Granados ordena exterminar tota la colònia de coloms de Salou

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha signat un decret que insta els ciutadans a posar fi a la presència de coloms al municipi per tots els mitjans possibles. La decisió s’ha pres després d’un episodi que, segons fonts municipals, “ha fet saltar totes les alarmes”. Ahir, a Madrid, una d’aquestes aus va deixar la seva emprempta damunt el cap de l’alcalde de la capital espanyola, José Luis Martínez-Almeida, amb qui Granados manté una cordial relació. 

“Embruten el terra, les estàtues, jo que tant me’n mereixo una! Te les trobes per tot arreu, són com una plaga, i a sobre la gent els dona de menjar. Això s’ha d’acabar, faig una crida a la ciutadania a la responsabilitat col·lectiva”, ha declarat Granados, visiblement preocupat per la possibilitat de patir un atac similar en territori salouenc.

Patrulles ciutadanes

El decret preveu “mesures contundents” per erradicar els coloms, com ara la retirada sistemàtica de qualsevol resta de menjar a la via pública (la qual cosa contribuirà també a la neteja de Salou), la instal·lació de sistemes dissuasius als edificis (per exemple, fotos de l’alcalde amb mala bava) i, fins i tot, la creació d’una brigada específica de vigilància anticoloms que patrullarà places i passejos amb prismàtics i actitud vigilant.

A més, el text insta la ciutadania a “no confraternitzar amb l’enemic”, evitant alimentar aquestes aus sota amenaça de sancions que podrien anar des d’una multa fins a l’obligació de netejar estàtues públiques durant un cap de setmana.

Més respecte al cèsar

Fonts de l’Ajuntament no descarten tampoc accions “pedagògiques”, com xerrades informatives per conscienciar la població que els coloms no formen part del sentiment de pertinença o la difusió de fulletons amb el lema Menys pa, més respecte al cèsar.

Alguns veïns observen la situació amb estupor. “Si aconsegueixen fer fora els coloms, potser haurien de provar de fer el mateix amb els turistes que també deixen la seva empremta, ja sigui líquida, sòlida o en forma de vomitera, als carrers”. (Font: Tururut Viola News).

Eskarne i Corral guanyen pes per rellevar Mera al PSC

 

Dos noms encapçalen les travesses internes per succeir Manel Mera com a secretari d’organització del PSC de Salou, després que aquest presentés dimarts la dimissió per discrepàncies amb la línia oficial del partit, partidària de mantenir l’aliança electoral amb Pere Granados (FUPS).

Els principals aspirants són Miren Eskarne i Luis Corral. Eskarne prové de Ciutadans (Cs), partit en el qual va ser regidora el novembre de 2016 en substitució de Marta Cortés, que va renunciar a l’acta. Després de la desaparició de la formació taronja, va fer el salt al PSC, on actualment és membre de l’executiva local.

Per la seva banda, Corral és advocat i va liderar la formació Salou x Salou, tot i que en les eleccions municipals del 2011 no va obtenir representació. Anteriorment, havia estat regidor l’any 1994 a l’Ajuntament del Catllar en una candidatura del Partit Popular.

Afins a Yeray i Granados

Tant Eskarne com Corral formen part de l’executiva local i s’alineen amb el sector oficialista (i conservador) del partit, afí al primer secretari del PSC de Salou, Yeray Moreno, que és també primer tinent d’alcalde. En el cas de Corral, a més, és càrrec de confiança de l’alcalde, Pere Granados.

Precisament, les discrepàncies sobre el rumb del partit entre Manel Mera i Yeray Moreno han estat el detonant de la dimissió del primer com a secretari d’organització de l’agrupació socialista salouenca. Tot apunta, doncs, que el substitut de Mera serà algú de la màxima confiança de Moreno i adepte a Granados, que continua dirigint el PSC sense oposició.

