Salou es converteix en capital de la bellesa xoni

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va imposar ahir les bandes de candidates al concurs de Miss RNB Espanya. La gala tindrà lloc el proper dissabte 11 d’abril, a les deu de la nit, al Teatre Auditori.

Hi concorren 52 candidates procedents de diferents punts de l’Estat. Aquests dies es passejaran per la ciutat i visitaran espais com la Torre Vella, el Casal de la Gent Gran o el refugi d’animals (que no sé on és, però que molta gent interpreta com l’Ajuntament). D’aquesta manera, reforçaran el vessant humà i compromès del certamen (si us plau, que ningú rigui).

L’alcalde va aprofitar l’avinentesa per deixar anar una de les seves perles, com ara: “No parem de fer coses: hem estat Capital de la Cultura Catalana, aquests dies som capital de l’esport formatiu, i aquesta setmana ens convertim en la capital de la bellesa espanyola”. (Font: Ajuntament de Salou).

A veure: equiparar la cultura catalana amb una xarlotada com aquesta és denigrar la nostra identitat. En fi.

Dones de Salou: Mercè Alcoberro i Maria Mercè Curto

 

La fotografia, datada als anys quaranta, mostra la Mercè Alcoberro i la Maria Mercè Curto acompanyades del Juanito Orts i un altre amic seu de l’època. La imatge forma part de la col·lecció que Joan Sardiña va presentar al Casal de les Dones en el marc de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, un recull que reivindica el paper de moltes dones en la història del municipi.

La Mercè Alcoberro Forné, mare del mateix Joan Sardiña, va néixer a l’Ametlla de Mar l’any 1927. De ben petita es va traslladar a Salou, ja que el seu pare, Joan Alcoberro Llaó, era pescador. La família vivia en una casa situada al costat del xalet Pujades. El seu fill recorda com, durant la Guerra Civil, havien de córrer camp a través per refugiar-se sota els arbres més propers quan sonaven les alarmes.

Segons aquest testimoni, la seva mare li explicava que, per evitar quedar-se sorda amb les explosions, es posaven un pal a la boca i l’estrenyien amb les dents. En una d’aquestes incursions, un fragment de metralla va ferir la seva àvia, Enriqueta Forné Margalef, a la cama.

Treballar al camp

De jove, la Mercè treballava en la collita d’olives, mongetes tendres i altres productes del camp. Posteriorment, es va casar amb Joaquim Sardiña Orts i va començar a treballar al colmado Sardiña, conegut com el de la Pepa Cassoles. Van tenir dos fills, Joan i Jordi. La seva vida es va veure truncada prematurament, ja que va morir als 55 anys a causa d’un càncer.

Per la seva banda, la Maria Mercè Curto es va casar amb Salvador Ginovart, conegut com el Salvadoret, constructor i empresari local. Entre altres projectes, va participar, juntament amb Àngel Salceda, en l’ampliació de les naus laterals i l’altar major de l’església de Santa Maria del Mar. També, amb el seu cosí Ramon Ginovart, conegut com a Ramon de la Tecla, va obrir el 1962 el xiringuito La Barcarola a la platja dels Capellans, amb bar i restaurant, a més de tendals i patins per navegar, considerat capdavanter al seu moment. Una activitat que després van continuar la Maria Mercè (filla de la Mercè) i el Ramon, fill del Ramon de la Tecla.

Les trajectòries de les dues Mercès exemplifiquen la transformació profunda que va viure Salou a partir de mitjan segle XX, passant d’una economia tradicional lligada al mar i al camp a una nova realitat marcada per l’arribada del turisme.

L’ascens al triomf…

 

A vegades no cal complicar-se la vida preguntant-se què vam fer malament per no aconseguir allò que esperàvem. Potser, senzillament, no era el que més ens convenia.

