Salou estrena dutxes i piscines als carrers per combatre l’onada de calor

 

L’Ajuntament de Salou ha fet un pas més en la seva aposta per convertir el municipi en una destinació turística de primer nivell. Després de les platges, les fonts ornamentals i els jocs d’aigua, ara arriben les dutxes i piscines públiques als carrers.

Segons ha pogut comprovar aquest mitjà, diverses zones verdes del municipi s’han convertit aquests dies en un autèntic parc aquàtic improvisat. L’aigua brolla sense descans des del terra i rega tant la gespa com les voreres, oferint als vianants una refrescant experiència digne d’un spa urbà.

Els més afortunats poden fins i tot caminar descalços sobre una catifa permanentment mullada, una iniciativa que, segons les fonts (mai millor dit) consultades, pretén reduir la temperatura de l’asfalt i refrescar els peus dels ciutadans.

Electrocució garantida

La instal·lació estrella es troba al carrer de Pere Martell al costat d’un centre de transformació elèctrica, on un potent raig d’aigua emergeix directament del subsol, convertint la zona en una dutxa d’accés lliure les 24 hores del dia. El sistema funciona sense necessitat de prémer cap botó, demostrant el compromís municipal amb l’accessibilitat universal.

A partir d’aquí, i carrer avall, el passeig ofereix una autèntica piscina lineal que acompanya els vianants durant desenes de metres. Els més petits hi poden esquitxar, mentre que els adults tenen l’oportunitat de practicar equilibrisme per evitar acabar amb els peus xops.

Fonts municipals... bé, en aquest cas literalment fonts municipals, encara no han aclarit si es tracta d’una nova estratègia contra les altes temperatures o d’una manca de manteniment.

En qualsevol cas, la iniciativa presenta avantatges evidents. La gespa es manté impecablement verda, les voreres reben una neteja constant i els mosquits disposen d’un entorn ideal per gaudir de l’estiu.

Després de promocionar habitatges protegits amb fotografies d’apartaments de luxe, Salou sembla decidit a continuar innovant. Si la calor persisteix, no es descarta que els pròxims pressupostos incorporin gandules municipals, para-sols intel·ligents i un servei de socorrisme als carrers més inundats del municipi. (Font: Tururut Viola News).

Multa de 25.000 euros a la concessionària de l’enllumenat públic

 

El ple de l’Ajuntament de Salou de dimecres passat va aprovar per unanimitat imposar una penalització de 25.000 euros a la UTE Mant. Enllumenat Salou L2 per “compliment defectuós o incompliment parcial” del contracte de manteniment i conservació integral de diverses instal·lacions municipals.

La sanció afecta el contracte que inclou el manteniment de l’enllumenat públic, les il·luminacions ornamentals, les instal·lacions semafòriques, els senyals lluminosos, les fonts ornamentals, les fonts de boca, les instal·lacions fixes de megafonia, els motius nadalencs i les pancartes municipals.

Contracte d’1,7 milions

Durant el ple, el portaveu d’USAP, Ignacio Durán, va demanar al govern municipal que expliqués quins incompliments concrets havien motivat la penalització i si aquests havien repercutit sobre el servei prestat a la ciutadania. També va preguntar si una sanció de 25.000 euros era proporcional en relació amb un contracte superior als 1,7 milions d’euros i si, davant possibles reincidències, s’havia valorat arribar fins i tot a la resolució del contracte.

El regidor delegat de Contractes i Concessions, Marc Montagut,  va defensar l’actuació dels serveis tècnics encarregats del seguiment del contracte i va explicar que el control sobre aquesta concessió és diari, i que, quan es detecten incompliments, aquests es comuniquen immediatament a l’empresa mitjançant requeriments, tant per correu electrònic com verbalment o per via telefònica. Posteriorment, es comprova si s’han adoptat les mesures correctores i, si els incompliments persisteixen, s’inicien els expedients sancionadors corresponents.