Benaiges titlla de “forassenyada” l’ofensiva de Klein contra el top manta

 

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha anunciat que aquesta Setmana Santa tornarà a instal·lar blocs de formigó a la zona del Cap de Sant Pere, a tocar de Salou, amb l’objectiu d’impedir la presència de venedors del top manta. A més, Klein ha revelat que està negociant amb la Direcció General de Costes la possibilitat d’eliminar un tram del passeig marítim per ampliar la platja i deixar sense espai aquesta activitat il·legal.

La proposta, però, ha generat crítiques immediates. L’exalcalde socialista Robert Benaiges va discrepar ahir obertament de la iniciativa i la va qualificar de “forassenyada”. “És com si els vianants tinguéssim alguna culpa”, va afirmar. Segons Benaiges, l’any passat la col·locació d’aquests obstacles —sumada a l’ocupació de l’espai públic amb taules i cadires d’alguns establiments de restauració, amb el beneplàcit municipal— ja va provocar un “col·lapse” que dificultava el pas tant de vianants com de ciclistes.

Depèn de la Generalitat

En la seva intervenció, Benaiges va situar el problema en una escala superior: “Això es resoldrà el dia que la Generalitat vulgui”, va assegurar, tot apuntant a l’origen dels productes venuts. “Són productes que no sabem d’on venen, fabricats per no sabem qui, probablement en condicions vinculades al treball infantil o esclavitzant, i amb marques falsificades”, va denunciar.

L’exalcalde es va preguntar què pot fer realment un ajuntament davant aquesta problemàtica i va concloure que “poca cosa més del que es fa”, tot admetent que sovint “no s’encerta massa”. Tot i defensar la immigració com un factor positiu per a l’economia, va voler diferenciar-la de la venda il·legal: “És un negoci que afecta persones que venen només per la temporada per dedicar-se a això, amb productes d’origen molt sospitós i que generen problemàtiques socials greus als llocs d’origen”.

El problema es diu Pere Granados

Benaiges també va posar el focus en la diferència amb el municipi veí: “A Salou no hi ha ni un lloc de venda il·legal, ni un. Cap. Que algú m’ho expliqui”. En aquest sentit, va recordar l’etapa en què coincidien els dos governs municipals, amb una relació institucional fluida: “Amb Esteve Ferran teníem una relació fantàstica, anàvem plegats a Madrid a negociar temes turístics”.

Finalment, va plantejar el que considera un “misteri” pendent de resoldre: “Per què a Salou no hi ha ni un punt de venda il·legal i tots els venedors venen de Salou?”. (Font: Ràdio Cambrils).

Tant l’alcalde de Salou, Pere Granados, com el regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez, han culpat l’Ajuntament de Cambrils de no saber fer front al problema del top manta, acusant els seus responsables d’“inacció i falta d’eficàcia”.

A més, el consistori salouenc ha acusat Cambrils de voler culpar el municipi veí per justificar la seva pròpia inoperància, presentant el top manta com si fos un problema originat a Salou.

Paral·lelament, Granados s’ha negat a reunir-se amb Klein per tal de trobar una solució conjunta a un problema que Granados nega tenir. 

Necrològica: Pilar Palacín Melero

 

Ens ha deixat Pilar Palacín Melero, de 89 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dijous 19 de març, a les quatre de la tarda a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Vetlla: sala 1 del tanatori. Posteriorment serà enterrada a Ainzón (Saragossa).

Dones de Salou: l’escola de nenes i les mestres Dolores i Elisa

 

La fotografia de dalt recorda l’antiga escola de les nenes de Salou. Data dels anys vint del segle passat. A la imatge hi apareixen les mestres Dolores Batet Canellas i Elisa Rosa Cros envoltades de les seves alumnes, en una escena que retrata els primers passos de l’ensenyament al municipi.

La foto va ser comentada pel divulgador de la història local Joan Sardiña durant la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, celebrada el passat 6 de març al Casal de les Dones. Segons va explicar, l’escola ocupava un pis de l’edifici de la Duana, situat al carrer Barcelona.

L’obertura del centre es remunta a finals del segle XIX, després que els veïns del poble es queixessin de les dificultats per portar els seus fills a l’escola de Vila-seca. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Reus va cedir un espai a l’edifici de la Duana perquè Salou pogués disposar del seu propi centre educatiu.

