El ple aprova entre retrets la segona modificació de crèdit d’enguany

 

El ple de l’Ajuntament de Salou va aprovar dimecres passat la segona modificació de crèdit del pressupost municipal d’enguany. La proposta va generar crítiques de l’oposició, especialment del grup municipal de Vox, que va qüestionar la planificació econòmica del govern local.

Durant la seva intervenció, la portaveu de Vox, Anabel Rodríguez, va criticar que el pressupost aprovat a principis d’any hagi estat modificat per segon cop en pocs mesos. Segons va recordar, la primera modificació pressupostària es va aprovar a l’abril, mentre que aquesta segona arriba només dos mesos després.

La regidora també va fer referència a altres canvis introduïts durant els mesos de maig i juny, incloent-hi decrets de rectificació i modificacions posteriors, i va assegurar que aquesta dinàmica evidencia una “falta de planificació rigorosa” per part de l’executiu municipal.

Entre els moviments pressupostaris inclosos en aquesta modificació, Vox va destacar la retirada de 60.000 euros de la partida de neteja viària per finançar despeses vinculades al funcionament de serveis municipals, com ara 35.000 euros destinats a l’enllumenat públic, 21.100 euros destinats als emissaris submarins, 900 euros per als semàfors i 3.000 euros per a les fonts públiques.

Segons Rodríguez, aquestes despeses eren perfectament previsibles en el moment d’elaborar el pressupost, motiu pel qual considera que no s’ha fet una previsió adequada de les necessitats municipals. La portaveu també va ironitzar sobre la reducció de recursos destinats a la neteja viària, un servei que, segons va afirmar, continua sent objecte de queixes veïnals.

Un altre dels aspectes que Vox va qüestionar va ser el trasllat de 633.000 euros previstos inicialment per a la segona fase de la urbanització del carrer Carles Buïgas per destinar-los a les obres del passeig del barranc de Barenys. Segons va exposar la regidora, el mateix expedient reconeix que la subvenció del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya, valorada en 789.000 euros, no es percebrà fins al 2029, tot i que el govern municipal pretén executar les obres amb anterioritat.

Per a Vox, aquesta decisió posa de manifest una planificació “improvisada” de les inversions municipals. “Governar consisteix a definir polítiques, calcular i prioritzar. Un pressupost és el full de ruta d’un govern i no es pot convertir en un trencaclosques que es modifica cada pocs mesos”, va concloure Rodríguez, anunciant el vot contrari del seu grup.

CSIF denuncia l’Ajuntament pels canvis a la jornada policial

 

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha presentat un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Salou per haver modificat unilateralment les condicions de treball de la Policia Local mitjançant una ordre de servei aprovada l’11 de maig. El sindicat també ha demanat la suspensió cautelar de la mesura.

Segons CSIF, el consistori ha eliminat compensacions horàries, com el reconeixement de quinze minuts per jornada o les derivades de la formació obligatòria i les pràctiques de tir, sense negociar-ho prèviament amb la representació sindical.

Vulneració de la negociació col·lectiva 

El sindicat considera que aquesta decisió vulnera el dret a la negociació col·lectiva i recorda que el mateix informe jurídic de la Universitat Rovira i Virgili utilitzat per l’Ajuntament assenyala que qualsevol modificació de condicions pactades ha de passar pels òrgans de negociació.

En la demanda, CSIF reclama la nul·litat de l’ordre de servei, la recuperació de les compensacions eliminades i la regularització dels saldos horaris i dels efectes econòmics. El sindicat destaca que és l’única organització sindical que ha recorregut als tribunals per defensar els drets de la Policia Local de Salou. (Font: CSIF).

De defensor dels pisos turístics a apòstol de l’habitatge social

 

Durant anys, el gran relat urbanístic de Pere Granados ha girat al voltant del turisme. Salou havia de ser cada vegada més atractiu per als forans, més gran, amb més turistes, amb més capacitat d’absorbir els visitants. Fins al punt que el parc d'habitatges turístics no ha deixat de créixer (és el segon més important de Catalunya, després de Barcelona) fins que la Generalitat (aquí i a altres destinacions) va decidir limitar-ne l’expansió davant les dificultats dels residents per accedir a un habitatge que no sigui a un preu prohibitiu.

Ara, però, de cop i volta, a menys d’un any de les eleccions municipals, el discurs de l’alcalde, ha canviat. Radicalment.

