Dones de Salou: Angeleta Solé Sans

 

La xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida al Casal de les Dones pel cronista local Joan Sardiña, va permetre recuperar la trajectòria d’una comerciant que va contribuir al desenvolupament del comerç de proximitat d’aquell petit poble i que també va participar activament en la vida festiva del municipi.

És el cas de l’Angeleta Solé Sans, que amb la seva feina i constància va contribuir a construir part de la història comercial del Salou d’aleshores. 

Nascuda a Lleida el 18 de novembre de 1932, va arribar al municipi l’any 1957, on va desenvolupar bona part de la seva vida personal i professional, vinculada especialment a la venda de fruites i verdures i al Mercat Municipal.

Filla de l’Antoni i la Mercè, l’Angeleta i la seva família es van instal·lar al Mas Prats, a la zona dels Emprius, on treballaven com a masovers d’una propietat d’un matrimoni que residia a Barcelona.

Aquell mateix any, quan tenia 24 anys, es va casar amb Francisco Romero Guillaumet. La parella va iniciar una nova etapa, obrint una parada de fruites i verdures al carrer de Ponent. L’Angeleta hi venia productes al costat de la seva mare, Mercè, coneguda popularment com la Mercè del Solé.

Aquella parada va ser el començament d’una llarga trajectòria comercial que va créixer al mateix ritme que ho feia Salou.

L’any 1965 es va inaugurar el primer Mercat Municipal de Salou, situat als baixos d’un edifici del carrer del Carril. L’Angeleta hi va agafar una parada de fruites i verdures que, amb els anys, va arribar a disposar de quatre o cinc dependentes. El negoci no es limitava a l’atenció al públic. També preparaven i repartien comandes per a nombrosos bars i restaurants del municipi, una activitat que evidencia la importància del comerç local en una població turística que anava creixent.

Quan l’any 1971 es va construir el Mercat Municipal de la Via Roma, l’Angeleta hi va traslladar el negoci, concretament a les parades 49 i 50. Amb l’ajuda del seu marit, va continuar al capdavant de l’activitat comercial, mantenint el contacte diari amb els clients i consolidant el seu establiment.

La remodelació del mercat, l’any 1995, va marcar un nou canvi en la seva trajectòria. Com que només li quedaven dos anys per jubilar-se, va optar per continuar l’activitat en un local situat fora del recinte municipal.

La vida de l’Angeleta no es va limitar a la seva dedicació al negoci. També va participar en la vida associativa i festiva de Salou.

Juntament amb altres paradistes del Mercat Municipal, va ser una de les impulsores de la Colla Amarinats, creada l’any 1986. El grup participava cada any en la Festa Major d’hivern amb una carrossa, contribuint a donar ambient i color a les celebracions populars del municipi.

La colla va mantenir l’activitat fins al 1994, i la seva història forma part també d’aquell Salou en què els vincles entre comerciants anaven més enllà de les parades i dels horaris de feina.

L’Angeleta Solé Sans va morir a Salou el 6 de març de 2017, deixant enrere una trajectòria marcada pel treball, el comerç i la participació en la vida local.

Recuperar la seva història és, en definitiva, recordar una generació de dones que, sovint des d’una feina quotidiana i discreta, van contribuir a fer créixer Salou i a donar forma a la seva identitat comercial i social.

Fotografies: l’Angeleta Solé Sans en la seva joventut i venent fruita al mercat del carrer de Ponent l’any 1960.

​Expedient X: del Padró a la GAIP

 

Hi ha tràmits que duren cinc minuts. El meu ha durat dos anys i vuit mesos.

Era un empadronament. Només un. A casa meva, de la qual era copropietària i on vivia. Res de l’altre món.

El febrer de 2024, el Padró de Salou em va demanar l’autorització signada del meu germà, l’altre copropietari, que ja hi constava empadronat. Sense aquella signatura, el tràmit no avançava. La vaig portar. Em vaig empadronar.

