Granados es multiplica per acabar les obres de les voreres

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha publicat a les xarxes socials una fotografia seva durant una visita a les obres d’arranjament i millora d’una vorera del municipi. L’alcalde ha aprofitat la publicació per destacar que es tracta d’“un projecte ambiciós” que busca “transformar i millorar l’espai urbà” i fer de Salou “una ciutat més accessible, segura, amable i pensada per a les persones”.

“Cada actuació suma per millorar la qualitat de vida dels salouencs”, ha afegit Granados.

Més enllà del fet que s’acosten les municipals, la reflexió de l’alcalde és difícil de rebatre. El problema és que, si Granados decideix visitar personalment totes les voreres de Salou que necessiten una actuació, potser s’haurà de comprar una agenda nova. I, sobretot, un bon fotimer de sabates, perquè les gastarà totes.

Si alguna cosa és indiscutible és que la ciutat sembla estar en guerra. O si, més no, que sembla haver patit el pas d’Àtila, ja que en molts punts del municipi hi ha voreres en un estat manifestament deficient, amb paviments aixecats, rajoles trencades, desnivells i obstacles que compliquen la mobilitat dels vianants, especialment de la gent gran, persones amb mobilitat reduïda o famílies amb cotxets.

Que l’Ajuntament arregli una vorera és, sens dubte, una bona notícia. Que les acabi de reparar totes, això ja és un miracle.

Domínguez diu que l’alerta vermella no existeix

 

El regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil de Salou, Sebastià Domínguez (ERC), va assegurar en el darrer ple que l’expressió “alerta vermella” no apareix com a tal en els plans de protecció civil, malgrat que l’Ajuntament la va utilitzar per referir-se a la situació meteorològica del passat 15 d’agost, que va comportar la suspensió de la processó i el castell de focs de cloenda de les Nits Daurades.

Durant la seva intervenció en resposta al regidor de Vox, Domínguez va defensar l’actuació de l’Ajuntament i va justificar l’ús d’aquesta terminologia com una manera de comunicar de forma més senzilla la situació de risc a la ciutadania.

“L’alerta vermella o alerta groga no s’explica als plans. És una manera de sintetitzar una frase que és llarga dins de les fases d’alerta dels plans especials o municipals”, va explicar el regidor republicà.

Segons Domínguez, els plans de protecció civil estableixen diferents fases d’alerta i disposen d’un mapa de risc identificat amb colors, amb una equivalència numèrica de l’1 al 6. Per aquest motiu, va defensar que l’Ajuntament simplifiqui aquests conceptes parlant d’alerta i del color corresponent.

“És important en matèria de protecció civil dirigir-nos a la ciutadania amb conceptes clars, sintètics i que no portin cap classe de dubte”, va afirmar.

Les declaracions del regidor arriben després de la polèmica generada per la decisió de suspendre els actes previstos el 15 d’agost davant l’avís meteorològic de l’Inuncat. Finalment, però, a Salou no es van registrar precipitacions durant la jornada.

En resum, a partir d’ara, quan l’Ajuntament parli d’alerta vermella, potser caldrà comprovar si és Protecció Civil o Netflix.

Domínguez afirma que el 15 d’agost es va aplicar el DUPROCIM

 

El regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil de Salou, Sebastià Domínguez (ERC), ha defensat l’actuació de l’Ajuntament durant l’episodi meteorològic del passat 15 d’agost i ha assegurat que les decisions adoptades es van ajustar al que estableix el DUPROCIM, el Document Únic de Protecció Civil Municipal.

Domínguez va intentar rebatre així les crítiques del regidor de Vox, Paul Daniel Axinte, durant el debat al darrer ple municipal sobre la suspensió dels actes de cloenda de les Nits Daurades. En aquella sessió, l’Ajuntament va aprovar una moció que reclama a la Generalitat criteris comuns davant les alertes meteorològiques.

