Granados i els seus premis de periodisme

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha participat aquesta setmana a Madrid en els Premis Internacionals de Periodisme 2026, organitzats pel Club Internacional de Premsa (CIP) i l’Associació de Corresponsals de Premsa Estrangera. Granados ha estat l’encarregat de lliurar el guardó a l’excorresponsal d’El País Ramon Vilaró.

La presència de l’alcalde s’emmarca en la relació de col·laboració que l’Ajuntament de Salou manté amb aquests premis. En l’edició de 2025, el mateix CIP assenyalava que el consistori salouenc promocionava el certamen, que incloïa el Premi al Millor Corresponsal Espanyol. Salou, Platja d’Europa. El guardó va ser lliurat pel mateix Granados. 

La vinculació entre Salou i el món dels premis periodístics i institucionals s’estén també als Premis Catalejo de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya (ODHE). El president del CIP, Javier Fernández Arribas, figura al Comitè d’Observació de l’ODHE, on apareix com a director internacional. 

Els Premis Catalejo de 2025 van distingir, entre altres institucions, la Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona en la categoria de seguretat i defensa. El guardó va ser lliurat per Ricard Checa, president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya.

Checa és, alhora, director de Comunicació i Premsa de l’Ajuntament de Salou i figura també al Comitè d’Observació de l’ODHE com a responsable de comunicació. 

El vincle institucional amb els Premis Catalejo és especialment estret en el cas de Salou. El municipi va ser designat seu de la cinquena edició dels premis i acollirà el pròxim 10 de desembre l’acte de lliurament. La designació es va anunciar durant l’edició de 2025, en un acte al Senat al qual Granados va assistir com a convidat d’honor.

El nom de Ricard Checa també ha aparegut en informacions periodístiques relacionades amb el cas Leire Díez.

Segons una informació publicada pel diari Ara el juliol passat, l’Ajuntament de Salou va contractar el digital Crónica Libre el gener de 2024 per una campanya publicitària vinculada a Fitur, per un import de 600 euros més IVA. El contracte incloïa un megabàner a la portada del mitjà i dos articles. La mateixa informació assenyalava que Checa havia estat anteriorment corresponsal del digital.

Crónica Libre apareix en la documentació relacionada amb la investigació del cas Leire Díez. L’Ara, citant documentació de la Unitat Central Operativa (UCO), explica que el mitjà ha estat assenyalat com el presumpte instrument informatiu de la trama. 

La successió de relacions és, doncs, aquesta: l’Ajuntament de Salou dona suport als Premis Internacionals de Periodisme del CIP; el president del CIP forma part del Comitè d’Observació de l’ODHE; Salou acull els Premis Catalejo; Ricard Checa, responsable municipal de comunicació, forma part també d’aquest Comitè i presideix l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya; i el mateix Checa havia col·laborat anteriorment amb un mitjà al qual posteriorment l’Ajuntament va contractar publicitat.

Aquesta concatenació de fets obliga a plantejar-se fins a quin punt són independents els reconeixements quan alguns dels actors institucionals i periodístics apareixen vinculats en diferents premis, actes i iniciatives de promoció?

I, més enllà de les qüestions ètiques, queda una altra pregunta: com es financen aquests premis d’aquesta xarxa, qui els patrocina i quines relacions econòmiques o institucionals existeixen entre les entitats que els organitzen i les administracions que hi col·laboren?

Granados no és el més indicat per parlar de llibertat de premsa

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va participar dijous passat a Madrid en el lliurament dels Premis Internacionals de Periodisme 2026, organitzats pel Club Internacional de Premsa i l’Associació de Corresponsals de Premsa Estrangera. Granados va ser l’encarregat de lliurar el premi a l’excorresponsal d’El País Ramón Vilaró.

