Dones de Salou: Cori Poy Tarragó

 

La trajectòria vital de Cori Poy Tarragó va ser també protagonista de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida al Casal de les Dones pel cronista local Joan Sardiña.

La Cori va estar durant dècades al capdavant, juntament amb la seva família, de la coneguda Pastisseria Ramon del carrer Barcelona.

Nascuda el febrer de 1933 a Reus, el 1959 es va casar amb Ramon Pascual Alcayne i el matrimoni es va instal·lar en un pis del carrer Barcelona, als números 21-25, un espai que anys abans havia acollit l’escola dels nens de Salou. Allà hi van néixer els seus dos fills, Ramon i Enric.

Poc després, la parella va assumir el traspàs del forn del Jaume Gesalí, també al carrer Barcelona, que va passar a denominar-se Pastisseria Ramon. Durant els primers tres anys van continuar elaborant pa, però progressivament el negoci es va especialitzar en pastisseria.

L’establiment va viure tres etapes familiars: inicialment hi treballaven Ramon Pascual i Cori Poy; posteriorment s’hi va incorporar el fill gran, Ramon, i finalment també el fill petit, Enric.

La Pastisseria Ramon va elaborar tota mena de pastissos, pastes de full i especialitats de pastisseria. Entre els productes més populars hi havia els grans pastissos de 40 per 60 centímetres, que es venien habitualment per porcions, com també les tradicionals mones de Pasqua i coques de Sant Joan.

La família també elaborava una coca especial per endur-se a casa, coneguda com la Coca Ramon. Una vegada, un client en va comprar una i se la va fer embolicar amb molta cura per transportar-la fins a l’Índia, on la va regalar a la Mare Teresa de Calcuta.

Un pastís per al secretari de Franco

Entre les històries recuperades pel cronista també hi ha una trucada telefònica que va sorprendre els treballadors de la pastisseria.

Un dia, en despenjar el telèfon, un treballador va sentir que a l’altre costat de la línia deien: “Aquí la casa de su excelencia el Generalísimo. Que se ponga la señora Cori”. Pensant que es tractava d’una broma, el treballador va respondre que anessin “amb les bromes a una altra banda”.

Però la trucada es va repetir, aquesta vegada amb un to més seriós. El motiu era que Fernando Fuertes de Villavicencio, que havia estat secretari de Franco i estiuejava sovint a Salou, volia encarregar un pastís d’aniversari. La petició va acabar mobilitzant la pastisseria per tenir l’encàrrec a punt.

Una clientela molt coneguda

Al llarg dels anys, la Pastisseria Ramon també va tenir entre els seus clients diverses personalitats conegudes del món de la música, l’esport, la política i la cultura.

Per l’establiment hi van passar artistes com Peret, Manolo Escobar, el Màgic Andreu i Julio Iglesias; esportistes i tècnics com Johan Cruyff i Rinus Michels, i figures de la política i el periodisme com Pilar Rahola, Artur Mas, Jordi Pujol, Miquel Roca Junyent, Rodolfo Martín Villa, Ramon Barnils i Núria Cadenes.

La facilitat de Cori Poy per als idiomes va contribuir, a més, a establir una relació especialment estreta amb molts dels clients estrangers que visitaven Salou.

La família també va obrir una pastisseria a Barcelona, que va mantenir l’activitat fins que la malaltia del seu marit va obligar a tancar-la. Quan el Ramon es va jubilar, la Cori va continuar assumint la part comercial del negoci, mentre que el seu fill Enric es va fer càrrec de la producció de pastisseria.

Cori Poy Tarragó va morir el 12 de maig de 2024. 

Daza planta cara a Junts i rebutja entregar l’acta de regidor

Junts per Catalunya ha reclamat a Enric Daza que entregui la seva acta de regidor a l’Ajuntament de Cambrils després del seu trencament amb la formació, però l’excap de llista juntaire rebutja la petició i anuncia que mantindrà el càrrec fins al final del mandat. Daza defensa que l’acta correspon al regidor escollit a les urnes i no al partit polític.

