Klein reclama respecte institucional a Granados i menys fotos i titulars

 

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha enviat una carta a l’alcalde de Salou, Pere Granados, en què li reclama respecte institucional i una col·laboració real entre els dos ajuntaments per afrontar el problema del top manta al Cap de Sant Pere.

Segons fonts municipals, Klein contraposa “les solucions” a “les fotografies i els titulars”, en una clara referència a l’estratègia comunicativa que ha mantingut Pere Granados durant les darreres setmanes. “M’interessen, sobretot, les solucions”, expressa l’alcalde cambrilenc en la missiva.

La carta arriba després de diversos episodis de tensió entre els dos consistoris. Granados ha protagonitzat una intensa campanya mediàtica contra l’Ajuntament de Cambrils, arribant fins i tot a anunciar que estudiava portar el consistori veí davant la Fiscalia, alhora que s’atribuïa personalment l’èxit del dispositiu policial desplegat aquesta setmana contra els manters.

Aquell triomfalisme de Granados, però, va quedar desmentit en poques hores. Després de celebrar que les seves gestions havien aconseguit deixar la zona “sense presència de manters”, el mateix Granados va acabar reconeixent l’endemà que la venda ambulant il·legal havia tornat a ocupar els mateixos espais amb total normalitat.

Ara és Oliver Klein qui demana canviar el focus. En la carta, proposa que la taula de coordinació entre els dos municipis es convoqui definitivament sota l’empara de la Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona, en una seu institucional neutral, amb l’objectiu de treballar conjuntament i recuperar la confiança entre administracions.

L’alcalde de Cambrils també rebutja actituds desafiants com la que va fer públic l’Ajuntament de Salou el passat mes de juny, quan va anunciar que estudiaria denunciar davant la Fiscalia la venda ambulant il·legal a Cambrils.

Més coordinació i menys confrontació

L’Ajuntament de Cambrils insisteix que el fenomen del top manta és un problema enquistat des de fa anys i que requereix una resposta sostinguda i coordinada, no només operatius puntuals.

El consistori recorda que aquest estiu s’han tornat a instal·lar barreres New Jersey i grans jardineres per dificultar la instal·lació dels manters, que els restaurants ocupen part del passeig amb les seves terrasses i que la presència policial s’ha intensificat.

Segons dades municipals cambrilenques, el nombre de venedors ambulants s’ha reduït aproximadament a la meitat respecte a principis de 2025 i l’activitat s’ha desplaçat principalment a la franja nocturna. A més, els Mossos d’Esquadra preveuen mantenir aquest estiu un dispositiu similar al de l'any passat, el de més pressió policial dels darrers anys. (Font: Diari de Tarragona).

La carta de Klein evidencia dues maneres diferents d’afrontar el conflicte. Mentre des de Cambrils es reclama discreció, cooperació institucional i treball conjunt, el govern de Salou ha optat fins ara per una estratègia de confrontació pública, amb declaracions, fotografies i anuncis que han tingut un fort impacte mediàtic, però que no han impedit que el top manta continuï present al Cap de Sant Pere.

Només mig dia de glòria, Pere

 

La glòria és efímera. I si no, que li preguntin a Pere Granados. Dimarts a la nit va treure pit assegurant que gràcies a ell i a les seves gestions el top manta s’havia acabat, i l’endemà al migdia la venda il·legal tornava a ocupar els mateixos espais amb total normalitat com si res no hagués passat. L’alcalde de Salou reconeixia, d’aquesta manera, que el seu triomfalisme no havia durat ni 24 hores. 

La cronologia és la següent: dimarts a la nit, l’Ajuntament de Salou difonia un missatge contundent. Assegurava que, “gràcies al treball i a les gestions realitzades durant aquests dies per l'alcalde de Salou”, “per primera vegada s’ha actuat de manera efectiva contra el top manta a Cambrils, aconseguint deixar la zona sense presència de manters”.

El comunicat anava encara més enllà. Afirmava que aquest resultat demostrava que, quan hi ha “voluntat política i determinació, és possible protegir el comerç legal, l'espai públic i la convivència”.

L’eufòria, però, va durar ben poc. Menys de 24 hores després, tot seguia gairebé igual, ja que dimecres al migdia els manters tornaven a vendre al mateix lloc de sempre, tal com mostraven diverses imatges enregistrades al Cap de Sant Pere.

