Els paradistes es rebel·len contra el mal estat del mercat municipal

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha tornat a denunciar el que considera un estat d’abandonament i manca de manteniment del Mercat Municipal i de diversos edificis i instal·lacions públiques del municipi.

UTPS assegura que ja havia advertit anteriorment d’aquesta situació i sosté que els fets coneguts ara “demostren que aquelles denúncies no anaven desencaminades”.

Segons explica, el malestar dels paradistes del Mercat Municipal ha arribat a un punt que els mateixos comerciants han iniciat una recollida de signatures per reclamar actuacions urgents davant la falta de resposta que atribueixen a l’Ajuntament.

UTPS entén que el fet que els paradistes hagin d’impulsar una campanya de signatures per exigir millores en una instal·lació municipal “hauria de fer reflexionar seriosament el govern local”.

El partit considera que el cas del mercat és “una mostra més de la deixadesa i la ineficàcia en la gestió del manteniment dels espais públics de Salou” i assegura que el problema afecta altres àmbits del municipi.

En aquest sentit, la formació cita el mal estat d’algunes voreres, com també qüestions relacionades amb el manteniment de la biblioteca, el Jardí Botànic, el carril bici i altres equipaments municipals.

UTPS afirma que existeix “una llarga llista de problemes que es van acumulant i que requereixen manteniment, atenció i solucions”.

També critica l’actuació del govern municipal encapçalat per Pere Granados, al qual acusa de prioritzar “la imatge” per damunt del manteniment quotidià dels serveis públics.

La formació contraposa “les fotografies de l’alcalde, els viatges a l’estranger i la preocupació per la imatge” amb la situació real de carrers, edificis públics, mercats, parcs i instal·lacions municipals.

UTPS sosté que “Salou no és una fotografia, sinó l’estat dels seus carrers, voreres, edificis públics i equipaments”, i conclou que la gestió municipal presenta “massa problemes sense resoldre”.

Finalment, UTPS reclama a l’Ajuntament que escolti els paradistes, atengui les seves reivindicacions i actuï de manera immediata per millorar les instal·lacions del Mercat Municipal.

La formació defensa que els veïns “paguen els seus impostos per disposar de serveis i instal·lacions públiques dignes i correctament mantingudes” i lamenta que hagin de reclamar reiteradament solucions per a problemes que fa massa temps que continuen sense resposta. (Font: FUPS).

L’Ajuntament arxiva l’expedient ètic contra el regidor de Vox

 

El departament de Govern Obert, Qualitat i Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Salou ha acordat arxivar l’expedient obert arran d’una denúncia presentada contra el regidor de Vox, Paul Daniel Axinte, per una presumpta agressió a un excompany del partit a Tarragona.

La denúncia tenia caràcter anònim, tot i que Vox l’atribueix a l’alcalde de Salou, Pere Granados, i al seu entorn.

El departament de Govern Obert, Qualitat i Atenció Ciutadana va ser creat pel consistori per donar compliment a les lleis de transparència aprovades tant pel Parlament de Catalunya com per les Corts espanyoles.

L’arxivament acordat en l’àmbit administratiu i ètic no afecta la causa penal que continua oberta contra Axinte en un jutjat d’instrucció de Tarragona.

El regidor va ser denunciat per Francisco Javier Gómez, exlíder de Vox Tarragona i actual regidor no adscrit d’aquell consistori, per una presumpta agressió després d’una picabaralla entre tots dos després d’un ple municipal.

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez, ha celebrat l’arxivament decretat pel comitè ètic i ha assegurat que la resta de procediments impulsats contra Axinte “acabaran exactament de la mateixa manera”, ja que, segons ha afirmat, “finalment són desmuntats per la realitat”.

Rodríguez també ha acusat l’alcalde de Salou d’utilitzar Vox perquè els veïns deixin de parlar dels veritables escàndols que envolten el seu govern”.

