Salou felicita els canaris

 

L’Ajuntament de Salou ha felicitat avui els canaris amb motiu de la seva diada, una data assenyalada per a aquesta comunitat i per a tots aquells que mantenen vincles culturals, familiars o afectius amb l’arxipèlag.

La imatge publicada pel consistori —amb els colors blanc, blau i groc i l’escut oficial canari— transmet un missatge directe: “Feliç Dia de les Illes Canàries a tots els canaris i canàries”. El disseny combina simbologia identitària amb un to proper i celebratiu, reforçant la voluntat de reconeixement i estima cap a la comunitat canària resident o vinculada al municipi.

Amb aquesta felicitació, Salou se suma a les commemoracions del 30 de maig, data que recorda la primera sessió del Parlament de Canàries el 1983 i que s’ha convertit en un símbol de cultura, tradició i orgull insular.
La presència més notable de visitants canaris va ser l’any 2017, quan desenes de piolins van omplir hotels de Salou per tal de carregar a tort i dret contra els catalans (avis i nens inclosos) que volien votar en el referèndum d’independència de Catalunya.

Granados, d’aparador en aparador

 

Després de l’experiència de la Capital de la Cultura Catalana 2025 (i la befa col·lectiva que va originar), l’Ajuntament de Salou torna a embarcar-se en una nova operació de projecció institucional. Aquesta vegada, el consistori aspira a convertir la ciutat en Capital Espanyola dels Drets Humans 2027.

La candidatura arriba de la mà de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya, una entitat privada amb una projecció pública limitada però amb vincles creixents amb el govern municipal. La visita dels seus representants a Salou ha estat presentada oficialment com una avaluació de la candidatura, tot i que sectors crítics qüestionen fins a quin punt el resultat està ja encarrilat.

Projecció personal

Els detractors de la iniciativa consideren que la nova candidatura respon més a una estratègia de màrqueting institucional que no pas a una necessitat real del municipi. Recorden que Salou acumula distincions, segells i reconeixements de tota mena mentre continuen sense resoldre’s problemes quotidians que afecten directament la ciutadania, com les dificultats d’accés a l’habitatge, la manca de transport públic urbà o la dependència econòmica del model turístic.

El promotor d’aquestes iniciatives propagandístiques és l’alcalde, Pere Granados, que busca nous títols honorífics amb els quals reforçar la seva imatge pública i perpetuar-se al capdavant de l’Ajuntament.

Molts veïns es pregunten si aquests reconeixements aporten beneficis tangibles al conjunt de la població o si acaben convertint-se, simplement, en noves fotografies per a l’àlbum institucional d’un alcalde cada vegada més obsessionat amb la seva imatge personal.

Salou ven fum

 

La Setmana Sense Fum (SSF) se celebra cada any del 25 al 31 de maig, coincidint amb el Dia Mundial Sense Tabac. Els objectius d’aquesta iniciativa són conscienciar la ciutadania sobre els grans beneficis per a la salut de respirar en un ambient lliure de fum i de residus de tabac. Alhora que evitar l’inici del consum de tabac i cigarretes electròniques, especialment entre els joves. Com també encoratjar i ajudar les persones fumadores a deixar l’hàbit, recordant que l’atenció primària és un aliat clau en aquest procés.

Aquest 2026, el lema oficial triat per les entitats organitzadores de la SSF és Inhala Vida. Un lema que li ve com anell al dit a l’alcalde de Salou, Pere Granados, especialista a vendre fum. La darrera moguda, amb la seva candidatura com a Capital Espanyola dels Drets Humans 2027.

Molta publicitat a Madrid i Saragossa, però no hi ha bus urbà

 

Mentre el Patronat de Turisme desplega campanyes publicitàries en ciutats com Madrid i Saragossa per atraure visitants, molts veïns de Salou continuen patint el mateix problema de sempre: la manca d’un veritable transport urbà útil dins del municipi.