Durant l’acte, l’alcalde va felicitar Vilaró per una trajectòria marcada pel periodisme internacional i va destacar la importància de la feina dels corresponsals, que “expliquen sobre el terreny realitats sovint complexes” i contribueixen a entendre què passa més enllà de les nostres fronteres. La mateixa cerimònia va reivindicar la llibertat de premsa i el dret de la ciutadania a rebre una informació plural, rigorosa i independent. (Font: Ajuntament de Salou).

El discurs, però, contrasta amb la realitat. Aquest mateix mes de juny, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va concedir la Petxina Tancada a l’Ajuntament de Salou pel seu hermetisme i dificultar la feina dels mitjans.

No és la primera vegada que Granados rep aquesta distinció: ja en porta tres (les altres les va aconseguir el 2023 i el 2010, a més de ser finalista els anys 2024 i 2025). 

A més, el novembre de 2023 el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) va aprovar per unanimitat una resolució arran de la queixa presentada pel periodista Rafa Marrasé, que havia denunciat haver estat vetat per l’Ajuntament de Salou després de negar-se a facilitar per avançat les preguntes d’una entrevista amb Granados.

El CIC va recordar que les administracions públiques estan sotmeses a un compromís de transparència i va instar l’Ajuntament de Salou a complir aquest compromís i donar les màximes facilitats als representants dels mitjans, ja que aquests garanteixen el dret a la informació dels ciutadans.

Premis sota sospita

 

És creença generalitzada que alguns premis poden estar condicionats per interessos que van més enllà dels mèrits dels guardonats. La sospita és que darrere d’un reconeixement més o menys prestigiós hi pot haver relacions, interessos comercials o estratègies de promoció que contribueixen a determinar l’opció escollida pel jurat.

A Salou, aquesta qüestió resulta especialment interessant després que l’Ajuntament hagi rebut aquesta setmana el premi Viajar al Destí Turístic Sostenible 2026, concedit per la revista Viajar. (Font: Ajuntament de Salou).

Viajar és una publicació editada per Ediciones Reunidas, S.A., societat integrada en el grup Prensa Ibérica, propietari, entre altres mitjans, d’El Periódico.

El setembre de l’any passat, l’Ajuntament de Salou va aprovar adjudicar a Ediciones Reunidas, S.A. un contracte de patrocini i publicitat institucional per un import de 13.500 euros.

A això s’hi afegeix que el passat mes de maig l’alcalde de Salou, Pere Granados, es va reunir a Barcelona amb la directora d’El Periódico, publicació de capçalera del mateix grup empresarial que edita Viajar.

No és l’única visita que crida l’atenció: el setembre de l’any passat, el diari gratuït 20 Minutos va escollir la platja Llarga de Salou com la millor platja d’Espanya (enguany ni apareix a la llista). Unes setmanes abans, Granados havia visitat a Madrid els responsables de la publicació.

En aquest cas, però, la relació empresarial és diferent: 20 Minutos pertany a HENNEO, grup editor anteriorment conegut com a Grupo Heraldo, amb el qual l’Ajuntament de Salou també manté una estreta relació.

Potser només són casualitats. Sobretot quan parlem de Salou i el turisme sostenible.

Moviment dels indepes del calendari

 

Francament, el setembre i l’arribada de la tardor comporten unes rutines que m’interessen ben poc. No soc l’usuari tipus. I algun de vosaltres es pot sumar al moviment antipastoreig, que consisteix a dir:

No em matricularé a res.

Aquest és el meu mes preferit per descansar.

No tinc fills, ni nets, ni nebots per cuidar.

No m’interessen els moviments d’aquest nínxol d’usuaris.

No tenir res a fer al setembre és un privilegi al qual no penso renunciar, de la mateixa manera que en el seu dia vaig renunciar a hipotecar el meu estiu amb els casals infantils, quan tenia una escola de dansa i, amb el curs tancat, el lloguer continuava comptant. L’estiu és tediós i el descans passa per unes vacances sense nens, per molt que me’ls estimi. Aleshores ja viatjava pels pobles en festa major, que avui ja no compten amb artistes de varietats, o descansava de fer tres produccions alhora a la televisió o als ressorts.