De moment, un avís

Montagut també va advertir que, si els incompliments es repetissin de manera reiterada, l’Ajuntament podria arribar a plantejar la resolució del contracte, tot i que va remarcar que l’objectiu de les penalitzacions és aconseguir que l’empresa compleixi estrictament les obligacions assumides i garantir que els veïns de Salou rebin el servei que els correspon.

El regidor també va defensar la feina dels tècnics municipals en el control exercit sobre el contracte, considerant que aquesta supervisió rigorosa permet defensar els interessos públics exigint a les empreses adjudicatàries el compliment de les seves obligacions. 

L’expedient de sanció va quedar finalment aprovat per unanimitat de tots els regidors presents.

La UTE Mant. Enllumenat Salou L2 està integrada per COMSA Service Facility Management SAU i Escardó Serveis Tècnics SL. El contracte va ser adjudicat per un import d’1.711.627 euros el 30 d’abril del 2025 i formalitzat a finals del mes de maig del mateix any. Té una durada de tres anys, amb possibilitat de pròrroga.

A Salou, els pisos socials són apartaments de luxe

 

L’Ajuntament de Salou ha anunciat la seva intenció de modificar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per permetre la construcció de fins a 1.636 habitatges de protecció pública, una xifra que supera àmpliament els 690 pisos socials que el primer Pla Local d’Habitatge considera necessaris durant els pròxims sis anys.

Segons el consistori, aquests habitatges es desenvoluparan en nous sectors de creixement, principalment Emprius i al futur Eix Cívic, i tindran com a destinataris prioritaris joves, famílies, treballadors i residents amb dificultats per accedir a un habitatge assequible. L’objectiu, assegura l’Ajuntament, és afavorir l’arrelament al municipi i facilitar l’accés a una llar estable. (Font: Ajuntament de Salou).

Tanmateix, la imatge escollida pel mateix Ajuntament per il·lustrar la nota de premsa (foto adjunta) és de pel·lícula. Lluny de mostrar un exemple d’habitatge protegit, la fotografia correspon a un interior amb acabats propis d’un apartament d’alt estànding: cuina oberta de grans dimensions, marbre, mobiliari de disseny i un interiorisme minimalista de luxe.

Segons recull la revista especialitzada Nuevo Estilo, una publicació de referència en decoració, arquitectura i interiorisme, un apartament d’aquestes característiques pot tenir un valor de mercat d’entre 400.000 i 900.000 euros, o fins i tot superior, en funció de la ubicació i del nivell dels acabats. L’article destaca l’ús de materials prèmium, com ara cuines de marbre, mobiliari de disseny i reformes que poden superar els 1.500 euros per metre quadrat.

La contradicció entre el missatge institucional i la imatge utilitzada és total. Mentre el govern municipal afirma que la promoció pretén facilitar l’accés a l’habitatge de col·lectius amb dificultats econòmiques, la fotografia remet a un producte immobiliari molt allunyat del que habitualment s’associa a l’habitatge de protecció pública.

En resum: la promoció d’habitatge públic que promou l’Ajuntament de Salou té tota la pinta de ser una altra fantasmada. Com quan l’alcalde, Pere Granados, ens va intentar vendre que a la nova estació de Salou-PortAventura hi arribarien trens xàrter carregats de turistes, per després constatar que el darrer pla ferroviari de la Generalitat ens deixa sense la línia directa amb Barcelona.

Necrològica: José Antonio Fernández Álvarez

 

Ens ha deixat José Antonio Fernández Álvarez, de 94 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dimarts 7 de juliol, a dos quarts d’una del migdia al tanatori de Tarragona.

Granados felicita Trump pel 250è aniversari dels EUA

 

Benvolgut president Donald J. Trump,

Permeti’m felicitar-lo, en nom de l’Ajuntament de Salou i en el meu propi, amb motiu del 250è aniversari de la independència dels Estats Units d’Amèrica. Dos segles i mig d’història mereixen una celebració a l’altura de la nació més poderosa del món... i, si m’ho permet, també del seu president.

Li escric perquè, amb el pas dels anys, he descobert que vostè i jo compartim més coses de les que la gent imagina. Salvant les distàncies entre Washington i Salou, tots dos sabem què significa liderar amb mà ferma.