Entre les qüestions citades per la portaveu de Vox hi ha la polèmica pels currículums presumptament falsejats de membres del govern municipal, la denúncia presentada davant la Fiscalia per permetre l’activitat del top manta des de Salou, una denúncia per presumpte assetjament laboral contra una regidora del PSC i la informació relacionada amb el cap de premsa de l’alcalde i un pagament a un mitjà de comunicació que apareix en una investigació judicial. (Font: Vox).

En aquest últim cas, Vox es refereix al periodista Ricard Checa i al digital Crónica Libre.

​A Barcelona, cal anar amb barretina?

 

La gentrificació, aquest concepte que clama al cel dels ciutadans tips de tot, no comença als pisos turístics. Comença molt abans: en un mercat ambulant, abans fins i tot d’arribar a un nucli urbà. Són riuades de persones organitzades en un entorn efímer. Posem per cas Tarragona. Reus. Bonavista.

Anem-hi a Cambrils, on escolto: Çok para (molt car). Em giro i els responc amb un somriure: Yok, yok. İyi fiyat (no, no. És un bon preu). La cara que van posar les dones turques, convençudes que ningú no les entenia, ho deia tot.

Sí, he viscut dos anys a Antalya. Però la llengua de treball era l’anglès, i allò era d’allò més còmic si hi ajuntaves russos, ucraïnesos, turcs, brasilers, búlgars i romanesos. Cadascú amb la seva fonètica, a quina més peculiar.

I ja que parlem d’idiomes...

Tinc una amiga que reivindica l’ús del català i és voluntària per a qui el vulgui aprendre. Fa uns anys vaig assistir a les classes de l’Ajuntament, però un accident em va impedir continuar. Hauria pogut seguir estudiant, però em va vèncer la batalla impossible dels accents i les pronunciacions. Tot i això, tinc a l’abast Softcatalà i eines per defensar-me amb dignitat. Els estrangers es pensen que sóc estrangera i els d’aquí també. Vaja, que passo per tot, menys per catalana, amb tot l’esforç que faig per no deixar de ser-ho.

I torno a allò de la gent. Perquè on n’hi ha, hi ha problemes.

Les dues últimes vegades que he estat a Barcelona ja no es tracta de perdre el català. Entres en un establiment del centre i et parlen en anglès. Només ens falta posar-nos la barretina o un pin i una identificació penjada al coll amb una bandereta perquè cadascú sigui atès en l’idioma que li correspon, com als congressos internacionals.

Els partits independentistes estan molt conscienciats per la pèrdua de la llengua cooficial, que se sàpiga. Ho dic perquè la meva amiga, que és a un pas de convertir-se en censora del règim lingüístic autonòmic, va retreure a un cambrer d’un club nàutic que no li parlés en català. Colombià, veneçolà, argentí... Tant se val. Quan la meva amiga va marxar, em vaig acostar al cambrer i li vaig dir que tenia tot el dret de parlar en castellà i de no ser humiliat en públic per això.

Però vaig una mica més enllà.

Estem tan mediatitzats amb les invasions “a lo pobre, como las patatas”, començant per Ceuta —tema candent i terrible allà on n’hi hagi—, que ningú no diu res de la silenciosa i persistent ocupació dels bars regentats per asiàtics; ni de si els menús escolars contenen més halal que cuina tradicional. I què passarà si d’aquí a no res es demana menjar kosher o amb gust de l’Amèrica Llatina? Què me’n dieu dels múltiples establiments de kebab, un al costat de l’altre? Tal com vaig veure a Bournemouth, U.K.

Jo a la meva amiga, ja li he dit que aquests nous ciutadans venen d’una cultura tàctica: tenir molts fills; els exèrcits amb què es domina el món. I aquí estem, veient com l’índex de natalitat trontolla entre el voler i no poder, amb adults que continuen vivint a casa dels pares i, per tant, fan impensable tenir un fill, sigui espanyol o català.

