dimecres, 25 de març del 2026

El PSC desautoritza Granados i surt en defensa de Cristina Berrio

 


La Federació del PSC al Camp de Tarragona ha sortit al pas del comunicat emès per Sumem per Salou-PSC i Ara Pacte Local que demanava la dimissió de la regidora socialista Cristina Berrio (PSC) i ha demanat calma i prudència davant la polèmica oberta.

Els socialistes han reiterat el seu “compromís ferm” amb el govern municipal i la voluntat de continuar treballant “des de la responsabilitat, la lleialtat institucional i el respecte mutu”. 

El PSC de Tarragona considera que la reacció de Sumem per Salou, el PSC de Salou i Ara Pacte Local ha estat “precipitada” i sosté que situacions com l’actual requereixen “rigor, serenor i el temps necessari” per analitzar tots els elements abans de prendre decisions que poden afectar la credibilitat institucional.

En aquest context, el PSC de Tarragona creu que no s’ha d’adoptar “cap decisió irreversible” en aquests moments i aposta per estudiar amb detall la documentació i les circumstàncies del cas. 

Així, el partit manté, per ara, la confiança en la regidora Cristina Berrio i li ha traslladat que no faci efectiva cap renúncia a l’acta fins que no se celebrin les reunions previstes tant amb l’alcaldia com amb l’agrupació local.


Hi ha més casos

El PSC tarragoní també ha subratllat la necessitat d’aplicar el principi d’igualtat de tracte, remarcant que situacions similars (com els casos de Julia Gómez, Hèctor Máiquez, Noelia Izquierdo, de FUPS, i de Marçal Curto, d’ERC, tots ells també del govern municipal) han de ser abordades amb els mateixos criteris, “com a condició imprescindible per preservar la confiança i el bon funcionament del govern”.

Paral·lelament, la Secretaria de Política Municipal del partit preveu reunir-se amb l’alcaldia de Salou per aclarir possibles malentesos i garantir l’estabilitat del govern local. A més, es convocaran els òrgans interns del PSC a escala local per analitzar conjuntament la situació.

Els socialistes conclouen que continuaran actuant amb “responsabilitat, lleialtat institucional i sentit de govern”, prioritzant l’estabilitat i el servei a la ciutadania de Salou.

Sumem per Salou-PSC i Ara Pacte Local demanen la dimissió de Berrio

 


Els grups municipals de Sumem per Salou-PSC i Ara Pacte Local (Montagut) han demanat a la regidora Cristina Berrio (PSC) que lliuri l’acta davant les “reiterades falsedats i acusacions” que ha anat difonent després que se li sol·licitessin, igual que a la resta de regidors del consistori, les acreditacions dels títols acadèmics inclosos en el seu currículum, publicat tant en el programa electoral com al web de l’Ajuntament. 

Segons els dos grups, “no és de rebut al·legar un error tècnic quan, en la candidatura i en el programa electoral, ja figuraven uns estudis universitaris que finalment no ha pogut acreditar”.


No és educadora infantil

A més, afegeixen que “com s’ha pogut comprovar, la regidora no va poder acreditar que fos educadora infantil, tal com constava publicat. Però el més greu és que va acusar l’Ajuntament d’haver-li bloquejat el correu corporatiu, fet que segons ella li hauria impedit respondre a la sol·licitud”.

Davant d’aquests fets, que consideren greus, els grups municipals sostenen que la regidora “ha actuat amb irresponsabilitat i de manera imprudent, excusant-se amb acusacions falses que la desacrediten per continuar com a càrrec públic” i, per aquest motiu, li demanen que renunciï, per “responsabilitat, coherència, transparència i respecte pels principis democràtics”, a l’acta de regidora. (Font: Sumem per Salou-PSC i Ara Pacte Local). (La versió de Cristina Berrio la teniu aquí).

L’Ajuntament acredita ara els cursos de la regidora Cristina Berrio

 


L’Ajuntament de Salou ha acreditat finalment les titulacions de la regidora Cristina Berrio (PSC) que constaven al seu currículum publicat al web municipal. La mateixa Berrio ha aportat tota la documentació que demostra que ha cursat aquests estudis, amb l’excepció del grau en Ciències Polítiques, que està cursant (abans es donava per fet que el tenia) i del títol d’educadora infantil.