El mateix Granados acabava admetent-ho: “Menys de 24 hores després, la venda il·legal ja torna a ocupar els mateixos espais amb total normalitat”.

És a dir, l’operatiu policial que hores abans es presentava com la prova definitiva de l’eficàcia de les seves gestions només havia tingut un efecte temporal molt limitat.

El desenllaç posa de manifest una realitat coneguda des de fa anys: el fenomen del top manta és molt més complex que un simple desplegament policial. I que sense col·laboració amb l’Ajuntament veí (en aquest cas) no hi tens res a pelar.

Els operatius serveixen per retirar temporalment els venedors i intervenir material falsificat (a Cambrils), però difícilment resolen un fenomen que té darrere una estructura logística, econòmica i social consolidada (a Salou). Cal, per tant, més cooperació i menys confrontació.

Durant setmanes, l’alcalde de Salou ha centrat el seu discurs a acusar Cambrils de passivitat, arribant fins i tot a plantejar portar el cas davant la Fiscalia. A més, Granados ha repetit per activa i per passiva que “a Salou no hi ha top manta”, traslladant tota la responsabilitat al municipi veí.

El que ha passat aquesta setmana demostra que ni els missatges triomfalistes ni els retrets entre administracions serveixen per erradicar un fenomen que reapareix tan bon punt acaba un dispositiu policial.

No anirem a una residència

 

Us en recordeu de quan les veïnes s’anaven passant una Mare de Déu dins d’una capelleta de fusta, de casa en casa?

Jo sí. Ignoro si aquella tradició ha desaparegut. A hores d’ara ja gairebé no hi ha diferència entre les tradicions i les modes, sobretot si venen ben avalades per Twitter. Bé, ara se’n diu X, tot i que té certa gràcia perquè, de totes les xarxes socials, potser és la més XXX, com el cinema dels anys setanta. És clar que la pornografia intel·lectual no compta. Ja se sap: tothom té un cul... perdó, una opinió.

Ve això a tomb perquè fa anys, en un viatge en tren i tot i no voler escoltar, vaig sentir una conversa aliena. Una persona negociava amb una altra la custòdia d’una altra relíquia: un xarop aniquilador. L’havien comprat i en parlaven amb la mateixa naturalitat amb què d’altres parlen d’una assegurança de vida. Aquella seria la solució definitiva si la vellesa es torçava.

I vaig pensar: els següents som nosaltres.

Llegeixo per aquí, en aquesta lectura de scroll pròpia d’un món sense estampetes marianes ni temps per al paper, una dona gran que afirma que no anirà a una residència. Conec moltes persones que tampoc hi volen anar. Resisteixen a les seves talaies, alguns completament sols. La veritat és que no sé com s’ho fan.

I penso exactament el mateix.

No vaig demanar el telèfon al custodi del xarop de la solució final, però sí que sé que no vull dependre de les cures de ningú. Sospito que un deu per cent dels qui llegiran això tampoc.

L’invent de les urbanitzacions per a gent gran, amb serveis i atencions, és força més lògic. El problema és que estan a l’abast de ben pocs.

La nostra cultura de la mort també inclou la nosa d’envellir. He viscut la vellesa dels meus pares, relativament ràpida i poc dolorosa si la comparo amb d’altres molt més llargues. Sé que no tindré una família que em cuidi i, a més, tampoc no ho desitjo.

Malgrat la professionalitat i la dedicació de tants serveis assistencials, de tant en tant coneixem casos esfereïdors de maltractament. I aleshores ja no queda cap sortida, llevat d’anticipar-se a una autèntica horror story.

No fantasejo amb el meu final. Igual que he decidit com viure, m’agradaria decidir també com i quan marxar. Perquè la dignitat també consisteix a poder dir-ho i fer-ho sense carregar amb les conviccions i moralines dels altres.

Qui pot marxar, marxa. Qui es queda veu com les seves opcions es van reduint.

No ho sé.

No sé jo, ni sé vosaltres, però morir en un sociosanitari o sola a casa no em semblen opcions.

De tota manera, com que mai no seré una dona vella afable ni entranyable, també cal contemplar una altra possibilitat: que el veritable problema d’una residència no sigui viure-hi, sinó tenir-m’hi a mi.

Sense voler semblar radical ni dramàtica, em pregunto si queda alguna solució abans de resignar-nos a ser nosaltres els qui necessitem custòdia.

