Els botiguers de Salou avancen el Corpus al novembre

 

El Corpus Christi, una celebració religiosa catòlica que té lloc el dijous següent a la vuitena de Pentecosta, enguany ha trobat una adaptació inèdita a Salou. Malgrat que la data oficial varia entre finals de maig i juny, els botiguers del municipi han decidit avançar la festa... a la tardor.

Per això, passejant pel centre de la ciutat no és estrany trobar catifes florals decorant les entrades de les botigues. Això sí, en lloc de flors fresques i colors vius, aquestes catifes improvisades estan fetes amb fulles seques, pols acumulada i algun plàstic despistat que el vent hi ha dipositat. “A banda del nostre esperit religiós, és una manera de connectar amb la naturalesa”, ha explicat un comerciant amb devoció.

Clients perplexos

Els clients no han trigat a comentar l’originalitat d’aquestes decoracions. “Vaig pensar que eren obres d’art conceptual, però llavors vaig veure burilles entre les fulles i vaig entendre que aquí no han escombrat des de fa mesos”, ha dit un veí.

Els comerciants, però, estan encantats amb aquesta proposta d’espontaneïtat. “La natura entra a casa, i qui som nosaltres per barrar-li el pas? A més, com més fulles hi ha a fora, menys s’embruta a dins”, ha justificat el propietari d’un establiment. 

Una dependenta ha reconegut que “amb tanta calor, no tenim temps ni ganes d’escombrar. Això sí, si l’Ajuntament ens premia per la sostenibilitat, benvingut sigui el reconeixement”. 

Suport de l’Ajuntament

L’Ajuntament de Salou ha preferit destacar el vessant creatiu de la situació. “Aquest any celebrem un Corpus més innovador, amb decoracions que reflecteixen la realitat del nostre entorn: que la brutícia dels carrers ens menja”, ha declarat el regidor de la No Neteja Viària, Sebas Topol, mentre intentava esquivar una fulla que li volava a la cara.

L’associació de comerciants ha aprofitat aquesta circumstància per organitzar una competició: “La botiga amb la catifa natural més gran guanyarà un premi”, han anunciat. Això sí, les bases del concurs estipulen que no s’hi pot afegir brutícia manualment; tot ha de ser obra del vent i de la deixadesa natural, siguin polítics o advocats. (Font: Tururut Viola News).

Salou proporcionarà camells per desplaçar-se als refugis climàtics

 

L’Ajuntament de Salou ha anunciat la compra d’un ramat de camells per transportar turistes als refugis climàtics durant l’estiu. La mesura, aprovada en el marc del recent Salou Congress, pretén convertir el municipi en un “autèntic oasi climàtic” que faci front a les altes temperatures i millori l’experiència turística. 

“Els camells són l’últim crit en mobilitat sostenible”, ha declarat l’alcalde, Pere Granados, visiblement orgullós de la seva iniciativa. “Són ecològics, eficients i aporten un toc exòtic que encaixa perfectament amb la nostra aposta pel turisme de qualitat”, ha afegit. 

Estades fresques i experiència única

Els camells traslladaran els visitants als presumptes onze refugis climàtics de la ciutat. Segons fonts municipals, cada animal estarà equipat amb aspersors d’aigua i dispensadors de gelats artesans perquè els trajectes siguin més agradables. “Volem que els turistes no només sobrevisquin a la calor, sinó que ho facin amb estil”, ha afegit l’alcalde. 

Un turisme diferent

La iniciativa, però, té els seus detractors. Alguns veïns han alertat de l’olor de merda que deixaran els camells els carrers (aquestes bèsties caguen mol) i del possible col·lapse de trànsit que podria generar la presència d’una caravana com aquesta. “Ja tenim prou problemes amb els turistes que van mamats; també hi haurà dromedaris per la platja?”, ha preguntat el propietari d’un xiringuito. 

Per la seva banda, els turistes semblen entusiasmats. “Això és increïble! M’imagino pujant en camell fins al refugi climàtic mentre veig els carrers plens de gent suant la gota grossa. És el que buscava en les meves vacances: veure birra sense parar mentre em grato la gepa!”, ha dit un guiri alemany. 

Una idea revolucionària

Els experts que han participat al Salou Congress asseguren que la iniciativa podria marcar un abans i un després en la gestió climàtica de municipis turístics. “No només adaptem Salou a les noves condicions climàtiques, sinó que també oferim una experiència singular”, ha conclòs Granados. 

Si tot va bé, els camells començaran a circular l’estiu vinent, i es preveu que cada turista pagui una tarifa de només 15 euros per persona i 5 euros més si volen fer-se una selfie amb l’animal. “Si la foto se la fan amb mi, cap problema també, sempre que jo surti al mig de la imatge”, ha sentenciat l’alcalde. (Font: Tururut Viola News).

