Necrològica: Domi Palau Gavaldà

 

Ens ha deixat Domi Palau Gavaldà, de 103 anys. 

La Domi era la mare del Ramon Sagarra, un home molt conegut a Salou, com la seva dona, la Maria del Carme del Álamo Gendre, una de les primeres infermeres de l’hospital Joan XXIII de Tarragona i filla de la Teresina Gendre Bargalló, una altra família també molt arrelada al poble. La Domi també era l’àvia del doctor Ramon Sagarra Palau, reconegut metge de família de l’Institut Català de la Salut. 

El funeral se celebrarà demà, divendres 17 de juliol, a les quatre de la tarda a la parròquia de Santa Maria del Mar. Vetlla: sala 2, fins a les nou del vespre.

Granados: enyorar el passat després d’haver-lo destruït

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha compartit a les xarxes socials una fotografia històrica de la platja dels Capellans acompanyada d’un missatge carregat de nostàlgia. “L’arena, la duna i els pins dibuixaven un paisatge gairebé salvatge”, escriu, convidant a recordar “el passat d’un racó emblemàtic del nostre litoral”.

La imatge transmet una idea clara: reivindicar el Salou d’abans, el dels espais naturals, les dunes i els pins que definien el paisatge costaner abans de la gran explosió urbanística derivada del boom turístic.

Tanmateix, aquesta apel·lació al passat contrasta amb moltes de les polítiques impulsades durant els anys per Granados. Només cal recordar les crítiques veïnals per la tala indiscriminada d’arbres en determinats punts del municipi. Arbres eliminats que han estat substituïts per exemplars joves que necessitaran anys per proporcionar una ombra equivalent. 

Per no parlar dels anomenats refugis climàtics impulsats per l’Ajuntament, de dubtosa utilitat immediata precisament perquè la vegetació encara és incipient.

El debat sobre la defensa de la natura també inclou el bosc del Quec. La transformació d’una part d’aquest espai per desenvolupar el projecte del Pla de Maset, que ha comportat la substitució d’una part significativa del pinar per vinyes, ha estat igualment objecte de controvèrsia i ha alimentat el debat sobre el model ambiental que propicia l’alcalde.

A aquestes actuacions s’hi afegeixen les crítiques pel suport municipal a projectes desenvolupats entorn d’Infinitum (La Caixa), que han implicat transformacions del territori vinculades a l’ampliació de camps de golf i a noves promocions residencials de luxe entre pinedes que han estat arrasades. 

És cert que Pere Granados no és responsable de la desaparició del Salou que mostra la fotografia antiga. La major part d’aquella transformació urbanística es va produir molt abans que arribés al consistori. Però també és cert que, des que porta la batuta municipal, ha defensat un model de creixement desmesurat del turisme, la construcció de nous equipaments i l’expansió urbanística desaforada.

Per això, la referència nostàlgica a la platja dels Capellans d’abans i de com és ara suposa una contradicció entre el que diu que pensa i el que ha fet en els últims disset anys de mandat. En resum: tot plegat, hipocresia.

Granados parla del seu relleu... mentre prepara una nova candidatura

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha mostrat novament el seu cinisme amb una resposta sobre el seu possible relleu polític a l’Ajuntament en una entrevista concedida al Diario de Madrid. Preguntat sobre què li agradaria haver aconseguit quan acabi la seva etapa, l’alcalde afirma que només espera “que els veïns encertin en la seva elecció perquè hi hagi continuïtat en aquest Salou sostenible, pròsper i, sobretot, amb molta pau social”.

La declaració, però, contrasta amb la realitat política actual. Granados no es troba en la recta final de la seva carrera institucional, sinó que ja ha anunciat la seva intenció de tornar a optar a l’alcaldia a les eleccions municipals en el 2027. Per tant, quan parla del final del seu mandat no es refereix a un relleu imminent, sinó a un escenari que ell mateix intenta ajornar presentant-se novament als comicis.

Pere Granados forma part de la política municipal des de l’any 1995, quan va entrar a l’Ajuntament de Salou com a regidor d’Esteve Ferran. Des del 2009 ocupa de manera ininterrompuda l’alcaldia gràcies a una moció de censura, presentada a l’esquena de Ferran.

