Necrològica: Rosa Cazorla Hervás

 

Ens ha deixat Rosa Cazorla Hervás, de 92 anys. 

El funeral se celebrarà avui, divendres 1 de maig, a un quart de dotze del matí a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Salou renaturalitza l’accés del Camí del Racó

 

L’Ajuntament de Salou està executant els treballs d’enjardinament de les dues illes situades a la confluència del Camí del Racó de Salou amb l’autovia Salou–Tarragona, un punt clau d’accés al municipi.

L’actuació contempla la creació de nous parterres amb vegetació mediterrània, seleccionada per la seva adaptació climàtica i el baix manteniment, amb la voluntat de transformar aquest espai en una porta d’entrada més atractiva, ordenada i integrada paisatgísticament.

Identitat pròpia

Els treballs inclouen també la millora del sòl, la instal·lació de sistemes de reg eficients i la incorporació d’elements vegetals que aportin color, volum i continuïtat visual, contribuint a reforçar la identitat paisatgística del municipi.

Aquesta intervenció permetrà, a més, reduir el consum hídric i afavorir la biodiversitat amb espècies autòctones pròpies del litoral. (Font: Ajuntament de Salou).

Salou critica les ‘fake news’ mentre l’alcalde continua desinformant

 

L’Ajuntament de Salou organitza la taula rodona Fakes? No, gràcies el pròxim dilluns 4 de maig de 2026 a les set de la tarda. L’acte té com a objectiu analitzar l’impacte de la desinformació i els reptes que les notícies falses plantegen per al periodisme i la societat actual. (Font: Ajuntament de Salou).

Cal recordar que el Col·legi de Periodistes de Catalunya, a través de la seva demarcació a Tarragona, ha denunciat el consistori salouenc per practicar censura. Fins al punt d’emetre un comunicat en defensa del periodista Rafa Marrasé després de ser objecte d’una campanya pública de desprestigi i atacs personals per la seva activitat informativa relacionada amb la política local de Salou.

Opacitat informativa

El Col·legi també ha lamentat que el consistori vetés l’accés de certs periodistes i el Consell de la Informació de Catalunya va amonestar l’Ajuntament per impedir que els periodistes compleixin amb la seva obligació d’interpel·lar els representants públics.

A més, el gabinet de premsa del consistori, que treballa sota les ordres directes de l’alcalde, Pere Granados (i al capdavant del qual hi ha ara Ricard Checa), ha estat distingit dues vegades amb la Petxina Tancada, que premia l’opacitat informativa, l’hermetisme i el  menysteniment cap als professionals independents de la informació.

Curiosament, malgrat aquestes denúncies per falta de llibertat de premsa, l’Ajuntament ha rebut el segell Infoparticipa per la seva transparència, una contradicció que ha estat criticada pels sectors professionals.

Salou posa al dia les seves icòniques lletres gegants

 

L’Ajuntament de Salou ha aprovat un pla de manteniment i renovació de les seves conegudes lletres gegants, convertides ja en un dels principals reclams turístics del municipi i escenari habitual de fotografies a les xarxes socials.

Els rètols ubicats a les platges de Llevant, Ponent i a la zona dels Pilons seran sotmesos a treballs de xapa i pintura per corregir el desgast acumulat pel pas del temps, el sol i la salinitat marina. L’objectiu és garantir que continuïn lluint amb la mateixa intensitat cromàtica que les ha fet populars entre visitants i influencers.

Tres conjunts escultòrics

A més, recentment s’ha incorporat un tercer conjunt de lletres al passeig de Miramar, a l’entrada des de Cambrils. Aquest nou element presenta unes dimensions més petites (4,7 metres de llarg) per adaptar-se al mur que separa el passeig de la platja, mantenint alhora l’estètica del logotip turístic de la ciutat.

La primera d’aquestes escultures d’acer, que reprodueixen la marca Salou, va ser la de la platja de Llevant, l’any 2017, amb un cost de 20.449 euros.

El segon grup de lletres res va instal·lar el 2018 a la zona dels Pilons i va costar 14.459 euros. El 2024 es van col·locar les lletres del passeig Miramar, amb un cost de 10.700 euros.

Segons el consistori, es tracta d’una aposta per preservar un element clau de promoció turística que genera una gran visibilitat a internet i reforça la imatge del municipi com a destinació moderna i atractiva. (Font: Diari de Tarragona).