La regidora ha defensat que l’Ajuntament no li va validar els estudis per un problema de comunicació. Segons la seva versió, la petició del consistori per presentar les titulacions es va enviar al correu corporatiu dels regidors, però assegura que no hi tenia accés en aquell moment.

Això va provocar que el seu currículum quedés sense actualitzar mentre altres regidors sí que havien pogut acreditar la seva informació acadèmica. Davant la polèmica generada, Berrio explica que va contactar amb el consistori per altres vies i va enviar tota la documentació requerida, defensant que es tracta d’una qüestió d’“honor” personal. (Font: La Ciutat).

Necrològica: Tomasa Cano Martínez

 

Ens ha deixat Tomasa Cano Martínez, de 90 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dimecres 25 de març, a les quatre de la tarda a la sala del cementiri de Vila-seca.

Necrològica: María del Valle Varo Téllez

 

Ens ha deixat María del Valle Varo Téllez, de 83 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dimecres 25 de març, a les dotze del migdia a l’església de Sant Esteve de Vila-seca. 

dimarts, 24 de març del 2026

Els currículums sota sospita posen demà a prova Pere Granados

 


El ple municipal de Salou que se celebra demà es preveu especialment tens, amb els currículums presumptament falsejats d’alguns regidors del govern com a tema central de debat.

Els casos afecten Cristina Berrio, Julia Gómez, Hèctor Màiquez i Noèlia Izquierdo de Sumem per Salou-PSC, així com Marçal Curto, d’ERC. La qüestió ha anat guanyant pes polític i mediàtic, fins al punt que tot apunta que escalfarà la sessió plenària.

El novembre passat, l’alcalde, Pere Granados, va ser contundent en relació amb aquesta polèmica: va assegurar que, en cas de confirmar-se que algun membre del seu equip de govern havia falsejat el currículum, li retiraria les competències de manera immediata.


El PSC sen renta les mans

Amb aquest precedent, el ple de demà es presenta com una prova de foc per al govern municipal, que haurà de donar explicacions i, eventualment, prendre decisions. Resta per veure si l’alcalde mantindrà el compromís adquirit o si la qüestió acabarà diluint-se en excuses de mal pagador.

Perquè us feu una idea del que pot passar, divendres passat, durant l’assemblea que va escollir Miren Eskarne nova secretaria d’organització del PSC, es va demanar a l’executiva local explicacions al voltant dels currículums falsos. I tothom llençava pilotes fora, com si l’ètica i la decència no anessin amb ells.

Adeu a l’andana de l’estació

 


Té les hores comptades, si és que no ha desaparegut avui ja. Aquest és l’últim tram que queda de l’andana de l’antiga estació de trens de Salou, un espai carregat de memòria històrica que està a punt de desaparèixer. Per aquest punt hi ha previst que hi circuli el futur TramCamp a finals de 2029, sempre que es compleixin els terminis actuals, ja que el projecte acumula ja un retard aproximat d’un any i mig.

L’andana representa el darrer vestigi físic d’una estació enderrocada que va entrar en funcionament l’any 1865 i que va ser clausurada el gener de 2020. Durant dècades, aquesta infraestructura va ser clau per a la mobilitat del municipi, arribant a moure, pel cap baix, mig milió de passatgers anuals només a Salou.


L’Eix Cívic

Per aquest traçat també està previst construir el controvertit projecte de l’Eix Cívic, que ha generat un clar rebuig entre alguns sectors veïnals que reclamen més zones verdes i menys edificis, com ara la torre de set plantes a la futura plaça de la Torre Vella. 

Tot apunta que la nova avinguda entre el càmping Sangulí i la inutilitzada estació de PortAventura també podria patir endarreriments, ja que la seva execució està condicionada al desplegament del tramvia i dels diners de la Generalitat.

