart). La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dilluns 23 de març, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca. 

Dones de Salou: l’Antonieta, la Carme, la Pepita, la Vicenta i la Paquita

 

La foto de dalt és dels anys trenta, gairebé centenària. N’és una altra de les exhibides durant xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, que el Joan Sardiña va oferir el passat 6 de març al Casal de les Dones. La imatge mostra un grup de tretze dones de diferents edats en el que probablement és el carrer Barcelona.

Entre les protagonistes de la instantània hi ha l’Antonieta Sardiña, la Carme Guijarro, la Pepita Nogués, la Vicenta García i la Paquita Gascó, dones que representen una part essencial de la memòria col·lectiva del municipi.

Qui és qui

L’Antonieta Sardiña es va casar amb Francisco Expósito, carrabiner. Per la seva banda, la Carme Guijarro va unir la seva vida amb Salvador Durán, mecànic d’aviació —concretament dels avions Mosca als aeròdroms de Reus i de la Vilallonga del Camp durant la part final de la Guerra Civil—, també va ser president del club de futbol, membre de la comissió gestora després de la segregació de Salou i oncle del Joan Sardiña.

La Pepita Nogués es va casar amb Juan Leal, guàrdia civil destinat a Salou, amb qui va tenir dos fills, Ramon i Pilar. La Vicenta García era tieta de Maria Mercè García, esposa de Fernando Val.

Pel que fa a la Paquita Gascó, germana de la Pepita, va ser pionera a obrir la primera perruqueria de dones a Salou. Posteriorment, la seva germana també s’hi va incorporar.

Aquestes imatges esdevenen un valuós testimoni d’una època anterior al desenvolupament turístic del municipi i representen un llegat imprescindible per preservar la memòria històrica i social de Salou per a les noves generacions.

Les excavadores arrasen part del bosc del Mirador per a nous hotels

 

Les excavadores han irromput aquesta setmana en un dels boscos del Mirador de Salou per obrir camí amb vista a la construcció de tres hotels en terrenys del camp de golf Infinitum, propietat de CriteriaCaixa. Segons els veïns, l’actuació es durà a terme a tocar del que queda de la Torre del Telègraf, actualment en estat de ruïna gairebé total.

L’entrada de la maquinària pesant, que ja ha arrasat part de la vegetació, ha provocat preocupació entre els veïns de la urbanització. Segons diverses fonts, les excavadores van accedir-hi dijous passat a través de la rotonda situada al final de l’avinguda del Mirador.

Està previst que la Policia Local instal·li senyalització per restringir el pas a l’àmbit afectat, amb l’objectiu de facilitar l’accés dels camions i la continuïtat dels treballs.

Aquesta desforestació en un dels pocs espais boscosos que queden a Salou s’afegeix a altres actuacions que Infinitum està portant a terme en zones properes a la platja Llarga i en àrees més interiors. 

En aquests punts, el moviment de terres és molt més intens i es preveu la construcció de desenes d’habitatges de luxe.

Necrològica: Carlos María Jiménez Alonso

 

Ens ha deixat Carlos María Jiménez Alonso, de 49 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dilluns 23 de març, a dos quarts de deu del matí al cementiri de Vila-seca.

Necrològica: Esteve Salvadó Llorens

 

Ens ha deixat Esteve Salvadó Llorens, de 88 anys. 

L’Esteve i la seva família tenien un mas al final del carrer Ciutat de Reus de Salou i eren família de la fonda Salvadó de Vila-seca, un establiment històric situat al cor del municipi que data del 1940 i que es troba a tocar de la parròquia de Sant Esteve.

La vetlla i el comiat de l’Esteve, un home molt conegut i afable, van tenir lloc ahir, dissabte 21 de març, al tanatori municipal de Salou.

Vila-seca supera Salou com a municipi més feliç de Catalunya

 

Vila-seca és el municipi més feliç de Catalunya, segons el Spain Happy Index 2026, amb una puntuació de 89,21 sobre 100. El podi el completen Salou, en segona posició amb 88,94 punts, i Tarragona, tercera amb 88,70.

El rànquing també situa altres municipis del Camp de Tarragona entre els més ben valorats, com Torredembarra, en cinquena posició amb 87,30 punts, i Altafulla, sisena amb 87,28.

