La cursa de dissabte provocarà alteracions al trànsit

 

El dissabte 11 d’abril, amb motiu de la celebració de la cursa 10k Salou, es produiran afectacions a la mobilitat i, especialment, a l’estacionament en diferents vies del municipi. Segons ha informat l’organització, la prova esportiva comportarà la prohibició d’aparcar en diversos trams de carrers durant una franja horària que anirà de les 11 del matí a les 8 del vespre.

Els carrers afectats per aquesta mesura són Barcelona (en el tram comprès entre Via Roma i el carrer Carrilet), Advocat Gallego (entre el passeig 30 d’Octubre i el carrer Carrilet), Carrilet (completament), i passeig 30 d’Octubre (en el tram que va des del carrer Tarragona fins al carrer Advocat Gallego).

L’Ajuntament i l’organització de la cursa recomanen als vehicles que habitualment estacionen en aquestes zones que cerquin alternatives d’aparcament en altres punts del municipi durant l’horari indicat (preferentment a la zona blava, per poder col·laborar una mica més a les arques municipals), així com que prestin atenció a la senyalització viària temporal.

Es preveu que la cursa provoqui també desviacions puntuals. Les autoritats locals han demanat comprensió als veïns i als conductors afectats, i han recordat la importància de respectar les restriccions per garantir la seguretat dels corredors i del públic assistent.

Sam Mendes rodarà els seus Beatles a Salou

 

Salou formarà part del rodatge d’una ambiciosa producció cinematogràfica sobre la trajectòria de The Beatles dirigida pel cineasta britànic Sam Mendes, un projecte que inclou quatre pel·lícules narrades des de la perspectiva de cadascun dels membres del mític grup de Liverpool.

El rodatge, iniciat a finals de 2025, es traslladarà entre els mesos de maig i juny a diferents localitzacions de Catalunya, entre les quals hi ha la capital de la Costa Daurada. En el cas de Salou, les gravacions estan previstes per al pròxim 8 de juny en una platja encara no especificada, on es recrearan escenes d’estiu.

L’equip de producció adaptarà diversos espais per ambientar-los en l’època de màxima popularitat del grup britànic. Entre les localitzacions confirmades també hi ha Montjuïc, on es recrearà un macroconcert, així com zones del Poblenou de Barcelona i municipis com Badalona i l’Hospitalet de Llobregat.

L’empresa de treball temporal Penélope va organitzar recentment un càsting per seleccionar figurants. En concret, es buscaven dones d’entre 18 i 35 anys, de qualsevol nacionalitat i sense tatuatges visibles (cosa que no serà fàcil de trobar, amb l’epidèmia actual) per participar en escenes de platja en biquini o banyador.

El repartiment principal estarà encapçalat per Paul Mescal, en el paper de Paul McCartney; Harris Dickinson, com a John Lennon; Barry Keoghan, en el rol de Ringo Starr; i Joseph Quinn, que interpretarà George Harrison.

Les quatre pel·lícules tenen previst estrenar-se l’abril de 2028, tant a les sales de cinema com a la plataforma Netflix, en el que es perfila com una de les produccions més destacades sobre la història del llegendari grup musical. (Font: RAC 1).

L’alcalde ven un relat fantasiós de la gala de Miss Espanya RNB

 

El Diari Més ha informat (és un dir) que Salou acollirà aquest dissabte la gala de Miss Espanya al Teatre Auditori, destacant que el certamen reunirà 52 participants de totes les províncies i contribuirà a projectar la ciutat a escala internacional. Però això no és veritat.

En primer lloc, la gala és Miss Espanya RNB. Aquest matís és important per entendre que es tracta d’un concurs de fireta que l’alcalde, Pere Granados, porta cada any a Salou a cop de talonari.

Premsa provinciana

En segon lloc, parlar avui en dia a Catalunya de províncies (amb la connotació colonial que això comporta), grinyola una mica, sobretot si tenim en compte que ells també fan una edició en català i haurien d’entendre que aquesta terminologia resulta poc ajustada a la realitat territorial del país.

