Granados descobreix la calçotada del Cap Salou en any preelectoral

 

L’Ajuntament de Salou ha informat que un centenar de veïns es van aplegar dissabte passat en una calçotada popular al Cap Salou, organitzada per l’associació de veïns del barri. La trobada va comptar amb la presència de l’alcalde, Pere Granados, que s’hi va deixar veure per primera vegada. Segons la nota municipal, “Cap Salou és una zona on el consistori està abocant esforços, i la trobada va servir per posar cara i veu a aquest compromís” (Font: Ajuntament de Salou).

La participació de Granados a la calçotada no deixa de cridar l’atenció. És la primera vegada que l’alcalde assisteix a aquest acte veïnal, després que l’estiu passat prohibís explícitament als seus regidors participar en un sopar popular al mateix barri, a causa de les desavinences obertes amb la mateixa associació de veïns que ara el consistori elogia.

Canvi de cara

Cal recordar que fa només uns mesos, aquesta entitat veïnal es mostrava disposada fins i tot a tallar una carretera si l’alcalde no atenia les seves reclamacions, especialment en matèria d’equipaments i serveis bàsics.

Què ha canviat, doncs, d’aleshores ençà? D’una banda, que l’any vinent hi ha eleccions municipals. De l’altra, que l’alcalde ha volgut treure pit davant l’anunci de la pròxima construcció de l’institut-escola del Cap Salou, una reivindicació històrica dels residents que, finalment, la Generalitat ha decidit fer realitat. 

Un projecte llargament reclamat que ara serveix també per escenificar un acostament polític que, fins no fa gaire, semblava impensable.

Granados es presenta a si mateix com a “cap de l’executiu municipal”

 

En la nota que informa que l’Ajuntament de Salou obrirà una convocatòria per incorporar vuit agents interins a la Policia Local, l’alcalde, Pere Granados, es defineix a si mateix com a “cap de l’executiu municipal”. (Font: Ajuntament de Salou).

La veritat, això sona una mica pretensiós i no és una expressió gens habitual en l’àmbit municipal català. Cap de l’executiu és una expressió pròpia de sistemes presidencialistes o governs d’alt nivell (estats, governs autonòmics). En un ajuntament, la figura correcta és alcalde o, com a molt, president del ple o cap del govern municipal.

Salou se li ha quedat petit

Parlar d’“executiu municipal” transmet la idea d’un govern gairebé estatal, quan en realitat un ajuntament és un òrgan col·legiat sotmès al ple i a la normativa local. L’alcalde no governa sol, ni jurídicament ni políticament, malgrat que li pesi.

Que sigui ell mateix qui s’atribueixi aquesta denominació en una nota oficial reforça la percepció d’autobombo i d’una voluntat de sobredimensionar-se personalment.

Ens trobem davant d’una nova demostració de retòrica inflada, de voler ser més del que realment és.

L’Ajuntament reconeix que la Policia Local no està prou ben pagada

 

L’Ajuntament de Salou ha anunciat que obrirà una convocatòria per incorporar vuit agents interins a la Policia Local, una ampliació que permetrà passar dels 16 als 24 efectius. “Es tracta d’un dels increments més destacats dels darrers anys en la plantilla del cos”, assenyala la nota.

Paral·lelament, el consistori preveu una millora de les condicions salarials i laborals dels agents, “fet que pot fer especialment atractiva aquesta convocatòria per als aspirants”. (Font: Ajuntament de Salou).

Encara que la nota institucional no ho admeti de manera explícita, el fet d’anunciar una millora de les condicions salarials i laborals és, en la pràctica, un reconeixement tàcit que la situació actual no és prou competitiva ni satisfactòria per als agents.

Perquè si el sou fos adequat, no caldria destacar-lo com a reclam. Quan una administració subratlla que una convocatòria “pot ser especialment atractiva” gràcies a una millora salarial, està admetent que fins ara no ho era.

Aquesta millora arriba després que CSIF Salou denunciés que els agents de la Policia Local estan mal remunerats i que això dificulta la captació i la retenció d’efectius. Encara que l’Ajuntament no els citi, la coincidència temporal no és casual.

En conclusió, encara que l’Ajuntament no ho verbalitzi, la millora salarial dona la raó, de facto, a la denúncia de CSIF: si cal apujar els sous per fer atractiva la plaça, és perquè fins ara no ho eren. I això és, precisament, el que el sindicat havia advertit.

Fidelitzant presumptes delinqüents

 

Avui he escoltat a la cua de la caixa d’un súper, d’una cadena molt coneguda, com un empleat justificava davant de dues dones que havien de deixar la bossa de mà a la consigna. L’argument: que hi ha un cartell i que tampoc es deixa entrar amb les motxilles dels homes. Malament.