Que Barcelona elimini els pisos turístics perjudicarà una amiga meva que no té jubilació. Que faci pagar als creueristes no impedirà que el mar continuï contaminant-se.

Baixeu al pudent metro de Barcelona i busqueu dos catalans. O una persona sense maletes.

No hi cabem tots. I no només per la immigració. Tampoc pel turisme. Per això vaig fugint de qualsevol municipi que basi la seva riquesa en la gentrificació.

I ara us faré una confessió digna de sagristia i amb exigència de penitència: com més he estimat el meu país, la meva Barcelona i la meva Catalunya, més lluny n’he estat. Escolteu, que jo soc d’aquelles a qui La Santa Espina emociona tant com un tema de Duke Ellington. No tinc mida.

No arriba a morriña gallega. Arriba al convenciment que les llengües estan fetes per entendre’s, no per barallar-se. I que els espais estan fets per gaudir-los, no per ser usurpats.

El català ha de continuar viu. Però compte: amb tant d’odi cap a l’espanyol i l’àrab, qualsevol dia encara acabarem parlant rus... o xinès... No sé si la meva amiga, defensora de la llengua del poble, i jo hi serem per agenollar-nos davant d’imposicions sobre la identitat, el territori i la llengua.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

El passeig Jaume I s’omple de cultura popular durant les Nits Daurades

 

El passeig Jaume I de Salou va acollir aquest divendres l’exhibició d’elements festius de les Nits Daurades, la festa major d’estiu del municipi, que va aplegar centenars de persones per gaudir de la cultura popular local.

L’acte va comptar amb la participació d’una àmplia representació del seguici festiu salouenc. Hi van desfilar la Morena de Salou, els gegants pescadors Ramon i Maria del Mar, els gegants manotes l’Arlequí i la Nena, el Pantabrut, la Gralleta, el gegant Xaloc, la Mulassa, la Mulasseta i els Nanos de Salou, representats per la Catalana i el Turc.

L’acompanyament musical i de percussió va anar a càrrec dels Grallers la Tarota, els Tabals del Xaloc, els Diables Maleïts i els Voravent Grallers de Salou, que van donar ritme i ambient festiu a tot el recorregut.

La cercavila va començar a la plaça de les Comunitats Autònomes i va recórrer el passeig fins a les fonts cibernètiques, on la jornada va culminar amb un ball de bastons final que va posar el punt final a una nova mostra del patrimoni festiu i tradicional de Salou. (Font: Ajuntament de Salou).

L’Ajuntament destina 1,7 milions per renovar voreres

 

L’Ajuntament de Salou ha iniciat la primera fase d’un pla de millora i renovació de voreres, intervenint simultàniament en 13 punts del municipi. Aquest desplegament forma part d’un projecte global de modernització de l’espai públic pressupostat en 1,7 milions d’euros, que preveu un total de 27 actuacions en diferents barris. (Font: Ajuntament de Salou).

Està bé que l’Ajuntament puntualitzi que es tracta d’una primera fase, perquè amb la quantitat de feina que tenen pendent, fruit de la deixadesa acumulada durant anys, aquests 1,7 milions d’euros no donen ni per començar.

De veritat hi haurà habitatge protegit a Emprius?

 

La demarcació de Tarragona comptarà amb 43 solars inclosos en la segona convocatòria de la reserva pública de solars impulsada per la Generalitat. Aquests terrenys permetran construir 1.521 habitatges protegits de lloguer assequible, segons les dades facilitades pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

La xifra inclou els 30 solars del Camp de Tarragona, amb capacitat per a 1.004 habitatges; els nou de les Terres de l’Ebre, on es preveuen 272 habitatges; i quatre solars al Vendrell, amb 245 habitatges projectats.