La referència a la “pau social” també ha generat sorpresa, ja que durant els seus anys de govern no han faltat els conflictes polítics (amb acusacions, fins i tot, de compra de vots), les tensions amb els seus detractors, les discrepàncies amb col·lectius veïnals i diverses polèmiques relacionades amb projectes urbanístics, la gestió municipal o les relacions laborals dins de l’Ajuntament.

A més, malgrat apel·lar a la continuïtat del seu model de ciutat, Granados ha necessitat en els seus mandats el suport desesperat de diferents forces polítiques per conservar l’alcaldia, després que FUPS deixés enrere les àmplies majories absolutes dels primers anys del municipi.

La resposta al Diario de Madrid deixa una paradoxa evident: l’alcalde parla del moment en què deixi el càrrec com si fos una realitat imminent, però alhora treballa per continuar ocupant-lo, com a mínim, quatre anys més. 

I sí, la pau social arribarà, però quan no hi sigui.

De professió, malcarat

 

Hi ha persones que sembla que hagin convertit el mal humor en una professió. Tant se val si treballen darrere una finestreta, responen un telèfon o atenen una recepció. És igual l’hora del dia. Elles ja estaven enfadades abans que tu arribessis.

Com a bona coneixedora d’aquesta província, els anys m’han donat prou dades per dibuixar el perfil típic de moltes recepcionistes, administratius i funcionaris. Afortunadament, alguns han estat aquella grata sorpresa que trenca la norma. Però la norma continua sent aquella presència ignominiosa de qui no aixeca la vista del teclat, et parla des de la condescendència com si tinguessis l’obligació de conèixer la normativa municipal, la sanitària i, de passada, el Codi Civil.

Perquè, senyores i senyors, si davant de l’excel·lència digital va aparèixer aquell ciutadà que va dir: “Soc gran, no soc ruc”, per poder gestionar els seus estalvis i resoldre els tràmits més quotidians, ara jo elevo la frase a un altre nivell: “Sigui amable; vostè no sap què està passant cadascú”.

Em refereixo a no deixar una persona en una finestreta explicant un problema privat, amb llàgrimes als ulls o a punt de perdre la paciència, davant d’una cua sencera de desconeguts. Hi ha assumptes que mereixen una porta tancada, una cadira i cinc minuts d’humanitat.

Si ja ens han tractat com si fóssim bestiar per fer una simple cua en ziga-zaga; si “falta aquest document” s’ha convertit en el nou “error 404” de les nostres vides; si fem tres còpies de seguretat de cada notificació per si l’Administració decideix que l’anterior no existeix... què més volen?

Darrere de cada estoic hi ha un impacient que va comprendre que la vida era alguna cosa més que néixer per omplir formularis, perseguir certificats impossibles i discutir amb un contestador automàtic que no para de repetir: “Premi el coixinet. Premi l’u. Premi el dos. Si vol tornar al menú principal, premi el nou”. Quan, després de vint minuts de musiqueta en bucle, finalment respon un ésser humà... resulta que no és el departament. I és aleshores quan un acaba recordant-se de la mare que va parir l’inventor de les esperes telefòniques automatitzades.

La paciència no neix; es fabrica a base de cues, finestretes i esperes telefòniques interminables.

Perquè la calor és insuportable i, exceptuant (Love Is Like a) Heat Wave, ningú no li troba la gràcia. D’acord que l’agost ens fongui les neurones i ens deixi la paciència en números vermells. Però una cosa és la irritabilitat i una altra, ben diferent, el mal humor convertit en manera de viure. La calor apreta; la mala educació és una elecció. L’agost ja té fama de ser el mes dels assassinats. No donem idees. Ja en tenim prou sobrevivint acabar a les finestretes, als contestadors automàtics i al “torni demà” sense acabar sortint emmanillats.

Siguem amables.

Ningú no arribarà més tard per cedir el pas a la vorera. Ningú no canviarà el seu destí per deixar passar una persona amb un sol producte al supermercat. Ningú no morirà per somriure, sigui en persona o per telèfon. I no, no cal tractar ningú de senyor o senyora. És que el somriure canvia la veu.