No m’ha tocat a mi, però tinc la lliçó de la propietat privada i el dret a la intimitat apresa de memòria. A més, no hi ha cap llei que sustenti aquesta barbaritat de tractar els clients com a presumptes delinqüents. Fins i tot si hi hagués indicis de robatori, si demanen ensenyar la bossa, la inspecció ha de ser realitzada exclusivament per la policia i en privat.

Exigir que deixis els teus objectes personals en una taquilla on el centre no es fa responsable del contingut es considera una clàusula abusiva segons la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris. La consigna de l’establiment no pot eludir les seves responsabilitats si les taquilles són forçades o robades.

Què fem, senyores? Reivindiquem la bossa de mà, deixem d’anar-hi o demanem el full de reclamacions? Jo ho tinc clar: entraré amb la meva bossa i, si em demanen deixar-la a la taquilla, demanaré el full de reclamacions i els faré responsables per violar la meva propietat privada i exposar-la a furts. Si la cosa va a més, recordin que, en qualsevol cas, aquesta pràctica és abusiva i no s’acull a normes raonables de comerç proper i sostenible.

És fonamental recordar que, en cas de conflicte, l’establiment no pot fer ús del dret d’admissió tan alegrement pel simple fet que un client reclami responsabilitat o denunciï fets d’aquesta índole; el dret d'admissió no és un xec en blanc per exercir l’arbitrarietat ni per silenciar el consumidor informat. Davant la cantarella de “jo soc un treballador manat” (i sovint poc informat en les qüestions que l’obliguen a realitzar), val la pena visitar i memoritzar el Codi de Consum de Catalunya, perquè el de Cuenca i el de Vigo ens queden lluny.

Vulnerar els drets fonamentals del client sota la sospita sistemàtica és un atropellament legal i, com a estratègia de fidelització, constitueix un error garrafal que només aconsegueix expulsar aquells qui donen vida al negoci. Visca la compra per internet!

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

L’avinguda de Carles Buïgas continua sense ànima

 

L’Ajuntament de Salou ha informat que avui es reprenen els treballs de renovació de l’avinguda de Carles Buïgas i els carrers que hi conflueixen. Les actuacions estan previstes que durin fins al 31 de març.

Aquesta nova etapa se centra principalment en tasques de manteniment i arranjament de desperfectes detectats després dels primers mesos de funcionament de la via un cop remodelada. 

Entre les actuacions previstes hi ha la reparació i restitució de fanals i semàfors malmesos per la circulació de vehicles, la instal·lació de noves plaques amb les lletres nominatives del carrer, el reforç i la reparació de les reixes de recollida d’aigües pluvials afectades pel pas de busos i camions, i l’asfaltatge puntual de zones que han patit degradació. (Font: Ajuntament de Salou).

El que m’ha cridat l’atenció són les fotografies que acompanyen la informació. Mostren l’avinguda bullint de gent, quan ara els comerços encara estan tancats i el panorama és desèrtic. Una nova mostra de la desestacionalització que tant proclama l’alcalde, Pere Granados, i que només ell es creu. No és fins poc abans de l’arribada de la Setmana Santa, amb la reobertura de les botigues, que la vida bategarà de nou a la turística zona.

Granados situa l’inici del Cos Blanc l’any 1960

 

Un any més, el passat 7 de febrer, TAC 12 va retransmetre en directe el Cos Blanc, l’acte més rellevant de la festa major d’hivern de Salou. Durant l’emissió, l’alcalde del municipi, Pere Granados, va ser entrevistat i va destacar la importància d’una celebració que, segons va afirmar, es remunta a l’any 1981 i que va qualificar de la més antiga del municipi. En aquest context, l’alcalde va arribar a assegurar fins a dues vegades que el Cos Blanc “té 66 anys, si no calculo malament”.

Doncs sí, calcula molt malament. Perquè entre 1981 i 2026 han passat 45 anys, no 66. A més, el Cos Blanc tampoc és la festa més antiga de Salou. Aquest honor li correspon a la Festa del Calamar, iniciada l’any 1974 amb l’objectiu de mantenir viu l’esperit pesquer del municipi.

Nouvingut

Paradoxalment, aquesta celebració històrica encara perviu malgrat que, amb el pas dels anys, el mateix Granados n’ha anat diluint el contingut. Un dels canvis més significatius va ser la supressió del tradicional sopar popular, que aplegava nombrosos veïns del poble, substituït actualment per un senzill pica-pica al migdia.

