El barranc de Barenys estrena nou canal

 

La finalització de la canalització del barranc de Barenys, prevista per aquest mes de setembre, suposarà el tancament d’un projecte llargament reivindicat per intentar reduir les inundacions recurrents que afecten el barri de la Salut de Salou.

Els treballs corresponents a la segona fase han permès construir un canal a cel obert de 30 metres d’amplada i 4,1 metres de profunditat. Aquesta nova infraestructura connecta directament amb els quatre calaixos soterrats construïts durant la primera fase.

El sistema tindrà una capacitat de desguàs de 140 metres cúbics per segon cap al mar, amb l’objectiu de millorar l’evacuació de l’aigua en episodis de pluges intenses i reduir el risc d’inundacions a la zona.

El següent pas serà la urbanització de l’espai situat entre el carrer de Carles Roig i el Vial de Cavet, on l’Ajuntament preveu construir un nou passeig urbà.

El nou vial comptarà amb un pressupost de dos milions d’euros i el consistori preveu iniciar-ne la construcció durant el darrer quadrimestre d’aquest any.

El projecte planteja convertir l’espai en un eix verd transitable, amb una superfície de material sorrenc d’entre 4 i 8 metres d’amplada. També incorporarà un carril bici de doble sentit, zones de descans, un gran parc i àrees de jocs infantils.

D’aquesta manera, l’actuació sobre el barranc de Barenys no es limitarà a la canalització del curs d’aigua, sinó que preveu transformar també l’espai que l’envolta en una nova zona verda i d’ús ciutadà. (Font: Diari de Tarragona).

I ara toca l’eclipsi de Granados

 

Un dels aspectes més cridaners del pregó de les Nits Daurades de l’1 d’agost passat va ser la nul·la presència de polítics de pes del PSC. L’absència de dirigents socialistes en un acte d’aquesta rellevància resulta especialment significativa si es té en compte que l’alcalde, Pere Granados, encapçala la coalició Sumem per Salou-PSC, integrada per FUPS i els socialistes.

El buit socialista contrasta amb la nodrida representació del PP, que hi va dur els diputats Pere Lluís Huguet i Lorena Roldán, i també la presidenta provincial, Maria Mercè Martorell. Una fotografia política que no sembla casual i que evidencia el bon moment que travessen les relacions entre Granados i els populars.

La raó és que el PP s’ha convertit en un dels nous aliats de l’alcalde de Salou. Només cal observar el paper del portaveu municipal popular, Mario García, que sovint sembla exercir més de portaveu de FUPS que del mateix PP. La bona entesa entre Granados i els populars, però, no sempre ha estat així.

La relació es va trencar el juny de 2014, quan Mario García per fi va obrir els ulls i va constatar que Granados no tenia intenció de cedir-li l’alcaldia durant l’últim any del mandat, tal com havien pactat després de les eleccions municipals de 2011. Aquell episodi va provocar una ruptura entre les dues formacions que ha durat anys.

Ara, però, sembla que les ferides estan tancades i Granados i el PP han recuperat una sintonia que es fa cada vegada més visible en la vida política municipal.

I hi ha una raó de pes per explicar aquest acostament: les eleccions municipals de 2027.

Granados comença a moure fitxes i a buscar aliances de futur. Sap que, si torna a guanyar les eleccions, aquesta vegada difícilment podrà comptar amb ERC, que ha deixat de ser un soci fiable per al seu projecte. I només amb el PSC tampoc no en té prou per tornar a governar amb la majoria ampla que ell necessita.

D’aquí que el PP aparegui com una peça cada vegada més desitjada en el tauler polític de Granados.

L’alcalde, que durant anys ha demostrat una extraordinària capacitat per teixir pactes i mantenir-se al capdavant del consistori a cop de talonari, afronta ara un escenari més complicat. Les majories ja no són tan previsibles i els antics aliats no tenen per què continuar sent-ho.