Ens agrada decidir sense que ens destorbin massa les opinions dels altres. Alguns en diuen autoritat; d’altres, autocràcia. Tot depèn de qui escrigui el titular.

També compartim una sana autoestima. Hi ha qui l’anomena narcisisme, però nosaltres preferim pensar que és simplement una extraordinària capacitat per reconèixer el nostre propi talent. Al capdavall, si nosaltres no ens admirem, qui ho farà?

He observat igualment que tots dos tenim una certa inclinació pels grans projectes. Vostè somia amb recuperar la grandesa d’Amèrica; jo intento que Salou sigui el centre de l’univers turístic conegut. Potser alguns en diuen deliris de grandesa, però els visionaris sempre han estat incompresos.

Ens caracteritza també una certa impulsivitat. Quan estem convençuts d’una idea, avancem sense mirar gaire enrere. Ja hi haurà temps perquè els tècnics, els assessors o els tribunals expliquin els detalls.

I, és clar, tots dos sabem que la millor política és aquella que va acompanyada d’una bona fotografia. Inauguracions, anuncis, maquetes, grans titulars... La imatge és fonamental. Hi ha qui diu que governem pensant més en les càmeres que en els expedients administratius, però jo sempre responc que una bona foto també és servei públic.

Confio que algun dia pugui visitar Salou. Estic convençut que s’hi sentiria com a casa. Aquí també ens agraden les grans avingudes, els projectes ambiciosos, els discursos optimistes i les inauguracions solemnes. I, si cal, sempre podem buscar una muntanya adequada per ampliar el Mount Rushmore amb algun rostre més.

Rebi una cordial salutació i els meus millors desitjos en aquesta commemoració històrica.

Pere Granados i Carrillo

Alcalde de Salou

Salou aprova la nova plantilla de personal municipal sense consens

 

El ple de l’Ajuntament de Salou de la setmana passada va rebutjar la majoria de la vintena de recursos presentats contra l’acord del 28 de gener d’aprovació de la nova Relació de Llocs de Treball (RLT) i del sistema de valoració dels llocs de treball municipals. 

Durant la sessió, el regidor de Serveis Interns, Yeray Moreno, va defensar la RLT aprovada. Segons va explicar, el procés de valoració dels llocs de treball “ha estat un camí llarg” que ha durat sis anys i que ara arriba pràcticament al seu final.

Moreno va defensar que l’objectiu de la reforma sempre ha estat millorar les condicions laborals dels treballadors municipals i va agrair la feina de totes les persones que hi han participat, des de l’alcalde i els responsables de Recursos Humans fins als representants sindicals i els empleats de l’Ajuntament. El regidor va qualificar aquesta actualització de la RLT com “una reivindicació històrica” dels treballadors municipals i va demanar el suport de la resta de grups polítics.

Vox critica la “cascada” de recursos

La portaveu de Vox, Anabel Rodríguez, va assegurar que la nova RLT, “lluny d’aportar estabilitat, ha generat una autèntica cascada de recursos i al·legacions per part dels mateixos treballadors”.

Rodríguez va recordar que el seu grup ja va votar en contra de la RLT aprovada en el ple de gener perquè considerava que no garantia el principi d’“igual treball, igual retribució”. També va rebutjar que els recursos responguin únicament a una voluntat d’obtenir millores salarials.

“Darrere de cada recurs hi ha un treballador que considera que les funcions que desenvolupa, la responsabilitat que assumeix i la valoració del seu lloc de treball no corresponen a la realitat”, va afirmar.

Segons la regidora, reduir totes aquestes reclamacions “al fet que volen cobrar més” és “una falta de respecte” envers els empleats municipals. També va retreure a l’equip de govern que, després de sis anys de treball, la nova RLT continuï generant tanta conflictivitat.

Rodríguez va assenyalar que aproximadament el 70% dels recursos s’han desestimat, un 5% s’han estimat, un altre 5% s’han estimat parcialment i la resta corresponen a altres circumstàncies administratives. “Una RLT ha de servir per ordenar, donar seguretat i generar confiança entre la plantilla, i és evident que això no s’ha aconseguit”, va concloure.

