Al final va caure

 

Divendres passat, un veí va alertar la Policia Local del risc evident que suposava un senyal de trànsit amb mirall que estava inclinada a causa dels cops de vent. El perill era doble: tant per als vianants com per als vehicles que circulaven pel carrer del Nord. La resposta va ser que una patrulla ja ho miraria.

No ha estat fins aquest matí que el senyal ha estat col·locat correctament. I no pas perquè s’hagin pres seriosament l’avís ciutadà, sinó perquè el senyal va acabar caient ahir a la nit, per sort, sense conseqüències personals ni materials.

Fet consumat

El cas il·lustra de manera preocupant una manera de fer massa habitual: no actuar davant del risc, sinó davant del fet consumat.

Què hauria passat si el senyal hagués caigut en un altre moment, en plena circulació, sobre un vehicle o sobre un vianant?

Quan els veïns alerten d’un perill, no estan exagerant ni molestant: estan exercint una funció cívica que hauria de ser escoltada i atesa amb diligència. Ignorar aquests avisos fins que el problema es resol sol —o cau sol— és jugar a la ruleta russa amb la seguretat pública.

Salou acollirà una quedada de ‘therians’

 

Salou acollirà una quedada de therians, persones que s’identifiquen espiritualment o identitàriament amb animals, en una iniciativa que té com a objectiu reforçar el sentiment de pertinença a un municipi on, any rere any, la presència d’animals no deixa de créixer, especialment durant la temporada d’estiu.

Segons fonts municipals, la trobada vol convertir-se en un espai de convivència i expressió lliure d’aquest col·lectiu, alhora que s’alinea amb el model de ciutat oberta, diversa i cada cop més orientada a un ecosistema on la fauna —humana i no humana— té un protagonisme creixent.

Oberts a tota mena de bestiar

Els organitzadors consideren que Salou és l’escenari idoni per a una trobada d’aquestes característiques, tenint en compte l’augment constant de mascotes, animals de companyia i conductes “instintives” associades a l’oci nocturn i a determinats comportaments turístics concentrats als mesos de més afluència.

La quedada inclourà activitats de socialització, dinàmiques de grup i espais de reconeixement identitari, amb l’objectiu de fomentar la cohesió i normalitzar noves formes de relació amb l’entorn urbà. El consistori no descarta que, si l’experiència té bona acollida, es pugui repetir en futures edicions o fins i tot integrar-la dins del calendari d’esdeveniments estivals.

La iniciativa no deixa de ser una metàfora involuntària de la deriva del model turístic del municipi, on cada estiu es fa més difícil distingir entre civisme, instint i supervivència en estat pur. (Font: Tururut Viola News).

Els papers del 23-F confirmen que Tejero era de Salou

 

L’anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de desclassificar els anomenats papers del 23-F permetrà fer públics, per primera vegada, documents oficials que durant dècades han estat considerats secrets d’Estat. Es tracta d’arxius relacionats amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, fins ara custodiats pels ministeris de Defensa, Interior i Afers Exteriors.

La mesura obre la porta a aclarir incògnites històriques que encara avui no tenen una resposta oficial. Entre elles, el paper real del CESID, les comunicacions entre la Zarzuela i la Moncloa durant les hores clau del cop, o la identitat de l’anomenat elefant blanc, una figura d’alt rang que, presumptament, havia de presentar-se al Congrés dels Diputats per legitimar institucionalment l’operació colpista.

Deriva local

Entre els aspectes que podrien tornar a l’actualitat també hi ha la figura del tinent coronel Antonio Tejero Molina, i la seva inesperada deriva local. A Salou, el regidor de Vox Paul Daniel Axinte és conegut com el Tejero de Salou, després que en un ple municipal afirmés identificar-se amb el modus operandi del colpista i rematés la seva intervenció amb la frase “Al suelo todo el mundo”, en una referència explícita al cop d’estat del 23-F.

La conversa, captada pels micròfons quan el ple ja s’havia donat per acabat, es va fer pública posteriorment i va generar una notable polèmica. (Font: Tururut Viola News).

Granados es deixa veure al II Diptreffen en plena cursa preelectoral

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va visitar dissabte passat el II Diptreffen Salou, una concentració motera organitzada pel Moto Club Barenys que va aplegar unes 140 motocicletes procedents de diferents punts de l’Estat. La trobada es va convertir en una festa motera amb una àmplia programació que incloïa acampada, barbacoes, música en directe, rutes per la zona, jocs moters i sortejos.