Mentrestant, balleu com si ningú us mirés. En realitat, no us miren. Estan massa ocupats mirant les seves pantalles.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: María Pilar Ramón Benito

 

Ens ha deixat María Pilar Ramón Benito, als 89 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dijous 9 de juliol, a dos quarts de set de la tarda a l’església de Santa Maria del Mat de Salou.

Necrològica: José Miguel Acero Giral

 

Ens ha deixat José Miguel Acero Giral, de 74 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dijous 9 de juliol, a dos quarts de dotze del matí a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Necrològica: Guillermo Sanjuan Ortiz

 

Ens ha deixat Guillermo Sanjuan Ortiz, als 92 anys. 

En Guillermo va ser un home estretament vinculat al municipi, especialment per la seva tasca en l’àmbit esportiu. Fins al punt que va ser un dels membres fundadors de la primera junta directiva de la Unió Esportiva Salou de futbol els anys 1975 i 1976. 

El funeral tindrà lloc demà, dijous 9 de juliol, a les quatre de la tarda a la parròquia de Santa maria del Mar. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal.

El Festival de Música porta ‘La flauta màgica’ a la Torre Vella

 

El Festival Internacional de Música Costa Daurada continua desplegant la seva programació amb un dels concerts més destacats de l’edició: La flauta màgica, que tindrà lloc aquest diumenge 12 de juliol, a dos quarts de deu de la nit a la Torre Vella de Salou.

El recital comptarà amb la participació de dos flautistes de reconegut prestigi, Claudi Arimany i Eduard Sànchez, que actuaran acompanyats per la Salou Festival Orchestra. El compositor resident del festival, Jorge Grundman, també hi tindrà un paper rellevant, reforçant el vincle entre la creació contemporània i la interpretació clàssica.

Novena edició

El cartell del concert, que forma part de la novena edició del certamen, destaca la voluntat del festival d’oferir propostes d’alt nivell en espais emblemàtics del municipi, consolidant Salou com un punt de referència cultural a la Costa Daurada.

L’actuació s’emmarca en un programa que combina artistes internacionals, joves talents i compositors actuals, amb l’objectiu de fer arribar la música clàssica a nous públics i reforçar la identitat musical del territori.

Granados adjudica a autocars Plana el servei d’autobús urbà

 

Una publicació de l’alcalde de Salou, Pere Granados, presumint d’haver estat l’artífex d’una operació policial contra el top manta al Cap de Sant Pere, a Cambrils, ha acabat derivant en un debat sobre una de les reivindicacions històriques del municipi: la manca d’un autobús urbà municipal.

La polèmica va començar quan una veïna li va recriminar que no tingués la mateixa voluntat a l’hora de resoldre la falta de transport urbà a la ciutat.

La resposta de Granados no es va fer esperar. L’alcalde va defensar que Salou ja disposa de transport urbà gràcies als autocars de l’empresa Plana.

“D’entrada, tens 53 parades de bus Plana que fan de transport urbà i, com que ja hi va haver un autobús municipal que va ser un autèntic fracàs (no l’utilitzava ningú, el bus anava buit, només hi anava el conductor), no es vol incórrer en el mateix error i, per això, se n’està estudiant la viabilitat social; un cop finalitzats els estudis sobre la seva utilització, es decidirà què és el millor per a Salou”.

La veïna, però, va qüestionar aquest plantejament. Segons argumenta, un servei públic no s’ha de valorar exclusivament per la seva rendibilitat econòmica, sinó per la utilitat social que presta als ciutadans.

La ciutadana recorda que la majoria de xarxes d’autobús urbà d’Espanya funcionen amb finançament públic perquè garanteixen el dret a la mobilitat, faciliten l’accés als serveis essencials, redueixen l’ús del vehicle privat i connecten barris que, d’una altra manera, quedarien aïllats.

En un altre comentari, encara més contundent, la veïna interpel·la directament l’alcalde: “Un transport urbà existeix per garantir la mobilitat dels veïns, no per generar beneficis”.

També posa exemples concrets de persones grans o amb mobilitat reduïda que viuen en urbanitzacions com el Mirador Xalets de Salou, i es pregunta com poden desplaçar-se fins al CAP o a l’Ajuntament si no poden conduir.

A més, recorda que municipis propers com Vila-seca, Valls o Torredembarra disposen d’autobús urbà municipal.

