Salou, l’única ciutat catalana al sumari del cas Leire Díez

 

Els socialistes catalans neguen cap mena de relació amb el mitjà Crónica Libre, el suposat instrument informatiu de la trama de Leire Díez al PSOE. La col·laboradora i accionista del diari que va dirigir la difunta Patricia López, operava sota el lideratge del llavors secretari d’organització Santos Cerdán, segons la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. No hi ha al sumari cap rastre de relació entre el PSC i la trama –tot i que l’UCO no la descarta– i només un vincle concret amb un ajuntament governat pels socialistes. El govern municipal de Salou, encapçalat per la coalició PSC-Sumem, va pagar una campanya publicitària a Crónica Libre.

El contracte es va fer el gener del 2024, una mica més de mig any després de les eleccions municipals, amb l’objectiu –expliquen des del consistori– de promocionar la ciutat en el marc de la fira Fitur. 726 euros en publicitat per a un megabàner en la pàgina principal de la web i l’elaboració de dos articles. Aquest no és, però, l’únic lligam de l’ajuntament amb Crónica Libre: el director de comunicació del consistori és el periodista Ricard Checa, que precisament era corresponsal del mitjà digital. L’equip de govern, però, nega que això hi tingués res a veure i justifica la relació per una campanya de publicitat “adequada”.

“Per indicació de Ricard Checa, us enviem el bàner relatiu a la campanya que presentem demà dimarts a Madrid, Salou sempre sorprèn”, s’explica en un correu del 22 de gener del 2024 al qual ha tingut accés l’ARA. La proposta parteix del 21 de desembre del 2023, quan la sòcia fundadora i directora adjunta de Crónica Libre, Patricia Espinar, enviava una proposta a l’ajuntament per oferir un “megabàner”, “el més destacat”, sempre en posició fixa en el web i “en la part superior”. Ja el 14 de desembre del 2023, Espinar escriu al departament de comunicació del consistori per fer-los arribar una proposta publicitària sobre “la marca” de la ciutat, i destaca que aquest mitjà gaudiria de “més de 200.000 lectors” i que lideren “la investigació en estat pur”.

L’ARA s’ha posat en contacte amb Checa, que assegura que s’ha llegit les resolucions judicials i els informes de l’UCO, i es remet a una resposta per escrit de l’Ajuntament. El gabinet de comunicació ha contestat a aquest diari i ha remarcat que el desembre del 2023 la sotsdirectora de Crónica Libre es va posar en contacte amb l’Ajuntament de Salou per presentar una proposta publicitària coincidint amb la participació del municipi a Fitur [Fira de Turisme] 2024. La proposta, amb un import de 600 euros més IVA, “va ser una de les moltes actuacions de promoció i difusió que l’Ajuntament desenvolupa habitualment a Madrid”, “adreçades al públic i al mercat madrileny”, juntament amb altres mitjans de la capital de l’Estat. Per aquest motiu s’emmarcava dins de les campanyes de promoció turística que es van dur a terme per a la fira.

Malgrat la coincidència en el cas de la contractació de Checa, asseguren rotundament que no hi té res a veure el factor que fos corresponsal del diari. “És cert que es coneixia el mitjà perquè en Ricard hi havia col·laborat anteriorment des de Catalunya, però va deixar de fer-ho l’abril de 2023, molts mesos abans que es rebés aquesta proposta publicitària i abans d’ocupar el càrrec de cap de comunicació i premsa”, apunten. I afegeixen que “la decisió de contractar aquesta campanya es va adoptar exclusivament en el marc de les accions de promoció turística de Salou durant Fitur” per a un diari amb una audiència aproximada de 200.000 lectors. El cert és que aquesta audiència no es pot corroborar perquè no està auditada per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) i no es pot saber si fa referència a usuaris únics diaris, mensuals o senzillament visites –en unes xifres que són modestes per a un generalista d’àmbit estatal–. “La decisió es va fonamentar en criteris objectius de promoció, com ara l’abast del mitjà, el nombre de lectors i el públic potencial al qual s’adreçava” amb “un cost molt assequible”, insisteixen des de Salou.