Barberà alerta que la ciutat està “a prop del col·lapse”

 


El portaveu dels Comuns a l’Ajuntament de Cambrils, Jordi Barberà, ha fet un balanç molt crític del primer any de mandat del nou govern municipal durant una taula rodona celebrada ahir amb altres portaveus municipals. En la seva intervenció, Barberà ha qüestionat el relat optimista de l’equip de govern i ha advertit d’una situació de deteriorament generalitzat dels serveis i de la ciutat.

Que el balanç sigui positiu o negatiu depèn de la perspectiva”, ha afirmat, tot ironitzant sobre la visió del govern. Segons el regidor, el govern local es limita a destacar indicadors com el deute zero o el pagament puntual als proveïdors, aspectes que ha reconegut com a importants, però insuficients per definir l’estat real del municipi.

Barberà ha assegurat que qualsevol ciutadà pot constatar “només sortint al carrer” que Cambrils “està a prop del col·lapse en molts aspectes”. En aquest sentit, ha denunciat una manca de capacitat d’execució del pressupost municipal, fet que, segons ha dit, explica que els comptes acabin sent positius: “No és per una bona gestió, sinó perquè no s’executa”.


Estructura desorganitzada

El portaveu dels Comuns ha atribuït aquesta situació a una administració “infradotada de personal” i amb una estructura “desorganitzada”, amb departaments que, segons ha afirmat, no poden funcionar en condicions adequades. Això, ha dit, repercuteix directament en el dia a dia de la ciutadania.

Entre les problemàtiques assenyalades, Barberà ha destacat la brutícia als carrers, deficiències en la recollida de residus, el mal estat de voreres i calçades, així com la manca de manteniment dels espais verds. També ha criticat la paralització de la licitació de jardineria i ha alertat de la presència de rates en parcs i jardins.


Inacció total

En l’àmbit cultural i social, el regidor ha denunciat una “inacció total”, amb sales d’exposicions sense activitat, centres cívics tancats i biblioteques que no obren amb normalitat. “No s’ha donat continuïtat a les polítiques iniciades en l’anterior mandat”, ha lamentat.

Finalment, Barberà ha retret al govern la manca de rumb: “El més greu és que no hi ha cap direcció clara ni cap projecte de ciutat”. Segons ha conclòs, l’executiu es limita a impulsar alguns projectes urbanístics ja heretats amb vista a futures inauguracions, mentre “ven fum” sense oferir solucions als problemes reals del municipi. (Font: Ràdio Cambrils).

La genialitat col·lectiva de Bruno Mars

 


En una indústria musical que avui es conforma amb el “m’agrada” ràpid i l’algoritme de quinze segons, el cas de Bruno Mars i The Hooligans no és només música; és una bufetada de professionalitat.

Mentre aquí ens perdem sovint en el virtuosisme individual o en posades en escena que confonen la senzillesa amb la desgana, Mars posa sobre la taula el concepte de l’espectacle total.

Res no és fàcil ni arriba per art de màgia. Mars va tenir la sort de tenir un pare que li va donar un futur fins i tot en temps de precarietat extrema, quan dormia amb el seu germà en un cotxe. Aquest rerefons és el que forja el rigor. La seva visió brilla precisament en com s’adopta la coreografia: el conjunt respira en els seus espais, sense deixar res a la improvisació. No es tracta d’executar passos complicats, sinó moviments coherents. D’aquí que un tema com I just might sigui replicat per milers de persones en els seus vídeos domèstics; no és una moda passatgera, és una necessitat de connectar amb allò que realment mou.

Mars ha sabut absorbir el millor de l’old funk i del soul més pur per revalorar el que importa en un escenari. Tanmateix, al nostre país, aconseguir aquest moviment col·lectiu sembla una batalla perduda entre els egos i la falta de direcció, però sobretot per una alarmant carència de visió d'espectacle i de futur. Comptem amb músics excepcionals, però ens topem amb la por a la unificació. Molts confonen la caracterització professional amb una “disfressa barata”, sense entendre que coordinar una estètica fins que el gest sigui síncope no resta identitat a l’artista, l’eleva.

