dijous, 24 de setembre del 2026

Salou, el municipi amb el preu de l’habitatge més alt de Tarragona

 


Salou encapçala el preu mitjà de l’habitatge per metre quadrat a la demarcació de Tarragona, amb 2.422,11 euros, segons l’anàlisi de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona sobre l’evolució dels preus de compravenda. 

El municipi se situa per davant de Cambrils (2.378,66 euros/m²), Torredembarra (2.157,68), Calafell (1.933,46) i Vila-seca (1.905,99). Les dades confirmen que els municipis del litoral concentren els increments més importants del preu de l’habitatge de la demarcació. 

Pel que fa al valor mitjà de les operacions de compravenda, Salou registra 185.717,95 euros per habitatge. En aquest cas, Cambrils encapçala la classificació amb 218.269,62 euros, seguit de Calafell (196.592,28), Cunit (194.641,45) i Torredembarra (190.614,17). 

La Cambra atribueix aquesta evolució a la capacitat d’atracció residencial de les poblacions costaneres, relacionada amb factors com la connectivitat, la proximitat als principals eixos econòmics i la consolidació d’aquests municipis com a lloc de residència habitual. 

L’entitat alerta, però, que l’augment de la demanda pot incrementar encara més la pressió sobre els preus si l’oferta d’habitatge no creix al mateix ritme, fet que pot dificultar l’accés a l’habitatge dels col·lectius amb menys capacitat adquisitiu. 

En aquest sentit, la Cambra defensa incrementar l’oferta residencial, facilitar la construcció d’habitatge nou i impulsar la rehabilitació del parc existent. (Font: Reus Digital).

La desembocadura del barranc de Barenys se segueix inundant

 


La desembocadura del barranc de Barenys, a tocar de la platja de Ponent de Salou, continua acumulant aigua un mes després del darrer episodi de pluges torrencials, registrat el passat 24 d’agost.

Les imatges actuals mostren una zona amb una important acumulació d’aigua a la part final del barranc, mentre l’entorn de la desembocadura continua presentant un aspecte poc compatible amb la normalització que es va anunciar després del temporal.

L’episodi del 24 d’agost va posar a prova la nova canalització de Barenys, que encara es trobava en obres. Segons les dades facilitades per la direcció dels treballs, el sistema va arribar a absorbir un cabal màxim d’uns 100 metres cúbics per segon i va funcionar aproximadament al 33-35% de la seva capacitat. L’Ajuntament va destacar que l’actuació havia evitat inundacions al barri de la Salut. 

La mateixa tempesta, però, també va provocar desperfectes en la infraestructura. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va informar que part de l’encofrat de la futura zona de captació d’aigües baixes havia quedat afectat i que calia retirar restes arrossegades per l’aigua. A principis de setembre, l’ACA mantenia la previsió d’acabar les obres durant aquest mes, amb un retard estimat d’una setmana respecte del calendari inicial.

L’alcalde, Pere Granados, va assegurar després del temporal que la canalització havia “funcionat molt bé” tot i trobar-se encara en obres i va arribar a afirmar que, un cop finalitzada l’actuació, estaria “pràcticament” garantit que no hi hauria més inundacions. (Font: Diari de Tarragona).

Ara no és que no n’hi hagi, d’inundacions; és que no se’n van!

PP, el millor aliat de Granados

 


En el darrer ple municipal de Salou, el portaveu del PP, Mario García, només va censurar el govern de Pere Granados en un únic assumpte: la neteja i la gestió dels residus. Cap altra crítica a la resta dels assumptes tractats en la sessió municipal, una tònica que ja està arrossegant des de fa mesos. 

Es dona la circumstància que la regidoria responsable de Neteja Viària i Gestió de Residus és Elena Zhukova, d’ERC. Però Zhukova ja no és només una regidora del govern. El juny passat va ser presentada com a candidata de Salou per Viure, una plataforma municipalista nascuda amb vista a les eleccions municipals del maig vinent. Salou per Viure té el suport d’ERC i la CUP. Una iniciativa que ha desagradat Granados, ja que Zhukova es postula com a alternativa política a l’alcalde.

I de sobte apareix Mario García per fer-li la feina bruta a Granados: intenta desgastar-la davant l’electorat mentre Granados s’ho mira tot, amb complaença, des de la distància.