El responsable de Protecció Civil va retreure a Vox una manca de coherència en el seu posicionament. “Vostè va qualificar-me personalment de desproporcionada l’actuació municipal del dia 15 d’agost, però, en canvi, volen sumar-se a una moció que parla de proporcionalitat. Això sí que no és rigor”, va afirmar.

Segons Domínguez, les esmenes de Vox no modificaven el contingut polític de la moció ni aportaven cap element nou, sinó que responien a la voluntat de “desmarcar-se de la moció” i obtenir “rèdit electoral”.

Domínguez va rebutjar l’argument de Vox segons el qual l’activació del pla Inuncat per part de la Generalitat no implicava necessàriament l’activació en fase d’alerta del DUPROCIM. El regidor va assegurar que el document municipal estableix que el procediment operatiu d’activació s’ha de posar en marxa quan la Generalitat informa d’un risc que afecta la zona on es troba el municipi.

“Això va succeir i es va activar tal com indica el nostre DUPROCIM”, va afegir el republicà.

Domínguez va explicar que el DUPROCIM, aprovat pel ple en el darrer mandat i homologat posteriorment per la Direcció General de Protecció Civil, contempla en situació d’alerta municipal mesures com el tancament d’espais públics en cas d’afectació, la suspensió d’esdeveniments a l’aire lliure amb risc de tempestes elèctriques o caiguda de branques i la cancel·lació d’activitats esportives i recreatives en zones inundables.

El regidor va defensar que aquestes mesures s’han d’entendre com a obligatòries quan es donen les circumstàncies previstes en un document aprovat pel plenari i homologat per Protecció Civil.

Recordem que, malgrat l’alerta vermella de l’Inuncat per risc d’inundacions, que va obligar a suspendre el dia 15 d’agost la processó i el castell de focs de cloenda de les Nits Daurades, a Salou no va caure ni una gota.

UTPS defensa el treball en equip, “no només estem per a la foto”

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha reivindicat el treball que desenvolupen els membres de l’estructura del partit en el dia a dia, més enllà dels actes públics i de les aparicions davant les càmeres.

En una nota titulada Al peu del canó, també quan no hi ha càmeres, la formació defensa una manera d’entendre la política municipal basada en la participació interna, la proximitat amb la ciutadania i el treball quotidià.

UTPS considera que existeix “una diferència important entre estar per a la foto i estar per treballar” i assegura que les persones que formen part de l’organització participen activament en la vida interna del partit, aportant propostes i treballant en les diferents qüestions que afecten el municipi.

Segons la formació, la política municipal no es limita a assistir a actes o aparèixer en moments de més visibilitat pública, sinó que també es construeix “escoltant els veïns, analitzant els problemes de Salou, participant en reunions, fent propostes i defensant idees”.

UTPS afirma que els seus membres estan compromesos amb la transformació del municipi des de la implicació directa i rebutja limitar la participació política a les aparicions públiques.

“No volem limitar-nos a observar des de fora ni a aparèixer únicament quan resulta convenient”, assenyala UTPS, que defensa que el compromís polític “no depèn de les càmeres ni dels focus”.

La nota insisteix que fer política municipal significa estar a prop de la ciutadania, conèixer les seves inquietuds i donar la cara, tant en els moments de visibilitat pública com en el treball intern que passa més desapercebut.

“Estem al peu del canó. Participant des de dins. Treballant per Salou. I no només per a la foto”, conclou UTPS. (Font: UTPS).

Sarsuela sense peix

 

La meva amiga Lola Serra, des dels 15 anys, quan coincidíem a l’acadèmia de ballet, em diu que és a la companyia Milnotes. 

El que passa de ser una novetat super motivadora per a ella es converteix, per a mi, en un viatge exprés a l’Apolo de Barcelona.

M’acompanya una altra Lola: la Rivero, també artista. Quina gran idea!

Em trobo amb una platea important, amb gent que supera la nostra edat i també amb gent jove. Jo ho atribueixo a la cultura que es consumeix a casa i també a les relacions amb els artistes.

