dijous, 3 de setembre del 2026

Granados inaugura el Mercat Medieval

 


L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha inaugurat aquest matí el Mercat Medieval, una de les activitats que se celebren amb motiu de la Festa del Rei Jaume I, que enguany arriba a la XXXI edició. Gairebé un centenar de parades omplen els carrers del nucli antic amb artesania, cuir, espelmes, roba, dolços, gastronomia i productes inspirats en l’època medieval.

Abans de l’obertura oficial, un fictici rei Jaume I i el seu seguici han recreat alguns episodis del Llibre dels Feits relacionats amb l’expedició que l’any 1229 va partir del port natural de Salou per emprendre la conquesta de Mallorca. Posteriorment, el rei fictici, l’alcalde (és a dir, el rei de debò, o, si més no, que viu com un rei) i les autoritats han recorregut el mercat i han saludat artesans, comerciants i visitants.

Un dels moments culminants de la festa arribarà aquest dissabte, 5 de setembre, a les set de la tarda, amb la sortida del rei Jaume I i el seu seguici (es recomana portar paraigua).

La comitiva partirà de la Torre Vella i recorrerà els carrers de la ciutat fins a la plaça de les Comunitats Autònomes, recreant la partida de l’expedició que l’any 1229 va salpar des del port natural de Salou en direcció a Mallorca.

Ara només falta saber si aquesta vegada la meteorologia i l’alerta vermella de l’Inuncat també formarà part del seguici (esperem que aquesta vegada ningú decideixi suspendre la conquesta de Mallorca).

Granados contraprograma Vox, però Vox hi posa la gent

 


El passadís del Teatre Auditori de Salou va acollir ahir al matí la lectura d’una declaració institucional de l’alcalde, Pere Granados, amb motiu del Dia de Ceuta. L’acte va comptar amb la presència de diversos regidors i representants d’entitats, però sense cap regidor de Vox ni d’ERC, i amb una assistència de públic molt reduïda.

Al faristol s’hi podia llegir Salou amb Ceuta, en un acte que, segons Vox, tenia com a objectiu contraprogramar la mobilització convocada per al mateix dia per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) en solidaritat amb Ceuta davant la crisi migratòria.


Consignes ultres

La concentració de la FEMP es va celebrar al vespre davant de l’Ajuntament i va reunir unes 200 persones, segons els presents, amb participació de representants de Vox i del PP. La formació de Santiago Abascal considera que la declaració de Granados pretenia restar protagonisme a aquesta convocatòria, però “no ho va aconseguir”.

La protesta va tenir un marcat caràcter ultraespanyolista, amb nombroses banderes espanyoles i crits com Ceuta no se vende, Ceuta se defiende o ¿Dónde está el alcalde? ¿El alcalde dónde está?. També es van sentir proclames com España cristiana, no musulmana, amb un discurs molt més contundent sobre la immigració i la defensa de la unitat d’Espanya.

Dones de Salou: Maria Cinta Llambrich Martí

 


Maria Cinta Llambrich Martí va ser una de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou, arrels i memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de Dones, en què es va recuperar la història i el testimoni de dones vinculades a la història del municipi.

Filla de Josep i Cinta, que vivien a Salou i es dedicaven a la pesca, Maria Cinta va néixer a l’Ametlla de Mar el 7 de juliol de 1940. Tenia dos germans, Josep i Conxita.

De joveneta va treballar en una peixateria del carrer de l’Església, propietat d’una dona procedent de Cambrils coneguda com la Maria del Peix. La seva vinculació amb la vida del poble, però, havia començat molt abans.

Des de ben petita va participar en les Processons dels Sagristans, que se celebraven a Salou entre els dies 6 i 8 de setembre. Més endavant, juntament amb altres nenes del poble, va formar part de les Filles de Maria, encarregades de tenir cura dels altars de l’església, amb tasques com rentar els tapets, treure la pols, escombrar i fregar o col·locar les espelmes en les ocasions litúrgiques.

L’any 1958 va conèixer Francesc Sardiña, amb qui acabaria casant-se. Els pares d’ell regentaven un colmado al número 8 del carrer Barcelona i Maria Cinta s’hi va posar a treballar. La seva incorporació va contribuir al creixement del negoci, que posteriorment es va ampliar amb un segon punt de venda.