Amb aquests resultats, Vila-seca desbanca Salou en un títol al qual l’alcalde d’aquest municipi, Pere Granados, havia donat una gran rellevància, fins al punt de convertir-lo en un element promocional en fires turístiques i festes, malgrat que l’any passat ja no ostentava aquesta distinció.

Sol i bons serveis

Segons l’estudi, Vila-seca destaca per combinar més de tres-cents dies de sol a l’any, temperatures suaus i una bona connexió amb serveis i infraestructures, els principals paràmetres analitzats en aquest índex, patrocinat per la immobiliària Sonneil, una de les principals operadores de la Costa Blanca.

El patró de Vila-seca és molt similar al de Salou, que a aquestes condicions climàtiques hi afegeix una àmplia oferta turística, de serveis i borratxera que sempre alegren el dia i ajuden a entendre la seva posició destacada en el rànquing. (Font: Diari de Tarragona).

Miren Eskarne, nova secretària d’organització del PSC de Salou

 

Miren Eskarne va ser escollida ahir nova secretària d’organització del PSC de Salou en substitució de Manel Mera, que va dimitir del càrrec dimarts passat al·legant profundes discrepàncies amb la direcció del partit de cara a les eleccions municipals de l’any vinent.

Eskarne era una de les dues candidates amb més opcions per assumir la responsabilitat (l’altre era Luis Corral). Procedent de Ciutadans, va ser regidora de la formació taronja l’any 2016 en substitució de Marta Cortés. Després de la desfeta de Cs, va fer el salt al PSC, on actualment formava part de l’executiva local.

La nova secretària d’organització va ser proposada pel primer secretari del PSC de Salou, Yeray Moreno, i va comptar amb el suport de l’executiva. La seva designació va ser ratificada per la militància en una assemblea en què també es van sentir crítiques cap a la direcció local pel seu suport incondicional a Pere Granados (FUPS), alcalde del municipi i més que possible candidat de la coalició Sumem per Salou-PSC en els comicis de l’any que ve.

Control absolut de Yeray i Granados

El nomenament d’Eskarne reforça la posició de Yeray Moreno, actual primer tinent d’alcalde, que consolida el seu control intern i allunya els sectors crítics dels principals càrrecs del partit. Moreno és també el principal defensor de reeditar el pacte amb Granados, que previsiblement tornarà a situar persones del seu entorn en llocs destacats de la llista electoral.

Precisament, la previsió d’incorporar Marc Montagut i la seva parella, Mar Giné, tots dos d’Ara Pacte Local (plataforma municipalista del PDECat), va ser el detonant de la dimissió de Manel Mera.

Necrològica: Sebastián Burgos Osella

 

Ens ha deixat Sebastián Burgos Osella, de 48 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà avui, dissabte 21 de març, al tanatori de Tarragona, segons ha informat la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca.

Necrològica: Encarnación López Martínez

 

Ens ha deixat Encarnación López Martínez, de 84 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dissabte 21 de març, a les onze del matí a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Dones de Salou: Brígida Gesalí Rosell

 

Brígida Gesalí Rosell (1875-1950) és considerada la fundadora de la primera carnisseria del municipi. Segons va explicar Joan Sardiña durant la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, celebrada el passat 6 de març al Casal de les Dones, Gesalí va inaugurar l’establiment el 3 d’agost de 1922.

La Brígida va tenir tres fills: la Maria Tost i Gesalí, el Ramon i la Magdalena, i va posar les bases d’un negoci familiar que tindria continuïtat durant dècades. L’any 1949, la seva filla Magdalena i el seu marit, Anton Bertran, es van posar al capdavant de la carnisseria, consolidant-ne l’activitat.

Trasllat al carrer dels Pins

Anys més tard, el 1963, l’establiment va deixar el seu emplaçament original al carrer Barcelona per traslladar-se al primer mercat municipal de Salou, situat al carrer dels Pins, en un moment de creixement i transformació del municipi.

El relleu generacional va continuar amb la seva filla Antonieta i el seu gendre Josep Semeli, que van assumir el negoci amb l’ajuda de Javier Arguedas, qui amb el temps acabaria obrint la coneguda carnisseria Javi al carrer Barcelona.

Durant la xerrada, Sardiña també va recordar les particularitats dels primers anys del comerç: a l’estiu, la carn s’embolicava amb pàmpols de vinya per conservar-la millor, mentre que a l’hivern les clientes havien de portar un plat de casa per endur-se el producte.