Tall i confecció

El programa escolar començava amb una etapa elemental en què s’ensenyaven lectura, escriptura, gramàtica i aritmètica. Posteriorment, s’hi afegien assignatures com geografia i història d’Espanya, geometria, agricultura, càlcul mercantil i tenidoria de llibres. Tanmateix, aquestes tres últimes matèries no s’impartien a les nenes, que rebien formació en higiene i economia domèstica, així com en tasques com planxar, tall i confecció.

La primera mestra documentada de l’escola va ser Maria Castillo, l’any 1890. Per la seva feina percebia un sou de 50 pessetes mensuals (2.400 rals anuals), una remuneració que, segons es va explicar durant la xerrada, avui equivaldria aproximadament a uns 0,30 euros mensuals. La xifra il·lustra les precàries condicions amb què es va iniciar l’ensenyament al Salou d’aquella època.

Dimiteix el secretari d’organització del PSC de Salou

 

El secretari d’organització de la comissió executiva de l’agrupació socialista de Salou, Manel Mera, va presentar ahir la dimissió del seu càrrec al·legant “profundes discrepàncies” amb l’actual direcció del partit per l’orientació que està prenent el PSC de cara a les pròximes eleccions municipals.

Mera abandona la responsabilitat orgànica amb dures crítiques internes, lamentant que el partit “hagi deixat de ser una eina de transformació” i reclamant que “reconnecti amb els seus principis i amb la realitat de la ciutadania”.

La seva renúncia està directament vinculada a la decisió del PSC de configurar una candidatura conjunta a Salou, que tornaria a estar encapçalada per l’actual alcalde, Pere Granados (FUPS). En els anteriors comicis, Granados ja es va presentar sota la fórmula Sumem per Salou-PSC.

No a Montagut i Giné

A més, el partit ha comunicat a l’executiva local que a la futura llista també hi figuraran Marc Montagut i Mar Giné —parella d’aquest últim—, militants d’Ara Pacte Local, una plataforma municipalista impulsada per PDeCAT i Ara Catalunya. 

Montgaut va ser el regidor de CDC que el 2009 va propiciar amb el seu vot trànsfuga que la moció de censura contra el PSC fes alcalde Pere Granados. Poc després, Granados contractava Giné com a cap de l’assessoria jurídica de l’Ajuntament amb un sou de 75.000 euros anuals. Mar Giné és actualment directora dels serveis territorials d’Empresa i Treball.

Aquesta decisió d’incorporar Montagut i Giné i el control que Granados exerceix sobre el partit ha generat un notable malestar dins de l’agrupació socialista salouenca, que veu amb recel aquestes maniobres i discrepa obertament del primer secretari del PSC de Salou, Yeray Moreno, a qui veuen teledirigit per Granados.

Necrològica: Manuel Macario Miravete Mirón

 

Ens ha deixat Manuel Macario Miravete Mirón, de 95 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà avui, dimecres 18 de març, a les quatre de la tarda a la sala 2 del cementiri de Vila-seca.

Necrològica: Juana del Arco Pretel

 

Ens ha deixat Juana del Arco Pretel, de 95 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dimecres 18 de març, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Dones de Salou: Francisca Martí

 

El passat 6 de març, el Casal de Dones va acollir la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel veí i apassionat de la història local Joan Sardiña. Durant la conferència es van projectar una seixantena d’imatges de dones que han viscut en un Salou avui gairebé irreconeixible, en un exercici de recuperació de la memòria col·lectiva. El suport tècnic de la projecció va anar a càrrec de Jordi Sardiña. “No hi són totes les dones, només és una mostra, però les que falten les tenim a la memòria”, va destacar el ponent.

Entre les figures recordades, sobresurt la de Francisca Martí Casas, protagonista d’una fotografia datada el 1919, i que pertany al fons de Ramon Bertomeu. A la imatge apareix juntament amb el seu marit, Agustí Bertomeu Rosario, pescador natural de l’Ampolla. Tots dos van ser els fundadors del bar restaurant Bertomeu, popularment conegut com a Ca l’Agustí, un establiment emblemàtic de la història local.