La Pineda estrena el seu Eix Cívic, que aposta per la renaturalització

 

El secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, va inaugurar ahir el nou passeig de la Pineda després de catorze mesos d’obres i una inversió d’uns 8,5 milions d’euros.

Morán va destacar que la desurbanització d’un quilòmetre de costa és una actuació pionera que pot esdevenir un model per a futures intervencions al litoral de l’Estat. El projecte ha transformat un total de 32.000 metres quadrats, amb una clara aposta per la renaturalització: 13.000 metres quadrats pavimentats davant de 19.000 de zones verdes.

Es prioritzen els vianants

La intervenció ha permès eliminar 9.000 metres quadrats de carretera i zones d’aparcament per prioritzar els vianants i ciclistes. S’han guanyat uns 20 metres d’amplada de platja, s’ha restaurat el sistema dunar i s’ha plantat vegetació autòctona per fer el litoral més resilient davant del canvi climàtic i els temporals.

L’espai ara compta amb un carril bici segregat, zones de jocs infantils, àrees de gimnàstica i espais amb ombra, zones d’hamaques i mobiliari urbà renovat.

Res a veure amb el que es projecta a Salou

“El resultat demostra amb fets que es pot millorar la qualitat de vida del front litoral en espais urbans consolidats sense necessitat de sembrar-los de més formigó”, va assegurar Morán durant l’acte.

El nou passeig de la Pineda contrasta amb el model basat en el totxo que defensa l’alcalde de Salou, Pere Granados, amb el seu Eix Cívic. Aquest passeig, que discorrerà per l’antic traçat ferroviari, no ha estat consensuat amb el veïnat i preveu noves edificacions. De fet, la Direcció General de Costes va rebutjar el gratacel projectat a la futura plaça de la Torre Vella, obligant a reduir-ne l’alçada de tretze a set plantes.

Salou deixa escapar habitatge protegit mentre malbarata en protocol

 

L’Ajuntament va tenir la possibilitat de comprar de manera preferent un habitatge protegit situat a l’avinguda del Doctor Eduard Punset. Era una oportunitat per ampliar el parc públic d’habitatge i ajudar joves, famílies o persones amb dificultats.

Però va decidir no fer-ho. Ni tan sols hi va haver una resposta oficial clara de les àrees implicades abans de deixar passar l’oportunitat.

Això sí: mentre renuncien a un habitatge protegit, el govern municipal continua aprovant despeses per a taxis i desplaçaments institucionals; plaques, pins i obsequis protocol·laris; banderes i material institucional; hostaleria i restauració; plantes, flors i detalls de protocol; viatges, fires, congressos i actes de representació.

Milers d’euros en autobombo

Només aquestes despeses d’imatge, representació i protocol ja sumen desenes de milers d’euros l’any. A més, el mateix pressupost d’òrgans de govern per al 2025 puja a 2,22 milions d’euros.

La pregunta és senzilla: de debò Salou no es podia permetre un habitatge protegit? O simplement el govern municipal prefereix gastar abans en propaganda, protocol i representació que en habitatge per a la gent? (Font: USAP).

Necrològica: Ilde Santolaya Castell

 

Ens ha deixat Ilde Santolaya Castell, de 78 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dijous 30 d’abril, a dos quarts d’una del migdia al tanatori municipal de Salou. Vetlla: sala 1 a partir de les quatre de la tarda.

Trobada de puntaires a Salou

 

Unes 250 puntaires d’arreu de Catalunya i fins i tot de diversos municipis de l’Aragó es van aplegar aquest diumenge, 26 d’abril de 2026, al passeig Jaume I de Salou amb motiu de la 28a Trobada de Puntaires, organitzada pel Grup de Dones de Salou amb el suport de l’Ajuntament.

L’activitat va ocupar el primer tram del passeig, prop de l’escultura de bronze en honor de les puntaires al passeig de Jaume I, on es van instal·lar llargues taules plenes de boixets, fils i patrons.

Durant l’acte es va retre un homenatge especial a la puntaire de més edat i també als participants més joves, destacant el relleu generacional d’aquesta tradició. (Font: Ajuntament de Salou).

El regidor de Vox nega una agressió i parla de “cortina de fum”

 

El regidor de Vox a l’Ajuntament de Salou, Paul Daniel Axinte, ha sortit al pas de les acusacions que, segons afirma, s’han difós en les darreres setmanes sobre una suposada agressió ocorreguda el 19 d’abril de 2024. En un escrit adreçat als treballadors municipals, el regidor nega rotundament els fets i denuncia una campanya de “falsedats i atacs” contra la seva persona.

