L’alcalde que més patina

 

El Pavelló Municipal d’Esports Salou Centre va tancar dissabte la XXXIV edició del Campionat d’Espanya de Patinatge Artístic en les categories júnior i sènior. La competició en modalitat lliure, celebrada del 16 al 18 de juliol, va reunir gairebé un centenar de patinadors procedents de catorze comunitats autònomes.

El campionat, organitzat per la Reial Federació Espanyola de Patinatge, va coronar els següents esportistes al capdamunt del podi: categoria sènior masculina: Héctor Diez, campió d'Espanya; categoria sènior femenina: Sira Bella, medalla d'or; categoria júnior masculina: David Rama, primera posició; categoria júnior femenina: Alba Duch, campiona, i categoria millor àlbum de fotos: Pere Granados, alcalde perpetu de Salou. (Font: Ajuntament de Salou).

Durán posa en dubte la solvència de les arques municipals

 

El debat sobre la segona modificació de crèdits del pressupost de l’Ajuntament de Salou va deixar també un intercanvi entre el portaveu d’Unidos Salou Acció Plural (USAP), Ignacio Durán, i el regidor d’Hisenda, Yeray Moreno (PSC), arran de la incorporació d’una subvenció de 139.000 euros de la Generalitat destinada al programa Treball i Formació 2026.

La intervenció de Durán es va produir després que Moreno afirmés, en la seva resposta als grups de l’oposició, que esperava que “ningú s’oposés” a acceptar aquests recursos per als treballadors municipals.

Inicialment, l’alcalde, Pere Granados, va intentar impedir la intervenció en considerar que el regidor d’USAP no havia estat al·ludit de manera directa, tal com estableix el Reglament Orgànic Municipal (ROM). Tot i això, finalment li va permetre prendre la paraula.

Durán va aprofitar la seva intervenció per qüestionar el plantejament del regidor socialista. Segons va exposar, si el govern defensa que aquesta subvenció és necessària per al personal municipal, això podria donar a entendre que l’Ajuntament té dificultats per afrontar aquestes despeses amb recursos propis.

“Vol dir que, com que l’Ajuntament ja acumula gairebé 25 milions d’euros de deute, s’està posant en risc el salari dels treballadors?”, va preguntar el portaveu d’USAP.

Yeray Moreno va rebutjar aquesta interpretació i va respondre amb una comparació domèstica. “Per molts diners que tingui vostè a casa, si li concedeixen una subvenció per pagar la hipoteca, la rebutjarà? Doncs nosaltres tampoc”, va afirmar.

El regidor d’Hisenda va insistir que aquesta aportació de la Generalitat no guarda cap relació amb l’endeutament municipal i va assegurar que qualsevol subvenció destinada a reduir la despesa de l’Ajuntament és positiva. “Si l’any que ve, en lloc de 139.000 euros, en són 250.000, benvinguts siguin”, va concloure, fent una crida a la Generalitat perquè continuï incrementant aquest tipus d’ajudes.

Vox censura Granados per uns insults contra Javier Milei

 

Vox ha reprovat públicament l’alcalde de Salou, Pere Granados (Sumem per Salou-PSC), per haver llançat insults contra el president de l’Argentina, Javier Milei, durant la retransmissió de la final del Mundial de futbol, celebrada diumenge passat a la plaça de la Pau.

La portaveu de Vox a l’Ajuntament, Anabel Rodríguez, ha assegurat que les formes emprades per l’alcalde “no estan a l’altura de la institució que representa” i ha criticat els seus intents de cridar l’atenció, que, segons ha afirmat, “aconsegueixen avergonyir-nos a tots”.

Segons el partit ultra, Granados va intentar promoure un càntic de contingut polític contra el mandatari argentí aprofitant l’ambient de celebració de la final, que enfrontava les seleccions de l’Argentina i Espanya.