Amb això de les estrelletes de les ressenyes de Google, empleats i empreses tenen una petita espasa de Dàmocles penjant sobre els seus qüestionaris de qualitat. Potser no és el sistema perfecte, però almenys recorda que atendre bé també forma part de la feina.

Jo tinc un costum. Quan algú m’atén amb professionalitat, amb educació o, senzillament, amb humanitat, li dic: “Et posaré més estrelletes a l’enquesta de les que hi caben”. Riuen. Jo també. Però després procuro complir-ho. Perquè si exigim que es faci visible allò que es fa malament, també hauríem de reconèixer qui fa bé la seva feina. L’amabilitat també mereix un excel·lent.

Siguem amables.

Perquè l’àvia continua a l’hospital. O el teu marit. Perquè la quimioteràpia amb prou feines et regala uns mesos més. Perquè el nadó fa tres nits que no et deixa dormir. Perquè t’estàs separant. Perquè acabes de perdre la feina. Perquè fan mal els ossos, el ronyó, els ovaris, les hèrnies... i també l’ànima. Perquè l’estrès mata. I l’antipatia alimenta la desconfiança en aquest país de la desatenció al client que ben poques empreses aconsegueixen superar.

Deixem les cançons del mòbil per als auriculars. També les converses privades a crits. A l’autobús i a l’AVE ja ho adverteixen; ara només falta que alguns passatgers s’hi donin per al·ludits.

Siguem amables amb qui cedeix un seient. Amb la incertesa de qui està a l’atur. Amb la gana a casa aliena. Amb qui entra en una oficina sense saber ni tan sols com explicar el problema que porta al damunt.

I les institucions... que siguin representants i no botxins guiats exclusivament per protocols, tipificacions i codis interns. Les normes són necessàries. L’empatia també.

Collons! Som persones amb circumstàncies. Prou feina tenim carregant les nostres pròpies misèries per anar descarregant-les sobre el cap del primer que es creua pel nostre camí.

Diguem: “Que maca et veig avui!”. O simplement: “Et trobava a faltar”. “Com estàs?”. “Necessites res?”. Un missatge. Un emoji. Una trucada. De vegades cal ben poca cosa per canviar-li el dia a algú.

Comprenguem que tots som al mateix sac, suportant la ineficàcia d’uns i agraint la comprensió dels altres. Perquè, al final, només importa acabar un dia més amb les necessitats cobertes i sense un altre ensurt després d’un diagnòstic. Sense una altra trucada que et canviï la vida. Sense una altra notícia que et capgiri el món.

Així que provem de ser amables. És gratis. No requereix cap màster. No necessita cap protocol. I, fins avui, ningú no ha hagut d’anar a Urgències per somriure.

La gent acostuma a tornar-te el somriure. I saps quan és de debò, perquè et mira als ulls.

I si algun dia no entens per què algú sembla absent, irritable o cansat, recorda que potser està lliurant una batalla de la qual tu no en saps absolutament res.

Això sí... tampoc fem servir la vida com a excusa permanent per ser un malcarat.

Perquè una cosa és tenir un mal dia.

I una altra de ben diferent... ser de professió, malcarat.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Ana Belén Martínez Mora

 

Ens ha deixat Ana Belén Martínez Mora, de 49 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dijous 16 de juliol, a les sis de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Canvi de data dels balls d’estiu a Salou pel futbol

 

L’Ajuntament de Salou ha anunciat una modificació en el calendari dels balls d’estiu per a la gent gran, previstos inicialment per aquesta setmana. A causa de la final del Mundial de futbol, el consistori ha decidit reprogramar l’activitat per evitar coincidències i garantir una participació més elevada.

Segons ha informat el municipi, l’esdeveniment se celebrarà divendres 17 de juliol, a les nou del vespre, a la Font Lluminosa. La vetllada gaudirà de l’actuació del duet Swing Family, que oferirà un repertori pensat per al públic sènior en un ambient festiu i estiuenc.

La regidoria de Gent Gran ha remarcat que l’objectiu és mantenir aquesta proposta lúdica, molt ben rebuda cada any, assegurant que les persones grans del municipi puguin gaudir-la sense interferències amb altres esdeveniments d’interès general.

A dalt, un moment de l’assaig dels balls d’estiu ahir a la nit a la Font Lluminosa.