L’alcalde es fa un pet i Salou activa el Ventcat

 

En una demostració sense precedents de sensibilitat climàtica, l’Ajuntament de Salou ha activat aquest matí l’alerta Ventcat després que l’alcalde, Pere Granados, hagués informat d’una sensació de “lleuger moviment de gasos interns” a la seva panxa. Segons fonts properes al consistori, l’activitat intestinal ha estat qualificada de “probable episodi de ventositat moderada amb possibilitat d’expansió”. Per precaució, alguns funcionaris propers a Alcaldia ja han començat a portar mascareta.

La decisió ha estat presa d’urgència pel gabinet de crisi climàtica de Salou, que des de fa setmanes es troba en màxima alerta per qualsevol signe de disrupció atmosfèrica. “No podem permetre’ns subestimar ni els més mínims senyals. Si al final resulta que és una ventositat discreta, millor això que lamentar un huracà intestinal inesperat”, ha declarat la regidora de Medi Ambient, Clara Pet. 

De la paella a la DANA

Aquesta mesura arriba només tres setmanes després que l’alcalde celebrés la festa de la Segregació de Salou amb paelles massives i focs artificials, tot i el caos provocat per la DANA. “Quan va ploure no vam fer gaire cosa perquè no hi havia res a fer. Ara, amb el vent, volem ser proactius... encara que només sigui per un canvi d’aire”, ha explicat l’assessor del consistori Marc Bonvent. 

Reaccions dels veïns

La població local ha rebut la notícia amb una barreja d’humor i incredulitat: “Mai han fet cas de cap alerta. Em pregunto si a partir d’ara activaran un Plujacat cada cop que Granados tingui ganes de fer pipí”, ha comentat un comerciant del centre.

Altres han aprofitat per suggerir mesures més radicals: “El que ens convindria és un canvi d’aires de l’alcalde per poder respirar tranquils”, ha afegit per la seva banda un altre veí. (Font: Tururut Viola News).

Bitllet individual

 

Passejant aquests últims dies, he vist una vella font, tancada. I he pensat en el meu gust pels trens. Pot ser perquè la font és on ja no hi ha estació, ni vies, ni trens, a Cambrils.

Tanmateix, la no-estació, encara que en quedin restes de l’andana, segueix aquí, absolutament real, perquè és, ni més ni menys, el testimoni de la vida que he vist passar.

El meu pare, amb la maleta de cartó a coll, la meva mare i jo baixant d’un tren amb seients de fusta, i enfilant cap al Grup Sant Pau, a casa de la tia Pepita, de la tia Vicenta, de la tia Rosita, del meu padrí Joaquim; i a Tarragona, amb la tia Salvadora, per passar unes vacances humils i molt felices.

Em veig d’adolescent, quan em vaig aventurar a fer el meu primer viatge sola. I, com altres vegades, potser per la contaminació de les pel·lícules, amb tota l’emoció d’aquestes escapades, tenia clar que ningú me n’aniria a rebre ni a acomiadar quan marxés. Aquesta sensació de llibertat i de fugida, de desemparament i, alhora, de gosadia. Per això, als meus amics els demano que em vagin a rebre a l’estació a Barcelona, però no que m’acomiadin, ja que no podria treure el cap per la finestra d’un vagó per a dir “adeu” i “t’estimo” una vegada més.

Veig, sento, com si fos ahir, quan, en el meu primer treball com a adulta, vaig passar per aquesta estació, amb un d’aquells trens de cabines i passadissos de llarg recorregut, cap a Alacant, i vaig pegar la cara al vidre, observant l’estació i el meu propi creixement, deixant enrere la feliç infància estival i les paraules d’amor que no es van complir.

Una vegada li vaig dir a l’alcalde de Salou, Pere Granados, que tenia el cor més partit que Alejandro Sanz, entre aquesta ciutat, amb les persones que tant estimo, i Cambrils, el meu bressol patern i on vaig aterrar fa anys, també amb persones que signifiquen molt, sense haver-ho planejat, exactament com a Salou.

Mentre contemplo la posta de sol sobre la serra de Llaveria, una immensa calma s’apodera de mi. Després, cau la nit i veig una filera de llums a la costa. Tot un univers emocional i oníric s’expandeix en aquest cor que, sense tiretes, segueix en observació, curat a base de lliçons de vida. D’experiències.

Ja no passa el tren, a Cambrils, però continuo creient que aquest camí sense vies porta encara a algun lloc, molt dins meu. En això, em sento unida a totes les persones per a les quals aquests trens que es van aturar a Cambrils durant l’última meitat del segle XX ens van fer creuar, coincidir i, també, també allunyar-nos per sempre.

Amb la mateixa alegria amb què les persones, també m’acomiado. És una aventura que s’ha de gaudir, perquè la vida que se’ns ha donat portava un bitllet individual tant d’arribada com de partida, i mereix ser explorada amb tots els matisos que suposa estar viu.

Si hi ha un tren a la vora, un tremolor de vies, un soroll de pas, la felicitat està garantida. Dec ser de les poques persones que no hi posa pegues a viure a prop dels trens. Allò que vàrem sentir de petits i joves determina les manies i els encants. Trepitjo el que queda d’aquella estació, esborrada, i m’ho estimo amb profunda gratitud.