En concret, Vox sosté que l’alcalde hauria intentat que els assistents coregessin la consigna “Milei, cabró, saluda el campió”, tot i que, segons la formació, la iniciativa no va obtenir el suport del públic i va ser ignorada pels assistents a l’acte.

Per a Vox, aquest episodi evidencia un ús inadequat d’un esdeveniment esportiu per introduir missatges polítics i considera que l’actitud de Pere Granados no correspon a la responsabilitat institucional del càrrec que ocupa. (Font: Vox).

La CUP reclama un procés participatiu obert sobre el nou POUM

 

La CUP ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures per exigir a l’Ajuntament de Vila-seca un procés de participació ciutadana “real, vinculant i transparent” en l’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el document que definirà el desenvolupament urbanístic del municipi durant les pròximes dècades.

La iniciativa, que es vehicula a través del web vila-secaparticipa.org, neix com a resposta al procés impulsat pel govern municipal, que la CUP considera insuficient perquè es limita principalment a una enquesta en línia. Segons la formació, aquest format “no garanteix que la veu de la ciutadania tingui una incidència real” en les decisions que marcaran el futur del municipi.

La CUP defensa que un document de la transcendència del POUM hauria d’anar acompanyat de debats oberts, assemblees de barri, sessions informatives accessibles i mecanismes de consulta que permetin una participació efectiva dels veïns i veïnes.

Segons la CUP, el nou planejament urbanístic determinarà aspectes clau com el creixement del municipi, la preservació dels espais verds, la protecció del patrimoni, el futur del litoral, el comerç local o les polítiques d’habitatge. “És el document que determinarà com serà el nostre poble quan els nostres fills siguin adults”, assenyala el partit, que considera que una simple enquesta no és una eina adequada per abordar un debat d’aquesta magnitud.

L’assemblea local cupaire recorda també que la legislació urbanística catalana i la normativa sobre transparència reconeixen el dret de la ciutadania a participar en els processos de planejament, i sosté que aquesta participació ha d’anar més enllà d’una consulta telemàtica sense debat previ.

Paral·lelament, la CUP ha iniciat la campanya audiovisual Decideix el teu futur, amb vídeos enregistrats en diversos espais emblemàtics de Vila-seca, com la plaça de les Voltes, el Celler o l’Hort del Pep. L’objectiu és apropar el debat urbanístic a la ciutadania i fomentar la reflexió sobre el model de poble que definirà el nou POUM. (Font: Llibertat.cat).

Delinquir surt gratis

 

A mesura —per no dir disbarat— que les notícies vomiten els seus pics de delinqüència, cada vegada crec menys que la justícia continuï sent per a tothom. I no és culpa de qui l’aplica. És responsabilitat dels qui s’entesten a conservar unes lleis ja caducades, incapaces de respondre a la realitat. No aturen el delicte, el toleren. Ens el fan passar per inevitable.

Queixar-se per rutina és una ximpleria. El que no ho és, precisament, és acceptar la delinqüència com a part d’una vida que ningú no ha triat.

Assisteixo a aquesta desfilada del pitjor de l’ésser humà, a aquesta estadística convertida en paisatge quotidià, farta de la laxitud amb què es respon si el violador és menor d’edat, si el lladre roba gent gran, si el maltractador descarrega una crueltat més pròpia d’un cas psiquiàtric o si l’assassí deixa rere seu una altra vida trencada. I quan aixeco la punta de la catifa on s’amaga tota la brossa pendent de reciclar del debat social, entre partits polítics i senyores que fan la compra; uns influenciats, altres manipulats per vídeos de consum immediat, ja no em pregunto qui té raó, sinó qui diu la veritat.

Hi ha veritats. Hi ha dades. I aquestes no només canten; ofereixen el pitjor concert de la nostra generació.

Tinc la creixent sensació que delinquir surt gratis.

Retornin als seus països aquells que no tenen dret a romandre aquí, en lloc de continuar traslladant el cost dels seus delictes a una societat que també té dret a sentir-se protegida.

