Domínguez s’acomiada com a regidor de la Policia Local

 

El Teatre Auditori de Salou va acollir aquest dilluns al vespre l’acte institucional amb motiu de la festivitat de Sant Miquel Arcàngel, patró de la Policia Local, una celebració destinada a reconèixer la professionalitat, la dedicació i la vocació de servei dels homes i les dones que integren el cos. 

Un dels moments més destacats de la vetllada va arribar amb la intervenció del regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez, que va anunciar que aquesta era la seva última festivitat del patró com a responsable polític de l’àrea.

“Ha estat, és i serà un honor immens per a mi representar i treballar estretament amb aquesta policia”, va afirmar Domínguez durant el seu discurs. 

El regidor, que forma part actualment del govern municipal com a responsable de Seguretat Ciutadana, Protecció Civil, Transport i Regulació de la Mobilitat Urbana, va agrair especialment la feina dels agents, dels comandaments i del personal administratiu, així com la tasca de l’inspector en cap, José Luis Gargallo. (Font: Ajuntament de Salou).

La reivindicació que Domínguez va fer ara de la seva vinculació amb el cos policial contrasta amb la situació viscuda durant el seu primer any al capdavant de la regidoria. El 2023 la festivitat de Sant Miquel no es va celebrar a Salou, cosa que va comportar un fort malestar entre els agents, i, posteriorment, el mateix Domínguez es va comprometre a recuperar-la.

Salou substitueix els bancs per gandules

 

L’Ajuntament de Salou ha trobat la solució definitiva per garantir el descans dels visitants: fora bancs, benvingudes, gandules.

La prova pilot ja s’ha començat a implantar al passeig Miramar i permetrà als turistes descansar amb totes les comoditats. Perquè, després de caminar pel passeig, anar a la platja, prendre el sol i fer quatre compres, l’últim que necessita un turista és seure en un banc atrotinat.

“Este sitio es mío”

Però la iniciativa té també una altra finalitat: fer desistir aquells espècimens humans que a primera hora del matí planten una cadira o una gandula a l’arena, van a esmorzar i tornen al migdia per recuperar el seu territori. I pobre de tu si toques els seus estris!

Si la prova funciona, els bancs podrien desaparèixer progressivament de tot Salou i ser substituïts per hamaques per fer realitat el somni de molts que aspiren a ser regidors del nostre consistori: no fotre brot.

Les fotos de l’alcalde

 

La fotografia de Pere Granados amb Aicha Belassir, directora general de l’Economia Social i de la Responsabilitat Social de les Empreses, té tots els ingredients d’una imatge institucional aparentment espontània, però molt treballada des del punt de vista comunicatiu.

La trobada es va produir a Madrid en el marc dels contactes de Salou per explorar la incorporació del municipi a la Xarxa RETOS, vinculada al desenvolupament de territoris socialment responsables. L’Ajuntament presenta la iniciativa com una via per avançar en qüestions com l’ocupació de qualitat, la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la responsabilitat social. 

Però més enllà del contingut polític de la reunió, la fotografia explica moltes coses per si mateixa. Per començar, Granados no apareix parlant. No gesticula davant d’un auditori, com a ell li agrada, ni mira directament a la càmera. Apareix assegut, amb les mans juntes i el cos orientat cap a la seva interlocutora. Somriu i sembla atent al que ella li explica.

És una representació visual molt concreta: l’alcalde que escolta.

I no és un detall menor. En comunicació política, escoltar és una manera de projectar lideratge sense exercir-lo explícitament. La fotografia transmet proximitat, serenitat i receptivitat. En lloc de mostrar el polític com algú que parla i ordena, el mostra com algú que rep, escolta i dialoga. Just el contrari del que és.

La paradoxa és que la persona que sembla tenir el paper actiu en la conversa és Belassir. Té uns documents a les mans, està lleugerament inclinada cap a Granados i dirigeix la mirada cap a ell. Però la foto acaba concedint a l’alcalde una presència visual molt més important que la de Belassir.

Ell apareix en primer terme i pràcticament de cara. Ella queda de perfil. Ell ocupa una superfície considerable de la fotografia; ella queda més integrada en l’escena.

És a dir: ella sembla explicar i ell sembla escoltar, però és ell qui acaba protagonitzant la fotografia. En definitiva: Granados és l’important, mentre que ella es dilueix i treballa per ell.

