Salou, la segona ciutat catalana amb menys pensionistes

 

Salou és la segona ciutat de Catalunya amb menys pensionistes per habitant. Segons les últimes dades publicades per l’Idescat, només un 13,8% de la seva població percep una pensió contributiva.

En contrast, el municipi català amb un percentatge més alt de pensionistes és Esplugues de Llobregat, que lidera la llista amb un 23%. (Font: Diari de Catalunya).

Normal que aquí els avis no es vulguin jubilar: quan arriben a l’alcaldia, no hi ha manera que la vulguin deixar. I no només això: pel que es veu a les fotografies institucionals, hi ha càrrecs que semblen no tenir data de caducitat!

Necrològica: Mercedes del Rosario Campos Cáceres

 

Ens ha deixat Mercedes del Rosario Campos Cáceres, de 78 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dilluns 6 de juliol, a les deu del matí a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

​El Tour de França i les prioritats d’un govern

 

La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han decidit convertir Catalunya en l’aparador del Tour de França.

Per fer-ho, s’hi ha destinat una inversió pública milionària que inclou un cànon de 9,68 milions d’euros, a més del desplegament de seguretat, mobilitat, neteja, logística i recursos extraordinaris que exigeix un esdeveniment d’aquesta magnitud.

Quants diners públics ha compromès realment la Generalitat si se suma el conjunt del dispositiu?

Quant costaran les hores extraordinàries, els talls de trànsit, les restriccions per als residents i els comerços, i la reorganització dels serveis públics?

Qui publicarà el cost final, euro per euro, quan l’espectacle s’hagi acabat?

Perquè els diners públics no desapareixen.

Cada pressupost és una declaració de principis.

Cada euro revela una prioritat.

I la qüestió de fons és molt senzilla.

Per què posen tots els ous al cistell del visitant i no al de les persones que sostenen aquest territori amb els seus impostos, siguin residents habituals o contribuents amb una segona residència?

Per què és tan fàcil mobilitzar milions per a un gran esdeveniment esportiu i tan difícil destinar-los a polítiques socials i culturals que beneficiïn la ciutadania durant tot l’any?

De debò era impossible dedicar només un 3% d’aquesta inversió a programes socials i culturals oberts a tota la ciutadania?

Mentre les càmeres mostraran monuments, platges i carrers plens, continuaran fora de l’enquadrament les persones que dormen al carrer, les que esperen un habitatge i les que viuen en la precarietat.

Les administracions asseguren que el dispositiu garantirà la mobilitat. Tant de bo sigui així. Però també tenen l’obligació d’explicar com garantiran que qualsevol ciutadà pugui arribar a l’Hospital Joan XXIII, tornar a casa seva o desplaçar-se per la ciutat sense quedar atrapat en un laberint de talls, desviaments i indefensió.

Nosaltres paguem els nostres abonaments i bitllets d’autobús durant tot l’any.

Vostès, en canvi, obren gratuïtament el transport públic per facilitar l’arribada dels aficionats al Tour.

Magnífica metàfora de les prioritats.

El model sembla clar: atreure, promocionar, facilitar i subvencionar el visitant.

Mentrestant, el ciutadà paga, espera, suporta les molèsties i adapta la seva vida.

No comparteixo aquest entusiasme col·lectiu de sortir a agitar banderetes al pas del pilot. Jo he esperat pacientment per poder saludar la llegendària Alicia Alonso al seu camerino del Liceu, després d’haver pagat la meva entrada, i ho vaig fer amb tot el respecte, sense selfies ni espectacle. Faria exactament el mateix per tenir l’oportunitat de saludar Mikhail Baryshnikov. Però mai no he esperat que les administracions mobilitzessin milions d’euros, alteressin la vida d’una ciutat o convertissin aquell moment en una qüestió d’Estat perquè jo pogués veure’ls.

No perquè l’esport tingui més valor que la cultura.

Sinó perquè vostès han decidit que unes manifestacions humanes mereixen convertir-se en esdeveniments d’Estat mentre d’altres sobreviuen amb pressupostos residuals.

Vostès han decidit què mereix milions d’euros.

Vostès han decidit què mereix portades.

Vostès han decidit què mereix campanyes institucionals.

Vostès han decidit què pot esperar.

Mentre les càmeres sobrevolen una Catalunya impecable, evitaran mostrar les persones que dormen sobre un cartró.