Granados s’atribueix l’èxit d’una batuda policial contra el top manta

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, s’ha atribuït l’èxit de l’operació policial desplegada aquest dimarts al mercat del top manta del Cap de Sant Pere, al passeig marítim de Cambrils. En una informació penjada a les xarxes socials, l’Ajuntament de Salou assegura que “l’actuació s’ha dut a terme després de diversos dies de gestions directes de l’alcalde salouenc, que ha reivindicat la necessitat d’afrontar el top manta amb determinació política i accions concretes”.

Amb aquesta afirmació, Granados dona a entendre que la seva intervenció ha estat determinant perquè es dugués a terme el dispositiu policial i, implícitament, torna a carregar contra l’Ajuntament de Cambrils, a qui acusa des de fa setmanes de mantenir una actitud permissiva davant la venda ambulant il·legal. Segons el govern salouenc, aquesta suposada tolerància perjudica directament la imatge turística de Salou.

L’operatiu, però, va ser dirigit pels Mossos d’Esquadra i va comptar també amb la participació de la Policia Local de Cambrils, a més d’efectius de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO). La batuda va començar a les quatre de la tarda i es va allargar fins a la mitjanit.

Durant l’actuació es van intervenir prop de 2.600 productes falsificats. L’operació també va registrar incidents, ja que dos agents dels Mossos van resultar ferits després de rebre l’impacte d’una pedra i un tercer policia va patir lesions durant el dispositiu.

El mercat del top manta està ubicat al Cap de Sant Pere, just al límit entre els termes municipals de Cambrils i Salou, una circumstància que ha alimentat la disputa institucional entre ambdós ajuntaments.

En les darreres setmanes, el govern de Pere Granados ha incrementat la pressió sobre Cambrils, a qui responsabilitza de no actuar amb prou contundència contra els manters. Fins i tot, l’alcalde de Salou ha arribat a amenaçar de portar la situació davant la Fiscalia.

Per contra, l’Ajuntament de Cambrils ha evitat entrar en una escalada de retrets públics i ha mantingut una posició més discreta sobre aquesta polèmica, malgrat que la seva Policia Local va participar activament en el dispositiu policial d’aquest dimarts.

UTPS exigeix posar fi a l’abandonament del jardí botànic

 

Units Tots per Salou (UTPS) vol incloure en el seu programa electoral una proposta per recuperar el jardí botànic de Salou i convertir-lo en un espai destinat a la convivència, l’educació ambiental, la cultura i la sostenibilitat. UTPS considera que aquest equipament, d’1,7 hectàrees, es troba actualment en una situació d’abandonament, sense activitat ni cap projecte que en garanteixi la revitalització.

Segons UTPS, Salou “no pot continuar perdent espais públics de gran valor” i, per aquest motiu, assumeix el compromís d’impulsar una recuperació integral del parc perquè esdevingui un espai “útil, viu i obert a tota la ciutadania”. La formació defensa que el jardí botànic ha de deixar de ser “un símbol de l’abandonament” per convertir-se en “un símbol de futur”.

En un comunicat, UTPS reivindica la trajectòria del seu president, José María Fernández Piñol, en la defensa dels barris i dels espais públics del municipi. Recorda que, durant la seva etapa al capdavant de l’Associació de Veïns de Xalets de Salou, va treballar per evitar la construcció d’un aparcament al centre de la urbanització, amb l’objectiu de preservar-ne el caràcter residencial.

La formació també expressa el seu rebuig al projecte municipal de construir habitatges a l’Eix Cívic. En aquest sentit, defensa que aquest espai hauria de transformar-se en una gran avinguda oberta, moderna i de qualitat, sense obstacles, pensada tant per als residents com per als visitants.

UTPS assegura que està a favor de la construcció d’habitatges, però considera que aquests s’han d’ubicar en sectors previstos per al creixement urbanístic, com Emprius, i no en espais que, segons el seu criteri, haurien de convertir-se en els grans eixos urbans del futur de Salou.

La formació conclou dient que el municipi necessita “planificació, visió i valentia” per protegir els espais públics i impulsar un model urbanístic orientat al benestar de la ciutadania. (Font: UTPS).

El motlle petit

 

Segur que alguna vegada li ha passat.

Està parlant de la seva feina, d’una idea o d’un projecte i, sense adonar-se’n, comença a treure-li importància. “Bé, tampoc n’hi ha per tant…”, “potser m’equivoco…”, “només és una idea…”. No perquè no hi cregui, sinó perquè intueix que mostrar seguretat pot resultar incòmode.

No és timidesa. És un mecanisme d’adaptació.