UTPS retreu a Granados una llarga llista de promeses incomplertes

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha carregat contra la política d’anuncis de l’alcalde de Salou, Pere Granados, a qui acusa d’encadenar promeses que, amb el pas dels anys, “acaben quedant-se en no res”. La formació considera que el municipi necessita “menys promeses i més fets” i reclama una manera de governar basada en la planificació i l’execució dels projectes.

Segons UTPS, un dels exemples més recents és l’aparcament de quatre plantes anunciat a l’avinguda de Carles Buïgas durant l’actual mandat. El partit recorda que aquesta infraestructura encara no s’ha construït i assenyala que, posteriorment, el govern municipal va anunciar que els 6,5 milions d’euros previstos inicialment per a aquest projecte es destinarien a la construcció d’un pavelló al parc botànic, una actuació que tampoc no s’ha materialitzat.

La formació presidida per Josep Maria Fernández Piñol també recupera una promesa molt més antiga: la construcció d’una ciutat esportiva. Segons UTPS, aquest equipament va ser anunciat fa més de vint anys i encara continua pendent.

Pel que fa a l’habitatge, UTPS afirma que l’anunci de Granados de construir 1.600 habitatges de protecció oficial arriba poc després d’una reunió mantinguda entre representants del partit i tècnics de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament per abordar el problema de l’habitatge assequible.

Segons explica la formació, en aquella trobada se’ls va comunicar que el seu projecte de construir 1.000 habitatges assequibles no era viable perquè el vigent Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) no ho permetia. Per això, considera sorprenent que ara sigui el mateix alcalde qui anunciï una modificació puntual del planejament urbanístic per fer possible la construcció dels nous habitatges protegits.

UTPS assegura que celebra aquest canvi de plantejament. El partit considera que, si finalment es modifica el POUM per facilitar la construcció d’habitatge assequible, serà una bona notícia per al conjunt de la ciutadania.

Finalment, Units Tots per Salou defensa que el municipi necessita “un canvi profund en la manera de governar” i sosté que només amb una gestió basada en projectes executats i no en anuncis es podrà garantir un Salou “amb més oportunitats, més futur i una millor qualitat de vida”. (Font: UTPS).

Teresa Recasens i Laura Mellau es desmarquen de Daza

 

Les regidores de Junts per Cambrils, Teresa Recasens i Laura Mellau, no formaran part d’Aliança Catalana ni acompanyaran el fins ara portaveu del grup municipal, Enric Daza, en el seu salt cap a la formació d’extrema dreta de cara a les eleccions municipals de 2027. Ambdues representants han desmentit categòricament les informacions que apuntaven a una integració en bloc de tot el grup municipal.

En una compareixença de premsa d’urgència, la regidora Teresa Recasens ha assegurat de forma contundent que no ha pactat res amb el partit liderat per Sílvia Orriols. “No combrego amb les idees d’Aliança Catalana”, ha sentenciat Recasens, que també ha refermat el seu compromís de continuar treballant a l’Ajuntament de Cambrils fins al final de l’actual mandat. La regidora ha explicat que cal respectar els votants i el programa original sota el qual van ser escollits el 2023.

Per la seva banda, la regidora Laura Mellau també ha descartat completament incorporar-se al projecte d’ultradreta. Segons ha confirmat, la seva intenció, ferma i planificada des de fa temps, és abandonar la primera línia política tan bon punt acabi el mandat.

El detonant de la crisi s’ha produït després que Enric Daza formalitzés el seu fitxatge com a alcaldable de la formació ultra. Daza s’ha defensat argumentant que hi va haver un “error” de comunicació i que ell mai va afirmar que les seves companyes canviarien de partit.

A més, el comitè local de Junts a Cambrils demanarà formalment l’acta de regidor a Enric Daza i li prohibirà de manera taxativa utilitzar la marca electoral Compromís per Cambrils. Aquesta contundent resposta arriba després que el fins ara portaveu del grup municipal hagi oficialitzat el seu canvi de files per esdevenir l’alcaldable d’Aliança Catalana per a les eleccions municipals de 2027.