La facilitat amb què Mars integra els seus cors, o aquesta simbiosi perfecta amb Anderson .Paak i The Hooligans, demostra una genialitat poc corrent. És generositat artística: entendre que la brillantor del conjunt és el que projecta la vertadera qualitat. És respecte a l’espectador. Aconseguir que un equip humà es mogui com un sol organisme és un treball immens que ningú pot ignorar.

És per això que el segueixo, perquè un artista n’inspira un altre i cal tenir un pols de gust i criteri identificable per comprendre-ho. Si tingués 20 anys, preferiria ser cor de Bruno Mars que solista d’un projecte contemporani i indefinit, perquè sabria que estaria formant part d’allò extraordinari en el moment adequat.

La diferència es marca amb genialitat i aquí n’hi ha molta; per això es pot ser sexagenària i entendre que la música de Mars entra a la vena amb un llegat cultural que enfonsa les seves arrels en el millor de la música americana. I seguiré aquí per veure’l evolucionar i aplaudir la seva gosadia per molts impediments que la vida li hagi imposat, com que la pròpia Motown el rebutgés dient-li que no tenia això: futur.

El millor que li va poder passar a Mars és que Motown no el sabés entendre per poder ser ell mateix amb el seu èxit.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

dilluns, 23 de març del 2026

Dones de Salou: Dolores Bigorra Canaldas

 


Dolores Bigorra Canaldas va ser una altra de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel Joan Sardiña el passat 6 de març al Casal de les Dones. La imatge data d’entre les dècades de 1920 i 1930, i permet recuperar la figura d’una dona vinculada a un ofici avui desaparegut però clau en la seguretat ferroviària.

Bigorra va exercir com a guardabarreres en un pas a nivell, una feina que durant dècades va recaure majoritàriament en dones, fins a l’últim quart del segle XX. Era àvia de Magda Ribas i besàvia del Mario, la Cati i la Carol Ródenas, i es va casar amb Àngel Salceda Vallverdú, dedicat a la pagesia.


Regular el trànsit ferroviari

La seva tasca consistia principalment a regular el trànsit per evitar accidents, així com vetllar per l’estat de la via. Això implicava comprovar que no hi hagués obstacles (com pedres o altres objectes) que poguessin provocar descarrilaments. A més, aquestes dones també cuidaven l’entorn immediat del pas a nivell, sovint mantenint plantes i flors al voltant de la caseta.

En el cas concret del pas a nivell del carrer Barcelona, una de les feines habituals era netejar el pas de roda de la barrera, ja que la presència de pedres podia dificultar-ne el tancament. El sistema era manual i funcionava mitjançant una maneta o corriola.


Jornades de 12 i 14 hores

Altres passos a nivell, però, eren més rudimentaris i es limitaven a una cadena amb un disc metàl·lic rodó de color vermell com a senyalització. Les jornades laborals podien arribar a les dotze o catorze hores diàries, segons va explicar Joan Sardiña durant la conferència.

El testimoni de Dolores Bigorra Canaldas exemplifica el paper sovint invisibilitzat de moltes dones que, amb dedicació i responsabilitat, van contribuir al funcionament i la seguretat de les infraestructures del municipi.

El bluf de la Capital de la Cultura Catalana

 


El 26 de setembre de 2024 es va anunciar que Salou ostentaria el títol de Capital de la Cultura Catalana durant el 2025. Després de conèixer-se la notícia, l’alcalde, Pere Granados, no va escatimar en pompa i va anunciar una inversió de 450.000 euros per donar lluentor a un reconeixement que es presentava com a històric per al municipi.

El 19 de març de 2025, el Teatre Auditori va acollir l’acte oficial de presentació de tan contradictori nomenament (la defensa del català no és precisament una de les prioritats de Granados) en una celebració carregada de simbolisme i orgull institucional. El missatge era clar: Salou volia reivindicar-se com a referent cultural i projectar una imatge de centralitat dins del panorama català. Sobre el paper, tot molt maco.


No hi ha relleu

Tanmateix, amb el pas del temps, el balanç genera interrogants. Què n’ha quedat realment d’aquella capitalitat? Per a què va servir? Doncs per ben poca cosa més enllà d’un excés d’autobombo per a segons qui. 