No apareixerà la pobresa.

No perquè no existeixi.

Sinó perquè trenca el relat.

Allò de Napoleó ja va passar.

Les invasions, no.

Avui ja no arriben amb exèrcits. Arriben convertides en grans esdeveniments, campanyes de promoció i decisions polítiques que transformen les nostres ciutats durant uns dies mentre es demana a la ciutadania que n’assumeixi el cost, les molèsties i unes prioritats que ningú no li ha preguntat si comparteix.

Qüestiono que es governi abans per al visitant que per a qui viu aquí, treballa aquí, paga aquí i sosté aquest territori.

Els grans esdeveniments passen.

Els aplaudiments s’apaguen.

Els pressupostos romanen.

I els pressupostos són la veritable ideologia d’un govern.

El Tour marxarà.

Les persones que dormen al carrer continuaran aquí.

Les persones que esperen un habitatge continuaran esperant.

Les persones que sostenen aquest territori continuaran finançant prioritats que, massa sovint, no són les seves.

I la pregunta continuarà sent la mateixa:

Per a qui governen realment?

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Salou hissa les seves banderes

 

L’Ajuntament de Salou va hissar dijous les banderes que acrediten la suposada excel·lència de les seves platges. Dic suposada perquè entre aquestes banderes no hi figura la Bandera Blava, la més prestigiosa i coneguda internacionalment.

L’equip de govern va decidir renunciar a aquesta distinció el maig del 2024 després que l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), entitat encarregada d’atorgar els guardons a Espanya, avalués negativament certs criteris de serveis i qualitat mediambiental a les platges de Llevant i dels Capellans.

Enrabiada de l’alcalde

Aquella pèrdua de categoria va enfurismar l’alcalde, Pere Granados, i a partir de llavors el municipi no va optar a cap altra convocatòria de Bandera Blava per centrar-se en altres certificacions, com les ISO i la Q de Qualitat Turística que es consideren un complement de la primera. 

En resum, les platges de Salou tindrien més èxit si, en lloc de les banderes que actualment onegen, hi haguessin penjat les de Popeye, Pere Picapedra, Micky Mouse o Goofy, que, almenys, haurien fet les delícies dels més petits.

Dos veïns escalen l’Empire State i demanen la dimissió de Granados

 

Una parella de veïns va escalar sense arnès fins a l’antena de l’Empire State Building de Nova York, a 443 metres d’altura, per desplegar una enorme pancarta amb un missatge dirigit exclusivament a l’alcalde de Salou, Pere Granados.

La imatge, que es va fer viral en qüestió de minuts, mostrava els dos intrèpids protagonistes a la part més alta del gratacel mentre onejava una gran lona negra amb un missatge ben explícit: “Granados, plega ja!”.

Cal recordar que Pere Granados és regidor des del 1995, alcalde des del 2009 i ha anunciat que l’any vinent es tornarà a presentar per continuar en el càrrec.

L’acció va provocar un enorme desplegament policial a Manhattan i va captar l’atenció de televisions i mitjans de comunicació d’arreu del món. Periodistes nord-americans intentaven entendre per què una protesta organitzada al sostre d’un dels edificis més emblemàtics del planeta tenia com a destinatari l’alcalde d’un municipi de la Costa Daurada.

Segons testimonis presencials, diversos turistes catalans van haver d’explicar als curiosos qui era Pere Granados i per què el seu nom apareixia penjat a gairebé mig quilòmetre d’altura sobre els carrers de Nova York. “No us sorprengueu: no para de viatjar i te’l trobes arreu”, comentaven.

Mentrestant, a Salou, alguns veïns no donaven crèdit en veure les imatges. “Ja sabíem que l’alcalde és capaç de fer qualsevol cosa perquè es parli d’ell. No m’estranyaria que hagués demanat ser també president adjunt dels Estats Units”. (Font: Tururut Viola News).

Mario parla d’arrelament

 

En el ple municipal de dimecres passat, Vox va presentar una moció en què demanava limitar i condicionar la concessió i l’accés als ajuts econòmics de caràcter social en funció del que la formació denomina “prioritat nacional”; és a dir, donant prioritat als ciutadans espanyols.