I, en tercer lloc, afirmar que l’esdeveniment tindrà un impacte internacional significatiu per a la projecció de Salou és d’una objectivitat espaterrant, pròpia del periodisme de full parroquial. 

Com s’abaixa els pantalons alguna premsa digital per tal de no perdre les subvencions que els arriben en forma de publicitat!

La Policia Local de Cambrils celebra 70 anys

 

La Policia Local de Cambrils va commemorar dimarts el seu 70è aniversari amb la publicació d’un vídeo a les xarxes socials que repassa la trajectòria del cos des dels seus inicis fins a l’actualitat, destacant la seva evolució i adaptació als nous reptes amb l’objectiu de mantenir-se al servei de la ciutadania.

El vídeo, d’uns tres minuts de durada, posa especial èmfasi en els orígens de la policia cambrilenca i recorre les diferents etapes del cos a través de fotografies històriques. Entre les imatges, hi apareixen els primers agents, els vehicles utilitzats al llarg dels anys i les antigues dependències policials.

Els orígens del cos es remunten a l’any 1956, quan l’alcalde Augusto Espolet Ortoneda va proposar la creació d’una plaça de guàrdia municipal urbà. El 8 d’abril d’aquell any, el consistori va acordar ampliar la proposta a dos agents per cobrir els barris de la Vila i la Marina, substituint així les funcions dels guàrdies rurals.

Els primers efectius van ser Joaquín Sabas i Pera, antic guarda rural i carrabiner durant la República, i Antonio Vidal i Bassedas, conegut com El Smith, que van iniciar el servei l’1 de maig de 1956. Les seves funcions principals eren garantir l’ordre i el civisme a la via pública, així com regular el trànsit i atendre les necessitats derivades de l’incipient turisme.

Durant la dècada dels seixanta, la plantilla va créixer fins als cinc policies i dos serenos nocturns. El muntatge audiovisual recupera imatges d’aquells primers anys amb agents i caporals com Francesc Budí, Tomàs Pallarès Borràs, Andrés Moreno Carmona o Agapito Carayol, entre d’altres.

El recorregut històric inclou també fotografies dels anys setanta, amb el primer vehicle patrulla (un Land Rover) i escenes de regulació del trànsit, així com les primeres dependències policials, conegudes popularment com el cuartelillo.

Una altra de les fites destacades és la imatge de la plantilla de 1982, formada per 18 agents i dos serenos, sota el comandament del sergent Miguel Ángel Mantecón Calleja, coincidint amb la incorporació de les primeres dones al cos.

El vídeo també recull una fotografia de 1990 amb l’intendent Esteve Mariné Gallisà, cap de la Policia fins al 2007, i l’agent Josep Muñoz, que posteriorment ascendiria fins a dirigir el cos.

El muntatge conclou amb imatges de la plantilla actual, encapçalada pel sotsinspector Carles Besora. (Font: Ajuntament de Cambrils).

Elena Zhukova serà la cap de llista d’ERC a les municipals

 

ERC de Salou ha escollit Elena Zhukova Marchenko com a cap de llista per a les eleccions municipals de 2027 amb un 72% de vots favorables. L’assemblea ha ratificat igualment l’acord de configuració de la candidatura municipal amb un 70% de suport, reforçant així l’estratègia del partit per afrontar el cicle electoral amb un projecte sòlid i compartit.

Zhukova ha agraït la confiança rebuda i ha destacat el caràcter col·lectiu del projecte: “Aquest és un projecte d’equip, per posar ordre, garantir oportunitats i construir un municipi pensat per a la seva gent”.

ERC s’ha subratllat que aquest procés marca un punt d’inflexió i situa la formació en condicions de liderar una alternativa “ambiciosa i realista, basada en la bona gestió, la cohesió social i una visió de futur per al municipi”.