Però em va quedar un dubte, i el vaig preguntar on tocava. La Generalitat em va respondre per escrit, el 15 de març de 2024, que si residia efectivament al domicili no calia cap autorització: l’Ajuntament podia comprovar la residència.

Vaig fer tres preguntes a l’Ajuntament. Sota quin criteri se m’exigia aquell document? He de consultar altres administracions per saber com m’ha de tractar la meva? I si el meu germà no hagués signat, m’haurien denegat l’empadronament?

Primera resposta: un paràgraf sobre cònjuges. Jo no en tenia.

Segona resposta, al juny: “En remeto a la resposta enviada el dia 4 d’abril”. I fins aquí.

Dos anys després, l’agost de 2026, vaig demanar una cosa encara més senzilla: còpia dels documents del meu propi expedient.

Me’ls van donar. Ratllats. L’autorització del meu germà, entre d’altres, tapada amb tinta negra. Sense cap explicació.

Els meus propis documents.

Recurs de reposició. Reclamació a la GAIP, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. 

Per un empadronament.

I llavors, el miracle. El 15 d’octubre l’Ajuntament estima el meu recurs. El 16, la GAIP m’admet la reclamació a tràmit i demana a l’Ajuntament l’expedient i un informe jurídic. I aquell mateix dia, a Padró li falta temps per lliurar-me l’expedient sencer, llegible, foliat, amb índex i tot. On abans hi havia tinta negra, ara hi ha lletres.

Casualitat, segur.

Ah, i un detall: a la GAIP vaig deixar escrit que no volia cap mediació. Després de dos anys de toreig, amb aquesta regidoria no hi havia res a mediar. Només calia que fessin la seva feina.

Es podia fer. Sempre s’havia pogut fer.

Ara que ho tinc tot al davant, sé també en què s’emparava l’Ajuntament: una instrucció de l’Institut Nacional d’Estadística sobre empadronaments en domicilis on ja hi viu algú. D’acord. 

Aleshores, per què no m’ho van explicar així el 2024?

Per què em van parlar de cònjuges?

Per què, mentre feia el tràmit, ningú no em va dir que, si no aconseguia la signatura, la residència es podia comprovar per altres mitjans?

I per què, quan la Generalitat em deia una cosa i l’Ajuntament una altra, qui havia de fer de traductora era jo?

I encara hi ha una altra paradoxa. Tant el 10 de setembre, quan em van lliurar els documents ratllats, com el 16 d’octubre, quan me’ls van lliurar sencers, Padró em va fer arribar el meu propi expedient a través del cloud de Salou, en una carpeta identificada com a Recurs compartit públic.

Entre els documents hi ha el meu DNI i altra documentació personal. L’enllaç, amb una vigència de deu dies, s’obre directament des del correu electrònic, sense que se’m demani una identificació electrónica com IDCAT o Cl@ave. No sé quins controls d’accés té aquesta carpeta. Precisament per això, em pregunto quins criteris de confidencialitat s’han aplicat en cada moment.

Per ocultar-me documents del meu propi expedient, cautela. Per lliurar-me’ls, una carpeta compartida pública. La paradoxa no és menor.

Així em va arribar el meu propi expedient: Recurs compartit públic. 

I ei!!! Jo també he après a ratllar. La diferència és que jo sé explicar per què.

Aquí no discuteixo un article de reglament. Discuteixo una manera de tractar la gent.

Perquè la mala gestió no sempre és una il·legalitat. De vegades és una cosa més quotidiana i més cansada: no explicar, no respondre, remetre’t a la resposta anterior, tapar el que no cal tapar i esperar que et cansis.

Jo no em vaig cansar. Però no tothom té el temps o la tossuderia per arribar a la GAIP per un empadronament.

Ja no visc a Salou. Ho explico igualment. Perquè un tràmit de finestreta no hauria de necessitar un recurs, una comissió de garantia i dos anys i vuit mesos de paciència.

I perquè, quan l’administració finalment fa el que havia de fer el primer dia, convé recordar quant ha costat.

I ara tot plegat consta a la GAIP, perquè he volgut que en quedés constància. 