La confusió de l’alcalde pot resultar comprensible. Tot i que sovint es presenta com un dels principals garants de la identitat salouenca, la veritat és que mai no va participar en la vida social del municipi durant la seva joventut. Ni tan sols va signar a favor de la segregació. No va ser fins a la seva entrada en política, l’any 1995, que va començar a obrir-se camí en l’àmbit local fins a assolir el seu gran objectiu: convertir-se en alcalde de Salou, un càrrec que ocupa ininterrompudament des de l’any 2009.

Eix Cívic: l’alcalde converteix una derrota en un triomf

 

L’Ajuntament de Salou ha informat aquest divendres de l’aprovació d’una modificació puntual del POUM que ha de permetre aixecar una torre a la futura plaça de la Torre Vella de l’Eix Cívic, tal com va avalar dimecres passat el ple municipal únicament amb els vots de l’equip de govern.

El projecte inicial preveia la construcció d’un edifici d’onze plantes, però la Direcció General de Costes va advertir els responsables municipals que una sentència del Tribunal Suprem, dictada arran d’un cas similar a Punta Umbría (Huelva), obligava a reduir l’alçada de l’edificació en trobar-se a menys de 500 metres del mar. Una circumstància que també afecta el gratacel projectat a Salou.

Al final, set plantes 

Davant d’aquest advertiment, el consistori s’ha vist obligat a recular i adaptar el projecte a la normativa vigent. Malgrat això, l’alcalde, Pere Granados, ha presentat aquesta rectificació com un pas positiu, assegurant que la modificació “reforça la seguretat jurídica i la solidesa tècnica del projecte”. Amb els canvis introduïts, la nova torre passarà a tenir set plantes, una alçada que, segons el govern municipal, queda “plenament ajustada a la normativa actual”. (Font: Ajuntament de Salou).

El relat triomfalista de l’alcalde contrasta, però, amb el to mostrat durant el ple de dimecres, on Granados es va mostrar visiblement molest per la pèrdua d’alçada de l’edifici. Fins i tot va arribar a acusar el Tribunal Suprem d’actuar amb una “doble moral”, en referència al fet que a ciutats com Benidorm s’hi aixequin gratacels sense conseqüències aparents.

En resum, el que és una correcció imposada per la normativa i per una jurisprudència clara, acaba sent presentada pel govern municipal com una inqüestionable victòria política.

La febre immobiliària de La Caixa arrasa els boscos del Mirador

 

La voracitat urbanística de La Caixa sembla no tenir límits ni aturador. A les obres de construcció de xalets i habitatges al voltant de la Platja Llarga de Salou —que ja han comportat la destrucció de masses boscoses de pins— s’hi han d’afegir ara les actuacions que s’estan duent a terme, amb encara més intensitat, a la zona del Mirador, en terrenys d’Infinitum.

Aquest complex, que inclou el club de golf propietat de CriteriaCaixa, és escenari actualment de moviments de terres de gran magnitud. Les imatges i l’estat dels treballs evidencien una transformació profunda del territori, amb l’arrasament de nous boscos per obrir pas previsiblement a futurs projectes immobiliaris.

L’impacte ambiental d’aquestes actuacions torna a posar en qüestió el model de creixement que s’està impulsant a Salou, basat en l’expansió urbanística intensiva i en la mercantilització del sòl, fins i tot en espais d’alt valor paisatgístic i natural. Mentre es multipliquen els discursos institucionals sobre sostenibilitat i preservació del territori, la realitat sobre el terreny apunta en una direcció ben diferent.

Amb aquests nous projectes, La Caixa es confirma com un dels principals actors immobiliaris del municipi, al preu —una vegada més— de la pèrdua irreversible de patrimoni natural. La pregunta que queda oberta és fins on està disposat a arribar aquest model i quin paper hi juguen les administracions locals a l’hora de posar-hi fre.

Salou expropiarà terrenys al costat del barranc per fer un nou passeig

 

El ple de l’Ajuntament de Salou va aprovar dimecres passat la integració del barranc de Barenys a l’entorn urbà. Amb aquest objectiu, es preveu la construcció d’un nou passeig per a vianants de gairebé un quilòmetre, que anirà des del vial de Cavet fins al carrer de Carles Roig, en paral·lel al nou canal a cel obert que està executant l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

El projecte afecta un total de vuit finques, que sumen una superfície de sòl privat a expropiar de 14.000 metres quadrats. Entre els titulars dels terrenys hi ha empreses com el càmping Sangulí, així com altres propietaris particulars i l’Ajuntament. La valoració global de l’expropiació d’aquests terrenys s’ha fixat en 66.868 euros.

