Dones de Salou: Francisca Orts Minguet (la ‘Pepa Cassoles’)

 

La Francisca Orts Minguet va néixer a Salou el 15 d’agost de 1900, filla de Joaquim Orts Bosch i d’Agustina Minguet Huguet. Tots dos provenien de Vinaròs i van tenir onze fills, dels quals només en van viure nou. La pesca de la tonyina els va portar a Salou per treballar a l’almadrava de la platja Llarga.

La Pepa Cassoles, com se la coneixia, va ser una altra de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de Dones.

A la foto de dalt, d’autor desconegut, es pot veure Francisca Orts, el seu marit, Joaquim Sardiña, i el seu gendre, Salvador Duran Martínez, al Colmado Sardiña (popularment conegut com el de la Pepa Cassoles). La foto és de 1954 i està feta al carrer Barcelona, número 8.

La Francisca, de joveneta, anava de vegades amb el seu pare, Joaquim Orts (conegut com el Tio Ximo), a pescar. Ella devia tenir setze anys. L’any 1916, en plena Primera Guerra Mundial, quan estaven una mica allunyats de la costa, de sobte els va aparèixer un submarí alemany molt a prop seu, amb l’ensurt corresponent. “La meva àvia m’ho va explicar i em va dir: «Fill meu, quin espant vam tenir!»”, recorda Joan Sardiña.

El renom ‘cassoles’

El renom cassoles ve de quan es va celebrar una cucanya en què va participar el seu pare, Joaquim. Era una prova que consistia a empastifar amb greix de porc un pal col·locat paral·lelament al mar, a la punta del moll de Salou. S’havia d’arribar al seu extrem i agafar un tros de palmera. El premi era un ànec o una gallina. Ell va aconseguir el seu propòsit i els presents van començar a dir: “Sembla que no tingui cassoletes als genolls”, en referència a les ròtules, ja que va tenir molta traça per arribar fins a la punta del pal, on li van lliurar l’au com a premi.

La Francisca es va casar quan encara no tenia disset anys amb un carrabiner, Juan Guijarro Martín, natural d’Urueñas (Segòvia), destinat a la caserna del Racó de Salou. Al cap de poc temps de casats, el van enviar a Galícia, on van tenir una filla, Carme Guijarro Orts. La grip espanyola de 1918 va matar en Juan, i la Francisca, vídua i amb la Carme als braços, va tornar a Salou, on va conèixer Joaquim Sardiña, també vidu i amb una filla, Antonieta Sardiña Gombau. Es van casar i, del nou matrimoni, van néixer Joaquim i Francisco.

Fàbrica de gel i bodega

L’any 1920, la Francisca va entrar com a dependenta al colmado de la senyora Isabel de Diego Urgellés, de Reus, ubicat al carrer Barcelona, número 8. Al gener de 1933, es va fer càrrec del negoci juntament amb el seu marit, Joaquim Sardiña. Va arribar la Guerra Civil amb tota la seva problemàtica, però el negoci va tirar endavant. Uns anys després, s’hi van incorporar els fills amb les seves dones, Mercè Alcoberro i Maria Cinta Llambrich. D’aquell petit negoci familiar en sortirien dues noves activitats: una fàbrica de gel i una bodega.

La Francisca ens va deixar el 26 de gener de 1982, després d’una vida plena de sacrificis i dedicació al negoci i a la família, a més d’ajudar algunes famílies en aquells difícils anys de postguerra i de mancances alimentàries.

UTPS proposa impulsar una ciutat esportiva

 

Units Tot per Salou (UTPS) ha reclamat la construcció d’una ciutat esportiva de referència que permeti cobrir les necessitats dels esportistes, els clubs i els veïns del municipi. La formació considera que Salou arrossega un dèficit d’infraestructures esportives i alerta que continua sense disposar d’una pista d’atletisme ni d’un complex esportiu integral.

UTPS assenyala que, mentre municipis veïns com Vila-seca continuen invertint en la millora dels seus equipaments esportius, Salou encara no compta amb unes instal·lacions que estiguin “a l’altura del potencial de la ciutat i dels seus esportistes”.

Per aquest motiu, UTPS defensa la necessitat d’impulsar un estudi de viabilitat per analitzar la construcció d’una ciutat esportiva moderna, funcional i preparada per donar resposta a les necessitats presents i futures del municipi.