La imatge dels autobusos turístics retolats amb publicitat de Salou circulant per Madrid i Saragossa contrasta amb una realitat que milers de residents coneixen perfectament: dependència absoluta del cotxe, dificultats de mobilitat entre barris, problemes d’aparcament i aïllament parcial de zones com Cap Salou.

I la contradicció es fa cada vegada més evident. Perquè mentre es destinen importants recursos públics a campanyes de marca, promoció internacional, tallers professionals del sector turístic, publicitat exterior, accions comercials i màrqueting institucional, Salou continua sense oferir un servei bàsic de mobilitat interna adaptat a una ciutat de més de 30.000 habitants.

Desplaçar-se entre diferents zones del municipi sense vehicle privat continua sent complicat per a molts veïns, especialment fora de temporada.

Una realitat molt diferent

El discurs institucional parla constantment de sostenibilitat, mobilitat, ciutat intel·ligent, turisme responsable i reducció d’emissions. Però la realitat quotidiana continua sent una altra: en bona part de Salou, sense cotxe, fer vida normal resulta molt difícil.

La pregunta comença a ser inevitable: està prioritzant l’Ajuntament la imatge turística exterior per damunt de les necessitats reals dels residents?

Perquè mentre els autobusos de promoció recorren Madrid i Saragossa… els veïns continuen esperant un autobús urbà que els permeti simplement moure’s per la seva pròpia ciutat. (Font: USAP).

Necrològica: Isabel Castillo Cosculluela

 

Ens ha deixat Isabel Castillo Cosculluela, de 87 anys. 

Vetlla: sala 1 del tanatori municipal de Vila-seca de quatre a set de la tarda. No hi haurà cerimònia de comiat i demà serà incinerada al crematori de Reus.

El festival 240 BACK HOME portarà la música electrònica a Salou

 

El municipi de Salou acollirà aquest estiu una nova cita musical vinculada a l’escena electrònica. El segell discogràfic 240KM/H ha anunciat la celebració de la primera edició del festival 240 BACK HOME, que tindrà lloc el pròxim 29 d’agost i que preveu reunir fins a 10.000 persones.

La proposta ha estat presentada a través d’un vídeo difós a les xarxes socials sota el lema “tornem a casa”. Segons els organitzadors, el festival neix amb la voluntat de convertir-se en “alguna cosa més que un esdeveniment puntual” i de reforçar el vincle entre la comunitat que segueix la marca i els artistes relacionats amb el projecte.

Expectació a les xarxes

De moment, l’organització no ha revelat ni el recinte concret ni el cartell d’artistes que participaran en aquesta primera edició. Tot i això, l’anunci ja ha generat expectació entre els seguidors de la música electrònica, especialment a les xarxes socials, on han començat les especulacions sobre els possibles noms del festival.

240KM/H és un projecte vinculat a la música electrònica europea que combina funcions de segell discogràfic, promotora i comunitat creativa. Amb Adrián Mills com una de les seves principals figures, la marca ha anat guanyant notorietat gràcies a una aposta per sons contundents i una estètica marcada pels elements digitals, industrials i urbans.

Les entrades per al festival es posaran a la venda a partir del 2 de juny. Mentrestant, l’organització ha impulsat un sorteig promocional amb passis dobles per al backstage, marxandatge i trobades amb l’equip del festival per generar expectació abans de l’esdeveniment. (Font: los40.com).

Salou aspira a convertir-se en Capital Espanyola dels Drets Humans

 

Representants de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya (ODHE) van visitar ahir Salou per avaluar la candidatura del municipi com a Capital Espanyola dels Drets Humans 2027. (Font: Ajuntament de Salou).

Si tira endavant la proposta, la capital de la Costa Daurada prendria el relleu de Màlaga, que ostenta aquesta distinció enguany en la primera edició del certamen.

La visita s’emmarca en el procés de valoració impulsat per l’ODHE, una entitat privada amb seu a Madrid que promou diverses iniciatives relacionades amb la defensa dels drets fonamentals i que organitza anualment els Premis Catalejo.

