Vox acusa el govern de tapar forats amb modificacions de crèdit

 

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez, va replicar al regidor d’Hisenda i d’Esports, Yeray Moreno (PSC), després que aquest defensés la segona modificació de crèdit del pressupost municipal posant el focus en la subvenció de 10.000 euros destinada al Club Patí Salou perquè les seves esportistes puguin participar en el Campionat del Món del Paraguai.

Rodríguez va retreure a Moreno que hagués centrat bona part de la seva intervenció en aquesta ajuda concreta, malgrat que la modificació pressupostària inclou nombroses partides. “D’una modificació de crèdit bastant important ens hem acabat centrant en el tema del patí perquè vostè és el regidor d’Esports”, va afirmar.

La portaveu de Vox va aprofitar per reclamar una aposta més decidida per les instal·lacions esportives municipals. Com a exemple, va denunciar les condicions en què entrena el club de judo, assegurant que els seus esportistes “estan traient i posant tatamis tot el dia” i que, quan tenen problemes amb les instal·lacions, s’han de desplaçar al càmping Sangulí per poder entrenar en condicions.

Pel que fa a la subvenció de 10.000 euros, Rodríguez va qüestionar que aquests diners serveixin realment per sufragar el desplaçament de les patinadores al Paraguai. “Els viatges se’ls pagaran elles mateixes i vostè ho sap perfectament”, va afirmar, preguntant directament si aquesta partida es destinarà efectivament a cobrir el cost del transport.

La regidora també va recriminar al govern que només destaqués aquesta ajuda i no fes cap referència a altres aspectes de la modificació pressupostària, com la reducció de 60.000 euros en la partida de neteja o el romanent generat per les obres de l’avinguda de Carles Buïgas, que l’executiu municipal destinarà al futur vial del barranc de Barenys.

En aquest sentit, va plantejar què hauria passat si aquest romanent no s’hagués produït i va insistir que el govern municipal continua actuant “sense full de ruta”, improvisant les decisions econòmiques. “Van a cop de mata, tapant forats i movent fitxes segons els interessa i segons evolucionen les situacions i les enquestes”, va afirmar.

Finalment, Rodríguez va augurar que, a mesura que s’acostin les eleccions municipals de 2027, “encara mouran moltes més fitxes”, insinuant que les modificacions pressupostàries responen també a criteris d’oportunitat política en un context preelectoral.

Deixadesa absoluta a les fonts del passeig Jaume I

 

Les fonts ornamentals situades al passeig Jaume I de Salou presenten un evident estat d’abandonament en ple cor d’una de les zones més transitades i turístiques del municipi.

Tal com mostren les imatges, tant els vasos de les fonts com el seu entorn acumulen brutícia, males herbes de grans dimensions i un important deteriorament. Les fonts no funcionen des de fa temps i l’aspecte general transmet una sensació d’abandonament que s’allarga des de fa temps.

La situació crida especialment l’atenció quan falten poc per a l’inici de les Nits Daurades, la festa major d’estiu de Salou, que tornarà a concentrar milers de visitants al passeig Jaume I i al front marítim. 

A les fotografies s’observen herbes que envaeixen completament els escocells i les reixes de drenatge, parets amb taques d’humitat i brutícia acumulada, així com una infraestructura sense aigua ni manteniment aparent. Tot plegat contrasta amb la intensa activitat turística de l’entorn, on diàriament passegen centenars de persones.

Aquest punt s’afegeix a altres espais municipals que han estat objecte de queixes pel seu deficient manteniment, com el Jardí Botànic, que també presenta des de fa temps un aspecte degradat i allunyat de la funció paisatgística per a la qual va ser concebut.

La imatge que ofereix aquest espai és impròpia d’un dels principals aparadors turístics de la Costa Daurada, raó per la qual l’Ajuntament hauria d’actuar amb urgència. #MenysFotosMésTreballar.

UTPS critica el mal l’estat dels carrils bici

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha qüestionat l’anunci de l’Ajuntament de Salou sobre la construcció de nous carrils bici finançats amb 1,4 milions d’euros dels fons europeus Next Generation i ha reclamat que, abans d’impulsar noves infraestructures, es reparin i es mantinguin les ja existents.