L’Ajuntament també deixa clar que “no tenia cap coneixement” que el mitjà formés part de l’engranatge de la presumpta trama i que el consistori “mai no ha mantingut cap contacte amb la senyora Leire Díez”.

“Salou sempre sorprèn”, d’Ángel Marino, és el títol de l’article que es va publicar el 29 de gener del 2024 –sense detallar que és publicitat–, en què es destaca que la ciutat va “més enllà de les típiques vacances de sol i platja”. “Salou presenta la seva proposta turística per al 2024 amb la intenció de sorprendre”, de Julián Castro, el 23 de gener del 2024, va ser la segona peça. A hores d’ara, qui ha aixecat la veu per aquesta contractació és Vox, arran de la notícia de l’ARA, i el partit liderat per Anabel Rodríguez al consistori ho ha estudiat jurídicament perquè “veu prou indicis per prendre mesures judicials”, que, de fet, estan ultimant. (Font: Ara).

I espera’t, que encara queda Hard Rock.

Salou gastarà 870.000 euros en renaturalitzar espais públics

 

Salou ha posat en marxa un pla de renaturalització de 870.000 euros per plantar 17.000 arbres, arbustos i plantes en dos anys, amb l’objectiu de convertir espais públics en refugis climàtics i combatre l’efecte d’illa de calor.

La primera fase inclou actuacions al passeig Jaume I (substitució de palmeres afectades pel picut), al carrer Vendrell, al passeig del 30 d’Octubre, al pàrquing de l’Ajuntament (perquè els regidors encara visquin més a l’ombra), a l’avinguda del Pla de Maset, a la carretera de la Costa, al jardí de la Torre Vella i a l’avinguda de l’Alcalde Pere Molas (substitució d’eucaliptus per arbres de fusta dura).

La segona fase, a partir del 2027, preveu actuacions al pavelló de Salou-Ponent, a l’avinguda Antoni Gaudí (canvi de til·lers per grevíl·lees), a la Masia Catalana (plantació de pins i garrofers) i a l’autovia de Reus. (Font: Diari de Tarragona).

Altres indrets de la ciutat no es tocaran, ja que, tal com es veu a la foto de dalt, ja estan prou servits.

Vox qüestiona la candidatura de Salou com a Capital dels Drets Humans

 

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Ana Belén Rodríguez, va qüestionar en el darrer ple la candidatura de Salou com a futura Capital Espanyola dels Drets Humans. Rodríguez va posar en dubte la solidesa de la iniciativa, assegurant que es tracta d’una designació “de poc recorregut”, i va recordar que aquest any cap municipi ostenta aquest reconeixement.

La regidora també va recordar que l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya (ODHE), que atorga i gestiona aquest distintiu, està presidit per Mario Rigau, la mateixa persona que va ser president executiu de la candidatura de Tarragona 2017 per organitzar els Jocs Mediterranis, que, segons va dir, es va saldar amb un dèficit d’entre 800.000 i 900.000 euros.

A més, la portaveu de Vox va apuntar que l’Observatori manté una vinculació molt estreta amb l’actual assessor de premsa de l’alcalde, Ricard Checa, president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya i, alhora, director de comunicació de l’ODHE.

Per aquest motiu, Rodríguez va preguntar a l’alcalde, Pere Granados, quins criteris d’objectivitat, transparència i independència havien justificat que el consistori associés el nom de Salou a aquesta candidatura.

La resposta, però, no va arribar. En lloc d’explicar els motius de la decisió municipal, Granados va optar per contraatacar preguntant a la portaveu de Vox per què havia votat a favor de la candidatura durant una sessió del Patronat Municipal de Turisme.

—Jo li trasllado la pregunta a vostè. Per què va votar a favor? —va replicar l’alcalde.

Rodríguez li va recordar que, en un ple municipal, és el govern qui ha de respondre les preguntes formulades per l’oposició.

Lluny d’entrar en el fons de la qüestió, Granados va insistir que la regidora havia d’explicar el seu vot i li va retreure que hagués donat suport a la proposta sense disposar de tota la informació.

Quan Rodríguez va respondre que aleshores no coneixia els antecedents que havia descobert posteriorment, l’alcalde va concloure:

—Doncs informi’s abans de votar. Si no, és una irresponsabilitat.