Relació estreta

Precisament, la relació entre Salou i aquesta entitat s’ha intensificat darrerament. L’any passat, l’alcalde Pere Granados va assistir a l’acte de lliurament d’aquests guardons, on una de les institucions distingides va ser la Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona. El reconeixement va ser entregat per Ricard Checa, president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya i assessor de premsa de l’alcalde de Salou.

Aquesta vinculació entre Salou i l’ODHE es va reforçar el març passat, quan l’Ajuntament va anunciar que la gala dels Premis Catalejo de 2026 se celebrarà el pròxim 10 de desembre a Salou.

L’Observatori dels Drets Humans d’Espanya és una associació privada sense ànim de lucre que es finança a través d’aportacions privades i de la col·laboració amb institucions públiques i privades. Tot apunta que la visita dels representants de l’ODHE té més un caràcter protocol·lari que no pas d’avaluació real, atesa l’estreta relació entre l’entitat i el consistori salouenc. Vaja, que el nomenament de Salou com a Capital Espanyola dels Drets Humans aviat serà un fet. 

I si no, al temps.

Salou habilita una xarxa de refugis climàtics per combatre la calor

 

L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa un ampli dispositiu d’espais refugi per protegir la població davant els episodis d’altes temperatures previstos per a aquest estiu. La mesura forma part de l’estratègia municipal d’adaptació al canvi climàtic i busca oferir zones d’ombra, frescor i descans a veïns i visitants.

Segons fonts municipals, entre els principals refugis climàtics urbans destaquen la plaça de la Pau, la plaça de Catalunya, la plaça de Francesc Macià, el parc Manel Albinyana, el parc de la Ciutat, el parc dels Xalets i el parc de les Pedreres, entre altres espais verds que ofereixen ombra natural i punts de ventilació.

A més dels espais a l’aire lliure, el municipi també ha habilitat refugis interiors per garantir zones climatitzades durant les hores de més calor. En formen part el vestíbul del Teatre Auditori de Salou, la seva cafeteria i la biblioteca municipal, que obriran com a punts de descans i hidratació.

L’Ajuntament recorda que aquests espais estan pensats especialment per a persones vulnerables —gent gran, infants i persones amb problemes de salut—, però estan oberts a tota la ciutadania.

A la foto de dalt, el refugi climàtic del carrer del Nord.

El temps, com la mula, mai recula

 

L’altre dia anava pel carrer i, de sobte, alguna cosa va cridar poderosament la meva atenció. Per un instant vaig creure estar contemplant el rewind d’una filmació, però no. Era la realitat mostrant-me una cosa insòlita, almenys per a mi: un home caminant al revés, cap enrere.

Lluny de ser una il·lusió òptica o una imaginació passatgera, aquell home es movia perfectament en sentit contrari al de la pròpia existència. I vaig pensar en aquest temps, en aquell missatge del nostre jo del passat advertint-nos dels errors, les soledats i els desenganys de la vida, però també de les sorpreses, els encerts i les màgiques coincidències que mai no ho són del tot.

Tornar enrere és impossible. Però com que ja se’m coneix una certa estimació envers qualsevol indici de viatgers del temps, també vaig pensar: per què no?

Precisament amb aquesta mania meva d’encadenar conceptes —o el que ve a ser barrejar naps amb cols— em va arribar al WhatsApp un vídeo de l’Assumpció Castellví, alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, explicant amb entusiasme els avenços de la via verda i la ferma decisió de conservar el patrimoni de l’antiga estació ferroviària.

I aquí no vaig poder fer altra cosa que aplaudir que aquest municipi faci honor al seu passat, mentre he vist desaparèixer tant l’estació de Cambrils —sense la qual ni existiria— com la de Salou, que també forma part d’aquest present després d’haver-me recol·locat aquí als anys noranta.

I és clar, quan es tracta de trens em poso sentimental.

Se’m va escapar una llàgrima en comprendre que un desviament, un simple canvi en el traçat de les nostres vies vitals, ho és tot.