L’Ajuntament va aprovar fa uns mesos el projecte d’aquest nou passeig, que comptarà amb dos carrils de circulació i una línia d’aparcament. A la banda del barranc, es construirà un carril bici i s’urbanitzarà un passeig per a vianants amb sauló compactat.

Nou accés al vial

La intervenció també permetrà generar un nou accés directe a la rotonda del vial de Cavet, a l’altura del supermercat Lidl, mitjançant la prolongació del carrer Barenys —fins ara interromput pel mateix curs del barranc— en paral·lel al carrer Marie Curie. En aquest mateix àmbit, està prevista la instal·lació d’un nou parc infantil.

Al llarg del vial, es construirà un mur de pedra al costat del nou canal del barranc, que incorporarà seients de fusta. A més, es plantaran arbres i es distribuiran zones verdes i espais de descans al llarg de tot el passeig. La inversió prevista per a aquesta actuació és d’1,9 milions d’euros.

Segons la planificació municipal, les obres podrien iniciar-se durant l’últim trimestre de l’any. Es preveu que en aquella data les actuacions de canalització del barranc impulsades per l’ACA ja estiguin acabades, de manera que no interferiran en el desenvolupament del projecte. (Font: Diari de Tarragona).

FuneCamp recorre contra la sentència que anul·la la seva constitució

 

FuneCamp, la funerària pública supramunicipal impulsada per Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, ha decidit recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la sentència que n’anul·la la constitució i els acords municipals que la van fer possible. L’empresa defensa que el projecte és “legal i viable”, acusa el jutjat d’haver-se basat en dades “de part” i manté la voluntat política de tirar endavant el model de servei funerari públic al Camp de Tarragona. 

El recurs es presenta després que el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona anul·lés els acords dels plens municipals i va condemnar els ajuntaments a pagar les costes. 

Servei públic

La direcció de l’ens considera que la sentència “no recull de manera adequada ni la realitat del projecte ni el marc legal que l’empara” i recorda que encara no és ferma. 

La funerària supramunicipal subratlla que la sentència “no qüestiona la capacitat dels municipis per oferir un servei funerari públic” i que el projecte “no ha estat desmentit” en aquest punt. 

El nucli de la resolució judicial se centra en la memòria econòmica aprovada als plens: la jutgessa conclou que no acredita la sostenibilitat financera, l’estabilitat pressupostària ni la necessitat i oportunitat del projecte, i que la previsió econòmica “no és correcta”. 

Per aquests defectes de legalitat, la sentència anul·la els acords municipals i considera que no queda demostrada “la viabilitat econòmica ni l’estabilitat pressupostària de l’entitat”. 

El Parlament salva el Teatre Auditori de Cambrils

 

Quinze anys després de quedar abandonat, el Teatre Auditori de Cambrils podria començar a veure clar el seu futur gràcies al finançament de la Generalitat. Aquesta setmana, el Parlament ha reconegut la importància d’aquest equipament com a “infraestructura cultural de caràcter estratègic per al Camp de Tarragona” i ha expressat el seu compromís perquè sigui un equipament de gestió pública, així com el seu rebuig a fórmules que incorporin inversors privats.

L’entrada de capital privat per desencallar el projecte ha estat una opció que el govern d’Oliver Klein ha explorat en les seves dues etapes com a alcalde. Tanmateix, malgrat haver despertat l’interès de més d’un inversor, és una fórmula que no ha acabat de quallar.

Actuació prioritària

Ara és el Parlament —amb el vot favorable del PSC— qui ha instat el Govern de la Generalitat a formalitzar un conveni amb l’Ajuntament i la Diputació per garantir el finançament públic. Mitjançant una proposta de resolució aprovada dimecres passat, el Parlament reclama que la finalització del Teatre Auditori s’inclogui dins del Pla d’Infraestructures Culturals de Catalunya 2025-2030 com a “actuació prioritària”.

D’altra banda, el Parlament demana explorar l’ús de fons europeus per finançar les obres i integrar el Teatre Auditori de Cambrils en el Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya, garantint-ne una programació estable i l’accés als circuits culturals professionals.

Nou impuls a la cultura

La proposta de resolució, presentada pel grup parlamentari dels Comuns, va rebre el suport de tots els partits, tot i que PP i Vox van votar en contra de descartar la gestió privada. “És una decisió important per a la ciutat i per a l’impuls de la cultura a Cambrils”, ha celebrat el portaveu dels Comuns a Cambrils i exregidor de Cultura, Jordi Barberà. Segons ell, l’aprovació d’aquesta resolució “desencalla el projecte i obliga el govern municipal, presidit per Klein, a prioritzar un equipament que ha estat abandonat durant anys”.