Facin que el compliment de les penes sigui més exemplar que les sentències.

Els delinqüents ja no tenen por d’anar a la presó. I la immaduresa que més protegeix els menors delinqüents no és la seva, sinó la d’un país incapaç de defensar-se.

La presó ha deixat de fer por. El sistema s’entesta a salvar i reinsertar el delinqüent, com si fos la causa perduda del sant de torn. Les víctimes paguen un hotel de quatre estrelles: llit, menjar, gimnàs, piscina, atenció sanitària i tot el que calgui per a qui mai no els va concedir cap oportunitat.

Si per mantenir la pau sembla que calgui fer la guerra, canviïn les lleis. Les armes, els sicaris i la violència han deixat de ser ficció de cinema. Són aquí. I quan la por deixa de ser una excepció per convertir-se en una realitat quotidiana, el fracàs és del sistema.

La por també canvia de generació. Als anys setanta també passaven desgràcies, però no convivíem amb aquesta sensació permanent d’inseguretat. Nosaltres, que no desitgem mal a ningú, per què l’hem de patir?

Aquest bonisme institucional ens ha portat fins aquí. Treguin-nos dels seus errors.

Fa anys vaig publicar la carta del lector Al arma social. Continuem cansats que tota aquesta brossa ens caigui al damunt cada dia.

Facin-ho en nom de totes les víctimes, d’aquelles a les quals mai no podran mirar a la cara.

Van accionar un sistema. Es van equivocar. Les seves lleis van permetre aquest món de Yupi davant la violència. Reaccionin. Millorin la nota.

Si aquest és el preu de la democràcia, fa temps que ja l’hem pagat. 

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Salou homenatja Jaume I amb una ofrena floral

 

Salou ret homenatge aquest dilluns, 27 de juliol, a la figura de Jaume I en el 750è aniversari de la seva mort. L’Ajuntament ha convocat una ofrena floral oberta a tota la ciutadania, que tindrà lloc al monument del rei, al Passeig Jaume I, a partir de les vuit del vespre. 

L’acte, de caràcter commemoratiu, vol reivindicar el llegat històric del monarca i reforçar el vincle de la ciutat amb la seva memòria. La convocatòria anima els veïns i visitants a participar en aquest gest simbòlic de record i identitat col·lectiva. 

Amb el lema Honorem la seva memòria, compartim el nostre llegat, la festa combinarà el record institucional amb la participació ciutadana, convidant els assistents a dipositar flors al peu de l’estàtua en un gest simbòlic de reconeixement. L’esdeveniment pretén destacar la importància del regnat de Jaume I en la configuració de la Corona d’Aragó i el seu impacte a la capital de la Costa Daurada, des d’on l’any 1229 va salpar a la conquesta de Mallorca.

El rei Jaume I el Conqueridor va morir a la ciutat de València el 27 de juliol de 1276, a l’edat de 68 anys. Les seves restes van ser traslladades posteriorment al Panteó Reial del Monestir de Poblet, on està enterrat al costat d’altres reis de la Corona d’Aragó.

Agressió feixista a quatre joves durant la celebració del Mundial

 

Un grup de quatre joves de 18 anys va patir una agressió física durant la nit de diumenge a Salou, mentre se celebrava la victòria de la selecció espanyola al Mundial de futbol. Els incidents es van produir entre les dotze de la nit i la una de la matinada.

Durant la celebració posterior a la final del Mundial, un grup d’aficionats que festejaven la victòria de la selecció espanyola va agredir un grup de joves que lluïen simbologia antifeixista. En passar pel carrer de l’Ebre, un grup d’entre cinc i deu persones, situat a l’altra banda del carrer, els va començar a increpar amb insults. Tot seguit, s’hi van acostar fent la salutació nazi i proferint proclames franquistes i espanyolistes, com ara “Visca Franco!” i “Visca Espanya!”.