S’han fixat en com recolzen el peu en pujar una escala? Hi ha qui deixa mitja planta fora, com un saltador de trampolí aquàtic. I això és un risc… perquè en aquest gest mínim ja t’estàs jugant una caiguda d’esquena. Falta de suport. Falta de base.

La vida és una mica el mateix. Ho diu qui ha baixat escales lluminoses en un escenari i també algunes de més ombrívoles, quan no tot era tan meravellós.

Vivim en un món que et demana que facis servir les escales en lloc de l’ascensor per la teva salut… però ningú t’ensenya a pujar-les, ni un mateix es fixa en com ho fa. I, tanmateix, com a les vedets, sempre hi ha aplaudiments quan es baixen.

El truc, pugis o baixis, és trepitjar fort. No permetre que la falta d’equilibri ho faci anar tot en orris, no només els teus ossos, sinó també la teva vida. Perquè entre l’ascens i el descens es mesura tot.

I en aquest mateix món, que utilitza el sistema piramidal molt més del que ens pensem, el més important és mantenir el posat, aguantar el fons i continuar sense trepitjar el cap a ningú. Perquè no tot s’hi val per arribar a dalt.

I, sigui com sigui, recordin la màxima de la folklòrica… “dientes, dientes… que es lo que les jode”. Perquè, al cap i a la fi, com cantava la Minnelli a Cabaret, tothom estima els guanyadors.

Però guanyar no és no caure. És no quedar-se a baix quan es pot aspirar a més. Perquè conformar-se, no lluitar o no escoltar allò que et mou… també és caure. Encara que sigui en la intimitat dels mateixos desitjos.

Cadascú porta la seva pròpia escala de Jacob. I, al final, tot es redueix a això: triar el seu cel.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Manuela Caballero González

 

Ens ha deixat Manuela Caballero González, de 87 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dijous 9 d’abril, a les onze del matí al cementiri de Vila-seca. Posteriorment serà incinerada al crematori de Reus. Vetlla: des de la una del migdia fins a les nou del vespre d’avui.

Artemis II torna a la Terra carregada de residus “made in Salou”

 

La missió Artemis II ha estat qualificada d’“èxit rotund” per la comunitat científica internacional, tot i que no pas pels motius habituals. La càpsula Orion, llançada l’1 d’abril de 2026, ha superat el punt més crític de la seva trajectòria i ja ha iniciat el viatge de retorn a la Terra carregada d’un botí inesperat: deixalles festives d’origen aparentment mediterrani.

Segons han confirmat fonts de la NASA, els astronautes han recollit a la superfície lunar ampolles trencades, llaunes de cervesa, litrones buides, plàstics i altres restes que no figuraven en cap catàleg geològic. “No són materials de l’espai. Són clarament residus d’oci nocturn”, ha declarat un tècnic, tot evitant pronunciar la paraula “Salou”, encara que tothom ho pensava.

Turisme de borratxera

Les primeres hipòtesis apunten a una sorprenent expansió del turisme de borratxera més enllà del planeta Terra. “Sabíem que el fenomen tenia abast internacional, però no interplanetari”, ha admès un portaveu científic. De fet, alguns dels envasos recuperats presenten etiquetes en diversos idiomes i restes de polseres fluorescents, fet que reforça la teoria d’una expedició festiva massiva amb destinació lunar.

Davant d’aquesta situació, diverses institucions ja han anunciat mesures urgents. La NASA estudia implantar una taxa turística a la Lluna, mentre que l’Ajuntament de Salou no descarta promocionar el satèl·lit com a nova destinació prèmium per descongestionar el municipi durant la temporada alta.

Mentrestant, els astronautes d’Artemis II continuen el seu retorn amb una càrrega que, segons han admès, “encara fa pudor d’alcohol”. I és que, per primer cop a la història, la humanitat ha aconseguit portar la seva empremta… fins i tot allà on el peculiar turisme familiar que ens visita encara no hi havia arribat. (Font: Tururut Viola News).