La parella es va casar el novembre de 1963 a l’església parroquial de Santa Maria del Mar de Salou, en una cerimònia oficiada per mossèn Ramon Muntanyola. Amb motiu del casament es va inaugurar, segons el testimoni recollit per Sardiña, la làmpada rodona situada sobre l’altar major.

Maria Cinta i Francesc van formar una família i actualment té una filla, Antonieta; una neta, Christel; un net, Joel, i un besnet, Marc. La seva trajectòria és reconeguda com un exemple de dedicació, esforç i sacrifici per la família, però també com un testimoni d’una època en què la vida quotidiana, les tradicions i el treball estaven estretament vinculats a la comunitat de Salou.

En la fotografia de dalt de tot, la Maria Cinta balla i el Francesc Sardiña durant els balls del carrer Barcelona als anys cinquanta o seixanta. En l’altra imatge, vestida per participar en les Processons dels Sagristans durant els anys quaranta, acompanyada del recentment traspassat Josep Tardiu.

UTPS reclama un model d’habitatge assequible, modern i sostenible

 


Units Tots per Salou (UTPS) ha fet una crida a l’alcalde de la ciutat, Pere Granados, perquè la política d’habitatge assequible del municipi no es limiti a incrementar el nombre de pisos, tal com projecta el govern municipal, sinó que aposti també per promocions de qualitat, eficients i sostenibles.

UTPS recorda que quan va plantejar la construcció de 1.500 habitatges assequibles, l’alcalde va anunciar la previsió de 1.700 habitatges de protecció oficial, condicionada a una modificació puntual del POUM.

En un comunicat, UTPS defensa un model constructiu que permeti optimitzar l’aprofitament del sòl i reduir els costos associats tant a la construcció com al manteniment dels edificis. La formació aposta per incorporar solucions arquitectòniques modernes i sistemes que permetin disminuir el consum d’electricitat, aigua i altres subministraments.

La proposta també planteja que les noves promocions no siguin simplement blocs d’habitatges, sinó espais residencials pensats per a la convivència, amb jardins, zones esportives, fonts i àrees d’estada i trobada per als veïns.

UTPS assegura que disposa de dos models constructius que es podrien adaptar a les característiques de cada emplaçament. També considera que una modificació puntual del POUM “ben plantejada” pot facilitar el desenvolupament d’aquest tipus de promocions i reivindica un model que combini quantitat, qualitat, eficiència i sostenibilitat.

No volem edificis sense ànima” sinó “un habitatge assequible ha de permetre als joves, les famílies i els veïns de Salou construir el seu futur en espais de qualitat i pensats per a les persones”. (Font: UTPS).

Moria Casán, la negació de l’oblit

 


Acabo de veure Moria a Netflix.

No puc dir que m’hagi agradat ni que no m’hagi agradat. És la vida d’una persona feta per a la pantalla i això implica una construcció, una mirada i, per tant, un judici.

Durant els capítols m’han vingut al cap els meus companys argentins, aquell accent que vaig començar a conèixer als vint anys. També m’ha resultat inevitable la desfilada emocional de papers i personatges coneguts, especialment de la nit barcelonina dels anys vuitanta i noranta.

L’arc narratiu, l’estètica i tota la feina feta construeixen una cosa gloriosa sobre aquella ferida: la que obre el relat d’algú que menysprea l’anonimat i conquista el món de l’espectacle sense cap bagatge. Només ego.

Caldria preguntar-se quants ferits perennes ha acollit el món de les varietats i, sobretot, quants van aconseguir sanar o sentir-se recompensats per allò que els va portar fins allí.

L’univers de Moria no té res a veure amb el meu. Ni per bé ni per mal. És un món paral·lel: des de la revista portenya i l’empoderament fins a l’exposició i la comercialització del drama aliè en els seus programes de televisió. Ella va viure el seu temps i jo no sóc ningú per descontextualitzar-lo. M’ha resultat indigesta, tanmateix, aquella part de l’abús de la llàgrima femenina al plató.

El drama aliè també es va convertir a Espanya en matèria televisiva, amb programes i presentadores que en van fer un espectacle infame. Penso en la cobertura del crim de les nenes d’Alcàsser. Però aquelles presentadores, sens dubte, no eren la one, com Moria.