Al cap d’uns minuts, quan semblava que el grup agressor s’havia retirat, dos dels seus integrants es van tornar a acostar al grup de joves. 

Segons el relat dels testimonis, en un primer moment van simular que volien fer les paus, però tot seguit es van abraonar sobre dos dels joves i els van colpejar repetidament al cap. 

Un d’ells va rebre un cop de puny a l’ull que li va provocar una pèrdua temporal de visió d’uns quinze minuts, mentre que l’altre va resultar ferit a l’orella i a la boca, amb un sagnat que va durar diversos minuts. 

Tot seguit, els agressors es van dirigir cap als altres dos joves del grup, que s’havien quedat una mica més enrere. Entre insults, van propinar una pallissa a un dels dos joves.

Aquest cas no és un fet aïllat, ja que a les xarxes socials circulen nombrosos vídeos de persones que denuncien haver patit assetjament o agressions de caràcter racista i feixista durant les celebracions del Mundial, en episodis en què l’exaltació del nacionalisme espanyol ha servit per difondre idees reaccionàries i cometre agressions. (Font: Horitzó Socialista).

Detingut un home per robar samarretes de futbol a Salou

 

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home i han denunciat una dona per haver utilitzat presumptament el cotxet del seu fill menor d’edat per robar samarretes de futbol en un establiment comercial de Salou. El valor total de la mercaderia sostreta supera els 2.000 euros.

Entre els dos implicats acumulen una àmplia trajectòria delictiva, amb més de 90 antecedents policials per fets de naturalesa similar.

Els fets van tenir lloc en un comerç de Salou. Segons la investigació policial, els sospitosos van aprofitar el cotxet del nadó per amagar una gran quantitat de peces esportives d’alta gamma.

Els dos principals implicats, que anaven acompanyats dels seus fills menors d’edat, van ser interceptats al carrer Rodríguez Pomatta, al costat del passeig i de la zona més turística de la ciutat. S’havien canviat part de la roba i pretenien abandonar la zona en un turisme, on els agents van trobar la documentació del tercer sospitós. En l’escorcoll del vehicle, la policia va localitzar material i objectes utilitzats per cometre furts.

El tercer implicat va aconseguir fugir enduent-se una part del material sostret. El valor total verificat dels productes sostrets ascendeix a 2.150 euros.

Operació d’alt risc nacional: panerola

 

Excepte a la infame pensió del Tubo, a Saragossa, l’any 1981, mai no havia vist paneroles. Aquest estiu ha estat l’inici d’una gran enemistat.

Per algun lloc s’escolen. Més o menys tinc localitzades les escletxes. Algunes ja han quedat segellades amb silicona expansiva. D’altres continuen sota vigilància. L’aspiradora s’ha convertit en una arma preventiva i les trampes fan la resta. La meva inversió en higiene em costa diners, temps, vigilància i disciplina militar. Llanterna frontal, ulleres d’augment i inspeccions diàries. Perquè la higiene mai no és gratuïta.

Sense adonar-me’n, he acabat dirigint una petita operació d’intel·ligència domèstica. Si els GEO necessiten reforços, que m’avisin.

Recordo especialment quan els animadors d’un resort de luxe de la Costa Daurada on jo treballava es van queixar que, durant la Setmana Santa, es despertaven amb paneroles corrent-los per la cara. Com a cap de departament, vaig exigir una actuació immediata. A l’agost, els insectes encara hi voltaven. Em va semblar inadmissible que es cobrés l’allotjament als treballadors en aquelles condicions, tractant-se d’un establiment de primera categoria.

Ahir, l’última trampa que vaig recollir contenia una escena difícil d’oblidar. Una panerola adulta havia quedat immobilitzada per l’adhesiu. En els seus intents d’escapar va anar perdent les potes, una rere l’altra. Al seu voltant, diverses cries continuaven atrapades.