Salou converteix Miss Espanya RNB en un nou aparador de l’alcalde

 

El Teatre Auditori de Salou acollirà dissabte vinent la gala final de Miss Espanya versió RNB (segona regional). La gala tindrà un fort component de promoció local. 

El concurs arrencarà avui amb un acte institucional en què l’alcalde, Pere Granados, imposarà les bandes a les candidates al Mirador de Pilons en un esdeveniment obert al públic.

Entre els guardons previstos destaca l’elecció de la Miss Turisme Salou, un títol que reconeixerà la candidata que millor representi i difongui els atractius del municipi.

Doncs està clar qui serà el guanyador, oi?

Les caramelles, una tradició de Pasqua desapareguda a Salou

 

Les caramelles, cançons populars que tradicionalment es cantaven per Pasqua —especialment el Dissabte de Glòria i el Diumenge de Resurrecció—, formen part del ric patrimoni cultural català. Originàriament vinculades a la celebració religiosa de la resurrecció de Jesús, amb el pas del temps es van convertir en una festa popular associada a l’arribada de la primavera.

A Salou, aquesta tradició avui desapareguda és recordada per Esteve Tomàs Ollé en els Reculls d’història local que pròximament publicarà el Centre d’Estudis Salouencs. Segons explica, “és una tradició popular de Catalunya amb motiu de la celebració de la Festa de Pasqua. El Dissabte de Glòria, una colla de cantaires visitava les cases i les masies de les poblacions, davant les quals cantaven les anomenades caramelles”.

Amb el temps, aquestes cançons van deixar de tenir un caràcter estrictament religiós i van incorporar temàtiques més vinculades a la primavera i, sovint, de caràcter amorós. Els cantaires, organitzats en colles, recorrien carrers i masies demanant aliments típics com ous i botifarra, així com llaminadures.

Un dels elements més característics era la perxa amb una cistella al capdamunt, guarnida amb cintes, que servia per recollir les aportacions des dels balcons i finestres. En alguns casos, els grups es feien acompanyar d’un mul amb portadora —conegut com la lloca— per transportar els ous recollits. Amb tot el que aconseguien, els caramellaires celebraven posteriorment un àpat col·lectiu.

Les fotografies conservades, procedents del fons d’Esteve Tomàs Ollé, documenten aquesta tradició a Salou amb la participació de diversos veïns, com Josep Marca Morell, conegut com a Pepito del Mas Calvó o Pepito de la guitarra; Esteve Tomàs, Pascual (del bar Pascual), Anton Ginovart i Pablo Gasull. També hi van participar Ramon Tardiu, Àngel Salceda i Ramon Gombau.

Els orígens de les caramelles a Salou es remunten a l’any 1930, quan les va impulsar Josep Devesa Martí, nascut a cal Mitjà (on avui s’ubica l’hotel Planas). Les darreres celebracions documentades daten de l’any 1961. (Font: Centre d’Estudis Salouencs).

El govern de Salou rebutja aplicar rebaixes fiscals arran de la guerra

 

USAP va plantejar en el darrer ple la possibilitat d’estudiar rebaixes o bonificacions en impostos municipals com l’IBI, l’IAE i altres taxes que afecten directament famílies, treballadors i petits negocis. La proposta pretenia obrir el debat sobre mesures per alleugerir la pressió econòmica en un context marcat per l’encariment generalitzat dels costos derivats de la guerra de l’Iran.

La iniciativa va ser desestimada pel govern municipal. Segons USAP, el regidor Yeray Moreno, responsable d’Hisenda i Gestió Econòmica, va tancar la porta a aquesta possibilitat amb arguments que consideren poc sòlids i amb una actitud que qualifiquen de distant respecte a les preocupacions dels veïns.

Manca de voluntat política

USAP defensa que els ajuntaments disposen de marge per modificar tipus impositius, aplicar bonificacions i gestionar part de les seves eines fiscals. Per això, interpreten la negativa del govern com una manca de voluntat política per adoptar mesures que podrien alleujar la situació econòmica de la ciutadania.