Trajectòria i perfil

Elena Zhukova és actualment regidora a l’Ajuntament de Salou, amb responsabilitats en els àmbits de la neteja viària, la gestió de residus, la nova ciutadania i la interculturalitat. És graduada social col·legiada i compta amb formació en Relacions Laborals per la Universitat Rovira i Virgili.

Nascuda fora de Catalunya, va arribar al país amb la voluntat de construir-hi un futur, una experiència personal que, segons el seu entorn, aporta una mirada directa i empàtica sobre els reptes de la convivència i la diversitat.

En l’àmbit professional, ha desenvolupat feines vinculades als serveis, l’atenció a les persones i petites empreses, fet que li permet conèixer de prop la realitat social del municipi i les dificultats quotidianes de moltes famílies.

Com a regidora, ha impulsat polítiques d’acollida i convivència intercultural, així com actuacions en matèria de neteja viària i gestió de residus, dos dels principals reptes d’un municipi amb una forta pressió turística com Salou. (Font: ERC).

Salou es converteix en capital de la bellesa xoni

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va imposar ahir les bandes de candidates al concurs de Miss RNB Espanya. La gala tindrà lloc el proper dissabte 11 d’abril, a les deu de la nit, al Teatre Auditori.

Hi concorren 52 candidates procedents de diferents punts de l’Estat. Aquests dies es passejaran per la ciutat i visitaran espais com la Torre Vella, el Casal de la Gent Gran o el refugi d’animals (que no sé on és, però que molta gent interpreta com l’Ajuntament). D’aquesta manera, reforçaran el vessant humà i compromès del certamen (si us plau, que ningú rigui).

L’alcalde va aprofitar l’avinentesa per deixar anar una de les seves perles, com ara: “No parem de fer coses: hem estat Capital de la Cultura Catalana, aquests dies som capital de l’esport formatiu, i aquesta setmana ens convertim en la capital de la bellesa espanyola”. (Font: Ajuntament de Salou).

A veure: equiparar la cultura catalana amb una xarlotada com aquesta és denigrar la nostra identitat. En fi.

Dones de Salou: Mercè Alcoberro i Maria Mercè Curto

 

La fotografia, datada als anys quaranta, mostra la Mercè Alcoberro i la Maria Mercè Curto acompanyades del Juanito Orts i un altre amic seu de l’època. La imatge forma part de la col·lecció que Joan Sardiña va presentar al Casal de les Dones en el marc de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, un recull que reivindica el paper de moltes dones en la història del municipi.

La Mercè Alcoberro Forné, mare del mateix Joan Sardiña, va néixer a l’Ametlla de Mar l’any 1927. De ben petita es va traslladar a Salou, ja que el seu pare, Joan Alcoberro Llaó, era pescador. La família vivia en una casa situada al costat del xalet Pujades. El seu fill recorda com, durant la Guerra Civil, havien de córrer camp a través per refugiar-se sota els arbres més propers quan sonaven les alarmes.

Segons aquest testimoni, la seva mare li explicava que, per evitar quedar-se sorda amb les explosions, es posaven un pal a la boca i l’estrenyien amb les dents. En una d’aquestes incursions, un fragment de metralla va ferir la seva àvia, Enriqueta Forné Margalef, a la cama.

Treballar al camp

De jove, la Mercè treballava en la collita d’olives, mongetes tendres i altres productes del camp. Posteriorment, es va casar amb Joaquim Sardiña Orts i va començar a treballar al colmado Sardiña, conegut com el de la Pepa Cassoles. Van tenir dos fills, Joan i Jordi. La seva vida es va veure truncada prematurament, ja que va morir als 55 anys a causa d’un càncer.

Per la seva banda, la Maria Mercè Curto es va casar amb Salvador Ginovart, conegut com el Salvadoret, constructor i empresari local. Entre altres projectes, va participar, juntament amb Àngel Salceda, en l’ampliació de les naus laterals i l’altar major de l’església de Santa Maria del Mar. També, amb el seu cosí Ramon Ginovart, conegut com a Ramon de la Tecla, va obrir el 1962 el xiringuito La Barcarola a la platja dels Capellans, amb bar i restaurant, a més de tendals i patins per navegar, considerat capdavanter al seu moment. Una activitat que després van continuar la Maria Mercè (filla de la Mercè) i el Ramon, fill del Ramon de la Tecla.

