L’Ajuntament
de Salou ha informat que el Casal de la Gent Gran va acollir
divendres un tast d’oli elaborat, segons el consistori, a partir
d’oliveres centenàries i mil·lenàries del municipi. L’activitat
va servir —segons la versió oficial— per posar en valor el
patrimoni agrícola i la identitat històrica de la ciutat.
“Aquesta
iniciativa s’emmarca dins les accions municipals de posada en valor
del patrimoni natural, històric i cultural, amb l’objectiu de
reforçar el sentiment de pertinença i la memòria col·lectiva del
municipi”. (Font: Ajuntament de Salou).
Tanmateix,
el relat difós pel govern local no està exempt de fantasies, ja que
ens trobem davant d’una nova construcció simbòlica impulsada per
l’alcalde, Pere Granados, que no s’ajusta del tot a la realitat
històrica del municipi.
Oliveres del Maestrat
En
aquest sentit, cal recordar que bona part de les oliveres que avui es
poden veure en diferents espais urbans de Salou no són originàries
del terme municipal. Aquests arbres van ser plantats durant l’etapa
d’Esteve Ferran com a alcalde, amb una funció principalment
ornamental, i van ser traslladats des del Maestrat (Castelló).
En
el moment de la seva plantació, aquestes oliveres es van presentar
com un símbol de força, longevitat i arrelament del nou municipi,
segregat de Vila-seca l’any 1989. Tot i que sovint s’han
qualificat de “mil·lenàries”, la seva antiguitat real oscil·la
entre els 800 i els 1.000 anys, és a dir, arbres centenaris però no
estrictament mil·lenaris.
Fantasies
No
és la primera vegada que l’actual alcalde construeix relats
idealitzats o directament ficticis quan aborda la història de Salou.
Asseguren, a més, que bona part del coneixement històric que
Granados exhibeix sobre el municipi prové de testimonis locals que
ha fet seus i no d’un arrelament personal al territori, ja que
abans de la seva incorporació a la política municipal era
pràcticament desconegut a la ciutat, més enllà del seu cercle de la xarcuteria i Albox.
Així,
mentre el govern municipal presenta el tast d’oli com un exercici
de recuperació de la memòria històrica i agrícola, el debat torna
a posar sobre la taula fins a quin punt la construcció del relat
identitari de Salou respon a fets contrastats o a una narrativa
política convenient.