La disputa és el darrer capítol d’una ruptura política que es va iniciar aquest estiu, quan Daza va anunciar que abandonava Junts per convertir-se en el candidat d’Aliança Catalana a les eleccions municipals del 2027. El fins aleshores portaveu de Junts a Cambrils va justificar el canvi després d’una “reflexió profunda” i va situar entre les seves prioritats la seguretat, la neteja, el manteniment dels carrers, el comerç i el model turístic.

El moviment de Daza va provocar una fractura dins del grup municipal. Laura Mellau i Teresa Recasens, les altres dues regidores, van decidir no seguir-lo en el pas cap a Aliança Catalana i mantenir-se vinculades a Junts. 

La situació té, a més, una particularitat derivada de les municipals del 2023: la candidatura es va registrar com a Compromís per Cambrils, tot i que posteriorment el grup municipal va actuar sota la marca Junts per Cambrils. Aquest fet ha estat un dels arguments exposats per l'entorn de Daza per defensar la seva continuïtat com a regidor.

El conflicte actual arriba després d’una etapa especialment convulsa en la política municipal de Cambrils. Daza formava part del govern local amb el PSC, però a principis de 2025 va ser expulsat de l’equip de govern per l’aleshores alcalde, Alfredo Clúa. La crisi posterior va acabar provocant la sortida de Junts del govern i la dimissió de Clúa com a alcalde. Oliver Klein, del Nou Moviment Ciutadà, va assumir posteriorment l’alcaldia.

Daza havia estat regidor d’Urbanisme i Obra Pública i havia participat en el govern municipal després de les eleccions de 2023. 

La petició de Junts perquè Daza renunciï al càrrec parteix del fet que va obtenir l’acta com a cap de llista de la candidatura vinculada a la formació. Daza, però, rebutja aquesta interpretació i sosté que l’acta de regidor és personal i no propietat de Junts ni de cap partit polític. 

UTPS reclama recuperar el Rally Clàssics Costa Daurada

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha reclamat recuperar el Rally Clàssics Costa Daurada, un esdeveniment que durant set edicions va reunir més d’un centenar de vehicles clàssics i que, segons la formació, va arribar a atreure més de 12.000 espectadors a Salou.

La formació recorda que la trobada se celebrava l’últim diumenge de setembre i que havia aconseguit convertir la capital de la Costa Daurada en un punt de referència per als aficionats als vehicles històrics. El projecte va ser impulsat per Josep Maria Piñol, fundador i actual president del club organitzador i avui alcaldable d’UTPS.

Segons la formació, l’esdeveniment es va consolidar amb recursos limitats i va arribar a reunir alguns dels vehicles històrics més destacats de l’Estat. La seva repercussió hauria arribat fins i tot a revistes especialitzades d’Anglaterra.

UTPS destaca que la trobada no es limitava a l’exposició de vehicles. La jornada incorporava un dispositiu de seguretat privada, actuacions de batucades i xarangues i diverses activitats que omplien de moviment els carrers i el passeig de Salou.

La formació considera que l’esdeveniment combinava promoció turística, activitat comercial i espectacle, alhora que projectava una iniciativa nascuda del mateix teixit associatiu de Salou.

Un dels elements distintius era Salonia, una estatueta de plata dissenyada pel joier Joan Blázquez que es va convertir en el símbol de la trobada. UTPS assenyala que la seva imatge va arribar fins i tot a aparèixer en el tap d’una campanya de cava de Nadal.

Després de la setena edició, la Trobada Rally Clàssics Costa Daurada va deixar de celebrar-se. Han passat nou anys i UTPS qüestiona que l’Ajuntament no s’hagi interessat, segons la formació, pels motius de la desaparició de l’esdeveniment ni per les condicions necessàries per recuperar-lo.

“Per què es va deixar de celebrar un esdeveniment que reunia més de 100 participants i atreia més de 12.000 espectadors a Salou?”, es pregunta UTPS.

El partit també contraposa aquesta situació amb el protagonisme que, segons afirma, l’alcalde Pere Granados ha tingut posteriorment en altres esdeveniments de vehicles clàssics organitzats per clubs de fora de Salou però celebrats al municipi.

La formació considera que això obre el debat sobre el suport municipal a les iniciatives sorgides del mateix municipi i del seu teixit associatiu.