Segons la formació, aquest equipament hauria de permetre dotar Salou d’una pista d’atletisme, millorar les instal·lacions disponibles per als clubs i esportistes locals, fomentar la pràctica esportiva i els hàbits saludables i convertir el municipi en un pol d’atracció de competicions i concentracions esportives durant tot l’any.

UTPS considera que una infraestructura d’aquestes característiques també contribuiria a la desestacionalització del turisme, afavorint l’arribada de visitants vinculats a l’esport i generant més activitat econòmica al municipi més enllà de la temporada estival.

“No és només una inversió en esport. És una aposta per atraure competicions, concentracions i turisme esportiu durant tot l’any, generant més activitat econòmica i contribuint a la desestacionalització”, defensa Josep Maria Fernández Piñol, president d’UTPS.

Piñol afegeix que “Salou no es pot quedar enrere” i considera que ha arribat el moment de “pensar en gran” i dotar el municipi de les infraestructures esportives que, a parer seu, mereixen tant els esportistes com la ciutadania resident durant tot l’any. (Font: UTPS).

On són els trens xàrter, Pere?

 

Fa poc més de dos anys, l’alcalde de Salou, Pere Granados, dibuixava un futur ferroviari prometedor per al municipi. Amb les obres de la nova estació de Salou-PortAventura en una fase avançada, l’alcalde assegurava que la infraestructura havia estat concebuda amb “visió de futur”, preparada fins i tot per a l’arribada de l’alta velocitat i per convertir-se en un node estratègic del turisme ferroviari.

En aquell moment, Granados afirmava que el tren es convertiria en “el principal mitjà de transport, i el més sostenible”, per als visitants de la Costa Daurada. Fins i tot pronosticava que els “trens xàrter” tindrien un paper protagonista en el futur, facilitant l’arribada directa de turistes fins a Salou.

Granados també insistia que era “crucial” preparar el municipi per rebre aquest increment de passatgers, aprofitant l’atractiu de Salou, PortAventura i el futur Hard Rock. El desenvolupament del corredor mediterrani i la connexió de la nova estació amb la xarxa ferroviària es presentaven com la garantia que Salou quedaria ben connectada tant cap al nord com cap al sud.

La realitat, però, ha anat en sentit contrari

Dos anys després d’aquells anuncis, la situació és molt diferent. Lluny de guanyar noves connexions ferroviàries, Salou perdrà la línia directa amb Barcelona, tal com preveu el nou Pla de Serveis Ferroviaris, presentat pel Departament de Territori. Una circumstància que contrasta amb les expectatives que havia generat el govern municipal.

La desaparició d’aquest servei directe obligarà ara als usuaris a fer transbordaments o a buscar alternatives per desplaçar-se fins a la capital catalana, un fet que afecta tant els residents com els visitants que arriben al municipi en transport públic.

Aquest escenari també qüestiona el relat oficial que presentava la nova estació com una infraestructura destinada a potenciar l’arribada de turistes per ferrocarril i a reforçar la mobilitat sostenible.

De les promeses als fets

Quan es va presentar el projecte, el govern local defensava que Salou havia d’estar preparada per absorbir un important volum de viatgers gràcies als futurs trens xàrter i a les noves connexions ferroviàries. Aquell horitzó, però, que ja provocava somriures i befes, queda clar que no es materialitzarà.

Mentrestant, la pèrdua de la connexió directa amb Barcelona representa un pas enrere en la connectivitat ferroviària del municipi i alimenta les crítiques dels qui consideren que les expectatives creades al voltant de la nova estació no s’han traduït ni es traduiran en una millora real dels minsos serveis ferroviaris.

Res, que al final la Generalitat ha acabat donant la raó a aquells que han de recórrer al cotxe per tal de desplaçar-se a l’estació de Vila-seca a agafar el tren.

Cambrils rebutja les “ocurrències” de Granados sobre el top manta

 

La portaveu adjunta del Nou Moviment Ciutadà (NMC) a l’Ajuntament de Cambrils, Natalia Pleguezuelos, ha defensat la feina que està fent el consistori per combatre la venda ambulant il·legal i ha respost a les reiterades declaracions de l’alcalde de Salou, Pere Granados, que acusa Cambrils de “tolerar” el fenomen del top manta.