Però convé no confondre les coses: aquest no és el meu conflicte amb l’Administració. És el conflicte de l’Administració amb les seves pròpies obligacions. Jo només he demanat que les compleixi.

Expedient X. Capítol: resolt a mitges.

Iker, desconvoca la comissió. De moment.

Senyor Moreno, el convido a unes birres. Això sí, paga vostè: m’ho he guanyat.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Trobada reial a Poblet

 

El rei Felip VI va presidir aquesta setmana la reunió del Reial Patronat del Monestir de Poblet, una trobada històrica que no es convocava des de feia quinze anys. La sessió va servir per aprovar un ambiciós pla d’inversions, debatre el futur legal del monument i escenificar un espai de col·laboració institucional entre els territoris de l’antiga Corona d’Aragó.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, també va visitar recentment el monestir de Poblet. Va ser el juliol passat, amb motiu de la commemoració del 750è aniversari de la mort del rei Jaume I.

Granados hi va fer una ofrena floral davant la tomba del monarca. 

Durant la trobada, l’alcalde va recordar a l’abat la gran relació històrica que uneix Jaume I amb el municipi de Salou. Va destacar especialment el paper del port natural de Salou, lloc des d’on el 5 de setembre de 1229 va salpar l’estol de naus liderat pel rei per emprendre la conquesta de Mallorca.

Felip VI, Jaume I i Pere Granados: tota una trobada reial. Tot i que, en el cas de l’alcalde, potser hauríem de parlar més aviat de reietó, perquè ganes de ser rei o emperador, no n’hi falten.

Salou accepta finalment crear una taula policial contra el top manta

 

La delegació del Govern de la Generalitat i els ajuntaments de Salou i Cambrils han acordat crear un grup de treball tècnic i policial per abordar el fenomen del top manta, amb la participació de les policies locals i dels Mossos d’Esquadra. També es convidarà a formar-ne part la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

L’acord suposa un canvi de plantejament per part de Salou, que fins ara havia posat obstacles a la celebració d’una trobada d’aquestes característiques i havia defensat que el problema del top manta afectava Cambrils, raó per la qual considerava que eren els responsables d’aquest municipi els qui l’havien de resoldre. La nova iniciativa obre la porta a una resposta coordinada entre les administracions i els diferents cossos policials, en lloc d’abordar la problemàtica de manera separada.

El grup de treball haurà de servir per coordinar actuacions, compartir informació i estudiar mesures per fer front a la venda ambulant il·legal, una activitat que genera tensions en l’espai públic i que afecta diferents municipis del litoral.

La incorporació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil permetria ampliar la coordinació més enllà dels cossos policials que depenen directament de la Generalitat i dels ajuntaments. (Font: Ajuntament de Salou).

A la foto de dalt de tot es pot veure l’única manera que han trobat la Generalitat i Cambrils perquè Salou s’assegués a la taula.

USAP qüestiona que Granados impedeixi la renúncia del Comitè d’Ètica

 

Després de la intervenció del regidor de Serveis Interns, Yeray Moreno, en defensa de la continuïtat del Comitè d’Ètica, el debat sobre la qüestió va continuar amb el posicionament d’USAP, que es va mostrar partidari d’acceptar la renúncia en bloc dels cinc membres independents de l’organisme. USAP defensa que cal respectar la voluntat dels integrants de deixar el càrrec, una posició que va provocar un intercanvi de retrets amb l’alcalde, Pere Granados.

Durant la seva intervenció, Ignacio Durán, únic regidor i portaveu d’USAP, va argumentar que ningú no hauria d’estar obligat a continuar en un òrgan o assumir una responsabilitat quan ha decidit no fer-ho. Segons va assenyalar, aquesta exigència és especialment important en un organisme que ha de garantir la independència, la confiança i la credibilitat institucional.

“Una renúncia ha de ser respectada”, va defensar el regidor, que va advertir que no acceptar-la pot generar desconfiança i posar en qüestió el mateix funcionament del comitè.