No tinc pressa.

No he de renovar l’armari.

No necessito fer plans cada any. Mantinc els del 1981.

No soc un usuari fàcil de satisfer amb ofertes simples.

La sola idea que una empresa o un comerç cregui que ens ha de pasturar em subleva més que la bilirubina alta que cantava Guerra. Cosa que, per cert, no és gens bona si et passa.

Si us plau, hi ha éssers humans que no necessitem Corty-Coles. Ni córrer per ocupar les últimes deu places que, en realitat, no han existit mai.

No sé, dic pastoreig perquè em sembla molt lleuger creure que la rutina és un exercici col·lectiu. És només una forma de vida cautiva.

De vegades, el millor que et pot passar és no haver de començar el curs. Jo només espero l’aprovat final, tot i que, sincerament, crec que em mereixo matrícula d’honor. Això o tenir un sou de presentador de capçalera a la televisió. I ja està. A viure.

Benvinguda, tardor antipastoreig.

I saben aquell que diu que hi ha un català que et trobes a Nova York o a Dubai? Doncs hem pujat de nivell: ara hi ha un cambrilenc fins i tot a Bot. En un paratge estupend anomenat càmping Terra Alta. Una gran escapada de principi de curs.

No cal anar més lluny per gaudir de les meravelles de la natura.

En el pròxim lliurament: la Terra Alta, els molins eòlics i la mare que els va parir amb tot el territori solleviat, les olles d’Horta de Sant Joan i una tardor exquisida.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Salou rep el premi ‘Viajar’ com a Destinació Turística Sostenible

 

Salou ha rebut el premi com a Destinació Turística Sostenible 2026 en la cinquena edició dels premis Viajar. Segons el jurat, Salou és “un model de ciutat amable que ha redissenyat el seu espai urbà, obrint pas a zones verdes, prioritzant el vianant i optimitzant els seus recursos. A més, gràcies a la digitalització, ha aconseguit trencar l’estacionalitat impulsant el turisme esportiu, familiar i gastronòmic durant tot l’any, demostrant que el benestar dels seus veïns és la millor benvinguda per al viatger. Pel seu ferm compromís amb el futur i amb la transició ecològica”.

Queda clar que aquesta gent de Viajar no ha estat mai a Salou.

Un cop rebuda la distinció, la intervenció de l’alcalde de Salou, Pere Granados, va ser del tot incoherent. La deixo tal qual, per si algú hi entén alguna cosa: “Bé, jo crec, jo crec que és un tema molt senzill, que és l’essència de la política. Per a què serveix la política? Doncs perquè hi hagi progrés dels territoris i la millora de la qualitat de vida i el benestar de les persones, si no, no té sentit. Doncs el mateix és en la gestió dels municipis turístics. Què hem de fer? Gestionar el fenomen i la indústria turística. De quina manera? Que tot el benefici que hi ha, tot aquest progrés que hi ha, serveixi per millorar la vida de les persones i, en aquest cas, dels residents; en aquest cas, dels veïns i veïnes de Salou.

”Per què? Jo no crec en la destinació turística, jo crec en el municipi turístic, en la ciutat turística, perquè així posem en valor les persones, els residents. Perquè és veritat que es diu... hi ha una dita per aquí, però per a mi la dita no és aquesta, sinó que és la que us diré jo a vosaltres. Una ciutat que té cura dels seus veïns, de la seva experiència, és la millor situació que li pot donar i lliurar al visitant. Perquè la destinació, insisteixo, no existeix, existeix la ciutat turística o el municipi turístic. Amb la qual cosa, què fem? Recuperació del patrimoni històric, recuperació del patrimoni natural, recuperació dels espais públics perquè cada vegada siguin molt millors. Més serveis, millors serveis, i sempre pensant en el resident, perquè, insisteixo, el visitant, quan arriba, s’ho troba, i aquesta és la millor experiència que pot tenir.