La regidora va replicar que la responsabilitat correspon al govern municipal, que és qui impulsa la candidatura i qui, segons va dir, hauria de garantir els màxims criteris de transparència abans de comprometre institucionalment el nom de Salou.

El debat es va escalfar més quan Pere Granados va demanar al secretari municipal que fes constar en acta un suposat incompliment reiterat del Reglament Orgànic Municipal (ROM) per part d’Ana Belén Rodríguez i va sol·licitar que aquesta conducta fos traslladada a la Comissió d’Ètica i Bon Govern.

L’intercanvi va deixar una imatge habitual: una pregunta incòmoda sense resposta. I no només això, sinó també una petició formal perquè fos investigat el comportament de la regidora que demanava explicacions.

El ROM estableix que, un cop l’alcalde o el regidor delegat respon a la pregunta formulada, el torn de paraula queda tancat. Sovint, els regidors de l’oposició es queixen que aquesta resposta no és, en realitat, una resposta i que, quan demanen més aclariments, l’alcalde els talla.

UTPS denuncia que li van impedir gravar un vídeo a l’estadi municipal

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha denunciat públicament el que considera un “greu episodi” de censura ocorregut a l’estadi municipal de futbol de Salou, on, segons la formació, el seu alcaldable a les pròximes eleccions municipals, Josep Maria Fernández Piñol, va ser obligat a interrompre l’enregistrament d’un vídeo.

Segons explica UTPS, Piñol estava gravant un reel davant d’una paret on únicament apareixia el nom de Salou, sense captar imatges de menors d’edat ni de cap altra persona. Tot i això, asseguren que el conserge de la instal·lació li va comunicar que havia de deixar de gravar per instruccions rebudes i que, en cas contrari, s’avisaria la Policia Local.

La formació considera especialment greu que s’impedís enregistrar un vídeo en un espai municipal “sense que existís cap afectació a la privacitat de tercers” i lamenta que, en lloc de facilitar la tasca de qui vol comunicar amb normalitat, s’optés per advertir d’una possible intervenció policial.

UTPS apel·la a la transparència institucional i recorda que els espais públics “pertanyen a tots els veïns, no al govern de torn”.

Per aquest motiu, la formació exigeix a l’Ajuntament de Salou que expliqui públicament quina norma, protocol o fonament jurídic justificava impedir l’enregistrament i advertir de la intervenció de la Policia Local.

UTPS sosté que, si no existeix una base legal que avali aquesta actuació, “ens trobaríem davant d’un episodi inacceptable que suposa un obstacle a l’exercici de la llibertat d’expressió i a la participació democràtica”.

Finalment, el partit conclou que “els salouencs mereixen transparència, respecte i explicacions. No silenci ni censura”, i reclama al govern municipal que doni una resposta pública sobre els fets denunciats. (Font: UTPS).

Menys precs i més mall

 

De jove vaig estudiar en una acadèmia de ballet de Sant Martí, a Barcelona. Més que una escola semblava un centre de càstig. Allà, un director megalòman, que no era ni artista ni docent, va dir que els artistes no es ficaven en política. Que eren de tothom.

Una companya va preguntar pel sou miserable que cobràvem per actuació.

Nosaltres pagàvem el vestuari, les sabates i viatjàvem sense assegurança. Mentrestant, tothom en sortia beneficiat: la professora, el director, els agents artístics i fins i tot els ajuntaments de tots els colors polítics de Catalunya que contractaven aquelles actuacions per a les seves festes majors.

Si cal desconfiar de les promeses socials o començar a llançar pedres, comencem per aquí. No se salvava ningú.

La resposta va ser immediata:

—Aquí no volem sindicalistes.

Durant aquells anys vaig anar ampliant el cartell de l’Orange Julius de la plaça de Catalunya. Aquell de “Prohibit parlar de futbol, política i religió”.

Jo hi vaig afegir ginecologia, teràpia psicològica —el gran tabú—, conflictes familiars i relacions sentimentals.

Les etiquetes sempre arribaven abans que les persones. Al Teatre Apolo vaig comprovar que res no havia canviat.