Aquest posicionament contrasta, segons apunten, amb altres administracions com la Diputació de Tarragona, que ja estudia possibles accions per mitigar l’impacte econòmic derivat del context internacional i de l’augment dels preus.

Altres problemàtiques

USAP també posa sobre la taula altres problemàtiques del municipi, com la manca d’habitatge assequible, l’augment de la pressió fiscal i les dificultats creixents de molts veïns per arribar a final de mes, així com l’increment de costos que afecta el petit comerç.

En aquest sentit, critiquen que el govern municipal prioritzi la celebració de macroesdeveniments i accions de projecció mediàtica per damunt de l’adopció de mesures concretes per ajudar la població resident. (Font: USAP).

L’Ajuntament promociona el seu web com a servei de desinformació

 

L’Ajuntament de Salou ha impulsat una nova campanya per donar a conèixer el seu portal web institucional, amb l’objectiu de facilitar l’accés de la ciutadania als principals serveis municipals.

Sota el missatge “La web de l’Ajuntament de Salou permet accedir a…”, la iniciativa destaca quatre grans àmbits del portal: esdeveniments, notícies, tràmits i informació. A través d’aquests apartats, el consistori pretén centralitzar la comunicació amb els veïns i oferir una eina útil i accessible per al dia a dia.

Digitalització

La campanya posa l’accent en la digitalització dels serveis públics, especialment pel que fa als tràmits administratius, que es poden gestionar de manera telemàtica. Al mateix temps, el web també es presenta com un canal per mantenir-se informat de l’actualitat local i de l’agenda d’activitats del municipi.

Amb aquesta acció, l’Ajuntament reforça la seva aposta per les noves tecnologies i la comunicació digital com a vies principals de relació amb la ciutadania, en un context en què cada vegada més gestions es realitzen a través de dispositius mòbils.

Salou s’afegeix a l’Hora del Planeta gastant llum

 

Salou es va sumar el passat 28 de març a la iniciativa global de l’Hora del Planeta, una acció impulsada arreu del món amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la lluita contra el canvi climàtic i la necessitat de protegir el medi ambient.

Amb aquest propòsit, l’Ajuntament va anunciar l’apagada de la il·luminació de tots els edificis i equipaments municipals entre les 20.30 i les 21.30 hores. Paral·lelament, el consistori va fer una crida a la participació ciutadana, animant tant les llars com els establiments comercials a adherir-se a aquesta acció simbòlica. “Cada petit gest compta per construir un futur més sostenible”, van recordar fonts municipals.

El mateix dia, Salou celebrava l’acte de cloenda com a Capital de la Cultura Catalana, un esdeveniment que havia començat a les 19.30 hores i que va requerir un desplegament important de recursos i il·luminació.

Aquesta coincidència genera dubtes sobre la coherència del missatge institucional, ja que l’aposta per l’estalvi energètic es va veure, aparentment, contradita per la celebració d’un acte festiu de gran format en la mateixa franja horària, si fa no fa. Una circumstància que posa sobre la taula el debat sobre fins a quin punt aquestes accions simbòliques serveixen per a alguna cosa, més enllà d’intentar quedar bé.

En resum, dubto molt que aquell fos el millor dia per parlar d’estalvi de llum per part de l’Ajuntament.

Premis incomprensibles

 

L’Ajuntament de Salou ha informat que el proper 14 d’abril serà distingit a la Universitat Autònoma de Barcelona amb el certificat Infoparticipa, una iniciativa impulsada per la universitat amb la implicació, entre altres institucions, del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de l’Oficina Antifrau.

Infoparticipa és un reconeixement que acredita l’excel·lència del consistori en transparència, accés a la informació i qualitat de la comunicació pública. (Font: Ajuntament de Salou).