Segons ha confirmat el president del comitè local, Gerard Garriga, a la Revista Cambrils, la formació tenia previst comunicar a Daza aquesta mateixa setmana que no comptaven amb ell com a cap de llista per als pròxims comicis. El partit ja ha elegit un nou candidat a escala local, la identitat del qual es presentarà de forma oficial a la militància el pròxim 28 de juliol.

Espanya guanya i els veïns de la plaça de la Pau ja tremolen

 

La selecció espanyola de futbol masculina es va classificar ahir per a la gran final del Mundial del 2026 en derrotar amb autoritat França per 0-2 a l'estadi de Dallas, a Texas. Els gols de Mikel Oyarzabal, de penal, i de Pedro Porro (aquest, molt aclamat per l’alcalde de Salou, Pere Granados, fanàtic a matar de la Roja), van segellar una victòria incontestable el mateix dia de la festa nacional francesa.

El partit de semifinals de la Copa del Món de la FIFA va començar amb un respecte mutu sobre la gespa, però el mig del camp d'Espanya, liderat per Rodri Hernández i Fabián Ruiz, de seguida es va fer amb el timó del joc. Al minut 19, una pifiada defensiva de Lucas Digne va acabar en una clara falta sobre Lamine Yamal dins de l'àrea. L'àrbitre el salvadorenc Iván Barton no va dubtar a assenyalar el punt de penal.

Mikel Oyarzabal va assumir la responsabilitat i, amb molta sang freda, va batre el porter Mike Maignan al minut 22. El davanter de la Reial Societat signava així el seu cinquè gol del campionat.

França, tocada pel gol i per la lesió prematura del seu central William Saliba, va intentar estirar les línies abans del descans gràcies a Kylian Mbappé, però es va trobar amb un Unai Simón impecable en les sortides de punys i en la lectura de l'espai.

A la represa, el seleccionador Luis de la Fuente va demanar als seus jugadors que mantinguessin la verticalitat. Lluny d'arronsar-se, el combinat espanyol va trobar el premi de la tranquil·litat abans d'arribar a l'hora de joc.

Així, un inspirat Pedro Porro va protagonitzar una paret perfecta a la frontal de l'àrea amb Dani Olmo. El lateral dret va rebre la devolució i va afusellar Maignan amb un xut ras i creuat que posava el 0-2 al marcador.

Només tres minuts després, un fora de joc mil·limètric va privar Lamine Yamal de celebrar el tercer gol de la nit. A partir d'aquí, Didier Deschamps va cremar les naus fent entrar Désiré Doué i Rayan Cherki, però el bloc defensiu espanyol va signar una actuació col·lectiva impecable. Marc Cucurella va assecar per complet les internades de Mbappé, que va acabar desguiterrat i amonestat amb targeta groga per una falta sobre el porter.

L’Ajuntament de Salou ja ha anunciat que retransmetrà la final entre Espanya i el guanyador del partit Argentina i Anglaterra en una pantalla gegant instal·lada a la plaça de la Pau. 

Pobres veïns, si guanya Espanya. El terrabastall sonor que es produirà serà molt pitjor al dels camions de la brossa de matinada.

Necrològica: Diego Fernández Granados

 

Ens ha deixat Diego Fernández Granados. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dijous 16 de juliol, a dos quarts de dotze del matí al tanatori municipal de Salou.

Salou, Vila-seca i Cambrils veuran el futbol amb pantalles gegants

 

Màxima expectació a la Costa Daurada per al decisiu partit d’aquest vespre (21:00 hores) que enfrontarà les seleccions d’Espanya i França per un bitllet per a la gran final del Mundial del 2026. Els ajuntaments de Salou, Vila-seca i Cambrils han confirmat la instal·lació de pantalles gegants en espais públics per tal que veïns i turistes puguin seguir l’enfrontament de forma totalment gratuïta i en un ambient festiu.

A Salou, el consistori habilitarà una pantalla gegant a l’interior del Pavelló Esportiu Centre. L’accés serà lliure fins a completar-ne l’aforament.

Vila-seca, per la seva banda, ha triat el parc de la Riera, a l’aire lliure. L’Ajuntament convida les famílies i grups d’amics a concentrar-se en aquest cèntric pulmó verd del municipi.

Finalment, Cambrils ubicarà la seva pantalla a la plaça de l’Ajuntament, un espai obert pensat per acollir la gran colònia d’espanyols.