La seva defensa del col·lectiu gai i la seva llengua viperina són, per si mateixes, part d’una experiència singular dins de la societat argentina. Una dona que ha fet d’aquesta sèrie el seu propi monument contra l’oblit. I si ho ha pogut fer, jo no la criticaré.

Com amb altres vedets, respecto l’ofici, però no en comparteixo ni la forma ni el fons.

L’espectacle sempre m’ha semblat un refugi d’éssers inimitables, inconfusibles i genuïns. Aquí n’hi ha un exemple clar.

És també una professió de supervivència, sense fronteres de moral ni d’ambició. Cadascú juga les seves cartes i s’arrisca. Cadascú fa de la seva ferida inicial una excusa, una superació o fins i tot el combustible amb què arrasar-ho tot.

Reinventar-se o sucumbir.

L’Argentina ha donat artistes que van arribar fins aquí: les germanes Rojo, Alfredo Alaria, els Lobato. I tants d’altres.

Ara comprenc per què.

En tot cas, un director pot teoritzar sobre com hauria realitzat una sèrie. Però ningú no pot dir com hauria viscut una vida.

Moria va ser guionista i directora de la seva. I això, en aquells anys convulsos, ja és per si mateix un triomf.

Per acabar: si ella va poder, altres podran. Encara que sabem que el preu és, moltes vegades, precisament allò que no s’explica i encara menys s’aplaudeix.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Necrològica: Gerardo Pérez Martín

 

Ens ha deixat Gerardo Pérez Martín, de 90 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, divendres 4 de setembre, a les dotze del migdia a la sala multiconfesional del cementiri de Vila-seca. Vetlla: sala 1 a partir de les tres de la tarda d’avui.

dimecres, 2 de setembre del 2026

Tall del trànsit a Salou diumenge per la processó de la Mare de Déu

 


L’Ajuntament de Salou ha anunciat canvis en la mobilitat amb motiu de la tradicional processó de la Mare de Déu, prevista per aquest diumenge 6 de setembre (la que va ser suspesa el 15 d’agost per alerta meteorològica vermella, tot i que al final no va caure ni una gota). 

Segons ha informat el consistori, el passeig Miramar i el passeig Jaume I quedaran tallats al trànsit entre les vuit del vespre i les onze de la nit, coincidint amb el recorregut de la comitiva religiosa i els focs d’artifici.

La processó, que recorrerà el passeig marítim, és un dels actes destacats del calendari festiu local i acostuma a reunir nombrosos veïns i visitants. L’Ajuntament ha demanat comprensió als conductors i ha agraït la col·laboració ciutadana davant les afectacions temporals, tot recordant que es tracta d’un esdeveniment arrelat i molt participat.

Per si de cas, agafeu el paraigua. Amb el temps, mai se sap... i amb les alertes, encara menys.

Un ciutadà denuncia que Salou no garanteix els drets lingüístics

 


Miquel Mola, activista en defensa del català, ha presentat una reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), l’organisme independent que garanteix el dret d’accés a la informació pública, perquè considera que l’Ajuntament de Salou no garanteix adequadament els drets lingüístics dels consumidors.

Mola havia demanat al consistori informació sobre les inspeccions i actuacions municipals per comprovar el compliment d’aquests drets, com també els informes de seguiment del Reglament per a l’ús de la llengua catalana.

L’Ajuntament li ha respost que la Policia Local no porta a terme inspeccions específiques ni tramita expedients sancionadors per vulneracions dels drets lingüístics dels consumidors i que tampoc disposa de protocols específics. El consistori atribueix les competències de control en aquesta matèria als organismes de consum de la Generalitat.

El reclamant qüestiona aquesta resposta i assenyala que el mateix reglament municipal preveu comissions de seguiment que s’haurien de reunir periòdicament. Per això, reclama a la GAIP que determini si l’Ajuntament ha de facilitar les actes i informes corresponents o explicar per què aquests mecanismes no s’han aplicat.

Mola considera que la manca de documentació no pot justificar-se simplement per la seva inexistència si aquesta és conseqüència de la manca d’actuació municipal.