I ara, si voleu, fem un viatge amb en Marty McFly i el Doc, que, per més anys que passin, continuen sent d’allò més fascinants. O no recordeu el Doc tornant del Far West amb la Clara damunt d’aquella màquina de finals del segle XIX que ja no necessitava vies?

Imaginem per un moment la via verda i tots els nostres records ferroviaris abocats allà on ja no queda res. Quina meravella recordar que reviure és, en part, tornar a abraçar allò que tant va contribuir a fer-nos com som ara.

Perquè potser el gran secret del temps no és tornar enrere, sinó entendre per què vam arribar fins aquí. I en això, en Marty McFly, el Doc i la Clara ja ens ho van explicar fa molts anys: que el futur també pot néixer d’una vella locomotora, d’un amor inesperat que juga amb la paradoxa i d’aquells records que continuen xiulant dins nostre com un tren que mai no acaba de marxar.

I ve el cas que, efectivament, el temps, com la mula, no recula. Però aquest passat que ens ha dut fins aquí és tan lúcid i necessari com ho són ara els moments que ens ha tocat viure.

Que no tot siguin pèrdues. I que, com aquell home a la cantonada del carrer —potser subjecte a algun problema neurològic o motor—, no acabem caminant tots cap enrere per no saber afrontar allò que tenim al davant.

I pels amants dels viatges en el temps, us recomano Somewhere in Time, amb Christopher Reeve, Jane Seymour i la partitura magistral de John Barry. Prepareu els mocadors.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Salou activa l’aparcament regulat amb avantatges per als residents

 

A partir de l’1 de juny, Salou posarà en marxa el nou sistema d’aparcament regulat amb l’objectiu de millorar la mobilitat i facilitar l’estacionament als veïns del municipi. L’Ajuntament ha anunciat que els residents gaudiran de descomptes especials i zones de gratuïtat, mentre que els visitants disposaran de tarifes adaptades a la temporada.

Segons el consistori, aquesta mesura pretén ordenar l’ús de l’espai públic i afavorir la rotació de vehicles en les àrees més concorregudes, especialment durant els mesos d’estiu. 

El nou sistema inclou places senyalitzades amb línies blaves i un control digital que permetrà gestionar els permisos de manera més àgil.

Els ciutadans poden consultar tots els detalls i tramitar els avantatges a través del web oficial de l’Ajuntament.

A dalt, un que està aparcat a l’alcaldia des de fa la pila d’anys, i que no hi ha manera que se l’emporti la grua.

El Sabor Salou l’empastifa amb el català

 

El darrer Sabor Salou va tenir com a un dels principals reclams l’elaboració d’un tiramisú de vint metres de llarg, anunciat erròniament com “el més llarg del món”. Per reforçar la dimensió mediàtica de la iniciativa, es van repartir samarretes amb el lema Se’ns ha anat de les mans, una expressió que pretenia transmetre el caràcter desmesurat de la proposta gastronòmica.

Malauradament, l’eslògan contenia una errada gramatical. En català, la forma correcta és Se’ns n’ha anat de les mans, ja que el verb anar-se’n requereix el pronom feble en, que en aquest cas adopta la forma n’.

Així, la frase impresa a les samarretes era incorrecta des del punt de vista normatiu, un detall que torna a deixar en evidència el fet que Salou fos designada l’any passat Capital de la Cultura Catalana.

És lamentable que un municipi que encara presumeix (també erròniament) de ser defensor del català acabi cometent una relliscada lingüística tan gruixuda en un dels seus esdeveniments més promocionats. Es confirma novament que el títol de Capital de la Cultura Catalana els venia massa llarg i que, a l’hora de la veritat, amb pastissos o sense, no fan més que empastifar de l’idioma.

Dones de Salou: Cinta Martí Callao

 

La foto de dalt pertany al fons Joan Alcové i és de la Cinta Martí Callao. Va ser una altra de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de les Dones. 