Durán també va plantejar la possibilitat de buscar altres persones que puguin ocupar les places vacants, en lloc de mantenir els actuals membres en contra de la seva voluntat. “Ningú no pot ser obligat a continuar on ja no vol estar”, va resumir.

La resposta de l’alcalde no es va fer esperar. Pere Granados va qualificar d’erroni el plantejament de Durán i va rebutjar que les renúncies s’hagin produït de manera lliure.

“No ho fan lliurement, ho fan motivadament pel que s’ha dit contra ells”, va afirmar Granados, que va vincular les dimissions als escrits i a les notícies publicades sobre l’organisme i els seus integrants.

L’alcalde va defensar que aquesta situació no és justa en democràcia quan afecta un òrgan que considera necessari per supervisar el funcionament de les institucions i les qüestions relacionades amb la lluita contra la corrupció. 

Durán va respondre que els cinc membres del comitè són persones adultes i amb capacitat per valorar les circumstàncies i prendre les seves pròpies decisions. El regidor va recordar que els representants polítics també reben crítiques, però que això no els impedeix decidir lliurement sobre les seves responsabilitats.

“Ningú no pot influenciar tant cinc persones perquè puguin dimitir”, va afirmar, en resposta a la interpretació de Granados.

El representant d’USAP va insistir que, independentment de si les renúncies estan motivades per les crítiques rebudes o per altres circumstàncies, la decisió dels integrants s’ha de respectar.

Riba renuncia a ser el candidat de Junts a l’alcaldia de Cambrils

 

Josep Maria Riba ha anunciat la seva renúncia a encapçalar la candidatura de Junts per Cambrils a les pròximes eleccions municipals. La decisió arriba després de setmanes de tensions internes i de discrepàncies entre Riba i la direcció territorial del partit.

El procés per escollir el cap de llista ja havia quedat encallat el setembre passat, quan les primàries de la formació, en què Riba s’havia d’enfrontar a l’actual regidora Teresa Recasens, es van haver de suspendre a última hora. Segons es va dir aleshores, la suspensió es va produir arran d’un error de comunicació interna i de protocol en la convocatòria.

La retirada de Riba, que va liderar la plataforma Activem Cambrils en les eleccions municipals del 2023, modifica l’escenari de les primàries de Junts al municipi. Amb la seva renúncia, Teresa Recasens queda com l’única aspirant que s’ha presentat oficialment per encapçalar la candidatura.

Ara, la designació definitiva de Recasens queda pendent dels tràmits interns del partit i de la validació dels òrgans locals i territorials de Junts.

Val a dir que la candidatura de Josep Maria Riba no comptava amb el consens absolut de tot el partit, fet que va generar importants tensions abans de la seva renúncia.

Tot i que el comitè local de Junts a Cambrils havia ratificat de forma unànime la seva proposta com a alcaldable al juliol, la cúpula territorial de la formació es va mostrar clarament reticent i no estava convençuda amb el seu perfil, motiu pel qual van pressionar obrint el marge per presentar llistes alternatives.

A més a més, just abans d’incorporar-se a Junts, la seva figura havia estat fortament vinculada al Nou Moviment Ciutadà, el partit municipalista de l'actual alcalde Oliver Klein. Aquesta proximitat generava dubtes sobre la seva fidelitat a les sigles tradicionals del partit.

El que no es va dir, roman obert

 

De vegades, les mancances més grans que trobem en els altres no tenen a veure amb el que saben, sinó amb el que no vam saber dir-nos: l’amiga que va desaparèixer sense acomiadar-se, el pare que no hi va ser, el company amb qui va quedar alguna cosa sense aclarir, l’amor que no va poder ser, les raons que mai no vam arribar a compartir.

I, si cal, m’hi incloc. Perquè una cosa és no donar explicacions ni justificar-se, i una altra de ben diferent és deixar preguntes sense resposta que el temps no resol: només les enterra… Vives.