Axinte assegura que l’acusació és “rotundament falsa” i recorda que va presentar una denúncia contra la persona que el va assenyalar públicament. Segons explica, els únics testimonis dels fets, dos agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona, haurien manifestat que no es va produir cap agressió i que en cap moment van ser requerits per intervenir.

El regidor vincula la reaparició d’aquest episodi a una estratègia política. En aquest sentit, considera que es tracta d’una “maniobra per generar una cortina de fum” en un moment en què, segons apunta, han aparegut informacions que afecten l’equip de govern local. 

Currículums falsos i més

Entre aquestes, esmenta la polèmica pels currículums de diversos regidors, una denúncia davant el síndic de greuges per comentaris sexistes atribuïts a l’alcalde, Pere Granados, i dubtes sobre un possible conflicte d’interessos relacionat amb la regidora Elena Zhukova, membre de l’equip de govern.

Axinte també qüestiona el moment en què s’ha demanat la seva dimissió, remarcant que aquesta petició no es va produir en el moment dels fets, sinó ara, “quan surten informacions que afecten directament el govern”.

En el seu escrit, el regidor adverteix que no tolerarà més difamacions i anuncia que emprendrà accions legals contra aquelles persones o entitats que continuïn difonent aquestes acusacions. Així mateix, demana el cessament immediat d’aquestes pràctiques i afirma que continuarà defensant el seu honor per via judicial. (Font: Paul Daniel Axinte).

Santoral: Sant Pere Essences

 

Ahir, l’Església catòlica va celebrar la festivitat de Sant Pere Chanel, missioner i màrtir a Oceania. Però a Salou, com sol passar, el santoral agafa camins més… locals.

Aquí, qui sembla viure en plena devoció de si mateix és l’alcalde, Pere Granados, patró oficiós de les essències selectes i les aromes discutibles. Segons expliquen alguns fidels (i no tan fidels), el batlle està encantat amb el seu perfum insígnia, Salou Essences, una fragància que no té gaire de Chanel ni de perfumeria de luxe i sí molta de casa de dubtosa reputació.

Fetor

Recordem que Salou Essences és la primera fragància oficial inspirada en el municipi de Salou, creada pel Grup Saphir Parfums en col·laboració del nostre insigne benaurat alcalde. Presentada el maig de 2024, pretenia capturar l’atmosfera mediterrània i els efluvis de la nostra destinació turística a les tres de la matinada. Queda clar, doncs, que no és per a totes les nàpies. Però és clar, com que l’ha encarregat un que fa el que li surt dels nassos, vinga, a aguantar la bafarada!

Necrològica: Nerea de la Fuente Holgado

 

Ens ha deixat Nerea de la Fuente Holgado, de 28 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dijous 30 d’abril, a dos quarts d’onze del matí a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Vetlla: tanatori municipal a partir de les tres de la tarda.

Oliver Klein fa cinquanta anys

 

Cambrils està de celebració: Oliver Klein, l’actual alcalde, fa avui cinquanta anys. Nascut el 28 d’abril de 1976 a Miravet (Ribera d’Ebre), el batlle arriba a la xifra rodona amb un currículum polític que, més que per tirar coets, serveix per fondre els ploms.

Klein ha estat alcalde de Cambrils en dues ocasions. La primera, el 2023, gràcies a una moció de censura. La segona, el 2025, gràcies a una moció de censura... encoberta, ja que l’aleshores alcalde, Alfredo Clua (PSC), va deixar el càrrec per ser regidor de Festes.

Amb ell va arribar la gran apagada

Des que va entrar a l’Ajuntament el 2011 com a regidor del Nou Moviment Ciutadà (NMC), Klien no n’ha sortit. I tot indica que s’hi troba còmode. Actualment, combina l’alcaldia amb la funció secundària de portaveu del seu partit al Consell Comarcal del Baix Camp.

Per a dissort seva, el seu aniversari coincideix amb un mal record: el 28 d’abril de l’any passat es va produir la gran apagada.

Ara els maldecaps li venen dels treballadors municipals, que no estan per gaires festes. Suposo que fins que no cobrin els endarreriments i es resolgui la RLT, això de bufar espelmes més aviat els hi rebufa.

Salou aspira ara a ser la Capital Catalana dels Currículums

 

Salou podria sumar ben aviat un nou títol al seu palmarès institucional. Després d’haver lluït la distinció de Capital Catalana de la Cultura 2025, el municipi es perfila ara com a ferm candidat a convertir-se en la Capital Catalana dels Currículums, un reconeixement plenament justificat per l’abundància creativa en la presentació de mèrits acadèmics dins l’equip de govern.