El pregó de les Nits Daurades va oferir, en aquest sentit, una fotografia política reveladora: molt de PP al costat d’un Granados cada vegada més lluny del PSC.

Quan Salou perd els seus veïns, alguna cosa estem fent malament

 

Hi ha notícies que fan especialment mal quan un sent profundament seu el municipi.

Aquests dies he rebut una notícia desagradable: la Marta i en Jordi, un matrimoni gran amb una llarga història vinculada a Salou, han decidit traslladar-se a un altre municipi. En Jordi m’ho va explicar amb unes paraules que ens haurien de fer reflexionar: “Ja no suportem estar més temps a Salou. Salou està perduda, està abandonada. En aquests darrers 17 anys ha perdut moltíssim”.

Més enllà d’una decisió personal, les seves paraules representen una realitat que no podem ignorar.

La Marta i en Jordi formen part d’aquella generació de veïns que han viscut, treballat i construït les seves vides a Salou. Persones que coneixen els seus carrers, els seus comerços, les seves places i la seva evolució. Que marxin ens hauria de fer preguntar què està passant i quin model de municipi estem construint.

Perquè ells no són un cas aïllat.

A poc a poc veiem com tanquen comerços de proximitat, com desapareixen establiments de tota la vida i com alguns carrers van perdent aquella activitat quotidiana que donava personalitat i vida al centre de Salou. I quan desapareix el petit comerç, no només perdem botigues: perdem relacions, records, identitat i una part de la nostra pròpia història.

Mentrestant, sembla que la resposta és que la festa continuï i que no s’aturi.

Esdeveniments, actes, viatges, promocions i celebracions poden tenir el seu lloc i poden ser positius per a un municipi turístic. Però no poden convertir-se en una cortina de fum que ens impedeixi mirar de cara els problemes que tenim.

Salou necessita molt més que una successió permanent d’esdeveniments.

Necessita tenir cura dels seus veïns. Necessita recuperar el comerç de proximitat. Necessita carrers vius durant tot l’any. Necessita tenir cura dels seus barris i del seu centre. Necessita escoltar els qui fa dècades que hi viuen i també oferir oportunitats a qui vol construir aquí el seu futur.

Després de tants anys de govern de Pere Granados, crec que ha arribat el moment de preguntar-nos si aquest és realment el Salou que volem.

Des d’Units Tots Per Salou no volem resignar-nos a acceptar que el nostre municipi perdi progressivament la seva essència. Volem treballar per recuperar allò que va fer de Salou un lloc especial: els seus veïns, els seus comerços, els seus carrers, les seves relacions i aquell sentiment de pertinença que no es pot mesurar únicament en nombre de visitants, esdeveniments o fotografies.

La realitat pot ser incòmoda, però hem de tenir el valor de mirar-la de cara.

I per a nosaltres, la realitat és trista: Salou està perdent part de la seva ànima.

No volem un Salou que visqui únicament d’aparador. Volem un Salou viu, cuidat i pensat per a les persones que hi viuen els 365 dies de l’any.

La Marta i en Jordi marxen. I, amb ells, trobarem a faltar la seva presència pels carrers del centre de Salou, les seves cares conegudes i una part d’aquella memòria viva que representen tants veïns.

És una pena.

Però també ha de servir-nos com una crida d’atenció.

Des d’Units Tots Per Salou continuarem treballant per canviar el rumb, recuperar l’essència del nostre municipi i construir un futur millor. Perquè els salouencs s’ho mereixen.

Josep Maria Fernández Piñol, alcaldable d’Units Tots per Salou.

De les Nits Blanques a les Nits Daurades

 

Avui, 15 d’agost, és el dia culminant de les Nits Daurades, la festa major d’estiu de Salou. Coincidint amb aquesta data, el Centre d’Estudis Salouencs ha publicat un vídeo que permet recuperar com es van viure les primeres Nits Daurades, l’any 1982, quan la celebració va prendre el relleu de les Nits Blanques després d’una dècada d’interrupció.