La fotografia de dalt, datada el 1923, pertany a l’Antonieta Bertran i constitueix un valuós testimoni gràfic dels inicis d’aquest negoci emblemàtic i del paper fonamental de les dones en la història quotidiana de Salou.

Un jardí anomenat Salou

 

L’Ajuntament de Salou preveu la plantació de prop de 3.800 noves plantes en onze punts del litoral, especialment a la zona del cap de Salou, amb l’objectiu de “reforçar la biodiversitat, incrementar l’ombra natural i crear entorns més agradables tant per a la ciutadania com per als visitants”.

L’alcalde, Pere Granados, ha destacat que amb aquesta actuació s’incrementa “encara molt més el ric patrimoni natural”, alhora que es preserva “la bellesa paisatgística” del municipi. (Font: Ajuntament de Salou).

Encara en volen més, de plantes? Que no en tenen prou?

Salou acollirà els premis Catalejo

 

Salou serà l’escenari, el pròxim 10 de desembre, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, de l’acte de lliurament dels premis Catalejo que atorga l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya. (Font: Ajuntament de Salou).

L’anunci es va fer dijous passat a Madrid durant una trobada amb diversos membres de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya, en la qual també va participar el president de la Reial Acadèmia de la Diplomàcia d’Espanya, Santiago Velo, vinculat a la Falange.

Val a dir que el president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya és Ricard Checa, director de Comunicació i Premsa de l’Ajuntament de Salou i periodista estretament vinculat a l’alcalde, Pere Granados, càrrec pel qual percep 53.000 euros anuals.

Càsting a Salou per a una pel·lícula britànica ambientada als anys 60

 

Agencia Penélope ha obert un procés de selecció a Salou i localitats del voltant per participar en el rodatge d’una pel·lícula britànica ambientada als anys seixanta.

Segons ha informat l’agència, el càsting s’adreça a noies d’entre 18 i 35 anys, de qualsevol nacionalitat, per fer tasques de figuració. Entre els requisits, s’especifica que les candidates hauran d’aparèixer en escenes de platja, per la qual cosa serà necessari portar biquini o banyador, a més de no tenir tatuatges visibles.

El 8 de juny

El rodatge està previst per al pròxim 8 de juny, de manera que es requereix disponibilitat en aquesta data. L’oferta s’adreça tant a persones amb experiència prèvia com a aquelles que vulguin iniciar-se en el sector audiovisual.

Les interessades hauran d’inscriure’s prèviament a través del web de l’agència, on es gestionen els perfils i la selecció de candidats.

L’organització destaca que la feina és remunerada i que les participants seran donades d’alta a la Seguretat Social, complint amb la normativa laboral vigent. (Font: Diari de Tarragona).

En el supòsit que necessitin un figurant que es cregui expert en turisme, segur que ja saben a qui trucar.

Granados ordena exterminar tota la colònia de coloms de Salou

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha signat un decret que insta els ciutadans a posar fi a la presència de coloms al municipi per tots els mitjans possibles. La decisió s’ha pres després d’un episodi que, segons fonts municipals, “ha fet saltar totes les alarmes”. Ahir, a Madrid, una d’aquestes aus va deixar la seva emprempta damunt el cap de l’alcalde de la capital espanyola, José Luis Martínez-Almeida, amb qui Granados manté una cordial relació. 

“Embruten el terra, les estàtues, jo que tant me’n mereixo una! Te les trobes per tot arreu, són com una plaga, i a sobre la gent els dona de menjar. Això s’ha d’acabar, faig una crida a la ciutadania a la responsabilitat col·lectiva”, ha declarat Granados, visiblement preocupat per la possibilitat de patir un atac similar en territori salouenc.

Patrulles ciutadanes

El decret preveu “mesures contundents” per erradicar els coloms, com ara la retirada sistemàtica de qualsevol resta de menjar a la via pública (la qual cosa contribuirà també a la neteja de Salou), la instal·lació de sistemes dissuasius als edificis (per exemple, fotos de l’alcalde amb mala bava) i, fins i tot, la creació d’una brigada específica de vigilància anticoloms que patrullarà places i passejos amb prismàtics i actitud vigilant.

A més, el text insta la ciutadania a “no confraternitzar amb l’enemic”, evitant alimentar aquestes aus sota amenaça de sancions que podrien anar des d’una multa fins a l’obligació de netejar estàtues públiques durant un cap de setmana.