Niño Becerra alerta del desequilibri immobiliari existent a Salou

 

Per a l’economista Santiago Niño Becerra, la solució definitiva al problema de l’habitatge a Espanya passa per augmentar l’oferta disponible. Una de les solucions més immediates que proposa és retornar al mercat residencial els habitatges que, a partir del 2010, es van desviar massivament cap al lloguer vacacional. Salou és un dels exemples més clars d’un municipi on el turisme ha devorat el parc residencial i, davant la manca d’habitatge, ha expulsat els veïns fora de la ciutat.

Certament, tot i comptar amb milers de pisos, una part molt significativa del mercat immobiliari de Salou no està disponible per als residents. Una proporció elevada dels immobles són apartaments turístics, segones residències utilitzades només a l’estiu i habitatges buits que no es lloguen.

El resultat és un mercat aparentment ampli, però amb una oferta real mínima per a qui vol viure-hi tot l’any.

La rendibilitat del lloguer vacacional n’és un factor determinant. En temporada alta, un apartament pot generar entre 3.000 i 6.000 euros mensuals, una xifra que fa inviable competir-hi des del lloguer residencial, que rarament supera els 800 o 900 euros.

Això provoca preus inassumibles per a joves i famílies, desplaçament de veïns cap a altres poblacions properes i lloguers de temporada que expulsen residents durant l’estiu.

El municipi es converteix, així, en un espai on és fàcil passar les vacances, però difícil viure-hi.

Tal com recorda Niño Becerra, el problema de l’habitatge a Espanya arrenca als anys 50, quan es va construir massivament per vendre, no per garantir l’accés a l’habitatge. Salou és un exemple paradigmàtic d’aquest model: durant dècades, el creixement urbanístic va prioritzar apartaments per a turistes, no habitatge estable. La irrupció del lloguer turístic a partir del 2010 va accentuar encara més la pressió.

Sense un canvi de model residencial, que no compta amb el beneplàcit de l’actual Ajuntament, el municipi continuarà atrapat en un cercle viciós que combina alta demanda turística i escassa oferta residencial, amb conseqüències directes per a la població.

És aquest el turisme que genera benestar, que diu l’alcalde Pere Granados?

Cròniques des de la Terra Alta

 

Abandonar el Camp de Tarragona… o el Baix Camp, és sempre un romanç d’aquells d’“encara no me n’he anat i ja et trobo a faltar”. Però, ja posada a la carretera, endinsant-me en les entranyes rocoses, em fixo en cada veta i cada color com la geòloga que no soc, pura curiositat. I en la tossuderia de la vegetació, que neix en llocs escarpats i a les vores de la carretera. El trajecte traspua vida.

A vegades, el paisatge, bellíssim, es veu sobresaltat per aerogeneradors eòlics. Cosa curiosa: tant és el dia i l’hora de pas, durant anys, a Corbera d’Ebre no arribo a comptar més de tres persones pels seus carrers. He arribat a imaginar, ja saben que és gratis… que això de Corbera és un vòrtex. Els tractors porten raïm. Els camps es veuen esplendorosos.

Gandesa apareix envoltada de més molins, i aquí comença el desencís. Perquè la gent és estupenda, i més quan pares a esmorzar, entre els locals, motoristes i viatgers… però també hi ha pintades sobre els maleïts trastos i si… vist l’estropellament visual “de la mare que els va parir”…

Amb aquesta sensació de la Terra Alta, on els ocells s’ho pensen abans de travessar quilòmetres de monstres amb aspes, ens instal·lem a Bot.

I saben aquell que diu que a Nova York i Dubai et trobes un català. Doncs al Càmping Terra Alta ens rep un cambrilenc, l’Albert. Resulta que tenim coneguts en comú i això fa que no sigui una recepció a l’ús. Més aviat una customized welcome.

Allà estem de cine. I mapa en mà —i el mòbil, és clar— arribem a la Via Verda, on la meva fascinació pels ferrocarrils i els seus túnels amb històries de viatgers que hi van passar… em provoca un déjà-vu, estrany perquè jo no hi he estat mai, que em deixa més que satisfeta. Des de l’estació de Prat de Comte, ara pràcticament convertida en motiu urbex per a instagramers, fins a la Fontcalda.

