El
govern municipal de Salou, encapçalat per Pere Granados, ha defensat
la continuïtat del Comitè d’Ètica de l’Ajuntament i ha
rebutjat acceptar la renúncia en bloc dels seus cinc membres
independents. Ho va fer en el darrer ple municipal. En el debat del
punt relatiu a la no acceptació de les dimissions, el regidor de
Serveis Interns, Yeray Moreno, va reivindicar la professionalitat
dels integrants de l’organisme i va considerar que les crítiques
rebudes representen un qüestionament polític d’una eina de
transparència i bon govern.
Els
membres del Comitè d'Ètica van presentar la seva dimissió en bloc
el mes passat després de ser qüestionats pels sindicats de
treballadors i el grup municipal de Vox. Davant d’aquesta situació,
l’equip de govern ha optat per no acceptar les renúncies i
defensar la continuïtat de l’organisme.
Durant
la seva intervenció, Moreno va exposar cinc arguments per justificar
la decisió del govern municipal.
En
primer lloc, el regidor va recordar que el Comitè d’Ètica no és
una iniciativa improvisada de l’actual govern, sinó que va ser
aprovat pel ple municipal l’any 2022, dins del sistema d’integritat
institucional de l’Ajuntament. Segons va explicar, el seu
funcionament segueix el model de la Fundació Transparència i Bon
Govern Local.
Moreno
va defensar que es tracta d’una eina de governança alineada amb
les bones pràctiques municipals i va rebutjar que se’n qüestioni
el caràcter institucional.
El
segon argument esgrimit per Moreno va ser l’activitat desenvolupada
pel comitè. Segons les dades exposades pel regidor, l’organisme ha
celebrat més de vint sessions, ha dut a terme tres autoavaluacions,
ha impulsat el protocol de banderes vermelles i ha participat en la
gestió del canal de denúncies.
Amb
aquestes dades, Moreno va voler rebatre les crítiques que qüestionen
la utilitat o l’activitat efectiva de l’organisme.
El
regidor també va insistir en la necessitat de respectar l’autonomia
dels integrants del comitè i va advertir que atribuir políticament
les seves dimissions és incompatible amb la independència que ha de
caracteritzar un òrgan d’aquestes característiques.
En
aquest sentit, va defensar que el debat no s’hauria de convertir en
una confrontació partidista, sinó que hauria de centrar-se en el
paper de l’organisme dins del sistema de control institucional de
l’Ajuntament.
Un
altre dels punts abordats per Moreno va ser la remuneració dels
membres del comitè, un dels aspectes qüestionats en les crítiques
rebudes. El regidor va negar que es tracti de sobresous i va afirmar
que són indemnitzacions per assistència, regulades i vinculades a
les responsabilitats desenvolupades.
Segons
la seva argumentació, equiparar aquestes compensacions amb sobresous
discrecionals contribueix a generar una interpretació que no
s’ajusta al funcionament administratiu que defensa el govern
municipal.
Finalment,
Moreno va reivindicar el reconeixement extern rebut per Salou en
l’àmbit de la transparència i la integritat institucional. Va
recordar que el setembre de 2024 el municipi va ser seleccionat,
juntament amb Palafrugell, Castelldefels i Mataró, en una
convocatòria de la Fundació Transparència i Bon Govern de
l’Associació Catalana de Municipis per participar en un projecte
de plans d’integritat a l’Administració local.
També
va esmentar la participació de Salou en el projecte europeu LOCRIS,
orientat a desenvolupar indicadors locals de risc de corrupció i
integritat, en el qual intervenen organismes antifrau i institucions
internacionals.
El
regidor va tancar la intervenció defensant que la qüestió no és
si un grup polític està d’acord o no amb el comitè, sinó si
Salou vol continuar avançant en transparència, integritat i bon
govern.
“Defensem
els professionals que hi han treballat, defensem les eines de control
institucional i defensem que Salou continuï sent un referent en
aquesta matèria”, va afirmar Moreno.