Per a UTPS, la desaparició de la trobada és un exemple de la necessitat de donar continuïtat als projectes locals que aconsegueixen atreure visitants. “Salou també ha de ser capaç de crear, impulsar i consolidar els seus propis esdeveniments”, defensa la formació. (Font: UTPS).

No, Lucía, no

 

Llegeixo en algun lloc que la Lucía Etxebarria l’ha tornat a embolicar amb unes declaracions sobre la Maricarmen, l’anciana desnonada perquè no podia passar de pagar 500 euros de lloguer a 1.650 euros mensuals.

I el teu argument no és deixar tirada una dona que surt en llitera, sinó que es podia haver comprat un pis.

I això, Lucía, que em caus bé, és una salvatjada social.

No tots hem pogut o volgut comprar un pis, i això no pot servir per normalitzar que uns sí i uns altres no puguin accedir a un lloguer raonable.

Insinuar que una ha pogut estalviar i comprar és classificar les persones. I em sorprèn, Lucía, venint de tu, perquè quan es tracta dels teus propis assumptes no permets que els altres facin aquest tipus de judicis.

Tu i els qui et donen la raó esteu especulant sobre la vida i les circumstàncies econòmiques d’una persona maltractada pels fons d’inversió o immobiliaris, o com se’n diguin.

I això ho he viscut recentment amb un amic, a qui els hereus de la seva arrendadora li van dir que el 31 de desembre el volien al carrer.

Això sí que és un bon Nadal.

Amb 85 anys i sol.

Després van arribar a un acord i es va poder quedar. Va ser qüestió de fer números i ser humans.

Però allò, com la meva situació o la de tants altres, no és qüestió d’haver treballat i estalviat.

No.

Perquè aquells mateixos per a qui vam treballar ens van estafar cotitzacions.

A ell li salva la mínima, treballant passats els 70 anys. A mi, ni això.

Jo he heretat. Però si a una no li dona la vida per posar-se a la pell del proïsme, a mi no m’ha donat per viure pendent de derrames, impostos i més romanços fins passats els 60.

Després d’haver viscut de lloguer en més de vint habitatges i d’haver lluitat per tenir una vida millor, amb el meu ofici, ja de per si inestable, et dic que no.

Perdona, és que queden feines estables?

Em sap molt greu la teva falta de coherència, tenint en compte que tu has patit i que, fins avui, m’has semblat interessant.

Si culpabilitzes una anciana pel fet de viure de lloguer, normalitzes la compra de totxo com si fos l’única manera raonable de viure.

A més, Lucía, hi ha qui no tenim hereus. Per què regalar a l’Estat un pis en propietat?

Hi ha països on llogar és assequible. Comprar no és necessari.

Quina llàstima que aquest discurs que ser propietari demostra que has treballat decentment s’ensorri quan el banc es queda l’habitatge perquè hi ha qui ja no el pot pagar.

Segur que també, a això, hi posaràs pegues.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Salou, el municipi amb el preu de l’habitatge més alt de Tarragona

 

Salou encapçala el preu mitjà de l’habitatge per metre quadrat a la demarcació de Tarragona, amb 2.422,11 euros, segons l’anàlisi de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona sobre l’evolució dels preus de compravenda. 

El municipi se situa per davant de Cambrils (2.378,66 euros/m²), Torredembarra (2.157,68), Calafell (1.933,46) i Vila-seca (1.905,99). Les dades confirmen que els municipis del litoral concentren els increments més importants del preu de l’habitatge de la demarcació. 

Pel que fa al valor mitjà de les operacions de compravenda, Salou registra 185.717,95 euros per habitatge. En aquest cas, Cambrils encapçala la classificació amb 218.269,62 euros, seguit de Calafell (196.592,28), Cunit (194.641,45) i Torredembarra (190.614,17). 

La Cambra atribueix aquesta evolució a la capacitat d’atracció residencial de les poblacions costaneres, relacionada amb factors com la connectivitat, la proximitat als principals eixos econòmics i la consolidació d’aquests municipis com a lloc de residència habitual. 