En el marc de l’esdeveniment, Granados va signar el llibre d’honor de l’entitat, deixant constància del suport del govern municipal a la tasca que desenvolupa el club en la dinamització social i esportiva del municipi. (Font: Ajuntament de Salou).

Amb aquesta visita, Granados reafirma el seu suport a les iniciatives associatives que contribueixen a projectar Salou com a ciutat vinculada al món del motor i a l’activitat esportiva, a l’hora que reforça lligams amb una altra entitat de cara a les municipals de l’any que ve.

Granados descobreix la calçotada del Cap Salou en any preelectoral

 

L’Ajuntament de Salou ha informat que un centenar de veïns es van aplegar dissabte passat en una calçotada popular al Cap Salou, organitzada per l’associació de veïns del barri. La trobada va comptar amb la presència de l’alcalde, Pere Granados, que s’hi va deixar veure per primera vegada. Segons la nota municipal, “Cap Salou és una zona on el consistori està abocant esforços, i la trobada va servir per posar cara i veu a aquest compromís” (Font: Ajuntament de Salou).

La participació de Granados a la calçotada no deixa de cridar l’atenció. És la primera vegada que l’alcalde assisteix a aquest acte veïnal, després que l’estiu passat prohibís explícitament als seus regidors participar en un sopar popular al mateix barri, a causa de les desavinences obertes amb la mateixa associació de veïns que ara el consistori elogia.

Canvi de cara

Cal recordar que fa només uns mesos, aquesta entitat veïnal es mostrava disposada fins i tot a tallar una carretera si l’alcalde no atenia les seves reclamacions, especialment en matèria d’equipaments i serveis bàsics.

Què ha canviat, doncs, d’aleshores ençà? D’una banda, que l’any vinent hi ha eleccions municipals. De l’altra, que l’alcalde ha volgut treure pit davant l’anunci de la pròxima construcció de l’institut-escola del Cap Salou, una reivindicació històrica dels residents que, finalment, la Generalitat ha decidit fer realitat. 

Un projecte llargament reclamat que ara serveix també per escenificar un acostament polític que, fins no fa gaire, semblava impensable.

Granados es presenta a si mateix com a “cap de l’executiu municipal”

 

En la nota que informa que l’Ajuntament de Salou obrirà una convocatòria per incorporar vuit agents interins a la Policia Local, l’alcalde, Pere Granados, es defineix a si mateix com a “cap de l’executiu municipal”. (Font: Ajuntament de Salou).

La veritat, això sona una mica pretensiós i no és una expressió gens habitual en l’àmbit municipal català. Cap de l’executiu és una expressió pròpia de sistemes presidencialistes o governs d’alt nivell (estats, governs autonòmics). En un ajuntament, la figura correcta és alcalde o, com a molt, president del ple o cap del govern municipal.

Salou se li ha quedat petit

Parlar d’“executiu municipal” transmet la idea d’un govern gairebé estatal, quan en realitat un ajuntament és un òrgan col·legiat sotmès al ple i a la normativa local. L’alcalde no governa sol, ni jurídicament ni políticament, malgrat que li pesi.

Que sigui ell mateix qui s’atribueixi aquesta denominació en una nota oficial reforça la percepció d’autobombo i d’una voluntat de sobredimensionar-se personalment.

Ens trobem davant d’una nova demostració de retòrica inflada, de voler ser més del que realment és.

L’Ajuntament reconeix que la Policia Local no està prou ben pagada

 

L’Ajuntament de Salou ha anunciat que obrirà una convocatòria per incorporar vuit agents interins a la Policia Local, una ampliació que permetrà passar dels 16 als 24 efectius. “Es tracta d’un dels increments més destacats dels darrers anys en la plantilla del cos”, assenyala la nota.

Paral·lelament, el consistori preveu una millora de les condicions salarials i laborals dels agents, “fet que pot fer especialment atractiva aquesta convocatòria per als aspirants”. (Font: Ajuntament de Salou).

Encara que la nota institucional no ho admeti de manera explícita, el fet d’anunciar una millora de les condicions salarials i laborals és, en la pràctica, un reconeixement tàcit que la situació actual no és prou competitiva ni satisfactòria per als agents.