Si voleu saber el grau de transparència del nostre consistori, pregunteu a un periodista de debò (no als que depenen del mannà d’Alcaldia). Perquè tot indica que ens trobem davant d’un altre frau.

Anar a menjar la mona, una altra tradició que es perd

 

El Dia de la Mona se celebra el Dilluns de Pasqua i és una de les tradicions més arrelades del calendari festiu català. Aquesta jornada marca la fi de la Quaresma i de les restriccions pròpies de la Setmana Santa, i esdevé una ocasió per a la trobada familiar i d’amics, sovint a l’aire lliure, al voltant del dolç més emblemàtic: la Mona de Pasqua.

Tot i aquest fort component cultural, a Salou la celebració ha anat perdent presència amb el pas dels anys fins a situar-se, avui, en una situació de progressiu desús. El que antigament era una festa multitudinària, amb colles que sortien al camp o a la platja per compartir la jornada, és ara un costum cada cop més residual.

Davant d’aquesta realitat, el Centre d’Estudis Salouencs ha volgut recuperar i reivindicar aquesta tradició a través de la difusió d’imatges històriques que documenten com es vivia aquesta diada dècades enrere. Les fotografies, procedents de diversos fons documentals locals, mostren escenes de convivència i celebració que evidencien la importància social que tenia el Dia de la Mona al municipi.

Entre aquestes imatges, destaquen tres fotografies de l’any 1944 en què un grup de joves salouencs (entre els quals hi ha Pascual Cherta, Juanito Orts, Josep Llambrich, Batiste i Rogelio Brull, Enric Piñol i Salvador Roca) es dirigeixen cap a l’espigó del moll per celebrar la festa. Aquestes instantànies formen part del fons de Joan Sardiña Alcoberro.

També sobresurt una fotografia de 1956, presa a la duna de la platja Llarga després de menjar la mona, on apareixen, entre altres, Joaquim Sardiña, Mercè Alcoberro, un jovenet Joan Sardiña, Carme Cervera i el seu marit Florenci Boquet, així com l’Enriqueta Sentís (mare del Florenci) i Manuel Marsal. Aquestes imatges també pertanyen al mateix fons documental.

Finalment, altres fotografies situades al Pla de Masset mostren diferents famílies compartint la diada, amb la presència d’Enric Marrassé i el seu fill Enric, la seva esposa, Pepita Gascó, Vicent Prats i la seva dona, així com Salvador Alcové i Conxita Llambrich. Aquest conjunt forma part del fons de Joan Alcové Llambrich.

Aquest recull gràfic no només té un valor testimonial, sinó que posa de manifest la necessitat de preservar i transmetre una tradició que forma part del patrimoni immaterial de Salou i del conjunt de Catalunya.

Granados reclama més finançament per continuar malbaratant

 

L’entrada en vigor, el passat 1 d’abril, de la nova taxa turística en tots els allotjaments (hotels, apartaments, càmpings o creuers), que eleva el gravamen fins als 4,5 euros per persona i nit i obre la porta a un recàrrec municipal, ha reactivat el debat sobre el finançament dels destins turístics.

En aquest context, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha tornat a reclamar a les administracions central i autonòmica una aportació econòmica més gran per fer front al cost dels serveis municipals vinculats al turisme.

“No és just que el resident hagi d’assumir els serveis prestats als visitants. El pressupost de seguretat, la neteja o la recollida de residus estan dimensionats per la gran afluència de turistes. Qui ho paga? El resident i els empresaris”, ha lamentat. (Font: La Vanguardia).

Però concerts gratis

El seu posicionament, però, contrasta amb la seva peculiar forma d’administrar els nostres diners. Així, mentre reclama més recursos econòmics per cobrir serveis essencials i es nega a aplicar aquest gravamen municipal, que li donaria més ingressos, l’Ajuntament va destinar l’estiu passat uns 150.000 euros a concerts d’artistes com Melody, OBK i Los Vivancos durant les Nits Daurades. Uns espectacles pels quals no es va cobrar entrada i que van ser gratuïts per als visitants, que es deuen pensar que aquí som rics i lliguem els gossos amb llonganisses.