Les trajectòries de les dues Mercès exemplifiquen la transformació profunda que va viure Salou a partir de mitjan segle XX, passant d’una economia tradicional lligada al mar i al camp a una nova realitat marcada per l’arribada del turisme.

L’ascens al triomf…

 

A vegades no cal complicar-se la vida preguntant-se què vam fer malament per no aconseguir allò que esperàvem. Potser, senzillament, no era el que més ens convenia.

S’han fixat en com recolzen el peu en pujar una escala? Hi ha qui deixa mitja planta fora, com un saltador de trampolí aquàtic. I això és un risc… perquè en aquest gest mínim ja t’estàs jugant una caiguda d’esquena. Falta de suport. Falta de base.

La vida és una mica el mateix. Ho diu qui ha baixat escales lluminoses en un escenari i també algunes de més ombrívoles, quan no tot era tan meravellós.

Vivim en un món que et demana que facis servir les escales en lloc de l’ascensor per la teva salut… però ningú t’ensenya a pujar-les, ni un mateix es fixa en com ho fa. I, tanmateix, com a les vedets, sempre hi ha aplaudiments quan es baixen.

El truc, pugis o baixis, és trepitjar fort. No permetre que la falta d’equilibri ho faci anar tot en orris, no només els teus ossos, sinó també la teva vida. Perquè entre l’ascens i el descens es mesura tot.

I en aquest mateix món, que utilitza el sistema piramidal molt més del que ens pensem, el més important és mantenir el posat, aguantar el fons i continuar sense trepitjar el cap a ningú. Perquè no tot s’hi val per arribar a dalt.

I, sigui com sigui, recordin la màxima de la folklòrica… “dientes, dientes… que es lo que les jode”. Perquè, al cap i a la fi, com cantava la Minnelli a Cabaret, tothom estima els guanyadors.

Però guanyar no és no caure. És no quedar-se a baix quan es pot aspirar a més. Perquè conformar-se, no lluitar o no escoltar allò que et mou… també és caure. Encara que sigui en la intimitat dels mateixos desitjos.

Cadascú porta la seva pròpia escala de Jacob. I, al final, tot es redueix a això: triar el seu cel.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Manuela Caballero González

 

Ens ha deixat Manuela Caballero González, de 87 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dijous 9 d’abril, a les onze del matí al cementiri de Vila-seca. Posteriorment serà incinerada al crematori de Reus. Vetlla: des de la una del migdia fins a les nou del vespre d’avui.

Artemis II torna a la Terra carregada de residus “made in Salou”

 

La missió Artemis II ha estat qualificada d’“èxit rotund” per la comunitat científica internacional, tot i que no pas pels motius habituals. La càpsula Orion, llançada l’1 d’abril de 2026, ha superat el punt més crític de la seva trajectòria i ja ha iniciat el viatge de retorn a la Terra carregada d’un botí inesperat: deixalles festives d’origen aparentment mediterrani.

Segons han confirmat fonts de la NASA, els astronautes han recollit a la superfície lunar ampolles trencades, llaunes de cervesa, litrones buides, plàstics i altres restes que no figuraven en cap catàleg geològic. “No són materials de l’espai. Són clarament residus d’oci nocturn”, ha declarat un tècnic, tot evitant pronunciar la paraula “Salou”, encara que tothom ho pensava.

Turisme de borratxera

Les primeres hipòtesis apunten a una sorprenent expansió del turisme de borratxera més enllà del planeta Terra. “Sabíem que el fenomen tenia abast internacional, però no interplanetari”, ha admès un portaveu científic. De fet, alguns dels envasos recuperats presenten etiquetes en diversos idiomes i restes de polseres fluorescents, fet que reforça la teoria d’una expedició festiva massiva amb destinació lunar.