Perquè si el sou fos adequat, no caldria destacar-lo com a reclam. Quan una administració subratlla que una convocatòria “pot ser especialment atractiva” gràcies a una millora salarial, està admetent que fins ara no ho era.

Aquesta millora arriba després que CSIF Salou denunciés que els agents de la Policia Local estan mal remunerats i que això dificulta la captació i la retenció d’efectius. Encara que l’Ajuntament no els citi, la coincidència temporal no és casual.

En conclusió, encara que l’Ajuntament no ho verbalitzi, la millora salarial dona la raó, de facto, a la denúncia de CSIF: si cal apujar els sous per fer atractiva la plaça, és perquè fins ara no ho eren. I això és, precisament, el que el sindicat havia advertit.

Fidelitzant presumptes delinqüents

 

Avui he escoltat a la cua de la caixa d’un súper, d’una cadena molt coneguda, com un empleat justificava davant de dues dones que havien de deixar la bossa de mà a la consigna. L’argument: que hi ha un cartell i que tampoc es deixa entrar amb les motxilles dels homes. Malament.

No m’ha tocat a mi, però tinc la lliçó de la propietat privada i el dret a la intimitat apresa de memòria. A més, no hi ha cap llei que sustenti aquesta barbaritat de tractar els clients com a presumptes delinqüents. Fins i tot si hi hagués indicis de robatori, si demanen ensenyar la bossa, la inspecció ha de ser realitzada exclusivament per la policia i en privat.

Exigir que deixis els teus objectes personals en una taquilla on el centre no es fa responsable del contingut es considera una clàusula abusiva segons la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris. La consigna de l’establiment no pot eludir les seves responsabilitats si les taquilles són forçades o robades.

Què fem, senyores? Reivindiquem la bossa de mà, deixem d’anar-hi o demanem el full de reclamacions? Jo ho tinc clar: entraré amb la meva bossa i, si em demanen deixar-la a la taquilla, demanaré el full de reclamacions i els faré responsables per violar la meva propietat privada i exposar-la a furts. Si la cosa va a més, recordin que, en qualsevol cas, aquesta pràctica és abusiva i no s’acull a normes raonables de comerç proper i sostenible.

És fonamental recordar que, en cas de conflicte, l’establiment no pot fer ús del dret d’admissió tan alegrement pel simple fet que un client reclami responsabilitat o denunciï fets d’aquesta índole; el dret d'admissió no és un xec en blanc per exercir l’arbitrarietat ni per silenciar el consumidor informat. Davant la cantarella de “jo soc un treballador manat” (i sovint poc informat en les qüestions que l’obliguen a realitzar), val la pena visitar i memoritzar el Codi de Consum de Catalunya, perquè el de Cuenca i el de Vigo ens queden lluny.

Vulnerar els drets fonamentals del client sota la sospita sistemàtica és un atropellament legal i, com a estratègia de fidelització, constitueix un error garrafal que només aconsegueix expulsar aquells qui donen vida al negoci. Visca la compra per internet!

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

L’avinguda de Carles Buïgas continua sense ànima

 

L’Ajuntament de Salou ha informat que avui es reprenen els treballs de renovació de l’avinguda de Carles Buïgas i els carrers que hi conflueixen. Les actuacions estan previstes que durin fins al 31 de març.

Aquesta nova etapa se centra principalment en tasques de manteniment i arranjament de desperfectes detectats després dels primers mesos de funcionament de la via un cop remodelada. 

Entre les actuacions previstes hi ha la reparació i restitució de fanals i semàfors malmesos per la circulació de vehicles, la instal·lació de noves plaques amb les lletres nominatives del carrer, el reforç i la reparació de les reixes de recollida d’aigües pluvials afectades pel pas de busos i camions, i l’asfaltatge puntual de zones que han patit degradació. (Font: Ajuntament de Salou).

El que m’ha cridat l’atenció són les fotografies que acompanyen la informació. Mostren l’avinguda bullint de gent, quan ara els comerços encara estan tancats i el panorama és desèrtic. Una nova mostra de la desestacionalització que tant proclama l’alcalde, Pere Granados, i que només ell es creu. No és fins poc abans de l’arribada de la Setmana Santa, amb la reobertura de les botigues, que la vida bategarà de nou a la turística zona.