La qüestió afecta també la gestió política de la Policia Local, que depèn del regidor d’ERC Sebastià Domínguez, membre del govern municipal que encapçala l’alcalde Pere Granados (PSC). Cal recordar, a més, que el 2025 Salou va ostentar el títol de Capital de la Cultura Catalana.

Vila-seca en Comú discrepa de la nova inversió al pump track 

 


Vila-seca en Comú ha criticat la gestió de les instal·lacions esportives municipals i ha qüestionat la nova inversió prevista al pump track (un circuit tancat dissenyat per a recórrer-se sense necessitat de pedalar ni impulsar-se amb els peus, utilitzant únicament la inèrcia i la força de gravetat), que puja a 19.187 euros.

La formació considera que el municipi “comença la casa per la teulada” a l’hora de planificar les inversions esportives i reclama que, abans de construir o reformar equipaments, l’Ajuntament escolti les necessitats dels clubs i dels esportistes.

En el cas concret del pump track, situat a la Torre d’en Dolça i considerat el més gran de Catalunya, amb una superfície de 2.000 metres quadrats i un recorregut d’uns 400 metres de longitud, Vila-seca en Comú assegura que el circuit actual no reuneix les condicions necessàries per acollir competicions oficials. Segons expliquen, amb algunes modificacions en el recorregut, com ara una major longitud, canvis en el pendent o la incorporació de peralts, la instal·lació podria tenir unes altres prestacions.

La formació també lamenta la manca d’altres equipaments i serveis vinculats al ciclisme. Entre les deficiències que assenyala hi ha l’absència d’una caseta per a una escola de ciclisme, així com la manca de zones d’ombra, bancs i un punt d’aigua. També recorda que Vila-seca havia disposat d’un velòdrom que, segons denuncien, “es va deixar perdre”.

No es tracta de fer més, sinó de fer-ho bé”

Vila-seca en Comú insisteix que no s’oposa a les inversions en matèria esportiva, sinó que reclama una millor planificació i una major participació dels principals usuaris de les instal·lacions.

Si tenim clubs, esportistes i esportistes d’elit, per què no els preguntem quines són les necessitats i els fem cas?”, planteja el regidor Francesc Benaiges, que considera que les decisions sobre els equipaments haurien de partir de les necessitats reals del teixit esportiu local.

Els comuns també apunten que hi ha problemes de dimensions en altres instal·lacions municipals, com el camp de futbol, i defensa una revisió global de la planificació esportiva.

No es tracta de fer més obres, sinó de fer instal·lacions que funcionin, que s’utilitzin i que, sobretot, tinguin sentit”, conclou Vila-seca en Comú, que reclama una gestió dels diners públics basada en la planificació prèvia i en l’escolta dels clubs i esportistes. (Font: Vila-seca en Comú).

Nou rector de la Unitat Pastoral Mare de Déu de la Pineda

 


La parròquia de Sant Esteve Protomàrtir de Vila-seca ha acollit aquest dilluns la presa de possessió de mossèn Antonio Rodríguez Moreno com a nou rector de la Unitat Pastoral (UPA) Mare de Déu de la Pineda.

Rodríguez assumeix el càrrec com a rector in solidum de les parròquies de Sant Esteve Protomàrtir de Vila-seca, Sant Sebastià de la Canonja, Santa Maria del Mar de Salou i Sant Ramon Nonat de Salou, que integren aquesta unitat pastoral. El seu nomenament va ser signat per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el passat 30 de juny.

L’acte de presa de possessió s’ha celebrat a la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca, tal com ha informat la comunitat parroquial a través de les xarxes socials, amb la participació de diversos membres de la comunitat.

La Unitat Pastoral Mare de Déu de la Pineda agrupa les comunitats parroquials de Vila-seca, Salou i la Canonja. En total, està formada per quatre parròquies i diversos centres de culte, en un model d’organització pastoral compartida que busca reforçar la coordinació entre les diferents comunitats.

Mossèn Antonio arriba a la Unitat Pastoral Mare de Déu de la Pineda procedent de l’UPA Santa Coloma de Queralt, on des de l’any passat exercia com a rector d’una àmplia xarxa de parròquies de la Conca de Barberà.