A l’antiga duana

Segons va explicar el Joan Sardiña, el negoci estava situat al carrer de Barcelona, fent cantonada amb el carrer Major, a l’antic edifici de la duana del port. A més de bar i restaurant, funcionava també com a pensió i era reconegut per la qualitat de la seva cuina. Un dels elements més singulars era la pianola del local, una peça única al municipi en aquell moment.

Amb el pas del temps, el negoci va quedar en mans de les filles d’Agustí Bertomeu, Josepa i Juanita Bertomeu Martí. Posteriorment, va ser la mateixa Juanita, juntament amb el seu marit, Antonio Almaraz, qui va regentar l’establiment fins al seu tancament.

Amb els anys, l’espai va acollir una sucursal del Banc de Bilbao, abans que l’edifici fos finalment enderrocat. Actualment, s’hi estan construint apartaments turístics, tot i que es manté l’estètica de la façana original, en un intent de preservar, si més no, una part del record d’aquell Salou que ja només perviu en fotografies i en la memòria dels seus veïns.

Salou triomfa en la nova pel·lícula de Torrente

 

L’estrena de Torrente presidente ha estat un èxit de taquilla aquest cap de setmana. En el retorn de la saga de Santiago Segura torna l’actor nascut a Castelló de la Plana i criat a Tarragona, Carlos Latre.

En el seu moment, Latre va interpretar Pepito Torrente, el fill del protagonista a Torrente 3: El protector. En aquesta nova pel·lícula de la saga més irreverent del cinema espanyol passa a ser el president argentí, Javier Milei.

Latre no és l’únic de la demarcació de Tarragona que hi apareix. El presentador i humorista de Reus, Andreu Buenafuente, és un habitual de la saga i ha fet diversos cameos, tot i que en aquest nou projecte no hi participa.

A les pel·lícules de Torrente hi ha nombrosos i sorprenents cameos com Bertín Osborne, Alec Baldwin, Mariano Rajoy, Pablo Motos, Ana Rosa Quintana, Jordi Évole o Vito Quiles. (Font: Diari de Tarragona).

Cal dir que Latre és molt conegut a Salou: va ser el pregoner de la festa major d’hivern del 2025, un acte en què va ser molt complimentat per l’alcalde de Salou, Pere Granados.

Granados es reuneix amb un dirigent vinculat a la Falange

 

L’Ajuntament de Salou va informar divendres passat que l’alcalde, Pere Granados, s’havia reunit a Madrid amb el president executiu de la Reial Acadèmia de la Diplomàcia d’Espanya, Santiago Velo de Antelo, amb l’objectiu d’establir ponts de col·laboració i reforçar la projecció internacional del municipi. (Font: Ajuntament de Salou).

La trobada forma part de l’estratègia de l’alcalde de buscar a Madrid un prestigi institucional que a Catalunya no ha assolit. No és cap secret que el batlle intenta projectar-se més enllà de l’àmbit local, sovint amb fotografies i reunions amb institucions o personalitats que li puguin donar caixet.

Tot indica, però, que l’alcalde ha tornat a relliscar. Segons el diari Público, Santiago Velo de Antelo és l’home al darrere de l’empresa editora de Diario YA, un digital que ha estat vinculat a entorns de la Falange Española i altres formacions d’extrema dreta, i que rep publicitat institucional del govern de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso.

La trajectòria de Velo de Antelo també inclou la direcció de diversos diaris del Grupo Intereconomía (vinculat a l’òrbita de Vox), així com col·laboracions amb diversos mitjans de línia ultraconservadora.

Pel que fa a la institució que presideix, la Reial Acadèmia de la Diplomàcia d’Espanya, va ser fundada per José María Velo de Antelo, pare de Santiago, antic ambaixador i també un dels fundadors d’Alianza Popular. Abans de morir, el 2019, va rebre un reconeixement de la Fundació Francisco Franco amb el títol de cavaller d’honor.

