La
Francisca Orts Minguet va néixer a Salou el 15 d’agost de 1900,
filla de Joaquim Orts Bosch i d’Agustina Minguet Huguet. Tots dos
provenien de Vinaròs i van tenir onze fills, dels quals només en
van viure nou. La pesca de la tonyina els va portar a Salou per
treballar a l’almadrava de la platja Llarga.
La
Pepa
Cassoles,
com se la coneixia, va ser una altra de les protagonistes de la
xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel cronista
local Joan Sardiña al Casal de Dones.
A
la foto de dalt, d’autor desconegut, es pot veure Francisca Orts,
el seu marit, Joaquim Sardiña, i el seu gendre, Salvador Duran
Martínez, al Colmado Sardiña (popularment conegut com el de la
Pepa
Cassoles).
La foto és de 1954 i està feta al carrer Barcelona, número 8.
La
Francisca, de joveneta, anava de vegades amb el seu pare, Joaquim
Orts (conegut com el Tio
Ximo),
a pescar. Ella devia tenir setze anys. L’any 1916, en plena Primera
Guerra Mundial, quan estaven una mica allunyats de la costa, de sobte
els va aparèixer un submarí alemany molt a prop seu, amb l’ensurt
corresponent. “La meva àvia m’ho va explicar i em va dir: «Fill
meu, quin espant vam tenir!»”, recorda Joan Sardiña.
El renom ‘cassoles’
El
renom cassoles
ve
de quan es va celebrar una cucanya en què va participar el seu pare,
Joaquim. Era una prova que consistia a empastifar amb greix de porc
un pal col·locat paral·lelament al mar, a la punta del moll de
Salou. S’havia d’arribar al seu extrem i agafar un tros de
palmera. El premi era un ànec o una gallina. Ell va aconseguir el
seu propòsit i els presents van començar a dir: “Sembla que no
tingui cassoletes als genolls”, en referència a les ròtules, ja
que va tenir molta traça per arribar fins a la punta del pal, on li
van lliurar l’au com a premi.
La
Francisca es va casar quan encara no tenia disset anys amb un
carrabiner, Juan Guijarro Martín, natural d’Urueñas (Segòvia),
destinat a la caserna del Racó de Salou. Al cap de poc temps de
casats, el van enviar a Galícia, on van tenir una filla, Carme
Guijarro Orts. La grip espanyola de 1918 va matar en Juan, i la
Francisca, vídua i amb la Carme als braços, va tornar a Salou, on
va conèixer Joaquim Sardiña, també vidu i amb una filla, Antonieta
Sardiña Gombau. Es van casar i, del nou matrimoni, van néixer
Joaquim i Francisco.
Fàbrica de gel i bodega
L’any
1920, la Francisca va entrar com a dependenta al colmado
de
la senyora Isabel de Diego Urgellés, de Reus, ubicat al carrer
Barcelona, número 8. Al gener de 1933, es va fer càrrec del negoci
juntament amb el seu marit, Joaquim Sardiña. Va arribar la Guerra
Civil amb tota la seva problemàtica, però el negoci va tirar
endavant. Uns anys després, s’hi van incorporar els fills amb les
seves dones, Mercè Alcoberro i Maria Cinta Llambrich. D’aquell
petit negoci familiar en sortirien dues noves activitats: una fàbrica
de gel i una bodega.
La
Francisca ens va deixar el 26 de gener de 1982, després d’una vida
plena de sacrificis i dedicació al negoci i a la família, a més
d’ajudar algunes famílies en aquells difícils anys de postguerra
i de mancances alimentàries.