Van escollir un mal dia per trobar-se amb mi.

Hi haurà qui digui que també són criatures de Déu. No ho nego. El que no acabo d’entendre és per a què.

No vaig sentir res més que fàstic.

Les paneroles recorren clavegueres, canonades, baixants i deixalles abans d’irrompre a les nostres cuines. Transporten bacteris, virus i paràsits; contaminen aliments i superfícies; desencadenen al·lèrgies, agreugen malalties respiratòries i poden provocar infeccions. No són una simple molèstia. Són una plaga i un risc per a la salut.

Mentre observava aquella trampa vaig comprendre que el meu pensament havia pres un altre camí. 

Amb els anys també canvia l’escala de les preocupacions. Els enemics poden ser molt petits i extraordinàriament cabrons. Però les amenaces de debò tenen un altre nom.

Alguns amics molt estimats lliuren batalles infinitament més difícils. Esperen el resultat d’una biòpsia. Entren en un quiròfan. Aprenen el nom de medicaments que mai no haurien volgut conèixer. D’altres veuen com el seu món acaba reduït a una habitació d’hospital o a una residència.

Ells sí que em preocupen.

Perquè els meus amics són irreemplaçables. Formen part de la meva història, dels meus records i de la meva vida. Mai no han representat una amenaça per a ningú. Ben al contrari.

Aquella panerola em va recordar que no totes les batalles tenen la mateixa importància.

Ella pot viure sense mi.

I jo vull viure sense ella.

I vostès?

Sospito que som legió en aquesta silenciosa lluita urbana.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Francisco Pedrosa Arcos

 

Ens ha deixat Francisco Pedrosa Arcos, de 70 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, divendres 24 de juliol, a les set de la tarda al tanatori municipal de Salou. Vetlla: sala 1. Posteriorment, serà enterrat al cementiri de Cuevas Bajas (Màlaga).

Pobre comerç

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, defensa des de fa anys que el municipi ha deixat enrere el model basat exclusivament en el sol i platja per convertir-se en una destinació de turisme de qualitat, familiar, esportiu i jove, amb una aposta per la desestacionalització i la sostenibilitat. El discurs és conegut i es repeteix en entrevistes, congressos i campanyes de promoció.

N’hi ha prou, però, amb fer una simple passejada per la ciutat per constatar que algú viu en una realitat paral·lela.

La fotografia de dalt n’és un clar exemple. En un dels molts establiments del centre turístic s’hi poden veure souvenirs de baixa estofa. El de la foto superior no és un cas excepcional, sinó un tipus de comerç que es repeteix en nombrosos locals de Salou.

Aquesta imatge planteja una contradicció evident. Si l’objectiu és consolidar una destinació diferenciada, sostenible i de més valor afegit, costa entendre que bona part de l’oferta comercial continuï responent als patrons més tradicionals del turisme massiu: productes estandarditzats, records impersonals i botigues pràcticament idèntiques entre si, sense arrels.

L’alcalde oblida que una destinació que aspira a posicionar-se per la seva qualitat acostuma a potenciar el comerç local, l’artesania, els productes de proximitat, el disseny, la cultura pròpia i el bon gust. En canvi, quan el visitant troba una successió de botigues amb una oferta gairebé clònica, pobra i sense ànima, el missatge que rep és que s’ha equivocat de lloc.

Vox acusa el govern de tapar forats amb modificacions de crèdit

 

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez, va replicar al regidor d’Hisenda i d’Esports, Yeray Moreno (PSC), després que aquest defensés la segona modificació de crèdit del pressupost municipal posant el focus en la subvenció de 10.000 euros destinada al Club Patí Salou perquè les seves esportistes puguin participar en el Campionat del Món del Paraguai.