Pleguezuelos ha assegurat que l’Ajuntament de Cambrils està fent “tot el possible” per abordar aquesta problemàtica i ha remarcat que el consistori treballa de manera coordinada amb tots els cossos policials per intentar erradicar-la.

En referència a les manifestacions de Granados, la portaveu del NMC les ha qualificat d’“ocurrències que no ens interessen gens ni mica” i ha lamentat el que considera una manca de respecte institucional cap a Cambrils.

Malgrat aquestes crítiques, Pleguezuelos ha apostat per la col·laboració entre els dos municipis. En aquest sentit, ha allargat la mà a l’Ajuntament de Salou i ha convidat el consistori veí a treballar conjuntament amb Cambrils per combatre la venda ambulant il·legal.

La portaveu del NMC considera que la coordinació entre administracions i cossos de seguretat és la millor via per afrontar un problema que afecta els dos municipis i que requereix una resposta compartida. (Font: Ràdio Cambrils).

De veritat feia falta tanta foto teva, Pere?

 

L’Ajuntament de Salou va guardar aquest dimecres un minut de silenci en solidaritat amb les víctimes del terratrèmol que ha afectat Veneçuela, sumant-se així a altres consistoris que també van convocar actes institucionals de condol i suport.

A diferència d’altres consistoris, que també es van sumar a aquesta mostra de dol, a Salou la notícia es va acompanyar de nombroses fotografies que atorguen un protagonisme gairebé exclusiu a l’alcalde, Pere Granados, convertint un gest de solidaritat institucional en un nou espai de promoció de la seva imatge, tal com podeu veure aquí.

En situacions de dol i de solidaritat amb les víctimes d’una tragèdia, els representants institucionals haurien d’adoptar un paper més discret i deixar que el protagonisme recaigui en el missatge de suport i record a les persones afectades.

Les imatges difoses desvirtuen el sentit d’un acte que pretenia expressar el condol del conjunt de la corporació i de la ciutadania. El correcte hauria estat mantenir-se en un segon pla i evitar qualsevol percepció de protagonisme personal.

El minut de silenci es va celebrar davant la Casa Consistorial amb la participació de representants municipals i de ciutadans veneçolans residents a Salou.

L’estació de Salou-PortAventura perd el tren directe a Barcelona

 

La nova estació de Salou-PortAventura sortirà encara més perjudicada del futur model ferroviari que prepara la Generalitat. El nou Pla de Serveis Ferroviaris, presentat pel Departament de Territori amb l’objectiu de doblar la demanda actual fins a arribar al milió de viatgers diaris l’any 2040, preveu eliminar el tren directe entre Salou i Barcelona.

Malgrat disposar d’una terminal de passatgers completament nova i d’unes infraestructures recentment renovades per Adif, la desaparició de la línia R17 comportarà que l’estació perdi la connexió directa amb l’estació de França de Barcelona durant la pròxima dècada.

En el seu lloc, Salou-PortAventura quedarà integrada a la línia RT2, que s’allargarà fins a connectar Salou amb l’Arboç i Vilanova i la Geltrú. Això significa que els viatgers que vulguin desplaçar-se a Barcelona hauran de baixar del tren i fer transbordament a Tarragona o a Sant Vicenç de Calders per continuar el trajecte.

Segons el Departament de Territori, aquesta reorganització permetrà alliberar capacitat de circulació a la saturada xarxa ferroviària del litoral. L’espai disponible es destinarà a incrementar les freqüències de les línies regionals amb més demanda, especialment l’R15 (Reus) i l’R16 (Tortosa), amb l’objectiu de millorar la fiabilitat del servei i incentivar l’ús del transport ferroviari en detriment del vehicle privat.

Aquest nou escenari representa un nou revés per a la infraestructura ferroviària de Salou, que, tot i haver estrenat una estació moderna després del desmantellament de l’antiga línia ferroviària que travessava el municipi (propiciada per l’alcalde de Salou, Pere Granados, no ho oblidem), veurà reduïda la seva connectivitat amb la capital catalana. 

Els usuaris deixaran de disposar d’un servei directe i hauran d’assumir un transbordament obligatori per arribar a Barcelona, una circumstància que previsiblement allargarà els temps de viatge i restarà competitivitat al ferrocarril des de Salou. (Font: Diari de Tarragona).