Es preveu una gran afluència de públic als tres municipis, per la qual cosa les autoritats recomanen desplaçar-se amb antelació als punts de visionat per garantir un bon lloc abans del xiulet inicial de les nou del vespre.

Ah! No cal dir que el partit serà retransmès en francès per M. Rajoy.

Granados es declara obertament antiindependentista

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha tornat a expressar públicament la seva oposició al moviment independentista català. En una entrevista concedida al Diario de Madrid, Granados assegura que Catalunya “ha perdut una dècada sencera amb el tema de la independència per no arribar absolutament a res” i defensa que “en un Estat democràtic no es pot actuar contra l’ordenament jurídic”. Segons Granados, l’actual context polític ofereix “estabilitat per continuar treballant i invertint” i permet un “encaix clar amb Espanya”.

Les declaracions situen novament l’alcalde de Salou en una posició clarament contrària a l’independentisme, una actitud que ja havia manifestat en diverses ocasions al llarg de la seva trajectòria política. Granados ha defensat reiteradament la unitat d’Espanya i s’ha mostrat partidari del respecte a les institucions de l’Estat, inclòs l’Exèrcit espanyol, del qual també ha fet declaracions de suport en diferents moments.

Aquest posicionament també s’ha reflectit en diverses decisions i actes impulsats des de l’Ajuntament de Salou. El municipi és un dels pocs de Catalunya que organitza retransmissions públiques de les finals disputades per la selecció espanyola de futbol, una iniciativa que ja va tirar endavant en la darrera Eurocopa.

Al mateix temps, el castellà manté una presència molt destacada en la comunicació institucional del consistori. Tant les xarxes socials municipals com bona part de les campanyes promocionals i de difusió adreçades al gran públic utilitzen habitualment aquesta llengua.

En l’entrevista, Granados atribueix el fracàs del procés independentista al fet que, a parer seu, era “totalment previsible” que no prosperés perquè “en un Estat democràtic no es pot actuar en contra de l’ordenament jurídic”. L’alcalde defensa que el que vol actualment la ciutadania és “estabilitat” i considera que Catalunya ha recuperat un marc favorable per a l’activitat econòmica gràcies a aquesta situació.

Les seves paraules reforcen un perfil polític que des de fa anys s’ha caracteritzat per un discurs allunyat del sobiranisme i alineat amb plantejaments espanyolistes.

Granados fa seves les victòries electorals d’Esteve Ferran

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha assegurat en una entrevista al Diario de Madrid que el seu partit “ha guanyat totes les eleccions a Salou des que ens vam segregar i ens vam convertir en municipi independent el 1989”. L’afirmació és certa si es fa referència a les sigles de FUPS, però deixa fora una part rellevant de la història política del municipi.

En efecte, FUPS ha estat la força més votada en totes les eleccions municipals des de la segregació de Salou. Ara bé, les primeres victòries van correspondre al FUPS de Ferran, liderat pel primer alcalde del municipi, Ferran, que va impulsar la creació del partit sota el nom de Ferran Units per Salou. Aquella formació va aconseguir àmplies majories absolutes i va dominar amb claredat, fins al 2007, la política salouenca.

Pere Granados no va formar part del projecte des de l’inici. Es va incorporar a FUPS l’any 1995 de la mà de Ferran i, cinc anys després, va acabar assumint pel darrere el control del partit. Ferran i Granados van acabar molt malament, i aquest va mantenir les sigles FUPS, tot i que en va modificar el significat, que va passar a ser Formació Unitat per Salou, conservant així unes sigles ja consolidades entre l’electorat.

Des d’aleshores, FUPS ha continuat sent la força més votada a Salou, però els resultats electorals ja no han reproduït les àmplies majories absolutes de l’etapa fundacional. De fet, Granados ha necessitat diferents pactes de govern per mantenir-se a l’alcaldia al llarg dels anys.

En diferents mandats ha governat gràcies a acords amb formacions com CiU, Junts, PP, PSC, o ERC, en funció de la composició del plenari. Aquesta dependència dels pactes contrasta amb les majories absolutes que va obtenir el FUPS original durant els primers anys del municipi.