A diferència del seu pare, Santiago Velo de Antelo no és diplomàtic de carrera. De fet, el seu nom no figura al registre de diplomàtics del Ministeri de Assumptes Exteriors de Espanya. Malgrat això, l’acadèmia que dirigeix ha rebut diners públics en els darrers anys per finançar diverses activitats, gràcies a subvencions concedides per administracions com l’Ajuntament de Santander o el de Salamanca, tots dos governats pel Partido Popular.

Un llistat al qual molt probablement s’afegirà l’Ajuntament de Salou. Al cap i a la fi, quan es tracta de reforçar el currículum institucional o l’autoestima política del seu alcalde, el consistori sembla disposat a obrir la cartera de manera ultraràpida.

Salou activa abonaments de zona blava a 0,14 euros l’hora

 

L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa el procediment per adquirir els nous abonaments de zona blava per al 2026, una iniciativa destinada a facilitar l’aparcament als treballadors i als residents temporals del municipi, especialment durant els períodes de més afluència turística.

Segons ha informat el consistori, els usuaris podran estacionar a la zona blava per 0,14 euros l’hora, fet que representa una reducció del 90% respecte al preu ordinari d’1,40 euros l’hora.

L’abonament permet aparcar a la major part de les places regulades, però no és vàlid en determinats espais, com ara l’aparcament de la platja de Llevant, els aparcaments dissuasius, els destinats a caravanes o alguns solars d’ús temporal.

Dues modalitats

Pel que fa a les modalitats, s’ofereixen dues opcions: un abonament de temporada, amb un cost de 180 euros i vigència durant Setmana Santa i el període comprès entre l’1 de juny i el 30 de setembre, i un abonament mensual per 60 euros.

Els tràmits es poden realitzar tant en línia, a través de la seu electrònica municipal, com presencialment a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania. El descompte s’aplica mitjançant l’aplicació mòbil Mot: Aparcar. (Font: Ajuntament de Salou).

Amb aquesta mesura, l’Ajuntament busca ordenar l’estacionament en els mesos de més pressió turística, tot i que el sistema continua generant debat entre els usuaris habituals, que qüestionen si els beneficis reals compensen les limitacions i exclusions de determinades zones.

Vila-seca aparta el policia local denunciat per assetjament sexual

 

El policia local de Vila-seca denunciat per assetjament sexual a una noia durant les fetes majors del municipi no s’incorporarà a la feina aquest dilluns tal com estava previst. El consistori vila-secà ha obert un expedient a l’agent i ha decidit sancionar-lo amb sis mesos de feina i la prohibició d’accés a les dependències policials durant el mateix període de temps. D’aquesta manera, l’agent no es reincorporaria a la plantilla de la Policia Local fins passat l’estiu.

La sanció té a veure només amb un dels dos casos d’assetjament sexual que van ser denunciats contra l’agent. Es tracta del que va succeir durant les festes majors del municipi l’estiu passat. Aleshores, el policia, que anava vestit de paisà, va sorprendre una jove que estava orinant al carrer l’última nit de les festes (entre el 2 i el 3 d’agost). La jove, d’entre 20 i 30 anys, estava en una festa a l’Espai Cubik del municipi, on se celebrava la Nit Remember, una sessió de música electrònica a càrrec del discjòquei Javi Level.

Missatges

En un moment donat, la noia va voler anar al lavabo, però hi havia molta cua, fet pel qual va decidir sortir al carrer per fer les seves necessitats. Aleshores va ser quan l’agent la va trobar i li va dir que li hauria de posar una denúncia per aquest fet (la nova ordenança municipal prohibeix orinar a la via pública).

Dies després, la noia va començar a rebre missatges d’Instagram per part d’un noi al qual no coneixia i que resulta que era l’agent de la Policia Local que l’havia volgut denunciar aquella nit. Segons va explicar la noia en la seva denúncia als Mossos d’Esquadra, el policia local li deia en aquells missatges que “tenia un bon cul” i que, com que era “tan maca”, estava meditant denunciar-la o no.

La denúncia va acabar al jutjat que la va arxivar. La Fiscalia no es va oposar a l’arxivament, però, en el seu escrit, apuntava a una sèrie de possibles infraccions administratives per part de l’agent.