La moció, que no va prosperar, va comptar amb el suport del PP. Durant la seva intervenció, el portaveu popular, Mario García, va assenyalar: “Mirin, som conscients que els recursos públics no són il·limitats i, per tant, les administracions tenim l’obligació de gestionar-los amb criteris de justícia, d’equilibri i de sostenibilitat. En aquest sentit, és raonable que l’arrelament, la vinculació amb el municipi i la contribució al sistema tinguin un pes a l’hora d’accedir a determinats ajuts públics”. (Font: PP).

García va defensar l’arrelament com un dels valors que cal tenir en compte a l’hora de concedir els ajuts. Això sí, malgrat haver viscut tota la seva vida a Catalunya, tota la seva intervenció la va fer en castellà.

Vox porta a la Fiscalia el top manta a Salou i Cambrils

 

Vox ha presentat una denúncia davant la Fiscalia contra els ajuntaments de Salou i Cambrils, als quals acusa d’inacció davant el fenomen del top manta. La formació considera que tots dos consistoris actuen com a “baules indispensables” i que no intervenen amb la diligència deguda davant d’una activitat delictiva organitzada.

Segons un comunicat del partit ultra, Salou funciona com el “centre operatiu i magatzem” de la xarxa, mentre que Cambrils constitueix el principal punt de venda final a la Costa Daurada. La portaveu de Vox a Cambrils, Isabel Segarra, critica que desenes de manters es desplacin cada dia des de Salou carregats de mercaderia falsificada sense que la Policia Local de Salou exerceixi cap control.

Vox lamenta que tots dos ajuntaments prefereixin “traslladar-se mútuament les responsabilitats” en lloc de coordinar una resposta policial conjunta.

Per la seva banda, la portaveu de Vox a Salou, Ana Belén Rodríguez, acusa directament l’alcalde, Pere Granados, de mantenir una actitud de “passivitat i permissivitat” durant anys davant d’aquest problema, arribant, segons afirma, a negar-ne la gravetat.

Vox sosté que la consolidació del top manta en aquesta zona provoca un perjudici econòmic per al comerç local, deteriora la imatge turística de la Costa Daurada i incrementa la inseguretat, alhora que adverteix d’un augment de la violència per part d'algunes xarxes organitzades contra els cossos de seguretat. (Font: Vox).

UTPS alerta del deteriorament del Mercat Municipal

 

Units Tot per Salou (UTPS) ha denunciat l’estat de degradació del Mercat Municipal de Salou i ha acusat el govern de Pere Granados de mantenir l’equipament en una situació d’abandonament. La formació considera que un espai que hauria de ser un dels principals punts de trobada de la ciutadania i un referent comercial del municipi presenta una imatge “impròpia d’una ciutat com Salou”.

Segons UTPS, el mercat travessa una situació preocupant, marcada pel tancament de la majoria de les parades, una activitat comercial molt reduïda i l’acumulació de problemes de manteniment que, asseguren, s’arrosseguen des de fa anys.

Entre les deficiències, la formació destaca especialment el mal funcionament del sistema de climatització. Segons denuncia, l’aire condicionat fa anys que no funciona correctament, una situació que afecta tant els paradistes com els usuaris del mercat, especialment durant els mesos de més calor.

La formació lamenta que, mentre el govern municipal anuncia nous projectes i inversions en altres àmbits, el Mercat Municipal continuï sense disposar d’un pla de revitalització que permeti recuperar la seva activitat comercial.

UTPS considera que aquesta manca d’actuació municipal ha provocat una pèrdua progressiva de comerços, d’activitat i de vida en un equipament que, a parer seu, hauria de ser “un orgull per a tots els salouencs”.

Per revertir aquesta situació, UTPS defensa una transformació integral del Mercat Municipal basada en el diàleg amb els comerciants, la modernització de les instal·lacions, la incorporació de noves activitats i la promoció del comerç de proximitat.

L’objectiu, segons UTPS, és convertir novament el mercat en un espai viu, atractiu i dinàmic tant per als veïns com per als visitants.

“Salou necessita espais que uneixin les persones, impulsin el comerç local i reforcin la identitat del municipi. El Mercat Municipal pot i ha de ser un d’ells”, defensa Josep Maria Fernández Piñol, president d’UTPS. (Font: UTPS).