El muntatge de La Corte de Faraón té la seva gràcia si es contempla a través de la història de l’art espanyol, en concret de la sarsuela, que és, en molts casos, emocionant i, en tots, molt rica.

Mentre contemplo l’excel·lent posada en escena del director Joan Garrido, ja estic agraint que, amb un ciclorama, una bona il·luminació i decorat corpori, aconsegueixi una visió moderna, sobretot perquè no utilitza i, per tant, no abusa del videomapping com a fons. Bravo. Tot un encert.

Però mentre contemplo l’obra, imatges del passat se’m colen a força d’haver viscut tres anys en aquell teatre amb Colsada.

L’empresari, assegut a la butaca de l’esquerra, centre, passadís, durant els assajos de revista.

Jo, quan m’adormia en aquella mateixa zona, esperant entre assajos i la filmació de la pel·lícula Las alegres chicas de Colsada, de Rafael Gil.

Encara que sigui el nou Apolo, perviuen els fantasmes del vell.

Perquè allà dalt, a les llotges, hi havia un magatzem de fusta cruixent on, sent ja el 1985 capitana i coreògrafa de la casa, pujava a buscar alguna cosa de vestuari i trobava peces escrites amb noms a l’interior: Lina (Morgan), María José (Nieto) i alguna més.

Suposo que, en aquesta visita al teatre i amb la funció, he conviscut amb dos temps, sense cap nostàlgia.

Que el cos feia mal amb dues funcions.

Que tot era aprendre i absorbir experiència.

Que l’amor i altres històries.

Que les nits boges a Studio 54.

Que les incerteses del futur.

Que tot allò ja ha passat.

Els focus.

Els camerinos, on ja no es pot entrar a saludar.

Tal com ho senten: el meu natural conflicte amb l’autoritat em porta a intentar el sabotatge i a fer-me passar, amb la meva amiga Rivero, per aspirants citades per a un càsting, però... se m’avança la Serra, que surt a la porta d’artistes, i tot són emocions tant o més intenses que les pròpies.

Saben, al final hi ha un photocall, el primer en què em faig una foto amb alguns membres de la companyia. Tinc l’ocasió de felicitar-los per la seva feina i el director Joan Garrido per assumir el risc de portar no una, sinó tres sarsueles, amb 60 persones en nòmina. De rescatar aquesta important mostra d’art nacional.

Sí, nacional, perquè d’aquí a no res ja programen Cançó d’amor i de guerra.

Així doncs, sarsuela catalana sense peix.

M’acomiado corrent perquè només em queda un tren i, com que mai no n’he perdut cap, no començaré ara.

Jo els recomano que hi vagin, perquè on hi ha llum —i no és al final del túnel—, on hi ha alegria, entusiasme i entrega, s’hi ha d’anar, contagiar-se i aplaudir.

Felicitats, Milnotes Companyia.

Aquest és el vostre temps.

Felicitats, Lola Serra, una altra sexagenària feliç i realitzada sobre el mateix escenari que em va fer professional.

Saben, no m’he fet gran i les meves Lolas tampoc.

Ens hem fet grans.

Només encaixem allà on mereixem i ens mereixen.

És inútil parlar dels “meus temps”. Això és de velles glòries.

Nosaltres som noves identitats posades al dia.

Com l’obra.

I, tanmateix, en marxar, torna una última imatge.

Recordo aquell cruixit de la fusta, els camerinos a l’altell, on eren els nois. I on algun actor difunt, segons em van explicar a Colsada, es va quedar a vetllar entre bastidors.

Segur que s’ho ha passat bomba amb la mòmia de l’obra.

El teatre és un temple d’ànimes que vaguen i s’encarnen en tots els personatges que la vida pot oferir.

I, encara que no torni a treballar en un, sempre serà casa meva. L’eufòria viscuda ara m’ha retornat la vida que li vaig entregar.

En baixar del tren a Sants, abans d’anar al teatre, he anat expressament a plaça Espanya/Gran Via a fotografiar l’apartament.

Senzilla que és una...