Més respecte al cèsar

Fonts de l’Ajuntament no descarten tampoc accions “pedagògiques”, com xerrades informatives per conscienciar la població que els coloms no formen part del sentiment de pertinença o la difusió de fulletons amb el lema Menys pa, més respecte al cèsar.

Alguns veïns observen la situació amb estupor. “Si aconsegueixen fer fora els coloms, potser haurien de provar de fer el mateix amb els turistes que també deixen la seva empremta, ja sigui líquida, sòlida o en forma de vomitera, als carrers”. (Font: Tururut Viola News).

Eskarne i Corral guanyen pes per rellevar Mera al PSC

 

Dos noms encapçalen les travesses internes per succeir Manel Mera com a secretari d’organització del PSC de Salou, després que aquest presentés dimarts la dimissió per discrepàncies amb la línia oficial del partit, partidària de mantenir l’aliança electoral amb Pere Granados (FUPS).

Els principals aspirants són Miren Eskarne i Luis Corral. Eskarne prové de Ciutadans (Cs), partit en el qual va ser regidora el novembre de 2016 en substitució de Marta Cortés, que va renunciar a l’acta. Després de la desaparició de la formació taronja, va fer el salt al PSC, on actualment és membre de l’executiva local.

Per la seva banda, Corral és advocat i va liderar la formació Salou x Salou, tot i que en les eleccions municipals del 2011 no va obtenir representació. Anteriorment, havia estat regidor l’any 1994 a l’Ajuntament del Catllar en una candidatura del Partit Popular.

Afins a Yeray i Granados

Tant Eskarne com Corral formen part de l’executiva local i s’alineen amb el sector oficialista (i conservador) del partit, afí al primer secretari del PSC de Salou, Yeray Moreno, que és també primer tinent d’alcalde. En el cas de Corral, a més, és càrrec de confiança de l’alcalde, Pere Granados.

Precisament, les discrepàncies sobre el rumb del partit entre Manel Mera i Yeray Moreno han estat el detonant de la dimissió del primer com a secretari d’organització de l’agrupació socialista salouenca. Tot apunta, doncs, que el substitut de Mera serà algú de la màxima confiança de Moreno i adepte a Granados, que continua dirigint el PSC sense oposició.

Benaiges titlla de “forassenyada” l’ofensiva de Klein contra el top manta

 

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha anunciat que aquesta Setmana Santa tornarà a instal·lar blocs de formigó a la zona del Cap de Sant Pere, a tocar de Salou, amb l’objectiu d’impedir la presència de venedors del top manta. A més, Klein ha revelat que està negociant amb la Direcció General de Costes la possibilitat d’eliminar un tram del passeig marítim per ampliar la platja i deixar sense espai aquesta activitat il·legal.

La proposta, però, ha generat crítiques immediates. L’exalcalde socialista Robert Benaiges va discrepar ahir obertament de la iniciativa i la va qualificar de “forassenyada”. “És com si els vianants tinguéssim alguna culpa”, va afirmar. Segons Benaiges, l’any passat la col·locació d’aquests obstacles —sumada a l’ocupació de l’espai públic amb taules i cadires d’alguns establiments de restauració, amb el beneplàcit municipal— ja va provocar un “col·lapse” que dificultava el pas tant de vianants com de ciclistes.

Depèn de la Generalitat

En la seva intervenció, Benaiges va situar el problema en una escala superior: “Això es resoldrà el dia que la Generalitat vulgui”, va assegurar, tot apuntant a l’origen dels productes venuts. “Són productes que no sabem d’on venen, fabricats per no sabem qui, probablement en condicions vinculades al treball infantil o esclavitzant, i amb marques falsificades”, va denunciar.

L’exalcalde es va preguntar què pot fer realment un ajuntament davant aquesta problemàtica i va concloure que “poca cosa més del que es fa”, tot admetent que sovint “no s’encerta massa”. Tot i defensar la immigració com un factor positiu per a l’economia, va voler diferenciar-la de la venda il·legal: “És un negoci que afecta persones que venen només per la temporada per dedicar-se a això, amb productes d’origen molt sospitós i que generen problemàtiques socials greus als llocs d’origen”.