Vàrem tenir sort. Tenim un passat que compta.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

La gran obra de Salou

 

La gran obra, del director Àlex Lora, va guanyar dissabte el premi al millor curtmetratge nacional de ficció del Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca, durant la cerimònia de cloenda celebrada a l’edifici modernista del Celler.

El jurat va destacar “l’originalitat del guió, la cura en els detalls, la realització meticulosa i la seva capacitat d’apel·lar als prejudicis del públic”. (Font: EFE).

Dalt, podem veure una altra gran obra. Aquesta, a la plaça de Sant Jordi de Salou. Es va iniciar abans de l’estiu i, després de mesos d’inactivitat i múltiples modificacions al disseny original, ara es dona gairebé per acabada (tot i que encara hi falten una escultura i la barana definitiva).

Sis mesos per fer una rampa. Aquests sí que es mereixen un premi. Però pel seu guió anàrquic, pel nyap dut a terme, per la direcció nefasta i per la seva capacitat de tocar allò que no sona als veïns.

El Salou Congress, un altre èxit de públic

 

Els hotels de Reus es troben gairebé plens (amb una ocupació del 85%) amb motiu del Salou Congress, que avui ha començat a la capital de la Costa Daurada. Una trobada que, sens dubte, ajudarà a dinamitzar l’economia local i en la que s’espera una assistència de prop de 3.000 experts internacionals. (Font: Diari de Tarragona).

Ai, no, que m’he equivocat. Que en lloc del Salou Congress el que se celebra és una exposició de bonsais al Palau de Congressos de Reus. En què estava pensant jo? Al Salou Congress hi ha la gent de sempre, tal com es pot veure a la foto de dalt.

A sota, imatge difosa per l’Ajuntament, prèviament retallada.

Condemnada una parella per marxar sense pagar d’un hotel de Salou

 

Una parella haurà d’abonar 3.309,02 euros, més interessos, al Club Hotel La Daurada de Salou després de marxar de l’establiment sense pagar. Durant el judici, els advocats de la parella van argumentar que havien reservat l’allotjament mitjançant el sistema de multipropietat, és a dir, estada compartida per torns amb altres usuaris. (Font: La Voz de Galicia).

Malauradament, aquest no és un cas aïllat. A Salou hi ha un altre inquilí que viu de gorra des de fa dècades: va entrar a l’Ajuntament el 1995 i encara no ha marxat. Amb la diferència que en lloc de fugir sense pagar, ens passa factura a tots. Per exemple, amb increments com el 35% en la taxa de la brossa o el 10% en l’IBI!

Això sí que és tenir ous!

Granados, economista cum laude

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha assegurat que el projecte de Hard Rock no està en perill malgrat l’eliminació del benefici fiscal aprovat el 2014 que permetia als promotors del macrocasino pagar només un 10% d’impostos sobre el joc, en lloc del 55%.

Granados assegura, a més que “no tenir notícies de l’inversor és bon senyal”. És a dir, que el fet que l’empresa calli vol dir que, suposadament, la inversió als municipis de Vila-seca i Salou segueix en marxa. (Font: Canal Reus TV).

Cal reconèixer que Granados té una manera molt particular d’interpretar la realitat: apujar impostos i reduir el marge de benefici de Hard Rock és, segons ell, una fórmula infal·lible per garantir que el projecte continuï. I si l’empresa no es queixa, és perquè està encantada de guanyar menys diners.

Queda clar que l’expressió combregar amb pedres de molí sembla inventada a mida per l’alcalde de Salou. I amb una brillantor gestora com la seva, no és difícil imaginar l’estat dels comptes municipals.

De ‘La Traviata’ a ‘La Tramviata’: la gran òpera bufa de Salou

 

Dissabte passat, el Teatre Auditori de Salou va acollir un concert dedicat a La Traviata de Giuseppe Verdi. Ara bé, tenint en compte la serenata que l’alcalde, Pere Granados, fa anys que ens ofereix sobre la catenària, hauria estat més encertat un concert titulat La Tramviata, amb ell com a protagonista estel·lar, naturalment.

Per cert, la imatge adjunta mostra com li agradaria a Granados el seu Eix Cívic: amb edificis a dojo i amuntegats a més no poder.

Demà Granados es vesteix de gala per al seu pseudocongrés

 

El Teatre Auditori de Salou serà demà l’escenari del tercer Salou Congress, una trobada que enguany estarà centrada en el canvi climàtic i els desafiaments que aquest planteja als municipis turístics. 

Amb el títol Municipis turístics com a oasis climàtics, l’acte reunirà una trentena de professionals i experts en medi ambient, turisme i sostenibilitat per analitzar estratègies d’adaptació i mitigació del canvi climàtic en aquests entorns. (Font: Ajuntament de Salou).

El gener passat, l’Ajuntament de Salou va anunciar la creació d’onze refugis climàtics al municipi, que estarien ubicats a les places de la Província, de la Pau, d’Andalusia, de Sant Jordi, Corona d'Aragó, de la Sardana, de Cala Crancs, de Louis Braille i als parcs de Manel Albinyana, de les Pedreres i del Mirador.