Val a dir que el PP continua formant part de l’oposició municipal, però no ho sembla, ja que sovint qüestiona més els partits de l’oposició que el govern municipal. I a menys d’un any de les municipals els seus gestos comencen a tenir una clara lectura electoral.

En resum, el que resulta políticament significatiu no és només què critica el PP, sinó també a qui dirigeix les seves crítiques. I, a menys d’un any de les eleccions municipals, aquests moviments difícilment poden deslligar-se del nou escenari electoral.

Top manta: Salou recula i ara demana reunir-se amb Cambrils

 


L’alcalde de Salou, Pere Granados, s’ha posat en contacte amb el seu homòleg de Cambrils, Oliver Klein, per abordar conjuntament la problemàtica del top manta, després de mesos de retrets entre els dos municipis. La reunió, que serà convocada per la Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona, se celebrarà previsiblement “la setmana vinent o l’altra”, segons ha explicat Klein.

El canvi d’actitud arriba després que Granados hagués centrat les seves intervencions públiques per la presència del top manta a la zona del Cap de Sant Pere de Cambrils (just a tocar del terme de Salou), i hagués reclamat actuacions al municipi veí. Granados fins i tot va acusar Cambrils de permetre o tolerar aquesta activitat.

El debat, però, també té una altra dimensió territorial. El mateix alcalde de Cambrils ha assenyalat que els venedors que es desplacen al Cap de Sant Pere provenen de Salou i que en aquest municipi hi ha part de la infraestructura vinculada a l’activitat il·legal. Per això, Klein defensa que la resposta no pot limitar-se al punt de venda i ha de ser conjunta.

Klein demanava la col·laboració de l’Ajuntament de Salou, però davant la negativa d’aquest va demanar la intervenció de la Delegació del Govern.

Ara, finalment, Salou i Cambrils seuran a la mateixa taula, amb la Generalitat com a responsable de la convocatòria. Klein ha assegurat que està “molt expectant” davant una reunió que considera important per intentar reduir el fenomen i ha insistit que la solució ha de ser estructural i implicar les diferents administracions. (Font: Ràdio Cambrils).

La glorificació del cartró pedra

 


A jutjar per la cridòria i el poder de convocatòria, sembla que s’ho estan passant bé.

I no hi tinc res en contra.

Ara, també et dic: soc incapaç de trobar-li la diversió a “la baixada” o processó de figures. Gegants, capgrossos, àligues, figures religioses i fins i tot una ampolla de licor.

És tradició? Això diuen.

Mai, ni de petita, m’he acostat a retre pleitesia al cartró pedra.

Són ganes o excuses per passar-s’ho bé. Ho entenc des de la distància, però hi haurà qui ho penalitzi.

L’atavisme roman, com roman el ritual. I aleshores em pregunto si la raresa no serà, precisament, allò col·lectiu.

El cas és que em resulta totalment aliè, com ho seria un ritu zulú o japonès, però això és al meu territori i ho cataloguen com a cultura i festes.

I, sent una persona empàtica i social, també soc selectiva: hi ha un pont que no travesso.

Afortunadament, la festa no notarà la meva absència. I dono gràcies que l’assistència no sigui obligatòria.

El símbol es fa ídol, i aquí ja crec que em vaig aturar quan em van explicar allò del vedell d’or.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

dimecres, 23 de setembre del 2026

Els hotels estiren la temporada turística fins al desembre

 


El sector hoteler de la Costa Daurada ha iniciat una estratègia a llarg termini per allargar la seva activitat fins al mes de desembre, consolidant un pas històric en la desestacionalització del turisme a la demarcació. Un total de 33 establiments mantindran les portes obertes durant la tardor i els mesos d’hivern, cosa que representa una oferta conjunta de gairebé 20.000 places disponibles.

Aquesta iniciativa respon a l’èxit assolit durant els mesos d’abril, maig i octubre, períodes en què les ocupacions ja se situen al voltant del 80%. Els hotelers busquen ara captar nous nínxols de mercat durant l’hivern, alhora que estabilitzen les seves plantilles laborals.

L’aposta hivernal s’adreça principalment als sèniors europeus i als grups d’esportistes que busquen un clima mediterrani suau fora de la temporada de bany.