Ara, Granados afirma que “l’habitatge és una de les grans prioritats socials de Salou, perquè afecta directament els joves, les famílies, els treballadors i totes aquelles persones que volen viure i arrelar-se al municipi”. Després d’anys sense pensar en aquest sector de la població, ara els més desemparats, els més precaris passen a ser la gran prioritat municipal.

I, per demostrar-ho, anuncia la construcció de 1.636 habitatges de protecció pública a Emprius i al futur Eix Cívic.

El problema de l’habitatge a Salou no va aparèixer ahir. Fa anys que famílies senceres han de marxar perquè no poden pagar els lloguers. Fa anys que moltes famílies tenen enormes dificultats per trobar un pis assequible i fa anys que els treballadors del sector serveis han de buscar habitatge fora del municipi.

Durant aquest temps, quin ha estat el principal cavall de batalla del govern municipal? Donar màniga ampla a l’expansió dels pisos turístics.

L’Ajuntament ha defensat reiteradament aquest model com un element essencial de l’economia local. A Salou, els apartaments d’ús turístic s’han multiplicat com a bolets fins a reduir notablement l’oferta residencial i encarir els preus del mercat. Això ha contribuït decisivament a expulsar molts veïns de Salou.

Ara resulta que la solució consisteix a construir més. Molt més del que preveia el Pla Local de l’Habitatge. I la resposta al problema de l’habitatge torna a passar per continuar construint.

El risc és que Salou, on cada vegada hi ha més ciment, acabi entrant en una espiral constructora per donar cabuda als que vinguin després. I aleshores apareix una pregunta inevitable: quin model de ciutat s’està promovent?

Si aquesta dèria edificadora continua al mateix ritme, potser d’aquí a uns anys el debat ja no serà quants habitatges protegits es fan, sinó si encara quedarà espai entre tants edificis. Si no haurem de recórrer als gratacels per donar cabuda a tanta gent.

No oblidem que, el febrer passat, el Ministeri de Costes de l’Estat va emetre un informe vinculant que instava a reduir l'altura del bloc de pisos previst a la futura plaça de la Torre Vella de l’Eix Cívic per no perjudicar l’skyline costaner. 

El projecte preveia una gran torre residencial de tretze plantes amb un mirador superior, però l’Ajuntament ha hagut de rebaixar l’altura de l’edifici a un màxim de set plantes. 

Ara l’alcalde torna a mirar cap amunt. Però amb l’excusa dels pisos socials. És clar, ho fa per solidaritat; ell sempre està al costat dels més necessitats.

‘​Followers’ i rentadores

 

Hi ha anècdotes que expliquen millor una època que molts assajos.

Fa anys, el meu amic Javier de Campos em va explicar que, treballant en un famós programa de televisió, havia sentit la major ovació que recordava.

No era per a un artista.

No era per a un presentador.

Era per a una rentadora.

Aquella imatge no m’ha abandonat mai. Perquè, més enllà de l’anècdota, amagava una veritat incòmoda: massa sovint confonem la notorietat amb el valor.

Una altra història té com a protagonista Alberto Sordi.

Un dia va rebre una trucada.

—Aquí la televisió.

I ell va respondre:

—Un moment, que es posa la rentadora.

Possiblement, en aquells temps era la RAI. Li oferien un contracte. Però Alberto Sordi dissolia tota solemnitat. Els representants executius de la televisió passaven, durant un instant, a compartir categoria amb un electrodomèstic.

La importància no resideix en el mitjà, sinó en allò que el mitjà és capaç de contenir.

Potser avui la conversa seria una altra.

—Un moment. Truquen de TikTok i de YouTube. Em volen donar un premi.

I la resposta podria continuar sent exactament la mateixa.

—Un moment, que es connecta la rentadora. És clar, amb wifi... i amb aquella musiqueta de final de programa.

Que ningú menystingui una rentadora. Té molta més importància del que sembla.

Si algú ho dubta és perquè mai no s’ha trobat, com em va passar a mi, en un assaig general amb una quarantena de persones esperant. Faltaven dos ballarins a escena. Els vam anar a buscar i els vam trobar al backstage. No estaven repassant una coreografia. S’estaven escridassant perquè tots dos asseguraven que els tocava el torn, religiosament anotat en un full d’Excel, de fer la bugada.

Pareu atenció.

La rentadora és important.