L’estimació actual és que calen 7,5 milions d’euros per finalitzar l’obra. (Font: Diari de Tarragona).

Necrològica: Roser Abella Castellví

 

Ens ha deixat Roser Abella Castellví, de 85 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, diumenge 22 de febrer, a les dotze del migdia al tanatori municipal de Salou. Posteriorment, serà incinerada en el crematori de Reus.

Cambrils recupera el Carnaval aquest dissabte

 

Finalment, Cambrils sí que tindrà Carnaval. L’Ajuntament ha informat que la rua que es va haver de suspendre dissabte passat, 14 de febrer, a causa de l’alerta per forts vents, se celebrarà aquest cap de setmana. La nova cita serà aquest dissabte, a partir de les 18 hores, amb un recorregut modificat respecte als plans inicials.

En aquesta ocasió, la rua es concentrarà al barri del Port. Les carrosses es reuniran a l’aparcament del Parc del Pescador i el recorregut transcorrerà pel passeig de les Palmeres, el passeig Miramar, la rotonda del Club Nàutic, la rambla Jaume I, la rotonda de la plaça de la Creu de la Missió i acabarà novament a l’aparcament del Parc del Pescador.

Aquest és el segon any consecutiu que la Colla Jove de Cambrils organitza el Carnaval conjuntament amb la regidoria de Festes de l’Ajuntament. En aquesta edició, la participació ha augmentat notablement, amb més de 1.600 persones inscrites, repartides en 14 colles i 13 carrosses. (Font: Diari de Tarragona).

Granados reivindica l’exèrcit i l’espanyolisme de Salou a Madrid

 

Durant la presentació de la Festa al Cel celebrada divendres a Madrid, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va dedicar bona part de la seva intervenció a agrair la implicació dels diferents estaments que participen en l’esdeveniment, amb una menció especialment entusiasta al món militar. En concret, va destacar el paper de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai, així com “la resta d’exèrcits que hi participen, que són molts, com la Guàrdia Civil, etcètera, etcètera, etcètera… un gran, etcètera”.

L’alcalde també va expressar la seva satisfacció amb la col·laboració de PortAventura, que —segons va remarcar— “no ens en podem oblidar”, ja que contribueix tant des del punt de vista econòmic com logístic. Granados va recordar que l’any passat els hotels del parc van acollir els pilots i altres participants que es van desplaçar a Salou amb motiu de la festa aèria.

Salou és Espanya

En el seu discurs, Granados va anar encara més enllà i va destacar el que va definir com el fort sentiment d’acollida —i implícitament espanyolista— de la població salouenca. “Salou és una oportunitat important també per a l’exèrcit, per mostrar què és el que fan en una població de Catalunya, i això s’ha de dir tal com és”, va afirmar. 

Segons l’alcalde, aquesta presència és acceptada pel “noranta-nou coma nou per cent” dels veïns, “que és pràcticament el cent per cent. Sempre pot haver-hi algú, però és el cent per cent”.

Granados va concloure assegurant que Salou és “un municipi obert, hospitalari i acollidor amb tothom”, també amb “el que representa l’exèrcit, tant el de l’aire com la resta d’exèrcits que componen les nostres Forces Armades”.

Res, que només li va faltar rematar l’arenga amb un explícit “Viva España!”.

Salou paga tard (menys als regidors)

 

El regidor del Partit Popular a l’Ajuntament de Salou Mario García va reclamar en el ple municipal del passat dimecres al regidor d’Hisenda, Yeray Moreno, que faci tot el possible per reduir la morositat del consistori. Segons va exposar, una part significativa dels pagaments municipals s’estan efectuant fora del termini legal establert.

García va xifrar aquests pagaments fora de termini en 1.977.000 euros, als quals cal afegir 2.098.000 euros més en factures pendents de pagament. Unes dades que, a parer seu, dibuixen una situació preocupant per al teixit econòmic local.

Grans problemes per a les petites empreses

“Aquestes xifres són especialment greus perquè darrere d’aquests números hi ha petites i mitjanes empreses que estan pendents de cobrar. Retardar aquests pagaments els pot comportar problemes econòmics molt seriosos”, va denunciar el regidor popular durant la seva intervenció.

Això sí, els qui no tenen problemes per arribar a finals de mes (hi hagi crisi o no) són els regidors, que cobren puntualment a final de mes (hi hagi absentisme laboral o no).

Això sí que és viure la festa major!