Veïns d’Emprius denuncien una plaga de rates per les obres del tramvia

 

Els residents de la zona d’Emprius, a Salou, han aixecat la veu per denunciar una greu proliferació de rosegadors als seus carrers i habitatges. Els afectats vinculen directament aquesta situació amb els moviments de terres derivats de les obres de la futura xarxa del TramCamp (el tramvia del Camp de Tarragona).

Els veïns asseguren que els animals pugen per les parets i entren als pisos. Les càmeres de seguretat privades han enregistrat el moviment constant de les rates i els residents han hagut d’instal·lar, pel seu compte, trampes, ceps i aparells d’ultrasons. També s’ha alertat de l’aparició de petites serps arran de la neteja de solars.

Els afectats han presentat una queixa oficial a l’Ajuntament exigint solucions. Davant d’això, el consistori va activar de manera urgent el protocol de desratització pública i la companyia Sedesa va aplicar tractaments de xoc a la zona en un termini de 48 hores.

L’Ajuntament ha demanat als responsables de l’obra que reforcin les mesures de prevenció, mentre els serveis municipals mantenen la vigilància, tot i no haver rebut noves incidències. (Font: Diari de Tarragona).

Salou invertirà dos milions d’euros en un nou passeig a Barenys

 

Salou començarà després de l’estiu les obres del nou passeig del barranc de Barenys, un projecte que transformarà l’entorn del canal amb un recorregut de gairebé un quilòmetre entre el carrer Carles Roig i el vial de Cavet. L’actuació, pressupostada en prop de dos milions d’euros, inclourà un carril bici de doble sentit, un gran parc infantil, noves zones verdes i espais d’esbarjo.

Els treballs s’iniciaran durant el darrer quadrimestre d’aquest 2026, previsiblement a partir del setembre, coincidint amb la finalització de les obres de canalització del barranc de Barenys. L’execució tindrà una durada aproximada de sis mesos, de manera que la urbanització del nou passeig hauria d’estar acabada al llarg del 2027.

El projecte, aprovat definitivament l’any passat, va superar un nou tràmit durant el ple municipal del mes de maig, quan el consistori va desestimar els recursos presentats per dos propietaris afectats pel procés d’expropiació dels terrenys necessaris per executar l’obra. En total, s’han d’expropiar prop de 14.000 metres quadrats de sòl privat, valorats inicialment en 66.868 euros.

El futur passeig transcorrerà en paral·lel al barranc des de l’antiga plataforma ferroviària fins al vial de Cavet. L’actuació permetrà ampliar els carrers Antoni Gaudí i Barenys i completar els darrers 210 metres de connexió viària fins al vial de Cavet, un tram que actualment està interromput.

El passeig tindrà una amplada variable d’entre quatre i vuit metres. A la banda oest de la calçada s’hi habilitarà un carril bici de doble sentit, mentre que el conjunt incorporarà vegetació, il·luminació LED i aparcaments per a bicicletes distribuïts en diversos punts del recorregut.

Un dels principals atractius del projecte serà la creació d’un gran parc situat paral·lel al carrer Marie Curie. L’espai disposarà de bancs de formigó, zones d’esbarjo i diversos elements de joc infantil, entre els quals destaquen una doble torre de fusta unida per una escala penjant, una estructura d’escalada amb forma de teranyina, una caseta de platja, jocs de molles amb formes d’animals i un gronxador tipus niu.

El projecte també preveu construir un mur-jardiner discontinu al llarg del barranc, així com plantar freixes, arbustos amb flor i arbres trasplantats de l’entorn, amb l’objectiu de renaturalitzar aquest espai. (Font: Diari de Tarragona).

Exhibició del bot insubmergible de Calafell a la platja de Ponent

 

La platja de Ponent de Salou acollirà aquest dissabte una demostració singular de patrimoni marítim: l’exhibició del bot salvavides insubmergible de Calafell, una embarcació tradicional que forma part de la memòria col·lectiva del rescat marítim a la Costa Daurada. 

L’activitat tindrà dues sessions: a les 12 hores i a les 13 hores, just al costat de la Base Nàutica. L’esdeveniment permetrà veure en acció una embarcació històrica construïda per resistir les condicions més adverses i utilitzada durant dècades per equips de salvament. 

