Cap Salou prepara la seva Festa de l’Estiu amb sopar, ball i sortejos

 

Dissabte vinent, Salou viurà una de les nits més esperades de la temporada amb la celebració de la Festa de l’Estiu 2026, que tindrà lloc a la pista exterior del pavelló de Cap Salou. La cita arrencarà a les nou del vespre i s’allargarà fins a la matinada, amb un programa pensat per gaudir en companyia de familiars i amics.

L’esdeveniment, organitzat per l’Associació Estival, oferirà un sopar complet que inclourà aperitiu d’entrada, amanida variada, pollastre a l’ast amb guarnició i gelat de postres. La beguda (aigua, refresc, vi i cava) també anirà inclosa en el preu, que serà de 18 euros per als socis i de 20 euros per als no socis.

Per amenitzar la vetllada, els assistents podran gaudir de l’actuació musical de Jose Vadel, que posarà ritme a la nit amb el seu ball i també conduirà un sorteig amb premis. A més, l’espectacle comptarà amb la participació de Miguel en Vivo, que promet sumar energia i diversió a l’escenari.

Les reserves ja estan obertes i es poden formalitzar fins al pròxim 18 d’agost trucant al telèfon 657 91 16 11 o enviant un correu electrònic a associacioestival@zonaestival.com. Des de l’organització recomanen no deixar la inscripció per a l’últim dia, ja que l’aforament és limitat.

La Festa de l’Estiu compta amb el suport de l’Ajuntament, que ha destacat la importància d’aquest tipus d’iniciatives per dinamitzar la vida social i cultural del municipi durant les nits d’estiu.

Una oportunitat única, doncs, per acomiadar l’agost amb bona música, gastronomia i companyia, i amb més emoció que unes eleccions municipals, en què l’alcalde s’ho juga tot.

On eren Granados i els seus mariachis el dia de la missa major?

 

Quatre dies després d’escaquejar-se de la missa de la festa major d’estiu, l’alcalde de Salou, Pere Granados, encara no ha explicat públicament els motius de la seva absència. Tampoc hi van assistir els regidors del seu grup, FUPS, en una absència col·lectiva que difícilment pot passar desapercebuda en un acte tradicionalment vinculat a les Nits Daurades i a la representació institucional habitual de l’Ajuntament, que un cop acabat l’ofici obre la comitiva de la processó.

Cal recordar que Pere Granados ocupa un càrrec que no és seu, sinó dels ciutadans de Salou. I això li comporta obligacions: és als veïns a qui es deu i és davant d’ells que ha de respondre dels seus actes i decisions. 

No es tracta de qüestionar el dret de l’alcalde a participar o no a una cerimònia religiosa (en la seva vida privada pot fer el que li roti), sinó de reclamar una explicació quan la seva absència es produeix en un acte institucional de la Festa Major i, a més, coincideix amb la dels regidors del seu grup, com si hi hagués una consigna clara de no assistir.

Un alcalde pot decidir no anar a missa. El que no hauria de fer és actuar com si no hagués de donar explicacions als ciutadans que representa. La transparència i la rendició de comptes són, com a mínim, una exigència raonable per a qualsevol polític que afirma estar al servei dels altres.

Però Granados no va ser l’únic dirigent polític de Salou que va fer campana a la missa major. Tampoc hi va faltar el portaveu del PP, Mario García.

Una absència que, d’altra banda, no hauria d’estranyar. Si Granados no hi va, ell tampoc. Només cal veure els plens municipals, on sovint sembla més el portaveu de FUPS que no pas el del Partit Popular. Una proximitat política amb l’alcalde ja treballa amb vista a possibles suports després de les municipals del maig vinent.

Repeteixo: on eren Granados i els seus mariachis el dia de la missa major?

La tocacollons sexagenària

 

Des de quan notificar, denunciar —fer públic, comunicar— un tema administratiu és un assumpte personal?

Ho pregunto perquè, de tot el que he escrit i que també ha quedat palès en el meu llibre, a Salou li he llançat moltes més roses que espines.