El que no és cap virtut és convertir la seva omnipresència en una escala de valors.

Una pantalla no garanteix talent. Un micròfon no converteix una opinió en una idea. Un escenari no assegura excel·lència. I un milió de followers tampoc no transforma la notorietat en mèrit.

Els temps canvien. Les plataformes també. Però continuem confonent el ressò amb el valor, la visibilitat amb el prestigi i la popularitat amb la qualitat.

L’aplaudiment no és una unitat de mesura del talent.

Els followers, tampoc.

Potser les rentadores no donen premis.

Però, almenys, renten.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Granados desapareix de l’AMT ara que la presideix el PP

 

L’Aliança de Municipis Turístics Sol y Playa (AMT), una entitat que durant anys l’alcalde de Salou, Pere Granados, presentava com un dels grans instruments de defensa dels interessos dels municipis turístics, sembla haver desaparegut completament del discurs institucional de l’Ajuntament salouenc.

Aquesta setmana, una representació de l’AMT va participar a Madrid en la presentació de Turisme que Suma, una iniciativa que, segons els seus promotors, pretén impulsar “un model turístic més sostenible, equilibrat i centrat en les persones”. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida (PP), així com de la presidenta de l’aliança, Fátima Lemes, alcaldessa d’Arona (PP), i de la vicepresidenta, Margarita del Cid, alcaldessa de Torremolinos (PP). L'absència més destacada, però, va ser la de Pere Granados (Sumem per Salou-PSC).

Aquest allunyament resulta especialment cridaner perquè l’alcalde de Salou havia convertit aquesta entitat en una referència constant de la seva acció política. Durant els darrers anys, qualsevol reunió, declaració o reivindicació de l’AMT era difosa àmpliament pels canals institucionals de l’Ajuntament, presentant l’aliança com la gran veu dels municipis turístics davant les administracions. Ara, en canvi, el silenci és gairebé absolut.

És cert que la presidència de l’AMT és rotatòria entre els municipis que la integren. Tanmateix, des que el càrrec recau en el Partit Popular, l’entitat sembla haver desaparegut del relat polític municipal salouenc.

La situació reforça la percepció que aquests organismes supramunicipals sovint tenen un funcionament molt condicionat pels equilibris polítics dels seus dirigents. Quan Granados ocupava una posició destacada dins l’aliança (i en va ser president), les seves activitats eren objecte d’una intensa promoció institucional. Ara, amb una presidència del PP, l’interès municipal sembla haver-se evaporat.

Salou estrena dutxes i piscines als carrers per combatre l’onada de calor

 

L’Ajuntament de Salou ha fet un pas més en la seva aposta per convertir el municipi en una destinació turística de primer nivell. Després de les platges, les fonts ornamentals i els jocs d’aigua, ara arriben les dutxes i piscines públiques als carrers.

Segons ha pogut comprovar aquest mitjà, diverses zones verdes del municipi s’han convertit aquests dies en un autèntic parc aquàtic improvisat. L’aigua brolla sense descans des del terra i rega tant la gespa com les voreres, oferint als vianants una refrescant experiència digne d’un spa urbà.

Els més afortunats poden fins i tot caminar descalços sobre una catifa permanentment mullada, una iniciativa que, segons les fonts (mai millor dit) consultades, pretén reduir la temperatura de l’asfalt i refrescar els peus dels ciutadans.

Electrocució garantida

La instal·lació estrella es troba al carrer de Pere Martell al costat d’un centre de transformació elèctrica, on un potent raig d’aigua emergeix directament del subsol, convertint la zona en una dutxa d’accés lliure les 24 hores del dia. El sistema funciona sense necessitat de prémer cap botó, demostrant el compromís municipal amb l’accessibilitat universal.

A partir d’aquí, i carrer avall, el passeig ofereix una autèntica piscina lineal que acompanya els vianants durant desenes de metres. Els més petits hi poden esquitxar, mentre que els adults tenen l’oportunitat de practicar equilibrisme per evitar acabar amb els peus xops.

Fonts municipals... bé, en aquest cas literalment fonts municipals, encara no han aclarit si es tracta d’una nova estratègia contra les altes temperatures o d’una manca de manteniment.

En qualsevol cas, la iniciativa presenta avantatges evidents. La gespa es manté impecablement verda, les voreres reben una neteja constant i els mosquits disposen d’un entorn ideal per gaudir de l’estiu.