És aquest apunt de la Fiscalia el que ha servit a l’Ajuntament per obrir l’expedient i sancionar el policia pels pròxims sis mesos. Tot i que l’arxiu del jutjat es va produir fa mesos, el consistori vila-secà no ha actuat fins ara perquè l’agent estava de baixa mèdica.

El segon cas

A banda d’aquest cas, l’agent també va ser denunciat per una companya de la Policia Local, amb la qual hauria intentat mantenir relacions sexuals amb ella estant de servei a la comissaria una nit de començaments d’agost de l’any passat. L’agent, que era cap de torn aquella nit, va entrar al vestidor de les dones i va dir que volia “follar” amb ella. La dona s’hi va negar, però l’agent va insistir en les seves pretensions, aquesta segona vegada d’una forma més agressiva sense aconseguir el seu propòsit.

La dona, que actualment no forma part de la plantilla de la Policia Local de Vila-seca, va denunciar els fets. El departament d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra es va fer càrrec del cas, que ara es troba als tribunals. (Font: Porta Enrere).

Mariví Gil, adeu

 

Avui vull dedicar unes paraules a Mariví Gil.

La Mariví va ser una dona valenta en el dia a dia: mare, treballadora i, alhora, una persona amb una sensibilitat artística especial. 

Durant els anys de l’Escola Carol Dansa a Salou, va estar sempre a prop, col·laborant amb entusiasme i generositat en tot el que calia. Des dels actes a l’envelat fins a la preparació de la carrossa del Cos Blanc del Patronat de Turisme, la seva presència era discreta però constant, sempre amb ganes d’ajudar i de sumar.

Recordo especialment la seva actitud: aquella barreja d’il·lusió, entrega i proximitat que feia que tot resultés més fàcil. 

Era d’aquelles persones que no buscaven protagonisme, però que sostenien moltes coses amb la seva implicació i el seu afecte.

La seva mort m’ha colpit amb tristesa. Encara que feia anys que no ens vèiem en persona, queda la petjada de qui va compartir moments importants d’una etapa de vida i de treball.

Avui sento la pena de qui perd una amiga.

El meu record per a la Mariví i el meu més sentit condol a tota la seva família.

Carolina Figueras Pijuán.

Necrològica: Raquel Hernández Sánchez

 

Ens ha deixat Raquel Hernández Sánchez. 

La cerimònia de comiat es va celebrar el passat 6 de març al tanatori municipal de Salou.

Necrològica: Antonio Díaz Chofle

 

Ens ha deixat Antonio Díaz Chofle, de 93 anys. 

La cerimònia de comiat s’ha celebrat aquest matí, dilluns 16 de març, a les deu del matí a la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca.

Granados evita anar a Vila-seca perquè no l’eclipsi Segura

 

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va visitar ahir les obres de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona a Vila-seca. Durant la visita, Illa va estar acompanyat per la delegada del Govern a Tarragona, Lucía López Cerdán, així com per diversos alcaldes i representants institucionals del territori.

Entre els assistents hi havia l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein; l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz; i l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, que exercia d’amfitrió de la visita institucional.

Només hi faltava ell

Qui no hi va assistir va ser l’alcalde de Salou, Pere Granados (hi va enviar, en lloc seu, el regidor d’Urbanisme, Hèctor Màiquez). Una absència injustificable, si tenim en compte que parlem d’un projecte d’infraestructura estratègic per al territori i que afectarà directament el desenvolupament de l’Eix Cívic.

De fet, no ha de sorprendre que Granados no hi fos. Quan el protagonisme no és seu, quan no és ell el centre d’atenció, quan veu que algú li pot fer ombra (en aquest cas, Segura), desapareix. Amb una actitud així, l’alcalde de Salou no només incompleix les seves obligacions com a batlle, sinó que això és una clara mostra de gelosia i menyspreu cap als altres.