Granados situa l’inici del Cos Blanc l’any 1960

 

Un any més, el passat 7 de febrer, TAC 12 va retransmetre en directe el Cos Blanc, l’acte més rellevant de la festa major d’hivern de Salou. Durant l’emissió, l’alcalde del municipi, Pere Granados, va ser entrevistat i va destacar la importància d’una celebració que, segons va afirmar, es remunta a l’any 1981 i que va qualificar de la més antiga del municipi. En aquest context, l’alcalde va arribar a assegurar fins a dues vegades que el Cos Blanc “té 66 anys, si no calculo malament”.

Doncs sí, calcula molt malament. Perquè entre 1981 i 2026 han passat 45 anys, no 66. A més, el Cos Blanc tampoc és la festa més antiga de Salou. Aquest honor li correspon a la Festa del Calamar, iniciada l’any 1974 amb l’objectiu de mantenir viu l’esperit pesquer del municipi.

Nouvingut

Paradoxalment, aquesta celebració històrica encara perviu malgrat que, amb el pas dels anys, el mateix Granados n’ha anat diluint el contingut. Un dels canvis més significatius va ser la supressió del tradicional sopar popular, que aplegava nombrosos veïns del poble, substituït actualment per un senzill pica-pica al migdia.

La confusió de l’alcalde pot resultar comprensible. Tot i que sovint es presenta com un dels principals garants de la identitat salouenca, la veritat és que mai no va participar en la vida social del municipi durant la seva joventut. Ni tan sols va signar a favor de la segregació. No va ser fins a la seva entrada en política, l’any 1995, que va començar a obrir-se camí en l’àmbit local fins a assolir el seu gran objectiu: convertir-se en alcalde de Salou, un càrrec que ocupa ininterrompudament des de l’any 2009.

Eix Cívic: l’alcalde converteix una derrota en un triomf

 

L’Ajuntament de Salou ha informat aquest divendres de l’aprovació d’una modificació puntual del POUM que ha de permetre aixecar una torre a la futura plaça de la Torre Vella de l’Eix Cívic, tal com va avalar dimecres passat el ple municipal únicament amb els vots de l’equip de govern.

El projecte inicial preveia la construcció d’un edifici d’onze plantes, però la Direcció General de Costes va advertir els responsables municipals que una sentència del Tribunal Suprem, dictada arran d’un cas similar a Punta Umbría (Huelva), obligava a reduir l’alçada de l’edificació en trobar-se a menys de 500 metres del mar. Una circumstància que també afecta el gratacel projectat a Salou.

Al final, set plantes 

Davant d’aquest advertiment, el consistori s’ha vist obligat a recular i adaptar el projecte a la normativa vigent. Malgrat això, l’alcalde, Pere Granados, ha presentat aquesta rectificació com un pas positiu, assegurant que la modificació “reforça la seguretat jurídica i la solidesa tècnica del projecte”. Amb els canvis introduïts, la nova torre passarà a tenir set plantes, una alçada que, segons el govern municipal, queda “plenament ajustada a la normativa actual”. (Font: Ajuntament de Salou).

El relat triomfalista de l’alcalde contrasta, però, amb el to mostrat durant el ple de dimecres, on Granados es va mostrar visiblement molest per la pèrdua d’alçada de l’edifici. Fins i tot va arribar a acusar el Tribunal Suprem d’actuar amb una “doble moral”, en referència al fet que a ciutats com Benidorm s’hi aixequin gratacels sense conseqüències aparents.

En resum, el que és una correcció imposada per la normativa i per una jurisprudència clara, acaba sent presentada pel govern municipal com una inqüestionable victòria política.

La febre immobiliària de La Caixa arrasa els boscos del Mirador

 

La voracitat urbanística de La Caixa sembla no tenir límits ni aturador. A les obres de construcció de xalets i habitatges al voltant de la Platja Llarga de Salou —que ja han comportat la destrucció de masses boscoses de pins— s’hi han d’afegir ara les actuacions que s’estan duent a terme, amb encara més intensitat, a la zona del Mirador, en terrenys d’Infinitum.

Aquest complex, que inclou el club de golf propietat de CriteriaCaixa, és escenari actualment de moviments de terres de gran magnitud. Les imatges i l’estat dels treballs evidencien una transformació profunda del territori, amb l’arrasament de nous boscos per obrir pas previsiblement a futurs projectes immobiliaris.