Les declaracions de Granados al Diario de Madrid, per tant, reivindiquen l’hegemonia electoral de les sigles FUPS, però no fan referència al fet que el partit va néixer sota el lideratge de Ferran ni a l’evolució política posterior, marcada per una progressiva pèrdua de suport electoral que ha obligat el seu successor a cercar aliances desesperades per continuar governant.

El grup municipal de Junts Cambrils es passa en bloc a Aliança Catalana

 

El portaveu de Junts a l’Ajuntament de Cambrils, Enric Daza, serà el cap de llista d’Aliança Catalana en aquest municipi a les eleccions locals del 2027. Aliança també ha incorporat les altres dues regidores de Junts a Cambrils, de manera que tot el grup municipal passa a integrar-se a la formació durant aquest mandat.

Fonts d’Aliança asseguren que tècnicament poden fer aquest pas perquè la candidatura es va registrar com a Compromís per Cambrils, i no pas com a Junts. Tanmateix, tant durant la campanya electoral com posteriorment, el grup municipal ha utilitzat la marca Junts per Cambrils. Les altres dues regidores del grup són Laura Mellau i Teresa Recasens.

“Necessitem tornar a posar ordre, cuidar els nostres carrers, reforçar la seguretat, impulsar el comerç, protegir el nostre model turístic i tornar a situar els interessos dels cambrilencs al centre de totes les decisions. Estic convençut que Aliança Catalana és la força que ens permetrà fer possible aquest canvi”, ha assegurat Daza.

Tercer partit en set anys

Enric Daza va estrenar-se en el món de la política local l’any 2019 de la mà del Nou Moviment Ciutadà (NMC). En aquelles eleccions, va ser el número 2 de la llista (l’any 2015 ja havia ocupat el número 6, però no va sortir escollit) del partit encapçalat per Oliver Klein. El pacte de l’NMC amb ERC i Junts va suposar que passés a ser regidor d’Urbanisme i Obra Pública, càrrec que va ocupar fins i tot després de la moció de censura promoguda per l’NMC i del pacte d’aquest partit amb PSC, Ciutadans i PP.

A tres mesos i mig de les eleccions del 2023, però, i tot i que ja havia estat confirmat com a número 2 dels municipalistes per a unes noves eleccions, Daza va anunciar que abandonava el partit i fitxava per Junts per Cambrils com a cap de llista. Això va provocar que acabés el mandat 2019-2023 com a regidor no adscrit, després de ser expulsat de l’NMC. Tanmateix, després de les eleccions de maig del 2023, Junts va pactar amb ERC, PSC i Comuns per desbancar l’NMC (que havia guanyat les eleccions) i Daza va recuperar la regidoria d’Urbanisme i Obra Pública.

No obstant això, el govern quadripartit no duraria gaire i, després de diverses crisis, Junts per Cambrils va acabar dinamitant-lo en una roda de premsa que acabaria suposant l’expulsió d’Enric Daza del govern municipal. El trencament del pacte anti-Klein i el retorn d’aquest a l’alcaldia van deixar Enric Daza a l’oposició (per primera vegada des que està en política municipal, a excepció dels darrers mesos del mandat 2019-2023) com a portaveu del grup municipal de Junts per Cambrils.

Ara, un any i mig després, Enric Daza trenca amb Junts per integrar-se a Aliança Catalana. Aquest serà, per tant, el tercer partit que representarà Daza en la seva trajectòria de set anys de política local activa. (Font: Revista Cambrils).

Bateig d’Anahí

 

Dissabte passat, 11 de juliol, a la una del migdia, es va celebrar el bateig d’Anahí Loaiza Gualtero. 

Anahí és filla de John Harold i Yulieth Jazmín, que van participar emocionats en un acte senzill i proper, presidit pel mossèn de la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.

Eira Lancharro, plata en categoria júnior a la Swim Roc

 

La nedadora vila-secana Eira Lancharro Ramos, del Club Natació Salou, va aconseguir una destacada actuació a la Swim Roc 3000, la travessia d’aigües obertes celebrada aquest cap de setmana a Roda de Berà.

Lancharro es va proclamar subcampiona en la categoria júnior femenina, assolint la medalla de plata en la prova dels 3.000 metres. A més, la nedadora va completar una excel·lent actuació amb la desena posició de la classificació general femenina, un resultat que posa de manifest el seu bon estat de forma davant d’un destacat nivell de participació.