Rodríguez va retreure a Moreno que hagués centrat bona part de la seva intervenció en aquesta ajuda concreta, malgrat que la modificació pressupostària inclou nombroses partides. “D’una modificació de crèdit bastant important ens hem acabat centrant en el tema del patí perquè vostè és el regidor d’Esports”, va afirmar.

La portaveu de Vox va aprofitar per reclamar una aposta més decidida per les instal·lacions esportives municipals. Com a exemple, va denunciar les condicions en què entrena el club de judo, assegurant que els seus esportistes “estan traient i posant tatamis tot el dia” i que, quan tenen problemes amb les instal·lacions, s’han de desplaçar al càmping Sangulí per poder entrenar en condicions.

Pel que fa a la subvenció de 10.000 euros, Rodríguez va qüestionar que aquests diners serveixin realment per sufragar el desplaçament de les patinadores al Paraguai. “Els viatges se’ls pagaran elles mateixes i vostè ho sap perfectament”, va afirmar, preguntant directament si aquesta partida es destinarà efectivament a cobrir el cost del transport.

La regidora també va recriminar al govern que només destaqués aquesta ajuda i no fes cap referència a altres aspectes de la modificació pressupostària, com la reducció de 60.000 euros en la partida de neteja o el romanent generat per les obres de l’avinguda de Carles Buïgas, que l’executiu municipal destinarà al futur vial del barranc de Barenys.

En aquest sentit, va plantejar què hauria passat si aquest romanent no s’hagués produït i va insistir que el govern municipal continua actuant “sense full de ruta”, improvisant les decisions econòmiques. “Van a cop de mata, tapant forats i movent fitxes segons els interessa i segons evolucionen les situacions i les enquestes”, va afirmar.

Finalment, Rodríguez va augurar que, a mesura que s’acostin les eleccions municipals de 2027, “encara mouran moltes més fitxes”, insinuant que les modificacions pressupostàries responen també a criteris d’oportunitat política en un context preelectoral.

Deixadesa absoluta a les fonts del passeig Jaume I

 

Les fonts ornamentals situades al passeig Jaume I de Salou presenten un evident estat d’abandonament en ple cor d’una de les zones més transitades i turístiques del municipi.

Tal com mostren les imatges, tant els vasos de les fonts com el seu entorn acumulen brutícia, males herbes de grans dimensions i un important deteriorament. Les fonts no funcionen des de fa temps i l’aspecte general transmet una sensació d’abandonament que s’allarga des de fa temps.

La situació crida especialment l’atenció quan falten poc per a l’inici de les Nits Daurades, la festa major d’estiu de Salou, que tornarà a concentrar milers de visitants al passeig Jaume I i al front marítim. 

A les fotografies s’observen herbes que envaeixen completament els escocells i les reixes de drenatge, parets amb taques d’humitat i brutícia acumulada, així com una infraestructura sense aigua ni manteniment aparent. Tot plegat contrasta amb la intensa activitat turística de l’entorn, on diàriament passegen centenars de persones.

Aquest punt s’afegeix a altres espais municipals que han estat objecte de queixes pel seu deficient manteniment, com el Jardí Botànic, que també presenta des de fa temps un aspecte degradat i allunyat de la funció paisatgística per a la qual va ser concebut.

La imatge que ofereix aquest espai és impròpia d’un dels principals aparadors turístics de la Costa Daurada, raó per la qual l’Ajuntament hauria d’actuar amb urgència. #MenysFotosMésTreballar.

UTPS critica el mal l’estat dels carrils bici

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha qüestionat l’anunci de l’Ajuntament de Salou sobre la construcció de nous carrils bici finançats amb 1,4 milions d’euros dels fons europeus Next Generation i ha reclamat que, abans d’impulsar noves infraestructures, es reparin i es mantinguin les ja existents.

UTPS es pregunta “de què serveix anunciar nous carrils bici” si els actuals “estan deteriorats, plens de desperfectes i, fins i tot, són intransitables”. Segons UTPS, el govern municipal defensa una aposta per la sostenibilitat i la mobilitat moderna que, assegura, no es correspon amb la realitat que troben diàriament els usuaris de la bicicleta.