Allargar el calendari permet a les empreses hoteleres ampliar els contractes i retenir unes plantilles més estables, fiables i professionalitzades durant tot l’any.

El parc temàtic de PortAventura té un paper crucial en aquesta estratègia. La temporada de Halloween, que s’allarga fins a mitjan novembre, i les posteriors campanyes nadalenques garanteixen un flux constant de visitants. Els sis hotels propis del ressort i els seus establiments associats mantenen el pols de l’ocupació fins a principis de gener.

Diversos grups de referència ja han confirmat quins hotels mantindran operatius durant aquesta campanya: Best Hotels, amb el Best Da Vinci; Ohtels Hotels & Resorts, amb l’Ohtels Villa Dorada, i PortAventura, amb el Ponient Vila-Centric, a Vila-seca.

El sector coincideix que, perquè aquesta aposta tingui un èxit real, l’esforç hoteler ha d’anar acompanyat de municipis actius. Això implica conservar determinats serveis a les platges, organitzar agendes culturals i competicions esportives, i mantenir obert el teixit comercial i de restauració local que donin vida a localitats com Salou o Cambrils durant la temporada baixa. (Font: La Vanguardia).

I és precisament aquí on Salou falla.

Un flamenc es passeja per la platja de la Pineda

 


(Us recomano aquesta banda sonora per llegir la notícia.)

Un flamenc s’ha convertit en el protagonista inesperat de la platja de la Pineda, on ha estat observat passejant tranquil·lament per la zona d’arena i a tocar de l’aigua.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha compartit a les xarxes socials diverses imatges de l’animal i ha explicat que “sembla que aquest visitant tan especial s’ha assabentat que els Prats d’Albinyana i la Séquia Major són un bon lloc per viure... o, com a mínim, per fer una parada tècnica durant el viatge”.


Un banyista més

El flamenc ha estat vist caminant entre els banyistes, en una jornada en què la platja presentava una notable afluència de persones.

Segura ha recomanat observar-lo des de la distància i respectar el seu espai, especialment davant la presència de vehicles i animals de companyia. “Compartim entorn!”, ha remarcat l’alcalde.

Una notícia, sens dubte, divertida, però, ep!, que consti que a Salou també en tenim, de flamencs!

UTPS reclama “més gestió i menys postureig” al govern de Salou

 


Units Tots per Salou (UTPS) ha fet pública una nota en què crítica la manera de governar de l’alcalde de Salou, Pere Granados, i ha reivindicat la necessitat de prioritzar la gestió municipal i la planificació del futur del municipi per damunt de la promoció política a les xarxes socials.

Sota el lema Salou necessita més gestió i menys postureig, la formació considera que “la prioritat d’un alcalde ha de ser governar i preparar el futur de la ciutat” i sosté que “la promoció a les xarxes no pot substituir la feina per resoldre les necessitats del veïnat”.

UTPS aprofita el comunicat per presentar les seves principals propostes per al municipi. Entre aquestes, planteja diversificar l’economia i impulsar un turisme de qualitat durant tot l’any, així com atraure empreses, inversió i talent mitjançant la creació de nous espais de cotreball i un polígon industrial.

La formació també situa entre les seves prioritats la generació d’ocupació estable i de qualitat, la promoció d’una gran ciutat esportiva i l’impuls de la construcció d’habitatge assequible.

En l’àmbit dels serveis i l’espai públic, UTPS reclama més manteniment de les instal·lacions municipals, els carrers, les voreres i els carrils bici. També proposa implantar un servei de transport públic municipal que, segons la formació, sigui eficient i estigui adaptat a les necessitats dels residents.

El comunicat contraposa aquestes propostes amb el que UTPS qualifica de “política d’imatge” de Pere Granados. “Proposem gestió, compromís i solucions per millorar la qualitat de vida de tothom”, afirma.

“A Salou hi ha qui ha decidit exercir més d’influencer que d’alcalde”, destaca el comunicat. (Font: FUPS).

Vox: “L’escola de Cap Salou no tenia llicència per començar el curs”

 


Vox ha denunciat que el govern de Pere Granados va informar que l’Institut-Escola de Cap Salou estaria operatiu el 8 de setembre (primer dia del curs lectiu actual) malgrat que la llicència d’obres per a la primera fase i la instal·lació dels mòduls prefabricats encara no havia estat concedida.