L’impacte ambiental d’aquestes actuacions torna a posar en qüestió el model de creixement que s’està impulsant a Salou, basat en l’expansió urbanística intensiva i en la mercantilització del sòl, fins i tot en espais d’alt valor paisatgístic i natural. Mentre es multipliquen els discursos institucionals sobre sostenibilitat i preservació del territori, la realitat sobre el terreny apunta en una direcció ben diferent.

Amb aquests nous projectes, La Caixa es confirma com un dels principals actors immobiliaris del municipi, al preu —una vegada més— de la pèrdua irreversible de patrimoni natural. La pregunta que queda oberta és fins on està disposat a arribar aquest model i quin paper hi juguen les administracions locals a l’hora de posar-hi fre.

Salou expropiarà terrenys al costat del barranc per fer un nou passeig

 

El ple de l’Ajuntament de Salou va aprovar dimecres passat la integració del barranc de Barenys a l’entorn urbà. Amb aquest objectiu, es preveu la construcció d’un nou passeig per a vianants de gairebé un quilòmetre, que anirà des del vial de Cavet fins al carrer de Carles Roig, en paral·lel al nou canal a cel obert que està executant l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

El projecte afecta un total de vuit finques, que sumen una superfície de sòl privat a expropiar de 14.000 metres quadrats. Entre els titulars dels terrenys hi ha empreses com el càmping Sangulí, així com altres propietaris particulars i l’Ajuntament. La valoració global de l’expropiació d’aquests terrenys s’ha fixat en 66.868 euros.

L’Ajuntament va aprovar fa uns mesos el projecte d’aquest nou passeig, que comptarà amb dos carrils de circulació i una línia d’aparcament. A la banda del barranc, es construirà un carril bici i s’urbanitzarà un passeig per a vianants amb sauló compactat.

Nou accés al vial

La intervenció també permetrà generar un nou accés directe a la rotonda del vial de Cavet, a l’altura del supermercat Lidl, mitjançant la prolongació del carrer Barenys —fins ara interromput pel mateix curs del barranc— en paral·lel al carrer Marie Curie. En aquest mateix àmbit, està prevista la instal·lació d’un nou parc infantil.

Al llarg del vial, es construirà un mur de pedra al costat del nou canal del barranc, que incorporarà seients de fusta. A més, es plantaran arbres i es distribuiran zones verdes i espais de descans al llarg de tot el passeig. La inversió prevista per a aquesta actuació és d’1,9 milions d’euros.

Segons la planificació municipal, les obres podrien iniciar-se durant l’últim trimestre de l’any. Es preveu que en aquella data les actuacions de canalització del barranc impulsades per l’ACA ja estiguin acabades, de manera que no interferiran en el desenvolupament del projecte. (Font: Diari de Tarragona).

FuneCamp recorre contra la sentència que anul·la la seva constitució

 

FuneCamp, la funerària pública supramunicipal impulsada per Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, ha decidit recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la sentència que n’anul·la la constitució i els acords municipals que la van fer possible. L’empresa defensa que el projecte és “legal i viable”, acusa el jutjat d’haver-se basat en dades “de part” i manté la voluntat política de tirar endavant el model de servei funerari públic al Camp de Tarragona. 

El recurs es presenta després que el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona anul·lés els acords dels plens municipals i va condemnar els ajuntaments a pagar les costes. 

Servei públic

La direcció de l’ens considera que la sentència “no recull de manera adequada ni la realitat del projecte ni el marc legal que l’empara” i recorda que encara no és ferma. 

La funerària supramunicipal subratlla que la sentència “no qüestiona la capacitat dels municipis per oferir un servei funerari públic” i que el projecte “no ha estat desmentit” en aquest punt. 

El nucli de la resolució judicial se centra en la memòria econòmica aprovada als plens: la jutgessa conclou que no acredita la sostenibilitat financera, l’estabilitat pressupostària ni la necessitat i oportunitat del projecte, i que la previsió econòmica “no és correcta”. 

Per aquests defectes de legalitat, la sentència anul·la els acords municipals i considera que no queda demostrada “la viabilitat econòmica ni l’estabilitat pressupostària de l’entitat”. 