P. S.: ahir, poc després de la publicació del vídeo d’UTPS en què es denunciava que el sistema d’aire condicionat del Mercat Municipal feia prop de quinze anys que no funcionava correctament, un equip de tècnics de manteniment es va desplaçar a les instal·lacions per inspeccionar els aparells. Segons aquesta font, un dels dos equips estaria definitivament avariat, mentre que en l’altre s’intentaria fer una reparació provisional per recuperar-ne el funcionament. Els comerciants asseguren que la visita dels tècnics els va sorprendre per la rapidesa amb què es va produir després de la difusió de la denúncia.

Granados expulsa un home per interrompre el ple

 

El ple de dimecres passat de l’Ajuntament de Salou va estar marcat per un moment de tensió pocs minuts després de començar. L’incident es va produir quan un assistent va interrompre la sessió. L’alcalde, Pere Granados, li va impedir immediatament intervenir i, durant l’intercanvi de paraules, va afirmar: “Com es nota que és de Vox”, en referència a l’home. Tot seguit, aquest va ser expulsat de la sala de plens per dos agents de la Policia Local.

La portaveu de Vox, Ana Belén Rodríguez, va reaccionar demanant a l’alcalde que retirés aquestes paraules, argumentant que ningú havia acreditat que aquella persona fos simpatitzant de la seva formació. Granados, però, es va negar a rectificar i la petició de la regidora va quedar recollida en acta.

Tot i això, Sumem per Salou-PSC i Sempre Salou (Montagut) van emetre un comunicat relacionant el veí amb Vox, una interpretació que la formació ha rebutjat de manera contundent.

En un comunicat, Rodríguez defensa que Vox és partidària de la llibertat d’expressió, però afirma que no tolera “les faltes de respecte, els atacs personals, les difamacions ni la política del tot s’hi val”.

La portaveu considera “d’una gravetat extrema” que es vinculi una persona aliena al partit amb Vox “pel simple fet d’haver-la saludat”. En aquest sentit, recorda que els càrrecs públics saluden i parlen habitualment amb nombrosos veïns, independentment de la seva ideologia política.

“De petita em van ensenyar que la salutació no es nega a ningú. És un principi bàsic d’educació”, assenyala Rodríguez, que afegeix que també saluda regidors i simpatitzants d’altres formacions sense que això impliqui cap vinculació política.

Segons la portaveu, els representants públics tenen l'obligació d'escoltar les inquietuds dels ciutadans “vinguin d’on vinguin i votin qui votin”.

Vox retreu la doble vara de mesurar

En el comunicat, Rodríguez condemna “qualsevol atac” contra qualsevol dels vint-i-un regidors de l’Ajuntament de Salou, però retreu a la resta de forces polítiques que no hagin actuat de la mateixa manera quan, segons afirma, els afectats han estat càrrecs de Vox.

En aquest sentit, enumera diferents episodis que assegura que no van rebre cap condemna institucional, entre els quals l’agressió que, segons el partit, van patir membres de Vox l’any 2022 per part de venedors del top manta, una altra agressió atribuïda a manters a la plaça Venus l’any passat, l’agressió al periodista ultra Cake Minuesa i a càrrecs de Vox, les amenaces de mort contra el regidor Paul Daniel Axinte i els “atacs sexistes” rebuts per Rodríguez per part de Granados.

“Nosaltres sí que condemnem qualsevol agressió. Això és el que ens diferencia”, va concloure la portaveu.

Dones de Salou: Francisca Orts Minguet (la ‘Pepa Cassoles’)

 

La Francisca Orts Minguet va néixer a Salou el 15 d’agost de 1900, filla de Joaquim Orts Bosch i d’Agustina Minguet Huguet. Tots dos provenien de Vinaròs i van tenir onze fills, dels quals només en van viure nou. La pesca de la tonyina els va portar a Salou per treballar a l’almadrava de la platja Llarga.

La Pepa Cassoles, com se la coneixia, va ser una altra de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de Dones.

A la foto de dalt, d’autor desconegut, es pot veure Francisca Orts, el seu marit, Joaquim Sardiña, i el seu gendre, Salvador Duran Martínez, al Colmado Sardiña (popularment conegut com el de la Pepa Cassoles). La foto és de 1954 i està feta al carrer Barcelona, número 8.