UTPS es pregunta “de què serveix anunciar nous carrils bici” si els actuals “estan deteriorats, plens de desperfectes i, fins i tot, són intransitables”. Segons UTPS, el govern municipal defensa una aposta per la sostenibilitat i la mobilitat moderna que, assegura, no es correspon amb la realitat que troben diàriament els usuaris de la bicicleta.

UTPS considera que la prioritat hauria de ser garantir la seguretat de veïns i visitants mitjançant el manteniment de la xarxa existent. “No es pot vendre una imatge de mobilitat sostenible mentre els carrils bici actuals presenten un estat d’abandonament que posa en risc els seus usuaris”, afirma el president de la formació, Josep Maria Fernández Piñol.

Com a proposta, UTPS es compromet a posar en condicions tota la xarxa ciclista del municipi. Entre les mesures plantejades hi ha una senyalització clara i homogènia, el pintat íntegre de vermell dels carrils bici (seguint l’exemple del tram de l’avinguda de Carles Buïgas davant de l’hotel Regina, que considera un dels pocs que compleixen els estàndards de visibilitat i seguretat) i una millor identificació dels itineraris perquè puguin integrar-se fàcilment en aplicacions com Google Maps.

UTPS també defensa completar els trams pendents perquè el carril bici arribi a tota la ciutat i garantir una connexió contínua i segura amb els municipis veïns, amb l’objectiu de crear una xarxa útil tant per a la mobilitat quotidiana com per al turisme sostenible.

Finalment, UTPS reclama al govern municipal que “deixi de prioritzar els titulars i les promeses” i se centri en “complir amb el més bàsic: conservar adequadament les infraestructures públiques que ja tenim”. En aquest sentit, conclou que “la veritable sostenibilitat comença pel manteniment, la planificació i la connexió d’una xarxa ciclista de qualitat, no per la propaganda”. (Font: UTPS).

Salou instal·la càmeres per vigilar el top manta

 

L’Ajuntament de Salou ha instal·lat quatre noves càmeres de videovigilància en diversos punts estratègics del municipi amb l’objectiu de reforçar la seguretat i millorar la resposta policial. Dos dels dispositius s’han ubicat al carrer Colom, a prop de la conflictiva zona de l’avinguda de Carles Buïgas, mentre que els altres dos controlaran el perímetre municipal a la zona limítrofa amb Cambrils, just a l’inici del Cap de Sant Pere.

Segons el consistori, les càmeres del carrer Colom permetran optimitzar la intervenció de la Policia Local, mentre que les situades a la frontera entre Salou i Cambrils estaran destinades al control d’una de les àrees més sensibles del municipi. (Font: Ajuntament de Salou).

La instal·lació coincideix amb la polèmica generada pel fenomen del top manta. Durant anys, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha negat reiteradament l’existència de venda ambulant il·legal al municipi. Tanmateix, la majoria dels venedors resideixen a Salou i es desplacen diàriament fins al Cap de Sant Pere, ja dins del terme municipal de Cambrils, per desenvolupar la seva activitat, una situació que ha estat objecte de queixes per part del consistori cambrilenc.

La darrera actuació policial contra el top manta es va produir a principis de juliol al passeig marítim del Cap de Sant Pere i es va saldar amb dos agents dels Mossos d’Esquadra i un vianant ferits lleus després que alguns venedors llancessin pedres i altres objectes durant el dispositiu.

Aquella intervenció va arribar poques setmanes després d’una macrooperació policial coordinada entre Salou, Reus i Badalona contra la xarxa de distribució del top manta a la Costa Daurada. L’operatiu, desenvolupat pels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, va comportar 28 detencions, la intervenció de més de 25.600 articles falsificats i 30.400 euros en efectiu. Els investigadors van situar el principal centre logístic d’emmagatzematge en un immoble del carrer de l’Església de Salou.

Després d’aquella operació, Granados va endurir el seu discurs sobre el top manta i va dirigir les seves crítiques cap a l’Ajuntament de Cambrils, al qual va acusar de tolerar una activitat il·legal que, segons ell, perjudica la imatge de Salou.