El Parlament salva el Teatre Auditori de Cambrils

 

Quinze anys després de quedar abandonat, el Teatre Auditori de Cambrils podria començar a veure clar el seu futur gràcies al finançament de la Generalitat. Aquesta setmana, el Parlament ha reconegut la importància d’aquest equipament com a “infraestructura cultural de caràcter estratègic per al Camp de Tarragona” i ha expressat el seu compromís perquè sigui un equipament de gestió pública, així com el seu rebuig a fórmules que incorporin inversors privats.

L’entrada de capital privat per desencallar el projecte ha estat una opció que el govern d’Oliver Klein ha explorat en les seves dues etapes com a alcalde. Tanmateix, malgrat haver despertat l’interès de més d’un inversor, és una fórmula que no ha acabat de quallar.

Actuació prioritària

Ara és el Parlament —amb el vot favorable del PSC— qui ha instat el Govern de la Generalitat a formalitzar un conveni amb l’Ajuntament i la Diputació per garantir el finançament públic. Mitjançant una proposta de resolució aprovada dimecres passat, el Parlament reclama que la finalització del Teatre Auditori s’inclogui dins del Pla d’Infraestructures Culturals de Catalunya 2025-2030 com a “actuació prioritària”.

D’altra banda, el Parlament demana explorar l’ús de fons europeus per finançar les obres i integrar el Teatre Auditori de Cambrils en el Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya, garantint-ne una programació estable i l’accés als circuits culturals professionals.

Nou impuls a la cultura

La proposta de resolució, presentada pel grup parlamentari dels Comuns, va rebre el suport de tots els partits, tot i que PP i Vox van votar en contra de descartar la gestió privada. “És una decisió important per a la ciutat i per a l’impuls de la cultura a Cambrils”, ha celebrat el portaveu dels Comuns a Cambrils i exregidor de Cultura, Jordi Barberà. Segons ell, l’aprovació d’aquesta resolució “desencalla el projecte i obliga el govern municipal, presidit per Klein, a prioritzar un equipament que ha estat abandonat durant anys”.

L’estimació actual és que calen 7,5 milions d’euros per finalitzar l’obra. (Font: Diari de Tarragona).

Necrològica: Roser Abella Castellví

 

Ens ha deixat Roser Abella Castellví, de 85 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, diumenge 22 de febrer, a les dotze del migdia al tanatori municipal de Salou. Posteriorment, serà incinerada en el crematori de Reus.

Cambrils recupera el Carnaval aquest dissabte

 

Finalment, Cambrils sí que tindrà Carnaval. L’Ajuntament ha informat que la rua que es va haver de suspendre dissabte passat, 14 de febrer, a causa de l’alerta per forts vents, se celebrarà aquest cap de setmana. La nova cita serà aquest dissabte, a partir de les 18 hores, amb un recorregut modificat respecte als plans inicials.

En aquesta ocasió, la rua es concentrarà al barri del Port. Les carrosses es reuniran a l’aparcament del Parc del Pescador i el recorregut transcorrerà pel passeig de les Palmeres, el passeig Miramar, la rotonda del Club Nàutic, la rambla Jaume I, la rotonda de la plaça de la Creu de la Missió i acabarà novament a l’aparcament del Parc del Pescador.

Aquest és el segon any consecutiu que la Colla Jove de Cambrils organitza el Carnaval conjuntament amb la regidoria de Festes de l’Ajuntament. En aquesta edició, la participació ha augmentat notablement, amb més de 1.600 persones inscrites, repartides en 14 colles i 13 carrosses. (Font: Diari de Tarragona).

Granados reivindica l’exèrcit i l’espanyolisme de Salou a Madrid

 

Durant la presentació de la Festa al Cel celebrada divendres a Madrid, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va dedicar bona part de la seva intervenció a agrair la implicació dels diferents estaments que participen en l’esdeveniment, amb una menció especialment entusiasta al món militar. En concret, va destacar el paper de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai, així com “la resta d’exèrcits que hi participen, que són molts, com la Guàrdia Civil, etcètera, etcètera, etcètera… un gran, etcètera”.

L’alcalde també va expressar la seva satisfacció amb la col·laboració de PortAventura, que —segons va remarcar— “no ens en podem oblidar”, ja que contribueix tant des del punt de vista econòmic com logístic. Granados va recordar que l’any passat els hotels del parc van acollir els pilots i altres participants que es van desplaçar a Salou amb motiu de la festa aèria.