Després de promocionar habitatges protegits amb fotografies d’apartaments de luxe, Salou sembla decidit a continuar innovant. Si la calor persisteix, no es descarta que els pròxims pressupostos incorporin gandules municipals, para-sols intel·ligents i un servei de socorrisme als carrers més inundats del municipi. (Font: Tururut Viola News).

Multa de 25.000 euros a la concessionària de l’enllumenat públic

 

El ple de l’Ajuntament de Salou de dimecres passat va aprovar per unanimitat imposar una penalització de 25.000 euros a la UTE Mant. Enllumenat Salou L2 per “compliment defectuós o incompliment parcial” del contracte de manteniment i conservació integral de diverses instal·lacions municipals.

La sanció afecta el contracte que inclou el manteniment de l’enllumenat públic, les il·luminacions ornamentals, les instal·lacions semafòriques, els senyals lluminosos, les fonts ornamentals, les fonts de boca, les instal·lacions fixes de megafonia, els motius nadalencs i les pancartes municipals.

Contracte d’1,7 milions

Durant el ple, el portaveu d’USAP, Ignacio Durán, va demanar al govern municipal que expliqués quins incompliments concrets havien motivat la penalització i si aquests havien repercutit sobre el servei prestat a la ciutadania. També va preguntar si una sanció de 25.000 euros era proporcional en relació amb un contracte superior als 1,7 milions d’euros i si, davant possibles reincidències, s’havia valorat arribar fins i tot a la resolució del contracte.

El regidor delegat de Contractes i Concessions, Marc Montagut,  va defensar l’actuació dels serveis tècnics encarregats del seguiment del contracte i va explicar que el control sobre aquesta concessió és diari, i que, quan es detecten incompliments, aquests es comuniquen immediatament a l’empresa mitjançant requeriments, tant per correu electrònic com verbalment o per via telefònica. Posteriorment, es comprova si s’han adoptat les mesures correctores i, si els incompliments persisteixen, s’inicien els expedients sancionadors corresponents.

De moment, un avís

Montagut també va advertir que, si els incompliments es repetissin de manera reiterada, l’Ajuntament podria arribar a plantejar la resolució del contracte, tot i que va remarcar que l’objectiu de les penalitzacions és aconseguir que l’empresa compleixi estrictament les obligacions assumides i garantir que els veïns de Salou rebin el servei que els correspon.

El regidor també va defensar la feina dels tècnics municipals en el control exercit sobre el contracte, considerant que aquesta supervisió rigorosa permet defensar els interessos públics exigint a les empreses adjudicatàries el compliment de les seves obligacions. 

L’expedient de sanció va quedar finalment aprovat per unanimitat de tots els regidors presents.

La UTE Mant. Enllumenat Salou L2 està integrada per COMSA Service Facility Management SAU i Escardó Serveis Tècnics SL. El contracte va ser adjudicat per un import d’1.711.627 euros el 30 d’abril del 2025 i formalitzat a finals del mes de maig del mateix any. Té una durada de tres anys, amb possibilitat de pròrroga.

A Salou, els pisos socials són apartaments de luxe

 

L’Ajuntament de Salou ha anunciat la seva intenció de modificar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per permetre la construcció de fins a 1.636 habitatges de protecció pública, una xifra que supera àmpliament els 690 pisos socials que el primer Pla Local d’Habitatge considera necessaris durant els pròxims sis anys.

Segons el consistori, aquests habitatges es desenvoluparan en nous sectors de creixement, principalment Emprius i al futur Eix Cívic, i tindran com a destinataris prioritaris joves, famílies, treballadors i residents amb dificultats per accedir a un habitatge assequible. L’objectiu, assegura l’Ajuntament, és afavorir l’arrelament al municipi i facilitar l’accés a una llar estable. (Font: Ajuntament de Salou).

Tanmateix, la imatge escollida pel mateix Ajuntament per il·lustrar la nota de premsa (foto adjunta) és de pel·lícula. Lluny de mostrar un exemple d’habitatge protegit, la fotografia correspon a un interior amb acabats propis d’un apartament d’alt estànding: cuina oberta de grans dimensions, marbre, mobiliari de disseny i un interiorisme minimalista de luxe.