El PP hi veu errors

Per la seva banda, el portaveu del Partit Popular, Mario García, va qüestionar les dades exposades per Yeray Moreno sobre el nombre de recursos estimats i va advertir d’un error en l’ordre del dia, concretament en el punt 310, que figurava com una desestimació quan el contingut de l’expedient corresponia a una estimació parcial.

El portaveu popular va demanar que es corregís aquesta errada i va considerar que la vintena de recursos evidenciava “una manca de consens i de capacitat per arribar a acords” entre l’equip de govern i la plantilla municipal durant la tramitació de la nova RLT.

Salou, la segona ciutat catalana amb menys pensionistes

 

Salou és la segona ciutat de Catalunya amb menys pensionistes per habitant. Segons les últimes dades publicades per l’Idescat, només un 13,8% de la seva població percep una pensió contributiva.

En contrast, el municipi català amb un percentatge més alt de pensionistes és Esplugues de Llobregat, que lidera la llista amb un 23%. (Font: Diari de Catalunya).

Normal que aquí els avis no es vulguin jubilar: quan arriben a l’alcaldia, no hi ha manera que la vulguin deixar. I no només això: pel que es veu a les fotografies institucionals, hi ha càrrecs que semblen no tenir data de caducitat!

Necrològica: Mercedes del Rosario Campos Cáceres

 

Ens ha deixat Mercedes del Rosario Campos Cáceres, de 78 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dilluns 6 de juliol, a les deu del matí a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

​El Tour de França i les prioritats d’un govern

 

La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han decidit convertir Catalunya en l’aparador del Tour de França.

Per fer-ho, s’hi ha destinat una inversió pública milionària que inclou un cànon de 9,68 milions d’euros, a més del desplegament de seguretat, mobilitat, neteja, logística i recursos extraordinaris que exigeix un esdeveniment d’aquesta magnitud.

Quants diners públics ha compromès realment la Generalitat si se suma el conjunt del dispositiu?

Quant costaran les hores extraordinàries, els talls de trànsit, les restriccions per als residents i els comerços, i la reorganització dels serveis públics?

Qui publicarà el cost final, euro per euro, quan l’espectacle s’hagi acabat?

Perquè els diners públics no desapareixen.

Cada pressupost és una declaració de principis.

Cada euro revela una prioritat.

I la qüestió de fons és molt senzilla.

Per què posen tots els ous al cistell del visitant i no al de les persones que sostenen aquest territori amb els seus impostos, siguin residents habituals o contribuents amb una segona residència?

Per què és tan fàcil mobilitzar milions per a un gran esdeveniment esportiu i tan difícil destinar-los a polítiques socials i culturals que beneficiïn la ciutadania durant tot l’any?

De debò era impossible dedicar només un 3% d’aquesta inversió a programes socials i culturals oberts a tota la ciutadania?

Mentre les càmeres mostraran monuments, platges i carrers plens, continuaran fora de l’enquadrament les persones que dormen al carrer, les que esperen un habitatge i les que viuen en la precarietat.

Les administracions asseguren que el dispositiu garantirà la mobilitat. Tant de bo sigui així. Però també tenen l’obligació d’explicar com garantiran que qualsevol ciutadà pugui arribar a l’Hospital Joan XXIII, tornar a casa seva o desplaçar-se per la ciutat sense quedar atrapat en un laberint de talls, desviaments i indefensió.

Nosaltres paguem els nostres abonaments i bitllets d’autobús durant tot l’any.

Vostès, en canvi, obren gratuïtament el transport públic per facilitar l’arribada dels aficionats al Tour.

Magnífica metàfora de les prioritats.

El model sembla clar: atreure, promocionar, facilitar i subvencionar el visitant.

Mentrestant, el ciutadà paga, espera, suporta les molèsties i adapta la seva vida.