A més, el fet que encara no s’hagi comunicat quin municipi assumirà la Capital de la Cultura Catalana el 2026 reforça la idea que ens trobem davant d’un projecte fallit. Un símptoma evident que l’organització de Xavier Tudela ha fet figa i té ben poca credibilitat.

En resum, que el que havia de ser una oportunitat per reforçar el teixit cultural local i situar Salou en el mapa cultural de Catalunya sembla haver acabat en xiringuito.

Els treballadors municipals estudien portar Klein als tribunals

 


Els treballadors de l’Ajuntament de Cambrils es van concentrar divendres passat al saló de plens del consistori per protestar pel que consideren una “falta d’avenços” en les negociacions amb el govern local per millorar les seves condicions laborals. La Junta de Personal i el Comitè d’Empresa han anunciat la seva intenció de portar els responsables municipals als tribunals per “l’incompliment manifest i flagrant” dels acords de mediació assolits el desembre del 2025, que van permetre desconvocar la vaga de personal.

Segons els representants dels treballadors, aquest incompliment ha estat el detonant de la represa de les mobilitzacions. Durant el ple, els empleats van exhibir pancartes amb missatges com “SOS”, “Dignitat laboral: un dret, no un privilegi” i “Ja n’hi ha prou!”, alhora que xiulaven l’equip de govern.


Situació de col·lapse

La concentració ha estat la primera des que l’alcalde, Oliver Klein, va assumir les competències de Recursos Humans, fins al febrer en mans de la regidora del seu partit (NMC) Mar España.

La Junta de Personal i el Comitè d’Empresa denuncien un “col·lapse total de l’organització” i enumeren diversos greuges. Com ara que a finals de mes s’havien d’abonar triennis, productivitats pendents i gratificacions que encara no s’han fet efectives; també assenyalen la manca de regularització dels complements de destinació de tota la Relació de Llocs de Treball i el retard en la incorporació del nou cap de Recursos Humans.

A més, alerten que els diferents departaments municipals es troben saturats i que encara no hi ha cap previsió sobre el pagament dels endarreriments corresponents a l’increment salarial del 2,5% dels funcionaris, aprovat amb caràcter retroactiu per al 2025. (Font: Diari de Tarragona).

Necrològica: Marta Vallvé Castellà

 

Ens ha deixat Marta Vallvé Castellà, de 92 anys. 

La Marta va regentar una peixeteria a la Rambla (Peixos Llombart). La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dilluns 23 de març, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca. 

diumenge, 22 de març del 2026

Dones de Salou: l’Antonieta, la Carme, la Pepita, la Vicenta i la Paquita

 


La foto de dalt és dels anys trenta, gairebé centenària. N’és una altra de les exhibides durant xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, que el Joan Sardiña va oferir el passat 6 de març al Casal de les Dones. La imatge mostra un grup de tretze dones de diferents edats en el que probablement és el carrer Barcelona.

Entre les protagonistes de la instantània hi ha l’Antonieta Sardiña, la Carme Guijarro, la Pepita Nogués, la Vicenta García i la Paquita Gascó, dones que representen una part essencial de la memòria col·lectiva del municipi.


Qui és qui

L’Antonieta Sardiña es va casar amb Francisco Expósito, carrabiner. Per la seva banda, la Carme Guijarro va unir la seva vida amb Salvador Durán, mecànic d’aviació —concretament dels avions Mosca als aeròdroms de Reus i de la Vilallonga del Camp durant la part final de la Guerra Civil—, també va ser president del club de futbol, membre de la comissió gestora després de la segregació de Salou i oncle del Joan Sardiña.

La Pepita Nogués es va casar amb Juan Leal, guàrdia civil destinat a Salou, amb qui va tenir dos fills, Ramon i Pilar. La Vicenta García era tieta de Maria Mercè García, esposa de Fernando Val.

Pel que fa a la Paquita Gascó, germana de la Pepita, va ser pionera a obrir la primera perruqueria de dones a Salou. Posteriorment, la seva germana també s’hi va incorporar.