Des de llavors, no s’ha tornat a saber res sobre aquests espais. Bé, sí, que la gent continuava torrant-se pel carrer i ignorant que aquests refugis existien. Bàsicament, perquè l’Ajuntament no en va informar.

Maleïts ignorants

 

L’Ajuntament ha informat que ahir es va celebrar el 25è aniversari de la creació del Ball de Diables Maleïts de Salou. Aquesta associació va ser fundada l’any 1999 arran de les gestions portades a terme per l’antiga Comissió de Festes i l’Agrupació Gegantera amb la regidoria de Cultura del municipi. Des de llavors, s’ha convertit en un element imprescindible en la recuperació de les festes tradicionals de Salou.

Sorprèn que, malgrat la gran implantació popular de l’entitat a la ciutat, l’Ajuntament encara no sàpiga com s’escriu correctament el seu nom, ja que maleïts porta dièresi.

I després, van presumint de ser Capital de la Cultura Catalana 2025.

Necrològica: Antonio López Povedano

 

Ha mort Antonio López Povedano, de 83 anys. 

El funeral se celebrarà demà dimarts, 19 de novembre, a les 12 del migdia a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. 

Vetlla al tanatori municipal a partir d’avui a les tres de la tarda fins demà a dos quarts de dotze. Sala 1.

Cony de telèfon, sempre comunicant!

 

El Consell Executiu de la Generalitat ha designat aquest dimarts el tarragoní Andreu Navas Amenós com a nou director de l’Agència Tributària de Catalunya.

Així ho ha anunciat la portaveu del govern autonòmic, Sílvia Paneque (PSC), que ha recalcat que “serà la persona encarregada de pilotar el procés vinculat a la millora del finançament singular i la gestió de l’IRPF a partir del 2026”. (Font: Diari de Tarragona).

Mentrestant, a Salou, el càrrec que no arriba. Tu-tu-tu-tu…

El PP portarà el pressupost de Salou al jutjat

 

El PP ha impugnat el pressupost municipal del 2025. Argumenta que durant la tramitació dels comptes municipals s’han vulnerat diversos articles de la Llei d’Hisendes Locals i dels estatuts del Patronat de Turisme, ja que s’ha omès la proposta pressupostària d’aquest organisme.

Tot i que durant el ple de pressupostos, celebrat el passat 31 d’octubre, l’interventor va avalar el procés seguit pel govern local (Granados-PSC-ERC-Sempre Salou), el PP considera que “el que ha passat és molt preocupant”. Els populars adverteixen que, si no s’accepten les seves al·legacions, “anirem a la via judicial”.

“Ja vam advertir el govern que els pressupostos de l’any 2025 s’havien tramitat incorrectament i li vam oferir la possibilitat d’esmenar-los per evitar haver de recórrer a la impugnació. Malauradament, han fet el desentès a la nostra petició, actuant amb una actitud prepotent”, ha declarat el portaveu del PP de Salou, Mario García. (Font: Diari de Tarragona).

El pressupost de l’any vinent inclou un augment del 35% en la taxa d’escombraries i del 10% en l’IBI, increments que l’oposició (PP, Vox i USAP) considera desmesurats.

A l’alcalde ja no se li posa dura amb Hard Rock

 

ERC ha registrat una proposició de llei per revertir la rebaixa fiscal a Hard Rock. Així ho ha anunciat el president del grup parlamentari dels republicans, Josep Maria Jové, que ha subratllat que el model de joc i turisme massiu són “depredadors del territori i la salut” i resulten “especulatius i insostenibles”.

La proposta dels republicans pretén reformar la llei per eliminar els privilegis fiscals aprovats el 2014, que permetien al macrocomplex pagar només un 10% d’impostos sobre els ingressos provinents del joc, en lloc del 55%.

El president de la Generalitat, Salvador Illa (PSC), ha reafirmat el suport del seu govern a la petició dels republicans. (Font: ACN).

L’eliminació dels privilegis fiscals a Hard Rock, que Illa considera justa, suposen la mort de facto del macrocomplex. On és ara l’alcalde de Salou, Pere Granados? Aquell que, a la mínima, treia tota l’artilleria, maleïa i es cruspia qualsevol que qüestionés el projecte? Ah, no, calla, que ara qui mana és el PSC, el nou partit de Granados, i toca obeir.

Salou, Capital de la Cultura Catalana 2025 (i de l’art)

 

Aquesta setmana s’ha signat el conveni que designa Salou com a Capital de la Cultura Catalana per a l’any 2025. Una nominació sens dubte merescuda. No només pel sentiment nacionalista que impregna les nostres autoritats locals, sinó també perquè la capital de la Costa Daurada és, de fet, un museu a l’aire lliure.

Només cal veure la imatge de dalt. És art urbà en estat pur: una jardinera pintada amb un vibrant color taronja que simbolitza, amb una cruesa gairebé dolorosa, la lluita constant entre el progrés social i una natura que es marceix.