Davant d’aquesta situació, diverses institucions ja han anunciat mesures urgents. La NASA estudia implantar una taxa turística a la Lluna, mentre que l’Ajuntament de Salou no descarta promocionar el satèl·lit com a nova destinació prèmium per descongestionar el municipi durant la temporada alta.

Mentrestant, els astronautes d’Artemis II continuen el seu retorn amb una càrrega que, segons han admès, “encara fa pudor d’alcohol”. I és que, per primer cop a la història, la humanitat ha aconseguit portar la seva empremta… fins i tot allà on el peculiar turisme familiar que ens visita encara no hi havia arribat. (Font: Tururut Viola News).

Salou converteix Miss Espanya RNB en un nou aparador de l’alcalde

 

El Teatre Auditori de Salou acollirà dissabte vinent la gala final de Miss Espanya versió RNB (segona regional). La gala tindrà un fort component de promoció local. 

El concurs arrencarà avui amb un acte institucional en què l’alcalde, Pere Granados, imposarà les bandes a les candidates al Mirador de Pilons en un esdeveniment obert al públic.

Entre els guardons previstos destaca l’elecció de la Miss Turisme Salou, un títol que reconeixerà la candidata que millor representi i difongui els atractius del municipi.

Doncs està clar qui serà el guanyador, oi?

Les caramelles, una tradició de Pasqua desapareguda a Salou

 

Les caramelles, cançons populars que tradicionalment es cantaven per Pasqua —especialment el Dissabte de Glòria i el Diumenge de Resurrecció—, formen part del ric patrimoni cultural català. Originàriament vinculades a la celebració religiosa de la resurrecció de Jesús, amb el pas del temps es van convertir en una festa popular associada a l’arribada de la primavera.

A Salou, aquesta tradició avui desapareguda és recordada per Esteve Tomàs Ollé en els Reculls d’història local que pròximament publicarà el Centre d’Estudis Salouencs. Segons explica, “és una tradició popular de Catalunya amb motiu de la celebració de la Festa de Pasqua. El Dissabte de Glòria, una colla de cantaires visitava les cases i les masies de les poblacions, davant les quals cantaven les anomenades caramelles”.

Amb el temps, aquestes cançons van deixar de tenir un caràcter estrictament religiós i van incorporar temàtiques més vinculades a la primavera i, sovint, de caràcter amorós. Els cantaires, organitzats en colles, recorrien carrers i masies demanant aliments típics com ous i botifarra, així com llaminadures.

Un dels elements més característics era la perxa amb una cistella al capdamunt, guarnida amb cintes, que servia per recollir les aportacions des dels balcons i finestres. En alguns casos, els grups es feien acompanyar d’un mul amb portadora —conegut com la lloca— per transportar els ous recollits. Amb tot el que aconseguien, els caramellaires celebraven posteriorment un àpat col·lectiu.

Les fotografies conservades, procedents del fons d’Esteve Tomàs Ollé, documenten aquesta tradició a Salou amb la participació de diversos veïns, com Josep Marca Morell, conegut com a Pepito del Mas Calvó o Pepito de la guitarra; Esteve Tomàs, Pascual (del bar Pascual), Anton Ginovart i Pablo Gasull. També hi van participar Ramon Tardiu, Àngel Salceda i Ramon Gombau.

Els orígens de les caramelles a Salou es remunten a l’any 1930, quan les va impulsar Josep Devesa Martí, nascut a cal Mitjà (on avui s’ubica l’hotel Planas). Les darreres celebracions documentades daten de l’any 1961. (Font: Centre d’Estudis Salouencs).

El govern de Salou rebutja aplicar rebaixes fiscals arran de la guerra

 

USAP va plantejar en el darrer ple la possibilitat d’estudiar rebaixes o bonificacions en impostos municipals com l’IBI, l’IAE i altres taxes que afecten directament famílies, treballadors i petits negocis. La proposta pretenia obrir el debat sobre mesures per alleugerir la pressió econòmica en un context marcat per l’encariment generalitzat dels costos derivats de la guerra de l’Iran.