Aigües obertes

La Swim Roc és una de les travessies d’aigües obertes més consolidades del litoral tarragoní i reuneix cada any nedadors de diferents categories en un recorregut pel litoral del Roc de Sant Gaietà, a Roda de Berà.

El resultat d’Eira Lancharro suposa un nou èxit per a l’esport vila-secà i també per al Club Natació Salou, entitat amb la qual competeix, consolidant la progressió d’una de les joves promeses de la natació en aigües obertes del territori.

Necrològica: Manuel Flores Julián

 

Ens ha deixat Manuel Flores Julián, de 85 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dimarts 14 de juliol, a les dotze del migdia a la sala del cementiri de Vila-seca. 

Granados defensa la política de trinxera... sense trepitjar el carrer

 

En una entrevista publicada pel Diario de Madrid, l’alcalde de Salou, Pere Granados, assegura que “els polítics municipals som polítics de trinxera” i afirma que el veí “et para pel carrer” per explicar-te els problemes quotidians del municipi.

És una afirmació que sona bé. Fins i tot podria ser inspiradora si anés acompanyada dels fets. El problema és que, en el cas de Granados, costa reconciliar aquestes paraules amb la imatge que molts veïns tenen del seu alcalde després de més de disset anys al capdavant de l’Ajuntament.

Granados defensa una política de proximitat, però és poc habitual veure’l passejant pels barris sense una agenda institucional, sense càmeres o sense formar part d’una inauguració, una festa o un acte oficial. La seva activitat pública està fortament vinculada als esdeveniments organitzats per l’Ajuntament, on la cobertura propagandística acostuma a tenir un paper destacat.

Si realment la política municipal consisteix a escoltar el ciutadà al carrer, molts es poden preguntar quan va ser l’última vegada que l’alcalde va dedicar un matí a recórrer els barris, parlar espontàniament amb els comerciants, comprovar l’estat de les voreres o interessar-se pels problemes quotidians sense que hi hagués una convocatòria oficial al darrere.

Durant anys, nombroses queixes veïnals sobre l’estat d’alguns carrers, la neteja, el manteniment o la manca d’habitatge assequible han arribat als plens municipals a través de l’oposició i també dels mateixos ciutadans a les xarxes socials. Costa veure, per tant, aquesta “política de trinxera” de què parla Granados.

És legítim reivindicar la proximitat. El que resulta més discutible és presentar-la com una característica pròpia quan la percepció d’una part molt significativa de la ciutadania és precisament la contrària.

En política, les paraules tenen valor. Però també el tenen els gestos. I la proximitat no s’explica: es practica.

L’alcalde defensa l’habitatge turístic de Salou

 

L’Ajuntament de Salou ha difós a través de les seves xarxes socials l’entrevista que el Diario de Madrid va fer a l’alcalde, Pere Granados. Entre les diverses qüestions abordades, la que es destaca en el titular és la relacionada amb la dificultat d’accés a l’habitatge. “La culpa de l'accés a l'habitatge no la té el turista; és l'excusa fàcil”, afirma l’alcalde.

És cert el que diu l’alcalde. Però és una afirmació amb trampa: el turista, per si mateix, no és el responsable de l’encariment dels lloguers ni de la manca d’habitatge assequible. Cap família que visita Salou determina directament el preu dels pisos.

El debat se centra en el model turístic. La proliferació dels allotjaments d’ús turístic redueix l’oferta de lloguer residencial i incrementa la pressió sobre els preus en destinacions amb una elevada demanda turística. Aquest fenomen es produeix perquè molts propietaris obtenen una rendibilitat superior destinant els seus habitatges al lloguer vacacional que no pas al mercat residencial.

Això vol dir que la responsabilitat no recau en els visitants, sinó en les decisions urbanístiques i en el model de ciutat impulsat des de l’Ajuntament, que ha afavorit el desenvolupament ràpid d’un parc d’habitatges orientat al turisme per sobre de les necessitats residencials de la població.

Fa temps que l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions dels veïns de Salou, especialment entre els joves i les famílies que busquen un lloguer assequible durant tot l’any sense èxit.