 

La festa major d’hivern sembla ja llunyana, però quins records aquells, quins dies tan intensos, tan festius i viscuts amb passió! El pas del temps no n’ha esborrat l’empremta, ans al contrari: quan aquests records van acompanyats d’alguna fotografia o d’un vídeo, la sensació es multiplica i la vivència es torna gairebé present. Les imatges tenen aquest poder: mantenen viu allò que, sense elles, potser ja s’hauria difuminat.

El vídeo correspon a la nit del ball de colles, sota l’envelat. Una d’aquelles nits màgiques que expliquen per si soles què vol dir gaudir de la gresca més nostrada. Alegria desbordant, eufòria col·lectiva, complicitat compartida i ganes de celebrar sense mesura. El soroll, les rialles, la música i el moviment constant creen una atmosfera que costa de descriure amb paraules.

L’escena recorda gairebé una nit de l’Eurocopa, amb la mateixa intensitat i entusiasme desfermat. Només hi ha un petit detall que canvia: en lloc d’aixecar un pal o una bandera, el que es brandava amb orgull era un got. Però l’esperit era el mateix: celebrar, compartir i sentir-se part d’alguna cosa col·lectiva. Perquè, al cap i a la fi, això és viure la festa major. I cal viure-la de debò, que l’alcaldia no dura sempre!

Salou ja es prepara per acollir la Festa al Cel

 

Salou acollirà del 18 al 20 de setembre una nova edició de la Festa al Cel, la segona vegada que aquest esdeveniment aeronàutic —i clarament militar— aterra a la capital de la Costa Daurada. Davant d’un esdeveniment d’aquesta magnitud, la ciutat no podia quedar-se de braços plegats i ja comença a adaptar-se a l’ocasió.

Un dels primers indicis d’aquesta preparació anticipada es pot veure a la cruïlla dels carrers Nord i Mar, on el pal amb mirall apunta cap amunt. No és cap error tècnic ni una instal·lació provisional: és, senzillament, una aposta decidida, gràcies a la desinteressada col·laboració de la borrasca Pedro, per integrar l’espectacle aeri en el dia a dia de la mobilitat urbana.

Gràcies a aquesta innovació, els conductors podran gaudir de les acrobàcies al cel mentre circulen, maniobren o busquen aparcament, combinant emoció aeronàutica i tensió viària en una experiència immersiva completa. Una mostra més que, a Salou, el cel no és el límit… ni tan sols quan s’està al volant.

L’alcalde presenta la Festa al Cel a Madrid abans que a Salou

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va presentar ahir al matí a Madrid la segona edició local de la Festa al Cel que organitza l’Ajuntament, un festival aeronàutic que tindrà lloc del 18 al 20 de setembre. A la tarda, a través d’una nota informativa, el consistori ho va comunicar als mitjans d’aquí.

Granados sembla oblidar que és alcalde de Salou i no de Madrid. Ja sabem que és un polític al qui li agrada volar molt alt, però, malauradament per a ell, el més lluny que ha arribat és a ser un diputat més a la Diputació de Tarragona.

L’alcalde de Salou sembla desconèixer que l’ordre dels factors importa, no pel fet material de presentar la Festa al Cel a Madrid, com pel missatge simbòlic que s’envia. Quan un alcalde presenta primer fora allò que passa a casa seva, està transmetent —volgudament o no— que la projecció externa pesa més que la relació amb els seus veïns.

No s0m un segon plat

Granados argumentarà que anunciar la segona Festa al Cel a Madrid té més impacte mediàtic. Això és defensable. El que no ho és tant és que Salou quedi reduït a ser un segon plat. L’alcalde es deu als salouencs, és aquí on té les seves prioritats institucionals.

Un alcalde no és un comercial; és, abans que res, el representant dels seus veïns. I aquests tenen dret a conèixer de primera mà què es farà al seu municipi, especialment quan es tracta d’un esdeveniment que comporta afectacions evidents (soroll, mobilitat, seguretat, imatge).

Sí, molta projecció pública, molta posada en escena amb els comandaments militars, però una relació amb el veïnat cada cop més distant.

Nyaps que duren quatre dies al carrer Nord

 

El carrer Nord de Salou torna a ser exemple del que no hauria de passar mai en la gestió de l’espai públic. El clot que es pot veure a la calçada no és fruit del pas del temps ni d’una degradació prolongada: fa pocs dies ja va ser reparat. De fet, encara es distingeix clarament que el quitrà és recent. Però la intervenció no només no ha solucionat el problema, sinó que l’ha agreujat. El forat és ara més gran i més perillós per als vehicles que abans.