Per municipis, hi ha 2 solars amb 17 habitatges a Aiguamúrcia, 3 amb 199 a Cambrils, 1 amb 10 a la Selva del Camp, 2 amb 23 a l’Espluga de Francolí, 2 amb 67 a Montblanc, 3 amb 104 a Reus, 2 amb 122 a Salou, 3 amb 26 a Sarral, 11 amb 371 a Tarragona i 1 amb 65 a Torredembarra. (Font: Diari de Tarragona).

Dos solars i 122 habitatges a Salou. És realment creïble l’anunci de l’Ajuntament de Salou de construir 1.700 pisos socials a Emprius, aprovat en l’últim ple, o ens trobem davant d’un nou brindis al sol de cara a les eleccions municipals de l’any vinent?

Vila-seca i Salou, dues maneres antagòniques de governar

 

L’Ajuntament de Vila-seca ha presentat la seva proposta a la convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya, que suposa una inversió global de 25 milions d’euros estructurada en 29 actuacions estratègiques que es desenvoluparan durant els pròxims sis anys. L’objectiu principal és revitalitzar el centre històric i els barris adjacents del Colomí i la Formiga.

Per fer-ho possible, el consistori ha sol·licitat una subvenció de 15 milions d’euros a la Generalitat i s’ha compromès a finançar els 10 milions restants mitjançant recursos municipals i altres fons.

El pla preveu construir una nova biblioteca, rehabilitar l’Ateneu Pi i Margall, crear espais de cotreball, recuperar els antics safareigs modernistes i adaptar la Casa dels Obrers, l’Esplai Sant Esteve i l’antiga biblioteca com una única infraestructura comunitària distribuïda.

A més, el projecte contempla reformar l’avinguda de Francesc Macià i la rambla, crear nous refugis climàtics, millorar la mobilitat, rehabilitar habitatges, impulsar una comunitat energètica local, implantar enllumenat sostenible i revitalitzar el centre urbà amb nous sectors econòmics.

Aquesta inversió ha estat aprovada per tots els grups polítics de l’Ajuntament (Vila-seca Segura, PSC, Vila-seca en Comú i Decidim Vila-seca), amb l’única excepció de Vox.

Aquest escenari contrasta amb la situació que sovint es viu a Salou, on la manca d’acords en grans projectes urbanístics del govern de Pere Granados és una constant.

Només cal veure el desacord que genera el desenvolupament urbanístic d’Emprius Nord, aprovat en el darrer ple, i el projecte de l’Eix Cívic, qüestionat no només pels partits de l’oposició sinó també per col·lectius veïnals.

Quan l’alcalde es creu el gran comissari

 

El top manta s’ha convertit en la nova obsessió política de Pere Granados. Aquest estiu n’ha fet el gran tema de combat: declaracions contundents, exigències de mà dura, pressions públiques a Interior i una intensa activitat crítica a les xarxes socials.

Aquesta fixació, en certa manera, l’ha trasbalsat. El passat 7 de juliol els Mossos d’Esquadra van desplegar un dispositiu contra el top manta al Cap de Sant Pere de Cambrils en què es van intervenir 2.600 articles falsificats. 

Hores més tard, Granados publicava a Facebook un missatge triomfalista assegurant que, “gràcies a les seves pressions”, “per primera vegada s’ha actuat de forma efectiva contra el top manta a Cambrils” i que la zona havia quedat lliure de manters. En el seu relat, el mèrit no era dels Mossos ni d’una coordinació d’aquest cos amb l’Ajuntament de Cambrils, sinó de les seves pròpies pressions. El súmmum de la modèstia, vaja.

La realitat, però, és tossuda. L’endemà, els manters tornaven a ocupar el passeig marítim de Cambrils. I aleshores el mateix alcalde que s’havia atribuït l’èxit de l’operatiu anterior tornava a carregar contra l’Ajuntament de Cambrils i ara també contra la Conselleria d’Interior perquè els dispositius policials “no resolien el problema” i els venedors reapareixien al cap de poques hores.