Segons la documentació de l’expedient citada per la formació, la tramitació dels permisos va continuar amb el curs ja començat. El 10 de setembre es va completar el document de direcció de les obres i el 15 de setembre encara es va incorporar documentació sobre l’acceptació de residus, el mateix dia que s’emetia l’informe jurídic. Posteriorment, es va concedir la llicència d’obres majors.

La cronologia contrasta amb l’anunci fet per l’Ajuntament el 21 d’agost, quan informava que el primer mòdul ja estava instal·lat i que els treballs avançaven amb l’objectiu que el centre obrís el 8 de setembre.

Vox considera especialment significatiu que, a principis de setembre, quan va demanar al govern municipal que li mostrés la llicència, no obtingués resposta. “No podien ensenyar-nos una llicència que encara no estava concedida”, afirma la portaveu del grup municipal de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez.

Mentrestant, l’alumnat d’I3 va haver de començar el curs provisionalment a l’Escola Europa, tal com havia informat l’Ajuntament el 3 de setembre. (Font: Vox).

Necrològica: José Rodríguez Vega

 

Ens ha deixat José Rodríguez Vega, de 83 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dijous 24 de setembre, a les nou del matí al tanatori municipal de Salou. Vetlla: sala 1 a partir de les quatre de la tarda.

dimarts, 22 de setembre del 2026

Salou es queda sense Estrella Michelin

 


El restaurant Deliranto, guardonat amb una Estrella Michelin i liderat pel xef Pep Moreno, tancarà definitivament les portes a Salou el pròxim 31 d’octubre, posant punt final a una etapa de gairebé una dècada al municipi.

El restaurant va obrir a Salou l’any 2017 i, des de llavors, s’havia convertit en un dels principals referents de la gastronomia local. Ara, el xef ha anunciat el final d’aquesta etapa per traslladar el projecte a Andorra.

Tot i que Moreno encara no ha concretat oficialment la ubicació del nou establiment, diversos portals especialitzats, com Guia Gourmand, situen el futur Deliranto al Principat. De moment, tampoc no s’ha anunciat la data d’obertura, tot i que el projecte promet continuar en la línia habitual i oferir un nou concepte que “no deixarà ningú indiferent”.

Amb el tancament de Deliranto, Salou perd l’únic restaurant del municipi que disposava d’una Estrella Michelin, distinció que va obtenir el novembre de 2019. El restaurant també comptava amb un Sol Repsol, aconseguit l’any 2022.

La desaparició de Deliranto de l’oferta gastronòmica salouenca suposa també la pèrdua d’un dels establiments que més projecció havia donat al municipi en l’àmbit de la gastronomia.

Entre els seus clients habituals hi havia l’alcalde de Salou, Pere Granados, que havia definit el restaurant com un orgull del municipi i un dels principals referents de la gastronomia local.

Ara, amb el restaurant cap a d’Andorra, a Granados li tocarà buscar-se un altre escenari per a les seves degustacions gastronòmiques. Res, que a partir d’ara haurà de llogar un autobús per portar els periodistes fins a la menjadora.

Per cert, no us penseu que amb el trasllat del Deliranto la VISA municipal deixarà de treure fum. El batlle té a la seva agenda una bona nòmina de restaurants on retre excel·lents homenatges a sant Tiberi.

Salou acull un cinefòrum amb la projecció de ‘Res Pública’

 


La Sala Costa Daurada de Salou acollirà divendres, 25 de setembre, a les set de la tarda, un cinefòrum amb la projecció de Res Pública, la darrera pel·lícula del cineasta José María Nunes. La sessió, amb entrada gratuïta, forma part de la programació cinematogràfica del Cineclub Miramar.

Res Pública és un llargmetratge de ficció de 98 minuts, rodat en català i estrenat comercialment l’any 2010. La direcció i el guió són de José María Nunes, mentre que el repartiment està encapçalat per José María Blanco, amb la participació de Belén Fabra, Alba Ferrara, Santi Lapeira i Maria Llosent.

La pel·lícula planteja un drama existencial protagonitzat per un home que explica el seu suïcidi, llargament meditat, com una manifestació de protesta contra l’època que li ha tocat viure. El protagonista reivindica una llibertat que considera que no ha aconseguit assolir al llarg de la seva vida i afronta la situació amb ironia i un subtil sentit de l’humor. 