El canvi no va ser només de nom. La recuperació de la festa també responia a la voluntat de convertir-la en una gran celebració adreçada al turisme. La Vanguardia del 16 d’agost de 1982 ho explicava així: “Després de deu anys d’interrupció, Salou recupera de nou la gran Festa del Turisme, com eren les Nits Blanques, tot i que en aquesta ocasió rebran la denominació de Nits Daurades”.

Naixien així les Nits Daurades, amb un programa molt diferent del que avui coneixem.

La jornada començava de bon matí al carrer Barcelona, amb activitats pensades per omplir els carrers de Salou. Els castells ocupaven el passeig i els més petits tenien les seves pròpies activitats amb les cucanyes.

A la plaça de la Font Lluminosa hi havia sardanes i, més tard, el passeig de Jaume I es convertia en escenari d’una rua de discoteques que servia per presentar les aspirants a Fada de les Nits Daurades.

Quan arribava la nit, la festa continuava amb un festival de dansa a la Font Lluminosa i al Galas, un dels espais d’oci més emblemàtics de l’època. Però un dels moments més esperats era l’elecció de la Fada de les Nits Daurades.

La guanyadora rebia el símbol del seu regnat: una vareta de plata amb incrustacions de pedreria. Després arribaven la desfilada de carrosses i comparses i, finalment, un dels grans clàssics de la festa: els focs artificials.

Aquell model de celebració es mantindria durant uns anys, amb l’elecció de la Fada com un dels actes centrals. Amb el temps, però, les Nits Daurades evolucionarien i aquell format acabaria desapareixent definitivament.

També desapareixerien les carrosses i les comparses, que passarien a formar part del model de la Festa Major d’hivern. Les Nits Daurades buscarien aleshores una nova identitat, més vinculada a la projecció turística de Salou i a una programació d’espectacles.

El nou format apostaria per actuacions musicals de primer nivell, mentre que la processó i els focs artificials es consolidarien com els grans eixos de la celebració.

D’aquesta manera, les Nits Daurades van anar deixant enrere aquella festa popular i espectacular dels primers anys, amb fades, carrosses, comparses i rues, per convertir-se en la celebració d’estiu que avui coneixem.

Quaranta anys després, el nom ha canviat, el programa també i els protagonistes són uns altres. Però aquella idea continua present: fer del 15 d’agost una gran celebració col·lectiva al cor de Salou.

El vídeo el podeu veure aquí.

He sacsejat el vesper

 

Entre el meu veí i casa meva s’hi ha instal·lat un vesper. En principi, només s’hi veien un parell de cel·les en un forat que excavaven amb la precisió d’un obrer que sabia perfectament què feia. Ja ho saben: en les construccions nacionals, com en la política, hi ha més caps que indis.

Com a part de la comunitat, vam avisar l’administració. Va venir el servei de plagues i va acabar, això ens pensàvem, amb el problema. Fins que l’endemà, de nou, les excavadores alades van anar a la seva: el seu túnel, inserit a l’edificació, d’on van anar caient desenes de cries —no pas pupes— juntament amb trossos de material.

Es va tornar a trucar al servei de plagues. I després de la segona revisió i de tapar el que consideràvem l’entrada, endevinin.

Sí.

Caldrà precisar l’opinió experta del jubilat que aconsella com aparcar i decideix extraoficialment per damunt de l’aparellador i del cap d’obra, sense altra conseqüència que convertir-lo en l’entranyable i necessari personatge de tota obra urbana.

Tot i que, ben pensat, el jubilat se’ns ha quedat petit. Avui són homes de qualsevol edat els que contemplen des de la barrera.

Mentre observava el desenvolupament de l’ocupació de les vespes, he tingut temps de repassar els més de 300 articles enviats des de 2024 a diversos mitjans de premsa de Tarragona. No tots es van publicar, però la majoria parlen d’artistes, dansa i espectacle i, després, de la meva gran passió: la contemplació de la societat, amb tot el que això implica. Fer amics, pel que sembla, que es prenen la molèstia de considerar els meus articles com una cosa personal.