No comparteixo aquest entusiasme col·lectiu de sortir a agitar banderetes al pas del pilot. Jo he esperat pacientment per poder saludar la llegendària Alicia Alonso al seu camerino del Liceu, després d’haver pagat la meva entrada, i ho vaig fer amb tot el respecte, sense selfies ni espectacle. Faria exactament el mateix per tenir l’oportunitat de saludar Mikhail Baryshnikov. Però mai no he esperat que les administracions mobilitzessin milions d’euros, alteressin la vida d’una ciutat o convertissin aquell moment en una qüestió d’Estat perquè jo pogués veure’ls.

No perquè l’esport tingui més valor que la cultura.

Sinó perquè vostès han decidit que unes manifestacions humanes mereixen convertir-se en esdeveniments d’Estat mentre d’altres sobreviuen amb pressupostos residuals.

Vostès han decidit què mereix milions d’euros.

Vostès han decidit què mereix portades.

Vostès han decidit què mereix campanyes institucionals.

Vostès han decidit què pot esperar.

Mentre les càmeres sobrevolen una Catalunya impecable, evitaran mostrar les persones que dormen sobre un cartró.

No apareixerà la pobresa.

No perquè no existeixi.

Sinó perquè trenca el relat.

Allò de Napoleó ja va passar.

Les invasions, no.

Avui ja no arriben amb exèrcits. Arriben convertides en grans esdeveniments, campanyes de promoció i decisions polítiques que transformen les nostres ciutats durant uns dies mentre es demana a la ciutadania que n’assumeixi el cost, les molèsties i unes prioritats que ningú no li ha preguntat si comparteix.

Qüestiono que es governi abans per al visitant que per a qui viu aquí, treballa aquí, paga aquí i sosté aquest territori.

Els grans esdeveniments passen.

Els aplaudiments s’apaguen.

Els pressupostos romanen.

I els pressupostos són la veritable ideologia d’un govern.

El Tour marxarà.

Les persones que dormen al carrer continuaran aquí.

Les persones que esperen un habitatge continuaran esperant.

Les persones que sostenen aquest territori continuaran finançant prioritats que, massa sovint, no són les seves.

I la pregunta continuarà sent la mateixa:

Per a qui governen realment?

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Salou hissa les seves banderes

 

L’Ajuntament de Salou va hissar dijous les banderes que acrediten la suposada excel·lència de les seves platges. Dic suposada perquè entre aquestes banderes no hi figura la Bandera Blava, la més prestigiosa i coneguda internacionalment.

L’equip de govern va decidir renunciar a aquesta distinció el maig del 2024 després que l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), entitat encarregada d’atorgar els guardons a Espanya, avalués negativament certs criteris de serveis i qualitat mediambiental a les platges de Llevant i dels Capellans.

Enrabiada de l’alcalde

Aquella pèrdua de categoria va enfurismar l’alcalde, Pere Granados, i a partir de llavors el municipi no va optar a cap altra convocatòria de Bandera Blava per centrar-se en altres certificacions, com les ISO i la Q de Qualitat Turística que es consideren un complement de la primera. 

En resum, les platges de Salou tindrien més èxit si, en lloc de les banderes que actualment onegen, hi haguessin penjat les de Popeye, Pere Picapedra, Micky Mouse o Goofy, que, almenys, haurien fet les delícies dels més petits.

Dos veïns escalen l’Empire State i demanen la dimissió de Granados

 

Una parella de veïns va escalar sense arnès fins a l’antena de l’Empire State Building de Nova York, a 443 metres d’altura, per desplegar una enorme pancarta amb un missatge dirigit exclusivament a l’alcalde de Salou, Pere Granados.

La imatge, que es va fer viral en qüestió de minuts, mostrava els dos intrèpids protagonistes a la part més alta del gratacel mentre onejava una gran lona negra amb un missatge ben explícit: “Granados, plega ja!”.

Cal recordar que Pere Granados és regidor des del 1995, alcalde des del 2009 i ha anunciat que l’any vinent es tornarà a presentar per continuar en el càrrec.

L’acció va provocar un enorme desplegament policial a Manhattan i va captar l’atenció de televisions i mitjans de comunicació d’arreu del món. Periodistes nord-americans intentaven entendre per què una protesta organitzada al sostre d’un dels edificis més emblemàtics del planeta tenia com a destinatari l’alcalde d’un municipi de la Costa Daurada.