Hi ha una diferència entre la inexperiència, la malaptesa i la decisió de callar. Entre no saber com actuar, no trobar les paraules i triar no dir-les. Però també importa el que queda en els altres: els dubtes, les ferides i tot allò que mai no van arribar a comprendre. El temps corre. Ens dona l’oportunitat d’aprendre, però no garanteix que arribem a comprendre a temps. El que hem viscut no pertany únicament al passat. Deixa empremta en les nostres emocions i forma part de qui som avui.

Em sembla trist pensar que unes poques paraules necessàries es puguin quedar sense dir perquè creiem que ja no val la pena pronunciar-les. Cal distingir entre l’honestedat amable i la sinceritat despietada. Entre decidir si algú o alguna cosa val la pena i renunciar a dir allò que potser necessita ser dit. Entre buscar la pau i deixar assumptes pendents que continuen ocupant un lloc dins nostre. Jo trio la pau.

Crec que molts dubtes trobarien descans si ens atrevíssim a parlar. Perquè, com les gotes de pluja, les paraules també troben el seu camí, encara que de vegades triguin molt més del que ens imaginàvem.

Agraeixo especialment l’oportunitat que m’ha donat el temps: el regal de reconnectar amb amigues i familiars a qui, en el seu moment i molt a desgrat meu, no vaig saber dedicar l’atenció que mereixien. En aquests darrers anys he reprès relacions que semblaven suspeses. I, amb la perspectiva que dona la distància, no he tingut cap inconvenient a admetre: “Vas ser al meu costat i no et vaig saber correspondre, o els nostres camins es van anar allunyant pel seu propi curs”.

Els qui em coneixen bé saben que he trigat dècades a fer confidències. També he carregat amb assumptes que no em corresponien. L’experiència m’ha permès mirar enrere amb més perspectiva i reconèixer allò que abans no vaig saber veure. Per això, agraeixo les paraules que arriben, encara que sigui vint, trenta o quaranta anys després. Jo també envio correus electrònics i missatges de conciliació per acostar posicions, aclarir allò que ha quedat pendent i fer les paus. Perquè, si vaig compartir una part de la meva vida amb algú, vaig voler ser una bona persona en la seva. Quant de temps ens queda?

Diguem el que hem de dir. Al nostre temps, al seu… però diguem-ho a temps. Pot ser important per a qui encara no ho sap. Alliberem-nos. Pel nostre bé. El final és inevitable i no permet equipatge. 

Als meus companys de viatge, gràcies. Soc el resultat humà de tots vosaltres. Parlo des del que he viscut, des del que he comprès amb el temps i des dels meus propis errors. Sé que tots tenim les nostres raons i les nostres dificultats. Però també sé que no totes les oportunitats es repeteixen. I continuo sent conscient de les meves paraules, procurant aclarir allò que va poder generar dubtes o causar dolor.

Si la ferida va ser voluntària, arriba un moment en què ja no hi ha cap urgència que la pugui curar. Aleshores, ja no es gira full: es crema el llibre. 

Però silenci, no. I excuses, tampoc.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Necrològica: Javier Rodríguez Carreño

 

Ens ha deixat Javier Rodríguez Carreño, 66 años. 

El funeral se celebrarà demà, dissabte 17 d’octubre, a les nou del matí a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.

El govern de Salou defensa la continuïtat del Comitè d’Ètica

 

El govern municipal de Salou, encapçalat per Pere Granados, ha defensat la continuïtat del Comitè d’Ètica de l’Ajuntament i ha rebutjat acceptar la renúncia en bloc dels seus cinc membres independents. Ho va fer en el darrer ple municipal. En el debat del punt relatiu a la no acceptació de les dimissions, el regidor de Serveis Interns, Yeray Moreno, va reivindicar la professionalitat dels integrants de l’organisme i va considerar que les crítiques rebudes representen un qüestionament polític d’una eina de transparència i bon govern.

Els membres del Comitè d'Ètica van presentar la seva dimissió en bloc el mes passat després de ser qüestionats pels sindicats de treballadors i el grup municipal de Vox. Davant d’aquesta situació, l’equip de govern ha optat per no acceptar les renúncies i defensar la continuïtat de l’organisme.