L’entitat alerta, però, que l’augment de la demanda pot incrementar encara més la pressió sobre els preus si l’oferta d’habitatge no creix al mateix ritme, fet que pot dificultar l’accés a l’habitatge dels col·lectius amb menys capacitat adquisitiu. 

En aquest sentit, la Cambra defensa incrementar l’oferta residencial, facilitar la construcció d’habitatge nou i impulsar la rehabilitació del parc existent. (Font: Reus Digital).

La desembocadura del barranc de Barenys se segueix inundant

 

La desembocadura del barranc de Barenys, a tocar de la platja de Ponent de Salou, continua acumulant aigua un mes després del darrer episodi de pluges torrencials, registrat el passat 24 d’agost.

Les imatges actuals mostren una zona amb una important acumulació d’aigua a la part final del barranc, mentre l’entorn de la desembocadura continua presentant un aspecte poc compatible amb la normalització que es va anunciar després del temporal.

L’episodi del 24 d’agost va posar a prova la nova canalització de Barenys, que encara es trobava en obres. Segons les dades facilitades per la direcció dels treballs, el sistema va arribar a absorbir un cabal màxim d’uns 100 metres cúbics per segon i va funcionar aproximadament al 33-35% de la seva capacitat. L’Ajuntament va destacar que l’actuació havia evitat inundacions al barri de la Salut. 

La mateixa tempesta, però, també va provocar desperfectes en la infraestructura. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va informar que part de l’encofrat de la futura zona de captació d’aigües baixes havia quedat afectat i que calia retirar restes arrossegades per l’aigua. A principis de setembre, l’ACA mantenia la previsió d’acabar les obres durant aquest mes, amb un retard estimat d’una setmana respecte del calendari inicial.

L’alcalde, Pere Granados, va assegurar després del temporal que la canalització havia “funcionat molt bé” tot i trobar-se encara en obres i va arribar a afirmar que, un cop finalitzada l’actuació, estaria “pràcticament” garantit que no hi hauria més inundacions. (Font: Diari de Tarragona).

Ara no és que no n’hi hagi, d’inundacions; és que no se’n van!

PP, el millor aliat de Granados

 

En el darrer ple municipal de Salou, el portaveu del PP, Mario García, només va censurar el govern de Pere Granados en un únic assumpte: la neteja i la gestió dels residus. Cap altra crítica a la resta dels assumptes tractats en la sessió municipal, una tònica que ja està arrossegant des de fa mesos. 

Es dona la circumstància que la regidoria responsable de Neteja Viària i Gestió de Residus és Elena Zhukova, d’ERC. Però Zhukova ja no és només una regidora del govern. El juny passat va ser presentada com a candidata de Salou per Viure, una plataforma municipalista nascuda amb vista a les eleccions municipals del maig vinent. Salou per Viure té el suport d’ERC i la CUP. Una iniciativa que ha desagradat Granados, ja que Zhukova es postula com a alternativa política a l’alcalde.

I de sobte apareix Mario García per fer-li la feina bruta a Granados: intenta desgastar-la davant l’electorat mentre Granados s’ho mira tot, amb complaença, des de la distància.

Val a dir que el PP continua formant part de l’oposició municipal, però no ho sembla, ja que sovint qüestiona més els partits de l’oposició que el govern municipal. I a menys d’un any de les municipals els seus gestos comencen a tenir una clara lectura electoral.

En resum, el que resulta políticament significatiu no és només què critica el PP, sinó també a qui dirigeix les seves crítiques. I, a menys d’un any de les eleccions municipals, aquests moviments difícilment poden deslligar-se del nou escenari electoral.

Top manta: Salou recula i ara demana reunir-se amb Cambrils

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, s’ha posat en contacte amb el seu homòleg de Cambrils, Oliver Klein, per abordar conjuntament la problemàtica del top manta, després de mesos de retrets entre els dos municipis. La reunió, que serà convocada per la Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona, se celebrarà previsiblement “la setmana vinent o l’altra”, segons ha explicat Klein.

El canvi d’actitud arriba després que Granados hagués centrat les seves intervencions públiques per la presència del top manta a la zona del Cap de Sant Pere de Cambrils (just a tocar del terme de Salou), i hagués reclamat actuacions al municipi veí. Granados fins i tot va acusar Cambrils de permetre o tolerar aquesta activitat.