Un ballarí argentí va demanar aire condicionat a l’estiu i calefacció a l’hivern per suportar dues funcions diàries.

Colsada va reunir tota la companyia.

—Si continueu demanant aquestes coses, se us ha acabat la feina en tot el Paral·lel.

Va assenyalar el ballarí argentí i els ballarins anglesos, les condicions laborals dels quals estaven molt més protegides i que no entenien aquella manera de treballar.

—A qualsevol que em porti la contrària o promogui reclamacions, el poso a la frontera amb una trucada de telèfon.

La intimidació formava part del sistema. No estàvem sindicats. No teníem dret a baixa laboral. 

Però les reclamacions van continuar ja que sense ballarins no hi havia espectacle.

El ballarí argentí va quedar marcat com a conflictiu. Cada vegada va treballar menys fins que va acabar marxant de Barcelona.

L’any 1984 vaig denunciar un abús sexual al Teatre Monumental. No hi va haver cap conseqüència.

Vaig obtenir una altra etiqueta: conflictiva. No es van atrevir a acomiadar-me. Era la mateixa companyia i sabien que no m’aturaria. No ho he fet mai.

A Salou, amb la meva escola de dansa, vaig col·laborar amb la Lliga contra el Càncer amb l’esposa d’un líder del PP. Ja tenia una etiqueta.

Més endavant, Esquerra Republicana em va venir a buscar per oferir-me el número dos d’una candidatura municipal.

Després vaig col·laborar amb Participació Ciutadana a Cambrils. Va arribar una altra etiqueta, amb el seu alcalde.

He acumulat més etiquetes que una peça de roba d’una botiga de moda. D’aquelles que piquen al coll i molesten al costat. 

Vaig escoltar els cants de sirena de Podemos. 

Vaig continuar sentint que podia ser catalana i estimar trossos d’Espanya i espanyols sense necessitat de convertir-me en una separatista, una proscrita o una enemiga de Catalunya.

He vist coneguts seguir a Facebook moviments i dirigents radicals. Jo no premo el botó de “seguir”. No necessito més etiquetes. Tinc una amiga que defensa el president del Govern espanyol amb una fidelitat que arriba fins i tot a l’evident derrota, sobretot moral.

La frase “si no votes, no et queixis” mai no m’ha convençut.

Ja vaig perdre part d’aquella energia pel camí. Però vaig guanyar el mateix dret que qualsevol altre ciutadà a triar. Fins i tot a continuar equivocant-me.

No financio tavernes. No amago joies. No em serveix el “i tu més”. Em nego a acceptar la deriva nacional.

Com vosaltres, només vull viure tranquil·lament.

Queixes, queixes i més queixes dels joves d’avui. I què passa amb els qui vam obrir el camí?

A les velleses es fan les bestieses. Potser també militància. Però no per nosaltres. Per vosaltres.

Els artistes continuem contribuint al benestar de la societat. Fem política al carrer i tenim l’obligació de posicionar-nos pel bé comú.

Potser ha arribat el moment de pensar més enllà d’un sindicat, d’un partit o d’una ideologia. 

De deixar de pregar i començar a donar amb el mall.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Salou felicita la comunitat gallega en el Dia de Galícia

 

L’Ajuntament de Salou ha felicitat avui la comunitat gallega coincidint amb el 25 de juliol, Dia de Galícia. En una publicació difosa a través de les xarxes municipals, el consistori mostra la bandera gallega amb el missatge “Feliç dia de Galícia. A tots els gallecs i gallegues”.

La iniciativa s’emmarca en les felicitacions que el consistori acostuma a publicar en dates assenyalades de diverses comunitats, especialment en un municipi amb una població diversa i plena d’immigrants espanyols.

Amb aquesta felicitació, Salou se suma a les commemoracions del Dia de Galícia, una jornada que celebra la cultura, la llengua i la identitat gallega tant dins del país com a la diàspora.

Val a dir que l’alcalde de Salou, Pere Granados, sap molt bé de què parla, quan felicita els gallecs, ja que des de fa una pila d’anys ens està tocant la gaita. I si no, que li preguntin a qualsevol salouenc, i quedareu ben servits.