El pes interpretatiu recau principalment en José María Blanco, que interpreta l’únic personatge que apareix físicament en pantalla, mentre que diverses actrius i actors hi intervenen aportant les seves veus. 

La cinta va ser l’última pel·lícula dirigida per José María Nunes. El cineasta, nascut a Faro (Portugal) el 1930 i establert posteriorment a Barcelona, va estar vinculat a l’anomenada Escola de Barcelona i va desenvolupar una trajectòria marcada pel cinema independent i experimental. Res Pública es va estrenar comercialment el 5 de març de 2010, poc abans de la mort de Nunes, el 23 de març d’aquell mateix any. 

La projecció permetrà apropar al públic salouenc una obra de cinema d’autor i recuperar la figura d’un cineasta que va desenvolupar bona part de la seva trajectòria cinematogràfica a Catalunya.

El bisbe de Salou visita el Seminari de Tarragona

 


El passat divendres dia 18 de setembre la Biblioteca del Seminari de Tarragona va rebre la visita de l’alcalde de Salou, Pere Granados, i la regidora de Cultura, Julia Gómez. El motiu de la visita era conèixer l’exemplar de la Chronica, o commentari del gloriosíssim e invictíssim rey en Iacme que custodia la Biblioteca.

Es tracta d’una edició impresa a València l’any 1557 del Llibre dels Fets, la crònica autobiogràfica de Jaume I el Conqueridor. Aquest document és l’únic text autobiogràfic conservat d’un monarca medieval europeu. L’exemplar que conserva la Biblioteca del Seminari, fruit d’una donació de Mn. Salvador Ramon i Vinyes, forma part d’una tirada de 109 exemplars que els Jurats de la ciutat de València van encarregar i pagar.

La visita va comptar amb la participació del vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Santiago Soro; el director de la Biblioteca, Mn. Albert Viciano, i la tècnica bibliotecària, Mònica Pineda, que va explicar tots els detalls d’aquesta edició. La trobada va servir també per a plantejar la possibilitat de portar a terme un conjunt d’activitats i propostes al voltant d’aquesta publicació. (Font: Arquebisbat de Tarragona).

La visita de Granados a l’Arquebisbat no ha d’estranyar. Mossèn Pere és un pes pesant de la cúria vaticana, amb capacitat de decidir quin dia s’ha de celebrar la missa major i establir el calendari religiós de la capital de la Costa Daurada, fins al punt de traslladar al mes de setembre la processó de la Mare de Déu del 15 d’agost.

La Festa al Cel és la Festa de l’Alcalde

 


L’Ajuntament de Salou ha convertit la Festa al Cel en un autèntic festival fotogràfic municipal. De les 102 fotografies publicades diumenge amb motiu de la cloenda de l’exhibició aèria, l’alcalde, Pere Granados, hi apareix en 83, tal com podeu veure aquí. És a dir, aproximadament en quatre de cada cinc. Tot un rècord i amb clara (per no dir absoluta) preponderància militar.

Al final, un arriba a la conclusió que la Festa al Cel és una excusa per promocionar l’alcalde. Perquè en un esdeveniment que té com a protagonistes els avions, els pilots, les exhibicions i, sobretot, el públic, l’eix central de l’àlbum institucional acaba sent l’alcalde.

A veure, no és que Granados no hi hagués de sortir. És l’alcalde i, per aquesta condició, es mereix certa rellevància. Però ser el centre d’atenció, cosa que és habitual en ell, és narcisisme. Que 83 fotografies de 102 siguin d’ell és un festival fotogràfic de l’alcalde, no de la Festa al Cel.

Aquesta egolatria només serveix per convertir el que hauria de ser comunicació institucional en propaganda. Perquè una cosa és informar de la Festa al Cel i una altra ben diferent és convertir-la en la Festa de Pere Granados.

Al cel hi havia avions. A terra, qui volava molt alt de foto en foto era l’alcalde.

Potser l’any que ve hauran de canviar el nom de l’esdeveniment: Festa al Cel, edició especial Pere Granados. Això en el supòsit que el batlle revalidi el càrrec, cosa que està per veure.