Durant la seva intervenció, Moreno va exposar cinc arguments per justificar la decisió del govern municipal.

En primer lloc, el regidor va recordar que el Comitè d’Ètica no és una iniciativa improvisada de l’actual govern, sinó que va ser aprovat pel ple municipal l’any 2022, dins del sistema d’integritat institucional de l’Ajuntament. Segons va explicar, el seu funcionament segueix el model de la Fundació Transparència i Bon Govern Local.

Moreno va defensar que es tracta d’una eina de governança alineada amb les bones pràctiques municipals i va rebutjar que se’n qüestioni el caràcter institucional.

El segon argument esgrimit per Moreno va ser l’activitat desenvolupada pel comitè. Segons les dades exposades pel regidor, l’organisme ha celebrat més de vint sessions, ha dut a terme tres autoavaluacions, ha impulsat el protocol de banderes vermelles i ha participat en la gestió del canal de denúncies.

Amb aquestes dades, Moreno va voler rebatre les crítiques que qüestionen la utilitat o l’activitat efectiva de l’organisme.

El regidor també va insistir en la necessitat de respectar l’autonomia dels integrants del comitè i va advertir que atribuir políticament les seves dimissions és incompatible amb la independència que ha de caracteritzar un òrgan d’aquestes característiques.

En aquest sentit, va defensar que el debat no s’hauria de convertir en una confrontació partidista, sinó que hauria de centrar-se en el paper de l’organisme dins del sistema de control institucional de l’Ajuntament.

Un altre dels punts abordats per Moreno va ser la remuneració dels membres del comitè, un dels aspectes qüestionats en les crítiques rebudes. El regidor va negar que es tracti de sobresous i va afirmar que són indemnitzacions per assistència, regulades i vinculades a les responsabilitats desenvolupades.

Segons la seva argumentació, equiparar aquestes compensacions amb sobresous discrecionals contribueix a generar una interpretació que no s’ajusta al funcionament administratiu que defensa el govern municipal.

Finalment, Moreno va reivindicar el reconeixement extern rebut per Salou en l’àmbit de la transparència i la integritat institucional. Va recordar que el setembre de 2024 el municipi va ser seleccionat, juntament amb Palafrugell, Castelldefels i Mataró, en una convocatòria de la Fundació Transparència i Bon Govern de l’Associació Catalana de Municipis per participar en un projecte de plans d’integritat a l’Administració local.

També va esmentar la participació de Salou en el projecte europeu LOCRIS, orientat a desenvolupar indicadors locals de risc de corrupció i integritat, en el qual intervenen organismes antifrau i institucions internacionals.

El regidor va tancar la intervenció defensant que la qüestió no és si un grup polític està d’acord o no amb el comitè, sinó si Salou vol continuar avançant en transparència, integritat i bon govern.

“Defensem els professionals que hi han treballat, defensem les eines de control institucional i defensem que Salou continuï sent un referent en aquesta matèria”, va afirmar Moreno.

UTPS reclama projectes concrets als partits davant les municipals

 

Units Tots per Salou (UTPS) reclama als partits polítics del municipi que concretin les seves propostes de futur i expliquin com pensen donar resposta a les necessitats de la ciutat. La formació considera que el debat polític, cada vegada més present a les xarxes socials, no pot limitar-se a enumerar mancances i objectius, sinó que ha d’anar acompanyat de projectes concrets, compromisos clars i mesures que la ciutadania pugui avaluar.

En una nota, UTPS assenyala que qüestions com l’habitatge social, l’ampliació de la temporada turística i la millora de la qualitat de vida dels residents formen part de les prioritats de Salou, però considera insuficient que les formacions es limitin a defensar-les sense explicar com les faran realitat.

En matèria d’habitatge, la formació defensa que cal anar més enllà de reclamar més habitatge social i detallar quin tipus d’immobles es volen impulsar, a qui aniran destinats, com es finançaran i quines actuacions es duran a terme. UTPS situa entre les seves prioritats la disponibilitat d’habitatge assequible per als residents permanents.