D’aquesta manera, la ciutat hauria fet un salt qualitatiu en l’àmbit de la innovació curricular, on la realitat i la imaginació conviuen amb una flexibilitat digna d’estudi. Títols que apareixen i desapareixen, formacions difícils de rastrejar i especialitzacions que no consten en cap universitat coneguda serien alguns dels ingredients d’aquest nou model formatiu.

Visites guiades pels despatxos

Paral·lelament, el consistori podria impulsar rutes turístiques per traure profit d’aquest patrimoni intangible, amb visites guiades pels despatxos on, presumptament, s’han gestat alguns dels currículums més singulars del territori. No es descarta tampoc la creació d’un segell de qualitat propi per certificar la versatilitat acadèmica dels càrrecs públics.

Segons l’alcalde, Pere Granados, “amb mi al capdavant, Salou sempre troba la manera de destacar amb marca pròpia (i vergonya aliena) al mapa internacional”. (Font: Tururut Viola News).

Vila-seca multarà amb 600 euros qui orini o defequi al carrer

 

L’Ajuntament de Vila-seca ha fet un pas endavant en la lluita contra l’incivisme amb una modificació de la seva ordenança de convivència ciutadana. La principal novetat és l’enduriment de les sancions econòmiques per fer les necessitats fisiològiques a la via pública, que a partir d’ara es graduaran segons la gravetat i el lloc on es cometi la infracció.

Segons la nova normativa, orinar o defecar al carrer deixarà de tenir un cost uniforme. El consistori ha decidit castigar amb més duresa aquells actes que es produeixin en espais sensibles, com ara parcs i zones verdes, en presència de menors d’edat, davant d’altres col·lectius vulnerables o en entorns d’especial protecció.

Salubritat i decòrum

En aquests supòsits, la multa s’elevarà fins als 600 euros. Per a la resta d’espais de la via pública que no tinguin aquesta consideració específica, la sanció serà de 300 euros.

Aquesta mesura neix amb l’objectiu de dissuadir aquestes conductes i mantenir la salubritat i el decòrum de les zones comunes del municipi. Es preveu que els nous imports i criteris sancionadors comencin a aplicar-se de forma efectiva a partir del proper mes de juny, coincidint amb l’inici de la temporada forta d’estiu. (Font: TAC 12).

Renovar les voreres amb presses perquè s’acosten les municipals

 

L’Ajuntament de Salou ha aprovat un ambiciós pla per renovar i ampliar les voreres de la ciutat amb una inversió d’1,76 milions d’euros. Aquesta actuació forma part d’un projecte més ampli per millorar la mobilitat a peu, la seguretat viària i la qualitat de l'espai urbà.

El projecte preveu un total de 27 intervencions distribuïdes per diferents barris i carrers del municipi. Les obres inclouen la renovació de paviments, la reparació de vorades i canals, la modernització de la senyalització vertical i el tractament d'arrels que malmeten el terra.

Es preveuen actuacions en punts com el carrer dels Caçadors (Cap Salou), la plaça de la Sardana, la Via Aurèlia i els carrers Jaume Vicens Vives, Rosa Sensat, Pierre Vilar o Domènec Sugrañes i Gras, entre altres. (Font: Ajuntament de Salou).

1,7 milions? Amb això no hi ha ni per començar!

El que no es va arreglar quan hi havia diners, ara es paga amb deute

 

L’Ajuntament anuncia ara una inversió d’1,7 milions d’euros per arreglar i ampliar voreres en 27 punts de Salou. La pregunta no és si cal arreglar voreres. És evident que cal fer-ho. La pregunta és per què no es va fer abans?

Perquè moltes d’aquestes voreres fa anys que estan deteriorades. Algunes ja estaven en mal estat el 2021, quan l’Ajuntament tot just devia 1,33 milions d’euros. Ara, després d’anys d’inacció, improvisació i despesa descontrolada, Salou ja frega els 15 milions de deute.

És a dir: el que es podria haver fet fa quatre anys amb uns comptes molt més sanejats, ara es fa amb préstecs, interessos i més pressió fiscal sobre veïns i negocis.

Les obres no són cap regal

Pere Granados anuncia aquestes obres com si fossin un regal. Però no ho són. Les pagarem entre tots. I no només amb els impostos que ja han pujat, com l’IBI, la brossa o les taxes municipals, sinó també amb més deute.