L’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina celebra mig segle

 

El Santuari de la Mare de Déu de la Pineda acollirà aquest Dilluns de Pasqua la tradicional trobada de l’Aplec, una jornada que combinarà els actes religiosos amb la festa popular i que enguany comptarà amb un element destacat: la celebració del 50è aniversari de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina.

L’organització ha previst un matí ple d’activitats, amb un servei de transport gratuït per a tots els assistents que disposin de la targeta Vilacard.

La jornada començarà a dos quarts d’onze amb el res del Rosari, seguit de la celebració de l’Eucaristia a les onze. Un cop acabada la missa, començarà la festa popular, que enguany tindrà un protagonisme especial amb la commemoració del mig segle de trajectòria de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina.

Durant aquesta part de l’acte, els assistents podran gaudir de danses catalanes en dues parts diferenciades. En la primera, actuaran els grups petit i mitjà de l’esbart. En la segona, es farà una recuperació del ball de la Mare de Déu de la Pineda, una peça coreogràfica amb valor simbòlic i patrimonial per a la comunitat.

Per acabar el matí, a dos quarts d’una, s’ha organitzat un vermut popular, que servirà per compartir germanor i tancar la celebració en un ambient festiu i participatiu.

L’Ajuntament i les entitats col·laboradores conviden tothom a assistir a aquesta cita anual, que reafirma els lligams entre la tradició religiosa, la cultura popular i la identitat local.

A Salou no s’ha previst celebrar cap acte amb motiu del Dia de la Mona. Aquí, amb tanta festa i disbauxa, som més aviat d’agafar una mona. O de fer el mico.

La Setmana Santa d’abans a Salou

 

L’auge creixent del turisme a Salou ha anat diluint, amb el pas de les dècades, unes tradicions que antigament es vivien amb una forta intensitat religiosa i comunitària. Durant els anys cinquanta, la Setmana Santa era una de les celebracions més arrelades al municipi, en un context en què Salou encara no s’havia convertit en el gran pol turístic actual.

Els actes començaven a l’església de Santa Maria del Mar, on els altars es guarnien amb espelmes, flors i teles, creant un ambient solemne. Des d’allà sortien les processons que recorrien els carrers del nucli antic fins al passeig de les Palmeres, amb una participació notable dels veïns.

El Divendres Sant es vivia amb un respecte rigorós: es complia estrictament la prohibició de menjar carn i el poble mantenia un ambient de silenci i dol generalitzat.

A finals de la dècada dels cinquanta, Salou va començar a rebre els primers estiuejants i visitants de cap de setmana. Tot i això, el caràcter de les celebracions continuava sent majoritàriament local i devot, encara lluny de la transformació turística que arribaria anys més tard.

Les imatges, datades el 1955 i publicades pel Centre d’Estudis Salouenc, formen part del fons Joan Sardiña i esdevenen un testimoni gràfic d’aquella època. Entre els participants s’hi poden identificar Ramon Blasi (a dalt, portant el Crist), el seu germà Esteve, Félix Gacho, Salvador Ginovart, Manolo Tomàs, Anton Maria Alcové i Esteve Ferrán, entre altres.

Cambrils, Tarragona i Reus encara mantenen aquesta tradició, però a Salou la Setmana Santa ha anat perdent progressivament el seu caràcter popular i religiós, eclipsada per la pressió turística i el canvi de model de municipi, que ha passat de ser una comunitat marinera a una destinació turística internacional sense personalitat.

Granados confirma que repetirà com a candidat de FUPS

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha reiterat la seva voluntat de tornar a encapçalar la candidatura de FUPS a les eleccions municipals de l’any vinent. Segons ha explicat, la decisió respon a una petició unànime del seu partit formulada fa dos anys en assemblea.