La Cinta va néixer a l’Ametlla de Mar el 12 de gener de 1903. Era filla de Josep Martí Cañagueral, pescador de professió, i de Concepció Callau Bonet. Durant la seva infantesa va estudiar en un col·legi de monges situat en un convent de la Cala, nom amb què també es coneix l’Ametlla de Mar.

Abans de l’esclat de la Guerra Civil, la família ja residia a Salou, en un pis situat al carrer Barcelona, cantonada amb el carrer de l’Església, damunt del forn de pa de la família Bargalló. Es va casar amb Josep Llambrich Miralles, pescador, amb qui va formar una família i va tenir tres fills: Josep, Concepció i Maria Cinta.

Sargidora

Els anys de guerra van ser especialment difícils. La Cinta caminava fins a Vila-seca carregada amb el peix fresc que pescava el seu marit per bescanviar-lo per verdures, fruita i llegums. Aquest sistema d’intercanvi permetia a moltes famílies sobreviure i creava uns vincles humans molt estrets entre els habitants del territori.

La seva vida va estar sempre lligada al mar. A més de les responsabilitats familiars i domèstiques, treballava com a sargidora o remendadora, reparant xarxes de pesca, una feina dura i poc reconeguda que durant molts anys va quedar invisibilitzada.

Una de les anècdotes que millor defineixen el seu caràcter es va produir quan va intentar començar a cotitzar al Montepio dels Pescadors, una entitat que permetia cobrar una pensió o rebre ajudes en cas de malaltia o accident laboral. Inicialment, li van denegar la sol·licitud perquè fins feia poc les sargidores no tenien dret a cotitzar-hi.

Determinació

Lluny d’acceptar la negativa, la Cinta es va dirigir al màxim responsable i li va respondre amb determinació: “Quan vostè em doni una xarxa malmesa i jo no sigui capaç de sargir-la, aleshores estaré conforme de no poder contribuir”. La seva perseverança va donar resultat i, al mes següent, la seva sol·licitud va ser aprovada.

La història de Cinta Martí Callao exemplifica la força, la dignitat i la capacitat de lluita de moltes dones anònimes que van sostenir les famílies i l’economia local en temps extremadament difícils.

Què està passant a Salou que no parem de gastar en advocats?

 

Més advocats, més procediments, més serveis jurídics externs, més execucions i més decrets relacionats amb litigis administratius. Els expedients públics comencen a mostrar una tendència cada vegada més evident: l’Ajuntament de Salou mou una maquinària jurídica cada cop més gran i això inevitablement suposa més despesa pública.

La documentació oficial revisada durant les últimes setmanes reflecteix una activitat jurídica constant dins de diferents àrees municipals. Entre els decrets publicats apareixen contractacions de serveis jurídics externs, designacions d’advocats, procediments ordinaris, expedients abreujats, execució de sentències i actuacions relacionades amb conflictes administratius i urbanístics.

Múltiples àrees

Només en els últims documents consultats ja hi figuren: contractació de suport jurídic per a serveis municipals; procediments judicials oberts; recursos administratius; reclamacions patrimonials; litigis relacionats amb urbanisme; expedients vinculats a expropiacions, i diferents actuacions jurídiques que afecten diverses àrees de l’Ajuntament.

Tot això publicat oficialment als decrets municipals.

El problema no és que existeixi activitat jurídica. Qualsevol administració pública té procediments i conflictes administratius. El que comença a cridar l’atenció és el volum i la freqüència amb què aquests moviments apareixen a la documentació oficial.

Diners públics

Perquè darrere de cada advocat, procediment, recurs, sentència o contractació jurídica hi ha diners públics. I avui dia continua sense existir una xifra clara, fàcilment accessible i comprensible per als veïns sobre quants diners destina realment l’Ajuntament de Salou a advocats externs, procuradors, costes judicials, litigis, defensa jurídica o execució de sentències.

Els decrets recents mostren, a més, que molts d’aquests moviments coincideixen amb una intensa activitat urbanística i administrativa relacionada amb expropiacions, modificacions urbanístiques, projectes municipals i actuacions de gran impacte econòmic.