He escrit sobre famílies notables, polítics exemplars i empresaris modèlics. He explicat coses que vam fer plegats i que van ser importants. Moltes, pràcticament per solidaritat, sempre des de la bona fe i amb una exigència professional impecable.

I precisament va ser el 2024, vint anys després de marxar a Turquia, quan vaig poder recollir literalment tot l’afecte que hi havia quedat.

Alumnes que ja són mares. Les seves mares, aquelles grans còmplices dels meus actes públics, convertides ara en àvies.

No sé quantes persones em vaig trobar pel carrer Barcelona i quantes vegades ens vam abraçar felices i emocionades.

Saben una cosa?

Això és amor.

Perquè Salou són persones. No maons amb ciment.

I aquesta també és la meva història amb Salou.

Quan vaig tornar de Turquia no va ser perquè em faltés feina. El meu cap havia dimitit i, per lleialtat, vaig dir que me n’anava amb ell. Per Setmana Santa no vaig trobar pis de lloguer i vaig acabar marxant a Cambrils.

Però l’afecte per Salou continuava intacte.

Així que no: tenir bona memòria no és ressentiment.

És honor a la veritat.

I cansen les persones que es creuen perseguides.

Mireu: aneu a un ple i resultarà que l’oposició té mania persecutòria. Parleu amb els ciutadans i descobrireu que alguns no s’atreveixen a opinar per no posar-se malament amb ningú, per si de cas.

I, de tota manera, quin ego demostra qui se sent perseguit per mi i creu que la meva opinió el pot perjudicar.

Gràcies per fer-me tan important.

Però em passa com amb les folklòriques de Sálvame: jo només vull parlar de la meva feina, no de les misèries que arrossega l’Administració.

Perquè d’això estem parlant.

L’empresari turístic tindrà els seus revessos. El treballador tindrà els seus. I qualsevol ciutadà pot trobar-se amb una actuació administrativa que tingui conseqüències sobre la seva vida.

Això és el que assenyalo.

No soc la primera ni seré l’última.

Sorgeixen empreses com antiburocracia per ajudar ciutadans, treballadors i empreses. Serà per alguna cosa.

A Salou hi he vist morir el meu pare i la meva mare, portats des de Barcelona.

Aquí s’han pagat els tributs.

Aquí he perdut el meu germà.

Les fotografies d’en Quim ja les he donat al Centre d’Estudis Salouencs, una entitat independent, després de retirar la meva confiança a l’Ajuntament.

Perquè l’Ajuntament és la casa del poble.

No l’apartament turístic de qui ocupa l’Alcaldia.

I he triat aquest destí, igual que per al llegat de l’Escola Carol Dansa, perquè vull que aquest arxiu romangui, pugui ser consultat i arribi a qui té dret a conèixer-lo.

Així que sí: aquí hi ha afecte.

Molt.

Però l’amor també fa mal.

La meva norma número u és no tornar allà on vaig ser feliç.

La vaig trencar el 2024.

I va ser un error.

Vaig rebre moltíssim afecte.

Però també hi vaig trobar un despropòsit administratiu que no esperava.

I ara ja no puc dir que vaig ser feliç allà sense més.

Perquè la memòria també canvia quan un torna.

Per això, senyor Moreno, marxi.

Deixi de cobrar el sou que jo també li he pagat.

Com que el Loctite no té remei, canviï de cadira.

El seu partit, amb vostè en aquest càrrec, té una responsabilitat política.

Perquè jo vaig escriure per registre a Alcaldia, Igualtat i Padró.

Vaig formular tres preguntes concretes.

Cap de les tres instàncies va respondre al que preguntava.

Vostè, senyor Moreno, es va limitar a remetre’m a una resposta anterior.

I aquí estem.

Marxi, senyor Moreno.

Que no sap distingir entre cònjuge i germà.

Caram!

Així que, d’autoritats, les justes.

Com les ximpleries.

Perquè vostè, el 1995, on era?