La mateixa exigència planteja en relació amb la desestacionalització turística. Segons la formació, afirmar que cal allargar la temporada és només fixar un objectiu. El debat hauria de concretar quines activitats i projectes es proposen, quin model turístic es vol desenvolupar i com es pot aconseguir que els beneficis de l’activitat turística es mantinguin durant més mesos de l’any.

UTPS també apunta directament a l’alcalde, Pere Granados, que ocupa l’alcaldia des del 2009. La formació considera que el debat electoral haurà d’incloure no només els nous compromisos, sinó també el balanç de les actuacions portades a terme durant els anys de govern i el grau de compliment de les promeses formulades anteriorment.

En aquest sentit, UTPS sosté que correspon als ciutadans valorar la gestió municipal a partir dels fets i de la informació disponible.

La formació defensa, a més, que el futur de Salou no s’hauria de plantejar exclusivament en termes ideològics o de colors polítics, sinó a partir dels projectes que presenta cada candidatura i de la seva capacitat per executar-los.

UTPS recorda que Salou és alhora una destinació turística de primer ordre i una ciutat on viuen persones durant tot l’any. Per això, reclama que les necessitats dels residents permanents tinguin un pes central en les propostes municipals, sense deixar de banda la importància econòmica del turisme.

Finalment, la formació assegura que ja té definides les necessitats i les iniciatives que considera prioritàries per al municipi i anuncia que les presentarà perquè els ciutadans les puguin conèixer i comparar amb les propostes de la resta de candidatures. (Font: UTPS).

Necrològica: Rafael Cárdenas Zambrana

 

Ens ha deixat Rafael Cárdenas Zambrana. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dissabte 17 d’octubre, a les quatre de la tarda al tanatori municipal de Salou.

Necrològica: José Domènech Hernández

 

Ens ha deixat José Domènech Hernández, de 89 anys. 

El funeral se celebrarà avui, divendres 16 d’octubre, a la una del migdia a l’església de Sant Esteve de Vila-seca. Vetlla: sala 3 del tanatori municipal.

Salou galleja de ciutat intel·ligent mentre la webcam no funciona

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, defensa l’aplicació de les tecnologies de la informació com una eina estratègica imprescindible per transformar les localitats costaneres en destinacions turístiques intel·ligents. Segons ha exposat en diversos fòrums especialitzats, la digitalització i l’ús avançat de les dades permeten “ser més competitius, fidelitzar els clients i millorar la qualitat de vida” dels residents.

Granados també sosté que la tecnologia és clau per afrontar els reptes de sostenibilitat, gestionar el litoral i adaptar els municipis costaners al canvi climàtic. A més, considera que les infraestructures tecnològiques d’avantguarda són fonamentals per obtenir dades sobre el comportament dels visitants, optimitzar els serveis públics i millorar l’eficiència energètica.

A dalt, la webcam municipal.

Necrològica: Magdalena Fernández Balfegó

 

Ens ha deixat Magdalena Fernández Balfegó, de 101 anys. Vídua de Josep Maria Consarnau Llambrich, conegut popularment com l’Escorper, formava part d’un matrimoni molt estimat al municipi i que va ser testimoni directe de la profunda transformació que ha experimentat Salou al llarg del darrer segle. Tots dos van rebre un reconeixement institucional per la seva trajectòria vital.

La Magdalena va néixer el 24 d’agost de 1925 a Montijo (Badajoz, Extremadura). Va arribar a Catalunya el 1942, amb només 16 anys, arran del destí professional del seu pare, que era guàrdia civil. Va ser aleshores quan es va establir definitivament a Salou, on va arrelar, va formar una família i va viure durant més de vuit dècades.

El seu marit, Josep Maria Consarnau, era natural de l’Ametlla de Mar i va dedicar tota la vida a l’ofici de pescador. Un cop a Salou, es va casar amb la Magdalena. Durant molts anys, el matrimoni va treballar conjuntament com a masovers al xalet Banús.