El debat, però, també té una altra dimensió territorial. El mateix alcalde de Cambrils ha assenyalat que els venedors que es desplacen al Cap de Sant Pere provenen de Salou i que en aquest municipi hi ha part de la infraestructura vinculada a l’activitat il·legal. Per això, Klein defensa que la resposta no pot limitar-se al punt de venda i ha de ser conjunta.

Klein demanava la col·laboració de l’Ajuntament de Salou, però davant la negativa d’aquest va demanar la intervenció de la Delegació del Govern.

Ara, finalment, Salou i Cambrils seuran a la mateixa taula, amb la Generalitat com a responsable de la convocatòria. Klein ha assegurat que està “molt expectant” davant una reunió que considera important per intentar reduir el fenomen i ha insistit que la solució ha de ser estructural i implicar les diferents administracions. (Font: Ràdio Cambrils).

La glorificació del cartró pedra

 

A jutjar per la cridòria i el poder de convocatòria, sembla que s’ho estan passant bé.

I no hi tinc res en contra.

Ara, també et dic: soc incapaç de trobar-li la diversió a “la baixada” o processó de figures. Gegants, capgrossos, àligues, figures religioses i fins i tot una ampolla de licor.

És tradició? Això diuen.

Mai, ni de petita, m’he acostat a retre pleitesia al cartró pedra.

Són ganes o excuses per passar-s’ho bé. Ho entenc des de la distància, però hi haurà qui ho penalitzi.

L’atavisme roman, com roman el ritual. I aleshores em pregunto si la raresa no serà, precisament, allò col·lectiu.

El cas és que em resulta totalment aliè, com ho seria un ritu zulú o japonès, però això és al meu territori i ho cataloguen com a cultura i festes.

I, sent una persona empàtica i social, també soc selectiva: hi ha un pont que no travesso.

Afortunadament, la festa no notarà la meva absència. I dono gràcies que l’assistència no sigui obligatòria.

El símbol es fa ídol, i aquí ja crec que em vaig aturar quan em van explicar allò del vedell d’or.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Els hotels estiren la temporada turística fins al desembre

 

El sector hoteler de la Costa Daurada ha iniciat una estratègia a llarg termini per allargar la seva activitat fins al mes de desembre, consolidant un pas històric en la desestacionalització del turisme a la demarcació. Un total de 33 establiments mantindran les portes obertes durant la tardor i els mesos d’hivern, cosa que representa una oferta conjunta de gairebé 20.000 places disponibles.

Aquesta iniciativa respon a l’èxit assolit durant els mesos d’abril, maig i octubre, períodes en què les ocupacions ja se situen al voltant del 80%. Els hotelers busquen ara captar nous nínxols de mercat durant l’hivern, alhora que estabilitzen les seves plantilles laborals.

L’aposta hivernal s’adreça principalment als sèniors europeus i als grups d’esportistes que busquen un clima mediterrani suau fora de la temporada de bany.

Allargar el calendari permet a les empreses hoteleres ampliar els contractes i retenir unes plantilles més estables, fiables i professionalitzades durant tot l’any.

El parc temàtic de PortAventura té un paper crucial en aquesta estratègia. La temporada de Halloween, que s’allarga fins a mitjan novembre, i les posteriors campanyes nadalenques garanteixen un flux constant de visitants. Els sis hotels propis del ressort i els seus establiments associats mantenen el pols de l’ocupació fins a principis de gener.

Diversos grups de referència ja han confirmat quins hotels mantindran operatius durant aquesta campanya: Best Hotels, amb el Best Da Vinci; Ohtels Hotels & Resorts, amb l’Ohtels Villa Dorada, i PortAventura, amb el Ponient Vila-Centric, a Vila-seca.

El sector coincideix que, perquè aquesta aposta tingui un èxit real, l’esforç hoteler ha d’anar acompanyat de municipis actius. Això implica conservar determinats serveis a les platges, organitzar agendes culturals i competicions esportives, i mantenir obert el teixit comercial i de restauració local que donin vida a localitats com Salou o Cambrils durant la temporada baixa. (Font: La Vanguardia).