Jo estava plenament integrada a Salou.

Aportant.

I no parlo des del més.

Parlo des de l’abans.

I per a una dona que ha superat un mobbing i un parell d’assetjaments sexuals laborals, li asseguro que perdre el temps amb les inconsistències del Padró és jugar a casetes.

Que, per cert, ja no en tinc a Salou.

AIXÒ NO ÉS PERSONAL.

És precisió quirúrgica sobre una actuació administrativa que considero inepta.

I és justícia poètica.

La responsabilitat de defensar la qualitat de l’Administració no és meva.

És de qui governa.

Jo només l’he assenyalada des del 2024.

I penso continuar fent-ho.

O és que la història amb mi també és mentida segons qui l’expliqui?

Deixaré molles.

Vint-i-dues cartes originals de felicitació i agraïment formen avui part del meu patrimoni professional.

El 2024, Esports, Cultura i el Patronat Municipal de Turisme de Salou en van revisar i confirmar oficialment l’autenticitat.

Els informes reconeixen la meva activitat, competència, compromís, eficàcia i dedicació professional.

Quedaran per a qui les sàpiga llegir sense biaixos.

Perquè aquesta història de desamor no la vaig començar jo.

El que va començar el 2024 va ser una altra cosa: la meva decisió de parlar públicament d’allò que considero injust.

I continuaré fent-ho.

No perquè odiï Salou.

Precisament perquè conec massa bé el que ha significat per a mi.

Perquè hi vaig deixar feina molt ben feta.

Hi vaig deixar solidaritat.

Hi vaig deixar passió i il·lusió entre les joves generacions.

Hi vaig deixar lluita professional i molta dignitat.

Hi vaig deixar una herència artística.

Hi vaig deixar persones que estimo moltíssim i que m’entenen.

Hi vaig deixar una part de la meva vida.

I també hi vaig deixar un pas important per l’hemeroteca.

Això no em converteix en enemiga de Salou. Ni tan sols de vostè.

Em converteix en una ciutadana que es reserva el dret de dir el que pensa sobre l’Administració de la seva ciutat.

Encara que algú s’enfadi.

Encara que algú ho interpreti com una qüestió personal.

No callaré.

La tocacollons sexagenària.

Braveheart de Salou.

Carolina Figueras Pijuán
Antiga resident i contribuent de Salou
Coreògrafa i directora de l’Escola Carol Dansa

Necrològica: Isabel Moreno Grau

 

Ens ha deixat Isabel Moreno Grau, de 101 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dijous 20 d’agost, a les deu del matí a la sala del cementiri de Vila-seca. 

Necrològica: Rosa Laínez Martínez

 

Ens ha deixat Rosa Laínez Martínez,  de 89 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dimecres 19 d’agost, a les onze del matí a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Salou prohibeix reservar lloc a la platja, però...

 

L’Ajuntament de Salou ha prohibit reservar espai a les platges mitjançant la col·locació d’objectes, una pràctica habitual que consisteix a deixar para-sols, cadires, tovalloles o altres estris a primera línia de mar per guardar un lloc sense que els seus propietaris hi siguin presents.

La prohibició està recollida en la nova ordenança municipal i té com a objectiu garantir un ús equitatiu i ordenat de l’espai públic, especialment durant els mesos de màxima afluència turística.

La normativa atorga a la Policia Local la potestat de retirar de manera cautelar els objectes utilitzats per reservar un espai o impedir que altres usuaris puguin ocupar-lo. En cas que els propietaris no reclamin els objectes intervinguts, les autoritats podran procedir a la seva destrucció.

L’incompliment d’aquesta normativa es considera una infracció administrativa. Les sancions poden arribar fins als 3.000 euros quan els fets siguin qualificats de molt greus.

Dalt de tot, una imatge de la platja de Salou, “un matí qualsevol”, segons Alf Melendez.