La pregunta comença a sorgir sola: està augmentant la judicialització dins de l’Ajuntament de Salou? Perquè com més es revisen els expedients públics, més sensació dona que l’activitat jurídica municipal no para de créixer. (Font: USAP).

​Castiga, que alguna cosa queda

 

Avui us porto una reflexió que potser ressonarà en moltes persones: la innecessària tirania del càstig aplicat sense ordre ni mesura. I no parlo de la família i les seves normes ni de l’escola, aquell lloc que a vegades deseduca més per mala voluntat que per ignorància. Em refereixo a empresaris, coreògrafs, mestres de ball, jefecillos de segona fila, capitans de cor, vedets i directors que van convertir el seu càrrec en un fuet moral i econòmic per a qualsevol que, des de la professió o la vocació, hagués de suportar-los de manera totalment desproporcionada i, per tant, injusta.

N’hi ha —encara que sembli mentida en un món escènic tan donat a recollir sensibilitats imperfectes, insegures i també extraordinàries— que no van dubtar a amargar la vida de qui només volia ser artista. I ho van fer amb aquell refinament tèrbol que atorga el monopoli del “perquè ho dic jo”, una fórmula que exclou qualsevol sentit ètic i qualsevol possibilitat de diàleg. Perquè ja sabem que l’art, massa vegades, tampoc no és democràtic.

Hi ha hagut artistes obligats a canviar de ciutat, d’entorn o fins i tot de professió per sobreviure a vetos, venjances i tot allò que sempre es va amagar sota la molt ben anomenada mà negra. Per aquí els voltants encara es feien servir llistes negres de gent abnegada i explotada quan demanava millores laborals i salarials. Tothom que hagi liderat un grup de sofridores de l’1,2,3 laboral ho sap, però... calla. Per si un cas, que l’hipoteca i la nevera no estan per idealismes i fa molta mandra començar a Barcelona o Madrid, sense res on aferrar-se.

Si mireu al vostre voltant, entre els records més íntims i innocents, potser hi trobareu pistes que us conduiran a una escena incòmoda: un assaig humiliant, una aula sota pressió, la figura borrosa però real d’algú que, atrapat en les seves pròpies misèries, va decidir fer-se fort aixafant qualsevol espurna d’il·lusió o d’humanitat.

Els seus mètodes mai no van ser educatius ni professionals i, així i tot, van ser acceptats com a part de l’ofici quan no eren res més que una altra manera de castigar. Perquè alguna cosa queda.

Fins que un dia te’n deslliures i també del seu malefici gratuït. I aleshores descobreixes una cosa encara millor: que si abans no els necessitaves per sobreviure, ara tampoc. Perquè aquell mai no va ser el nostre preu a pagar… sinó el seu deute pendent.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Salou ven desestacionalització, però la temporada comença com sempre

 

L’Ajuntament de Salou ha celebrat aquesta setmana un augment de més del 35% en les dades turístiques fins al mes d’abril, presentant-ho com una prova que el municipi avança cap a la desestacionalització. (Font: Ajuntament de Salou). Tot i això, la realitat econòmica i comercial del municipi continua mostrant una dependència gairebé absoluta de la temporada alta i de l’arribada de Setmana Santa.

Malgrat el relat optimista del govern local, bona part dels hotels, restaurants i comerços de la ciutat no obren portes fins a Setmana Santa, moment en què tradicionalment arrenca la temporada turística. Aquesta situació qüestiona fins a quin punt l’augment de visitants registrat abans de l’abril té un impacte real sobre l’activitat econòmica i laboral del municipi.

El comerç no obre abans

La desestacionalització anunciada pel consistori sembla més, per tant, una operació estadística sense impacte econòmic i laboral real. És cert que les dades poden reflectir un increment puntual de visitants vinculats a esdeveniments esportius, grups organitzats o caps de setmana concrets, però són pocs els que se’n beneficien i el model estructural turístic, basat en la massificació, no ha canviat.

Això es tradueix en més saturació de l’espai públic, més trànsit, més soroll i una dependència encara més gran d’un model econòmic anacrònic.