Granados ja té a qui admirar

 

L’alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre (PP), ha anunciat que aspira a repetir en el càrrec després de les pròximes eleccions municipals, que se celebraran el maig de 2027. “La meva resposta és sí”. Tornarà a ser el cap de llista del PP, que governa la ciutat des del 1995, l’any en què l’alcalde de Salou, Pere Granados, va entrar com a regidor.

En les darreres eleccions, De la Torre va recuperar la majoria absoluta que havia perdut el 2019, aconseguint 17 dels 31 regidors del consistori, una fita que Granados mai no ha assolit.

Això sí, si d’alguna cosa no va mancat Granados és de ganes de perpetuar-se al poder, sigui sota les sigles del partit que sigui, tal com ha fet al llarg de la seva trajectòria política.

Quan el debat pressupostari es converteix en un xantatge emocional

 

El debat polític exigeix arguments, no culpables de conveniència. Per això sorprèn que el regidor d’Hisenda i d’Esports, Yeray Moreno (PSC), decidís en el darrer ple respondre a les crítiques de l’oposició sobre la segona modificació de crèdit del pressupost apel·lant a les emocions en lloc d’afrontar el fons de la qüestió: el veto als comptes generals.

Els grups de l’oposició no van votar en contra d’una subvenció de 10.000 euros al Club Patí Salou perquè les seves esportistes puguin participar en el Campionat del Món del Paraguai. Van votar en contra d’un expedient pressupostari complet, que rectifica per segona vegada en pocs mesos el pressupost municipal aprovat a començaments d’any. La discrepància era sobre la gestió econòmica del govern, no sobre les patinadores salouenques.

Tanmateix, Moreno va preferir formular una pregunta tan efectista com tramposa: “Què deuen pensar aquestes noies i aquests nois amb el vot en contra de l’oposició?”. Amb aquesta frase trasllada implícitament la responsabilitat del possible perjudici a l’oposició, quan sap perfectament que aquesta no qüestiona el suport al club, sinó la manera com el govern confecciona i modifica els comptes municipals.

La de Moreno és una estratègia retòrica coneguda en el món de la política: seleccionar la partida més emotiva d’un expedient molt més ampli i presentar qualsevol vot contrari com un atac contra els seus beneficiaris. Així, el debat deixa de ser sobre la planificació pressupostària per convertir-se en una qüestió de sensibilitat. Qui discrepa del conjunt acaba retratat com si estigués en contra de les esportistes.

El problema és que aquesta simplificació desvirtua el funcionament mateix dels plens municipals. Els regidors voten expedients complets, no fragments a la carta. Si el govern decideix incloure en una mateixa modificació de crèdit desenes de partides diferents, també assumeix que el vot de l’oposició serà una valoració global de l’expedient. No es pot convertir després aquest vot en un judici moral sobre una única partida que representa una quantitat molt reduïda del conjunt.

De fet, els 10.000 euros destinats al Club Patí Salou són una xifra molt modesta dins d’una modificació pressupostària molt més ampla. Si el govern considera que aquesta ajuda és tan imprescindible —i probablement molts hi estaran d’acord— sempre ha tingut la capacitat política i administrativa de tramitar-la amb una fórmula específica que evités qualsevol confusió. No ho va fer. Va preferir incorporar-la a un expedient global i, posteriorment, utilitzar-la com a argument polític contra l’oposició.

Les patinadores del Club Patí mereixen tot el reconeixement i el suport institucional possible. Però també mereixen no ser convertides en un argument de confrontació política. El seu esforç esportiu no hauria de servir per desqualificar els qui exerceixen legítimament la seva funció de control sobre la gestió del pressupost municipal.

En democràcia, discrepar d’un pressupost no és anar contra l’esport. És, senzillament, discrepar d’una manera de governar. I confondre deliberadament una cosa amb l’altra és una forma de substituir els arguments per l’emoció. 

Moreno acusa l’oposició de rebutjar inversions en ocupació i esport

 

El ple de l’Ajuntament de Salou va aprovar a principis de juliol de 2026 la segona modificació de crèdit del pressupost municipal d’enguany. L’oposició, especialment el grup municipal de Vox, va criticar durament el govern local i va denunciar que el pressupost s’hagi hagut de rectificar per segona vegada en pocs mesos (la primera modificació va ser a l’abril).