Des de fa molts anys, cada vegada que presento una idea nova faig la mateixa broma: “Perdó per existir”. Amb el temps vaig entendre que la broma no parlava de mi, sinó d’un costum força estès: demanar discreció a qui té alguna cosa a dir i mirar amb recel qui parla des de l’experiència.

Ens hem acostumat a confondre l’experiència amb l’arrogància i la solvència amb la supèrbia. Com si el coneixement hagués de demanar permís per entrar en una conversa.

El més curiós és que encongir-se no resol mai res. Qui necessita que els altres es facin petits sempre trobarà un motiu per demanar una mica més.

Adaptar-se és intel·ligència. Fer-se petit, no.

Cadascú arriba fins aquí amb els anys, els errors, la feina, els encerts i també els fracassos. Tot això forma part de la seva història. No hi ha cap obligació de demanar perdó per haver-la viscuda.

La pròxima vegada que senti la temptació de fer-se petit per encaixar, potser la pregunta no és si vostè ocupa massa espai.

Potser és el motlle que s’ha quedat ridículament petit.

Jo no m’encongeixo. I tampoc animo ningú a fer-ho.

Facin motlles més grans.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Salou impulsa nous refugis climàtics per combatre la calorada

 

L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa una campanya informativa per fomentar l’ús dels refugis climàtics, espais d’ombra i zones verdes destinats a protegir la ciutadania dels efectes de la calor extrema. El consistori anima els veïns a buscar parcs, jardins i passejos arbrats per mantenir-se frescos durant els dies més calorosos.

El consistori recorda la importància d’hidratar-se sovint, evitar les hores de màxima insolació i utilitzar barret, roba lleugera i protecció solar. També apel·la a la cura comunitària, convidant a vetllar per les persones més vulnerables davant les altes temperatures.

Ombra, natura i benestar

Amb el lema Ombra, natura, benestar, la campanya reforça el compromís de Salou amb l’adaptació climàtica i la qualitat de vida urbana, promovent espais verds com a refugis naturals contra la calor.

El ple aprova entre retrets la segona modificació de crèdit d’enguany

 

El ple de l’Ajuntament de Salou va aprovar dimecres passat la segona modificació de crèdit del pressupost municipal d’enguany. La proposta va generar crítiques de l’oposició, especialment del grup municipal de Vox, que va qüestionar la planificació econòmica del govern local.

Durant la seva intervenció, la portaveu de Vox, Anabel Rodríguez, va criticar que el pressupost aprovat a principis d’any hagi estat modificat per segon cop en pocs mesos. Segons va recordar, la primera modificació pressupostària es va aprovar a l’abril, mentre que aquesta segona arriba només dos mesos després.

La regidora també va fer referència a altres canvis introduïts durant els mesos de maig i juny, incloent-hi decrets de rectificació i modificacions posteriors, i va assegurar que aquesta dinàmica evidencia una “falta de planificació rigorosa” per part de l’executiu municipal.

Entre els moviments pressupostaris inclosos en aquesta modificació, Vox va destacar la retirada de 60.000 euros de la partida de neteja viària per finançar despeses vinculades al funcionament de serveis municipals, com ara 35.000 euros destinats a l’enllumenat públic, 21.100 euros destinats als emissaris submarins, 900 euros per als semàfors i 3.000 euros per a les fonts públiques.

Segons Rodríguez, aquestes despeses eren perfectament previsibles en el moment d’elaborar el pressupost, motiu pel qual considera que no s’ha fet una previsió adequada de les necessitats municipals. La portaveu també va ironitzar sobre la reducció de recursos destinats a la neteja viària, un servei que, segons va afirmar, continua sent objecte de queixes veïnals.

Un altre dels aspectes que Vox va qüestionar va ser el trasllat de 633.000 euros previstos inicialment per a la segona fase de la urbanització del carrer Carles Buïgas per destinar-los a les obres del passeig del barranc de Barenys. Segons va exposar la regidora, el mateix expedient reconeix que la subvenció del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya, valorada en 789.000 euros, no es percebrà fins al 2029, tot i que el govern municipal pretén executar les obres amb anterioritat.

Per a Vox, aquesta decisió posa de manifest una planificació “improvisada” de les inversions municipals. “Governar consisteix a definir polítiques, calcular i prioritzar. Un pressupost és el full de ruta d’un govern i no es pot convertir en un trencaclosques que es modifica cada pocs mesos”, va concloure Rodríguez, anunciant el vot contrari del seu grup.