El problema es diu Pere Granados

Benaiges també va posar el focus en la diferència amb el municipi veí: “A Salou no hi ha ni un lloc de venda il·legal, ni un. Cap. Que algú m’ho expliqui”. En aquest sentit, va recordar l’etapa en què coincidien els dos governs municipals, amb una relació institucional fluida: “Amb Esteve Ferran teníem una relació fantàstica, anàvem plegats a Madrid a negociar temes turístics”.

Finalment, va plantejar el que considera un “misteri” pendent de resoldre: “Per què a Salou no hi ha ni un punt de venda il·legal i tots els venedors venen de Salou?”. (Font: Ràdio Cambrils).

Tant l’alcalde de Salou, Pere Granados, com el regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez, han culpat l’Ajuntament de Cambrils de no saber fer front al problema del top manta, acusant els seus responsables d’“inacció i falta d’eficàcia”.

A més, el consistori salouenc ha acusat Cambrils de voler culpar el municipi veí per justificar la seva pròpia inoperància, presentant el top manta com si fos un problema originat a Salou.

Paral·lelament, Granados s’ha negat a reunir-se amb Klein per tal de trobar una solució conjunta a un problema que Granados nega tenir. 

Necrològica: Pilar Palacín Melero

 

Ens ha deixat Pilar Palacín Melero, de 89 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dijous 19 de març, a les quatre de la tarda a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Vetlla: sala 1 del tanatori. Posteriorment serà enterrada a Ainzón (Saragossa).

Dones de Salou: l’escola de nenes i les mestres Dolores i Elisa

 

La fotografia de dalt recorda l’antiga escola de les nenes de Salou. Data dels anys vint del segle passat. A la imatge hi apareixen les mestres Dolores Batet Canellas i Elisa Rosa Cros envoltades de les seves alumnes, en una escena que retrata els primers passos de l’ensenyament al municipi.

La foto va ser comentada pel divulgador de la història local Joan Sardiña durant la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, celebrada el passat 6 de març al Casal de les Dones. Segons va explicar, l’escola ocupava un pis de l’edifici de la Duana, situat al carrer Barcelona.

L’obertura del centre es remunta a finals del segle XIX, després que els veïns del poble es queixessin de les dificultats per portar els seus fills a l’escola de Vila-seca. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Reus va cedir un espai a l’edifici de la Duana perquè Salou pogués disposar del seu propi centre educatiu.

Tall i confecció

El programa escolar començava amb una etapa elemental en què s’ensenyaven lectura, escriptura, gramàtica i aritmètica. Posteriorment, s’hi afegien assignatures com geografia i història d’Espanya, geometria, agricultura, càlcul mercantil i tenidoria de llibres. Tanmateix, aquestes tres últimes matèries no s’impartien a les nenes, que rebien formació en higiene i economia domèstica, així com en tasques com planxar, tall i confecció.

La primera mestra documentada de l’escola va ser Maria Castillo, l’any 1890. Per la seva feina percebia un sou de 50 pessetes mensuals (2.400 rals anuals), una remuneració que, segons es va explicar durant la xerrada, avui equivaldria aproximadament a uns 0,30 euros mensuals. La xifra il·lustra les precàries condicions amb què es va iniciar l’ensenyament al Salou d’aquella època.

Dimiteix el secretari d’organització del PSC de Salou

 

El secretari d’organització de la comissió executiva de l’agrupació socialista de Salou, Manel Mera, va presentar ahir la dimissió del seu càrrec al·legant “profundes discrepàncies” amb l’actual direcció del partit per l’orientació que està prenent el PSC de cara a les pròximes eleccions municipals.

Mera abandona la responsabilitat orgànica amb dures crítiques internes, lamentant que el partit “hagi deixat de ser una eina de transformació” i reclamant que “reconnecti amb els seus principis i amb la realitat de la ciutadania”.

La seva renúncia està directament vinculada a la decisió del PSC de configurar una candidatura conjunta a Salou, que tornaria a estar encapçalada per l’actual alcalde, Pere Granados (FUPS). En els anteriors comicis, Granados ja es va presentar sota la fórmula Sumem per Salou-PSC.

No a Montagut i Giné

A més, el partit ha comunicat a l’executiva local que a la futura llista també hi figuraran Marc Montagut i Mar Giné —parella d’aquest últim—, militants d’Ara Pacte Local, una plataforma municipalista impulsada per PDeCAT i Ara Catalunya. 