Escric des de la ironia i des del que he viscut, sense repartir instruccions ni consignes.

I és que hi ha mals endèmics: aquells que se sospiten, però que tothom sap que hi són.

Però vet aquí que, de nou, mentre espero el servei de plagues, he sacsejat el vesper.

No m’ha picat cap insecte. Encara més, han quedat literalment enganxades a les seves misèries amb una trampa per a paneroles, després de jugar-me la vida enfilant-me al sostre. No hi ha res com tenir un marit de confiança que t’agafi fort.

Els comandos aeris continuen venint. O són molt territorials o caldrà localitzar-ne la base central.

Tinc el profilàctic costum de no llegir els comentaris que es generen. És sabut que veiem les coses com som, no com són. I un text no té to ni necessita explicacions per al bon entenedor.

Soc una franctiradora… a les onze. Per donar la meva posició, com a les pel·lícules americanes. Escric sobre el que visc, veig, escolto, estudio i observo. Com sempre. Disparo paraules, no contra persones. Detesto la violència, també la que s’exerceix des del silenci. I allà on assenyalo el que està malament, també demostro interès i amor. Pel bé comú.

Per a vostè, que li caic tan malament, sense condescendència. La condescendència té molt de fibló de vespa: presumeix que el beneit és l’altre. I aquí no n’hi ha.

No vull ni pensar en les sessions de teràpia de qui ha decidit prendre’s els meus articles com una cosa personal quan, en realitat, simplement s’ha trobat amb la lliure expressió de l’espermatossuda kamikaze que porto a dins. O, el que és el mateix, amb els límits d’una invasió de vespes que poden fer el que vulguin, menys instal·lar-se a la porta de casa meva.

Diu la meva terapeuta, per cert, a Tarragona, que estic bé. Que hi aneu vosaltres, els que us la agafeu amb paper de fumar.

Prefereixo pensar que la nostra vida pot ser millor i que aquesta societat mereix més respecte.

Construir amb Lego ho deixo per a d’altres. Jugar-me-la amb vespes va en el meu pack.

No m’espereu en el debat. Estic en una operació encoberta contra les vespes. Això diu la CIA. Puc comprometre la democràcia mundial.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Tall del trànsit dissabte a la nit per la processó de la Verge

 

L’Ajuntament de Salou ha anunciat canvis en la mobilitat amb motiu de la tradicional processó de la Mare de Déu d’Agost de demà, 15 d’agost. El passeig Miramar i el passeig Jaume I quedaran tallats al trànsit entre les nou del vespre i la mitjanit, coincidint amb el recorregut de la Mare de Déu.

La processó, l’acte més important de la festa major d’estiu de Salou, congrega cada any milers de veïns i visitants. Aquesta festivitat ret homenatge a Santa Maria del Mar, la patrona del municipi, i serveix com a cloenda de quinze dies plens d’activitats festives de les anomenades Nits Daurades. 

La processó arrenca després de la missa solemne a la parròquia amb la imatge de la Verge, que és traslladada pels nombrosos percadors de la ciutat, que, de sobte, creixen com l’escuma.

L’Ajuntament ha demanat comprensió als conductors i ha recordat que aquestes afectacions són temporals i necessàries per garantir la seguretat de participants i espectadors.

Posteriorment, hi haurà l’habitual castell de focs artificials que marca el final de la festa. Un espectacle pirotècnic que omple de llum i color el cel sobre la platja de Salou, atraient milers de veïns i turistes.

L’Ajuntament avisa el Mercat Municipal que avui i demà es rostiran

 

L’Ajuntament de Salou ha informat clients i paradistes del Mercat Municipal que aquest cap de setmana es preveuen temperatures especialment elevades, coincidint amb l’activació de l’alerta groga per calor intensa.