Illa retarda el TramCamp un any i mig

 

La primera fase del tramvia del Camp de Tarragona –que connectarà Cambrils, Salou i Vila-seca– s’enllestirà a finals de l’any 2029. Aquesta és la previsió que ha fet el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la visita d’obra al pont –de 112 metres de longitud– ubicat sobre l’autovia A-7 per on passaran els tramvies. Aquesta estimació és la data més llunyana que s’havia plantejat en un inici, quan la previsió era el primer trimestre del 2028. 

Aquesta setmana s’ha adjudicat les obres de les dues primeres fases. Les obres d’aquesta primera, com l’obra civil i les instal·lacions del tram Cambrils nord-Cambrils centre, s’impulsaran des del Departament de Territori, Habitatge i Transició energètica durant aquest any.

14 kilòmetres i 14 estacions

Segons el president, el tramvia “transformarà completament” la mobilitat en la zona. Aquesta primera fase, que preveu catorze quilòmetres i catorze estacions, mobilitzarà, segons calcula el govern, 224 milions d’euros. 

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha aprofitat la visita del president per reclamar un servei de tren digne, que s’aposti per l’estació intermodal (també retardada) i que es resolgui el transport de mercaderies.

La fase 2 del projecte de tramvia, que ampliarà la xarxa fins a Reus i Tarragona, actualment es troba en fase d’estudi. En total, es preveuen 46 quilòmetres i 46 estacions que beneficiarà 9,5 milions d’usuaris anuals.

Necrològica: Mariví Gil Espada

 

Ens ha deixat Mariví Gil Espada. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dilluns 16 de març, a les cinc de la tarda a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Vetlla: tanatori municipal fins demà a les tres de la tarda.

Necrològica: Rubén Crespo Barroso

 

Ens ha deixat Rubén Crespo Barroso, de 39 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dilluns 16 de març, a les deu del matí a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Vetlla: tanatori municipal fins a les vuit del vespre d’avui.

Sorolla a Vila-seca, soroll a Salou

 

El Castell de Vila-seca acull des d’aquesta setmana l’exposició Mirada mediterrània, una mostra que porta al municipi sis obres de Joaquim Sorolla i una cinquantena de peces de quinze artistes que han retratat la llum i el paisatge de la Mediterrània entre finals del segle XIX i a mitjan segle XX. 

A banda de Sorolla, l’espai acull també obres d’Aristides Maillol, Ramon Martí, Arcadi Mas, Juan Roig, Ricardo J. Estivill, José Nogué, Baldomero Galofre, Jaime Mercadé, Joaquín Mir, Olga N. Sacharoff, Domènec Carlos, José Sancho, Eliseu Meifrèn i pintures del vila-secà Jordi Sarrà.

La proposta reforça el Castell com a referent cultural del Camp de Tarragona i es podrà visitar fins al 14 de setembre, amb l’objectiu d’arribar als 50.000 visitants acumulats des de la seva obertura. (Font: Ajuntament de Vila-seca).

Currículum falsos

A Salou, més que Sorolla el que hi ha és molt de soroll. Especialment amb el rebombori que ha originat l’aparició de currículums falsos de regidors de l’Ajuntament, la major part del govern municipal.

A dalt, un aficionat a la trumpeta.

Salou es prepara per ser ara Capital Europea de la Cultura 2031

 

Les ciutats de Càceres, Granada, Las Palmas de Gran Canaria i Oviedo han estat seleccionades com a finalistes per convertir-se en Capital Europea de la Cultura l’any 2031. La decisió l’ha pres un comitè format per deu experts internacionals independents, vuit designats per les institucions europees implicades en el programa i dos experts espanyols nomenats pel Ministeri de Cultura.

Les quatre ciutats escollides disposaran ara de nou mesos per perfeccionar les seves candidatures. El comitè tornarà a reunir-se el pròxim mes de desembre, moment en què s’anunciarà quina ciutat acollirà finalment la capitalitat cultural.

Fase final

En aquesta fase final, les candidates hauran de completar, revisar i millorar els seus projectes, partint del programa cultural ja presentat i incorporant les recomanacions que els experts faran arribar en informes detallats durant les pròximes setmanes.