Segons testimonis presencials, diversos turistes catalans van haver d’explicar als curiosos qui era Pere Granados i per què el seu nom apareixia penjat a gairebé mig quilòmetre d’altura sobre els carrers de Nova York. “No us sorprengueu: no para de viatjar i te’l trobes arreu”, comentaven.

Mentrestant, a Salou, alguns veïns no donaven crèdit en veure les imatges. “Ja sabíem que l’alcalde és capaç de fer qualsevol cosa perquè es parli d’ell. No m’estranyaria que hagués demanat ser també president adjunt dels Estats Units”. (Font: Tururut Viola News).

Mario parla d’arrelament

 

En el ple municipal de dimecres passat, Vox va presentar una moció en què demanava limitar i condicionar la concessió i l’accés als ajuts econòmics de caràcter social en funció del que la formació denomina “prioritat nacional”; és a dir, donant prioritat als ciutadans espanyols.

La moció, que no va prosperar, va comptar amb el suport del PP. Durant la seva intervenció, el portaveu popular, Mario García, va assenyalar: “Mirin, som conscients que els recursos públics no són il·limitats i, per tant, les administracions tenim l’obligació de gestionar-los amb criteris de justícia, d’equilibri i de sostenibilitat. En aquest sentit, és raonable que l’arrelament, la vinculació amb el municipi i la contribució al sistema tinguin un pes a l’hora d’accedir a determinats ajuts públics”. (Font: PP).

García va defensar l’arrelament com un dels valors que cal tenir en compte a l’hora de concedir els ajuts. Això sí, malgrat haver viscut tota la seva vida a Catalunya, tota la seva intervenció la va fer en castellà.

Vox porta a la Fiscalia el top manta a Salou i Cambrils

 

Vox ha presentat una denúncia davant la Fiscalia contra els ajuntaments de Salou i Cambrils, als quals acusa d’inacció davant el fenomen del top manta. La formació considera que tots dos consistoris actuen com a “baules indispensables” i que no intervenen amb la diligència deguda davant d’una activitat delictiva organitzada.

Segons un comunicat del partit ultra, Salou funciona com el “centre operatiu i magatzem” de la xarxa, mentre que Cambrils constitueix el principal punt de venda final a la Costa Daurada. La portaveu de Vox a Cambrils, Isabel Segarra, critica que desenes de manters es desplacin cada dia des de Salou carregats de mercaderia falsificada sense que la Policia Local de Salou exerceixi cap control.

Vox lamenta que tots dos ajuntaments prefereixin “traslladar-se mútuament les responsabilitats” en lloc de coordinar una resposta policial conjunta.

Per la seva banda, la portaveu de Vox a Salou, Ana Belén Rodríguez, acusa directament l’alcalde, Pere Granados, de mantenir una actitud de “passivitat i permissivitat” durant anys davant d’aquest problema, arribant, segons afirma, a negar-ne la gravetat.

Vox sosté que la consolidació del top manta en aquesta zona provoca un perjudici econòmic per al comerç local, deteriora la imatge turística de la Costa Daurada i incrementa la inseguretat, alhora que adverteix d’un augment de la violència per part d'algunes xarxes organitzades contra els cossos de seguretat. (Font: Vox).

UTPS alerta del deteriorament del Mercat Municipal

 

Units Tot per Salou (UTPS) ha denunciat l’estat de degradació del Mercat Municipal de Salou i ha acusat el govern de Pere Granados de mantenir l’equipament en una situació d’abandonament. La formació considera que un espai que hauria de ser un dels principals punts de trobada de la ciutadania i un referent comercial del municipi presenta una imatge “impròpia d’una ciutat com Salou”.

Segons UTPS, el mercat travessa una situació preocupant, marcada pel tancament de la majoria de les parades, una activitat comercial molt reduïda i l’acumulació de problemes de manteniment que, asseguren, s’arrosseguen des de fa anys.