Segons recull la revista especialitzada Nuevo Estilo, una publicació de referència en decoració, arquitectura i interiorisme, un apartament d’aquestes característiques pot tenir un valor de mercat d’entre 400.000 i 900.000 euros, o fins i tot superior, en funció de la ubicació i del nivell dels acabats. L’article destaca l’ús de materials prèmium, com ara cuines de marbre, mobiliari de disseny i reformes que poden superar els 1.500 euros per metre quadrat.

La contradicció entre el missatge institucional i la imatge utilitzada és total. Mentre el govern municipal afirma que la promoció pretén facilitar l’accés a l’habitatge de col·lectius amb dificultats econòmiques, la fotografia remet a un producte immobiliari molt allunyat del que habitualment s’associa a l’habitatge de protecció pública.

En resum: la promoció d’habitatge públic que promou l’Ajuntament de Salou té tota la pinta de ser una altra fantasmada. Com quan l’alcalde, Pere Granados, ens va intentar vendre que a la nova estació de Salou-PortAventura hi arribarien trens xàrter carregats de turistes, per després constatar que el darrer pla ferroviari de la Generalitat ens deixa sense la línia directa amb Barcelona.

Necrològica: José Antonio Fernández Álvarez

 

Ens ha deixat José Antonio Fernández Álvarez, de 94 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dimarts 7 de juliol, a dos quarts d’una del migdia al tanatori de Tarragona.

Granados felicita Trump pel 250è aniversari dels EUA

 

Benvolgut president Donald J. Trump,

Permeti’m felicitar-lo, en nom de l’Ajuntament de Salou i en el meu propi, amb motiu del 250è aniversari de la independència dels Estats Units d’Amèrica. Dos segles i mig d’història mereixen una celebració a l’altura de la nació més poderosa del món... i, si m’ho permet, també del seu president.

Li escric perquè, amb el pas dels anys, he descobert que vostè i jo compartim més coses de les que la gent imagina. Salvant les distàncies entre Washington i Salou, tots dos sabem què significa liderar amb mà ferma.

Ens agrada decidir sense que ens destorbin massa les opinions dels altres. Alguns en diuen autoritat; d’altres, autocràcia. Tot depèn de qui escrigui el titular.

També compartim una sana autoestima. Hi ha qui l’anomena narcisisme, però nosaltres preferim pensar que és simplement una extraordinària capacitat per reconèixer el nostre propi talent. Al capdavall, si nosaltres no ens admirem, qui ho farà?

He observat igualment que tots dos tenim una certa inclinació pels grans projectes. Vostè somia amb recuperar la grandesa d’Amèrica; jo intento que Salou sigui el centre de l’univers turístic conegut. Potser alguns en diuen deliris de grandesa, però els visionaris sempre han estat incompresos.

Ens caracteritza també una certa impulsivitat. Quan estem convençuts d’una idea, avancem sense mirar gaire enrere. Ja hi haurà temps perquè els tècnics, els assessors o els tribunals expliquin els detalls.

I, és clar, tots dos sabem que la millor política és aquella que va acompanyada d’una bona fotografia. Inauguracions, anuncis, maquetes, grans titulars... La imatge és fonamental. Hi ha qui diu que governem pensant més en les càmeres que en els expedients administratius, però jo sempre responc que una bona foto també és servei públic.

Confio que algun dia pugui visitar Salou. Estic convençut que s’hi sentiria com a casa. Aquí també ens agraden les grans avingudes, els projectes ambiciosos, els discursos optimistes i les inauguracions solemnes. I, si cal, sempre podem buscar una muntanya adequada per ampliar el Mount Rushmore amb algun rostre més.

Rebi una cordial salutació i els meus millors desitjos en aquesta commemoració històrica.

Pere Granados i Carrillo

Alcalde de Salou

Salou aprova la nova plantilla de personal municipal sense consens

 

El ple de l’Ajuntament de Salou de la setmana passada va rebutjar la majoria de la vintena de recursos presentats contra l’acord del 28 de gener d’aprovació de la nova Relació de Llocs de Treball (RLT) i del sistema de valoració dels llocs de treball municipals. 

Durant la sessió, el regidor de Serveis Interns, Yeray Moreno, va defensar la RLT aprovada. Segons va explicar, el procés de valoració dels llocs de treball “ha estat un camí llarg” que ha durat sis anys i que ara arriba pràcticament al seu final.