Aquestes imatges esdevenen un valuós testimoni d’una època anterior al desenvolupament turístic del municipi i representen un llegat imprescindible per preservar la memòria històrica i social de Salou per a les noves generacions.

Les excavadores arrasen part del bosc del Mirador per a nous hotels

 


Les excavadores han irromput aquesta setmana en un dels boscos del Mirador de Salou per obrir camí amb vista a la construcció de tres hotels en terrenys del camp de golf Infinitum, propietat de CriteriaCaixa. Segons els veïns, l’actuació es durà a terme a tocar del que queda de la Torre del Telègraf, actualment en estat de ruïna gairebé total.

L’entrada de la maquinària pesant, que ja ha arrasat part de la vegetació, ha provocat preocupació entre els veïns de la urbanització. Segons diverses fonts, les excavadores van accedir-hi dijous passat a través de la rotonda situada al final de l’avinguda del Mirador.



Està previst que la Policia Local instal·li senyalització per restringir el pas a l’àmbit afectat, amb l’objectiu de facilitar l’accés dels camions i la continuïtat dels treballs.

Aquesta desforestació en un dels pocs espais boscosos que queden a Salou s’afegeix a altres actuacions que Infinitum està portant a terme en zones properes a la platja Llarga i en àrees més interiors. 

En aquests punts, el moviment de terres és molt més intens i es preveu la construcció de desenes d’habitatges de luxe.

Necrològica: Carlos María Jiménez Alonso

 

Ens ha deixat Carlos María Jiménez Alonso, de 49 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dilluns 23 de març, a dos quarts de deu del matí al cementiri de Vila-seca.

Necrològica: Esteve Salvadó Llorens

 

Ens ha deixat Esteve Salvadó Llorens, de 88 anys. 

L’Esteve i la seva família tenien un mas al final del carrer Ciutat de Reus de Salou i eren família de la fonda Salvadó de Vila-seca, un establiment històric situat al cor del municipi que data del 1940 i que es troba a tocar de la parròquia de Sant Esteve.

La vetlla i el comiat de l’Esteve, un home molt conegut i afable, van tenir lloc ahir, dissabte 21 de març, al tanatori municipal de Salou.

dissabte, 21 de març del 2026

Vila-seca supera Salou com a municipi més feliç de Catalunya 

 


Vila-seca és el municipi més feliç de Catalunya, segons el Spain Happy Index 2026, amb una puntuació de 89,21 sobre 100. El podi el completen Salou, en segona posició amb 88,94 punts, i Tarragona, tercera amb 88,70.

El rànquing també situa altres municipis del Camp de Tarragona entre els més ben valorats, com Torredembarra, en cinquena posició amb 87,30 punts, i Altafulla, sisena amb 87,28.

Amb aquests resultats, Vila-seca desbanca Salou en un títol al qual l’alcalde d’aquest municipi, Pere Granados, havia donat una gran rellevància, fins al punt de convertir-lo en un element promocional en fires turístiques i festes, malgrat que l’any passat ja no ostentava aquesta distinció.


Sol i bons serveis

Segons l’estudi, Vila-seca destaca per combinar més de tres-cents dies de sol a l’any, temperatures suaus i una bona connexió amb serveis i infraestructures, els principals paràmetres analitzats en aquest índex, patrocinat per la immobiliària Sonneil, una de les principals operadores de la Costa Blanca.

El patró de Vila-seca és molt similar al de Salou, que a aquestes condicions climàtiques hi afegeix una àmplia oferta turística, de serveis i borratxera que sempre alegren el dia i ajuden a entendre la seva posició destacada en el rànquing. (Font: Diari de Tarragona).

Miren Eskarne, nova secretària d’organització del PSC de Salou

 


Miren Eskarne va ser escollida ahir nova secretària d’organització del PSC de Salou en substitució de Manel Mera, que va dimitir del càrrec dimarts passat al·legant profundes discrepàncies amb la direcció del partit de cara a les eleccions municipals de l’any vinent.