Hi ha poca gent. L’aigua és freda i, vist el trànsit de fauna aquàtica, no m’hi fico. Total, i ja de tornada: no em captiven les caminades. Condició física, de 0 a 10: menys 10, però amb orgull.

Després de recuperar-me d’aquesta excursió, hi ha la possibilitat d’acostar-se a les Olles d’Horta de Sant Joan i, escoltin… una meravella. Som els tres sols. És com un paradís i mira que a la muntanya li tinc respecte. També hi ha fauna pul·lulant, però m’endinso fins a la cintura.

A Horta, on també parem en una placeta plena de gent vivint tranquil·lament, hi ha moltes pancartes als balcons i la gent no s’amaga: tampoc volen molins. Vaja, és que després de veure la desgràcia paisatgística que comporta l’energia neta, jo tampoc la voldria. I mira, els dono la raó.

Com que m’he vingut amunt, penso que podem anar al Coll del Moro i allà em queda contemplar, des de la reixa, el poblat ibèric que corona la muntanya.

No cal anar més lluny. El paisatge és d’una bellesa extraordinària. La Terra Alta té alguna cosa… No sé què és, però em crida i em demana tornar.

Potser és estimació ètnica, aquesta genètica ibera —per ser exactes, un 61,9 %— que, juntament amb el 22,3 % romana i el 15,8 % d’europea del nord-oest, em fa pensar en com he arribat jo aquí. Però encara més: com van arribar els meus avantpassats? Ja us ho dic que tinc més de 4.000 cosins tercers, i quarts arreu del mon... vaja que no m'hi espereu a la cosinada... no surt a compte. Deu-n’hi do... com les gastaven els predecessors...

I aquest misteri, o curiositat, em fa sentir un cert agraïment per tot el que he viscut i també, deixant enrere les vacances, per la trobada amb aquest Mediterrani que puc estimar tant com el mar més gèlid i grisenc del nord.

En aquestes petites coses, dels antics pobladors, entre roques, arbres i vent net, em paro a pensar abans d’entrar a casa.

Una casa més, de les moltes que he viscut. I possiblement el meu últim poblat… encara que sense tribu.

Amb mi s’acaben els meus gens i els percentatges que, ves tu quina cosa, m’han fet néixer a Catalunya, encara que em quedaria per allà on passo en la vida… però sento que no soc de cap lloc. Nòmada, li diuen. Amb els meus estimats. La meva raó d'estar. O potser és massa normalitat de les gires teatrals. Perquè tancar la cremallera d’una maleta ha estat sempre el més semblant a la felicitat.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

L’Ajuntament anuncia pluges torrencials, i s’admeten apostes

 

Protecció Civil ha activat l’alerta del pla Inuncat davant la previsió d’un episodi de pluges molt intenses que començarà a partir de la matinada d’aquest dimarts, 29 de setembre, i que afectarà especialment el litoral i el prelitoral català. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, els xàfecs poden superar els 40 mm en només 30 minuts, un llindar que es considera de pluja torrencial.

Les precipitacions poden anar acompanyades de tempesta i, en alguns punts, de fortes ratxes de vent, fet que pot incrementar el risc d’inundacions sobtades en zones urbanes i en punts baixos del territori. La previsió indica que l’episodi serà local però molt intens, amb possibles acumulacions que podrien superar els 90 l/m² en tres hores i, puntualment, arribar a valors propers als 150 l/m².

Protecció Civil demana a la ciutadania extremar la prudència, evitar desplaçaments innecessaris durant les hores de major intensitat, no apropar-se a rieres, torrents o zones inundables, seguir en tot moment les indicacions dels canals oficials i, per descomptat, no anar a missa ni processons fins que ho digui l’alcalde.

El dispositiu es manté en seguiment permanent des del CECAT, i no es descarta l’enviament d’avisos d’emergència ES-Alert si la situació empitjora.

La Policia Local de Salou celebra avui el seu patró

 

La Policia Local de Salou commemora aquest dilluns 28 de setembre el seu patró, tot i que la festivitat de Sant Miquel Arcàngel no és fins demà, 29 de setembre. 

L’acte central tindrà lloc al Teatre Auditori de Salou a les set de la tarda. Mig hora abans s’ferirà una exhibició canina.