El regidor d’Hisenda, Yeray Moreno (PSC), va defensar aquesta modificació pressupostària perquè, segons va assegurar, la major part dels canvis responen a circumstàncies sobrevingudes i a decisions que considera beneficioses per al municipi.

Moreno va explicar que els canvis es fonamenten principalment en tres actuacions. La primera és la incorporació de 139.000 euros procedents d’una subvenció del programa Treball i Formació de la Generalitat, destinada a la contractació de treballadors per a l’Ajuntament.

“Espero que ningú s’oposi al fet que, si rebem 139.000 euros per destinar-los als treballadors i treballadores de la casa, no els rebutgem”, va afirmar el regidor.

El segon argument exposat per Moreno va ser la necessitat de finançar el nou vial del passeig del barranc de Barenys. Segons va dir, l’adjudicació de les obres de l’avinguda de Carles Buïgas va generar un romanent que el govern municipal ha decidit destinar a avançar aquesta actuació, tot i que la subvenció del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya no arribarà fins al 2029.

El responsable d’Hisenda va defensar aquesta decisió assegurant que permetrà descongestionar alguns dels principals accessos al municipi, com els carrers Barcelona, Pau Casals i Ciutat de Reus. “De veritat s’oposen que avancem aquesta obra?”, va preguntar als grups de l’oposició.

Moreno també va destacar una partida de 10.000 euros destinada al Club Patí Salou perquè les seves esportistes puguin participar en el Campionat del Món que se celebrarà al Paraguai.

El regidor va recordar que serà la primera vegada que un equip del municipi competirà en un mundial d’aquesta disciplina i va subratllar que només una vintena de municipis de tot el món hi estaran representats.

“El que es guanya esportivament no s’ha de perdre per motius econòmics”, va afirmar, tot defensant que aquesta ajuda municipal contribuirà a evitar que cap esportista deixi de participar en la competició per motius econòmics.

Finalment, el regidor socialista va retreure a l’oposició el seu vot contrari a la modificació pressupostària i es va preguntar: “Què deuen pensar aquestes noies i aquests nois” davant el rebuig a una proposta que, segons va defensar, incorpora recursos per a l’ocupació, les infraestructures i el suport a l’esport local.

Uns neixen amb estrella… i uns altres amb esquella

 

L’Ajuntament de Salou va difondre aquest dilluns una nota informativa en què assegura que el municipi va celebrar diumenge “la segona estrella de la selecció espanyola en una nit de festa i emoció”, després de la victòria d’Espanya davant l’Argentina a la final del Mundial disputat als Estats Units.

En el futbol internacional, cada estrella brodada sobre l’escut d’una federació representa un Campionat del Món conquerit. La selecció espanyola va lluir la primera estrella després del triomf al Mundial de Sud-àfrica del 2010 i, amb el títol aconseguit diumenge, n’ha incorporat una segona.

La nota de l’Ajuntament, però, no es limita a informar només de la celebració. Com és habitual en moltes de les comunicacions institucionals, la notícia va acompanyada d’un ampli recull de fotografies de l’alcalde, Pere Granados, que apareix exhibint amb entusiasme una bandera espanyola a la plaça de la Pau, on s’havia instal·lat una pantalla gegant per seguir la final. Unes imatges que passen a engruixir la ja extensa galeria fotogràfica de l’alcalde en actes públics cada cop més propagandístics, ja que l’any vinent hi ha eleccions municipals.

I, parlant d’estrelles, la dita popular recorda que “uns neixen amb estrella i d’altres amb esquella”. Aquesta segona opció, la mala fortuna, és la que patim molts salouencs, que veuen que amb Pere Granados al capdavant de l’Ajuntament, ens acompanyarà la mala estrella.

Necrològica: Joan Lluís Rius Baró

 

Ens ha deixat Joan Lluís Rius Baró, de 73 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dimecres 22 de juliol, a les deu del matí al tanatori municipal de Salou. Vetlla: sala 2. Posteriorment serà enterrat al cementiri de Valls.