El 6 de setembre és el Dia Mundial del Sexe Oral

 

El 6 de setembre se celebra el Dia Mundial del Sexe Oral, una efemèride (no oficial) que aprofita la coincidència numèrica del 6/9 amb una de les posicions sexuals més conegudes: el 69, descrita al Kama sutra com una pràctica en què dues persones poden estimular-se mútuament de manera simultània.

La jornada forma part de les iniciatives que es duen a terme per promoure pràctiques segures, consensuades i informades, com també l’educació sexual, el consentiment, la igualtat i la comunicació en les relacions. També és una ocasió per parlar amb més naturalitat de sexualitat i contribuir a trencar alguns dels tabús que encara l’envolten.

Evidentment, Salou no podia ser aliè a una efemèride tan assenyalada, fins al punt que l’Ajuntament ha decidit recuperar el 6 de setembre la cloenda de les Nits Daurades que no es van poder celebrar el 15 d’agost arran de falsa alerta vermella (dic falsa, perquè al final no va caure ni una gota) de l’Inuncat. Com ara, la tradicional processó i el castell de focs.

Esperem que aquell dia el cel estigui força serè i no calgui activar un altre cop l’Inuncat. Perquè aleshores, en lloc de Nits Daurades el que tindríem és pluja daurada, una altra pràctica sexual que aniria en sintonia amb l’encisador 69.

El 15 d’agost l’únic perill que hi havia era el d’insolació

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va justificar la suspensió dels actes de cloenda de les Nits Daurades del 15 d’agost per l’activació de l’alerta vermella del pla Inuncat davant la previsió de pluges intenses. La decisió va deixar Salou sense la tradicional processó marítima de la Mare de Déu d’Agost i sense el castell de focs, dos dels actes més emblemàtics de la festa major.

Granados va defensar que la vida i la seguretat dels ciutadans, dels participants i dels visitants havien de prevaldre per damunt de qualsevol altra consideració festiva. Segons l’argumentari municipal, l’anul·lació va ser una “decisió responsable”, adoptada d’acord amb les indicacions tècniques dels serveis d’emergències de l’Ajuntament i de la Generalitat. 

El problema és el resultat.

Perquè el 15 d’agost, a Salou, no va caure ni una gota. Ni una. El dia va acabar amb unes condicions meteorològiques molt diferents de les que es temien: sol i temperatures pròximes als 30 graus segons diverses dades meteorològiques.

Aleshores, quin perill hi havia a Salou el 15 d’agost? El risc d’agafar una insolació?

Per cert, l’alcalde, Pere Granados, no ha donat explicacions sobre on eren ell i els seus regidors de FUPS, absents de la missa major. Que potser també hi havia alerta vermella a la primera fila de la parròquia de Santa Maria del Mar?

El 15 d’agost no es toca

 

Una alerta vermella de l’Inuncat pot suspendre una processó. Pot obligar a cancel·lar un castell de focs. Pot fer que un ajuntament decideixi que aquell dia no és segur sortir al carrer a celebrar res, encara que no hi hagi ni un núvol al cel. El que no pot fer (ni tampoc pot fer l’Ajuntament) és moure el 15 d’agost del calendari.

L’Assumpció de la Mare de Déu se celebra el 15 d’agost. No és una data escollida per l’Ajuntament de Salou, ni una casella d’un programa de festa major que es pugui desplaçar al primer diumenge disponible. És una solemnitat del calendari litúrgic cristià. I, per tant, hi ha una diferència important entre ajornar una festa i traslladar una celebració religiosa.

La suspensió de la processó i del castell de focs de les Nits Daurades davant una alerta vermella era una decisió comprensible. La seguretat de les persones ha d’estar per damunt de qualsevol programa festiu. Però una cosa és suspendre els actes previstos de manera precipitada i una altra, ben diferent, és anunciar que el 6 de setembre es recuperarà la celebració religiosa com si es tractés d’un concert que havia quedat pendent per culpa de la pluja.

Perquè el 6 de setembre no serà l’Assumpció. L’Assumpció continuarà sent el 15 d’agost.

