Avui
he escoltat a la cua de la caixa d’un súper, d’una cadena molt
coneguda, com un empleat justificava davant de dues dones que havien
de deixar la bossa de mà a la consigna. L’argument: que hi ha un
cartell i que tampoc es deixa entrar amb les motxilles dels homes.
Malament.
No
m’ha tocat a mi, però tinc la lliçó de la propietat privada i el
dret a la intimitat apresa de memòria. A més, no hi ha cap llei que
sustenti aquesta barbaritat de tractar els clients com a presumptes
delinqüents. Fins i tot si hi hagués indicis de robatori, si
demanen ensenyar la bossa, la inspecció ha de ser realitzada
exclusivament per la policia i en privat.
Exigir
que deixis els teus objectes personals en una taquilla on el centre
no es fa responsable del contingut es considera una clàusula abusiva
segons la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris.
La consigna de l’establiment no pot eludir les seves
responsabilitats si les taquilles són forçades o robades.
Què
fem, senyores? Reivindiquem la bossa de mà, deixem d’anar-hi o
demanem el full de reclamacions? Jo ho tinc clar: entraré amb la
meva bossa i, si em demanen deixar-la a la taquilla, demanaré el
full de reclamacions i els faré responsables per violar la meva
propietat privada i exposar-la a furts. Si la cosa va a més,
recordin que, en qualsevol cas, aquesta pràctica és abusiva i no
s’acull a normes raonables de comerç proper i sostenible.
És
fonamental recordar que, en cas de conflicte, l’establiment no pot
fer ús del dret d’admissió tan alegrement pel simple fet que un
client reclami responsabilitat o denunciï fets d’aquesta índole;
el dret d'admissió no és un xec en blanc per exercir
l’arbitrarietat ni per silenciar el consumidor informat. Davant la
cantarella de “jo soc un treballador manat” (i sovint poc
informat en les qüestions que l’obliguen a realitzar), val la pena
visitar i memoritzar el Codi de Consum de Catalunya, perquè el de
Cuenca i el de Vigo ens queden lluny.
Vulnerar
els drets fonamentals del client sota la sospita sistemàtica és un
atropellament legal i, com a estratègia de fidelització,
constitueix un error garrafal que només aconsegueix expulsar aquells
qui donen vida al negoci. Visca la compra per internet!
Carolina
Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora
del llibre Memorias de una corista.