Costa d’entendre com es poden fer treballs amb un resultat tan deficient en una via urbana amb trànsit continuat de vehicles. Una reparació mal executada no és només una qüestió estètica: és un risc per a la seguretat, tant dels conductors com dels ciclistes o motoristes, i una mostra clara de mala praxi.

La gran inversió en pavimentació

La situació resulta encara més incomprensible si es té en compte el discurs oficial. L’Ajuntament presumeix reiteradament d’estar duent a terme, a diversos punts del municipi, “la inversió en pavimentació de carrers més important de la història de Salou”. Davant d’aquest relat triomfalista, la realitat del carrer Nord, al començament del càmping La Siesta, grinyola, i molt.

Invertir milions no serveix de res si les obres es fan a correcuita, sense control de qualitat i amb solucions provisionals que duren quatre dies. Els veïns no necessiten notes de premsa, fotos de l’alcalde ni grans titulars, sinó carrers ben asfaltats, segurs i amb reparacions que no es desfacin al cap de pocs dies.

Salou demana extremar la prudència al litoral per la borrasca ‘Pedro’

 

La borrasca Pedro continua avui fent-ne de les seves. Per això, l’Ajuntament de Salou ha emès una recomanació a la ciutadania perquè extremi les precaucions al litoral davant els efectes del temporal, que està provocant un fort onatge a la costa del municipi.

El consistori recorda la importància d’allunyar-se de les zones potencialment perilloses, especialment passeigs marítims, espigons, roques i miradors propers al mar, així com de respectar les senyalitzacions i els tancaments preventius instal·lats per garantir la seguretat de les persones.

L’Ajuntament recorda que els episodis de mala mar poden comportar riscos greus, amb onades sobtades i cops de mar que poden superar les baranes de protecció. Per aquest motiu, es demana responsabilitat individual i col·lectiva mentre durin les condicions meteorològiques adverses.

El missatge forma part de la campanya informativa municipal sota el lema Gaudeix del litoral amb seguretat, amb l’objectiu de conscienciar veïns i visitants sobre la necessitat de no posar-se en risc durant episodis de temporal marítim, ni tan sols per fer-se una selfie.

Granados es penja noves medalles al ple municipal

 

Ahir, en un nou exemple d’humilitat, l’alcalde de Salou, Pere Granados, es va atribuir en solitari, durant el ple municipal, l’èxit de la consecució de l’institut-escola del Cap Salou i de les noves obres de canalització del barranc de Barenys. Segons va assegurar, aquestes últimes actuacions permetran acabar amb les inundacions al barri de la Salut “per sempre”.

Va sorprendre, però, que Granados no aprofités l’ocasió per penjar-se també medalles amb el projecte de l’Eix Cívic, malgrat que s’ha vist obligat a rebaixar l’alçada del gratacel previst a la futura plaça de la Torre Vella, que ha passat d’onze a set plantes. La retallada respon a un requeriment del Ministeri de Costes, que va advertir el consistori que una sentència del Tribunal Suprem limita l’alçada dels edificis situats a menys de 500 metres del mar. Un precedent clar és el de Punta Umbría (Huelva), on també es van haver de reduir plantes.

Doble moral

El toc d’orelles dels organismes reguladors no va agradar gens a l’alcalde, que va acusar Costes d’actuar amb una “doble moral”. Segons Granados, a Benidorm no s’ha obligat cap gratacel a enderrocar plantes tot i la nova legislació. En resum: no només es penja medalles, sinó que, quan li retiren, té mal perdre.

L’institut escola del Cap Salou arrencarà les classes el curs vinent

 

El ple de l’Ajuntament de Salou va aprovar ahir per unanimitat la cessió d’un solar municipal perquè la Generalitat de Catalunya hi construeixi un institut escola al Cap Salou, un projecte llargament reivindicat.

No és la primera vegada que el consistori posa aquests terrenys a disposició del Govern català. Ja fa setze anys, l’Ajuntament els va cedir preveient un augment de la població al Cap Salou, però el projecte va quedar descartat l’any 2013. Malgrat això, el municipi va continuar insistint en la necessitat de disposar d’un centre educatiu i, el 2023, va tornar a oferir el solar al Departament d’Educació, que aquesta vegada sí que va valorar positivament la proposta.

Nous informes

Aquest passat mes de gener, però, el Departament va sol·licitar nous informes i ajustaments tècnics —com ara estudis d’inundabilitat, urbanització de la zona i altres modificacions— per poder desencallar definitivament el projecte i fer possible l’inici de l’activitat educativa.