La contradicció és evident. Si la batuda havia estat tan efectiva gràcies a les seves pressions, com s’explica que l’endemà els manters tornessin als seus punts habituals?

Aquest comportament de l’alcalde de Salou revela una manera de fer política basada més en la posada en escena que no pas en l’anàlisi seriosa d’un fenomen complex. El top manta no desapareix amb batudes policials ni amb proclames grandiloqüents. Qualsevol responsable institucional mínimament rigorós sap que els operatius policials poden reduir temporalment la presència de manters, però difícilment poden eliminar el fenomen per si sols.

De fet, no sorprèn el discurs fantasiós de Granados. N’ha fet uns quants. Com quan va assegurar que els responsables de Hard Rock li havien confessat (tot just a ell, no al Govern català) que volien marxar, una afirmació que es va desinflar ràpidament.

S’acosten les municipals, i Granados vol protagonisme. Per repetir en l’alcaldia és capaç de tot. Fins i tot fer-se passar pel cap dels Mossos d’Esquadra, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil.

Jo també hi estava en contra

 

Al principi és una curiositat. Després, un intent. Més tard, un resultat. I, gairebé sense adonar-te’n, l’acabes incorporant com a eina de treball quan els tràmits, els comunicats i els projectes necessiten posar-se en ordre.

Quan vaig llegir que es presentava un musical creat amb IA em va sorprendre, perquè hi vaig veure reduït allò que, en el meu cas, considero el meu patrimoni: la creativitat. La realitat, però, és que, quan he de redactar un document seriós, institucional, o un projecte ambiciós, tinc dues opcions: una plantilla de Word o un assistent personal que poleixi el contingut. Com que soc la primera a reclamar quan les coses no es fan bé, millor brillar en el detall.

Si a tot això hi afegeixo haver de fer malabars amb l’estructura necessària per presentar tres projectes personals i plantar cara a algunes administracions que no actuen amb justícia, sincerament em sento alleujada de no haver de copiar una plantilla ni pensar com desenvolupar pàgines i pàgines d’un projecte el germen del qual, la idea, és absolutament meva, però que acaba superant-me per pur esgotament mental. En definitiva, es tracta d’auditar amb rigor la meva pròpia presència.

Amb això no vinc a cantar-ne les excel·lències, sinó a constatar l’agilitat que aporta al procés de pensament i la claredat en l’exposició.

També he patit la meva primera fregida mental intentant actualitzar una biografia professional que havia de reduir per explicar molt sense aclaparar. O elaborar un pla d’alimentació més saludable per a un òrgan determinat. O, fins i tot, comprovar l’equivalència de talles entre dues marques de sostenidors: una autèntica tortura de mesures i ajustos. Decidir entre diversos productes cosmètics. Obtenir traduccions de qualitat per presentar la meva feina en altres idiomes. Catalogar i vendre a eBay un material heretat que, d’una altra manera, probablement no hauria venut mai.

Continuaré creant projectes originals. Ara puc construir universos nascuts de la meva identitat i visió, a força de repetir i repetir un prompt fins que aconsegueix canalitzar el meu torrent vital, sense hipotecar dues-centes mil hores més de Photoshop.

Senzillament, he arribat a un lloc on feia temps que volia arribar, sense drenar-me. Sense necessitat de contractar un gestor, un comercial, un coach o un organitzador del temps.

A la IA li tinc prohibida la correcció d’estil. La meva veu continua sent innegociable. El que sí que fa és ordenar aquella allau d’idees que vaig guardant en carpetes mentre continuo obrint-ne de noves.

També li tinc prohibit que intenti adaptar-me a un llenguatge institucional que no és el meu. Prefereixo que es mantingui fidel a les meves instruccions abans que sonar com un document escrit per no molestar ningú. I si algú ha de censurar alguna cosa, aquesta he de ser jo. Ja em trobo prou irregularitats cada dia com per renunciar també al meu propi criteri.