Naturalment, la parròquia pot celebrar una missa, organitzar una processó o fer un recorregut marítim en una altra data. Ningú no discuteix aquesta possibilitat. El que resulta discutible és la manera d’empaquetar-ho institucionalment: missa, processó, recorregut marítim, castell de focs i fotos de l’alcalde a dojo, tot junt, per recuperar el que no es va poder fer el 15 d’agost i posar així el punt final a les Nits Daurades.

És aquí on una celebració religiosa corre el risc de quedar reduïda a un acte més del programa festiu municipal. Com si la processó fos equiparable al castell de focs, al concert o a qualsevol altra activitat que es pot ajornar i reprogramar segons li vingui de gust a l’alcalde.

I no cal ser creient per entendre la diferència. N’hi ha prou amb respectar el significat que una tradició religiosa té per a les persones que hi participen. Si l’Ajuntament organitzés una celebració del ramadà el 20 d’abril i després decidís recuperar-la el 10 de maig perquè havia plogut, probablement entendríem que alguna cosa no acaba de quadrar. Amb les celebracions cristianes hauria de passar exactament el mateix.

Es pot ajornar una processó per raons de seguretat. El que no es pot ajornar és el calendari cristià.

I potser el més sorprenent de tot és que, després de suspendre els actes per una alerta meteorològica, el consistori tingui tanta necessitat de recuperar-los que acabi convertint una solemnitat religiosa en una mena de capítol pendent de les Nits Daurades.

El 15 d’agost no és una activitat municipal que es pugui passar al 6 de setembre. És el 15 d’agost. I el calendari, ni tan sols a Salou, depèn del programa de festes.

Ara estaria bé que el 6 de setembre plogués a bots i barrals. Que falta ens fa, la pluja!

Carta oberta a Elena Zhukova

 

Senyora Zhukova,

Fa uns dies vaig llegir una frase seva sobre Salou que em va cridar especialment l’atenció. Va dir vostè que, al costat del “Salou de postal”, existeix un altre Salou: “un Salou de gent que vivim cada dia i veiem coses que no poden passar”.

Espero que sigui alguna cosa més que un eslògan.

Perquè jo conec aquest altre Salou.

Quan l’actual alcalde, Pere Granados, va entrar en política el 1995, jo ja feia anys que treballava i aportava a Salou. Vaig ser la primera coreògrafa catalana a presentar, amb ballarins també catalans, tres produccions per a tres temporades a la Sala Galas. La primera i única vegada en la seva història. Vaig produir espectacles per a hotels i ressorts de la zona. Vaig dirigir l’Escola Carol Dansa.

Vaig continuar vinculada a Salou durant anys i vaig col·laborar gratuïtament en actes de cultura, turisme i joventut. També vaig conèixer i vaig col·laborar amb Pere Granados quan va ser regidor de Cultura.

Una de les realitats que conec és la situació laboral dels artistes en l’entorn hoteler. La vaig viure professionalment i vaig ser jo qui va posar de manifest fa poc el tracte que rebíem: falta de respecte i condicions de treball que difícilment podien considerar-se dignes o segures.

Vaig arribar a treballar amb una tarima que no reunia les condicions necessàries i amb un vestuari improvisat sota un extractor de cuina, cobert per una lona i compartit amb gats les puces dels quals ens van acabar afectant.

Vaig advertir d’aquella situació el cap d’animació, que va ignorar la meva observació. Aleshores vaig anar a recepció i vaig demanar parlar amb el director. No es va dignar a rebre’m.

I, com aquesta, moltes altres escenes indignes per a un professional.

Molts professionals callàvem perquè necessitàvem continuar treballant. Jo no. Enfrontar-me a l’abús empresarial també em va costar alguna data, tenint aleshores al meu càrrec el pa de més de quinze persones, algunes d’elles de Salou.

Això també és Salou.

En un moment determinat, quan era directora de la meva escola de dansa, vaig ser convidada a participar en ERC Salou. Vaig dir que no perquè, per circumstàncies personals, no podia assumir aquell compromís. Mai no vaig formar part d’ERC. Escric des del que aleshores i ara considero honest.