L’ús del color taronja no és casual; és un homenatge a la vitalitat mediterrània i, alhora, un recordatori dels constants retocs que pateixen els espais públics. A tall d’exemple, només cal observar la remodelada plaça de Sant Jordi, ara amb una nova rampa plena de bonys.

A més, les plantes seques de la jardinera, amb la seva fragilitat a l’abast de tothom, és un crit d’auxili envers un reg que mai arriba, víctima d’una sequera persistent. Finalment, la pintura que cobreix les fulles remarca una paradoxa: la bellesa cromàtica com a camuflatge de l’abandó.

Sí, benvinguts a la cultura catalana made in Salou.

Necrològica: Antonia Manzano Fernández

 

Ha mort Antonia Manzano Fernández, de 75 anys. 

El funeral se celebrarà demà diumenge, 17 de novembre, a les cinc de la tarda al tanatori municipal de Salou.

Salou ja és oficialment Capital de la Cultura Catalana 2025

 

Dilluns passat, l’alcalde Pere Granados va signar el conveni que designa Salou com a Capital de la Cultura Catalana per a l'any 2025. Segons l’Ajuntament, l’acord inclou un extens programa d’activitats culturals amb l’objectiu principal de promoure i difondre la cultura catalana en totes les seves formes: llengua, patrimoni, arts visuals, música, literatura i tradicions populars.

Durant l’acte, l’alcalde va expressar la seva satisfacció per la nominació i es va comprometre a “projectar Salou com a referent cultural més enllà de Catalunya, mostrant a tot l’Estat i Europa la riquesa cultural que tenim”, va afirmar. (Font: Ajuntament de Salou).

Tenint en compte com se les gasta aquest home, a l’estiu vinent guiris i no guiris es fotran un fart de veure corrides de Pedrito el Albojense.

Pere Gotera obre al públic la nova plaça de Sant Jordi

 

L’Ajuntament de Salou va informar ahir que la plaça de Sant Jordi ja és transitable. Després de mesos d’inactivitat, els darrers dies s’hi ha refet la rampa (un altre cop) i s’ha retirat el reixat. També s’han habilitat unes escales que no estaven contemplades al projecte inicial.

Tanmateix, que ningú no pensi que l’obra ja està acabada. La barana és provisional i l’Ajuntament també té previst instal·lar-hi una estàtua de Sant Jordi.

L’alcalde, Pere Gotera, perdó, Granados, ha afirmat que “amb aquest projecte millorem la qualitat de vida de la ciutadania i dels visitants, creant espais urbans més sostenibles, inclusius i acollidors”. (Font: Ajuntament de Salou).

S’ha oblidat d’afegir que les obres, per variar, són un homenatge a la ineptitud.

El barranc de Barenys se seguirà desbordant

 

La nova canalització del barranc de Barenys servirà de ben poc per evitar les inundacions al barri de la Salut de Salou. Només cal observar l’estat del pont del vial de Cavet, amb una de les seves obertures completament obstruïda per canyes, terra i pedres, i l’altra amb una gran acumulació de sediments que redueix notablement la seva capacitat de desguàs.

Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la llera hauria de tenir una profunditat de cinc metres, res a veure amb el nivell actual, de metre i mig de fondària. Per tant, el dia que l’aigua baixi torrencialment, el barranc es desbordarà.

És el mateix problema que han denunciat els veïns del barri del Molí de la Torre de Cambrils. Asseguren que han traslladat el problema tant a l’Ajuntament com a l’ACA, però cap administració sembla fer-hi res.

Granados surt a Telecinco

 

L’Ajuntament de Salou ha publicat a les xarxes socials una foto de l’alcalde, Pere Granados, sent entrevistat per Telecinco. Res més s’explica. No sabem, per tant, quin ha estat el motiu de l’entrevista. L’únic que sembla importar és que es vegi la imatge de l’alcalde entrevistat per Telecinco. Perquè d’aquesta manera sapiguem com n’és d’important.

Aquest fet és una mostra més de la deïficació d’aquest personatge i una confirmació del buit del seu missatge: no importa què diu, només importa que hi sigui la foto.

És de suposar que entrevisten l’alcalde per l’alerta de fortes pluges. Una alerta que després no va tenir grans conseqüències. Bé, sí, es va inundar la Rambla de Barenys quatre dies després d’inaugurar-se. Però això tant és, no és notícia.

Durant la catàstrofe de la DANA, el 30 d’octubre passat, mentre altres ajuntaments, com el de Cambrils, ja havien suspès actes festius davant la gravetat de la situació, l’alcalde de Salou estava repartint paella en celebració del 35è aniversari de la segregació. Només després que acabés la festa, l’endemà, va decidir expressar la seva solidaritat, erigint-se en l’alcalde més solidari de tots els solidaris. Això sí, sense deixar passar l’oportunitat d’aprofitar la desgràcia per lluir-se personalment.

L’alcalde no se’n recorda ara de la Rambla de Barenys

 

L’Ajuntament de Salou va informar dimecres que l’alcalde, Pere Granados, havia visitat diferents punts de la ciutat per comprovar in situ les mesures preventives activades davant l’alerta d’intenses pluges.