Salou és Espanya

En el seu discurs, Granados va anar encara més enllà i va destacar el que va definir com el fort sentiment d’acollida —i implícitament espanyolista— de la població salouenca. “Salou és una oportunitat important també per a l’exèrcit, per mostrar què és el que fan en una població de Catalunya, i això s’ha de dir tal com és”, va afirmar. 

Segons l’alcalde, aquesta presència és acceptada pel “noranta-nou coma nou per cent” dels veïns, “que és pràcticament el cent per cent. Sempre pot haver-hi algú, però és el cent per cent”.

Granados va concloure assegurant que Salou és “un municipi obert, hospitalari i acollidor amb tothom”, també amb “el que representa l’exèrcit, tant el de l’aire com la resta d’exèrcits que componen les nostres Forces Armades”.

Res, que només li va faltar rematar l’arenga amb un explícit “Viva España!”.

Salou paga tard (menys als regidors)

 

El regidor del Partit Popular a l’Ajuntament de Salou Mario García va reclamar en el ple municipal del passat dimecres al regidor d’Hisenda, Yeray Moreno, que faci tot el possible per reduir la morositat del consistori. Segons va exposar, una part significativa dels pagaments municipals s’estan efectuant fora del termini legal establert.

García va xifrar aquests pagaments fora de termini en 1.977.000 euros, als quals cal afegir 2.098.000 euros més en factures pendents de pagament. Unes dades que, a parer seu, dibuixen una situació preocupant per al teixit econòmic local.

Grans problemes per a les petites empreses

“Aquestes xifres són especialment greus perquè darrere d’aquests números hi ha petites i mitjanes empreses que estan pendents de cobrar. Retardar aquests pagaments els pot comportar problemes econòmics molt seriosos”, va denunciar el regidor popular durant la seva intervenció.

Això sí, els qui no tenen problemes per arribar a finals de mes (hi hagi crisi o no) són els regidors, que cobren puntualment a final de mes (hi hagi absentisme laboral o no).

Això sí que és viure la festa major!

 

La festa major d’hivern sembla ja llunyana, però quins records aquells, quins dies tan intensos, tan festius i viscuts amb passió! El pas del temps no n’ha esborrat l’empremta, ans al contrari: quan aquests records van acompanyats d’alguna fotografia o d’un vídeo, la sensació es multiplica i la vivència es torna gairebé present. Les imatges tenen aquest poder: mantenen viu allò que, sense elles, potser ja s’hauria difuminat.

El vídeo correspon a la nit del ball de colles, sota l’envelat. Una d’aquelles nits màgiques que expliquen per si soles què vol dir gaudir de la gresca més nostrada. Alegria desbordant, eufòria col·lectiva, complicitat compartida i ganes de celebrar sense mesura. El soroll, les rialles, la música i el moviment constant creen una atmosfera que costa de descriure amb paraules.

L’escena recorda gairebé una nit de l’Eurocopa, amb la mateixa intensitat i entusiasme desfermat. Només hi ha un petit detall que canvia: en lloc d’aixecar un pal o una bandera, el que es brandava amb orgull era un got. Però l’esperit era el mateix: celebrar, compartir i sentir-se part d’alguna cosa col·lectiva. Perquè, al cap i a la fi, això és viure la festa major. I cal viure-la de debò, que l’alcaldia no dura sempre!

Salou ja es prepara per acollir la Festa al Cel

 

Salou acollirà del 18 al 20 de setembre una nova edició de la Festa al Cel, la segona vegada que aquest esdeveniment aeronàutic —i clarament militar— aterra a la capital de la Costa Daurada. Davant d’un esdeveniment d’aquesta magnitud, la ciutat no podia quedar-se de braços plegats i ja comença a adaptar-se a l’ocasió.

Un dels primers indicis d’aquesta preparació anticipada es pot veure a la cruïlla dels carrers Nord i Mar, on el pal amb mirall apunta cap amunt. No és cap error tècnic ni una instal·lació provisional: és, senzillament, una aposta decidida, gràcies a la desinteressada col·laboració de la borrasca Pedro, per integrar l’espectacle aeri en el dia a dia de la mobilitat urbana.

Gràcies a aquesta innovació, els conductors podran gaudir de les acrobàcies al cel mentre circulen, maniobren o busquen aparcament, combinant emoció aeronàutica i tensió viària en una experiència immersiva completa. Una mostra més que, a Salou, el cel no és el límit… ni tan sols quan s’està al volant.