Us regalo un fragment del meu llibre Memorias de una corista; luces y sombras de las varietés. Capítol 5: Revisitant Colsada.

1983:

Vaig tancar l’etapa dels meus primers sis mesos en un teatre.

Havia viscut tantes hores a l’Apolo que semblava casa meva, però aquella no era la meva família.

Qualsevol teatre, fins i tot buit, continuaria sent com una llar.

L’apartament, en canvi, va ser un lloc on vaig dormir sola, sempre, però vaig estimar i vaig ser estimada com una autèntica dona adulta.

Vaig haver d’acomiadar-me del deliri amorós i de la indecisió en pocs dies.

Aquell desflorament mental i emocional va ser, més que un somni dins d’un altre somni, una pel·lícula dins d’una pel·lícula.

CAROL YNA

Soubrette, 1984

CAROLINA

Coreògrafa, 1985

CAROL FPIJUAN

Directora artística i coreògrafa, 2026

Salou amplia els punts de recollida gratuïta de residus

 

Reciclar a Salou serà més fàcil. L’Ajuntament ha difós una nova campanya informativa sota el lema Reciclar és fàcil!, per recordar a la ciutadania els diferents punts disponibles al municipi per dipositar residus que no es poden llençar als contenidors convencionals.

El servei inclou la minideixalleria, la deixalleria mòbil, punts de deixalleria de proximitat i la deixalleria convencional.

Entre els punts de minideixalleria hi ha el pavelló esportiu Ponent, el passeig del 30 d’Octubre amb el carrer de l’Advocat Gallego, el Mercat Municipal, la plaça d’Albert Macià Herrera —a l’avinguda Andorra— i el carrer de la Punta del Cavall, 80, a la zona de Rotonda.

La deixalleria mòbil disposa de punts al passeig del 30 d’Octubre amb el carrer Tarragona i al carrer Avenc de Xalets Salou.

A més, el pavelló del Cap de Salou compta amb un punt de deixalleria de proximitat, mentre que la deixalleria principal està situada al Camí dels Castellots.

La iniciativa incorpora també un servei de recollida gratuïta, que es pot sol·licitar a través del telèfon 900 101 613.

Amb aquesta xarxa de nou punts, Salou vol facilitar la correcta gestió dels residus i acostar els serveis de reciclatge als diferents barris del municipi. La campanya està impulsada per l’Ajuntament de Salou i compta amb la participació de GBI Paprec, la concessionària de la brossa.

S’acaba la temporada de manyos

 

Aragón Noticias es feia ressò ahir de l’èxode de manyos que, amb l’acabament del mes d’agost, tornen a la seva terra (i a la seva rutina diària) després d’haver passat les vacances a Salou. Tant la capital de la Costa Daurada com la Pineda i Cambrils són municipis que els aragonesos, en un afany colonialista, consideren seus, fins al punt d’anomenar les nostres platges les platges dels aragonesos.

No ho entenc, tan bé que estarien als Monegres. Allà, la platja, no se l’acabarien!

Granados tampoc no es va perdre l’eclipsi de lluna

 

La matinada del divendres 28 d’agost va deixar un espectacular eclipsi parcial profund de Lluna, visible des de Catalunya i bona part d’Espanya, que va oferir una imatge molt similar a la d’un eclipsi total.

Durant el punt màxim del fenomen, l’ombra de la Terra va arribar a cobrir entre el 93% i el 96% del disc lunar, deixant només una petita franja il·luminada. Aquesta circumstància va provocar que la Lluna adquirís una intensa tonalitat vermellosa i coure, pròpia del que popularment es coneix com a eclipsi de lluna de sang.

El fenomen va poder observar-se a simple vista durant les hores prèvies a l’alba. La fase parcial va començar a les 4.34 hores, mentre que el màxim de l’eclipsi es va produir a les 6.12 hores, quan la Lluna va quedar gairebé completament enfosquida.

Tot i aquestes hores tan intempestives, qui segur que no se’l va perdre va ser l’eclipsat alcalde de Salou, Pere Granados. 