Salou s’oblida del Dia Mundial de l’Alzheimer

 


El 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, una jornada impulsada internacionalment per conscienciar sobre aquesta malaltia i donar visibilitat a les persones afectades, les seves famílies i els cuidadors. 

La celebració es porta a terme amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut i l’Alzheimer’s Disease International. 

I ahir, precisament, l’Ajuntament de Salou no va fer cap referència visible al Dia Mundial de l’Alzheimer en els seus canals municipals. Una absència especialment curiosa en un consistori que acostuma a donar molta visibilitat a tota mena de jornades, efemèrides i dates assenyalades.

També ahir, la portaveu municipal de Vox, Ana Belén Rodríguez, va ser entrevistada a Ràdio Cambrils amb motiu de la presentació del seu llibre infantil El misteri del meu avi, els beneficis del qual es destinen a l’Associació de Malalts d’Alzheimer Costa Daurada.

El llibre conté passatges en català i castellà. Ella, però, durant l’entrevista, es va oblidar de parlar en català.

dilluns, 21 de setembre del 2026

Salou se suma al Dia Internacional de la Pau 

 


L’Ajuntament de Salou ha commemorat avui el Dia Internacional de la Pau amb la publicació d’una imatge institucional a les seves xarxes socials, en què reivindica els valors de la convivència, el respecte i la cohesió social. 

D’aquesta manera, el consistori vol reforçar el compromís municipal amb la promoció d’una cultura de pau en el conjunt de la ciutadania.

La jornada, impulsada per les Nacions Unides, vol recordar la importància de treballar per una societat més justa i lliure de violències. 

Des de Salou, el govern local ha aprofitat l’efemèride per transmetre un missatge d’unitat i per posar en valor les iniciatives que es desenvolupen al municipi en matèria de convivència i benestar comunitari.

Amb aquesta acció simbòlica, el consistori reafirma la voluntat de continuar promovent polítiques que fomentin el diàleg, la tolerància i el respecte mutu entre veïns. 

Ho fa just l’endemà del seu gran clam a favor de les Forces Armades i de les exhibicions militars dutes a terme aquest cap de setmana a la Festa al Cel.

La Festa al Cel aplega un milió de persones

 


Més de 400.000 persones van assistir aquest any al concert gratuït de Shakira al Zócalo de Ciutat de Mèxic, una xifra que va permetre a la cantant batre el rècord d’assistència de la històrica plaça. 

Una xifra similar és la que mou cada any Lollapalooza, un dels grans festivals musicals de Chicago, celebrat durant quatre dies al Grant Park.

I també parlem de 400.000 persones en el cas de Tomorrowland, el gegantí festival de música electrònica que se celebra a Boom (Bèlgica). Hi va anar gent de 200 països al llarg de dos caps de setmana.

400.000 persones són moltes persones. Fins i tot per a grans capitals i esdeveniments internacionals de primer nivell.

Ahir, un cop acabada la Festa al Cel, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va afirmar que l’esdeveniment havia aplegat “més de 400.000 persones”.

El problema és que, a diferència del concert de Shakira o d’altres grans festivals, no consta que l’Ajuntament hagi explicat com s’ha obtingut aquesta xifra ni quin mètode de recompte s’ha utilitzat.

I ara arriba la pregunta: com es compten 400.000 persones en una Festa al Cel? L’any passat ja es va passar de frenada dient que la seva Festa al Cel havia atret “més de 350.000 persones”. Ara, un any després, ja en són més de 400.000.

Tan espectacular és la progressió que podia haver dit que la Festa al Cel va reunir un milió de persones. Perquè, en aquesta competició per veure qui la té més grossa, Salou sembla haver descobert una nova especialitat: fer enlairar els avions... i sobretot estadístiques!

Un Granados eufòric proclama l’«èxit total» de la Festa al Cel

 


L’alcalde de Salou, Pere Granados, anava ahir amb l’adrenalina pels núvols. Un cop acabada la Festa al Cel, Granados va fer un balanç entusiasta de la segona edició de l’esdeveniment i va qualificar-la d’“èxit total”.

“Segon any de la Festa al Cel de Salou i cal destacar que ha sigut un èxit total”, va afirmar Granados, visiblement feliç, que va assegurar que “les platges i els carrers de Salou estaven plens de gom a gom”.