La demostració, a càrrec del grup de Calafell, mostrarà tant la maniobra d’entrada i sortida de l’aigua com el funcionament del bot, que destaca per la seva estabilitat i flotabilitat fins i tot en situacions extremes.

L’Ajuntament de Salou remarca el valor cultural i divulgatiu de l’activitat, que combina tradició, història marítima i sensibilització sobre la seguretat a la costa. L’exhibició està oberta al públic i es preveu que atragui curiosos, famílies i amants del patrimoni nàutic.

A dalt, l’alcalde, preparat per les municipals de l’any vinent. Li cal un bon salvavides perquè aquesta vegada ho tindrà més difícil per surar.

Daniela i Juan Cañellas Bausan brillen al Mundial de Jiu Jitsu

 

Els germans Daniela i Juan Cañellas Bausan, del club Vila-seca Jiu Jitsu, han signat una actuació destacada al World Cup BJJ 2026, disputat aquest cap de setmana a La Nucia, a la Marina Baixa, a la província d’Alacant, amb un total de quatre medalles mundials entre tots dos.

Daniela Cañellas s’ha proclamat subcampiona del món en la modalitat GI, la disciplina que es practica amb el quimono tradicional de Jiu Jitsu, i ha aconseguit també la medalla de bronze en NO-GI, la variant en què els competidors lluiten sense quimono, amb roba esportiva ajustada. A més, ha acabat tercera classificada del Top Ranking Juvenile Girls GI 2025-2026, consolidant-se entre les millors esportistes de la seva categoria.

Més podis

Per la seva banda, Juan Cañellas també ha pujat dues vegades al podi. L’esportista vila-secà s’ha penjat la medalla de plata en NO-GI i la medalla de bronze en GI, demostrant la seva gran versatilitat en les dues modalitats del Jiu Jitsu brasiler.

El Brazilian Jiu Jitsu (BJJ) és un esport de combat centrat en les tècniques de control i submissió del rival. Les competicions acostumen a dividir-se entre la modalitat GI, que afavoreix determinades tècniques d’agafada, i la NO-GI, més ràpida i dinàmica.

Aquests resultats reconeixen el talent, l’esforç i la constància dels dos joves esportistes, que han situat el nom de Vila-seca en l’elit internacional del Jiu Jitsu brasiler.

Granados reclama més diners mentre defensa un turisme de masses

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha reclamat una reforma del sistema de finançament local perquè els municipis turístics rebin més recursos i els costos derivats de l’activitat turística no acabin recaient sobre els residents.

Segons Granados, els ajuntaments amb una elevada afluència de visitants assumeixen una despesa molt superior a la que els correspon pel nombre d’habitants censats, fet que obliga a reforçar serveis com la neteja, la seguretat, el manteniment de l’espai públic o la mobilitat sense disposar d’un finançament adequat.

L’alcalde defensa que l’Estat i la Generalitat haurien de tenir en compte aquesta realitat i establir un model que reconegui el pes del turisme en municipis com Salou, evitant que siguin els veïns els qui acabin suportant aquest sobrecost. (Font: Ajuntament de Salou).

Aquest discurs, però, contrasta amb la política fiscal aplicada pel mateix govern municipal durant els darrers anys. Mentre reclama que els residents no assumeixin els costos del turisme, l’Ajuntament ha aprovat diferents increments d’impostos i taxes municipals, entre els quals destaca l’augment del 35% de la taxa d’escombraries.

Al mateix temps, el govern de Granados manté una estratègia orientada a portar més turistes a la capital de la Costa Daurada mitjançant campanyes de promoció, grans esdeveniments, presència en fires internacionals i accions destinades a atraure un nombre cada vegada més elevat de visitants.

Aquest model genera una paradoxa: com més creix l’activitat turística, que és el que defensa l’alcalde, més augmenten les necessitats de neteja, seguretat, manteniment, mobilitat i la resta de serveis municipals (festes incloses festes). Uns serveis que sufraguem els contribuents de Salou.

Més que reclamar més recursos a altres administracions (cosa que molt difícilment s’aconseguirà), el que cal és deixar de créixer en nombre de visitants (Salou ja està prou saturat de turistes) i garantir una millor qualitat de vida dels residents.