Anteriorment, també havia estat vinculat a l’UPA Valls.

De quines urpes pengem?

 


Jo vaig tenir un cap diabòlic l’estratègia del qual era tenir-nos a tots enfrontats.

Venia, deia, deixava anar el dubte. Anava, sembrava, marxava. Així creia que ens tenia controlats, però, en realitat, tot era molt més senzill. Així vam descobrir que feia diferències de 300 pessetes —que gran em fa comptar els diners així— entre nosaltres. Ni per categoria ni per conveni. Per caprici seu. I és exactament el mateix que passa amb els pressupostos, partides, subvencions i impostos: depèn d’on viu un.

De sobte, confident. I, de cop, fiscal de la teva vida privada. Ara un infundi per posar-te nerviosa i després una palmadeta a l’esquena per guanyar-se una confiança que ja estava perduda. Fins que un dia vaig dir prou. I allà es va quedar. Després de mi, molts altres que hi van passar quan començaven van fer el mateix.

Us explico això perquè observo aquest comportament a escala nacional. Déu me’n guard de l’exemple moralitzador que porto, ja que no soc cap santa, però tampoc cap bandida.

Boicotejar Catalunya sense comprar cava o espetec per la petita contrarietat de l’independentisme. Boicotejar Astúries i Cantàbria per les decisions que ara justifiquen l’extracció de llops. Quina paraula per evitar la criminalització de la vida salvatge.

És el que es promou a les xarxes incendiades: persones que ja han deixat de tenir causes pròpies, locals, per sentir-se lliures d’arremetre contra el veí. Un veí autonòmic que necessita ajuda, com amb la dana de València, el volcà canari, l’accident dels trens o davant la pèrdua de llars, bestiar i vegetació de cada estiu.

I això no pot ser.

No és possible que, volent ser tan independents tots, precisament ens dediquem a fer cas al cap que perverteix. Perquè després, quan passa alguna cosa, som els primers a ajudar aquell que estava crucificant l’altre. Sobretot a un clic de distància, perquè les hòsties als perfils no fan mal. Només emprenyen i eleven el nivell de crispació de ciutadà contra ciutadà.

Ja no dic això de Ceuta. Això és una altra cosa.

Aquí algú ho està fent malament.

Algú ha deixat oberta l’esquerda entre desastres forestals i discussions infinites sobre qui la té més grossa, fins al punt que s’envaeix Ceuta. I res de mitges tintes, perquè la vida dels espanyols, amb totes les seves distincions i els seus fets diferencials, no val el permís per pescar en aigües alienes ni l’amenaça velada de la posició estratègica que d’altres, més llestos, sabran aprofitar.

Perquè nenes violades i gats massacrats en territori espanyol no són més que un signe de tebiesa. I si cal portar-hi l’exèrcit, que s’hi instal·li com a mesura dissuasiva. No volem morts, ni ofegats, ni salvatges solts sembrant el terror per desesperació.

I totes aquestes situacions em recorden aquell cap, a qui un dia vaig plantar cara per sempre: marxant.

Però com que no podem marxar d’aquesta realitat, l’estem estirant més que un xiclet Bazoka dels d’abans.

Perquè no he sentit, i seria ridícul, boicotejar les vieires contra el tràfic de polvets blancs. Ni boicotejar les tapes basques pel que fessin els del tret al clatell. O el ball de sevillanes perquè es moren cavalls al Rocío.

Que no.

Que nosaltres no som l’enemic.

És el cap.

I així tot.

On uns veuen crispació, jo hi veig manipulació. I la manipulació és el principi de tot poder.

Per tant, vostès no em perjudiquen per no comprar cava. Ni tan sols quan m’insulten per ser catalana.

Es perjudiquen vostès.

Perquè jo continuaré ajudant qualsevol espanyol. I no negaré un got d’aigua a un immigrant. El que no permetré és que, entre uns i altres, entrin a casa meva, em robin pel carrer i juguin amb el futur d’aquells que hi seran quan jo ja me n’hagi anat.