La iniciativa va ser desestimada pel govern municipal. Segons USAP, el regidor Yeray Moreno, responsable d’Hisenda i Gestió Econòmica, va tancar la porta a aquesta possibilitat amb arguments que consideren poc sòlids i amb una actitud que qualifiquen de distant respecte a les preocupacions dels veïns.

Manca de voluntat política

USAP defensa que els ajuntaments disposen de marge per modificar tipus impositius, aplicar bonificacions i gestionar part de les seves eines fiscals. Per això, interpreten la negativa del govern com una manca de voluntat política per adoptar mesures que podrien alleujar la situació econòmica de la ciutadania.

Aquest posicionament contrasta, segons apunten, amb altres administracions com la Diputació de Tarragona, que ja estudia possibles accions per mitigar l’impacte econòmic derivat del context internacional i de l’augment dels preus.

Altres problemàtiques

USAP també posa sobre la taula altres problemàtiques del municipi, com la manca d’habitatge assequible, l’augment de la pressió fiscal i les dificultats creixents de molts veïns per arribar a final de mes, així com l’increment de costos que afecta el petit comerç.

En aquest sentit, critiquen que el govern municipal prioritzi la celebració de macroesdeveniments i accions de projecció mediàtica per damunt de l’adopció de mesures concretes per ajudar la població resident. (Font: USAP).

L’Ajuntament promociona el seu web com a servei de desinformació

 

L’Ajuntament de Salou ha impulsat una nova campanya per donar a conèixer el seu portal web institucional, amb l’objectiu de facilitar l’accés de la ciutadania als principals serveis municipals.

Sota el missatge “La web de l’Ajuntament de Salou permet accedir a…”, la iniciativa destaca quatre grans àmbits del portal: esdeveniments, notícies, tràmits i informació. A través d’aquests apartats, el consistori pretén centralitzar la comunicació amb els veïns i oferir una eina útil i accessible per al dia a dia.

Digitalització

La campanya posa l’accent en la digitalització dels serveis públics, especialment pel que fa als tràmits administratius, que es poden gestionar de manera telemàtica. Al mateix temps, el web també es presenta com un canal per mantenir-se informat de l’actualitat local i de l’agenda d’activitats del municipi.

Amb aquesta acció, l’Ajuntament reforça la seva aposta per les noves tecnologies i la comunicació digital com a vies principals de relació amb la ciutadania, en un context en què cada vegada més gestions es realitzen a través de dispositius mòbils.

Salou s’afegeix a l’Hora del Planeta gastant llum

 

Salou es va sumar el passat 28 de març a la iniciativa global de l’Hora del Planeta, una acció impulsada arreu del món amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la lluita contra el canvi climàtic i la necessitat de protegir el medi ambient.

Amb aquest propòsit, l’Ajuntament va anunciar l’apagada de la il·luminació de tots els edificis i equipaments municipals entre les 20.30 i les 21.30 hores. Paral·lelament, el consistori va fer una crida a la participació ciutadana, animant tant les llars com els establiments comercials a adherir-se a aquesta acció simbòlica. “Cada petit gest compta per construir un futur més sostenible”, van recordar fonts municipals.

El mateix dia, Salou celebrava l’acte de cloenda com a Capital de la Cultura Catalana, un esdeveniment que havia començat a les 19.30 hores i que va requerir un desplegament important de recursos i il·luminació.

Aquesta coincidència genera dubtes sobre la coherència del missatge institucional, ja que l’aposta per l’estalvi energètic es va veure, aparentment, contradita per la celebració d’un acte festiu de gran format en la mateixa franja horària, si fa no fa. Una circumstància que posa sobre la taula el debat sobre fins a quin punt aquestes accions simbòliques serveixen per a alguna cosa, més enllà d’intentar quedar bé.

En resum, dubto molt que aquell fos el millor dia per parlar d’estalvi de llum per part de l’Ajuntament.