Amb la tranquil·litat i l’honestedat que l’última decisió és meva, per molts epígrafs, maquetacions, presentacions o suggeriments que apareguin pel camí. Més meu que l’anell d’en Gòl·lum.

Continuaré escrivint amb la meva veu, perquè m’agrada, però tramitant amb rigor i amb assessorament. La IA no fa la meva feina. Renderitza les hores de vida que abans consumia en tasques mecàniques, tant si m’agradaven com si no. Me les estalvia perquè pugui dedicar-les a allò que només jo puc fer.

Per això, jo també hi estava en contra i ara estic a favor d’un ús moderat i ètic, però, en qualsevol cas, necessari i molt més útil que el motor d’un cercador. Perquè, en realitat, cada vegada que acudim a Google intentem respondre allò que desconeixem o que necessitem confirmar.

El que tampoc no té res de dolent és reconèixer que he trobat en una IA l’entusiasme i l’atenció al detall que alguns col·legues no van aportar o, senzillament, mai no haurien aportat a les meves cabòries. I potser és aquí on rau una part de la resistència que encara desperta la intel·ligència artificial. No en l’eina, sinó en el mirall que ens posa al davant.

Aporto com a referència dues màximes d’un dels meus mentors nord-americans, Dean of the School of Drama d’una prestigiosa universitat nord-americana, a qui no identificaré… Les meves fonts són el meu tresor.

A Broadway es diu: “T’alegres que al teu amic li vagi bé, però no millor que a tu”.

I la segona ja és aplicable a qualsevol gremi, fet que demostra, una vegada més, que, darrere les màscares de la tragèdia i la comèdia, el show business és una escola de vida: “Perquè tu prosperis, aquest mateix amic ha de fracassar”.

Preneu-vos-ho com vulgueu. Potser amb gel i agitat, no remenat.

Ja ho deia un company de la Cotton Club Big Band: “Digue’m Chris Bon. Christian, el del trombón”.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

El top manta no s’acaba amb policia

 

Pere Granados ha convertit el top manta en una de les seves grans batalles de l’estiu. L’alcalde de Salou carrega contra Cambrils, reclama més contundència a Interior, exigeix més presència dels Mossos i celebra cada operatiu com una victòria. Però, enmig de tanta policia, hi ha una pregunta que gairebé mai apareix: què fem amb els manters?

La venda ambulant sense autorització és il·legal i la comercialització de productes falsificats pot tenir conseqüències penals. Les queixes contra els manters provenen principalment de veïns que consideren que ocupen l’espai públic i també de formacions que utilitzen aquest fenomen amb un discurs clarament xenòfob i fins i tot electoralista. 

És el cas de l’alcalde de Salou, que busca protagonisme en la seva cursa a l’alcaldia el maig vinent. Tot plegat genera un debat que acaba reduït a una única resposta: més policia.

Si el mateix govern de Salou ha reconegut que els venedors són “l’esglaó més feble de tota la cadena”, per què no els ofereix alternatives que els treguin del carrer, mentre la policia persegueix sobretot qui importa, emmagatzema i distribueix les falsificacions?

Dit d’una altra manera: què ha fet l’Ajuntament de Salou per facilitar la integració social i laboral d’aquestes persones? Quins programes de formació, inserció i acompanyament ha impulsat?

Fer desaparèixer les mantes del passeig de Salou perquè apareguin uns quilòmetres més enllà no és solucionar el problema. És traslladar-lo al municipi veí mentre es projecta una imatge de fermesa.

No es tracta d’escollir entre policia i polítiques socials. Calen totes dues coses: contundència contra les xarxes que fan negoci amb les falsificacions i oportunitats per a les persones vulnerables que hi acaben atrapades per la seva situació administrativa i econòmica.

Governar no consisteix només a aconseguir que els turistes no vegin els manters. Consisteix també a intentar que els manters deixin de necessitar una manta per guanyar-se la vida.