La Francisca, de joveneta, anava de vegades amb el seu pare, Joaquim Orts (conegut com el Tio Ximo), a pescar. Ella devia tenir setze anys. L’any 1916, en plena Primera Guerra Mundial, quan estaven una mica allunyats de la costa, de sobte els va aparèixer un submarí alemany molt a prop seu, amb l’ensurt corresponent. “La meva àvia m’ho va explicar i em va dir: «Fill meu, quin espant vam tenir!»”, recorda Joan Sardiña.

El renom ‘cassoles’

El renom cassoles ve de quan es va celebrar una cucanya en què va participar el seu pare, Joaquim. Era una prova que consistia a empastifar amb greix de porc un pal col·locat paral·lelament al mar, a la punta del moll de Salou. S’havia d’arribar al seu extrem i agafar un tros de palmera. El premi era un ànec o una gallina. Ell va aconseguir el seu propòsit i els presents van començar a dir: “Sembla que no tingui cassoletes als genolls”, en referència a les ròtules, ja que va tenir molta traça per arribar fins a la punta del pal, on li van lliurar l’au com a premi.

La Francisca es va casar quan encara no tenia disset anys amb un carrabiner, Juan Guijarro Martín, natural d’Urueñas (Segòvia), destinat a la caserna del Racó de Salou. Al cap de poc temps de casats, el van enviar a Galícia, on van tenir una filla, Carme Guijarro Orts. La grip espanyola de 1918 va matar en Juan, i la Francisca, vídua i amb la Carme als braços, va tornar a Salou, on va conèixer Joaquim Sardiña, també vidu i amb una filla, Antonieta Sardiña Gombau. Es van casar i, del nou matrimoni, van néixer Joaquim i Francisco.

Fàbrica de gel i bodega

L’any 1920, la Francisca va entrar com a dependenta al colmado de la senyora Isabel de Diego Urgellés, de Reus, ubicat al carrer Barcelona, número 8. Al gener de 1933, es va fer càrrec del negoci juntament amb el seu marit, Joaquim Sardiña. Va arribar la Guerra Civil amb tota la seva problemàtica, però el negoci va tirar endavant. Uns anys després, s’hi van incorporar els fills amb les seves dones, Mercè Alcoberro i Maria Cinta Llambrich. D’aquell petit negoci familiar en sortirien dues noves activitats: una fàbrica de gel i una bodega.

La Francisca ens va deixar el 26 de gener de 1982, després d’una vida plena de sacrificis i dedicació al negoci i a la família, a més d’ajudar algunes famílies en aquells difícils anys de postguerra i de mancances alimentàries.

UTPS proposa impulsar una ciutat esportiva

 

Units Tot per Salou (UTPS) ha reclamat la construcció d’una ciutat esportiva de referència que permeti cobrir les necessitats dels esportistes, els clubs i els veïns del municipi. La formació considera que Salou arrossega un dèficit d’infraestructures esportives i alerta que continua sense disposar d’una pista d’atletisme ni d’un complex esportiu integral.

UTPS assenyala que, mentre municipis veïns com Vila-seca continuen invertint en la millora dels seus equipaments esportius, Salou encara no compta amb unes instal·lacions que estiguin “a l’altura del potencial de la ciutat i dels seus esportistes”.

Per aquest motiu, UTPS defensa la necessitat d’impulsar un estudi de viabilitat per analitzar la construcció d’una ciutat esportiva moderna, funcional i preparada per donar resposta a les necessitats presents i futures del municipi.

Segons la formació, aquest equipament hauria de permetre dotar Salou d’una pista d’atletisme, millorar les instal·lacions disponibles per als clubs i esportistes locals, fomentar la pràctica esportiva i els hàbits saludables i convertir el municipi en un pol d’atracció de competicions i concentracions esportives durant tot l’any.

UTPS considera que una infraestructura d’aquestes característiques també contribuiria a la desestacionalització del turisme, afavorint l’arribada de visitants vinculats a l’esport i generant més activitat econòmica al municipi més enllà de la temporada estival.

“No és només una inversió en esport. És una aposta per atraure competicions, concentracions i turisme esportiu durant tot l’any, generant més activitat econòmica i contribuint a la desestacionalització”, defensa Josep Maria Fernández Piñol, president d’UTPS.

Piñol afegeix que “Salou no es pot quedar enrere” i considera que ha arribat el moment de “pensar en gran” i dotar el municipi de les infraestructures esportives que, a parer seu, mereixen tant els esportistes com la ciutadania resident durant tot l’any. (Font: UTPS).

On són els trens xàrter, Pere?