Premis incomprensibles

 

L’Ajuntament de Salou ha informat que el proper 14 d’abril serà distingit a la Universitat Autònoma de Barcelona amb el certificat Infoparticipa, una iniciativa impulsada per la universitat amb la implicació, entre altres institucions, del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de l’Oficina Antifrau.

Infoparticipa és un reconeixement que acredita l’excel·lència del consistori en transparència, accés a la informació i qualitat de la comunicació pública. (Font: Ajuntament de Salou).

Si voleu saber el grau de transparència del nostre consistori, pregunteu a un periodista de debò (no als que depenen del mannà d’Alcaldia). Perquè tot indica que ens trobem davant d’un altre frau.

Anar a menjar la mona, una altra tradició que es perd

 

El Dia de la Mona se celebra el Dilluns de Pasqua i és una de les tradicions més arrelades del calendari festiu català. Aquesta jornada marca la fi de la Quaresma i de les restriccions pròpies de la Setmana Santa, i esdevé una ocasió per a la trobada familiar i d’amics, sovint a l’aire lliure, al voltant del dolç més emblemàtic: la Mona de Pasqua.

Tot i aquest fort component cultural, a Salou la celebració ha anat perdent presència amb el pas dels anys fins a situar-se, avui, en una situació de progressiu desús. El que antigament era una festa multitudinària, amb colles que sortien al camp o a la platja per compartir la jornada, és ara un costum cada cop més residual.

Davant d’aquesta realitat, el Centre d’Estudis Salouencs ha volgut recuperar i reivindicar aquesta tradició a través de la difusió d’imatges històriques que documenten com es vivia aquesta diada dècades enrere. Les fotografies, procedents de diversos fons documentals locals, mostren escenes de convivència i celebració que evidencien la importància social que tenia el Dia de la Mona al municipi.

Entre aquestes imatges, destaquen tres fotografies de l’any 1944 en què un grup de joves salouencs (entre els quals hi ha Pascual Cherta, Juanito Orts, Josep Llambrich, Batiste i Rogelio Brull, Enric Piñol i Salvador Roca) es dirigeixen cap a l’espigó del moll per celebrar la festa. Aquestes instantànies formen part del fons de Joan Sardiña Alcoberro.

També sobresurt una fotografia de 1956, presa a la duna de la platja Llarga després de menjar la mona, on apareixen, entre altres, Joaquim Sardiña, Mercè Alcoberro, un jovenet Joan Sardiña, Carme Cervera i el seu marit Florenci Boquet, així com l’Enriqueta Sentís (mare del Florenci) i Manuel Marsal. Aquestes imatges també pertanyen al mateix fons documental.

Finalment, altres fotografies situades al Pla de Masset mostren diferents famílies compartint la diada, amb la presència d’Enric Marrassé i el seu fill Enric, la seva esposa, Pepita Gascó, Vicent Prats i la seva dona, així com Salvador Alcové i Conxita Llambrich. Aquest conjunt forma part del fons de Joan Alcové Llambrich.

Aquest recull gràfic no només té un valor testimonial, sinó que posa de manifest la necessitat de preservar i transmetre una tradició que forma part del patrimoni immaterial de Salou i del conjunt de Catalunya.

Granados reclama més finançament per continuar malbaratant

 

L’entrada en vigor, el passat 1 d’abril, de la nova taxa turística en tots els allotjaments (hotels, apartaments, càmpings o creuers), que eleva el gravamen fins als 4,5 euros per persona i nit i obre la porta a un recàrrec municipal, ha reactivat el debat sobre el finançament dels destins turístics.

En aquest context, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha tornat a reclamar a les administracions central i autonòmica una aportació econòmica més gran per fer front al cost dels serveis municipals vinculats al turisme.

“No és just que el resident hagi d’assumir els serveis prestats als visitants. El pressupost de seguretat, la neteja o la recollida de residus estan dimensionats per la gran afluència de turistes. Qui ho paga? El resident i els empresaris”, ha lamentat. (Font: La Vanguardia).