La parella va tenir dues filles, Montse i Magda, quatre nets i un besnet, i va donar continuïtat a una nissaga familiar de quatre generacions estretament vinculada a Salou.

Al llarg de la seva vida laboral, Magdalena Fernández va treballar a l’hotel Planas, un dels establiments hotelers amb més història i tradició de la localitat. També va formar part de la plantilla de la popular pastisseria Ramon i, posteriorment, va treballar durant molts anys al supermercat Blasi, un establiment comercial molt recordat pels salouencs. Va ser aquí on va acabar la seva trajectòria professional i es va jubilar l’any 1988.

El funeral tindrà lloc dissabte, 17 d’octubre, a dos quarts d’onze del matí, a la parròquia de Santa Maria del Mar. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal, a partir de les deu del matí de divendres.

Aprovada la RLLT del Patronat de Turisme malgrat els dubtes salarials

 

El ple de l’Ajuntament de Salou ha aprovat la relació de llocs de treball (RLLT) i el sistema de valoració del Patronat Municipal de Turisme, un procediment que, segons va exposar la regidora de Vox, Anabel Rodríguez, acumula set anys de tramitació i continua generant dubtes sobre la transparència del procés i l’equitat de les retribucions.

Rodríguez va justificar el vot contrari del seu grup dient que de les 19 al·legacions presentades durant el procediment dos van ser estimades íntegrament i cinc parcialment, de manera que set van comportar modificacions en la proposta inicial, mentre que les altres dotze van ser desestimades.

La regidora també va fer referència a un escrit de la representació dels treballadors del Patronat de Turisme que expressava el desacord amb la relació de llocs de treball i amb el procediment seguit. Segons Rodríguez, el document advertia que alguns treballadors podrien veure reduïdes les seves retribucions i denunciava diferències salarials respecte de llocs equivalents de l’Ajuntament. A més, va assenyalar que la representació dels treballadors estava estudiant la possible impugnació de l’acord.

Un dels punts centrals de la intervenció va ser la diferència de puntuació utilitzada per valorar els llocs de treball del Patronat i el de l’Ajuntament. Rodríguez va preguntar per què el valor del punt del Patronat queda fixat en 2,93 euros, mentre que el de l’Ajuntament és de 3,71 euros.

“Quina justificació objectiva existeix per a aquesta diferència?”, va preguntar la regidora, que va reclamar “màxima transparència, màxima seguretat i màxima confiança” en el procediment. Vox considera que un instrument que determinarà les funcions, les responsabilitats i les retribucions del personal durant els pròxims anys no s’hauria d’aprovar mantenint dubtes sobre la valoració dels llocs de treball.

L’alcalde, Pere Granados, va defensar la proposta del govern municipal perquè, segons va argumentar, estableix criteris objectius per valorar les funcions i responsabilitats de cada lloc de treball i millora les retribucions del personal.

Granados va explicar que 25 dels 30 llocs de treball del Patronat, el 83,33%, tindran un increment salarial. En els altres cinc casos, el consistori mantindrà les retribucions actuals mitjançant un complement personal, ja que la valoració efectuada situava el salari corresponent per sota del que aquests treballadors cobren actualment.

L’alcalde va justificar aquesta decisió per evitar que els treballadors afectats perdin poder adquisitiu: “Com que no volem que cobrin menys, perquè ja fa temps que cobren això, el Patronat Municipal de Turisme els dona un complement perquè no vegin minvar el seu salari”.

Segons les xifres facilitades per Granados, la millora retributiva representarà un increment de 7.920 euros mensuals, equivalent a 95.040 euros anuals per al conjunt de la plantilla.

L’alcalde també va destacar que la proposta havia comptat amb el vot favorable del representant sindical que hi havia durant una fase anterior del procediment, tot i que actualment hi ha una nova representant sindical. Va defensar que el nou sistema reforça l’equitat, reconeix la feina dels professionals i millora l’organització del Patronat.

Finalment, la proposta va quedar aprovada amb els vots favorables del govern municipal. Vox hi va votar en contra, mentre que el PP i la USAP es van abstenir.