 

Fa poc més de dos anys, l’alcalde de Salou, Pere Granados, dibuixava un futur ferroviari prometedor per al municipi. Amb les obres de la nova estació de Salou-PortAventura en una fase avançada, l’alcalde assegurava que la infraestructura havia estat concebuda amb “visió de futur”, preparada fins i tot per a l’arribada de l’alta velocitat i per convertir-se en un node estratègic del turisme ferroviari.

En aquell moment, Granados afirmava que el tren es convertiria en “el principal mitjà de transport, i el més sostenible”, per als visitants de la Costa Daurada. Fins i tot pronosticava que els “trens xàrter” tindrien un paper protagonista en el futur, facilitant l’arribada directa de turistes fins a Salou.

Granados també insistia que era “crucial” preparar el municipi per rebre aquest increment de passatgers, aprofitant l’atractiu de Salou, PortAventura i el futur Hard Rock. El desenvolupament del corredor mediterrani i la connexió de la nova estació amb la xarxa ferroviària es presentaven com la garantia que Salou quedaria ben connectada tant cap al nord com cap al sud.

La realitat, però, ha anat en sentit contrari

Dos anys després d’aquells anuncis, la situació és molt diferent. Lluny de guanyar noves connexions ferroviàries, Salou perdrà la línia directa amb Barcelona, tal com preveu el nou Pla de Serveis Ferroviaris, presentat pel Departament de Territori. Una circumstància que contrasta amb les expectatives que havia generat el govern municipal.

La desaparició d’aquest servei directe obligarà ara als usuaris a fer transbordaments o a buscar alternatives per desplaçar-se fins a la capital catalana, un fet que afecta tant els residents com els visitants que arriben al municipi en transport públic.

Aquest escenari també qüestiona el relat oficial que presentava la nova estació com una infraestructura destinada a potenciar l’arribada de turistes per ferrocarril i a reforçar la mobilitat sostenible.

De les promeses als fets

Quan es va presentar el projecte, el govern local defensava que Salou havia d’estar preparada per absorbir un important volum de viatgers gràcies als futurs trens xàrter i a les noves connexions ferroviàries. Aquell horitzó, però, que ja provocava somriures i befes, queda clar que no es materialitzarà.

Mentrestant, la pèrdua de la connexió directa amb Barcelona representa un pas enrere en la connectivitat ferroviària del municipi i alimenta les crítiques dels qui consideren que les expectatives creades al voltant de la nova estació no s’han traduït ni es traduiran en una millora real dels minsos serveis ferroviaris.

Res, que al final la Generalitat ha acabat donant la raó a aquells que han de recórrer al cotxe per tal de desplaçar-se a l’estació de Vila-seca a agafar el tren.

Cambrils rebutja les “ocurrències” de Granados sobre el top manta

 

La portaveu adjunta del Nou Moviment Ciutadà (NMC) a l’Ajuntament de Cambrils, Natalia Pleguezuelos, ha defensat la feina que està fent el consistori per combatre la venda ambulant il·legal i ha respost a les reiterades declaracions de l’alcalde de Salou, Pere Granados, que acusa Cambrils de “tolerar” el fenomen del top manta.

Pleguezuelos ha assegurat que l’Ajuntament de Cambrils està fent “tot el possible” per abordar aquesta problemàtica i ha remarcat que el consistori treballa de manera coordinada amb tots els cossos policials per intentar erradicar-la.

En referència a les manifestacions de Granados, la portaveu del NMC les ha qualificat d’“ocurrències que no ens interessen gens ni mica” i ha lamentat el que considera una manca de respecte institucional cap a Cambrils.

Malgrat aquestes crítiques, Pleguezuelos ha apostat per la col·laboració entre els dos municipis. En aquest sentit, ha allargat la mà a l’Ajuntament de Salou i ha convidat el consistori veí a treballar conjuntament amb Cambrils per combatre la venda ambulant il·legal.

La portaveu del NMC considera que la coordinació entre administracions i cossos de seguretat és la millor via per afrontar un problema que afecta els dos municipis i que requereix una resposta compartida. (Font: Ràdio Cambrils).

De veritat feia falta tanta foto teva, Pere?

 

L’Ajuntament de Salou va guardar aquest dimecres un minut de silenci en solidaritat amb les víctimes del terratrèmol que ha afectat Veneçuela, sumant-se així a altres consistoris que també van convocar actes institucionals de condol i suport.