La nota s’acompanya d’una fotografia en què es veu l’alcalde observant com baixa el barranc de Barenys. Perquè tot estigués en ordre. (Font: Ajuntament de Salou).

A veure, Pere, no era allà on l’aigua havia fet mal. Era a dos-cents metres d’arribar al pont. Justament a la rambla de Barenys que vas inaugurar dissabte passat. Però allà no hi vas anar, oi? No t’interessava fer-te la foto al costat dels edificis inundats per culpa d’una obra mal executada, oi? Sí, allà on vas proclamar que amb la nova infraestructura per fi s’havien acabat les endèmiques inundacions al barri de la Salut! Te’n recordes?

Ah, però és clar, aquells veïns que tants problemes posen al teu Eix Cívic... que es fotin, no?

Necrològica: Joan Maria Rovira Mañé

 

Ha mort Joan Maria Rovira Mañé, de 60 anys. 

El funeral se celebrarà demà dissabte, 16 de novembre, a les dues del migdia a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Velles fotografies

 

Sé que sembla melodramàtic, i que a molts amics els costa fer-ho, però acabo de llençar unes quantes fotografies dels temps de lluentons. Ho faig sovint, una neteja material i mental. Queden les fotos d’escenari, que van a parar al meu fons del MAE de l’Institut del Teatre. Si no ho fes jo, no en quedaria constància de tants companys engolits per l’oblit. Ho faig més per ells que per mi. Som la suma de tots aquells que hem conegut. I som els que varen obrir el camí als artistes presents.

Després hi ha les altres fotografies, quan vam aparèixer tots celebrant estrenes, aniversaris i caps d’any. Jugant al darrere, interpretant al davant. Tot tan professional, tan posats i tan contents.

Algunes vegades, eren els moments més inestables de les nostres vides, però allà estem retratats, menjant-nos el tros de món que ens pertanyia o això crèiem: durant crisis sentimentals de serial, sense objectius definits a llarg termini, fent equilibris en la corda fluixa bancària, sense saber quin contracte vindria després i amb qui. I res, no passava res. Sempre hi havia un dia més per a lluitar i per a donar-li la volta al sol que, mentida, no surt per a tothom.

Seguíem agafats a la fantasia feta realitat, per evitar aquell caos que ens amenaçava, ens vam fer experts en l’efímer i, no obstant això, d’alguna manera, aconseguíem eternitzar fins i tot el que era totalment caduc.

No, no miro les velles fotos, ni rellegeixo cartes grogues. Tot s’amuntega en la meva ment sense demanar permís, i a vegades pesa. No és dolent ni bo, i també emplena el cor d’emocions estrenades que ja no es repetiran.

No hi ha res que em repti més que un escenari amb cambra negra (cortines) i una solitària llum de guàrdia. La platea en penombra, buida, i un camerino amb un mirall que no és de conte i que sempre et dirà la veritat.

“Vella glòria, mai!”, deia jo de jove.

Ho mantinc ara, que no ho soc ni glòria ni tan vella.

Li diuen currículum, les obres que vam fer, la vida que vam rebregar en l’absolut present, i que passats cinc anys, a vegades menys, són això, velles glòries, que només recorden els qui van vibrar en el nostre mateix to. Una mescla explosiva d’amor i de rebuig a tot el que sabíem i callàvem per no ser arrossegats pel corrent dels que havien perdut la passió.

La passió es porta, no com la creu de Crist; es viu i es transmet. Reconec la passió en una mirada, però també el cansament.

La importància de tot allò reeixit és més passatgera que l’aplaudiment quan cau el teló.

La majoria de companys de les fotos que he llençat hem tingut una bona vida artística. El caos personal no va inclòs, però tens molts números perquè et toqui. I encara així... sabem que som uns privilegiats. Quantes bogeries! Quants moments d’eufòria i esplendor! Quina vida, aquesta bohèmia... però vella glòria i patetisme, mai! Creieu-me. Qui no ho ha viscut no ho pot entendre. Els que recullen la brossa de paper, deuen estar al·lucinats... tantes fotos trencades, de gent vestida d’artista i rient pel món... no fa tant... potser 30 o 40 anys. No em cal guardar-les. Els companys viuen en la memòria del públic que va gaudir amb nosaltres i en l’afecte de qui ho va compartir tot. D’aquí a 100 anys, els estudiosos dels arxius del MAE es preguntaran què era tot allò i per què érem tan feliços.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

L’acudit del fanal

 

El sabeu aquell que diu:

Un borratxo està buscant les claus sota un fanal. S’hi apropa un amic i li pregunta:
—Estàs segur que les has perdut aquí?
I el borratxo respon:
—No, les he perdut més enllà, a les fosques. Però aquí hi ha llum, així que és més fàcil buscar-les.

Doncs això, que quan se’ls il·lumini el cap, ja vindran a retirar el fanal, que fa dos dies que es troba així. 

Si és que no cau abans al cap d’algú, és clar.

Al barri de la Salut, que es fotin

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, i el regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez, van rebre dilluns els dotze agents de la Policia Local que, de manera voluntària, es van desplaçar a València per oferir ajuda les víctimes del devastador temporal DANA.