I és precisament aquí on Salou falla.

Un flamenc es passeja per la platja de la Pineda

 

(Us recomano aquesta banda sonora per llegir la notícia.)

Un flamenc s’ha convertit en el protagonista inesperat de la platja de la Pineda, on ha estat observat passejant tranquil·lament per la zona d’arena i a tocar de l’aigua.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha compartit a les xarxes socials diverses imatges de l’animal i ha explicat que “sembla que aquest visitant tan especial s’ha assabentat que els Prats d’Albinyana i la Séquia Major són un bon lloc per viure... o, com a mínim, per fer una parada tècnica durant el viatge”.

Un banyista més

El flamenc ha estat vist caminant entre els banyistes, en una jornada en què la platja presentava una notable afluència de persones.

Segura ha recomanat observar-lo des de la distància i respectar el seu espai, especialment davant la presència de vehicles i animals de companyia. “Compartim entorn!”, ha remarcat l’alcalde.

Una notícia, sens dubte, divertida, però, ep!, que consti que a Salou també en tenim, de flamencs!

UTPS reclama “més gestió i menys postureig” al govern de Salou

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha fet pública una nota en què crítica la manera de governar de l’alcalde de Salou, Pere Granados, i ha reivindicat la necessitat de prioritzar la gestió municipal i la planificació del futur del municipi per damunt de la promoció política a les xarxes socials.

Sota el lema Salou necessita més gestió i menys postureig, la formació considera que “la prioritat d’un alcalde ha de ser governar i preparar el futur de la ciutat” i sosté que “la promoció a les xarxes no pot substituir la feina per resoldre les necessitats del veïnat”.

UTPS aprofita el comunicat per presentar les seves principals propostes per al municipi. Entre aquestes, planteja diversificar l’economia i impulsar un turisme de qualitat durant tot l’any, així com atraure empreses, inversió i talent mitjançant la creació de nous espais de cotreball i un polígon industrial.

La formació també situa entre les seves prioritats la generació d’ocupació estable i de qualitat, la promoció d’una gran ciutat esportiva i l’impuls de la construcció d’habitatge assequible.

En l’àmbit dels serveis i l’espai públic, UTPS reclama més manteniment de les instal·lacions municipals, els carrers, les voreres i els carrils bici. També proposa implantar un servei de transport públic municipal que, segons la formació, sigui eficient i estigui adaptat a les necessitats dels residents.

El comunicat contraposa aquestes propostes amb el que UTPS qualifica de “política d’imatge” de Pere Granados. “Proposem gestió, compromís i solucions per millorar la qualitat de vida de tothom”, afirma.

“A Salou hi ha qui ha decidit exercir més d’influencer que d’alcalde”, destaca el comunicat. (Font: FUPS).

Vox: “L’escola de Cap Salou no tenia llicència per començar el curs”

 

Vox ha denunciat que el govern de Pere Granados va informar que l’Institut-Escola de Cap Salou estaria operatiu el 8 de setembre (primer dia del curs lectiu actual) malgrat que la llicència d’obres per a la primera fase i la instal·lació dels mòduls prefabricats encara no havia estat concedida.

Segons la documentació de l’expedient citada per la formació, la tramitació dels permisos va continuar amb el curs ja començat. El 10 de setembre es va completar el document de direcció de les obres i el 15 de setembre encara es va incorporar documentació sobre l’acceptació de residus, el mateix dia que s’emetia l’informe jurídic. Posteriorment, es va concedir la llicència d’obres majors.

La cronologia contrasta amb l’anunci fet per l’Ajuntament el 21 d’agost, quan informava que el primer mòdul ja estava instal·lat i que els treballs avançaven amb l’objectiu que el centre obrís el 8 de setembre.

Vox considera especialment significatiu que, a principis de setembre, quan va demanar al govern municipal que li mostrés la llicència, no obtingués resposta. “No podien ensenyar-nos una llicència que encara no estava concedida”, afirma la portaveu del grup municipal de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez.

Mentrestant, l’alumnat d’I3 va haver de començar el curs provisionalment a l’Escola Europa, tal com havia informat l’Ajuntament el 3 de setembre. (Font: Vox).