Entre les deficiències, la formació destaca especialment el mal funcionament del sistema de climatització. Segons denuncia, l’aire condicionat fa anys que no funciona correctament, una situació que afecta tant els paradistes com els usuaris del mercat, especialment durant els mesos de més calor.

La formació lamenta que, mentre el govern municipal anuncia nous projectes i inversions en altres àmbits, el Mercat Municipal continuï sense disposar d’un pla de revitalització que permeti recuperar la seva activitat comercial.

UTPS considera que aquesta manca d’actuació municipal ha provocat una pèrdua progressiva de comerços, d’activitat i de vida en un equipament que, a parer seu, hauria de ser “un orgull per a tots els salouencs”.

Per revertir aquesta situació, UTPS defensa una transformació integral del Mercat Municipal basada en el diàleg amb els comerciants, la modernització de les instal·lacions, la incorporació de noves activitats i la promoció del comerç de proximitat.

L’objectiu, segons UTPS, és convertir novament el mercat en un espai viu, atractiu i dinàmic tant per als veïns com per als visitants.

“Salou necessita espais que uneixin les persones, impulsin el comerç local i reforcin la identitat del municipi. El Mercat Municipal pot i ha de ser un d’ells”, defensa Josep Maria Fernández Piñol, president d’UTPS. (Font: UTPS).

P. S.: ahir, poc després de la publicació del vídeo d’UTPS en què es denunciava que el sistema d’aire condicionat del Mercat Municipal feia prop de quinze anys que no funcionava correctament, un equip de tècnics de manteniment es va desplaçar a les instal·lacions per inspeccionar els aparells. Segons aquesta font, un dels dos equips estaria definitivament avariat, mentre que en l’altre s’intentaria fer una reparació provisional per recuperar-ne el funcionament. Els comerciants asseguren que la visita dels tècnics els va sorprendre per la rapidesa amb què es va produir després de la difusió de la denúncia.

Granados expulsa un home per interrompre el ple

 

El ple de dimecres passat de l’Ajuntament de Salou va estar marcat per un moment de tensió pocs minuts després de començar. L’incident es va produir quan un assistent va interrompre la sessió. L’alcalde, Pere Granados, li va impedir immediatament intervenir i, durant l’intercanvi de paraules, va afirmar: “Com es nota que és de Vox”, en referència a l’home. Tot seguit, aquest va ser expulsat de la sala de plens per dos agents de la Policia Local.

La portaveu de Vox, Ana Belén Rodríguez, va reaccionar demanant a l’alcalde que retirés aquestes paraules, argumentant que ningú havia acreditat que aquella persona fos simpatitzant de la seva formació. Granados, però, es va negar a rectificar i la petició de la regidora va quedar recollida en acta.

Tot i això, Sumem per Salou-PSC i Sempre Salou (Montagut) van emetre un comunicat relacionant el veí amb Vox, una interpretació que la formació ha rebutjat de manera contundent.

En un comunicat, Rodríguez defensa que Vox és partidària de la llibertat d’expressió, però afirma que no tolera “les faltes de respecte, els atacs personals, les difamacions ni la política del tot s’hi val”.

La portaveu considera “d’una gravetat extrema” que es vinculi una persona aliena al partit amb Vox “pel simple fet d’haver-la saludat”. En aquest sentit, recorda que els càrrecs públics saluden i parlen habitualment amb nombrosos veïns, independentment de la seva ideologia política.

“De petita em van ensenyar que la salutació no es nega a ningú. És un principi bàsic d’educació”, assenyala Rodríguez, que afegeix que també saluda regidors i simpatitzants d’altres formacions sense que això impliqui cap vinculació política.

Segons la portaveu, els representants públics tenen l'obligació d'escoltar les inquietuds dels ciutadans “vinguin d’on vinguin i votin qui votin”.

Vox retreu la doble vara de mesurar

En el comunicat, Rodríguez condemna “qualsevol atac” contra qualsevol dels vint-i-un regidors de l’Ajuntament de Salou, però retreu a la resta de forces polítiques que no hagin actuat de la mateixa manera quan, segons afirma, els afectats han estat càrrecs de Vox.