Eskarne era una de les dues candidates amb més opcions per assumir la responsabilitat (l’altre era Luis Corral). Procedent de Ciutadans, va ser regidora de la formació taronja l’any 2016 en substitució de Marta Cortés. Després de la desfeta de Cs, va fer el salt al PSC, on actualment formava part de l’executiva local.

La nova secretària d’organització va ser proposada pel primer secretari del PSC de Salou, Yeray Moreno, i va comptar amb el suport de l’executiva. La seva designació va ser ratificada per la militància en una assemblea en què també es van sentir crítiques cap a la direcció local pel seu suport incondicional a Pere Granados (FUPS), alcalde del municipi i més que possible candidat de la coalició Sumem per Salou-PSC en els comicis de l’any que ve.


Control absolut de Yeray i Granados

El nomenament d’Eskarne reforça la posició de Yeray Moreno, actual primer tinent d’alcalde, que consolida el seu control intern i allunya els sectors crítics dels principals càrrecs del partit. Moreno és també el principal defensor de reeditar el pacte amb Granados, que previsiblement tornarà a situar persones del seu entorn en llocs destacats de la llista electoral.

Precisament, la previsió d’incorporar Marc Montagut i la seva parella, Mar Giné, tots dos d’Ara Pacte Local (plataforma municipalista del PDECat), va ser el detonant de la dimissió de Manel Mera.

Necrològica: Sebastián Burgos Osella

 

Ens ha deixat Sebastián Burgos Osella, de 48 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà avui, dissabte 21 de març, al tanatori de Tarragona, segons ha informat la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca.

Necrològica: Encarnación López Martínez

 

Ens ha deixat Encarnación López Martínez, de 84 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dissabte 21 de març, a les onze del matí a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

divendres, 20 de març del 2026

Dones de Salou: Brígida Gesalí Rosell

 


Brígida Gesalí Rosell (1875-1950) és considerada la fundadora de la primera carnisseria del municipi. Segons va explicar Joan Sardiña durant la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, celebrada el passat 6 de març al Casal de les Dones, Gesalí va inaugurar l’establiment el 3 d’agost de 1922.

La Brígida va tenir tres fills: la Maria Tost i Gesalí, el Ramon i la Magdalena, i va posar les bases d’un negoci familiar que tindria continuïtat durant dècades. L’any 1949, la seva filla Magdalena i el seu marit, Anton Bertran, es van posar al capdavant de la carnisseria, consolidant-ne l’activitat.


Trasllat al carrer dels Pins

Anys més tard, el 1963, l’establiment va deixar el seu emplaçament original al carrer Barcelona per traslladar-se al primer mercat municipal de Salou, situat al carrer dels Pins, en un moment de creixement i transformació del municipi.

El relleu generacional va continuar amb la seva filla Antonieta i el seu gendre Josep Semeli, que van assumir el negoci amb l’ajuda de Javier Arguedas, qui amb el temps acabaria obrint la coneguda carnisseria Javi al carrer Barcelona.

Durant la xerrada, Sardiña també va recordar les particularitats dels primers anys del comerç: a l’estiu, la carn s’embolicava amb pàmpols de vinya per conservar-la millor, mentre que a l’hivern les clientes havien de portar un plat de casa per endur-se el producte.

La fotografia de dalt, datada el 1923, pertany a l’Antonieta Bertran i constitueix un valuós testimoni gràfic dels inicis d’aquest negoci emblemàtic i del paper fonamental de les dones en la història quotidiana de Salou.

Un jardí anomenat Salou

 


L’Ajuntament de Salou preveu la plantació de prop de 3.800 noves plantes en onze punts del litoral, especialment a la zona del cap de Salou, amb l’objectiu de “reforçar la biodiversitat, incrementar l’ombra natural i crear entorns més agradables tant per a la ciutadania com per als visitants”.

L’alcalde, Pere Granados, ha destacat que amb aquesta actuació s’incrementa “encara molt més el ric patrimoni natural”, alhora que es preserva “la bellesa paisatgística” del municipi. (Font: Ajuntament de Salou).

Encara en volen més, de plantes? Que no en tenen prou?