”Amb la qual cosa, nosaltres hem aconseguit posicionar Salou en un dels municipis amb més benestar d’Espanya, i el segon de tota Catalunya. I ho dic perquè no és fàcil, perquè és un municipi essencialment i exclusivament turístic. Aleshores, aquesta sostenibilitat que per a nosaltres és integral, la més important és la sostenibilitat social. I aconseguim que hi hagi aquest enteniment amb els turistes, perquè Salou és un poble hospitalari i acollidor. I vivim del turisme i continuarem treballant amb el turisme per al progrés de Salou i la millora de la qualitat de vida dels salouencs.

”Vull donar les gràcies a Prensa Ibérica i també a la revista Viajar perquè aquest premi no és per a ell, en aquest sentit, per a l’alcalde o l’Ajuntament, sinó que és per als veïns i veïnes de Salou, és a dir, tots els salouencs. En nom seu, moltíssimes gràcies”.

Dones de Salou: Cori Poy Tarragó

 

La trajectòria vital de Cori Poy Tarragó va ser també protagonista de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida al Casal de les Dones pel cronista local Joan Sardiña.

La Cori va estar durant dècades al capdavant, juntament amb la seva família, de la coneguda Pastisseria Ramon del carrer Barcelona.

Nascuda el febrer de 1933 a Reus, el 1959 es va casar amb Ramon Pascual Alcayne i el matrimoni es va instal·lar en un pis del carrer Barcelona, als números 21-25, un espai que anys abans havia acollit l’escola dels nens de Salou. Allà hi van néixer els seus dos fills, Ramon i Enric.

Poc després, la parella va assumir el traspàs del forn del Jaume Gesalí, també al carrer Barcelona, que va passar a denominar-se Pastisseria Ramon. Durant els primers tres anys van continuar elaborant pa, però progressivament el negoci es va especialitzar en pastisseria.

L’establiment va viure tres etapes familiars: inicialment hi treballaven Ramon Pascual i Cori Poy; posteriorment s’hi va incorporar el fill gran, Ramon, i finalment també el fill petit, Enric.

La Pastisseria Ramon va elaborar tota mena de pastissos, pastes de full i especialitats de pastisseria. Entre els productes més populars hi havia els grans pastissos de 40 per 60 centímetres, que es venien habitualment per porcions, com també les tradicionals mones de Pasqua i coques de Sant Joan.

La família també elaborava una coca especial per endur-se a casa, coneguda com la Coca Ramon. Una vegada, un client en va comprar una i se la va fer embolicar amb molta cura per transportar-la fins a l’Índia, on la va regalar a la Mare Teresa de Calcuta.

Un pastís per al secretari de Franco

Entre les històries recuperades pel cronista també hi ha una trucada telefònica que va sorprendre els treballadors de la pastisseria.

Un dia, en despenjar el telèfon, un treballador va sentir que a l’altre costat de la línia deien: “Aquí la casa de su excelencia el Generalísimo. Que se ponga la señora Cori”. Pensant que es tractava d’una broma, el treballador va respondre que anessin “amb les bromes a una altra banda”.

Però la trucada es va repetir, aquesta vegada amb un to més seriós. El motiu era que Fernando Fuertes de Villavicencio, que havia estat secretari de Franco i estiuejava sovint a Salou, volia encarregar un pastís d’aniversari. La petició va acabar mobilitzant la pastisseria per tenir l’encàrrec a punt.

Una clientela molt coneguda

Al llarg dels anys, la Pastisseria Ramon també va tenir entre els seus clients diverses personalitats conegudes del món de la música, l’esport, la política i la cultura.

Per l’establiment hi van passar artistes com Peret, Manolo Escobar, el Màgic Andreu i Julio Iglesias; esportistes i tècnics com Johan Cruyff i Rinus Michels, i figures de la política i el periodisme com Pilar Rahola, Artur Mas, Jordi Pujol, Miquel Roca Junyent, Rodolfo Martín Villa, Ramon Barnils i Núria Cadenes.