L’alcalde presenta la Festa al Cel a Madrid abans que a Salou

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va presentar ahir al matí a Madrid la segona edició local de la Festa al Cel que organitza l’Ajuntament, un festival aeronàutic que tindrà lloc del 18 al 20 de setembre. A la tarda, a través d’una nota informativa, el consistori ho va comunicar als mitjans d’aquí.

Granados sembla oblidar que és alcalde de Salou i no de Madrid. Ja sabem que és un polític al qui li agrada volar molt alt, però, malauradament per a ell, el més lluny que ha arribat és a ser un diputat més a la Diputació de Tarragona.

L’alcalde de Salou sembla desconèixer que l’ordre dels factors importa, no pel fet material de presentar la Festa al Cel a Madrid, com pel missatge simbòlic que s’envia. Quan un alcalde presenta primer fora allò que passa a casa seva, està transmetent —volgudament o no— que la projecció externa pesa més que la relació amb els seus veïns.

No s0m un segon plat

Granados argumentarà que anunciar la segona Festa al Cel a Madrid té més impacte mediàtic. Això és defensable. El que no ho és tant és que Salou quedi reduït a ser un segon plat. L’alcalde es deu als salouencs, és aquí on té les seves prioritats institucionals.

Un alcalde no és un comercial; és, abans que res, el representant dels seus veïns. I aquests tenen dret a conèixer de primera mà què es farà al seu municipi, especialment quan es tracta d’un esdeveniment que comporta afectacions evidents (soroll, mobilitat, seguretat, imatge).

Sí, molta projecció pública, molta posada en escena amb els comandaments militars, però una relació amb el veïnat cada cop més distant.

Nyaps que duren quatre dies al carrer Nord

 

El carrer Nord de Salou torna a ser exemple del que no hauria de passar mai en la gestió de l’espai públic. El clot que es pot veure a la calçada no és fruit del pas del temps ni d’una degradació prolongada: fa pocs dies ja va ser reparat. De fet, encara es distingeix clarament que el quitrà és recent. Però la intervenció no només no ha solucionat el problema, sinó que l’ha agreujat. El forat és ara més gran i més perillós per als vehicles que abans.

Costa d’entendre com es poden fer treballs amb un resultat tan deficient en una via urbana amb trànsit continuat de vehicles. Una reparació mal executada no és només una qüestió estètica: és un risc per a la seguretat, tant dels conductors com dels ciclistes o motoristes, i una mostra clara de mala praxi.

La gran inversió en pavimentació

La situació resulta encara més incomprensible si es té en compte el discurs oficial. L’Ajuntament presumeix reiteradament d’estar duent a terme, a diversos punts del municipi, “la inversió en pavimentació de carrers més important de la història de Salou”. Davant d’aquest relat triomfalista, la realitat del carrer Nord, al començament del càmping La Siesta, grinyola, i molt.

Invertir milions no serveix de res si les obres es fan a correcuita, sense control de qualitat i amb solucions provisionals que duren quatre dies. Els veïns no necessiten notes de premsa, fotos de l’alcalde ni grans titulars, sinó carrers ben asfaltats, segurs i amb reparacions que no es desfacin al cap de pocs dies.

Salou demana extremar la prudència al litoral per la borrasca ‘Pedro’

 

La borrasca Pedro continua avui fent-ne de les seves. Per això, l’Ajuntament de Salou ha emès una recomanació a la ciutadania perquè extremi les precaucions al litoral davant els efectes del temporal, que està provocant un fort onatge a la costa del municipi.

El consistori recorda la importància d’allunyar-se de les zones potencialment perilloses, especialment passeigs marítims, espigons, roques i miradors propers al mar, així com de respectar les senyalitzacions i els tancaments preventius instal·lats per garantir la seguretat de les persones.

L’Ajuntament recorda que els episodis de mala mar poden comportar riscos greus, amb onades sobtades i cops de mar que poden superar les baranes de protecció. Per aquest motiu, es demana responsabilitat individual i col·lectiva mentre durin les condicions meteorològiques adverses.

El missatge forma part de la campanya informativa municipal sota el lema Gaudeix del litoral amb seguretat, amb l’objectiu de conscienciar veïns i visitants sobre la necessitat de no posar-se en risc durant episodis de temporal marítim, ni tan sols per fer-se una selfie.