VOX pregunta a Granados pels vincles entre Zapatero i Hard Rock

 

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez, ha anunciat la presentació d’una bateria de preguntes al govern municipal arran de les informacions periodístiques que vinculen el conegut com a cas Zapatero amb el projecte de Hard Rock Entertainment World.

Segons ha publicat el Diari de Tarragona, el sumari de l’Audiència Nacional inclouria referències a un acord relacionat amb el macrocomplex turístic dins d’una presumpta xarxa de societats investigada per possibles comissions, tot i que sense concloure que s’haguessin materialitzat pagaments vinculats al projecte.

Relacions amb l’Ajuntament

Rodríguez reclama “explicacions clares i documentades” sobre possibles contactes, contractes o intermediaris relacionats amb el projecte Hard Rock i ha demanat saber si l’Ajuntament ha mantingut reunions o relacions contractuals, des del 2016, amb persones, empreses o consultores mencionades en les informacions publicades.

Vox també vol conèixer si el consistori ha contractat serveis d’assessorament, consultoria estratègica o intermediació institucional vinculats al projecte Hard Rock o al centre recreatiu i turístic de Vila-seca i Salou.

La portaveu ha assegurat que “Salou no es pot permetre cap ombra de dubte en operacions d’aquesta magnitud” i ha defensat que la seva formació no està acusant ningú, sinó exercint la seva tasca de fiscalització política. (Font: Vox).

L’Eix Cívic no es va votar en cap referèndum

 

En l’entrevista que li han fet al digital La Ciutat, l’alcalde de Salou, Pere Granados, afirma que el seu projecte d’Eix Cívic té legitimitat democràtica perquè la seva coalició Sumem per Salou-PSC el va incloure en el seu programa i va guanyar les eleccions municipals. Segons explica, aquells comicis es van convertir “en una mena de referèndum” sobre aquesta transformació urbanística. Però aquesta interpretació és molt discutible.

Les eleccions municipals no són ni poden ser un referèndum sobre una sola proposta. La ciutadania vota per moltes raons diferents: per la gestió general, pels lideratges, per la situació econòmica, pels serveis municipals o, simplement, per fidelitat política. Pretendre que cada vot rebut equivalia automàticament a un aval explícit a l’Eix Cívic és una simplificació interessada.

A més, hi ha un element especialment revelador: el mateix alcalde recorda que l’avantprojecte es va presentar el divendres abans de la jornada de reflexió. És a dir, pràcticament a última hora. Costa molt defensar que allò fos un “referèndum” quan la ciutadania no va tenir temps real per analitzar-ne els detalls, debatre’l amb profunditat ni conèixer-ne totes les conseqüències urbanístiques, econòmiques i socials.

Un referèndum implica informació clara, debat públic i una pregunta concreta sotmesa directament a votació. Res d’això no va existir. El que hi va haver va ser la incorporació d’un projecte creat al seu gust dins d’un programa electoral amplíssim, barrejat amb desenes d’altres promeses i missatges polítics.

De fet, l’Eix Cívic no es va presentar originalment com una consulta ciutadana vinculant, sinó que posteriorment Granados l’ha convertit en una bandera política i electoral. És una diferència important. No és el mateix explicar un projecte que atribuir-li després una legitimitat absoluta basada en una victòria electoral general.

També sorprèn l’afirmació segons la qual només “un 1% o un 2%” de la població podria estar-hi en contra. D’on surt aquesta dada? No consta cap consulta específica ni cap procés participatiu que permeti sostenir aquest percentatge. Més aviat sembla una manera de minimitzar qualsevol discrepància i presentar el debat com si ja estigués definitivament tancat.

I és precisament aquí on apareix una confusió preocupant sobre el concepte de democràcia. Guanyar unes eleccions no significa obtenir un xec en blanc per executar qualsevol transformació sense debat posterior. La democràcia no s’acaba el dia de les urnes. Al contrari: continua amb la transparència, la participació ciutadana i el contrast públic de les decisions importants.

Els grans projectes urbanístics que afecten barris sencers, mobilitat, espais públics i diners públics haurien d’estar sotmesos a processos molt més amplis de deliberació ciutadana. Sobretot quan es presenten a correcuita en plena campanya electoral.

Per això, afirmar que “l’Eix Cívic ja es va votar” és, en realitat, una reinterpretació política posterior dels resultats electorals. I una victòria municipal, per àmplia que sigui, no converteix automàticament un avantprojecte en un mandat popular explícit i incontestable.