El PP reclama repintar els entorns escolars abans del curs

 

El portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Salou, Mario García, va aprofitar el torn de precs i preguntes del ple municipal del mes de maig per reclamar a l’equip de govern que les actuacions de renovació de la senyalització horitzontal als accessos dels centres educatius s’executin abans de l’inici del curs escolar i no quan aquest ja està a punt d’acabar.

El prec arriba després que l’Ajuntament anunciés una campanya de repintat de la senyalització horitzontal a 120 carrers del municipi amb l’objectiu de reforçar la seguretat viària.

Segons va recordar García, el seu grup dona suport a aquesta actuació, però considera que el calendari escollit no és l’adequat. El regidor popular va assenyalar que la mateixa nota de premsa municipal destacava que es prestaria una atenció especial als accessos dels centres educatius, on una senyalització clara i en bon estat és essencial per protegir els alumnes, les famílies i els acompanyants durant les entrades i sortides escolars.

“El que ens sorprèn és que, en aquest punt del curs escolar, es procedeixi ara a executar aquestes actuacions per preservar la seguretat als centres educatius”, va manifestar.

Per aquest motiu, García va adreçar un prec al govern municipal perquè aquest tipus d’intervencions es planifiquin abans de l’inici de les classes. “Creiem que s’hauria d’haver actuat amb antelació”, va afirmar, afegint que aquestes mesures “no s’han de deixar per al final del curs escolar, sinó que s’han d’executar al començament d’aquest, quan realment poden contribuir de manera més efectiva a la seguretat de tota la comunitat educativa”.

Actuacions previstes

La campanya anunciada per l’Ajuntament preveu renovar la senyalització horitzontal de 120 carrers de Salou. Els treballs inclouen el repintat de passos de vianants, línies longitudinals i transversals, fletxes direccionals, símbols viaris, places d’estacionament, zones de càrrega i descàrrega, reserves d’estacionament per a persones amb mobilitat reduïda, parades de transport públic i altres marques viàries.

El PortAventura de les polles

 

Al capítol 6 de la sèrie Cochinas, titulat Lelly Kelly i Dolly Melony a la festa de les polles, es parla de Salou. I de Vila-seca. Concretament, s’utilitza l’expressió “el PortAventura de les polles” per descriure l'ambient desmesurat i hipersexualitzat de la Fira del Porno de Barcelona.

Les protagonistes, Nines (Malena Alterio) i Chon (Celia Morán), viatgen a aquesta convenció a la recerca d’un inversor que salvi el seu videoclub, el Dorothy. En trobar-se envoltades d’una enorme quantitat d’estímuls sexuals, decoracions temàtiques fàl·liques i espectacles per a adults, es refereixen a l’esdeveniment, en to humorístic, com un PortAventura, però centrat exclusivament en la temàtica del festival eròtic.

La situació se’ls acaba escapant de les mans i acaben pujant a l’escenari principal en ple espectacle, davant de tot el públic de la fira, protagonitzant un moment absolutament surrealista i divertit.

Per cert, la sèrie, catxondíssima!

Necrològica: Purificación González Cano

 

Ens ha deixat Purificación González Cano, de 89 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dijous 2 de juliol, a les nou del matí a l’església de Sant Esteve de Vila-seca. Vetlla: tanatori municipal.

Vox titlla de “vergonyós” el comportament de Granados durant el Proud

 

Vox ha qualificat de “vergonyós” el comportament de l’alcalde Pere Granados durant els actes del Proud of Salou. La portaveu del grup municipal de Vox a l’Ajuntament, Ana Belén Rodríguez, ha denunciat l’ús de fons públics en el que considera un acte de propaganda i autopromoció de l’alcalde.

El partit ultra acusa Granados d’haver protagonitzat un espectacle amb l’únic objectiu de promocionar-se políticament, argumentant que aquesta actitud perjudica el mateix col·lectiu que assegura defensar.

Dividir els veïns

Vox ha exigit a l’equip de govern que deixi de dividir els veïns en col·lectius i prioritzi polítiques eficaces, serveis públics de qualitat i inversions reals al municipi per davant de la despesa que qualifica de “supèrflua”.

Rodríguez defensa que, per combatre realment l’homofòbia, cal actuar davant de cultures o comportaments concrets —com, segons assenyala, l’islamisme— que persegueixen les persones homosexuals i denigren les dones, en lloc de finançar espectacles institucionals.