Moreno va defensar que l’objectiu de la reforma sempre ha estat millorar les condicions laborals dels treballadors municipals i va agrair la feina de totes les persones que hi han participat, des de l’alcalde i els responsables de Recursos Humans fins als representants sindicals i els empleats de l’Ajuntament. El regidor va qualificar aquesta actualització de la RLT com “una reivindicació històrica” dels treballadors municipals i va demanar el suport de la resta de grups polítics.

Vox critica la “cascada” de recursos

La portaveu de Vox, Anabel Rodríguez, va assegurar que la nova RLT, “lluny d’aportar estabilitat, ha generat una autèntica cascada de recursos i al·legacions per part dels mateixos treballadors”.

Rodríguez va recordar que el seu grup ja va votar en contra de la RLT aprovada en el ple de gener perquè considerava que no garantia el principi d’“igual treball, igual retribució”. També va rebutjar que els recursos responguin únicament a una voluntat d’obtenir millores salarials.

“Darrere de cada recurs hi ha un treballador que considera que les funcions que desenvolupa, la responsabilitat que assumeix i la valoració del seu lloc de treball no corresponen a la realitat”, va afirmar.

Segons la regidora, reduir totes aquestes reclamacions “al fet que volen cobrar més” és “una falta de respecte” envers els empleats municipals. També va retreure a l’equip de govern que, després de sis anys de treball, la nova RLT continuï generant tanta conflictivitat.

Rodríguez va assenyalar que aproximadament el 70% dels recursos s’han desestimat, un 5% s’han estimat, un altre 5% s’han estimat parcialment i la resta corresponen a altres circumstàncies administratives. “Una RLT ha de servir per ordenar, donar seguretat i generar confiança entre la plantilla, i és evident que això no s’ha aconseguit”, va concloure.

El PP hi veu errors

Per la seva banda, el portaveu del Partit Popular, Mario García, va qüestionar les dades exposades per Yeray Moreno sobre el nombre de recursos estimats i va advertir d’un error en l’ordre del dia, concretament en el punt 310, que figurava com una desestimació quan el contingut de l’expedient corresponia a una estimació parcial.

El portaveu popular va demanar que es corregís aquesta errada i va considerar que la vintena de recursos evidenciava “una manca de consens i de capacitat per arribar a acords” entre l’equip de govern i la plantilla municipal durant la tramitació de la nova RLT.

Salou, la segona ciutat catalana amb menys pensionistes

 

Salou és la segona ciutat de Catalunya amb menys pensionistes per habitant. Segons les últimes dades publicades per l’Idescat, només un 13,8% de la seva població percep una pensió contributiva.

En contrast, el municipi català amb un percentatge més alt de pensionistes és Esplugues de Llobregat, que lidera la llista amb un 23%. (Font: Diari de Catalunya).

Normal que aquí els avis no es vulguin jubilar: quan arriben a l’alcaldia, no hi ha manera que la vulguin deixar. I no només això: pel que es veu a les fotografies institucionals, hi ha càrrecs que semblen no tenir data de caducitat!

Necrològica: Mercedes del Rosario Campos Cáceres

 

Ens ha deixat Mercedes del Rosario Campos Cáceres, de 78 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dilluns 6 de juliol, a les deu del matí a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

​El Tour de França i les prioritats d’un govern

 

La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han decidit convertir Catalunya en l’aparador del Tour de França.

Per fer-ho, s’hi ha destinat una inversió pública milionària que inclou un cànon de 9,68 milions d’euros, a més del desplegament de seguretat, mobilitat, neteja, logística i recursos extraordinaris que exigeix un esdeveniment d’aquesta magnitud.

Quants diners públics ha compromès realment la Generalitat si se suma el conjunt del dispositiu?

Quant costaran les hores extraordinàries, els talls de trànsit, les restriccions per als residents i els comerços, i la reorganització dels serveis públics?

Qui publicarà el cost final, euro per euro, quan l’espectacle s’hagi acabat?

Perquè els diners públics no desapareixen.

Cada pressupost és una declaració de principis.

Cada euro revela una prioritat.

I la qüestió de fons és molt senzilla.

Per què posen tots els ous al cistell del visitant i no al de les persones que sostenen aquest territori amb els seus impostos, siguin residents habituals o contribuents amb una segona residència?

Per què és tan fàcil mobilitzar milions per a un gran esdeveniment esportiu i tan difícil destinar-los a polítiques socials i culturals que beneficiïn la ciutadania durant tot l’any?