A l’àmbit del Cap Salou hi ha uns 700 infants en edat escolar, una xifra que justifica la necessitat del nou equipament. El futur institut escola oferirà educació infantil, primària i secundària, i la previsió és iniciar el curs 2026-2027 amb dues línies d’I3, corresponents als alumnes més petits. Progressivament, el centre aniria ampliant l’oferta educativa a mesura que es desplegui el projecte.

Massa retard

Durant la sessió plenària, els grups de l’oposició van expressar el seu malestar per les demores acumulades i van criticar que la Generalitat demani ara informes tècnics dos anys després d’haver acceptat els terrenys.

El plenari també va aprovar una bonificació de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres amb l’objectiu d’abaratir el cost dels treballs. En una primera fase, l’activitat educativa es durà a terme en barracons, a l’espera que es redacti i executi el projecte del centre definitiu. (Font: TAC 12).

Salou rebutja prohibir el burca als equipaments municipals

 

El ple de l’Ajuntament de Salou va rebutjar ahir una moció presentada per Vox que proposava prohibir l’ús del burca, el nicab o “peces similars” als equipaments de titularitat municipal. La iniciativa també plantejava estendre la prohibició a qualsevol peça de roba que impedeixi la identificació facial, independentment del seu origen religiós.

La moció del partit ultra només va rebre el suport del Partit Popular. El portaveu municipal del PP, Mario García, va defensar que la proposta no pretenia limitar la llibertat religiosa, sinó garantir la seguretat i el correcte funcionament dels serveis públics. “Igual que no es permet accedir amb casc o amb el rostre cobert, cal assegurar una relació segura i en igualtat de condicions entre la ciutadania i els empleats públics”, va afirmar. Amb tot, García va admetre que la iniciativa tenia un cert component oportunista, ja que es debatia l’endemà que una proposta similar fos rebutjada al Congrés dels Diputats.

Un problema inexistent a la ciutat

L’alcalde de Salou, Pere Granados (PSC), va anunciar el vot contrari de l’equip de govern argumentant que la seguretat ja està garantida amb els protocols actuals. “Si algú ve amb burca, antifaç o passamuntanyes, el primer que se li demana és que s’identifiqui. Cal saber qui és, independentment que la cobertura sigui parcial o total”, va assenyalar. Granados va afegir que està “totalment en contra de tapar-se la cara, sigui com a dona o com a persona”, i va defensar que “la dignitat de la persona està per damunt de tot”.

Per la seva banda, la portaveu d’ERC, Elena Zhukova, va criticar Vox per plantejar una situació que, segons va dir, no es dona a Salou. “És més fàcil crear alarma que atendre les necessitats reals del municipi. Cap tràmit administratiu es fa sense identificar la persona”, va remarcar.

Per la seva banda, el regidor d’USAP, Ignacio Durán, va lamentar el que va qualificar de “continus atacs de Vox als immigrants”, citant qüestions com el top manta, el burca o la delinqüència. “Som una comunitat diversa; deixin d’assenyalar-nos i d’assetjar-nos”, va concloure Durán, de nacionalitat dominicana.

Arriba la borrasca ‘Pedro’, la pitjor de totes

 

Protecció Civil ha activat el pla Ventcat arran de l’arribada de la borrasca Pedro, que està deixant ratxes de vent molt fortes i afectacions importants al Camp de Tarragona. El pronòstic del temporal apunta que podria ser catastròfic, tal com poden confirmar els veïns de Salou.

Tot apunta que les ratxes de vent poden superar els 100–125 km/h en diversos punts del territori. Per aquesta raó, s’ha decretat el tancament de parcs i espais públics amb arbrat. També s’apliquen restriccions de mobilitat i afectacions al transport, sempre que no es tracti del cotxe oficial de l’alcalde, que té llibertat absoluta de moviments. 

A Salou no funciona res

Paral·lelament, s’han suspès serveis ferroviaris (cosa gens estranya, ja que això també passa quan no bufa el vent) i s’ha demanat precaució als veïns si han de sortir de casa.

En alguns casos, s’han enviat avisos d’emergència ES-Alert, uns missatges que la gent ja ni consulta perquè està farta de tanta falsa alarma.

El Vencat es va activar ahir al vespre i es mantindrà durant tot el dia d’avui, amb el seu punt àlgid previst entre el migdia i el vespre.

Pedro és la setzena borrasca amb nom d’aquest hivern, una xifra atípica que ens acosta al màxim històric de temporals en una sola temporada. A més de ser molt destructiva, és profundament egocèntrica i se les pensa totes per tal de ser el centre d’atenció als informatius.