La celebració vol posar l’accent en la proximitat de la Policia Local amb la ciutadania, i recordar que la seguretat, la convivència i el compromís dels agents amb els veïns. 

Durant l’acte, és previst que es reconegui la feina del cos policial, així com diverses actuacions destacades de l’últim any. L’Ajuntament subratlla que la jornada vol ser també un espai de trobada entre agents, institucions i ciutadans, en un moment en què la seguretat i la cohesió social continuen essent prioritats del municipi.

El turisme que genera benestar de Granados necessita més que paraules

 

En un article publicat al Diari Més, l’alcalde Pere Granados defensa un model turístic que generi economia, ocupació i qualitat de vida per als residents, tal com ell assegura que fa el seu govern amb Salou. Però hi ha un problema: no aporta pràcticament cap dada que permeti demostrar que aquest model turístic beneficia els residents en els termes que afirma. Al contrari, el seu discurs deixa oberts molts interrogants sobre la seva manera d’entendre el sector.

L’alcalde afirma al seu escrit que el turisme ha de servir per “millorar la qualitat de vida” dels ciutadans i que els beneficis de la principal indústria de Salou han de revertir en la ciutat. Però la pregunta fonamental queda sense resposta: quant del que genera el turisme acaba realment en forma de millors serveis, salaris, ocupació estable o habitatge assequible per als residents?

Granados tampoc aporta dades sobre salaris, temporalitat, ocupació de qualitat, preus de l’habitatge o el cost que té per a l’Ajuntament l’atenció a una població turística que durant els mesos d’estiu multiplica la pressió sobre els serveis municipals.

El discurs coincideix, a més, amb l’anunci de l’inici de la construcció a Infinitum d’un hotel de cinc estrelles amb unes 150 habitacions. El projecte forma part d’un planejament de 330 hectàrees que preveu fins a 2.350 habitatges i dues parcel·les hoteleres. 

Granados també presenta el Premi Destinació Turística Sostenible 2026 de la revista Viajar com un aval del model municipal. Però que un jurat poc objectiu (tot indica que treballa per encàrrec) valori determinades actuacions urbanes, ambientals o turístiques no equival necessàriament a demostrar que el conjunt del model genera més benestar per als residents.

El problema no és el que Granados diu que vol aconseguir, sinó el que no explica: quins beneficis concrets genera el turisme per als residents i quin preu territorial i social té aquest model.

Un discurs pot reivindicar un model. Però el benestar dels residents s’hauria de poder contrastar amb indicadors que permetin saber si realment vivim millor amb aquest model turístic. I en aquest terreny, amb dades solvents, Granados va molt coix.

Salou rep un premi de sostenibilitat mentre Infinitum crea un nou hotel

 

Salou ha estat reconegut per la revista Viajar com a Destinació Turística Sostenible 2026. A l’hora de lliurar la distinció, el jurat ha valorat la transformació dels espais públics, la creació de zones verdes, la prioritat als vianants i una gestió més eficient dels recursos.

El reconeixement coincideix, però, amb l’inici de la construcció d’un hotel de cinc estrelles d’Infinitum Resort, amb unes 150 habitacions, al costat del camp de golf Hills. El projecte d’Infinitum, que pertany a CriteriaCaixa (el holding d’inversions de la Fundació la Caixa), forma part d’un planejament que preveu també nous habitatges de luxe i un altre hotel. L’obertura està prevista per al 2028 en una superfície de gran valor natural. (Font: Diari de Tarragona).

Els terrenys del Centre Recreatiu i Turístic, on s’ubica Infinitum, provenen en part d’expropiacions efectuades per a la construcció de PortAventura.

El contrast entre el premi i el desenvolupament urbanístic obre un debat sobre què s’entén per sostenibilitat. A banda de constatar que aquesta mena de premis és una altra enganyifa.

O dit d’una manera més suau: si un municipi pot ser reconegut com a destinació sostenible mentre continua desenvolupant urbanísticament alguns dels seus espais naturals, què és exactament el que es premia?

Salou per Viure aposta per un nou model turístic

 

Salou per Viure, la plataforma promoguda per ERC i la CUP per concórrer a les eleccions municipals de l’any vinent, ha aprofitat el Dia Mundial del Turisme, que es va celebrar ahir, per exposar la seva proposta de model turístic per al municipi.