La ciutat que finalment sigui designada Capital Europea de la Cultura 2031 acollirà durant tot l’any un ampli programa cultural amb activitats que inclouran artistes locals i europeus, així com projectes de cooperació internacional.

Des que la Comissió Europea va posar en marxa aquesta iniciativa el 1985, més de 80 ciutats europees han estat reconegudes amb aquest títol. A Espanya l’han ostentat Madrid (1992), Santiago de Compostel·la (2000), Salamanca (2002) i Sant Sebastià (2016). (Font: TVE).

Greuge comparatiu

I davant d’aquesta llista de candidates, més d’un s’ha fet la mateixa pregunta: i Salou, què? Amb la quantitat de fotos oficials i discursos solemnes celebrats amb motiu de ser designada Capital de la Cultura Catalana 2025, sorprèn que el jurat europeu no hagi pensat en el municipi. 

Potser és que encara no han descobert que aquí la cultura es practica sobretot en una disciplina molt específica: l’autobombo.

Salou compra l’antiga església de Sant Jordi

 

L’Ajuntament de Salou ha aprovat la compra de l’antiga església de Sant Jordi, situada al carrer Donzell Marí, amb l’objectiu de transformar-la en un nou equipament dedicat a activitats culturals, socials, educatives i festives (sobretot festives).

L’operació amb l’arquebisbat s’ha tancat per 410.000 euros i permetrà recuperar aquest immoble situat al cap de Salou, un espai que fins ara havia quedat al marge de l’activitat municipal, però que aviat podria convertir-se en un dels punts més fotografiats del municipi.

L’alcalde, Pere Granados, ha celebrat la seva iniciativa i ha remarcat que, a partir d’ara, els veïns disposaran d’un nou indret per retre-li culte, ja que d’aquí a un any hi ha eleccions municipals.

Nou photocall

Segons fonts municipals, no caldran grans obres per adaptar l’espai als nous usos. L’edifici ja disposa de bones condicions de llum, una arquitectura singular i un entorn que permet encaixar-hi sense dificultats els nous usos fotogràfics de què serà objecte.

La previsió és que el nou equipament —que alguns ja han batejat oficiosament com el primer photocall parroquial de Salou— pugui obrir portes a principis de 2027, just a temps perquè les primeres instantànies oficials arribin abans dels comicis locals.

Així doncs, si tot va segons el previst, l’antiga església passarà de ser un lloc de culte religiós a convertir-se en un autèntic santuari de la fotografia institucional.

Es reobre la torre del Parc Samà

 

El Parc Samà ha reinaugurat la seva torre, que portava tancada des de la dècada dels setanta. Es tracta d’una construcció de 24 metres d’alçada, de tres plantes, de tronc cònic i de tipus almenara, és a dir, una edificació de caràcter defensiu. També és una de les peces arquitectòniques més emblemàtiques del Parc Samà.

L’acte de reinauguració ha anat a càrrec de l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i el director del Parc Samà, Francisco Javier Castillo, que han descobert una placa commemorativa. La torre es va tancar perquè presentava molts problemes d’humitats. 

Els treballs de restauració han inclòs la col·locació de miralls arran de terra a les dues plantes per convidar el visitant a descobrir les cúpules catenàries reflectides, de manera que s'amplia la percepció de l'espai i la seva geometria. 

El mirador

La torre també disposa d’un mirador de 360 graus que permet observar des d’una posició privilegiada el jardí històric en conjunt, però també Cambrils, els camps de l'entorn i altres municipis de la Costa Daurada.

La reobertura de la torre ha estat el primer acte del programa Troba Gaudí del Parc Samà, que forma part de l'Any Gaudí 2026, amb el qual es vol commemorar el centenari de la mort de l’arquitecte català. (Font: Ràdio Cambrils).

El Parc Samà va ser fundat per Salvador Samà i Torrents, marquès de Marianao, a finals del segle XIX. Samà era l’hereu d’una família establerta a Cuba que volia recrear l’ambient colonial de l’illa en la seva residència de descans a Cambrils, amb elements d’inspiració gaudiniana, cosa que satisfà enormement l’alcalde Oliver Klein, gran defensor del gaudi.