El govern municipal de Salou, encapçalat per Pere Granados, ha defensat la continuïtat del Comitè d’Ètica de l’Ajuntament i ha rebutjat acceptar la renúncia en bloc dels seus cinc membres independents. Ho va fer en el darrer ple municipal. En el debat del punt relatiu a la no acceptació de les dimissions, el regidor de Serveis Interns, Yeray Moreno, va reivindicar la professionalitat dels integrants de l’organisme i va considerar que les crítiques rebudes representen un qüestionament polític d’una eina de transparència i bon govern.
Els membres del Comitè d'Ètica van presentar la seva dimissió en bloc el mes passat després de ser qüestionats pels sindicats de treballadors i el grup municipal de Vox. Davant d’aquesta situació, l’equip de govern ha optat per no acceptar les renúncies i defensar la continuïtat de l’organisme.
Durant la seva intervenció, Moreno va exposar cinc arguments per justificar la decisió del govern municipal.
En primer lloc, el regidor va recordar que el Comitè d’Ètica no és una iniciativa improvisada de l’actual govern, sinó que va ser aprovat pel ple municipal l’any 2022, dins del sistema d’integritat institucional de l’Ajuntament. Segons va explicar, el seu funcionament segueix el model de la Fundació Transparència i Bon Govern Local.
Moreno va defensar que es tracta d’una eina de governança alineada amb les bones pràctiques municipals i va rebutjar que se’n qüestioni el caràcter institucional.
El segon argument esgrimit per Moreno va ser l’activitat desenvolupada pel comitè. Segons les dades exposades pel regidor, l’organisme ha celebrat més de vint sessions, ha dut a terme tres autoavaluacions, ha impulsat el protocol de banderes vermelles i ha participat en la gestió del canal de denúncies.
Amb aquestes dades, Moreno va voler rebatre les crítiques que qüestionen la utilitat o l’activitat efectiva de l’organisme.
El regidor també va insistir en la necessitat de respectar l’autonomia dels integrants del comitè i va advertir que atribuir políticament les seves dimissions és incompatible amb la independència que ha de caracteritzar un òrgan d’aquestes característiques.
En aquest sentit, va defensar que el debat no s’hauria de convertir en una confrontació partidista, sinó que hauria de centrar-se en el paper de l’organisme dins del sistema de control institucional de l’Ajuntament.
Un altre dels punts abordats per Moreno va ser la remuneració dels membres del comitè, un dels aspectes qüestionats en les crítiques rebudes. El regidor va negar que es tracti de sobresous i va afirmar que són indemnitzacions per assistència, regulades i vinculades a les responsabilitats desenvolupades.
Segons la seva argumentació, equiparar aquestes compensacions amb sobresous discrecionals contribueix a generar una interpretació que no s’ajusta al funcionament administratiu que defensa el govern municipal.
Finalment, Moreno va reivindicar el reconeixement extern rebut per Salou en l’àmbit de la transparència i la integritat institucional. Va recordar que el setembre de 2024 el municipi va ser seleccionat, juntament amb Palafrugell, Castelldefels i Mataró, en una convocatòria de la Fundació Transparència i Bon Govern de l’Associació Catalana de Municipis per participar en un projecte de plans d’integritat a l’Administració local.
També va esmentar la participació de Salou en el projecte europeu LOCRIS, orientat a desenvolupar indicadors locals de risc de corrupció i integritat, en el qual intervenen organismes antifrau i institucions internacionals.
El regidor va tancar la intervenció defensant que la qüestió no és si un grup polític està d’acord o no amb el comitè, sinó si Salou vol continuar avançant en transparència, integritat i bon govern.
“Defensem els professionals que hi han treballat, defensem les eines de control institucional i defensem que Salou continuï sent un referent en aquesta matèria”, va afirmar Moreno.

%20-%20YouTube.jpg)

















%20-%20YouTube.jpg)






%20-%20YouTube.jpg)