Montgaut va ser el regidor de CDC que el 2009 va propiciar amb el seu vot trànsfuga que la moció de censura contra el PSC fes alcalde Pere Granados. Poc després, Granados contractava Giné com a cap de l’assessoria jurídica de l’Ajuntament amb un sou de 75.000 euros anuals. Mar Giné és actualment directora dels serveis territorials d’Empresa i Treball.

Aquesta decisió d’incorporar Montagut i Giné i el control que Granados exerceix sobre el partit ha generat un notable malestar dins de l’agrupació socialista salouenca, que veu amb recel aquestes maniobres i discrepa obertament del primer secretari del PSC de Salou, Yeray Moreno, a qui veuen teledirigit per Granados.

Necrològica: Manuel Macario Miravete Mirón

 

Ens ha deixat Manuel Macario Miravete Mirón, de 95 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà avui, dimecres 18 de març, a les quatre de la tarda a la sala 2 del cementiri de Vila-seca.

Necrològica: Juana del Arco Pretel

 

Ens ha deixat Juana del Arco Pretel, de 95 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dimecres 18 de març, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Dones de Salou: Francisca Martí

 

El passat 6 de març, el Casal de Dones va acollir la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel veí i apassionat de la història local Joan Sardiña. Durant la conferència es van projectar una seixantena d’imatges de dones que han viscut en un Salou avui gairebé irreconeixible, en un exercici de recuperació de la memòria col·lectiva. El suport tècnic de la projecció va anar a càrrec de Jordi Sardiña. “No hi són totes les dones, només és una mostra, però les que falten les tenim a la memòria”, va destacar el ponent.

Entre les figures recordades, sobresurt la de Francisca Martí Casas, protagonista d’una fotografia datada el 1919, i que pertany al fons de Ramon Bertomeu. A la imatge apareix juntament amb el seu marit, Agustí Bertomeu Rosario, pescador natural de l’Ampolla. Tots dos van ser els fundadors del bar restaurant Bertomeu, popularment conegut com a Ca l’Agustí, un establiment emblemàtic de la història local.

A l’antiga duana

Segons va explicar el Joan Sardiña, el negoci estava situat al carrer de Barcelona, fent cantonada amb el carrer Major, a l’antic edifici de la duana del port. A més de bar i restaurant, funcionava també com a pensió i era reconegut per la qualitat de la seva cuina. Un dels elements més singulars era la pianola del local, una peça única al municipi en aquell moment.

Amb el pas del temps, el negoci va quedar en mans de les filles d’Agustí Bertomeu, Josepa i Juanita Bertomeu Martí. Posteriorment, va ser la mateixa Juanita, juntament amb el seu marit, Antonio Almaraz, qui va regentar l’establiment fins al seu tancament.

Amb els anys, l’espai va acollir una sucursal del Banc de Bilbao, abans que l’edifici fos finalment enderrocat. Actualment, s’hi estan construint apartaments turístics, tot i que es manté l’estètica de la façana original, en un intent de preservar, si més no, una part del record d’aquell Salou que ja només perviu en fotografies i en la memòria dels seus veïns.

Salou triomfa en la nova pel·lícula de Torrente

 

L’estrena de Torrente presidente ha estat un èxit de taquilla aquest cap de setmana. En el retorn de la saga de Santiago Segura torna l’actor nascut a Castelló de la Plana i criat a Tarragona, Carlos Latre.

En el seu moment, Latre va interpretar Pepito Torrente, el fill del protagonista a Torrente 3: El protector. En aquesta nova pel·lícula de la saga més irreverent del cinema espanyol passa a ser el president argentí, Javier Milei.

Latre no és l’únic de la demarcació de Tarragona que hi apareix. El presentador i humorista de Reus, Andreu Buenafuente, és un habitual de la saga i ha fet diversos cameos, tot i que en aquest nou projecte no hi participa.

A les pel·lícules de Torrente hi ha nombrosos i sorprenents cameos com Bertín Osborne, Alec Baldwin, Mariano Rajoy, Pablo Motos, Ana Rosa Quintana, Jordi Évole o Vito Quiles. (Font: Diari de Tarragona).

Cal dir que Latre és molt conegut a Salou: va ser el pregoner de la festa major d’hivern del 2025, un acte en què va ser molt complimentat per l’alcalde de Salou, Pere Granados.