“El poble de Salou, independentment de l’activitat professional de cadascú, és un poble solidari, i avui tenim l’honor de reconèixer la dedicació d’aquests policies que han posat la seva vocació de servei a la disposició de qui més ho necessita en aquests moments”, va afirmar l’alcalde, subratllant que tot Salou se sent orgullós de la seva policia. (Font: Ajuntament de Salou).

Molt bé, doncs si tenim un alcalde tan solidari, per què ha abandonat els veïns de la Rambla de Barenys? Per què, en comptes de mostrar solidaritat lluny de casa, no es preocupa de solucionar els problemes de la seva pròpia gent?

Granados, com de costum, començant la casa per la teulada.

La Rambla de Barenys s’inunda quatre dies després de la inauguració

 

Poc ha durat la festa. Si és que els veïns del barri de la Salut alguna vegada es van creure les promeses de les autoritats. Dimarts a la nit, després d’una pluja no gaire intensa, la flamant Rambla de Barenys, inaugurada dissabte passat amb tota la pompa per l’alcalde de Salou, Pere Granados, es va inundar. I, amb ella, també es van inundar els baixos dels edificis adjacents.

Malauradament, aquest desenllaç era del tot previsible, tal com ja es va advertir aquí. Ho sabia tothom menys ells. I sort que no va ploure gaire! Però l’empenta de l’aigua que baixava del carrer de Barenys en direcció cap a la platja va ser suficient perquè els residents de la rambla no poguessin entrar ni sortir de casa, ja que els portals de les cases (foto de dalt) estaven completament negats.

Tot això passa després que l’alcalde, en la seva arenga de dissabte, assegurés que amb aquesta obra (la rambla discorre per sobre de la nova canalització del barranc) s’acabaven definitivament les històriques inundacions a la zona.

A sobre, com a resposta a les queixes dels afectats, l’Ajuntament els va remetre a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és la responsable de l’obra. Però l’ACA, al seu torn, va derivar la responsabilitat a Infraestructures de la Generalitat.

Total, que se’ls van passejant, mentre l’alcalde, a qui només li interessava la foto de la inauguració (i la placa commemorativa), torna a deixar-los desemparats.

Gratitud, salvats i salvadors

 

I de sobte, apareix una persona desconeguda... imprevista. I et salva.

Em sento agraïda a aquestes persones que, amb un gest, una paraula o una actitud just quan tocava, van fer tant de bé. Algunes no ho sabran mai: passaran per la nostra història amb un somriure, no les tornarem a veure. És un misteri més de la vida. Dels camins que es creuen. De les existències que es modifiquen. Hauríem de poder dir-ho en el moment, o potser deu anys després: gràcies, vull que ho sàpigues. Sempre que puc ho faig, un repàs de la gratitud fa bé.

A vegades no volem mostrar fragilitat, creiem que hem de ser sempre forts, perfectes, i ens oblidem dels companys més valuosos i silenciosos del camí. No tots estem preparats per assumir, recordar i agrair que vàrem tenir una ensopegada i que, miraculosament, ells hi eren. Qui salva mai presumeix d’això. Mai reclama. Només actua i deixa passar. És un vincle indestructible, un llarg fil emocional d’Ariadna que ens mira des de lluny… sumant persones i situacions adequades.

L’Univers, pregar a Déu i a tots els sants no sempre responen als nostres desitjos i exigències. En uns moments estranys sembla que es crea un bucle del qual, tan llestos que som, tant que hem demostrat en el passat, no sabem què fer. I una nit estrellada, sense lamentacions, dempeus enmig de no res, li dius al gran buit: “Ja està bé... ja, prou... vull, necessito allò. M’ho he guanyat i no mereixo menys”. I l’endemà... allò està davant dels teus nassos i es pot tocar amb la mà. M’ha succeït tants cops que, davant de cada dificultat, he sabut que devia canviar el rumb per encertar. No subestimis la força que et queda, no mourà muntanyes, però canviarà el teu present i el de les persones que han de ser-hi amb tu per superar la prova d’aquest laberint que ens han posat per aprendre, diuen...

Estic espantada pels amics que cauen malalts. Ja no tenim 30 anys. Si no és una cosa, és una altra. I si no ens toca la loteria, direm que almenys tenim salut. Però anem donant sepultura als referents de la nostra època.

Sense conflicte no hi ha coneixement. Si no és el teu lloc, la vida et treu a puntades. Et fa sentir neguitós, malalt, trist... No volem victimitzar, volem tenir un motiu més per somriure i donar tot el que podem.

Acceptar. (Gràcies, Núria).

Estimar i treballar. (Gràcies, Lolas, Petra; Esther; Sílvia, Vivianne i cosina Lourdes).

Gràcies, Sabina, per a aparèixer en mig de la desesperança rutinària, jo que hi poso il·lusió i fe en tot. Et beneeixo.

Canviar i compartir.