S’ha acabat la moda del bonisme de Barbie Gaza i lady Colau, patrona dels sense sostre, que avui retornen a la memòria aquelles barraques de Montjuïc dels 70 i aquell gueto de la Perona. Jo la vaig conèixer. Era al costat de casa meva. Mai no hi vaig passar de nit, per allà, on s’amagava la flor i nata de la delinqüència, com a la Mina, però on també subsistien famílies honrades els vàters de les quals evacuaven directament a les vies del tren.

Hi ha gent que necessita coses que no se li donen perquè s’està confonent la caritat amb l’atracament a mà armada, políticament correcte.

Vostès cedeixen a canvi d’uns beneficis que ja s’ha demostrat que els vots no garanteixen.

Deixin de dividir-nos. Perquè, efectivament, divideix i venceràs.

Així ho estan fent, des de dins i des de fora.

I aquells que es mengin les seves sardines i el seu oli de pitjor qualitat, i a fer punyetes els acords diplomàtics i comercials, perquè l’abús d’una frontera té, tant a Ceuta com a la mateixa Espanya enfrontada, un preu que no podem pagar.

Fem pinya.

Exigim un govern decent.

Compte amb el cap diabòlic.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

dimarts, 1 de setembre del 2026

Salou és un circ

 


El Circ del Terror ha instal·lat la seva carpa a Salou i oferirà funcions diàries fins al pròxim 7 de setembre. Els espectacles comencen a les 19.30 hores, excepte el darrer dia, quan la funció s’avançarà una hora.

El circ està ubicat al costat del vial del Cavet, al descampat situat abans d’arribar al col·legi Elisabeth. La proposta combina l’espectacle circense amb el terror, un reclam cada vegada més habitual per atraure el públic. 

Abans els circs eren per fer riure; ara, per espantar.

És com l’Ajuntament, que el passat 15 d’agost va alarmar els ciutadans amb una alerta vermella de l’Inuncat, fet que va comportar la suspensió de la processó i del castell de focs de les Nits Daurades, i al final no va caure ni una gota. Amb la qual cosa van acabar fent riure.

La música militar torna a donar el tret de sortida a la Festa al Cel 

 


Salou escalfa motors per a la segona edició de la Festa al Cel amb un concert de marcat caràcter militar. La Unitat de Música de la Inspecció General de l’Exèrcit oferirà el concert Música del Cel el divendres 18 de setembre, a les set de la tarda, com a preludi de l’esdeveniment aeronàutic. (Font: Ajuntament de Salou).

El concert serà gratuït i, a diferència de la primera edició, celebrada l’any passat, es traslladarà del Teatre Auditori a la plaça de les Comunitats Autònomes. El canvi d’ubicació busca donar a l’actuació un caràcter més popular i acostar-la a un públic més ampli.

La proposta servirà, així, per obrir una nova edició de la Festa al Cel, una exhibició aèria promoguda per l’Ajuntament de Salou i amb nombrosa presència d’aeronaus militars.

L’elecció d’una unitat de música de l’Exèrcit per inaugurar els actes previs de la Festa al Cel torna a evidenciar el caràcter marcadament militar que està adquirint l’esdeveniment, impulsat i promocionat amb entusiasme per l’alcalde, Pere Granados.

Una circumstància que resulta especialment significativa tenint en compte que ERC forma part del govern municipal de Granados i que posa en contradicció la seva coherència política: pot un partit que sovint es presenta com una força progressista, pacifista i crítica amb determinades expressions de l’Estat, participar sense aparent incomoditat en un govern que converteix Salou en aparador de l’aviació militar?

Potser aquesta música militar el que està aconseguint és amansir a un partit republicà que se presentava com a alternativa de govern.

UTPS: “Granados arribar tard i malament al Parc Botànic”

 


Units Tots per Salou (UTPS) ha carregat novament contra la gestió del govern municipal de Pere Granados pel que considera anys d’abandonament del Parc Botànic i ha criticat el projecte que ara planteja l’Ajuntament per donar un nou ús a aquest espai.

La formació assegura que fa temps que denuncia l’estat d’abandonament del parc i recorda que recentment va difondre un reel i va publicar un article per posar de manifest la situació. Segons UTPS, després d’aquestes denúncies públiques, l’Ajuntament ha reaccionat i ha situat el Parc Botànic entre els espais sobre els quals preveu actuar.

Pere Granados i el seu equip arriben tard i, pel que veiem, també arriben malament”, afirma la formació en un comunicat.