Perquè quan l’Ajuntament demana diners al banc, no els demana Pere Granados de la seva butxaca. Els demana en nom de tots els salouencs.

Avui Salou ja deu gairebé 15 milions d’euros als bancs. Això equival aproximadament a uns 500 euros per veí. Cada nova obra finançada amb deute és més càrrega per al futur. Més interessos. Més dependència dels bancs. Menys marge per a neteja, seguretat, manteniment i reducció d’impostos.

Mala gestió

El problema no és invertir. El problema és gestionar malament, arribar tard i convertir necessitats bàsiques en excuses per continuar endeutant el municipi.

Un alcalde responsable hauria arreglat aquestes voreres quan l’Ajuntament encara tenia marge econòmic. Un alcalde responsable no hauria esperat a haver de demanar diners prestats per fer el que s’hauria d’haver fet fa anys. (Font: USAP).

Un nen rescatat a Toledo i un perill ignorat a Salou

 

Fa uns dies, un nen de tres anys, anomenat Julio, va ser rescatat amb èxit després de caure accidentalment en un pou de quinze metres de profunditat en una finca de Turleque (Toledo). El menor es va precipitar per un orifici de tot just 30 centímetres de diàmetre mentre es trobava en una celebració familiar. El rescat va durar aproximadament dues hores i hi van participar vuit bombers dels parcs de Villacañas i Orgaz.

A causa de l’estretor del pou, un bomber va haver de baixar penjat pels peus per poder arribar fins al nen i extreure’l amb seguretat.

La Guàrdia Civil (Seprona) ha obert una investigació per determinar si el pou estava degudament regulat i per què la tapa o arqueta es trobava oberta en aquell moment. (Font: El País).

Per sort, això no pot passar a Salou. A la imatge superior, un respirador del carrer Escaladei. A principis d’abril es va avisar la Policia Local del perill, i un agent s’hi va desplaçar. De moment, tot continua igual.

Abans i després de les cabretes

 

La decisió d’incorporar un ramat d’ovelles a la neteja de les herbes del municipi ha estat tot un encert. Una aposta ecològica i amb bons resultats, tal com es pot veure a les fotografies, abans i després de la intervenció de la nova brigada. Adeu, doncs, als productes químics; en qüestió de dies i amb remeis naturals, la capital de la Costa Daurada fa un goig que no es recorda!

La raó és que els nous operaris han demostrat una eficàcia envejable. “No deixen ni una fulla”, comentava un veí mentre observava com una cabra inspeccionava meticulosament un tram empedrat, com si fos una auditora verda.

Ara, gallines

D’aquesta manera, on abans hi havia males herbes, ara només queda pedra vista. A més, el projecte té un valor afegit: és silenciós (tret d’algun bèèè) i sostenible.

Des de l’Ajuntament no descarten ampliar el servei de bestiar (més enllà dels cabrits ja existents). “Estem valorant gallines per a insectes; rates, de moment, no en calen, n’anem sobrats”, ha apuntat un tècnic municipal.

Desbandada d’escriptors a Salou

 

L’any 2022, l’Ajuntament de Salou treia pit per Sant Jordi reunint fins a 17 escriptors del municipi en una celebració que volia reivindicar el talent literari local. Dos anys més tard, el 2024, el panorama semblava encara més prometedor amb la presentació de l’associació d’escriptors Ôra Marítima, que, amb el beneplàcit del consistori, naixia amb 25 membres i la voluntat de promoure la literatura i la història de Salou.

Però, com passa sovint amb les bones intencions, la realitat ha fet un gir digne de narració curta. Aquest 23 d’abril, coincidint amb una nova diada de Sant Jordi, els Cervantes de la Costa Daurada van tornar a muntar la seva parada. La sorpresa ha estat comprovar que, en la nota informativa de l’Ajuntament, la seva presència ha desaparegut com per art de màgia.

Ni rastre dels escriptors locals. Ni una línia. Cap esment. Un silenci institucional que contrasta amb l’entusiasme exhibit només dos anys enrere i que deixa clar que, a Salou, tot el que puja com un suflé és efímer i es desinfla encara més ràpidament.

Salou habilita una platja de gossos a tocar del top manta

 

L’Ajuntament de Salou ha habilitat un espai específic per a gossos a la platja de Ponent, concretament entre el carrer Esperanto (plaça Venus) i el carrer C.