Granados, que també és secretari general de FUPS, ha assegurat que afronta el repte amb “més il·lusió que mai”, destacant els projectes en marxa i els que es preveuen impulsar en els propers anys. “Treballem pel progrés del municipi i, sobretot, per millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones”, ha afirmat. (TAC 12).

Tot apunta que repetirà la coalició electoral amb el PSC sota la fórmula Sumem per Salou-PSC, amb Granados com a cap de cartell.

L’alcalde que no escolta ningú

Per justificar la seva continuïtat, Granados recorre al mateix discurs que està repetint des del 2009, quan va ser investit alcalde gràcies a una moció de censura, deixant clar que amb ell com a alcalde Salou és com un disc ratllat. 

Si Granados de debò sortís al carrer i escoltés la gent, s’adonaria que tothom n’està fart d’ell i que ningú no el vol un altre cop a l’Ajuntament.

USAP carrega contra Vox i defensa la presència d’immigrants

 

Unidos Salou Acció Plural (USAP) ha emès un comunicat en què defensa Salou com una ciutat construïda amb l’aportació de persones procedents de diversos orígens, una realitat que, segons afirma, cal reivindicar davant l’augment de discursos que qüestionen el paper de la immigració, tal com fa Vox i la ultradreta. 

Segons l’escrit, milers de persones immigrants han contribuït al creixement del municipi treballant, emprenent i formant les seves famílies a la ciutat. En aquest sentit, alerten que cada cop són més freqüents els missatges que presenten la immigració com un problema, malgrat que, asseguren, la realitat demostra el contrari.

Salou seria “inviable” sense els nouvinguts

USAP recorda que sectors essencials com l’hostaleria, la neteja, la construcció, el comerç, l’agricultura o la sanitat depenen en gran manera de la mà d’obra estrangera. En una ciutat com Salou, amb una economia fortament vinculada al turisme i als serveis, consideren que prescindir d’aquest col·lectiu seria “inviable”.

La formació també fa referència a un informe de l’Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia del Govern d’Espanya, que adverteix que una reducció del 30% de la immigració podria comportar una pèrdua de 15 milions d’habitants, nou milions de treballadors menys i una caiguda del PIB del 22%. A més, es veurien afectats sectors com l’agricultura i la restauració, amb la desaparició de milers d’explotacions i establiments.

Mà d’obra en sectors clau

Així mateix, apunten que, segons diversos estudis, cada treballador hauria d’aportar fins a 2.000 euros anuals addicionals per sostenir el sistema de pensions si disminuís la immigració, alhora que s’agreujaria la manca de mà d’obra en sectors clau.

Davant aquest escenari, i en referència directa a Vox, USAP defensa la necessitat de promoure la convivència, el respecte i la cohesió social, així com de reconèixer el paper imprescindible de les persones immigrants en el funcionament diari de la ciutat.

“Salou no s’entén sense la seva diversitat, i el seu futur només es pot construir comptant amb tothom”, conclou la formació. (Font: USAP).

Necrològica: Joan Trigos Torrella

 

Ens ha deixat Joan Trigos Torrella, de 66 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dilluns 6 d’abril, a les cinc de la tarda al tanatori municipal de Vila-seca. Vetlla: sala 3. Posteriorment serà incinerat a Reus.

Salou incorpora el sistema NAGI a la seva piscina intel·ligent

 

L’Ajuntament de Salou ha implantat el sistema NAGI, una tecnologia innovadora que proporciona dades en temps real als nedadors -com ara llargs recorreguts, distància o temps- i que, alhora, connecta directament amb els socorristes per reforçar la seguretat a l’aigua.

Aquesta eina, pensada per a tots els perfils d’usuaris (famílies, esportistes, escoles i gent gran), millora l’experiència de bany i subratlla el compromís del municipi amb la salut, el benestar i la qualitat esportiva.