Gràcies, vida, una vegada més, per obrir la claredat en el més fosc de la tempesta. Seguim, res serà fàcil, però el nostre relat ho farà millor, necessari per aprendre a salvar i ser salvats.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

L’Ajuntament comença a eliminar els horribles fanals de Carles Buïgas

 

L’Ajuntament de Salou ha fet una crida als veïns del municipi (i fins i tot als de fora) perquè col·laborin en l’enderroc dels fanals de l’avinguda de Carles Buïgas. El consistori s’ha adonat que aquestes estructures atempten contra el bon gust i finalment ha decidit tirar pel dret i eliminar-les.

Entre les mesures que proposa l’Ajuntament per treure del mig els fanals hi ha la possibilitat que els voluntaris que s’hi apuntin els facin caure amb el cotxe (el seu o robat, no cal filar prim), una tasca que no serà senzilla perquè els pals estan molt ben ancorats a terra, tal com es pot veure a la fotografia de dalt.

Fonts municipals han explicat que amb aquesta crida es pretén redefinir també el concepte de participació ciutadana, per tal de fer-lo més directe. (Font: Tururut Viola News).

Experts de tot el món assistiran al tercer Salou Congress

 

Dimarts vinent, 19 de novembre, se celebra el Salou Congress, un pseudocongrés que l’alcalde de Salou, Pere Granados, s’ha tret de la màniga per donar-se aires de grandesa. Aquest any la conferència se centrarà en els “municipis turístics com a oasi climàtics”.

Segons l’Ajuntament, la trobada aplega “experts de tot el món” amb la finalitat de debatre sobre el futur del turisme. I quan es parla d’“experts de tot el món” es posa èmfasi que aquests cracs provenen “de la regió Àsia-Pacífic fins a Europa”.

A dalt, una foto del Salou Congress de l’any passat.

Els veïns de Barenys ja poden dormir tranquils, segons l’alcalde

 

Dissabte passat, durant l’acte d’inauguració de la rambla de Barenys, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va assegurar que la nova obra posarà fi a les inundacions al barri de la Salut. (Font: Ajuntament de Salou).

Doncs si jo en fos un dels veïns, no estaria tan tranquil. No hi ha ni tan sols una vorada entre el carrer i les cases dels residents, de manera que l’aigua que baixi torrencialment pel carrer de Barenys —que connecta amb la rambla del mateix nom— serà del tot incontenible.

Necrològica: Maria Rosa Trenchs Vallverdú

 

Ha mort Maria Rosa Trenchs Vallverdú, de 90 anys. 

El funeral se celebrarà avui dimecres, 13 de novembre, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Salou, capital catalana de la brossa

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, i el president de l’Associació Capital de la Cultura Catalana, Francesc Xavier Tudela, van signar ahir el conveni que designa Salou com a Capital de la Cultura Catalana per a l’any 2025, convertint-la en la 22a ciutat a rebre aquest títol.

L’acord inclou un extens programa d’activitats amb l’objectiu principal de promoure i difondre la cultura catalana en totes les seves formes: llengua, patrimoni, arts visuals, música, literatura i tradicions populars. (Font: Ajuntament de Salou).

Llengua, patrimoni, arts visuals, música, literatura, tradicions populars… Mentrestant, a la plaça de la Sardana, es perpetua un altre tipus d’expressió ben característica: la cultura de la brossa, un àmbit en què Salou sembla excel·lir.

Nou menyspreu de l’alcalde als veïns del barri de la Salut

 

L’Ajuntament de Salou havia programat la inauguració de la rambla de Barenys per al 30 d’octubre, coincidint amb la festa de la Segregació. Però, davant la previsió de fortes pluges, la cerimònia es va traslladar al dissabte passat, 8 de novembre. Un acte al qual no va acudir cap veí, raó per la qual l’alcalde, Pere Granados, només va estar acompanyat pel seu seguici habitual.

Aquesta plantada no sorprèn, ja que al barri de la Salut l’alcalde no gaudeix de gaire popularitat. Bàsicament, per la seva negativa a negociar amb els veïns l’Eix Cívic, que pretén imposar sense escoltar les seves reivindicacions (menys edificis i més zones verdes).

Granados tampoc no ajuda a millorar aquesta situació de distanciament. Per exemple, la inauguració del dia 30 d’octubre estava prevista a les 11 del matí, però el canvi de data no es va comunicar als veïns fins a dos quarts de sis de la tarda. És a dir, fins sis hores més tard de l’hora prevista de la inauguració.

Per acabar-ho d’adobar, algun resident sí que es va presentar a les 11 del matí del dia 30, però en no trobar-hi ningú, va tornar a casa amb la sensació encara més ferma l’alcalde no els representa.

Placa a la sípia de la rambla de Barenys

 

Dissabte passat, l’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat del seu seguici habitual, va inaugurar la rambla de Barenys, construïda sobre la coberta del nou barranc de Barenys.

Dissabte passat era 9 de novembre; a la placa commemorativa hi posa 30 d’octubre. Una metàfora perfecta de com aquest home va sempre desfasat.

Pel que fa a la sípia, perquè després diguin que a la inauguració no hi va anar ningú!