Bateig de l’Olivia

 

La comunitat parroquial de Santa Maria del Mar de Salou va donar la benvinguda dissabte passat, 18 de juliol, a una nova membre. A les 11 del matí, Olivia Diadchenko Barahona va rebre el sagrament del baptisme en una cerimònia presidida pel rector de la parròquia. 

Olivia és filla de Kostiantyn Diadchenko i Fabiola Barahona, que van participar emocionats en la celebració, acompanyats de familiars i amics.

USAP reclama regular l’ús de les xarxes socials institucionals

 

Unidos Salou Acció Plural (USAP) va defensar en el darrer ple municipal una moció per impulsar l’elaboració d’un protocol d’ús i gestió de les xarxes socials institucionals de l’Ajuntament de Salou amb l’objectiu de garantir-ne la neutralitat, la transparència i el pluralisme polític.

USAP argumenta que les xarxes socials municipals s’han convertit en una de les principals vies de comunicació entre l’administració i la ciutadania, però considera necessari establir unes normes clares que diferenciïn la comunicació institucional de la comunicació política o partidista.

Segons va assegurar el portaveu del grup, Ignacio Durán, diverses resolucions del síndic de greuges de Catalunya i la jurisprudència en matèria de comunicació institucional han posat de manifest la necessitat d’evitar qualsevol confusió entre la informació d’interès públic i la propaganda política.

Per aquest motiu, USAP planteja que el protocol sigui elaborat pels serveis tècnics de l’Àrea de Comunicació amb la participació de tots els grups municipals en un termini màxim de sis mesos.

La proposta també reclama que el document incorpori criteris que garanteixin la neutralitat institucional dels canals oficials, la separació entre la informació institucional i la comunicació de caràcter polític, així com un accés equitatiu de tots els grups municipals a la difusió d’iniciatives o activitats que tinguin rellevància institucional per a la ciutadania.

A més, la moció planteja prohibir expressament l’ús dels perfils institucionals de l’Ajuntament per promocionar interessos partidistes o publicar continguts amb logotips, símbols o altres elements identificatius de formacions polítiques.

USAP també proposa crear un mecanisme de seguiment i avaluació del compliment del protocol, que podria recaure en la comissió informativa competent o en l’òrgan que determini el ple, amb capacitat per formular recomanacions i resoldre incidències relacionades amb la seva aplicació.

La iniciativa demanava que el protocol aprovat es publiqui al Portal de Transparència municipal i que se’n doni trasllat als serveis de comunicació de l’Ajuntament, a les seccions sindicals municipals i a les entitats del teixit associatiu de Salou.

El bloc de l’equip de govern (format per Sumem per Salou-PSC i ERC), que compta amb la majoria absoluta al plenari, va votar en contra de la moció, la qual cosa va suposar el seu rebuig automàtic malgrat el suport de la resta de partits de l’oposició (USAP, Vox i PP).

UTPS denuncia 17 anys d’abandonament del mercat municipal

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha denunciat l’estat d’abandonament que presenta el mercat municipal després de 17 anys de governs encapçalats per l’alcalde, Pere Granados. El partit considera que l’equipament pateix una situació de degradació creixent i reclama una actuació integral per revitalitzar-lo.

UTPS assegura que el mercat municipal hauria de ser “un motor del comerç local, un punt de trobada per als veïns i un espai emblemàtic de Salou”, però afirma que la realitat actual és ben diferent, amb parades tancades, poca activitat comercial i problemes de manteniment que, segons denuncia, s’arrosseguen des de fa anys.

UTPS posa com a exemple el sistema de climatització, que, segons afirma, fa anys que no funciona correctament, una situació que perjudicaria tant els comerciants com els clients.

També qüestiona que el govern municipal vulgui transmetre ara una imatge de suport al mercat. “Després de tants anys al capdavant de l’Ajuntament, resulta difícil entendre que ara es vulgui projectar una imatge de suport al mercat quan la realitat demostra una manca evident d’atenció i planificació”, assenyala UTPS.

La formació defensa que encara és possible recuperar aquest equipament, però considera imprescindible una aposta política decidida basada en el diàleg amb els paradistes i una transformació integral que inclogui la modernització de les instal·lacions, la resolució dels problemes de manteniment, l’atracció de nous negocis i el reforç del comerç de proximitat.

