La
figura de la mestra Lluïsa Calvo va ser una altra de les
protagonistes de la xerrada Dones
de Salou: arrels i memòria,
celebrada recentment al Casal de la Dona de Salou. La trobada va
servir per recuperar records de l’antiga escola del municipi i del
paper que va tenir aquesta docent en la formació de diverses
generacions de nenes salouenques durant els anys de la postguerra.
Durant
l’acte es va exhibir una fotografia històrica presa probablement a
l’ermita de la Pineda, en el que sembla una excursió escolar
organitzada perquè les alumnes poguessin gaudir d’un dia
d’esbarjo. A la imatge hi apareixen la mestra Lluïsa Calvo i
diverses alumnes de l’època, entre elles Maria Carmen Rovira,
María Luisa Hervás (neboda de la mestra), Ramona Rofes Ódena,
Rosita Ginovart Bertran, Emilia Guasch Ubia, Maria Cinta Llambrich
Martí i Maribel Gombau Vila, a més d’altres nenes que no han
pogut ser identificades.
L’escola
estava ubicada a l’edifici on actualment hi ha la botiga de roba
Fernan’s, al carrer Barcelona cantonada amb el carrer Carril. Les
nenes ocupaven el primer pis, mentre que els nens feien classe al
segon.
La
classe dels nens estava a càrrec del mestre Joan Vidiella, que
sovint comptava amb l’ajuda de la seva dona, la senyora Elvira. Els
testimonis recollits durant la sessió recorden també alguns
aspectes propis de l’època franquista, com l’obligació de
cantar cada matí el Cara
al sol
amb
el braç aixecat a l’estil feixista.
La
separació entre nens i nenes era estricta. Fins i tot les sortides
al pati i l’horari de finalització de les classes es feien en
moments diferents perquè no coincidissin a l’escala.
Per
motius de reforma de l’edifici, durant un breu període de temps
l’escola es va traslladar als baixos d’El Casino, situat al moll.
Posteriorment, es va construir una nova escola al carrer València,
que continuava mantenint dues aules diferenciades per sexes.
Entre
les anècdotes recordades durant la trobada destaca el berenar que es
repartia cada tarda a l’alumnat: un got de llet en pols barrejada
amb aigua calenta i un tros de formatge, aliments que, segons
explicaven als infants, provenien de l’ajuda enviada pels Estats
Units.
La
sessió també va recordar els diferents mestres que van passar per
l’escola. Joan Vidiella va continuar durant un temps fins que va
ser substituït per Pere Fortuny. Més endavant arribaria Bartolomé
García Caparrós, ajudat per la seva filla Anna Maria García, que
s’encarregava dels alumnes més petits, mentre que Lluïsa Calvo
continuava exercint com a mestra de les nenes.
(La
foto de l’edifici de l’escola data de 1955. La cúpula original avui ha desaparegut).