Necrològica: Núria Escudé Mola

 

Ens ha deixat Núria Escudé Mola, de 89 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dimarts 21 de juliol, a les onze del matí a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.

Emissió radiofònica del partit d’ahir a la ràdio municipal de Salou

 

(Imprescindible la musiqueta.)

¡Españoles! ¡Ha llegado la hora de la gloria, del júbilo y de la inmortal victoria!

Desde el Nuevo Mundo hasta las playas bañadas por el Mediterráneo, la nación entera se funde en un solo clamor. ¡España ha conquistado el Campeonato del Mundo de Fútbol tras doblegar con heroísmo a la aguerrida selección argentina!

¡Victoria incontestable de la raza futbolística!

Mientras la patria contenía el aliento, nuestros valerosos muchachos, ejemplo de disciplina, pundonor y sacrificio, combatían sobre el césped con la determinación de los grandes días de la Historia.

Y cuando el cronómetro parecía desafiar el destino...

¡Llegó el minuto ciento seis!

¡Ferran Torres! ¡Gol! ¡Gol de España!

¡Gol para la eternidad!

Las campanas parecían doblar de alegría y los corazones latían al unísono desde Finisterre hasta Cabo de Gata.

Y en la luminosa villa de Salou, joya del Mediterráneo español, las avenidas se transformaron en un océano de banderas, bocinas y abrazos fraternales.

El paseo Jaume I fue tomado por una multitud exultante.

Los automóviles avanzaban lentamente entre un concierto incesante de cláxones.

Los balcones lucían enseñas nacionales.

Los bares rebosaban entusiasmo.

Y hasta las palmeras, si se nos permite la licencia poética, parecían inclinarse respetuosamente ante la magnitud de la hazaña.

Los visitantes extranjeros, maravillados por el espectáculo, contemplaban cómo un pueblo entero celebraba con entusiasmo el triunfo de su selección.

Los hoteles prolongaban las sobremesas nocturnas.

Las terrazas brindaban sin descanso.

Y los camareros, convertidos por unas horas en comentaristas deportivos, repetían orgullosos:

—¡Ha ganado España!

Desde los balcones municipales se respiraba satisfacción.

Las gaviotas sobrevolaban la costa.

El mar permanecía sereno.

Y la luna, según aseguran los cronistas más entusiastas, decidió sonreír para contemplar gloriosa la fiesta.

Porque cuando España conquista un Mundial...

¡Hasta el Mediterráneo parece aplaudir!

Y mañana...

Mañana volverán los impuestos, la gasolina cara, la alarma del despertador y la jornada laboral.

Pero esta noche...

¡Esta noche nadie podrá arrebatarnos la gloria!

Porque la historia ya está escrita.

¡España, campeona del mundo!

¡Y Salou, una vez más, celebrándolo como si el gol hubiera entrado directamente desde la playa de Llevant!

(I una altra vegada la musiqueta.)

Pere Granados: “Espanya va guanyar el Mundial gràcies al Barça”

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va atribuir ahir la victòria d’Espanya al Mundial de futbol al paper determinant del FC Barcelona, assegurant que “sense el Barça, aquesta Copa del Món encara seria a Buenos Aires”.

En una compareixença improvisada després de la final, Granados va recordar que el club blaugrana va aportar vuit futbolistes a la convocatòria de la selecció espanyola, cinc dels quals van ser titulars a la final: Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Dani Olmo, Pedri i Ferran Torres.

Precisament aquest últim va marcar el gol de la victòria al minut 106 de la pròrroga, un fet que, segons l’alcalde, “demostra que la Masia Catalana continua sent el millor ministeri d’Afers Exteriors que té Espanya”.

Granados també va voler destacar una dada que considera definitiva: “El Reial Madrid no va aportar cap jugador a la selecció campiona, ha, ha, ha”.

El moment més sorprenent de la compareixença, però, va arribar quan l’alcalde va ser preguntat sobre la seva celebració patriòtica del triomf: “Jo sempre m’he considerat independentista… però independentista espanyol. ¡Viva España!”, mentre repartia paperetes per a les pròximes eleccions municipals. 