Finalment, UTPS reclama “un mercat municipal viu, modern i dinàmic” i sosté que, després de disset anys de govern de Pere Granados, “és el moment d’exigir responsabilitats i retornar al mercat el protagonisme que mai no hauria d’haver perdut”. (Font: UTPS).

Imatges inèdites del Mundial

 

Espanya acaba d’aconseguir el seu segon Mundial i ben aviat serà possible veure com es va gestar el triomf des de dins. Prime Video ha anunciat l’estrena, abans que acabi l’any, d’una nova docusèrie que reconstruirà el camí de la selecció espanyola cap a la segona estrella, un títol històric assolit després d’imposar-se a l’Argentina en la final del Mundial del 2026.

La producció, formada per quatre episodis, oferirà un accés inèdit al dia a dia de l’equip durant els 52 dies de concentració, amb imatges mai vistes fins ara i els testimonis dels jugadors i del cos tècnic que van fer possible un dels èxits més importants del futbol espanyol dels darrers anys. (Font: elDiario).

A dalt, una de les fotografies inèdites, protagonitzada per un fanàtic de la roja.

​De pinyes, algues i musclos

 

Confesso la meva ignorància.

Sense el més mínim rubor.

És una afició poc practicada, perquè avui tothom ho sap tot... fins que li fan una pregunta. Jo, en canvi, passejo per la platja amb la serenitat de qui sospita que està incomplint mitja dotzena de normatives sense saber ben bé quines.

Jo no faig res.

Jo només passejo.

I passejant he descobert que la meva formació en qüestions mediambientals és manifestament insuficient.

Sempre havia pensat que una pinya caiguda era... el final d’un procés viu.

Ara sé que cal un permís per recollir-ne per a consum limitat.

Consum limitat.

Durant uns segons vaig imaginar un pròsper mercat negre de pinyes. Després vaig recapacitar.

Qui necessita cinc-centes pinyes?

El meu expedient forestal, ben mirat, tampoc no és del tot immaculat.

Si les autoritats decidissin investigar el meu passat, hi trobarien un episodi fosc ocorregut quan tenia onze anys.

Vaig pintar tres pinyes de color daurat per a un treball de l'escola.

No puc al·legar penediment perquè, francament, van quedar precioses.

Han passat més de cinquanta anys d'aquells fets, així que confio que el delicte ja hagi prescrit.

El segon incident va arribar molts anys després.

Vaig recollir quatre pinyes força podrides per alimentar una bucòlica llar de foc. La natura va decidir correspondre'm amb una magnífica al·lèrgia al fong de la llenya.

Des d'aleshores no hi he reincidit.

Les pinyes i jo mantenim una relació estrictament visual.

Amb les petxines em passava exactament el mateix.

Sempre havia pensat que una petxina buida era una closca i prou. Una d’aquelles que els nens venien al vell port de Cambrils als anys seixanta.

Ara em diuen que pot continuar sent el domicili d'algun organisme diminut amb contracte de lloguer indefinit.

Així que mantinc una prudent distància.

No fos cas que acabés protagonitzant el desnonament més petit de la Mediterrània.

Repassant els meus antecedents, descobreixo que potser feia mitja vida exercint una professió que desconeixia. Fa més de trenta anys, quan veia uns nens arrencant musclos petits de les roques, abandonava la tovallola impulsada per un ressort.

—Això no es toca! Deixeu créixer aquests musclos!

Allò era un autèntic envit naturista.

Naturalment, els nens de seguida em van batejar com la boja dels musclos. Jo em considerava una apassionada del creixement sostenible del valor mediterrani, però he d'admetre que la seva versió era força més breu. Els pares solien resumir la seva opinió sobre la meva intervenció enviant-me a pastar fang; un lloc que, per la freqüència amb què m'hi convidaven, devia trobar-se molt a prop d'on vivien.

Jo tornava a la tovallola convençuda d'haver salvat, almenys durant cinc minuts, la infantesa d'uns quants musclos.

L'endemà els nens ja em miraven d'una altra manera, buscant l'aprovació dels seus pares... o potser la seva protecció. Mai no ho vaig arribar a esbrinar.