Però concerts gratis

El seu posicionament, però, contrasta amb la seva peculiar forma d’administrar els nostres diners. Així, mentre reclama més recursos econòmics per cobrir serveis essencials i es nega a aplicar aquest gravamen municipal, que li donaria més ingressos, l’Ajuntament va destinar l’estiu passat uns 150.000 euros a concerts d’artistes com Melody, OBK i Los Vivancos durant les Nits Daurades. Uns espectacles pels quals no es va cobrar entrada i que van ser gratuïts per als visitants, que es deuen pensar que aquí som rics i lliguem els gossos amb llonganisses.

L’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina celebra mig segle

 

El Santuari de la Mare de Déu de la Pineda acollirà aquest Dilluns de Pasqua la tradicional trobada de l’Aplec, una jornada que combinarà els actes religiosos amb la festa popular i que enguany comptarà amb un element destacat: la celebració del 50è aniversari de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina.

L’organització ha previst un matí ple d’activitats, amb un servei de transport gratuït per a tots els assistents que disposin de la targeta Vilacard.

La jornada començarà a dos quarts d’onze amb el res del Rosari, seguit de la celebració de l’Eucaristia a les onze. Un cop acabada la missa, començarà la festa popular, que enguany tindrà un protagonisme especial amb la commemoració del mig segle de trajectòria de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina.

Durant aquesta part de l’acte, els assistents podran gaudir de danses catalanes en dues parts diferenciades. En la primera, actuaran els grups petit i mitjà de l’esbart. En la segona, es farà una recuperació del ball de la Mare de Déu de la Pineda, una peça coreogràfica amb valor simbòlic i patrimonial per a la comunitat.

Per acabar el matí, a dos quarts d’una, s’ha organitzat un vermut popular, que servirà per compartir germanor i tancar la celebració en un ambient festiu i participatiu.

L’Ajuntament i les entitats col·laboradores conviden tothom a assistir a aquesta cita anual, que reafirma els lligams entre la tradició religiosa, la cultura popular i la identitat local.

A Salou no s’ha previst celebrar cap acte amb motiu del Dia de la Mona. Aquí, amb tanta festa i disbauxa, som més aviat d’agafar una mona. O de fer el mico.

La Setmana Santa d’abans a Salou

 

L’auge creixent del turisme a Salou ha anat diluint, amb el pas de les dècades, unes tradicions que antigament es vivien amb una forta intensitat religiosa i comunitària. Durant els anys cinquanta, la Setmana Santa era una de les celebracions més arrelades al municipi, en un context en què Salou encara no s’havia convertit en el gran pol turístic actual.

Els actes començaven a l’església de Santa Maria del Mar, on els altars es guarnien amb espelmes, flors i teles, creant un ambient solemne. Des d’allà sortien les processons que recorrien els carrers del nucli antic fins al passeig de les Palmeres, amb una participació notable dels veïns.

El Divendres Sant es vivia amb un respecte rigorós: es complia estrictament la prohibició de menjar carn i el poble mantenia un ambient de silenci i dol generalitzat.

A finals de la dècada dels cinquanta, Salou va començar a rebre els primers estiuejants i visitants de cap de setmana. Tot i això, el caràcter de les celebracions continuava sent majoritàriament local i devot, encara lluny de la transformació turística que arribaria anys més tard.

Les imatges, datades el 1955 i publicades pel Centre d’Estudis Salouenc, formen part del fons Joan Sardiña i esdevenen un testimoni gràfic d’aquella època. Entre els participants s’hi poden identificar Ramon Blasi (a dalt, portant el Crist), el seu germà Esteve, Félix Gacho, Salvador Ginovart, Manolo Tomàs, Anton Maria Alcové i Esteve Ferrán, entre altres.

Cambrils, Tarragona i Reus encara mantenen aquesta tradició, però a Salou la Setmana Santa ha anat perdent progressivament el seu caràcter popular i religiós, eclipsada per la pressió turística i el canvi de model de municipi, que ha passat de ser una comunitat marinera a una destinació turística internacional sense personalitat.