Aquestes altes temperatures exteriors se sumaran a la calor habitual que es registra a l’interior del recinte, una situació que podria agreujar notablement les condicions ambientals durant les hores de màxima afluència.

La situació ha provocat el malestar de paradistes i usuaris, que denuncien que el Mercat Municipal suporta des de fa temps temperatures molt elevades a l’interior, especialment durant els mesos d’estiu. Diversos comerciants asseguren que el sistema de climatització central funciona de manera deficient i que el recinte arriba a convertir-se en un autèntic forn.

Davant d’aquesta situació, paradistes i clients han iniciat una recollida de signatures per reclamar una actuació urgent que permeti millorar les condicions de climatització del mercat. Els promotors de la iniciativa consideren que aquest estiu la situació s’ha tornat especialment complicada i alerten de les dificultats que això comporta tant per als treballadors com per als compradors.

Els afectats atribueixen el problema a la maquinària de climatització, que consideren obsoleta, i critiquen que el consistori hagi anat ajornant durant anys una solució definitiva per renovar o reparar el sistema.

Per la seva banda, l’Ajuntament no preveu fer cap millora en l’equipament fins a l’any vinent.

L’alcalde lliura una targeta de 3.000 euros al seu assessor de premsa

 

El regidor d’Hisenda, Yeray Moreno, ha signat un decret que autoritza l’assessor de Premsa i Comunicació de l’Ajuntament, Ricard Chega de Freitas, a disposar de 3.000 euros per pagar despeses relacionades amb aquest servei. Chega és des del 2023 l’assessor de premsa de l’alcalde, Pere Granados.

Fins ara aquests diners es gestionaven mitjançant una targeta moneder de prepagament. Amb el nou decret, l’Ajuntament obrirà un compte bancari restringit a nom del consistori vinculat exclusivament al servei de Premsa i Comunicació.

El canvi permetrà efectuar pagaments digitals, domiciliacions bancàries i operacions amb targeta de dèbit, una fórmula que el govern municipal justifica per adaptar-se a la contractació de serveis digitals i plataformes en línia.

El decret estableix que Ricard Chega serà el titular i usuari exclusiu de la targeta de dèbit associada a aquest compte, i que només podrà utilitzar-la per a les despeses autoritzades dins l’àmbit de la bestreta.

L’import de 3.000 euros és un fons de maniobra permanent que es va reposant a mesura que es justifiquen les despeses efectuades davant la Tresoreria municipal.

L’acord, signat el 13 de juliol passat, es va conèixer en el darrer ple municipal després que el regidor d’USAP, Ignacio Durán, anunciés que es negava a normalitzar aquests privilegis: “És una presa de pèl per als veïns, que fan mans i mànigues per arribar a final de mes. Amb això vostè demostra quines són les seves veritables prioritats”.

Ricard Chega (o Checa, com és més conegut i com signa habitualment) és periodista. També és corresponsal del digital Crónica Libre, un mitjà ja desaparegut vinculat al sumari judicial del cas Leire Díez.

El cas Leire Díez és una investigació judicial de l’Audiència Nacional, instruïda pel jutge Santiago Pedraz, en la qual apareix esmentat el digital Crónica Libre en relació amb una presumpta trama de finançament irregular vinculada a contractes de publicitat investigats judicialment.

UTPS proposa crear un viver d’empreses i un centre de coworking

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha defensat la necessitat que el municipi impulsi un nou model econòmic menys dependent del turisme estacional i ha plantejat la creació d’un viver d’empreses i un centre de coworking per fomentar l’emprenedoria i la innovació durant tot l’any.

La formació assegura que “el futur de Salou implica diversificar la seva economia” i considera que el municipi necessita generar activitat econòmica més enllà de la temporada turística.

La proposta d’UTPS consisteix a habilitar un espai per a emprenedors que combini serveis de viver empresarial i de treball compartit amb l’objectiu de facilitar la creació de nous negocis, atraure talent i donar suport a iniciatives innovadores.