Salou amplia la vinya experimental del Pla de Maset amb 848 nous ceps

 

L’Ajuntament de Salou ha plantat 848 ceps en terrenys del bosc del Quec, situat a la zona del Pla de Maset, part del qual va ser destruït l’any 2024 per cultivar-hi vinyes. La nova plantació incorpora 348 ceps de pàmpol girat (em sembla que amb tot això a algú se li ha girat el cervell) i 500 ceps d’escanyagos, una varietat que s’introdueix per primera vegada a la zona. 

Amb aquesta ampliació, la vinya experimental arriba al voltant del miler de ceps, amb una distribució d’unes 500 plantes de cada varietat.

L’alcalde, Pere Granados, ha assegurat que el projecte té com a finalitat recuperar el passat agrícola, alhora que permetrà fomentar l’enoturisme al municipi. (Font: Ajuntament de Salou).

Granados duplica en un any els visitants del Sabor Salou

 

L’Ajuntament de Salou ha assegurat que la fira gastronòmica Sabor Salou va batre aquest cap de setmana tots els rècords d’assistència amb 90.000 visitants, una xifra que gairebé doblaria les dades oficials de les edicions de 2025 i 2024, quan es van anunciar 48.000 i 45.000 assistents, respectivament.

El consistori va difondre la dada a mitja tarda de diumenge, sis hores abans de la clausura oficial del certamen, prevista per a la mitjanit. Aquest fet qüestiona la fiabilitat del recompte i evidencia que la xifra està inflada per reforçar la projecció pública de l’esdeveniment.

Amb la vista posada a les municipals

Hem de recordar que Sabor Salou és, més enllà del seu vessant gastronòmic, una plataforma de promoció política de l’alcalde, Pere Granados, especialment en un context preelectoral, tenint en compte que les eleccions municipals se celebraran d’aquí a un any.

Anunciar un rècord absolut abans d’acabar la fira resta credibilitat a les dades oficials i contribueix a generar una percepció d’èxit superior a la real. 

No són noves aquestes exageracions de xifres per part d’alcaldia, sobretot en esdeveniments oberts i gratuïts on es fa molt difícil verificar el nombre veritable de participants. 

Per cert, una altra dada falsa: la del tiramisú.

El cas Plus Ultra confirma que Hard Rock respon a interessos privats

 

Aturem Hard Rock creu que el cas Plus Ultra, en què està imputat l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, demostra que darrere del macroprojecte del casino “no hi ha cap interès públic, hi ha negoci privat, comissions i polítics disposats a mirar cap a una altra banda”.

Segons la plataforma, la interlocutòria del jutge de l’Audiència Nacional al·ludeix a una presumpta comissió del 3% vinculada a la construcció del macrocomplex Hard Rock de Tarragona, un projecte d’oci i joc valorat en uns 2.000 milions d’euros.

Irregularitats

“Durant més d’una dècada, un grup de polítics han defensat aquest projecte amb un entusiasme inversament proporcional al seu coneixement del que signaven”, critica la plataforma, que defineix Hard Rock com un projecte construït sobre irregularitats.

Segons Aturem Hard Rock, el PSC ha fet del Hard Rock “una bandera, fins al punt d’exigir el projecte al Govern de Pere Aragonès com a condició per aprovar pressupostos”. “Ara resulta que l’entorn del seu expresident de referència estatal estava intentant embutxacar-se 60 milions d’euros de comissió sobre aquell mateix projecte que exigien”, afegeixen. (Font: Europa Press).

UTPS denuncia la manca de transport públic urbà a Salou

 

UTPS ha denunciat la manca de transport públic urbà a Salou i ha qualificat d’“inadmissible” que el municipi continuï sense disposar d’un “veritable servei municipal de transport públic urbà” malgrat superar els 32.000 habitants empadronats i registrar una mitjana anual propera als 63.000 residents.