Aquesta zona, situada entre el barranc de Barenys i el mercat del top manta, compta amb 1.864 metres quadrats de superfície i està degudament regulada i equipada per garantir el benestar de les mascotes i la convivència amb la resta d’usuaris de la platja, segons explica el consistori.

L’espai, que es presenta sota el lema Compartim la platja amb les nostres mascotes, vol fomentar un ús responsable de l’entorn litoral i donar resposta a una demanda creixent de les famílies amb animals de companyia.

El consistori recorda que els usuaris d’aquesta àrea han de respectar les normes d’ús establertes, com ara mantenir els gossos lligats en els accessos i vetllar per la neteja i seguretat de l’espai.

La primera platja de gossos es va inaugurar l’1 de juny de 2024, entre el carrer A i el barranc de Barenys, amb una superfície d’uns 1.785 metres quadrats. El maig de l’any passat es va traslladar a la seva ubicació actual, considerada més segura.

Necrològica: Teodoro García Neila

 

Ens ha deixat Teodoro García Neila, de 73 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dimarts 28 d’abril, a les deu del matí a la sala multiconfessional del cementiri de Vila-seca.  Posteriorment, serà incinerat al crematori de Reus.

Publicitat institucional o pagament de serveis?

 

L’Ajuntament de Salou va inserir dijous un faldó publicitari a l’Heraldo de Aragón coincidint amb la diada de Sant Jordi. Una decisió sorprenent que obre interrogants sobre l’oportunitat i la finalitat d’aquesta despesa pública, tenint en compte que el consistori ja va felicitar els aragonesos a les xarxes socials institucionals.

Calia, doncs, recórrer a un anunci en paper (amb el cost addicional) per fer arribar aquest missatge. En un context en què les administracions apel·len sovint a l’austeritat i a la digitalització, aquesta mena d’accions tenen un retorn discutible i responen més a estratègies de compensació que no pas a una necessitat real de comunicació institucional.

Diaris del grup Henneo

El debat es fa més intens si es té en compte que l’Heraldo de Aragón forma part del grup Henneo, propietari també del diari 20 Minutos. Precisament aquest mitjà va publicar recentment una classificació en què situava la platja Llarga de Salou com la millor d’Espanya, un reconeixement que el consistori no va trigar a difondre i celebrar.

És aquí on apareixen les sospites d’una inversió publicitària institucional a canvi d’una cobertura mediàtica favorable. La concatenació de fets alimenta la percepció que determinades decisions poden respondre a lògiques de promoció creuada més que no pas a criteris estrictament informatius o d’interès públic.

En qualsevol cas, el que sembla evident és la necessitat de transparència. Les administracions públiques tenen l’obligació de justificar amb claredat les seves despeses, especialment en matèria de comunicació i publicitat. En un municipi com Salou, fortament orientat al turisme, la promoció és clau. Però també ho és garantir que aquesta promoció respongui a criteris objectius, eficients i allunyats de qualsevol ombra de dubte.

Més quan el nostre alcalde, Pere Granados, presumeix d’una transparència sovint qüestionada.

Dones de Salou: Mercè Alcoberro Forné

 

La figura de Mercè Alcoberro Forné va ser també una de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida per Joan Sardiña al Casal de les Dones. La seva història, íntimament lligada a la del municipi, és un testimoni valuós de la vida quotidiana i les dificultats d’una època marcada per la guerra i el treball.

Mercè Alcoberro va néixer l’any 1927 a l’Ametlla de Mar, filla de Joan Alcoberro Llaó i Enriqueta Forné Margalef. Tenia una germana una mica més gran, Teresa Alcoberro Llambrich, amb qui va mantenir sempre una relació molt estreta. La família es va traslladar a Salou quan ella era encara molt petita, a causa de l’ofici del pare, pescador. Van establir-se en una casa situada al costat del xalet Pujades.

La seva infantesa va quedar profundament marcada per la Guerra Civil. Mercè i la seva família van viure els bombardejos a Salou, especialment dirigits contra les infraestructures ferroviàries, tant del tren com del carrilet. Quan sonaven les alarmes i s’apropaven els avions, havien de fugir corrent i refugiar-se sota els arbres. En un d’aquests atacs, una bomba va caure davant del xalet Pujades i un fragment de metralla va ferir la seva mare a la cama.