CSIF denuncia l’Ajuntament pels canvis a la jornada policial

 

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha presentat un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Salou per haver modificat unilateralment les condicions de treball de la Policia Local mitjançant una ordre de servei aprovada l’11 de maig. El sindicat també ha demanat la suspensió cautelar de la mesura.

Segons CSIF, el consistori ha eliminat compensacions horàries, com el reconeixement de quinze minuts per jornada o les derivades de la formació obligatòria i les pràctiques de tir, sense negociar-ho prèviament amb la representació sindical.

Vulneració de la negociació col·lectiva 

El sindicat considera que aquesta decisió vulnera el dret a la negociació col·lectiva i recorda que el mateix informe jurídic de la Universitat Rovira i Virgili utilitzat per l’Ajuntament assenyala que qualsevol modificació de condicions pactades ha de passar pels òrgans de negociació.

En la demanda, CSIF reclama la nul·litat de l’ordre de servei, la recuperació de les compensacions eliminades i la regularització dels saldos horaris i dels efectes econòmics. El sindicat destaca que és l’única organització sindical que ha recorregut als tribunals per defensar els drets de la Policia Local de Salou. (Font: CSIF).

De defensor dels pisos turístics a apòstol de l’habitatge social

 

Durant anys, el gran relat urbanístic de Pere Granados ha girat al voltant del turisme. Salou havia de ser cada vegada més atractiu per als forans, més gran, amb més turistes, amb més capacitat d’absorbir els visitants. Fins al punt que el parc d'habitatges turístics no ha deixat de créixer (és el segon més important de Catalunya, després de Barcelona) fins que la Generalitat (aquí i a altres destinacions) va decidir limitar-ne l’expansió davant les dificultats dels residents per accedir a un habitatge que no sigui a un preu prohibitiu.

Ara, però, de cop i volta, a menys d’un any de les eleccions municipals, el discurs de l’alcalde, ha canviat. Radicalment.

Ara, Granados afirma que “l’habitatge és una de les grans prioritats socials de Salou, perquè afecta directament els joves, les famílies, els treballadors i totes aquelles persones que volen viure i arrelar-se al municipi”. Després d’anys sense pensar en aquest sector de la població, ara els més desemparats, els més precaris passen a ser la gran prioritat municipal.

I, per demostrar-ho, anuncia la construcció de 1.636 habitatges de protecció pública a Emprius i al futur Eix Cívic.

El problema de l’habitatge a Salou no va aparèixer ahir. Fa anys que famílies senceres han de marxar perquè no poden pagar els lloguers. Fa anys que moltes famílies tenen enormes dificultats per trobar un pis assequible i fa anys que els treballadors del sector serveis han de buscar habitatge fora del municipi.

Durant aquest temps, quin ha estat el principal cavall de batalla del govern municipal? Donar màniga ampla a l’expansió dels pisos turístics.

L’Ajuntament ha defensat reiteradament aquest model com un element essencial de l’economia local. A Salou, els apartaments d’ús turístic s’han multiplicat com a bolets fins a reduir notablement l’oferta residencial i encarir els preus del mercat. Això ha contribuït decisivament a expulsar molts veïns de Salou.

Ara resulta que la solució consisteix a construir més. Molt més del que preveia el Pla Local de l’Habitatge. I la resposta al problema de l’habitatge torna a passar per continuar construint.

El risc és que Salou, on cada vegada hi ha més ciment, acabi entrant en una espiral constructora per donar cabuda als que vinguin després. I aleshores apareix una pregunta inevitable: quin model de ciutat s’està promovent?

Si aquesta dèria edificadora continua al mateix ritme, potser d’aquí a uns anys el debat ja no serà quants habitatges protegits es fan, sinó si encara quedarà espai entre tants edificis. Si no haurem de recórrer als gratacels per donar cabuda a tanta gent.

No oblidem que, el febrer passat, el Ministeri de Costes de l’Estat va emetre un informe vinculant que instava a reduir l'altura del bloc de pisos previst a la futura plaça de la Torre Vella de l’Eix Cívic per no perjudicar l’skyline costaner. 

El projecte preveia una gran torre residencial de tretze plantes amb un mirador superior, però l’Ajuntament ha hagut de rebaixar l’altura de l’edifici a un màxim de set plantes. 