La facilitat de Cori Poy per als idiomes va contribuir, a més, a establir una relació especialment estreta amb molts dels clients estrangers que visitaven Salou.

La família també va obrir una pastisseria a Barcelona, que va mantenir l’activitat fins que la malaltia del seu marit va obligar a tancar-la. Quan el Ramon es va jubilar, la Cori va continuar assumint la part comercial del negoci, mentre que el seu fill Enric es va fer càrrec de la producció de pastisseria.

Cori Poy Tarragó va morir el 12 de maig de 2024. 

Daza planta cara a Junts i rebutja entregar l’acta de regidor

Junts per Catalunya ha reclamat a Enric Daza que entregui la seva acta de regidor a l’Ajuntament de Cambrils després del seu trencament amb la formació, però l’excap de llista juntaire rebutja la petició i anuncia que mantindrà el càrrec fins al final del mandat. Daza defensa que l’acta correspon al regidor escollit a les urnes i no al partit polític.

La disputa és el darrer capítol d’una ruptura política que es va iniciar aquest estiu, quan Daza va anunciar que abandonava Junts per convertir-se en el candidat d’Aliança Catalana a les eleccions municipals del 2027. El fins aleshores portaveu de Junts a Cambrils va justificar el canvi després d’una “reflexió profunda” i va situar entre les seves prioritats la seguretat, la neteja, el manteniment dels carrers, el comerç i el model turístic.

El moviment de Daza va provocar una fractura dins del grup municipal. Laura Mellau i Teresa Recasens, les altres dues regidores, van decidir no seguir-lo en el pas cap a Aliança Catalana i mantenir-se vinculades a Junts. 

La situació té, a més, una particularitat derivada de les municipals del 2023: la candidatura es va registrar com a Compromís per Cambrils, tot i que posteriorment el grup municipal va actuar sota la marca Junts per Cambrils. Aquest fet ha estat un dels arguments exposats per l'entorn de Daza per defensar la seva continuïtat com a regidor.

El conflicte actual arriba després d’una etapa especialment convulsa en la política municipal de Cambrils. Daza formava part del govern local amb el PSC, però a principis de 2025 va ser expulsat de l’equip de govern per l’aleshores alcalde, Alfredo Clúa. La crisi posterior va acabar provocant la sortida de Junts del govern i la dimissió de Clúa com a alcalde. Oliver Klein, del Nou Moviment Ciutadà, va assumir posteriorment l’alcaldia.

Daza havia estat regidor d’Urbanisme i Obra Pública i havia participat en el govern municipal després de les eleccions de 2023. 

La petició de Junts perquè Daza renunciï al càrrec parteix del fet que va obtenir l’acta com a cap de llista de la candidatura vinculada a la formació. Daza, però, rebutja aquesta interpretació i sosté que l’acta de regidor és personal i no propietat de Junts ni de cap partit polític. 

UTPS reclama recuperar el Rally Clàssics Costa Daurada

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha reclamat recuperar el Rally Clàssics Costa Daurada, un esdeveniment que durant set edicions va reunir més d’un centenar de vehicles clàssics i que, segons la formació, va arribar a atreure més de 12.000 espectadors a Salou.

La formació recorda que la trobada se celebrava l’últim diumenge de setembre i que havia aconseguit convertir la capital de la Costa Daurada en un punt de referència per als aficionats als vehicles històrics. El projecte va ser impulsat per Josep Maria Piñol, fundador i actual president del club organitzador i avui alcaldable d’UTPS.

Segons la formació, l’esdeveniment es va consolidar amb recursos limitats i va arribar a reunir alguns dels vehicles històrics més destacats de l’Estat. La seva repercussió hauria arribat fins i tot a revistes especialitzades d’Anglaterra.

UTPS destaca que la trobada no es limitava a l’exposició de vehicles. La jornada incorporava un dispositiu de seguretat privada, actuacions de batucades i xarangues i diverses activitats que omplien de moviment els carrers i el passeig de Salou.