Amb el pas dels anys, Mercè va començar a treballar al camp, collint olives i fent les feines que calguessin, mentre el seu pare continuava dedicat a la pesca. Com molts joves de l’època, també participava en les tradicions locals, com les sortides a la Cala per la Candelera, juntament amb amigues com Felisa Jorge, Cinteta Arbós, Pepita Borràs, Teresina Llambrich i Maria Sarral.

Ja en l’edat adulta, Mercè va conèixer Joaquim Sardiña, amb qui formaria una família. Abans, però, havia començat a treballar al colmado familiar dels seus futurs sogres, conegut com el de la Pepa Cassoles, al carrer Barcelona. La seva germana Teresa, per la seva banda, es va casar amb Vicent Gascó i es van establir a Benidorm.

Mercè i Joaquim van tenir dos fills, Joan i Jordi, mentre que Teresa i Vicent van ser pares de Mercè, Montse i Jordi. A partir dels anys seixanta, però, la salut de Mercè es va començar a deteriorar. Finalment, va morir el juny de 1983, amb només 55 anys, deixant un profund buit entre la seva família i les persones que la van conèixer.

‘Quins ous que tinc!’, l’altre supervendes del Sant Jordi a Salou

 

Hi ha llibres que neixen per entretenir i n’hi ha d’altres que, sense pretendre-ho, acaben retratant tota una manera d’entendre el poder. Quins ous que tinc! pertany clarament a aquesta segona categoria. Presentat com una obra aparentment costumista (amb una portada tan domèstica), el llibre esdevé una befa política sobre el projecte de l’Eix Cívic de Salou i la seva gestió.

Així, l’autor construeix un relat que oscil·la entre el realisme i l’esperpent. El protagonista, fàcilment identificable amb l’alcalde Pere Granados, impulsa un projecte urbanístic de gran abast amb una llibertat d’acció que voreja la ficció absoluta: decideix, planifica i executa sense consultar ningú, convertint la participació ciutadana en un element ornamental, gairebé decoratiu.

Quan s’endinsa en l’obra, el lector descobreix que bona part dels detalls del projecte no arriben a través del govern municipal, com hauria de ser en un ajuntament democràtic, sinó per vies externes, com ara el Departament de Territori de la Generalitat. Aquest desplaçament narratiu (amb forta càrrega tirànica), reforça la sensació que la realitat institucional funciona al marge de la ciutadania a qui, teòricament, hauria de servir.

L’estil és directe, sense embuts: aquí faré una barrera d’edificis nous. Aquí, un aparcament. En aquest lloc una plaça que m’immortalitzi. Tot molt en sintonia amb el títol, que funciona com a metàfora central. D’aquesta manera, els “ous” esdevenen símbol d’una manera de governar sense complexos. (Font: Tururut Viola News).

El barri de la Salut carrega contra el projecte de l’Eix Cívic

 

L’aprovació del planejament de l’Eix Cívic de Salou per part de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat ha encès el malestar entre els veïns del barri de la Salut, directament afectats per la transformació prevista als antics terrenys ferroviaris.

Els residents qüestionen el relat institucional del projecte i denuncien una “distància evident entre el llenguatge oficial i la realitat urbanística que es vol executar”. 

Segons els veïns, quan es parla de “recuperar per a la ciutat els terrenys”, en realitat s’estaria plantejant “recuperar els terrenys per edificar”. En la mateixa línia, interpreten que la creació d’una “façana urbana que prolongarà els comerços i serveis del centre” es traduirà en “una llarga muralla d’edificis davant dels existents”.

Impacte ambiental

El col·lectiu també expressa preocupació per l’impacte ambiental del projecte. Mentre que el planejament destaca la integració del passeig en “un entorn vegetal ja consolidat” a la zona de llevant, els veïns alerten que a ponent “no es respectarà res” i denuncien la possible desaparició de pins actuals.

Pel que fa al model urbanístic, rebutgen el que consideren una oportunitat perduda. Allà on el projecte parla de “crear una veritable avinguda amb qualitat urbana i arquitectònica”, els residents hi veuen “una avinguda escanyada i plena d’edificis”. També critiquen la tipologia prevista: “una filera d’edificis en forma de muralla”, amb alçades superiors a les existents.

Pins fora

Finalment, posen en dubte la dimensió ecològica del projecte. L’anunci d’una “xarxa de zones verdes urbanes interrelacionades” és, segons la seva visió, una operació que implicaria “eliminar els pins actuals i substituir-los per vegetació menor en parterres”.

Els veïns reclamen més transparència i participació en el desenvolupament del projecte, i adverteixen que continuaran defensant un model urbà que consideren més respectuós amb l’entorn i amb la identitat del barri.