Com a educadora i artista, vaig mantenir excel·lents relacions amb diferents membres del consistori: Jesús Barragán, Josep Maria Llorca, Benet Presas, Esteve Ferran, Pablo Otal, Maria Dolors Oliva i el mateix Pere Granados. D’aquelles relacions en van sortir coses bones per a la ciutadania. Aquest ha estat sempre el meu criteri, més enllà de la satisfacció personal per la meva dedicació a la que aleshores era la meva ciutat.

Com a directora artística i educadora, sempre m’he degut a tothom, sense distinció.

El 2024 jo tenia 62 anys. Era copropietària al 50% d’un habitatge a Salou juntament amb el meu germà, més jove que jo, i hi residia de manera efectiva. Ell hi estava empadronat des de principis dels anys 2000.

Quan vaig iniciar el tràmit per empadronar-me, se’m va requerir la seva signatura autoritzant el meu empadronament.

Em va semblar una exigència absurda. Vaig preguntar al Padró per què era necessària i no vaig obtenir resposta. A l’OAC em van confirmar que era un sistema per evitar “bronques” entre residents a l’Ajuntament.

Vaig consultar aleshores directament la Generalitat de Catalunya. La seva resposta, per escrit i amb data 15 de març de 2024, em va indicar que aquella autorització no era necessària i que, acreditada la meva residència efectiva, corresponia a l’Ajuntament fer les comprovacions oportunes i procedir a l’empadronament.

Tanmateix, l’Ajuntament va mantenir la seva exigència.

Finalment, vaig presentar la signatura del meu germà i vaig poder empadronar-me.

Vaig haver d’aconseguir l’autorització d’un altre adult, més jove que jo, de la meva pròpia família, per acreditar una residència que ja era efectiva i en un habitatge del qual jo mateixa era copropietària.

Això és el que em continua semblant inacceptable.

Per això vaig presentar una reclamació i vaig formular tres preguntes:

1. ¿Sota quin criteri legal em van obligar a presentar un document que la Generalitat i l’Estat no estableixen com a necessari?

2. Hauré de fer altres consultes paral·leles a les institucions governamentals superiors en futures gestions de caràcter municipal per garantir els meus drets com a ciutadana catalana i espanyola?

3. Si el meu germà no hagués signat l’autorització, l’Ajuntament de Salou hauria denegat l’empadronament?

Vostè és sòcia de govern. Apel·lo a la seva independència respecte d’Alcaldia i del Padró. Per a la ciutadania, l’eficiència administrativa ha d’estar per damunt de la política.

La Generalitat ja es va pronunciar expressament sobre el meu cas el 2024. La documentació és als registres. Vostè hi és. Comprovi-ho.

Què passa en aquest Ajuntament quan una Administració superior ja ha establert el que correspon?

On queda aleshores el principi democràtic?

Perquè el meu no va ser un cas aïllat. Si em va passar a mi, els està passant a altres.

Com veu, senyora Zhukova, la postal de Salou és com el “rasca i guanya”: encara hi ha molt per descobrir i molt per millorar.

Carolina Figueras Pijuán
Antiga resident i contribuent de Salou
Coreògrafa i directora de l’Escola Carol Dansa

Necrològica: Josefa Sánchez Caravaca

 

Ens ha deixat Josefa Sánchez Caravaca, de 91 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dimarts 18 d’agost, a dos quarts de quatre de la tarda a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal.

Vox reclama un criteri únic i clar davant les alertes del CECAT

 

El grup municipal de Vox a l’Ajuntament de Salou ha demanat un criteri “únic, clar i proporcionat” per actuar davant les alertes del Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT), després que el consistori suspengués els actes de cloenda de les Nits Daurades mentre municipis de l’entorn amb avisos similars van mantenir la seva programació.