UTPS qüestiona especialment la intenció de convertir el Parc Botànic en una instal·lació esportiva. Segons el partit, el recinte no està dissenyat ni, al seu entendre, reuneix les condicions necessàries per acollir aquesta classe d’activitat.

La formació considera que aquesta proposta respon a una manera de fer basada “en les presses, els pedaços i la improvisació” i alerta que una actuació precipitada pot acabar comportant modificacions posteriors i un increment de la despesa pública.

UTPS defensa que el futur del Parc Botànic s’hauria d’abordar a partir d’un estudi tècnic rigorós que defineixi clarament quin ús ha de tenir l’espai, amb un pressupost complet i realista i comptant amb la participació dels veïns.

No es tracta de fer alguna cosa de pressa per poder anunciar-la. Es tracta de fer les coses bé”, sosté la formació.

UTPS reclama, en aquest sentit, que qualsevol projecte per recuperar el Parc Botànic es plantegi amb “serietat, transparència i participació ciutadana” i acusa el govern municipal d’intentar compensar ara, amb presses, “anys de mala gestió o, directament, de nul·la gestió”.

La formació conclou que Salou “no necessita una altra fotografia, un altre anunci ni una altra promesa d’última hora”, sinó “planificació, gestió i responsabilitat amb els diners de tots els contribuents”.

Prou de pedaços. Prou d’improvisació. Salou mereix projectes pensats per al futur, no nyaps per sortir del pas”, conclou. (Font: UTPS).

Granados vol recuperar el Jardí Botànic després de deixar-lo morir

 


L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha tornat a posar el Jardí Botànic en el centre de l’agenda municipal. Ho ha fet amb l’anunci d’una inversió de 2.547.600 euros per recuperar i transformar un espai que, paradoxalment, el seu propi govern ha deixat degradar durant anys després de la seva inauguració, l’agost del 2009.

El Jardí Botànic va néixer com un projecte ambiciós ideat durant l’etapa de l’alcalde Esteve Ferran. Construït sobre els terrenys d’un antic abocador, el parc va suposar una inversió propera als tres milions d’euros i havia de convertir-se en un espai innovador de prop de dues hectàrees a l’entrada de Salou.

El projecte incloïa unes 500 varietats de plantes i vegetació, tant autòctona com procedent d’altres parts del món, i tenia també una clara vocació didàctica i científica. De fet, la previsió inicial contemplava la creació d’itineraris científics per donar a conèixer les diferents espècies vegetals.

Però aquella bona idea inicial es va quedar pel camí.

Després de la inauguració, les queixes pel deteriorament i la manca de manteniment han estat una constant. L’espai va anar perdent progressivament la seva funció didàctica, els itineraris científics previstos no es van arribar a desenvolupar i el recinte va acabar en una situació de progressiva degradació i abandonament.


Promeses que no es van complir

No és la primera vegada que Pere Granados promet recuperar el Jardí Botànic. L’alcalde ja va anunciar la seva restauració (primer amb Junts) l’any 2019, en plena proximitat electoral. La promesa es va tornar a repetir el 2023 (aleshores amb el PSC), però tampoc no es va materialitzar.

Ara, amb les eleccions municipals de 2027 a l’horitzó, l’Ajuntament anuncia una intervenció de gran abast, aquest cop amb una inversió milionària de 2,5 milions d’euros, com si tornéssim a la casella de sortida. (Font: Ajuntament de Salou).

Segons el projecte anunciat, el Jardí Botànic abandonarà el seu caràcter de parc contemplatiu per convertir-se en un “centre municipal d’activitat, benestar i convivència”, amb un nou enfocament ciutadà. Entre les actuacions previstes hi ha la creació de zones per practicar arts marcials, taitxí, tenis de taula, escacs i altres activitats saludables a l’aire lliure.

L’anunci, però, arriba després d’anys de deteriorament d’un espai que l’Ajuntament va ser incapaç de mantenir adequadament.

La paradoxa és que qui ara promet una transformació radical del Jardí Botànic és el mateix alcalde que ja havia anunciat en dues ocasions la seva recuperació sense que les seves promeses es fessin realitat.

Algú se’l creu ja?