Sota el lema La qualitat comença pel model turístic, la formació defensa un turisme que “generi oportunitats, respecti el territori i contribueixi a un Salou més pròsper per a tothom”.

La proposta posa el focus en quatre àmbits. El primer és la feina digna, amb salaris justos i respecte pels drets laborals. El segon és el respecte pel medi ambient, amb un ús responsable de l’aigua i dels recursos naturals. També reclama més convivència entre l’activitat turística i la vida quotidiana dels veïns i veïnes, com també un sector que generi activitat econòmica durant tot l’any i que aquesta activitat beneficiï també la població local.

La campanya incorpora un segon missatge: Volem un sector turístic implicat amb Salou, en què la plataforma planteja que les empreses turístiques vagin més enllà de generar activitat econòmica i “formin part de la ciutat”.

En aquest sentit, proposa que les empreses donin suport als equips esportius locals, col·laborin amb les entitats del tercer sector, apadrinin monuments o mobiliari urbà i participin en projectes socials, culturals i ambientals del municipi.

Salou per Viure resumeix aquesta filosofia amb el lema Més que turisme, comunitat i la seva proposta coincideix amb el debat que manté actualment el municipi sobre l'evolució del seu model turístic.

En aquest context, la plataforma posa l’accent en no només en com atraure turisme, sinó en quin retorn ha de tenir l’activitat turística sobre la ciutat i els seus habitants.

Peatge de la vida

 

Abans, el vent em molestava. Em posava nerviosa, era com l’udol d’una bèstia que semblava que t’havia d’atrapar en una cantonada del carrer. O com si el mar, amb el seu onatge furiós, hagués de desplomar-se damunt meu.

He vist vents, a Cambrils, a Miami, a l’Hospitalet de l’Infant, arrossegar branques, para-sols, contenidors, persones... jo inclosa.

Ja no em molesta. L’he integrat en la meva manera de sentir.

Però a la Terra Alta, enmig del silenci de la natura, l’aire m’ha estat fregant la pell, xiuxiuejant al compàs del moviment de milers de branques i retornant-me una calma que, al capvespre, amb l’última lluna plena, reproduïa les poques certeses dels pobladors ibers d’antany.

Un murmuri compassat, de vegades impulsat per una gran mà celestial, com si es tractés d’una balada encara per escriure.

I si ja soc una fan declarada de les tempestes amb pluja i llamps, aquesta experiència m’ha revelat alguna cosa més: la petitesa humana davant la natura.

En un bungalow, amb els meus dos éssers més estimats, el so de l’aire ens ha recordat allò que és important.

L’únic.

Entre tot aquell so de l’aire, m’he escoltat a mi mateixa i a tots els que han passat per aquí...

No he vist fantasmes, no. Però els he sentit passar de llarg, sense xiulets ni escaramusses.

En ruta, sempre cap allà on el vent acompanya, enduent-se sovint el dolor i l’alegria com a pagament del peatge d’aquest camí que és la vida.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

El rècord mundial d’spinning haurà d’esperar

 

L’Ajuntament de Salou ha informat que la plaça de les Comunitats Autònomes de Salou es va convertir ahir en un gran gimnàs a l'aire lliure amb la celebració del IV Ciclo Indoor.

La iniciativa, organitzada per l’Ajuntament de Salou i pel gimnàs favorit de l’alcalde, va reunir 430 persones (és estrany que no hagin publicat “més de 430 persones), que van pedalar durant dues hores seguides (cosa que dubto, veient l’aspecte físic de molts).

“Amb aquesta participació, la cita s’ha consolidat com el segon esdeveniment d’aquestes característiques més gran d’Espanya, amb participants arribats de diferents punts de l’Estat i també d'altres països”. (Font: Ajuntament de Salou).

Doncs l’altre deu ser Pedals NonStop de Cambrils, que va aplegar 575 bicicletes. Per no parlar del CambriBike, també de Cambrils, amb sessions de 1.500 participants. 

Per què l’alcalde, Pere Granados, s’entesta a ser més que ningú, quan sovint els fets desmenteixen el seu afany de notorietat?