Perquè s’ha d’estar molt a la lluna per suspendre, amb l’alerta vermella de l’Inuncat, la processó i els focs d’artifici de les Nits Daurades quan al cel no hi ha ni un núvol i feia un sol que torrava el cul dels conills. Sobretot el d’aquells que a aquella hora encara eren a la platja.

Dones de Salou: Maria Duran Pellicer (la Maria dels banys)

 

Una altra de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou, arrels i memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de Dones, va ser Maria Duran Pellicer una figura estretament vinculada a la història dels banys de mar i considerada una de les pioneres del que avui coneixeríem com a establiments de benestar o spa.

La història de la família Duran Pellicer, més coneguda com la Maria dels banys, està profundament lligada a la transformació de Salou en destinació d’estiueig. Els pares de Maria i del seu germà Josep, Josep Maria Duran i Pomerol i Teresa Pellicer Bertomeu, regentaven el negoci dels coneguts com a banys d’onatge, situats a la platja de Ponent.

Un document de l’any 1876 acredita que l’establiment ja estava en funcionament en aquella data. Pocs anys després, el 1880, el negoci disposava ja de cinquanta barraques per a banyistes, una mostra de la importància que començava a adquirir el bany de mar a la costa salouenca.

La Maria Duran Pellicer, nascuda l’any 1905, i el seu germà Josep van heretar el negoci familiar i van continuar desenvolupant una activitat que formava part de la vida quotidiana de les platges de Salou.

En aquella època, però, els banys encara estaven marcats per una estricta separació entre homes i dones. A la platja de Llevant se situaven els banys masculins, mentre que a la platja de Ponent hi havia les instal·lacions destinades a les dones. A cadascuna de les platges, un passadís de fusta comunicava el moll amb les instal·lacions de bany.

Aquest sistema va començar a desaparèixer amb la construcció de noves instal·lacions l’any 1929, quan es va posar fi a la separació de les famílies per raó de sexe.

Maria i Josep Duran també van ser pioners a Salou amb un negoci innovador per a l’època: els anomenats banys calents, un concepte que avui podria comparar-se amb un spa.

L’establiment estava situat al passeig Miramar, entre els carrers Joan Miró i del Mestral, i també tenia façana al carrer de l’Església.

El funcionament d’aquests banys era tot un procés tècnic. L’aigua del mar s’extreia d’un pou situat molt a prop de la platja i era bombejada mitjançant un motor fins a unes calderes de coure, on s’escalfava utilitzant llenya com a combustible.

Posteriorment, l’aigua calenta era distribuïda per un sistema de canonades fins a les banyeres i les dutxes. Les instal·lacions tenien petites habitacions equipades amb una banyera de marbre, dues aixetes que permetien regular la temperatura de l’aigua, un lavabo i una dutxa d’aigua dolça per esbandir-se després del bany.

També s’utilitzava sulfur de calç, que el mateix client incorporava a l’aigua. Aquells banys tenien una finalitat medicinal i eren recomanats, segons els coneixements de l’època, per alleujar dolors reumàtics, l’artrosi i determinades malalties de la pell.

Clients d’arreu i famílies distingides

La fama dels banys de la família Duran va traspassar els límits de Salou. Hi acudien clients procedents de Tarragona, Lleida i Barcelona, com també de Madrid.

Segons recordava la mateixa Maria Duran Pellicer, entre la clientela hi havia famílies d’una certa posició social, com els comtes de Sicart de Vila-seca, la família Baldrich de Barcelona, el capità general Martínez Anido i la seva família, la germana del marquès de Müller, la mare del torero Carlos Arruza i un enginyer de la Casa de la Moneda de Madrid.

Però els Banys també formaven part de la vida dels nombrosos estiuejants que cada any arribaven a Salou, en una època en què el municipi començava a consolidar la seva relació amb el turisme i el mar.