El partit assegura que l’absència d’autobusos urbans afecta directament la mobilitat diària de milers de veïns, treballadors, estudiants, persones grans i turistes. Segons UTPS, aquesta situació comporta més dependència del vehicle privat, més trànsit i problemes d’aparcament, un increment de la contaminació i dificultats de mobilitat per a persones grans o amb mobilitat reduïda.

Mala imatge del municipi

La formació també considera que aquesta manca de servei genera desigualtats entre barris i ofereix “una imatge poc moderna i poc sostenible” per a una destinació turística internacional com Salou.

UTPS remarca que és “especialment greu” que un municipi turístic de primer nivell, que multiplica la seva població durant bona part de l’any, “continuï sense apostar seriosament per una xarxa de transport urbà eficient, accessible i sostenible”.

Mobilitat sostenible

Davant d’aquesta situació, el partit exigeix a l’equip de govern que expliqui públicament per què Salou encara no disposa d’un servei municipal d’autobús urbà, quines mesures pensa adoptar per solucionar aquesta situació i quan es posarà en marxa “un pla real de mobilitat urbana sostenible”.

Així mateix, UTPS reclama conèixer les inversions previstes per garantir un transport públic adequat tant per als veïns com per als visitants.

“El transport públic no és un luxe. És un servei bàsic per a qualsevol municipi modern, sostenible i preparat per al futur”, conclou la formació. (Font: UTPS).

Vox denuncia amenaces de mort contra un regidor a Salou

 

El regidor de Vox a l’Ajuntament de Salou, Paul Daniel Axinte, ha denunciat davant dels Mossos d’Esquadra les amenaces de mort que assegura haver rebut aquest dilluns, després que li traslladessin missatges com “feixista, et matarem” i altres expressions intimidatòries per via telefònica.

Axinte ha afirmat que aquests fets són “el resultat del tot s’hi val contra Vox” i “el fruit de la deshumanització que l’esquerra pretén fer sobre aquells que defensem unes idees amb fermesa”.

Befa del PSC

El regidor ha lamentat que a Salou s’hagi normalitzat un clima d’hostilitat política contra la seva formació. “Uns assenyalen i altres executen”, ha manifestat Axinte, que també ha denunciat que militants del PSC s’estiguin rient públicament d’unes amenaces de mort, un fet que ha qualificat d’“absolutament miserable”.

Axinte ha recordat que, des que va assumir l’acta de regidor, les campanyes de desgast, pressió i assenyalament contra Vox “no han deixat de créixer” amb insults, manipulacions, pressions i denúncies falses.

Axinte ha reafirmat el seu compromís amb els veïns de Salou i amb la defensa de les seves idees: “Si aquest és el preu a pagar per defensar la veritat, que tinguin molt clar que no ens aturarem”. (Font: Vox).

Polèmica al seu voltant

Els comentaris emprats per Axinte a les xarxes socials han generat una forta polarització i acusacions per part de l’oposició. Els seus detractors afirmen que aquests discursos promouen la xenofòbia i la discriminació de la població immigrant.

El regidor també va ser notícia després de ser expulsat de l’Ajuntament de Tarragona arran d’un enfrontament físic amb un exmembre de Vox, fet pel qual es troba encausat judicialment.

L’alcalde de Salou participa en la Festa Templera de Montsó

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, es va desplaçar aquest cap de setmana a Montsó (Osca) per participar en la Festa Templera, una celebració declarada d’Interès Turístic Nacional que recrea el passat medieval de la ciutat i la seva vinculació amb el rei Jaume I.

Durant la seva visita, Granados va desfilar al costat de les màximes autoritats de Montsó i va assistir a l’espectacle central de la festa, una recreació històrica que recorda el paper de la ciutat aragonesa en la formació del futur rei Jaume I i la seva relació amb l’Orde del Temple.

La festa transporta Montsó al segle XIII, quan l’infant Jaume, futur rei Jaume I, va viure al castell sota la tutela dels templers i del seu mestre, Guillem de Mont-rodon. (Font: Ajuntament de Salou).

P. S.: les cabretes eren de Salou.