L’alcalde també va considerar l’assistència estratosfèrica. “Hem superat les quatre-centes mil persones, però sobretot hem de tenir en compte que la gent de Salou està gaudint d’un gran espectacle a casa seva”, va declarar.

Granados va remarcar igualment la procedència dels visitants i va destacar que “són molts els visitants que han vingut aquí a Salou per gaudir d’aquest gran festival”.

I com que l’al·lucinatge era total, no va dubtar a afirmar que la Festa al Cel és “el festival més important que hi ha a Espanya i el més important d’Europa” (li va faltar el món sencer).

I encara més. Segons Granados, l’esdeveniment ha convertit Salou en “un referent a nivell mundial en l’aeronàutica” (la NASA aquest matí ja l’estava trucant).

“Per tant, estem molt contents, però sobretot orgull de Salou, perquè tenim aquesta gran capacitat de generar aquest orgull. Som salouencs”, va concloure l’alcalde. (Font: Ajuntament de Salou).

No sé, diria que amb tanta eufòria, la guerra de la farina ja no es limita únicament a Tarragona.

Zhukova censura el caràcter militar de la Festa al Cel 

 


La regidora d’ERC a l’Ajuntament de Salou, Elena Zhukova, ha qüestionat el caràcter militar de la Festa al Cel i, en particular, la presència d’avions de combat i helicòpters militars en un espectacle que es presenta com una activitat familiar i d’atracció turística.

En un article d’opinió publicat aquest diumenge a InfoCamp, Zhukova considera que una cosa és l’interès per l’aviació, la tecnologia, les acrobàcies aèries o els serveis d’emergències, i una altra és convertir màquines concebudes per a la guerra en un dels reclams de la festa.

La regidora, que és alcaldable per Salou per Viure, posa especialment l’accent en la presència d’avions com l’Eurofighter i d’helicòpters militars i planteja quin missatge transmeten les institucions públiques quan incorporen aquest tipus d’aeronaus a un espectacle adreçat al conjunt de la ciutadania.

Zhukova defensa que la Festa al Cel podria apostar per un altre model, centrat en l’aviació civil, les acrobàcies aèries, la història de l’aviació, les noves tecnologies, els drons, el salvament marítim, els serveis d’emergències o la lluita contra els incendis.

Més enllà del caràcter militar de l’esdeveniment, la regidora també qüestiona que l’èxit de la Festa al Cel es valori principalment pel nombre de persones que aconsegueix atreure.

Zhukova reconeix la gran capacitat de convocatòria de la festa i el seu potencial per projectar el nom de Salou, però considera que també cal analitzar què costa l’esdeveniment a les arques municipals i quin retorn real té per a la ciutadania.

En aquest sentit, assenyala l’impacte negatiu que provoca l’arribada massiva de visitants sobre els serveis municipals: trànsit, aparcaments, seguretat, neteja, recollida de residus i ocupació de l’espai públic.

La regidora, responsable de l’àrea de Neteja Viària i Gestió de Residus, posa també el focus en la feina que es fa després de la festa, quan els espectadors ja han marxat i els serveis municipals han de retirar les deixalles acumulades durant l’esdeveniment.

Zhukova reclama, per això, un balanç econòmic complet de la Festa al Cel que permeti conèixer quant costa realment el dispositiu extraordinari i quins beneficis genera per al municipi.

Entre les qüestions que planteja hi ha els recursos municipals destinats a l’esdeveniment, l’increment de residus, els costos associats a la mobilitat i la seguretat i, sobretot, quina part de l’activitat econòmica generada acaba revertint realment en el conjunt de Salou.

El debat que planteja la regidora no és, per tant, únicament si la Festa al Cel atrau molta gent, sinó quin tipus d’esdeveniment vol organitzar Salou i quin preu està disposat a pagar per acollir-lo.

Zhukova qüestiona així el model basat en la idea que “com més gent, millor” i defensa que l’èxit d’una activitat també s’hauria de valorar pel seu retorn social, la sostenibilitat, la convivència i l’impacte sobre els serveis públics.

La regidora resumeix el debat amb una pregunta: “Quina Festa al Cel volem i què volem que deixi a Salou?”.

Una qüestió que obre també un altre debat: quan els avions desapareixen del cel i els milers de visitants abandonen el municipi, què queda realment a Salou?