De debò era impossible dedicar només un 3% d’aquesta inversió a programes socials i culturals oberts a tota la ciutadania?

Mentre les càmeres mostraran monuments, platges i carrers plens, continuaran fora de l’enquadrament les persones que dormen al carrer, les que esperen un habitatge i les que viuen en la precarietat.

Les administracions asseguren que el dispositiu garantirà la mobilitat. Tant de bo sigui així. Però també tenen l’obligació d’explicar com garantiran que qualsevol ciutadà pugui arribar a l’Hospital Joan XXIII, tornar a casa seva o desplaçar-se per la ciutat sense quedar atrapat en un laberint de talls, desviaments i indefensió.

Nosaltres paguem els nostres abonaments i bitllets d’autobús durant tot l’any.

Vostès, en canvi, obren gratuïtament el transport públic per facilitar l’arribada dels aficionats al Tour.

Magnífica metàfora de les prioritats.

El model sembla clar: atreure, promocionar, facilitar i subvencionar el visitant.

Mentrestant, el ciutadà paga, espera, suporta les molèsties i adapta la seva vida.

No comparteixo aquest entusiasme col·lectiu de sortir a agitar banderetes al pas del pilot. Jo he esperat pacientment per poder saludar la llegendària Alicia Alonso al seu camerino del Liceu, després d’haver pagat la meva entrada, i ho vaig fer amb tot el respecte, sense selfies ni espectacle. Faria exactament el mateix per tenir l’oportunitat de saludar Mikhail Baryshnikov. Però mai no he esperat que les administracions mobilitzessin milions d’euros, alteressin la vida d’una ciutat o convertissin aquell moment en una qüestió d’Estat perquè jo pogués veure’ls.

No perquè l’esport tingui més valor que la cultura.

Sinó perquè vostès han decidit que unes manifestacions humanes mereixen convertir-se en esdeveniments d’Estat mentre d’altres sobreviuen amb pressupostos residuals.

Vostès han decidit què mereix milions d’euros.

Vostès han decidit què mereix portades.

Vostès han decidit què mereix campanyes institucionals.

Vostès han decidit què pot esperar.

Mentre les càmeres sobrevolen una Catalunya impecable, evitaran mostrar les persones que dormen sobre un cartró.

No apareixerà la pobresa.

No perquè no existeixi.

Sinó perquè trenca el relat.

Allò de Napoleó ja va passar.

Les invasions, no.

Avui ja no arriben amb exèrcits. Arriben convertides en grans esdeveniments, campanyes de promoció i decisions polítiques que transformen les nostres ciutats durant uns dies mentre es demana a la ciutadania que n’assumeixi el cost, les molèsties i unes prioritats que ningú no li ha preguntat si comparteix.

Qüestiono que es governi abans per al visitant que per a qui viu aquí, treballa aquí, paga aquí i sosté aquest territori.

Els grans esdeveniments passen.

Els aplaudiments s’apaguen.

Els pressupostos romanen.

I els pressupostos són la veritable ideologia d’un govern.

El Tour marxarà.

Les persones que dormen al carrer continuaran aquí.

Les persones que esperen un habitatge continuaran esperant.

Les persones que sostenen aquest territori continuaran finançant prioritats que, massa sovint, no són les seves.

I la pregunta continuarà sent la mateixa:

Per a qui governen realment?

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Salou hissa les seves banderes

 

L’Ajuntament de Salou va hissar dijous les banderes que acrediten la suposada excel·lència de les seves platges. Dic suposada perquè entre aquestes banderes no hi figura la Bandera Blava, la més prestigiosa i coneguda internacionalment.

L’equip de govern va decidir renunciar a aquesta distinció el maig del 2024 després que l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), entitat encarregada d’atorgar els guardons a Espanya, avalués negativament certs criteris de serveis i qualitat mediambiental a les platges de Llevant i dels Capellans.

Enrabiada de l’alcalde

Aquella pèrdua de categoria va enfurismar l’alcalde, Pere Granados, i a partir de llavors el municipi no va optar a cap altra convocatòria de Bandera Blava per centrar-se en altres certificacions, com les ISO i la Q de Qualitat Turística que es consideren un complement de la primera. 

En resum, les platges de Salou tindrien més èxit si, en lloc de les banderes que actualment onegen, hi haguessin penjat les de Popeye, Pere Picapedra, Micky Mouse o Goofy, que, almenys, haurien fet les delícies dels més petits.