En aquest sentit, enumera diferents episodis que assegura que no van rebre cap condemna institucional, entre els quals l’agressió que, segons el partit, van patir membres de Vox l’any 2022 per part de venedors del top manta, una altra agressió atribuïda a manters a la plaça Venus l’any passat, l’agressió al periodista ultra Cake Minuesa i a càrrecs de Vox, les amenaces de mort contra el regidor Paul Daniel Axinte i els “atacs sexistes” rebuts per Rodríguez per part de Granados.

“Nosaltres sí que condemnem qualsevol agressió. Això és el que ens diferencia”, va concloure la portaveu.

Dones de Salou: Francisca Orts Minguet (la ‘Pepa Cassoles’)

 

La Francisca Orts Minguet va néixer a Salou el 15 d’agost de 1900, filla de Joaquim Orts Bosch i d’Agustina Minguet Huguet. Tots dos provenien de Vinaròs i van tenir onze fills, dels quals només en van viure nou. La pesca de la tonyina els va portar a Salou per treballar a l’almadrava de la platja Llarga.

La Pepa Cassoles, com se la coneixia, va ser una altra de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de Dones.

A la foto de dalt, d’autor desconegut, es pot veure Francisca Orts, el seu marit, Joaquim Sardiña, i el seu gendre, Salvador Duran Martínez, al Colmado Sardiña (popularment conegut com el de la Pepa Cassoles). La foto és de 1954 i està feta al carrer Barcelona, número 8.

La Francisca, de joveneta, anava de vegades amb el seu pare, Joaquim Orts (conegut com el Tio Ximo), a pescar. Ella devia tenir setze anys. L’any 1916, en plena Primera Guerra Mundial, quan estaven una mica allunyats de la costa, de sobte els va aparèixer un submarí alemany molt a prop seu, amb l’ensurt corresponent. “La meva àvia m’ho va explicar i em va dir: «Fill meu, quin espant vam tenir!»”, recorda Joan Sardiña.

El renom ‘cassoles’

El renom cassoles ve de quan es va celebrar una cucanya en què va participar el seu pare, Joaquim. Era una prova que consistia a empastifar amb greix de porc un pal col·locat paral·lelament al mar, a la punta del moll de Salou. S’havia d’arribar al seu extrem i agafar un tros de palmera. El premi era un ànec o una gallina. Ell va aconseguir el seu propòsit i els presents van començar a dir: “Sembla que no tingui cassoletes als genolls”, en referència a les ròtules, ja que va tenir molta traça per arribar fins a la punta del pal, on li van lliurar l’au com a premi.

La Francisca es va casar quan encara no tenia disset anys amb un carrabiner, Juan Guijarro Martín, natural d’Urueñas (Segòvia), destinat a la caserna del Racó de Salou. Al cap de poc temps de casats, el van enviar a Galícia, on van tenir una filla, Carme Guijarro Orts. La grip espanyola de 1918 va matar en Juan, i la Francisca, vídua i amb la Carme als braços, va tornar a Salou, on va conèixer Joaquim Sardiña, també vidu i amb una filla, Antonieta Sardiña Gombau. Es van casar i, del nou matrimoni, van néixer Joaquim i Francisco.

Fàbrica de gel i bodega

L’any 1920, la Francisca va entrar com a dependenta al colmado de la senyora Isabel de Diego Urgellés, de Reus, ubicat al carrer Barcelona, número 8. Al gener de 1933, es va fer càrrec del negoci juntament amb el seu marit, Joaquim Sardiña. Va arribar la Guerra Civil amb tota la seva problemàtica, però el negoci va tirar endavant. Uns anys després, s’hi van incorporar els fills amb les seves dones, Mercè Alcoberro i Maria Cinta Llambrich. D’aquell petit negoci familiar en sortirien dues noves activitats: una fàbrica de gel i una bodega.

La Francisca ens va deixar el 26 de gener de 1982, després d’una vida plena de sacrificis i dedicació al negoci i a la família, a més d’ajudar algunes famílies en aquells difícils anys de postguerra i de mancances alimentàries.