Per afegir tot seguit: “A Espanya, el cap no el fem servir gaire, però a l’hora de pensar amb els peus no hi ha qui ens guanyi. Espanya es mereixia aquest títol. Au, ara ja em podeu votar!”. (Font: Tururut Viola News).

Granados segueix la final del Mundial des de la Casa Blanca

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va seguir aquest diumenge la final del Mundial de futbol entre Espanya i l’Argentina des de la Casa Blanca, convidat personalment pel president dels Estats Units, Donald Trump.

La trobada hauria estat marcada per la bona sintonia entre tots dos dirigents, que comparteixen un ego descomunal, una gran afició pels focus mediàtics i una passió inqüestionable per la selecció espanyola. 

En el moment del gol que va donar el títol a Espanya, tots dos es van aixecar d’un bot per celebrar-lo amb una efusiva abraçada, tal com es pot veure a la foto de dalt.

Aprofitant la visita, Granados va convidar Trump a passar uns dies a Salou el pròxim mes de setembre per assistir a la Festa al Cel, el festival aeronàutic militar que torna al municipi.

—Vine a veure els avions... i emporta’t els que necessitis a la guerra de l’Iran o a una altra guerra que comencis.

Trump hauria agraït la invitació i hauria respost que els aparells espanyols no serveixen ni com a peces de recanvis, però va celebrar l’oferiment.

La conversa va acabar amb una encaixada de mans i la promesa de tornar-se a veure aviat, aquesta vegada davant del passeig Jaume I, contemplant les exhibicions aèries mentre discutien sobre qui dels dos aconsegueix sortir més vegades a les fotografies oficials. (Font: Tururut Viola News).

Alegria, Espanya, alegria, que avui toca pagar l’IVA!

 

Els carrers de Salou es van omplir anit de milers d’aficionats per celebrar la victòria d’Espanya davant l’Argentina a la final del Mundial de futbol. Després del gol decisiu que va donar a la selecció el seu segon títol mundial, la celebració es va allargar fins ben entrada la matinada amb clàxons, petards, càntics i banderes als carrers. 

La plaça de la Pau, on l’Ajuntament havia instal·lat una pantalla gegant per seguir el partit, es va convertir en l’epicentre de la celebració. Centenars de persones van seguir la final en directe abans de sortir a festejar pels carrers del municipi. 

Entre els càntics més repetits de la nit, però, també hi havia espai per a l’humor i la realitat quotidiana. Si l’afició entonava el clàssic “¡Alegría, España, alegría!”, més d’un hi afegia una estrofa alternativa que resumiria perfectament que l’endemà no tot serien flors i violes: “Alegría, España, alegría, que hoy toca pagar el IVA… i d’aquí a poc els impostos municipals”.

No cal dir que la festa va ser sorollosa. Clàxons sense descans, caravanes improvisades, petards i música a tot volum van convertir la nit en una llarga celebració que es va allargar fins ben entrada la matinada.

L’eufòria esportiva, però, és efímera. Un cop apagats els focs artificials i desades les banderes, tornarà la rutina: declaracions d’impostos avui sí i demà també, omplir el dipòsit amb la gasolina més cara, la ressaca i més d’una carta d’acomiadament per arribar tard a la feina. Això sí, “¡Que viva España!”

El queixal ràdio

 

Hi ha històries que, quan te les expliquen per primera vegada, no saps si estàs davant d’una curiositat científica o d’una innocent presa de pèl.

A mi em va passar gràcies al doctor Antonio García G. Quan em va parlar del queixal ràdio, vaig pensar que havia decidit divertir-se a costa meva. Però no. Darrere d’aquella anècdota gairebé inversemblant hi havia un fenomen físic que va alimentar una de les llegendes més singulars del segle XX.

La teoria era tan senzilla com fascinant. Les antigues obturacions metàl·liques podien comportar-se, en circumstàncies molt concretes, com una petita antena. Si s’hi afegien dos metalls diferents, la saliva actuant d’electròlit i la conducció òssia del propi crani, la recepta era perfecta perquè la imaginació fes la resta.