La formació considera que l’esdeveniment combinava promoció turística, activitat comercial i espectacle, alhora que projectava una iniciativa nascuda del mateix teixit associatiu de Salou.

Un dels elements distintius era Salonia, una estatueta de plata dissenyada pel joier Joan Blázquez que es va convertir en el símbol de la trobada. UTPS assenyala que la seva imatge va arribar fins i tot a aparèixer en el tap d’una campanya de cava de Nadal.

Després de la setena edició, la Trobada Rally Clàssics Costa Daurada va deixar de celebrar-se. Han passat nou anys i UTPS qüestiona que l’Ajuntament no s’hagi interessat, segons la formació, pels motius de la desaparició de l’esdeveniment ni per les condicions necessàries per recuperar-lo.

“Per què es va deixar de celebrar un esdeveniment que reunia més de 100 participants i atreia més de 12.000 espectadors a Salou?”, es pregunta UTPS.

El partit també contraposa aquesta situació amb el protagonisme que, segons afirma, l’alcalde Pere Granados ha tingut posteriorment en altres esdeveniments de vehicles clàssics organitzats per clubs de fora de Salou però celebrats al municipi.

La formació considera que això obre el debat sobre el suport municipal a les iniciatives sorgides del mateix municipi i del seu teixit associatiu.

Per a UTPS, la desaparició de la trobada és un exemple de la necessitat de donar continuïtat als projectes locals que aconsegueixen atreure visitants. “Salou també ha de ser capaç de crear, impulsar i consolidar els seus propis esdeveniments”, defensa la formació. (Font: UTPS).

No, Lucía, no

 

Llegeixo en algun lloc que la Lucía Etxebarria l’ha tornat a embolicar amb unes declaracions sobre la Maricarmen, l’anciana desnonada perquè no podia passar de pagar 500 euros de lloguer a 1.650 euros mensuals.

I el teu argument no és deixar tirada una dona que surt en llitera, sinó que es podia haver comprat un pis.

I això, Lucía, que em caus bé, és una salvatjada social.

No tots hem pogut o volgut comprar un pis, i això no pot servir per normalitzar que uns sí i uns altres no puguin accedir a un lloguer raonable.

Insinuar que una ha pogut estalviar i comprar és classificar les persones. I em sorprèn, Lucía, venint de tu, perquè quan es tracta dels teus propis assumptes no permets que els altres facin aquest tipus de judicis.

Tu i els qui et donen la raó esteu especulant sobre la vida i les circumstàncies econòmiques d’una persona maltractada pels fons d’inversió o immobiliaris, o com se’n diguin.

I això ho he viscut recentment amb un amic, a qui els hereus de la seva arrendadora li van dir que el 31 de desembre el volien al carrer.

Això sí que és un bon Nadal.

Amb 85 anys i sol.

Després van arribar a un acord i es va poder quedar. Va ser qüestió de fer números i ser humans.

Però allò, com la meva situació o la de tants altres, no és qüestió d’haver treballat i estalviat.

No.

Perquè aquells mateixos per a qui vam treballar ens van estafar cotitzacions.

A ell li salva la mínima, treballant passats els 70 anys. A mi, ni això.

Jo he heretat. Però si a una no li dona la vida per posar-se a la pell del proïsme, a mi no m’ha donat per viure pendent de derrames, impostos i més romanços fins passats els 60.

Després d’haver viscut de lloguer en més de vint habitatges i d’haver lluitat per tenir una vida millor, amb el meu ofici, ja de per si inestable, et dic que no.

Perdona, és que queden feines estables?

Em sap molt greu la teva falta de coherència, tenint en compte que tu has patit i que, fins avui, m’has semblat interessant.

Si culpabilitzes una anciana pel fet de viure de lloguer, normalitzes la compra de totxo com si fos l’única manera raonable de viure.