L’acte criticat es va celebrar amb motiu del Dia Internacional per l’Alliberament LGTBI+ al passeig Jaume I sota el nom de Proud of Salou. Durant l’esdeveniment, Granados va reafirmar públicament el compromís institucional del municipi amb els drets del col·lectiu LGTBI+, la igualtat i la diversitat. (Font: Vox).

Vox acusa el govern de Salou de no resoldre el problema de l’habitatge

 

El regidor de Vox a l’Ajuntament de Salou, Paul Daniel Axinte, va carregar contra la gestió municipal en matèria d’habitatge durant el darrer ple, assegurant que el govern local acumula “plans, diagnòstics i informes” mentre les famílies continuen sense trobar solucions per accedir a un habitatge.

Segons Axinte, durant aquests tres anys el govern municipal ha justificat reiteradament la falta d’actuacions assegurant que calia esperar l’aprovació del Pla Local d’Habitatge o la posada en marxa de l’Oficina Municipal d’Habitatge. “Tres anys després tenim diners gastats i zero solucions sobre la taula”, va resumir.

El regidor també va criticar els 40.000 euros destinats a l’elaboració del Pla Local d'Habitatge, assegurant que l’estudi només ha servit per confirmar “allò que ja sabíem”: que Salou pateix un greu problema d’accés a l’habitatge.

Axinte va assegurar que resulta “paradoxal” que en un municipi amb una elevada demanda turística i un mercat immobiliari molt rendible hi hagi propietaris que prefereixin mantenir els pisos tancats abans que destinar-los al lloguer de llarga durada o fins i tot al turístic.

Per revertir aquesta situació, Vox va proposar impulsar un programa municipal de mediació amb els propietaris d’habitatges buits per facilitar la seva incorporació al mercat de lloguer estable, així com crear una comissió de seguiment del Pla Local d’Habitatge per controlar el grau d’execució de les mesures previstes.

La moció també plantejava estudiar modificacions de les ordenances fiscals, incloses possibles bonificacions en impostos com l’ICIO, amb l’objectiu d’incentivar la rehabilitació d’immobles i la seva destinació al lloguer de llarga durada.

Axinte va criticar que moltes de les actuacions anunciades arribin quan falta aproximadament un any per a les pròximes eleccions municipals, insinuant que responen més a una estratègia de comunicació que no pas a una voluntat real de resoldre el problema.

“Veiem que al final l’únic que aconsegueixen és omplir titulars mentre es buiden llars”, va afirmar.

La moció no va prosperar.

USAP reclama més transparència sobre el cost i el retorn del turisme

 

El grup municipal d’USAP va presentar una moció al ple de l’Ajuntament de Salou per impulsar la creació d’un Observatori del Retorn Econòmic del Turisme i de la seva repercussió sobre els veïns i les empreses del municipi, amb l’objectiu de disposar de dades objectives sobre els beneficis i els costos que genera l’activitat turística.

El portaveu d’USAP, Ignacio Durán, va recordar durant la sessió que Salou és un dels principals destins turístics de la Mediterrània i que el turisme és un dels principals motors econòmics de la ciutat. Prova d’això és que el consistori destina cada any importants recursos a la promoció turística, les campanyes de comunicació, la participació en fires, l’organització d’esdeveniments i altres actuacions orientades a captar visitants.

Segons USAP, aquesta activitat genera problemes de mobilitat, manca d’aparcament, pressió sobre l’habitatge, saturació dels serveis públics, soroll, problemes de neteja i ús intensiu de l’espai públic.

Per aquest motiu, Durán considera necessari crear una eina d’anàlisi que permeti conèixer amb més precisió quants recursos inverteix el consistori en polítiques vinculades al turisme, quin és el seu retorn econòmic i quina repercussió té aquesta activitat sobre la qualitat de vida dels residents i el teixit empresarial local.

USAP va subratllar que la iniciativa no pretén qüestionar el model turístic de Salou ni crear un nou observatori turístic, sinó disposar d’un instrument de transparència que faciliti una avaluació objectiva de la relació entre la inversió pública, els ingressos municipals derivats del turisme i el benestar dels veïns.