Segons el partit, aquesta mesura permetria crear ocupació estable i de qualitat, captar noves empreses i reforçar el teixit econòmic local. També sosté que contribuiria a avançar cap a un turisme de més qualitat i cap a un model de ciutat “més modern, competitiu i sostenible”.

La formació considera que el govern municipal encapçalat per Pere Granados “està esgotat” i és incapaç de donar resposta als reptes de futur que afronta el municipi.

UTPS defensa que és “el moment de mirar més enllà, innovar i construir un model econòmic més fort, modern i diversificat” i assegura que continuarà treballant per convertir aquestes propostes en una realitat.

El comunicat conclou amb una apel·lació directa a la ciutadania i reivindica un “Salou amb oportunitats per a tothom”, insistint que cal un “nou rumb” polític per al municipi. (Font: UTPS).

Cuixa de governador civil de menú

 

L’any 1986, Javier de Campos, E.P.D., humorista i lliurepensador, home d’una cultura superior, fill de militar i gai, feia un monòleg durant la gira de Una noche con Bibi. En un moment de l’actuació, quan imaginava que entrava en un restaurant, deixava anar:

—Posi’m una cuixa de governador civil.

Lluny de posar-se les mans al cap, mirar al voltant amb desconfiança o preguntar-se qui podia estar escoltant, el públic reia.

Han passat quaranta anys. Hem avançat democràticament, sens dubte. Però encara existeix una policia del pensament. Sobretot quan qui es creu lliure per pensar porta veritats incòmodes i resulta més fàcil desacreditar-lo que assumir-les.

A mi em va passar fa poc.

Dues vegades a Espejo Público i una altra a Y ahora Sonsoles, en denunciar públicament l’assetjament sexual continuat i l’agressió física que vaig patir, amb testimonis, a la companyia de Colsada l’any 1984.

Jo tenia un part de lesions a la mà, que es va perdre en denunciar-ho a la feina. Ningú no anava a la policia per un babós persistent i, encara menys, sense delicte de sang.

Ho vaig denunciar aleshores.

Primer, al regidor. Després, vaig anar escalant fins a arribar a la cúpula de cinc caps. I vaig obtenir una sola resposta:

“Val més que t’oblidis d’això si vols continuar treballant”.

Evidentment, no me’n vaig oblidar.

Pot ser que el delicte hagi prescrit. Els testimonis han mort. Però aquí estem.

I aleshores apareixen les xarxes, la premsa que repeteix l’assumpte i els comentaris anònims:

“I per què ho explica ara?”.

“Per al seu minut de glòria”.

Aquella intervenció formava part del context de moltes altres denúncies d’artistes. No necessito aquest infame minut de glòria.

Soc lliure de dir que van atemptar contra la meva voluntat.

Durant anys, massa dones vam rebre la mateixa resposta: callar, oblidar i continuar treballant.

D’això tracta el menú d’avui.

Sempre hi haurà una “cuixa de governador civil”. O de president d’empresa. O de cap de secció. O de politicastre de pa sucat amb oli que es toreja el partit i el ciutadà. Algú que es creu que la seva posició li permet emmudir una veu que té dret a expressar el fracàs d’una societat.

I continuaré rebutjant el menysteniment i la humiliació.

Sigui qui sigui.

Perquè no hi ha res com que intentin silenciar-te per aprendre, sent una persona directa, a prendre les rotondes i les dreceres necessàries per continuar exercint la teva llibertat.

I per què ho explico ara?

Apa! Aquí teniu el minut de glòria que m’heu adjudicat, inquisidors.

En realitat, és deixar constància.

Nivell arxiu.

Nivell llibre publicat el 2021.

Nivell hemeroteca des de 1995.

Nivell televisió i ràdio.

Escric per no callar.

Per ovaris, els meus.

Perquè encara queden governadors civils a Catalunya.

I la seva cuixa no és plat del meu gust.

Però, per si de cas, i ja que alguns s’ho empassen tot, que aprofiti!