A més, Lucía, hi ha qui no tenim hereus. Per què regalar a l’Estat un pis en propietat?

Hi ha països on llogar és assequible. Comprar no és necessari.

Quina llàstima que aquest discurs que ser propietari demostra que has treballat decentment s’ensorri quan el banc es queda l’habitatge perquè hi ha qui ja no el pot pagar.

Segur que també, a això, hi posaràs pegues.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Salou, el municipi amb el preu de l’habitatge més alt de Tarragona

 

Salou encapçala el preu mitjà de l’habitatge per metre quadrat a la demarcació de Tarragona, amb 2.422,11 euros, segons l’anàlisi de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona sobre l’evolució dels preus de compravenda. 

El municipi se situa per davant de Cambrils (2.378,66 euros/m²), Torredembarra (2.157,68), Calafell (1.933,46) i Vila-seca (1.905,99). Les dades confirmen que els municipis del litoral concentren els increments més importants del preu de l’habitatge de la demarcació. 

Pel que fa al valor mitjà de les operacions de compravenda, Salou registra 185.717,95 euros per habitatge. En aquest cas, Cambrils encapçala la classificació amb 218.269,62 euros, seguit de Calafell (196.592,28), Cunit (194.641,45) i Torredembarra (190.614,17). 

La Cambra atribueix aquesta evolució a la capacitat d’atracció residencial de les poblacions costaneres, relacionada amb factors com la connectivitat, la proximitat als principals eixos econòmics i la consolidació d’aquests municipis com a lloc de residència habitual. 

L’entitat alerta, però, que l’augment de la demanda pot incrementar encara més la pressió sobre els preus si l’oferta d’habitatge no creix al mateix ritme, fet que pot dificultar l’accés a l’habitatge dels col·lectius amb menys capacitat adquisitiu. 

En aquest sentit, la Cambra defensa incrementar l’oferta residencial, facilitar la construcció d’habitatge nou i impulsar la rehabilitació del parc existent. (Font: Reus Digital).

La desembocadura del barranc de Barenys se segueix inundant

 

La desembocadura del barranc de Barenys, a tocar de la platja de Ponent de Salou, continua acumulant aigua un mes després del darrer episodi de pluges torrencials, registrat el passat 24 d’agost.

Les imatges actuals mostren una zona amb una important acumulació d’aigua a la part final del barranc, mentre l’entorn de la desembocadura continua presentant un aspecte poc compatible amb la normalització que es va anunciar després del temporal.

L’episodi del 24 d’agost va posar a prova la nova canalització de Barenys, que encara es trobava en obres. Segons les dades facilitades per la direcció dels treballs, el sistema va arribar a absorbir un cabal màxim d’uns 100 metres cúbics per segon i va funcionar aproximadament al 33-35% de la seva capacitat. L’Ajuntament va destacar que l’actuació havia evitat inundacions al barri de la Salut. 

La mateixa tempesta, però, també va provocar desperfectes en la infraestructura. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va informar que part de l’encofrat de la futura zona de captació d’aigües baixes havia quedat afectat i que calia retirar restes arrossegades per l’aigua. A principis de setembre, l’ACA mantenia la previsió d’acabar les obres durant aquest mes, amb un retard estimat d’una setmana respecte del calendari inicial.

L’alcalde, Pere Granados, va assegurar després del temporal que la canalització havia “funcionat molt bé” tot i trobar-se encara en obres i va arribar a afirmar que, un cop finalitzada l’actuació, estaria “pràcticament” garantit que no hi hauria més inundacions. (Font: Diari de Tarragona).

Ara no és que no n’hi hagi, d’inundacions; és que no se’n van!

PP, el millor aliat de Granados

 

En el darrer ple municipal de Salou, el portaveu del PP, Mario García, només va censurar el govern de Pere Granados en un únic assumpte: la neteja i la gestió dels residus. Cap altra crítica a la resta dels assumptes tractats en la sessió municipal, una tònica que ja està arrossegant des de fa mesos. 