La moció recorda que nombroses destinacions turístiques ja utilitzen sistemes d’indicadors per analitzar l’impacte del seu model i orientar les polítiques públiques. A més, USAP proposa que aquest organisme elabori informes públics periòdics, amb l’objectiu de reforçar la transparència.
Tant Vox com el PP i l’equip de govern no van donar suport a la proposta d’USAP. Els primers perquè consideren que el problema no és la manca d’anàlisi, sinó les polítiques municipals; els populars, perquè van sostenir que la iniciativa s’hauria d’haver canalitzat a través del Patronat Municipal de Turisme, i l’equip de govern senzillament va dir que no.

La veritable pàtria és el decibel

 

—Que no es noti que som espanyols.

Aquesta va ser la primera norma que em va donar un director coreogràfic internacional quan, amb vint-i-quatre anys i el meu primer passaport, vaig embarcar per treballar a Costa Cruceros, allà pels anys vuitanta.

Ens ho va dir a la primera escala, rumb a Civitavecchia, després de deixar enrere les fumaroles de l’Stromboli, aquell volcà  enmig del mar. Poc després vindria el Pireu.

—I què té de dolent ser espanyol a l’estranger? —li vaig preguntar.

La resposta va ser tan breu com contundent.

—Perquè sou molt cridaners i passem vergonya quan us assenyalen.

Al ballet hi havia tres angleses, una cubana i un argentí. Però el contracte era espanyol. I, pel que es veu, això ja era motiu suficient perquè ens pengessin l’etiqueta de sospitosos habituals d’escàndol públic.

Aquella observació em va quedar pràcticament tatuada.

Dècades més tard, després de viure a Salou, Cambrils i Miami Platja, crec que he acabat fent un màster en identificació acústica de turistes. Ja no em cal sentir quin idioma parlen per saber d’on venen.

El volum parla abans que el diccionari.

Perquè tots sabem com funciona això. Quan aprens un idioma, les primeres paraules gairebé mai no són “gràcies” o “si us plau”. No. El primer que s’aprèn és a enviar algú a la merda. Hi deu haver un plaer universal a fer-ho en una llengua que no és la teva.

Amb els anys vaig descobrir que aquell director només tenia mitja raó.

Els espanyols fèiem soroll.

Els altres també.

Només havien d’estar de vacances.

Els mateixos que al seu país semblen desplaçar-se amb el silenci d’una biblioteca descobreixen, tan bon punt travessen la frontera, un dret inalienable al decibel.

Com si la crema solar incorporés un permís temporal per parlar tres tons per sobre del necessari.

I després hi ha l’arrossegament de les cadires.

Aquest esport internacional.

Per què aixecar una cadira amb delicadesa si la pots arrossegar produint un soroll capaç d’alertar l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya?

Fa uns dies era asseguda en un club nàutic. Potser influïda pels últims terratrèmols, vaig fer un petit bot.

Vaig mirar al voltant.

Res de greu.

Només cinc turistes acabaven de seure alhora.

Entre les cadires, les veus i l’entusiasme amb què trituraven els aperitius, durant uns segons vaig dubtar si era en una terrassa o en l’assaig general d’un despreniment.

Vaig mirar el mòbil.

Cap alerta del servei d’emergències.

L’escala de Richter, de moment, tampoc no semblava especialment preocupada.

Així que vaig acabar el cafè.

Quan em vaig aixecar, vaig agafar la cadira i la vaig arrossegar amb una solemne verònica.

Els cinc caps es van girar a l’uníson.

I unes quantes taules veïnes també.

És clar. Jo era sola i, de sobte, m’havia convertit en el centre d’un insospitat focus d’atenció.

Aleshores vaig parlar al meu marit, però mirant cap a la taula de l’estrèpit.

—Vaja... s’ha notat que sóc espanyola.

Ignoro si, a més, em van identificar com a catalana. Però, si va ser així, espero que la doble nacionalitat em serveixi d’atenuant i no pas d’agreujant.

Perquè, vist el que s’ha vist, a l’estiu la veritable pàtria no és el país d'origen.

És el decibel.

Curiosament, més de quaranta anys després, encara hi ha companyies de creuers que no contracten treballadors espanyols perquè continuen arrossegant els mateixos prejudicis.

Mentrestant, nosaltres despleguem la catifa vermella, inaugurem terminals i celebrem amb entusiasme l’arribada de creuers a la flamant estació marítima de Tarragona.

Benvingut, Mr. Marshall.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.