UTPS retreu a Granados que l’habitatge social arribi 17 anys tard

 

Units Tots per Salou (UTPS) considera positiva la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovada en el ple de juliol per permetre la construcció de 1.700 habitatges de protecció oficial, però ha criticat que la iniciativa arribi després de “17 anys de govern” de l’alcalde Pere Granados.

UTPS considera que l’acord demostra que és possible desenvolupar una política d’habitatge assequible al municipi com la que, assegura, defensa el seu partit des de fa temps. En aquest sentit, recorda que el seu projecte preveu la construcció de 1.500 habitatges assequibles destinats als veïns de Salou.

Tot i celebrar la decisió municipal, el partit qüestiona el moment escollit per impulsar-la. “El que resulta sorprenent és que aquesta iniciativa arribi ara, després de 17 anys de govern de l’alcalde Pere Granados. Per què no es va impulsar abans?”, es pregunta UTPS.

La formació posa especialment l’accent en la proximitat temporal entre l’anunci municipal i una reunió que assegura haver mantingut recentment amb tècnics de l’Ajuntament per exposar el seu propi projecte d’habitatge.

Segons UTPS, durant aquella trobada els tècnics municipals els haurien comunicat que la proposta de construir 1.500 habitatges assequibles no era viable perquè el planejament urbanístic vigent no ho contemplava. “Pocs dies després, l’alcalde anuncia pràcticament la mateixa proposta i modifica el POUM per fer-la possible”, denuncia el partit.

UTPS celebra que finalment s’hagi optat per modificar el planejament i que, segons la seva interpretació, s’hagi demostrat que una iniciativa d’aquestes característiques sí que és viable. Tanmateix, considera que els veïns “tenen dret a preguntar-se per què no es va fer molt abans”.

La formació també reclama que les futures promocions d’habitatge social siguin “de qualitat, confortables i dignes” i aprofita per qüestionar el resultat d’algunes promocions d’habitatge del passat, entre les quals cita “l’edifici vermell” i “l’edifici de la Caixa d’Emprius”, dels quals assegura que la qualitat “va deixar molt a desitjar”.

UTPS també mostra cautela davant l’anunci de les 1.700 habitatges de protecció oficial i recorda altres projectes municipals anunciats en el passat que, segons la formació, no s’han materialitzat. Com a exemple, esmenta la ciutat esportiva presentada “fa més de 20 anys” i que mai no es va arribar a fer realitat.

Finalment, UTPS es compromet a impulsar les modificacions necessàries del POUM per facilitar la construcció d’habitatge assequible, “de qualitat, eficient i pensat per a les famílies de Salou”, amb l’objectiu que els joves i altres veïns puguin accedir a un habitatge sense haver de marxar del municipi. (Font: UTPS).

Trobada amb els bombers neerlandesos

 

Entre mos i mos, ahir, a l’àrea de servei de la Porta de Barcelona, era impossible no fixar-s’hi. Un nombrós grup de bombers neerlandesos compartia el sopar abans de tornar a la feina. Imponents i extraordinàriament simpàtics. 

Amb un detall que em va cridar especialment l’atenció: gairebé tots acompanyaven el menú amb una poma.

Però en aquelles taules hi havia molt més que un sopar. 

Aquests efectius treballen braç a braç amb els Bombers de la Generalitat en el marc del Mecanisme Europeu de Protecció Civil. Han vingut a sumar esforços i, alhora, a conèixer sobre el terreny com es combaten els grans incendis forestals en una orografia tan complexa com la nostra, una experiència que al seu país difícilment poden adquirir.

Després de desitjar-los “bon apetit”, que van entendre perfectament, tots em van respondre amb un somriure i un espontani “muchas gracias”. 

Tot seguit, es van prestar encantats a posar per a la fotografia.