A diferència d’altres consistoris, que també es van sumar a aquesta mostra de dol, a Salou la notícia es va acompanyar de nombroses fotografies que atorguen un protagonisme gairebé exclusiu a l’alcalde, Pere Granados, convertint un gest de solidaritat institucional en un nou espai de promoció de la seva imatge, tal com podeu veure aquí.

En situacions de dol i de solidaritat amb les víctimes d’una tragèdia, els representants institucionals haurien d’adoptar un paper més discret i deixar que el protagonisme recaigui en el missatge de suport i record a les persones afectades.

Les imatges difoses desvirtuen el sentit d’un acte que pretenia expressar el condol del conjunt de la corporació i de la ciutadania. El correcte hauria estat mantenir-se en un segon pla i evitar qualsevol percepció de protagonisme personal.

El minut de silenci es va celebrar davant la Casa Consistorial amb la participació de representants municipals i de ciutadans veneçolans residents a Salou.

L’estació de Salou-PortAventura perd el tren directe a Barcelona

 

La nova estació de Salou-PortAventura sortirà encara més perjudicada del futur model ferroviari que prepara la Generalitat. El nou Pla de Serveis Ferroviaris, presentat pel Departament de Territori amb l’objectiu de doblar la demanda actual fins a arribar al milió de viatgers diaris l’any 2040, preveu eliminar el tren directe entre Salou i Barcelona.

Malgrat disposar d’una terminal de passatgers completament nova i d’unes infraestructures recentment renovades per Adif, la desaparició de la línia R17 comportarà que l’estació perdi la connexió directa amb l’estació de França de Barcelona durant la pròxima dècada.

En el seu lloc, Salou-PortAventura quedarà integrada a la línia RT2, que s’allargarà fins a connectar Salou amb l’Arboç i Vilanova i la Geltrú. Això significa que els viatgers que vulguin desplaçar-se a Barcelona hauran de baixar del tren i fer transbordament a Tarragona o a Sant Vicenç de Calders per continuar el trajecte.

Segons el Departament de Territori, aquesta reorganització permetrà alliberar capacitat de circulació a la saturada xarxa ferroviària del litoral. L’espai disponible es destinarà a incrementar les freqüències de les línies regionals amb més demanda, especialment l’R15 (Reus) i l’R16 (Tortosa), amb l’objectiu de millorar la fiabilitat del servei i incentivar l’ús del transport ferroviari en detriment del vehicle privat.

Aquest nou escenari representa un nou revés per a la infraestructura ferroviària de Salou, que, tot i haver estrenat una estació moderna després del desmantellament de l’antiga línia ferroviària que travessava el municipi (propiciada per l’alcalde de Salou, Pere Granados, no ho oblidem), veurà reduïda la seva connectivitat amb la capital catalana. 

Els usuaris deixaran de disposar d’un servei directe i hauran d’assumir un transbordament obligatori per arribar a Barcelona, una circumstància que previsiblement allargarà els temps de viatge i restarà competitivitat al ferrocarril des de Salou. (Font: Diari de Tarragona).

Veïns d’Emprius denuncien una plaga de rates per les obres del tramvia

 

Els residents de la zona d’Emprius, a Salou, han aixecat la veu per denunciar una greu proliferació de rosegadors als seus carrers i habitatges. Els afectats vinculen directament aquesta situació amb els moviments de terres derivats de les obres de la futura xarxa del TramCamp (el tramvia del Camp de Tarragona).

Els veïns asseguren que els animals pugen per les parets i entren als pisos. Les càmeres de seguretat privades han enregistrat el moviment constant de les rates i els residents han hagut d’instal·lar, pel seu compte, trampes, ceps i aparells d’ultrasons. També s’ha alertat de l’aparició de petites serps arran de la neteja de solars.

Els afectats han presentat una queixa oficial a l’Ajuntament exigint solucions. Davant d’això, el consistori va activar de manera urgent el protocol de desratització pública i la companyia Sedesa va aplicar tractaments de xoc a la zona en un termini de 48 hores.

L’Ajuntament ha demanat als responsables de l’obra que reforcin les mesures de prevenció, mentre els serveis municipals mantenen la vigilància, tot i no haver rebut noves incidències. (Font: Diari de Tarragona).