Salou acollirà els premis Catalejo

 


Salou serà l’escenari, el pròxim 10 de desembre, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, de l’acte de lliurament dels premis Catalejo que atorga l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya. (Font: Ajuntament de Salou).

L’anunci es va fer dijous passat a Madrid durant una trobada amb diversos membres de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya, en la qual també va participar el president de la Reial Acadèmia de la Diplomàcia d’Espanya, Santiago Velo, vinculat a la Falange.

Val a dir que el president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya és Ricard Checa, director de Comunicació i Premsa de l’Ajuntament de Salou i periodista estretament vinculat a l’alcalde, Pere Granados, càrrec pel qual percep 53.000 euros anuals.


Càsting a Salou per a una pel·lícula britànica ambientada als anys 60

 


Agencia Penélope ha obert un procés de selecció a Salou i localitats del voltant per participar en el rodatge d’una pel·lícula britànica ambientada als anys seixanta.

Segons ha informat l’agència, el càsting s’adreça a noies d’entre 18 i 35 anys, de qualsevol nacionalitat, per fer tasques de figuració. Entre els requisits, s’especifica que les candidates hauran d’aparèixer en escenes de platja, per la qual cosa serà necessari portar biquini o banyador, a més de no tenir tatuatges visibles.


El 8 de juny

El rodatge està previst per al pròxim 8 de juny, de manera que es requereix disponibilitat en aquesta data. L’oferta s’adreça tant a persones amb experiència prèvia com a aquelles que vulguin iniciar-se en el sector audiovisual.

Les interessades hauran d’inscriure’s prèviament a través del web de l’agència, on es gestionen els perfils i la selecció de candidats.

L’organització destaca que la feina és remunerada i que les participants seran donades d’alta a la Seguretat Social, complint amb la normativa laboral vigent. (Font: Diari de Tarragona).

En el supòsit que necessitin un figurant que es cregui expert en turisme, segur que ja saben a qui trucar.

dijous, 19 de març del 2026

Granados ordena exterminar tota la colònia de coloms de Salou

 


L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha signat un decret que insta els ciutadans a posar fi a la presència de coloms al municipi per tots els mitjans possibles. La decisió s’ha pres després d’un episodi que, segons fonts municipals, “ha fet saltar totes les alarmes”. Ahir, a Madrid, una d’aquestes aus va deixar la seva emprempta damunt el cap de l’alcalde de la capital espanyola, José Luis Martínez-Almeida, amb qui Granados manté una cordial relació. 

Embruten el terra, les estàtues, jo que tant me’n mereixo una! Te les trobes per tot arreu, són com una plaga, i a sobre la gent els dona de menjar. Això s’ha d’acabar, faig una crida a la ciutadania a la responsabilitat col·lectiva”, ha declarat Granados, visiblement preocupat per la possibilitat de patir un atac similar en territori salouenc.


Patrulles ciutadanes

El decret preveu “mesures contundents” per erradicar els coloms, com ara la retirada sistemàtica de qualsevol resta de menjar a la via pública (la qual cosa contribuirà també a la neteja de Salou), la instal·lació de sistemes dissuasius als edificis (per exemple, fotos de l’alcalde amb mala bava) i, fins i tot, la creació d’una brigada específica de vigilància anticoloms que patrullarà places i passejos amb prismàtics i actitud vigilant.

A més, el text insta la ciutadania a “no confraternitzar amb l’enemic”, evitant alimentar aquestes aus sota amenaça de sancions que podrien anar des d’una multa fins a l’obligació de netejar estàtues públiques durant un cap de setmana.


Més respecte al cèsar

Fonts de l’Ajuntament no descarten tampoc accions “pedagògiques”, com xerrades informatives per conscienciar la població que els coloms no formen part del sentiment de pertinença o la difusió de fulletons amb el lema Menys pa, més respecte al cèsar.

Alguns veïns observen la situació amb estupor. “Si aconsegueixen fer fora els coloms, potser haurien de provar de fer el mateix amb els turistes que també deixen la seva empremta, ja sigui líquida, sòlida o en forma de vomitera, als carrers”. (Font: Tururut Viola News).