La portaveu de Vox a Salou, Anabel Rodríguez, ha subratllat que “ningú discuteix que hi hagués un avís meteorològic ni que calgui actuar amb prudència”, però ha qüestionat que es transmetés que existia una “obligació de cancel·lar” quan la Generalitat no va imposar cap restricció específica a Salou.

Vox recorda que la suspensió de la processó, el castell de focs artificials i la resta d’activitats va ser una decisió pròpia de l’Ajuntament de Salou, mentre que localitats com Botarell, la Canonja, Colldejou, Aiguamúrcia, Tarragona, Ulldemolins, Senan, Vallverd o la Secuita van mantenir diversos actes sota avisos meteorològics semblants.

“No és seriós que davant avisos similars cada municipi actuï de manera completament diferent sense que ningú expliqui quin és el criteri. Això genera desconcert i desconfiança entre els veïns”, ha afirmat Rodríguez.

La formació ha avançat que s’ha posat en contacte amb el Departament d’Interior de la Generalitat i amb Protecció Civil per conèixer de primera mà quines comunicacions i recomanacions van rebre els ajuntaments i quin marge d’actuació tenien.

Vox també ha criticat la gestió de la informació durant la jornada. La prealerta s’havia rebut ja des del migdia del dia anterior, per la qual cosa consideren que hi havia prou temps per preparar una comunicació més eficaç amb veïns i visitants.

Rodríguez considera que la megafonia municipal té “molt marge de millora” i ha qualificat l’actuació durant la cloenda de les Nits Daurades com a “molt millorable, especialment en matèria d’informació i coordinació”.

Protocols fiables

Els regidors de Vox han recordat el precedent del mercat dels dilluns, restringit davant una previsió meteorològica que finalment no es va materialitzar en precipitacions.

“Sempre és millor prevenir que curar, però prevenir no significa aplicar automàticament la mesura més restrictiva. El CECAT falla massa i precisament per això necessitem protocols clars, informació precisa i criteris homogenis”, ha conclòs Rodríguez. (Font: Vox).

Salou lloga un sistema provisional per refrigerar el Mercat Municipal

 

L’Ajuntament de Salou llogarà durant deu setmanes un sistema provisional de climatització per al Mercat Municipal, un cop la instal·lació actual hagi quedat greument limitada en plena temporada d’estiu. El consistori ha anunciat que hi destinarà 15.880,52 euros.

El nou equipament arriba després que paradistes i clients hagin iniciat una recollida de firmes per protestar contra la calor extrema que pateixen a l'interior de l'edifici a causa del mal funcionament de l'aire condicionat. Segons els afectats, la maquinària de climatització fa uns set anys que arrossega problemes i deficiències.

L’Ajuntament reconeix que el sistema de refrigeració es troba en un estat de funcionament deficient. Dels quatre circuits frigorífics que conformen el sistema de producció de fred, només n’hi ha un d’operatiu. Aquesta situació redueix de manera molt significativa la capacitat frigorífica disponible i impedeix assolir les temperatures previstes per al funcionament correcte de l’equipament, especialment durant els mesos d’estiu.

Els tècnics municipals ja havien comunicat aquesta problemàtica en diverses ocasions i l’Ajuntament afirma que ja havia estudiat diferents alternatives per substituir integralment els equips de climatització. Al·lega, però, que fins ara no s’havia disposat de la consignació pressupostària necessària per executar la renovació definitiva.

Fins que arribin aquests aparells, el consistori ha optat per una solució provisional. L’Ajuntament considera ara que la necessitat és urgent perquè coincideix amb el període de màxima demanda de refrigeració i les altes temperatures poden afectar les condicions de treball dels paradistes, el confort dels usuaris i la correcta conservació dels productes alimentaris exposats a la venda.

El contracte preveu el lloguer d’una màquina amb bomba de calor, amb una potència de refrigeració d’entre 60 i 90 kW. El servei inclou el transport, la instal·lació, la posada en funcionament, el manteniment, l’assistència tècnica i la retirada de l’equip un cop acabi el contracte.