Ara l’alcalde torna a mirar cap amunt. Però amb l’excusa dels pisos socials. És clar, ho fa per solidaritat; ell sempre està al costat dels més necessitats.

‘​Followers’ i rentadores

 

Hi ha anècdotes que expliquen millor una època que molts assajos.

Fa anys, el meu amic Javier de Campos em va explicar que, treballant en un famós programa de televisió, havia sentit la major ovació que recordava.

No era per a un artista.

No era per a un presentador.

Era per a una rentadora.

Aquella imatge no m’ha abandonat mai. Perquè, més enllà de l’anècdota, amagava una veritat incòmoda: massa sovint confonem la notorietat amb el valor.

Una altra història té com a protagonista Alberto Sordi.

Un dia va rebre una trucada.

—Aquí la televisió.

I ell va respondre:

—Un moment, que es posa la rentadora.

Possiblement, en aquells temps era la RAI. Li oferien un contracte. Però Alberto Sordi dissolia tota solemnitat. Els representants executius de la televisió passaven, durant un instant, a compartir categoria amb un electrodomèstic.

La importància no resideix en el mitjà, sinó en allò que el mitjà és capaç de contenir.

Potser avui la conversa seria una altra.

—Un moment. Truquen de TikTok i de YouTube. Em volen donar un premi.

I la resposta podria continuar sent exactament la mateixa.

—Un moment, que es connecta la rentadora. És clar, amb wifi... i amb aquella musiqueta de final de programa.

Que ningú menystingui una rentadora. Té molta més importància del que sembla.

Si algú ho dubta és perquè mai no s’ha trobat, com em va passar a mi, en un assaig general amb una quarantena de persones esperant. Faltaven dos ballarins a escena. Els vam anar a buscar i els vam trobar al backstage. No estaven repassant una coreografia. S’estaven escridassant perquè tots dos asseguraven que els tocava el torn, religiosament anotat en un full d’Excel, de fer la bugada.

Pareu atenció.

La rentadora és important.

El que no és cap virtut és convertir la seva omnipresència en una escala de valors.

Una pantalla no garanteix talent. Un micròfon no converteix una opinió en una idea. Un escenari no assegura excel·lència. I un milió de followers tampoc no transforma la notorietat en mèrit.

Els temps canvien. Les plataformes també. Però continuem confonent el ressò amb el valor, la visibilitat amb el prestigi i la popularitat amb la qualitat.

L’aplaudiment no és una unitat de mesura del talent.

Els followers, tampoc.

Potser les rentadores no donen premis.

Però, almenys, renten.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Granados desapareix de l’AMT ara que la presideix el PP

 

L’Aliança de Municipis Turístics Sol y Playa (AMT), una entitat que durant anys l’alcalde de Salou, Pere Granados, presentava com un dels grans instruments de defensa dels interessos dels municipis turístics, sembla haver desaparegut completament del discurs institucional de l’Ajuntament salouenc.

Aquesta setmana, una representació de l’AMT va participar a Madrid en la presentació de Turisme que Suma, una iniciativa que, segons els seus promotors, pretén impulsar “un model turístic més sostenible, equilibrat i centrat en les persones”. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida (PP), així com de la presidenta de l’aliança, Fátima Lemes, alcaldessa d’Arona (PP), i de la vicepresidenta, Margarita del Cid, alcaldessa de Torremolinos (PP). L'absència més destacada, però, va ser la de Pere Granados (Sumem per Salou-PSC).

Aquest allunyament resulta especialment cridaner perquè l’alcalde de Salou havia convertit aquesta entitat en una referència constant de la seva acció política. Durant els darrers anys, qualsevol reunió, declaració o reivindicació de l’AMT era difosa àmpliament pels canals institucionals de l’Ajuntament, presentant l’aliança com la gran veu dels municipis turístics davant les administracions. Ara, en canvi, el silenci és gairebé absolut.

És cert que la presidència de l’AMT és rotatòria entre els municipis que la integren. Tanmateix, des que el càrrec recau en el Partit Popular, l’entitat sembla haver desaparegut del relat polític municipal salouenc.

La situació reforça la percepció que aquests organismes supramunicipals sovint tenen un funcionament molt condicionat pels equilibris polítics dels seus dirigents. Quan Granados ocupava una posició destacada dins l’aliança (i en va ser president), les seves activitats eren objecte d’una intensa promoció institucional. Ara, amb una presidència del PP, l’interès municipal sembla haver-se evaporat.