A més dels avantatges per als usuaris, el sistema NAGI també comporta beneficis ambientals i de gestió. Els sensors intel·ligents permeten optimitzar els recursos hídrics i energètics: mantenen la qualitat de l’aigua, redueixen el consum energètic i alerten de possibles anomalies per fer una gestió més sostenible de les instal·lacions.

Amb aquesta aposta tecnològica, Salou es posiciona com un referent en la modernització dels equipaments esportius municipals, tot combinant seguretat, eficiència i sostenibilitat.

Dones de Salou: la Paquita, l’Antonieta, l’Emília i la Carme

 

La memòria col·lectiva de Salou es construeix també a partir de les històries personals de les seves dones. Així es va posar de manifest en la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, celebrada al Casal de les Dones i impartida per Joan Sardiña, on es van recuperar fotografies i testimonis del passat del municipi.

Una de les imatges és una fotografia de l’any 1935, presa al costat d’una caseta de la platja de Salou, en què apareixen Paquita Gascó, Antonieta Sardiña, Emília Saiz i Carme Guijarro. Quatre noms propis que permeten resseguir l’evolució social i econòmica de la vila al llarg del segle XX.

Emprenedores

Paquita Gascó Todosantos va ser una de les pioneres de l’emprenedoria femenina al municipi, en obrir una perruqueria de dones l’any 1940, que posteriorment va passar a mans de la seva germana Pepita. El seu pare, Vicent Gascó, originari d’Albal (País Valencià), va treballar com a mosso d’estació a Salou a la Companyia dels Ferrocarrils del Nord i més endavant com a porter del cinema Marina.

Antonieta Sardiña Gombau, filla de Joaquim Sardiña Ferran i Sebastiana Gombau Simó, es va casar amb Francisco Expósito i va morir poc després d’acabar la Guerra Civil, deixant testimoni d’una generació marcada per un dels períodes més convulsos de la història recent.

La cartera del poble

Per la seva banda, Emília Saiz Devesa, casada amb Joaquim Aragonés (fundador del cinema Miramar de Salou), va treballar de jove com a cartera. Recollia les cartes al vagó correu a l’estació de Renfe i les repartia per tot el municipi, una tasca clau en una època en què les comunicacions eren molt més limitades.

Finalment, Carme Guijarro Orts, filla de Juan Guijarro Martín i Francisca Orts Minguet, va néixer a Corbelle (Ourense), on el seu pare estava destinat com a carrabiner a la caserna de Bande. Posteriorment, es va casar amb Salvador Durán Martínez, natural de Cambrils i nascut el 1918 en una família vinculada als Ferrocarrils del Nord.

Aquestes quatre dones representen una part essencial de la història de Salou: la del treball, l’esforç i l’arrelament d’una comunitat que es va anar configurant amb aportacions de diferents orígens. La seva memòria, recuperada en actes com aquest, contribueix a entendre millor el passat i la identitat del municipi.

L’aparcament de les pedres

 

L’Ajuntament de Salou va anunciar a mitjan març la posada a disposició de 1.097 places gratuïtes d’aparcament repartides en diversos punts del municipi, amb l’objectiu de garantir una mobilitat més còmoda, ordenada i sostenible. Un dels espais destacats era el pàrquing del carrer Carles Roig, a la zona de Barenys, amb una capacitat de fins a 500 vehicles.

Tanmateix, la realitat sobre el terreny dista força de les proclames municipals. Les obres de desviament del barranc han deixat aquest espai ple de pedres (que han de ser utilitzades per reforçar la canalització), fet que ha reduït considerablement la superfície útil per estacionar.

D’aquesta manera, el que havia de ser un gran aparcament gratuït s’ha convertit, aquesta Setmana Santa, en un aparcament de pedres amb capacitat limitada i poc pràctica per als conductors, que ahir ja estava ple.