No és estrany que més d’una persona jurés haver sentit música, veus o fins i tot codi Morse sense tenir cap ràdio a prop. Avui sabem que, si el fenomen existia, era extraordinàriament excepcional. Però les bones històries no sempre necessiten estadístiques; sovint els n’hi ha prou amb una possibilitat.

Confesso que jo també hauria anat directa al dentista.

—Doctor, crec que tinc una psicofonia.

—Obri la boca.

—És greu?

—Greu no... avui li entra Catalunya Ràdio pel queixal del seny.

I a partir d’aquí, la imaginació s’embala. Algú buscant el transistor per tota la casa fins a descobrir que el transistor és ell mateix. Un altre convençut que el seu empast només capta tertúlies polítiques. O aquell pacient resignat perquè, entre emissora i emissora, també li entren anuncis.

La història encara va guanyar més volada quan Lucille Ball va explicar que, després d’una intervenció dental, sentia xiulets i codi Morse. Mai no es va poder demostrar del tot. Però és una d’aquelles anècdotes que sobreviuen perquè són massa bones per deixar-les perdre.

Avui els composites moderns són infinitament més eficaços... i també molt més avorrits. Ja no converteixen una dent en un transistor improvisat ni deixen gaire espai perquè la fantasia s’hi escoli.

I potser és millor així.

Vivim envoltats de pantalles, notificacions, auriculars, rellotges intel·ligents i algoritmes que decideixen què escoltem abans fins i tot que nosaltres mateixos. En aquest món hiperconnectat, costa no sentir una certa simpatia per aquella vella llegenda d’un empast capaç de captar una emissora de ràdio.

Perquè hi ha invents que, encara que probablement mai no hagin funcionat tal com ens agrada imaginar-los, expliquen molt millor una època que molts llibres d’història.

I com que ja coneixeu la meva tendència a la imaginació desbocada, si algun dia he d’escoltar alguna cosa dins del cap —sempre que no sigui un motiu per acabar al psiquiatre—, em conformo que sigui la meva llista preferida d’Spotify.

Ara bé, vist el ritme que porta la tecnologia, potser el queixal ràdio només va néixer unes quantes dècades massa aviat.

No m’estranyaria gens que, d’aquí a uns anys, ja no ens venguin auriculars. Potser ens oferiran un xip capaç de reproduir la nostra música preferida sense necessitat de portar res a les orelles.

I aquell dia, més d’un recordarà amb un somriure aquella vella llegenda d’un simple empast capaç de captar una emissora de ràdio.

Això sí...

...espero que també hi hagi l’opció “sense anuncis”.

P. D. Si aquesta història hagués arribat a les mans de James Bond, segurament hauria acabat així:

—Martini?

—Agitat o remenat?

—Tal com cau.

—Q no vol que perdi la cobertura.

I ja sabem què hauria dit 007 abans de sortir per la porta:

“My tooth is my license to tune”.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Nova campanya de seguretat aquàtica per a platges i piscines

 

L’Ajuntament de Salou s’ha fet ressò d'una nova campanya de la Generalitat de prevenció per reduir els accidents en entorns aquàtics, coincidint amb l’inici del període de màxima afluència a les platges i piscines. Sota el lema A l’aigua, fem equip, es recorda que la seguretat és una responsabilitat compartida i que una actitud prudent pot evitar incidents greus.

Normes a les platges

S’insisteix en la importància de seguir les indicacions dels socorristes i respectar la senyalització, especialment el sistema de banderes que regula el bany. També s’alerta sobre els riscos dels dies de vent —quan els matalassos inflables i els flotadors poden ser arrossegats mar endins— i es demana vigilar els infants en tot moment. A més, es remarca la necessitat de mantenir-se fora de les zones reservades als esports nàutics, on circulen embarcacions i motos aquàtiques.

Normes a les piscines

Les indicacions també afecten les piscines, tant públiques com privades. Es recomana entrar a l’aigua de manera gradual, evitar el bany si es té malestar o cansament i extremar la vigilància dels infants, que han d’utilitzar materials de flotació adequats a la seva edat. També s’adverteix del perill dels jocs bruscos —com les empentes o els salts per sobre d’altres persones— i es recorda que les piscines particulars han de disposar de tanques protectores per prevenir caigudes accidentals.