Es dona la circumstància que la regidoria responsable de Neteja Viària i Gestió de Residus és Elena Zhukova, d’ERC. Però Zhukova ja no és només una regidora del govern. El juny passat va ser presentada com a candidata de Salou per Viure, una plataforma municipalista nascuda amb vista a les eleccions municipals del maig vinent. Salou per Viure té el suport d’ERC i la CUP. Una iniciativa que ha desagradat Granados, ja que Zhukova es postula com a alternativa política a l’alcalde.

I de sobte apareix Mario García per fer-li la feina bruta a Granados: intenta desgastar-la davant l’electorat mentre Granados s’ho mira tot, amb complaença, des de la distància.

Val a dir que el PP continua formant part de l’oposició municipal, però no ho sembla, ja que sovint qüestiona més els partits de l’oposició que el govern municipal. I a menys d’un any de les municipals els seus gestos comencen a tenir una clara lectura electoral.

En resum, el que resulta políticament significatiu no és només què critica el PP, sinó també a qui dirigeix les seves crítiques. I, a menys d’un any de les eleccions municipals, aquests moviments difícilment poden deslligar-se del nou escenari electoral.

Top manta: Salou recula i ara demana reunir-se amb Cambrils

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, s’ha posat en contacte amb el seu homòleg de Cambrils, Oliver Klein, per abordar conjuntament la problemàtica del top manta, després de mesos de retrets entre els dos municipis. La reunió, que serà convocada per la Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona, se celebrarà previsiblement “la setmana vinent o l’altra”, segons ha explicat Klein.

El canvi d’actitud arriba després que Granados hagués centrat les seves intervencions públiques per la presència del top manta a la zona del Cap de Sant Pere de Cambrils (just a tocar del terme de Salou), i hagués reclamat actuacions al municipi veí. Granados fins i tot va acusar Cambrils de permetre o tolerar aquesta activitat.

El debat, però, també té una altra dimensió territorial. El mateix alcalde de Cambrils ha assenyalat que els venedors que es desplacen al Cap de Sant Pere provenen de Salou i que en aquest municipi hi ha part de la infraestructura vinculada a l’activitat il·legal. Per això, Klein defensa que la resposta no pot limitar-se al punt de venda i ha de ser conjunta.

Klein demanava la col·laboració de l’Ajuntament de Salou, però davant la negativa d’aquest va demanar la intervenció de la Delegació del Govern.

Ara, finalment, Salou i Cambrils seuran a la mateixa taula, amb la Generalitat com a responsable de la convocatòria. Klein ha assegurat que està “molt expectant” davant una reunió que considera important per intentar reduir el fenomen i ha insistit que la solució ha de ser estructural i implicar les diferents administracions. (Font: Ràdio Cambrils).

La glorificació del cartró pedra

 

A jutjar per la cridòria i el poder de convocatòria, sembla que s’ho estan passant bé.

I no hi tinc res en contra.

Ara, també et dic: soc incapaç de trobar-li la diversió a “la baixada” o processó de figures. Gegants, capgrossos, àligues, figures religioses i fins i tot una ampolla de licor.

És tradició? Això diuen.

Mai, ni de petita, m’he acostat a retre pleitesia al cartró pedra.

Són ganes o excuses per passar-s’ho bé. Ho entenc des de la distància, però hi haurà qui ho penalitzi.

L’atavisme roman, com roman el ritual. I aleshores em pregunto si la raresa no serà, precisament, allò col·lectiu.

El cas és que em resulta totalment aliè, com ho seria un ritu zulú o japonès, però això és al meu territori i ho cataloguen com a cultura i festes.

I, sent una persona empàtica i social, també soc selectiva: hi ha un pont que no travesso.

Afortunadament, la festa no notarà la meva absència. I dono gràcies que l’assistència no sigui obligatòria.

El símbol es fa ídol, i aquí ja crec que em vaig aturar quan em van explicar allò del vedell d’or.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.