No havia llegit mai ni una sola norma mediambiental.

Ni una.

Actuava per pur sentit comú.

Potser portava tota una vida fent pràctiques com a agent... sense oposicions, sense uniforme, sense sou i, el que és més sorprenent, sense saber-ho.

I després hi ha les algues.

Aquí ja em rendeixo.

Mentre jo intento entendre què està passant, les gavines esmorzen damunt d'enormes muntanyes d'algues acumulades al costat de les roques.

Picotegen.

Es discuteixen.

Tornen a picotejar.

Gaudeixen d'un autèntic bufet lliure davant del mar.

Més tard arribarà una excavadora i retirarà aquelles algues perquè, pel que arribo a entendre, fan pudor i dificulten la navegació de les embarcacions properes al port.

Les gavines, però, no semblen compartir aquesta preocupació.

Començo a sospitar que elles han fet un curs que jo desconec.

A partir d'ara miraré les pinyes des de lluny.

Saludaré les petxines, per si encara tenen llogater.

Deixaré que les gavines esmorzin tranquil·les.

No recolliré res.

No mouré res.

Jo no faig res.

Excusatio non petita... Jo només passejo.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

L’alcalde que més patina

 

El Pavelló Municipal d’Esports Salou Centre va tancar dissabte la XXXIV edició del Campionat d’Espanya de Patinatge Artístic en les categories júnior i sènior. La competició en modalitat lliure, celebrada del 16 al 18 de juliol, va reunir gairebé un centenar de patinadors procedents de catorze comunitats autònomes.

El campionat, organitzat per la Reial Federació Espanyola de Patinatge, va coronar els següents esportistes al capdamunt del podi: categoria sènior masculina: Héctor Diez, campió d'Espanya; categoria sènior femenina: Sira Bella, medalla d'or; categoria júnior masculina: David Rama, primera posició; categoria júnior femenina: Alba Duch, campiona, i categoria millor àlbum de fotos: Pere Granados, alcalde perpetu de Salou. (Font: Ajuntament de Salou).

Durán posa en dubte la solvència de les arques municipals

 

El debat sobre la segona modificació de crèdits del pressupost de l’Ajuntament de Salou va deixar també un intercanvi entre el portaveu d’Unidos Salou Acció Plural (USAP), Ignacio Durán, i el regidor d’Hisenda, Yeray Moreno (PSC), arran de la incorporació d’una subvenció de 139.000 euros de la Generalitat destinada al programa Treball i Formació 2026.

La intervenció de Durán es va produir després que Moreno afirmés, en la seva resposta als grups de l’oposició, que esperava que “ningú s’oposés” a acceptar aquests recursos per als treballadors municipals.

Inicialment, l’alcalde, Pere Granados, va intentar impedir la intervenció en considerar que el regidor d’USAP no havia estat al·ludit de manera directa, tal com estableix el Reglament Orgànic Municipal (ROM). Tot i això, finalment li va permetre prendre la paraula.

Durán va aprofitar la seva intervenció per qüestionar el plantejament del regidor socialista. Segons va exposar, si el govern defensa que aquesta subvenció és necessària per al personal municipal, això podria donar a entendre que l’Ajuntament té dificultats per afrontar aquestes despeses amb recursos propis.

“Vol dir que, com que l’Ajuntament ja acumula gairebé 25 milions d’euros de deute, s’està posant en risc el salari dels treballadors?”, va preguntar el portaveu d’USAP.

Yeray Moreno va rebutjar aquesta interpretació i va respondre amb una comparació domèstica. “Per molts diners que tingui vostè a casa, si li concedeixen una subvenció per pagar la hipoteca, la rebutjarà? Doncs nosaltres tampoc”, va afirmar.

El regidor d’Hisenda va insistir que aquesta aportació de la Generalitat no guarda cap relació amb l’endeutament municipal i va assegurar que qualsevol subvenció destinada a reduir la despesa de l’Ajuntament és positiva. “Si l’any que ve, en lloc de 139.000 euros, en són 250.000, benvinguts siguin”, va concloure, fent una crida a la Generalitat perquè continuï incrementant aquest tipus d’ajudes.