Necrològica: José Rodríguez Vega

 

Ens ha deixat José Rodríguez Vega, de 83 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dijous 24 de setembre, a les nou del matí al tanatori municipal de Salou. Vetlla: sala 1 a partir de les quatre de la tarda.

Salou es queda sense Estrella Michelin

 

El restaurant Deliranto, guardonat amb una Estrella Michelin i liderat pel xef Pep Moreno, tancarà definitivament les portes a Salou el pròxim 31 d’octubre, posant punt final a una etapa de gairebé una dècada al municipi.

El restaurant va obrir a Salou l’any 2017 i, des de llavors, s’havia convertit en un dels principals referents de la gastronomia local. Ara, el xef ha anunciat el final d’aquesta etapa per traslladar el projecte a Andorra.

Tot i que Moreno encara no ha concretat oficialment la ubicació del nou establiment, diversos portals especialitzats, com Guia Gourmand, situen el futur Deliranto al Principat. De moment, tampoc no s’ha anunciat la data d’obertura, tot i que el projecte promet continuar en la línia habitual i oferir un nou concepte que “no deixarà ningú indiferent”.

Amb el tancament de Deliranto, Salou perd l’únic restaurant del municipi que disposava d’una Estrella Michelin, distinció que va obtenir el novembre de 2019. El restaurant també comptava amb un Sol Repsol, aconseguit l’any 2022.

La desaparició de Deliranto de l’oferta gastronòmica salouenca suposa també la pèrdua d’un dels establiments que més projecció havia donat al municipi en l’àmbit de la gastronomia.

Entre els seus clients habituals hi havia l’alcalde de Salou, Pere Granados, que havia definit el restaurant com un orgull del municipi i un dels principals referents de la gastronomia local.

Ara, amb el restaurant cap a d’Andorra, a Granados li tocarà buscar-se un altre escenari per a les seves degustacions gastronòmiques. Res, que a partir d’ara haurà de llogar un autobús per portar els periodistes fins a la menjadora.

Per cert, no us penseu que amb el trasllat del Deliranto la VISA municipal deixarà de treure fum. El batlle té a la seva agenda una bona nòmina de restaurants on retre excel·lents homenatges a sant Tiberi.

Salou acull un cinefòrum amb la projecció de ‘Res Pública’

 

La Sala Costa Daurada de Salou acollirà divendres, 25 de setembre, a les set de la tarda, un cinefòrum amb la projecció de Res Pública, la darrera pel·lícula del cineasta José María Nunes. La sessió, amb entrada gratuïta, forma part de la programació cinematogràfica del Cineclub Miramar.

Res Pública és un llargmetratge de ficció de 98 minuts, rodat en català i estrenat comercialment l’any 2010. La direcció i el guió són de José María Nunes, mentre que el repartiment està encapçalat per José María Blanco, amb la participació de Belén Fabra, Alba Ferrara, Santi Lapeira i Maria Llosent.

La pel·lícula planteja un drama existencial protagonitzat per un home que explica el seu suïcidi, llargament meditat, com una manifestació de protesta contra l’època que li ha tocat viure. El protagonista reivindica una llibertat que considera que no ha aconseguit assolir al llarg de la seva vida i afronta la situació amb ironia i un subtil sentit de l’humor. 

El pes interpretatiu recau principalment en José María Blanco, que interpreta l’únic personatge que apareix físicament en pantalla, mentre que diverses actrius i actors hi intervenen aportant les seves veus. 

La cinta va ser l’última pel·lícula dirigida per José María Nunes. El cineasta, nascut a Faro (Portugal) el 1930 i establert posteriorment a Barcelona, va estar vinculat a l’anomenada Escola de Barcelona i va desenvolupar una trajectòria marcada pel cinema independent i experimental. Res Pública es va estrenar comercialment el 5 de març de 2010, poc abans de la mort de Nunes, el 23 de març d’aquell mateix any. 

La projecció permetrà apropar al públic salouenc una obra de cinema d’autor i recuperar la figura d’un cineasta que va desenvolupar bona part de la seva trajectòria cinematogràfica a Catalunya.