Maria dels banys, un record estimat

Maria Duran Pellicer va passar a ser coneguda popularment com la Maria dels banys, un sobrenom que resumeix la seva estreta vinculació amb una activitat familiar que va formar part de la història de Salou durant generacions.

Va morir l’any 1997, als 92 anys. Tant ella com el seu germà Josep van deixar un profund record d’humilitat i bondat entre els salouencs i els estiuejants que els van conèixer.

Manifest de la sobirania del meu cervell

 

Tinc un teclat i sé fer-lo servir.

Article 20.1.a de la Constitució espanyola.

Llibertat d’expressió.

No n’hi ha prou?

Article I, secció 5.

Constitució de l’Estat de Washington.

Tampoc?

Article 10.

Conveni Europeu de Drets Humans.

Continuem?

Secció 2(b).

Carta Canadenca de Drets i Llibertats.

I ara sí:

No em facin buscar més.

Han retirat un article meu. 

No el meu dret a pensar.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Salou demana tenir cura d’unes platges orfes de bandera blava

 

L’Ajuntament de Salou ha fet una crida de conscienciació ambiental per reforçar el compromís col·lectiu amb la cura de les platges, un dels actius naturals més valuosos del municipi. El missatge, compartit a les xarxes socials, apel·la directament a la responsabilitat ciutadana: “Les platges són el nostre tresor, cuidem-les!”, diu.

La iniciativa recorda als usuaris que no llencin brutícia i que recullin tots els residus generats durant l’estada a la sorra. L’objectiu és reduir l’impacte de l’activitat humana en un espai que rep milers de visitants cada temporada i que necessita una gestió acurada per mantenir-ne la qualitat ambiental.

El consistori reforça així la campanya Salou + Net, que inclou accions de sensibilització, punts d’informació i canals de contacte per comunicar incidències relacionades amb la neteja. Amb aquest missatge, l’Ajuntament vol consolidar una cultura de respecte i corresponsabilitat que garanteixi que les platges continuïn sent un espai segur, agradable i sostenible per a tothom, malgrat l’erosió continuada que pateixen a l’estiu a causa de la massificació turística.

Un missatge perfecte, el de l’Ajuntament. Però potser abans de demanar als banyistes que cuidin el nostre tresor, caldria preguntar-se què ha passat perquè Salou hagi anat perdent precisament les banderes blaves que certificaven la qualitat de les seves platges. Això, segurament, també deu haver estat culpa d’algú que ha deixat una burilla a l’arena.

Vox qüestiona que hi hagués una alerta vermella el 15 d’agost

 

El regidor de Vox a l’Ajuntament de Salou, Paul Daniel Axinte, va qüestionar dimecres passat, durant el ple municipal, el contingut de la moció presentada per la resta de grups per exigir a la Generalitat criteris clars i homogenis davant de situacions d’alerta meteorològica màxima.

Axinte va començar la seva intervenció advertint que la moció, segons el seu parer, “neix malament”, tant per qüestions formals com pel contingut. En aquest sentit, va criticar que el text faci referència reiteradament al concepte d’“alerta vermella”, que considera “inexacte i incorrecte”.

El regidor va assegurar que el pla Inuncat no contempla aquesta denominació i que estableix les fases de prealerta, alerta i emergència. Per aquest motiu, va considerar que a la moció li manca “exactitud i rigor tècnic”. També va diferenciar entre els avisos meteorològics i els avisos hidrològics, i va qüestionar que els nivells de risc identificats amb colors es puguin aplicar de manera general al conjunt de la protecció civil.

Un dels punts principals de la intervenció d’Axinte va ser la gestió municipal del 15 d’agost, quan l’Ajuntament va suspendre la processó i els focs artificials que tancaven les Nits Daurades.

Vox es va oposar a avalar “al 100%” la gestió del govern municipal i va defensar que hi havia marge de millora, especialment en la informació facilitada a la ciutadania.

Axinte va remarcar que l’Ajuntament havia rebut una prealerta del CECAT el 14 d’agost i va retreure al govern que no hagués informat els veïns d’aquesta situació.