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

A la zona de Carles Buïgas l’eclipsi es va veure per partida doble

 

L’eclipsi total de sol d’ahir va deixar imatges espectaculars arreu del litoral salouenc, però hi va haver una zona on el fenomen es va viure amb una intensitat molt especial: l’avinguda de Carles Buïgas.

La gran concentració de bars, pubs i locals d’oci de la principal artèria turística va convertir aquest punt en un autèntic observatori improvisat. Mentre milers de persones miraven cap al cel per contemplar el pas de la Lluna davant del Sol, molts visitants asseguren que, gràcies a les emanacions etíliques, van poder veure (i beure) l’espectacle per partida doble.

L’ambient festiu que caracteritza habitualment aquesta zona va contribuir a crear una experiència singular. Entre terrasses plenes, música i copes alçades, alguns turistes van acabar contemplant no només l’enfosquiment temporal del Sol, sinó també unes inusuals pampallugues als ulls que els va durar pràcticament tota la nit. De fet, aquest matí molts encara anaven cecs.

Els establiments de la zona van registrar una elevada afluència de públic durant tota la tarda i el vespre, coincidint amb l’expectació generada pel fenomen astronòmic. Per sort, la venda d’ulleres homologades pels fabricants de begudes esperitoses va contribuir a rellançar encara més l’economia local.

Així, si la resta de la ciutat va concentrar els observadors més estrictament astronòmics, l’avinguda de Carles Buïgas es va erigir en l’epicentre de l’apagada de cervells col·lectiva. Un gran èxit, vaja.

L’eclipsi, un altre Mundial

 

L’eclipsi total de sol d’ahir havia de ser un fenomen astronòmic excepcional. I ho va ser. El problema és que a Salou fa dies que havia deixat de ser astronomia per convertir-se en una altra cosa: una gran operació de promoció personal de l’alcalde, Pere Granados.

Des de feia setmanes, la maquinària comunicativa de l’Ajuntament funcionava a ple rendiment. Notes de premsa, declaracions, fotos, repartiment massiu d’ulleres, crides a la mobilització ciutadana, recomanacions constants i una presència omnipresent de l’alcalde vinculada a qualsevol informació relacionada amb l’esdeveniment. Tot girava al voltant de l’eclipsi. I, sobretot, al voltant de qui el gestionava políticament.

La coincidència amb les Nits Daurades ha accentuat encara més aquesta sensació. Festa major i eclipsi han acabat funcionant com dos grans altaveus personals. Les imatges institucionals mostraven un alcalde com a eix central de l’esdeveniment, saludant turistes, atenent televisions i apareixent a cada escenari possible. Semblava menys l’organització d’un dispositiu públic que la cobertura d’una campanya permanent.

Mentrestant, els problemes quotidians continuen exactament on eren: la brutícia en determinades zones, les voreres deteriorades, el col·lapse circulatori, la pressió turística, les queixes veïnals, la falta d’habitatge assequible o la saturació turística de la ciutat. Però aquests assumptes no generen fotografies espectaculars ni imatges virals amb el mar de fons i milers de persones mirant el cel.

Assistim a una nova versió del vell pa i circ. Quan no és un festival, són les Nits Daurades; quan no és una inauguració, és un gran esdeveniment astronòmic. Sempre hi ha un motiu per construir un relat d’eufòria col·lectiva que permeti desplaçar el debat sobre la gestió real del municipi.

El més preocupant és la facilitat amb què es genera una expectació gairebé irracional. S’alimenta durant dies la idea que es viu un moment històric irrepetible i, naturalment, la ciutadania respon massivament. 

L’eclipsi d’ahir recordava aquella atmosfera fanàtica del Mundial de futbol: compte enrere, mobilització general, orgull patriòtic, cobertura incessant i suspensió temporal de qualsevol altre tema. Durant unes hores semblava que no existia res més.

Aquesta és la gran habilitat dels pitjors polítics: convertir l’espectacle en govern. La realitat no desapareix, però queda emmascarada.