UTPS considera que la prioritat hauria de ser garantir la seguretat de veïns i visitants mitjançant el manteniment de la xarxa existent. “No es pot vendre una imatge de mobilitat sostenible mentre els carrils bici actuals presenten un estat d’abandonament que posa en risc els seus usuaris”, afirma el president de la formació, Josep Maria Fernández Piñol.

Com a proposta, UTPS es compromet a posar en condicions tota la xarxa ciclista del municipi. Entre les mesures plantejades hi ha una senyalització clara i homogènia, el pintat íntegre de vermell dels carrils bici (seguint l’exemple del tram de l’avinguda de Carles Buïgas davant de l’hotel Regina, que considera un dels pocs que compleixen els estàndards de visibilitat i seguretat) i una millor identificació dels itineraris perquè puguin integrar-se fàcilment en aplicacions com Google Maps.

UTPS també defensa completar els trams pendents perquè el carril bici arribi a tota la ciutat i garantir una connexió contínua i segura amb els municipis veïns, amb l’objectiu de crear una xarxa útil tant per a la mobilitat quotidiana com per al turisme sostenible.

Finalment, UTPS reclama al govern municipal que “deixi de prioritzar els titulars i les promeses” i se centri en “complir amb el més bàsic: conservar adequadament les infraestructures públiques que ja tenim”. En aquest sentit, conclou que “la veritable sostenibilitat comença pel manteniment, la planificació i la connexió d’una xarxa ciclista de qualitat, no per la propaganda”. (Font: UTPS).

Salou instal·la càmeres per vigilar el top manta

 

L’Ajuntament de Salou ha instal·lat quatre noves càmeres de videovigilància en diversos punts estratègics del municipi amb l’objectiu de reforçar la seguretat i millorar la resposta policial. Dos dels dispositius s’han ubicat al carrer Colom, a prop de la conflictiva zona de l’avinguda de Carles Buïgas, mentre que els altres dos controlaran el perímetre municipal a la zona limítrofa amb Cambrils, just a l’inici del Cap de Sant Pere.

Segons el consistori, les càmeres del carrer Colom permetran optimitzar la intervenció de la Policia Local, mentre que les situades a la frontera entre Salou i Cambrils estaran destinades al control d’una de les àrees més sensibles del municipi. (Font: Ajuntament de Salou).

La instal·lació coincideix amb la polèmica generada pel fenomen del top manta. Durant anys, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha negat reiteradament l’existència de venda ambulant il·legal al municipi. Tanmateix, la majoria dels venedors resideixen a Salou i es desplacen diàriament fins al Cap de Sant Pere, ja dins del terme municipal de Cambrils, per desenvolupar la seva activitat, una situació que ha estat objecte de queixes per part del consistori cambrilenc.

La darrera actuació policial contra el top manta es va produir a principis de juliol al passeig marítim del Cap de Sant Pere i es va saldar amb dos agents dels Mossos d’Esquadra i un vianant ferits lleus després que alguns venedors llancessin pedres i altres objectes durant el dispositiu.

Aquella intervenció va arribar poques setmanes després d’una macrooperació policial coordinada entre Salou, Reus i Badalona contra la xarxa de distribució del top manta a la Costa Daurada. L’operatiu, desenvolupat pels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, va comportar 28 detencions, la intervenció de més de 25.600 articles falsificats i 30.400 euros en efectiu. Els investigadors van situar el principal centre logístic d’emmagatzematge en un immoble del carrer de l’Església de Salou.

Després d’aquella operació, Granados va endurir el seu discurs sobre el top manta i va dirigir les seves crítiques cap a l’Ajuntament de Cambrils, al qual va acusar de tolerar una activitat il·legal que, segons ell, perjudica la imatge de Salou.