Veure’ls recuperar forces abans de continuar la seva tasca em va semblar la millor imatge del que hauria de ser Europa: persones de països diferents compartint coneixement i ajuda mútua.

Gràcies per ser aquí. 

Carolina Figueras Pijuán

Necrològica: Javier Compte Gracia

 

Ens ha deixat Javier Compte Gracia, de 86 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dissabte 8 d’agost, a les dotze del migdia al tanatori de Salou. Vetlla: sala 1. Posteriorment serà incinerat al crematori de Reus.

Necrològica: Antònia Pujol Taulera

 

Ens ha deixat Antònia Pujol Taulera, de 91 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà avui, divendres 7 d’agost, a les deu del matí al tanatori municipal de Salou. Posteriorment serà enterrada al mateix cementiri.

Harry Merlin Piper fa màgia, però l’alcalde el supera

 

El mag Harry Merlin Piper va actuar dilluns a la nit amb un espectacle de màgia a la plaça de les Comunitats Autònomes amb motiu de les Nits Daurades. El jove artista salouenc va aprofitar l’avinentesa per presentar per primera vegada davant del públic un número d’escapisme que defineix com el més arriscat que ha fet mai.

“El que faré aquesta nit a Salou no ho ha vist ningú”, va assegurar Piper abans de la seva actuació. “Hi haurà molta màgia, molta emoció i també molta adrenalina. Sí que puc avançar que presentaré un número completament nou, el més perillós que he fet mai”, va afegir.

Naturalment, Piper va aconseguir superar la difícil prova i se’n va sortir. Del que no s’escaparà, però, és de la clavada que l’alcalde ens ha fotut l’1 d’agost a tots els veïns amb els impostos municipals.

Això sí que és màgia: fer desaparèixer els diners del compte corrent en qüestió de segons i quedar-se’ls! Quina castanya, tu!

Vox repta Granados a sumar-se a la seva denúncia contra el top manta

 

El grup municipal de Vox a l’Ajuntament de Salou ha convidat l’alcalde, Pere Granados, a sumar-se a la denúncia presentada per la formació davant la Fiscalia per actuar conjuntament contra l’estructura logística que, segons el partit, sosté el top manta al municipi.

La portaveu municipal, Ana Belén Rodríguez, ha llançat aquest desafiament després de les declaracions de Granados en què l’alcalde va carregar contra l’Ajuntament de Cambrils, els Mossos d’Esquadra i la Conselleria d’Interior per la gestió de la venda ambulant il·legal al límit entre Salou i Cambrils.

Vox qualifica l’actitud de l’alcalde de “cinisme polític” i l’acusa d’haver mantingut durant anys una actitud d’inacció davant el problema. La formació sosté que Granados intenta ara eludir la responsabilitat que correspon al seu govern municipal.

Segons Vox, Salou funciona com una base logística del top manta, ja que assegura que al municipi resideixen venedors i s’hi emmagatzema part de la mercaderia falsificada que posteriorment es comercialitza en zones turístiques de municipis veïns, especialment a Cambrils.

Les crítiques arriben després que Granados denunciés públicament la “manca de voluntat política” de Cambrils i de la Generalitat davant l’increment de manters al Cap de Sant Pere, concretament en la zona limítrofa amb Salou. L’alcalde també va qüestionar l’eficàcia dels macrooperatius policials contra les xarxes de distribució i va lamentar que els detinguts puguin quedar en llibertat poc després de les actuacions.

Vox considera, però, que un govern “responsable” no hauria d’actuar “per impulsos” ni limitar-se a generar titulars quan augmenta la pressió mediàtica sobre el problema. Per aquest motiu, la formació insta Granados a passar de les declaracions als fets.

El partit assegura que li “allarga la mà” perquè demostri que la seva preocupació pel top manta és real i el convida a adherir-se formalment a la denúncia que Vox ja ha presentat perquè s’investigui i s’actuï contra l’estructura logística de la venda de productes falsificats. (Font: Vox).