Salou va pagar 240.000 euros per la Festa al Cel

 

L’Ajuntament de Salou va adjudicar a Escudería Targa Iberia SL el contracte per a la planificació, organització i execució de la Festa al Cel per un import de 239.992 euros. El contracte es va signar el passat 4 d’agost.

El procediment es va tramitar sense publicitat i amb un únic criteri de valoració: el preu. L’Ajuntament només va convidar a participar en el procediment Escudería Targa Iberia SL, que, segons consta en l’expedient, era l’única empresa que podia executar l’objecte del contracte, ja que disposava en exclusiva dels drets d’explotació i d’imatge del festival a Espanya. L’empresa va presentar una oferta de 239.992 euros, i el contracte va ser seu. 

El contracte establia que la Festa al Cel se celebraria els dies 18, 19 i 20 de setembre. El programa preveia sessions d’entrenament dels avions i un espectacle aeronàutic nocturn divendres 18; activitats familiars a les platges i un espectacle nocturn amb llums, pirotècnia, drons i làser dissabte 19; i el festival aeri principal diumenge 20, de les 11 a les 15 hores. Aquest últim incloïa, segons el document, avions de combat, aeronaus civils i tecnologia aeronàutica avançada.

La Festa al Cel guanya per golejada Maricarmen

 

Ahir, Madrid va acollir una manifestació multitudinària de suport a Maricarmen, una dona de 87 anys amb mobilitat reduïda que aquesta setmana va ser desallotjada del pis on havia viscut durant set dècades, al barri madrileny de Retiro.

El cas ha indignat profundament l’opinió pública i ha connectat directament amb els problemes d’accés a l’habitatge i dels lloguers abusius derivats de la pressió immobiliària.

Desenes de milers de persones (més de 300.000, segons els organitzadors) van recórrer el centre de Madrid, des de la Puerta del Sol fins al Congrés dels Diputats, sota el lema Ni una Maricarmen més.

Tot i que l’epicentre va ser a Madrid, la indignació social va provocar concentracions solidàries a més de 40 ciutats de tot Espanya, incloent-hi ciutats com Barcelona, on col·lectius per l’habitatge es van concentrar davant de la Delegació del Govern.

Tres-centes mil persones a Madrid? Em sembla poca gent, la veritat. A Salou, la Festa al Cel va aplegar “més de 400.000 persones”, segons els objectius càlculs de l’alcalde, Pere Granados.

Salou estrena un nou pipicà

 

Salou va commemorar divendres passat el Dia Mundial del Turisme amb un acte institucional obert a la ciutadania celebrat a l’avinguda Carles Buïgas, un dels indrets de la ciutat on el turisme és més molest (sobretot a la nit).

La celebració va consistir en el lliurament d’obsequis i diplomes a representants aleatoris del sector i el descobriment d’un monòlit commemoratiu que simbolitza “l’agraïment permanent de la ciutat a les persones que fan possible l’èxit del seu model turístic”, segons va explicar l’alcalde, Pere Granados, autoproclamat també president del Patronat de Turisme de Salou. (Font: Ajuntament de Salou).

Una festa que, de passada, va servir per amagar la massificació turística que pateix Salou (en temporada alta s’arriben a registrar 25 visitants per habitant), l’altíssim preu del lloguer turístic (i, per consegüent, l’escassetat d’habitatge durant tot l’any), la saturació dels serveis públics, els problemes de convivència i civisme, la precarietat laboral, l’estacionalitat, els sorolls i la fuga de beneficis per part de les grans empreses que s’enriqueixen gràcies a aquest model econòmic.

Veïns del Molí de la Torre exigeixen al ple la neteja de les rieres

 

Un grup de veïns del barri del Molí de la Torre va irrompre ahir al ple de l’Ajuntament de Cambrils per protestar per la falta de solucions davant el risc d’inundacions a la zona. Durant la protesta, una mitja dotzena de residents van mostrar pancartes amb lemes com “Sereu responsables de les inundacions”, en què reclamaven actuacions al consistori davant el mal estat de les rieres que envolten el barri.

L’Associació de Veïns fa mesos que alerta del perill i de l’acumulació de sediments, canyes, brossa i restes de construcció a les rieres de Maspujols i de Riudecanyes. Els veïns adverteixen que la falta de neteja pot provocar un desbordament greu en cas d’un episodi de pluges intenses.