Granados ja té a qui admirar

 

L’alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre (PP), ha anunciat que aspira a repetir en el càrrec després de les pròximes eleccions municipals, que se celebraran el maig de 2027. “La meva resposta és sí”. Tornarà a ser el cap de llista del PP, que governa la ciutat des del 1995, l’any en què l’alcalde de Salou, Pere Granados, va entrar com a regidor.

En les darreres eleccions, De la Torre va recuperar la majoria absoluta que havia perdut el 2019, aconseguint 17 dels 31 regidors del consistori, una fita que Granados mai no ha assolit.

Això sí, si d’alguna cosa no va mancat Granados és de ganes de perpetuar-se al poder, sigui sota les sigles del partit que sigui, tal com ha fet al llarg de la seva trajectòria política.

Quan el debat pressupostari es converteix en un xantatge emocional

 

El debat polític exigeix arguments, no culpables de conveniència. Per això sorprèn que el regidor d’Hisenda i d’Esports, Yeray Moreno (PSC), decidís en el darrer ple respondre a les crítiques de l’oposició sobre la segona modificació de crèdit del pressupost apel·lant a les emocions en lloc d’afrontar el fons de la qüestió: el veto als comptes generals.

Els grups de l’oposició no van votar en contra d’una subvenció de 10.000 euros al Club Patí Salou perquè les seves esportistes puguin participar en el Campionat del Món del Paraguai. Van votar en contra d’un expedient pressupostari complet, que rectifica per segona vegada en pocs mesos el pressupost municipal aprovat a començaments d’any. La discrepància era sobre la gestió econòmica del govern, no sobre les patinadores salouenques.

Tanmateix, Moreno va preferir formular una pregunta tan efectista com tramposa: “Què deuen pensar aquestes noies i aquests nois amb el vot en contra de l’oposició?”. Amb aquesta frase trasllada implícitament la responsabilitat del possible perjudici a l’oposició, quan sap perfectament que aquesta no qüestiona el suport al club, sinó la manera com el govern confecciona i modifica els comptes municipals.

La de Moreno és una estratègia retòrica coneguda en el món de la política: seleccionar la partida més emotiva d’un expedient molt més ampli i presentar qualsevol vot contrari com un atac contra els seus beneficiaris. Així, el debat deixa de ser sobre la planificació pressupostària per convertir-se en una qüestió de sensibilitat. Qui discrepa del conjunt acaba retratat com si estigués en contra de les esportistes.

El problema és que aquesta simplificació desvirtua el funcionament mateix dels plens municipals. Els regidors voten expedients complets, no fragments a la carta. Si el govern decideix incloure en una mateixa modificació de crèdit desenes de partides diferents, també assumeix que el vot de l’oposició serà una valoració global de l’expedient. No es pot convertir després aquest vot en un judici moral sobre una única partida que representa una quantitat molt reduïda del conjunt.

De fet, els 10.000 euros destinats al Club Patí Salou són una xifra molt modesta dins d’una modificació pressupostària molt més ampla. Si el govern considera que aquesta ajuda és tan imprescindible —i probablement molts hi estaran d’acord— sempre ha tingut la capacitat política i administrativa de tramitar-la amb una fórmula específica que evités qualsevol confusió. No ho va fer. Va preferir incorporar-la a un expedient global i, posteriorment, utilitzar-la com a argument polític contra l’oposició.

Les patinadores del Club Patí mereixen tot el reconeixement i el suport institucional possible. Però també mereixen no ser convertides en un argument de confrontació política. El seu esforç esportiu no hauria de servir per desqualificar els qui exerceixen legítimament la seva funció de control sobre la gestió del pressupost municipal.

En democràcia, discrepar d’un pressupost no és anar contra l’esport. És, senzillament, discrepar d’una manera de governar. I confondre deliberadament una cosa amb l’altra és una forma de substituir els arguments per l’emoció.