“El dia abans podrien haver dit a la població: estiguin atents a com evolucionen els avisos oficials perquè hi ha la possibilitat que els actes del dia 15 a la tarda es cancel·lin”, va argumentar.

Segons el regidor, el govern municipal va esperar fins al mateix dia 15, amb l’activació del pla Inuncat, per comunicar la situació. També va criticar que els avisos efectuats mitjançant la megafonia de les platges no fossin suficients.

Axinte també va posar en dubte la precisió dels avisos meteorològics emesos durant les darreres setmanes a Catalunya i, especialment, a Salou.

En referència al 15 d’agost, va assenyalar que l’avís per risc d’inundacions finalment no es va materialitzar ni en inundacions ni en pluja a Salou. Alhora, va comparar aquella situació amb la viscuda dilluns passat, quan sí que es van produir episodis d’inundacions, però, segons va afirmar, les previsions de la Generalitat tampoc no es van acabar materialitzant en els termes previstos.

Per això, Vox va plantejar que la moció es modifiqués per ajustar-se a la “nomenclatura i els criteris tècnics previstos en el pla Inuncat”, reconèixer que hi havia hagut marge de millora en la gestió municipal i reclamar responsabilitats pels avisos i les previsions meteorològiques.

“No canviem l’objectiu de la moció, simplement corregim errors i millorem el seu rigor”, va concloure Axinte.

L’Heraldo anomena Villaseca a Vila-seca

 

El diari aragonès Heraldo de Aragón ha publicat una notícia sobre Hard Rock en què castellanitza el nom de Vila-seca. Ignoro si es tracta d’una nova denominació oficial espanyola, d’una simple errada o d’un intent de fer sentir els lectors aragonesos com a casa. El que sí que queda clar és que, seguint aquest criteri, caldria començar a preocupar-se per com apareixerà el nom de Salou en les pròximes informacions del diari.

Perquè si Vila-seca es converteix en Villaseca, potser Salou passarà a dir-se Salhuevo en la versió manya, aprofitant l’afluència massiva de turistes d’aquella comunitat a la Costa Daurada.

D’aquesta manera, s’informaria que “El complex de Hard Rock previst entre Salhuevo i Villaseca continua aturat”.

I és cert que el complex de Hard Rock fa catorze anys que està aturat. Però per als lectors de l’Heraldo el temps no passa: continuen amb la mateixa mentalitat endarrerida de sempre.

Vila-seca en Comú denuncia aigua acumulada a l’Hort del Pep

 

Vila-seca en Comú ha denunciat la presència d’aigua acumulada al parc de l’Hort del Pep, quatre dies després de les darreres pluges, i ha reclamat a l’Ajuntament que actuï per solucionar la situació.

Els comuns consideren que “el problema no és que plogui, sinó no actuar després” i assenyala que, mentre l’Ajuntament publica recomanacions a les xarxes socials per evitar els riscos derivats de l’aigua estancada, al parc encara hi ha acumulacions d’aigua.

Segons Vila-seca en Comú, no caldria fer una gran obra, sinó simplement dur a terme tasques de manteniment, principalment netejar i desembussar els desguassos perquè l’aigua pugui evacuar-se correctament.

La formació també critica l’estat de manteniment del parc de l’Hort del Pep i assegura que es tracta d’“un dels espais més deixats del municipi”, situat, segons afirma, en un dels barris que pateix més mancances de manteniment.

Davant d’aquesta situació, Vila-seca en Comú ha presentat una instància a l’Ajuntament perquè es retiri l’aigua acumulada i es revisi l’estat de l’espai.

Els comuns reivindiquen que tot el municipi ha de rebre el mateix nivell d’atenció i reclama evitar “barris de primera i barris de segona”.

“El manteniment dels nostres barris també és una qüestió de justícia i de dignitat”, assenyala Vila-seca en Comú, que tanca la seva denúncia amb una crítica a la gestió municipal: “Predicar amb l’exemple també és governar”. (Font: Vila-seca en Comú).