El temor al barri s’ha intensificat després dels darrers episodis de pluja al Camp de Tarragona, com el viscut el passat 24 d’agost.

El president de l’entitat, Carles Bartumeus, va expressar el descontentament dels residents amb la gestió municipal, principalment per la situació de les rieres. “Al Molí de la Torre estem cansats de mentides. Ens prometen coses i mai no compleixen res”, va afirmar. “No has fet res i per això som aquí”, va retreure a l’alcalde, Oliver Klein, que intentava posar pau a la sala i començar la sessió plenària.

“Heu dit que la riera estaria neta i polida i no ho està, és l’única que no ho està. I Salou n’és un exemple. Això és una vergonya”, va afegir Bartumeus.

L’Ajuntament afirma que està pendent dels permisos corresponents de l’Agència Catalana de l’Aigua per poder procedir a la neteja integral dels llits de les rieres. (Font: Diari de Tarragona).

Granados i els seus premis de periodisme

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha participat aquesta setmana a Madrid en els Premis Internacionals de Periodisme 2026, organitzats pel Club Internacional de Premsa (CIP) i l’Associació de Corresponsals de Premsa Estrangera. Granados ha estat l’encarregat de lliurar el guardó a l’excorresponsal d’El País Ramon Vilaró.

La presència de l’alcalde s’emmarca en la relació de col·laboració que l’Ajuntament de Salou manté amb aquests premis. En l’edició de 2025, el mateix CIP assenyalava que el consistori salouenc promocionava el certamen, que incloïa el Premi al Millor Corresponsal Espanyol. Salou, Platja d’Europa. El guardó va ser lliurat pel mateix Granados. 

La vinculació entre Salou i el món dels premis periodístics i institucionals s’estén també als Premis Catalejo de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya (ODHE). El president del CIP, Javier Fernández Arribas, figura al Comitè d’Observació de l’ODHE, on apareix com a director internacional. 

Els Premis Catalejo de 2025 van distingir, entre altres institucions, la Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona en la categoria de seguretat i defensa. El guardó va ser lliurat per Ricard Checa, president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya.

Checa és, alhora, director de Comunicació i Premsa de l’Ajuntament de Salou i figura també al Comitè d’Observació de l’ODHE com a responsable de comunicació. 

El vincle institucional amb els Premis Catalejo és especialment estret en el cas de Salou. El municipi va ser designat seu de la cinquena edició dels premis i acollirà el pròxim 10 de desembre l’acte de lliurament. La designació es va anunciar durant l’edició de 2025, en un acte al Senat al qual Granados va assistir com a convidat d’honor.

El nom de Ricard Checa també ha aparegut en informacions periodístiques relacionades amb el cas Leire Díez.

Segons una informació publicada pel diari Ara el juliol passat, l’Ajuntament de Salou va contractar el digital Crónica Libre el gener de 2024 per una campanya publicitària vinculada a Fitur, per un import de 600 euros més IVA. El contracte incloïa un megabàner a la portada del mitjà i dos articles. La mateixa informació assenyalava que Checa havia estat anteriorment corresponsal del digital.

Crónica Libre apareix en la documentació relacionada amb la investigació del cas Leire Díez. L’Ara, citant documentació de la Unitat Central Operativa (UCO), explica que el mitjà ha estat assenyalat com el presumpte instrument informatiu de la trama. 

La successió de relacions és, doncs, aquesta: l’Ajuntament de Salou dona suport als Premis Internacionals de Periodisme del CIP; el president del CIP forma part del Comitè d’Observació de l’ODHE; Salou acull els Premis Catalejo; Ricard Checa, responsable municipal de comunicació, forma part també d’aquest Comitè i presideix l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya; i el mateix Checa havia col·laborat anteriorment amb un mitjà al qual posteriorment l’Ajuntament va contractar publicitat.

Aquesta concatenació de fets obliga a plantejar-se fins a quin punt són independents els reconeixements quan alguns dels actors institucionals i periodístics apareixen vinculats en diferents premis, actes i iniciatives de promoció?

I, més enllà de les qüestions ètiques, queda una altra pregunta: com es financen aquests premis d’aquesta xarxa, qui els patrocina i quines relacions econòmiques o institucionals existeixen entre les entitats que els organitzen i les administracions que hi col·laboren?