El sistema mata l’artesana

 

Hi va haver un temps en què els casals i centres cívics de barri eren refugis de cultura real. Allà, artesanes de la dansa —professores que ensenyen belly dance, sevillanes o jazz dance— oferien quelcom més que passos de ball: oferien pertinença. Ho feien pensant en què els nens no es quedessin al carrer, integrant-los i motivant-los. Proporcionaven, juntament amb les associacions culturals, un espai per a homes i dones que només volien ballar, fer exercici o, simplement, socialitzar sense complicar-se la vida, amb despeses extres: sense festivals costosos, sense concursos, sense la tirania dels vestits i les sabates especials. S’arribava, simplement, allà on el mercat no volia arribar.

Però avui, el sistema aixeca una paret.

Primer es va imposar la caducitat. Es va argumentar que les activitats havien de ser intercanviables cada tres mesos, com si l’aprenentatge d’un art fos un producte de temporada. Aquella mesura talla de soca-rel l’evolució tècnica i el vincle humà. Poc després, arriba l’asfíxia d’una legalitat dissenyada per excloure: salaris tan ajustats que feien impossible l’alta a la Seguretat Social, deixant les professionals en un llim on treballar és sinònim de precarietat absoluta.

El cop de gràcia arriba amb els concursos públics. Aquesta informació no és anecdòtica ni una percepció subjectiva: se m’ha traslladat directament des de la direcció d’entitats cíviques d’una ciutat de la província de Tarragona.

La gestió passa a mans d’empreses, l’única missió de les quals és facturar i produir oci. Aquestes entitats estrangulen el preu de les classes, reduint-lo a hores lectives pagades a un preu que competeix en precarietat amb el d’una treballadora de la neteja en un col·legi o en un domicili. I dit sigui amb tot el respecte cap a un ofici tan digne i físicament esgotador com el de les cambreres de pis, que prou saben el que és desllomar-se per sous de misèria. El que resulta insultant és que el sistema anivelli per sota, equiparant una vida de formació artística i entrega social als barems d’una economia de pura supervivència.

I aquí resideix la gran mentida: s’exigeix una burocràcia d’elit per unes hores de classe que gairebé mai donen perquè una persona en visqui exclusivament. Es pretén que es compleixi amb les mateixes obligacions que una gran empresa cultural per una activitat en la qual no existeix l’afany de lucre: és un preu simbòlic que no arriba al mínim requerit per tributar. No existeix competència amb l’ensenyament privat per una raó evident: aquests alumnes, pels seus pressupostos familiars, tampoc podrien pagar els preus d’una acadèmia privada.

Davant d’aquest escenari, cal fer-se preguntes incòmodes:

Què seria de la tasca de Víctor Ullate? La Fundación Víctor Ullate rep importants subvencions i patrocinis a Madrid per apropar la dansa a nens sense recursos. És una tasca necessària, però: què seria d’aquest projecte si se li apliqués el que avui s’aplica a Catalunya? Si Ullate hagués de sotmetre’s a concursos trimestrals gestionats per empreses que només veuen costos i rendibilitat, la seva tasca seria impossible. És la paradoxa del sistema: es subvenciona l’excepcionalitat dels grans noms mentre s’extermina el treball diari de les artesanes que ja estan a la base, amb dedicació, experiència i sense drenar les arques públiques rebent prestacions.

La pedrera invisible. No em cabrien en aquesta pàgina els noms de les persones professionals, i fins i tot famoses, que van tenir els seus inicis en un centre cívic. Aquests espais no són només centres d’oci, són el lloc on es detecta el talent i es fomenta la vocació d’aquells que no poden permetre’s una formació d’elit.

La ironia de Billy Elliot

Resulta cínic que les institucions celebrin històries com la de Billy Elliot. Aquell nen surt d’un centre de barri, en una ciutat desestructurada per la crisi, gràcies a una professora que, a la seva modesta sala, sap veure i cuidar el talent. En la ficció ens emociona; en la realitat dels nostres centres cívics, a aquesta professora l’estem sotmetent a concurs públic, asfixiant-la amb tràmits i obligant-la a canviar de grup cada tres mesos per normativa municipal.

Al final, la burocràcia guanya la batalla, però el barri perd la seva ànima. Es mata l’artesana per alimentar l’empresa intermediària, deixant els veïns sense l’art, que neix de la proximitat, l'amistat, la independència i el respecte.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.