Més deute i un romanent que no és lliure

 

Després de la intervenció del portaveu d’USAP, Ignacio Durán, en el darrer ple municipal, en què es va recordar al govern que el deute municipal ha augmentat prop de tres milions d’euros en un any i que això ho acabaran pagant els veïns, la resposta del govern va ser immediata: l’Ajuntament disposa de milions en romanent.

Però aquesta explicació és incompleta.

Aquest romanent —del qual fins i tot es va arribar a parlar com d’una xifra propera als set milions d’euros— no és diners lliures.

Segons els mateixos documents econòmics: una part important està compromesa en projectes i inversions pendents; i una altra part s’ha de destinar obligatòriament a reduir deute. És a dir: no són diners disponibles per gastar lliurement.

Tanmateix, al ple es va utilitzar la xifra global sense explicar aquestes limitacions. I això canvia completament la interpretació. Perquè no és el mateix dir “tenim diners” que reconèixer que gran part d’aquests diners ja tenen una destinació assignada o estan condicionats per llei.

La pregunta continua sent evident: per què es presenta com a diners disponibles allò que no ho és?

Perquè explicar bé els números també és respectar els veïns. (Font: USAP).

Salou crearà el tiramisú més llarg del món

 

Aquest divendres, 22 de maig, a les 19.30 hores, el passeig de Jaume I de Salou serà l’escenari de l’elaboració d’un tiramisú d’avellanes i ratafia de prop de 20 metres lineals, que es convertirà en el més llarg del món en la seva categoria.

La iniciativa és una idea original del xef Edu Cuesta, amb el suport de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Salou i la col·laboració de diversos cuiners del municipi. L’objectiu és fusionar un dolç clàssic internacional amb productes de proximitat i de quilòmetre zero del territori.

Rerefons solidari

Més enllà de la fita culinària, l’esdeveniment tindrà un important component solidari. Es preveu que d’aquest gran pastís de 20 metres se’n puguin obtenir més de 2.000 racions individuals.

El públic assistent podrà tastar una porció del tiramisú per un preu simbòlic d’1 euro. La recaptació es destinarà íntegrament a tres entitats socials del territori: Càritas, Creu Roja i l’associació Eluzai.

Cap de setmana gastronòmic

L’elaboració del tiramisú gegant inaugurarà oficialment la fira Sabor Salou, que se celebrarà durant tot el cap de setmana, del 22 al 24 de maig.

Durant aquests tres dies, el passeig de Jaume I acollirà un total de 56 estands amb una àmplia oferta gastronòmica, des de tapes elaborades i arrossos fins a vins, caves i cerveses artesanes.

L’edició d’enguany també potenciarà l’espai GastroLab by Makro, on s’organitzaran tallers de cuina gratuïts, demostracions en directe i tastos guiats de productes per a tots els públics. (Font: Ajuntament de Salou).

El romanticisme de la resiliència

 

Fa temps que ja vaig declarar la guerra al romanticisme de la resiliència.

Perquè curiosament sempre t’aconsella ser resilient algú que no ho ha de ser.

Després d’anys resistint, sacrificant-me, adaptant-me i creient que algun dia tot tindria sentit, la conclusió és bastant simple: la resiliència no sempre arregla la vida… a vegades només aconsegueix que aguantis més temps mentre la vida se’t va gastant.

No he conegut ningú vivint en el luxe dient:

—Carinyo, avui estic fatal… necessito més resiliència.

Això ho diuen sobretot a la gent cansada, atrapada o massa acostumada a sobreviure.

I clar, entre gurús, frases motivacionals i coaches espirituals, sempre apareix una amiga pràctica que et diu:

—Amb un alprazolam de 0,5 tens resiliència per a 24 hores.

I sincerament, cada dia entenc més el concepte.

Paciència, tolerància, positivisme… i tots anestesiats mentre els de sempre continuen funcionant estupendament.

Prefereixo la rebel·lia a l’adormiment elegant d’una resiliència medicada.

Tot i això… riure, s’ha de riure.

Perquè si a sobre deixem de riure, la derrota ja ve empaquetada.

I això no. No, no, no.

Jo únicament accepto paquets d’Amazon.

I, en general, qualsevol que vingui amb un llaç i una targeta regal.

Deixeu-vos estar d’heroïcitats new age.

Dir “F*ck resilience!” està força bé.

Dona oxigen. Et recol·loca. Evita que et converteixis en màrtir de la teva pròpia vida.

Qui vulgui continuar creient que la vida ensenya a base de cops i laments, perfecte.

Però que no compti amb mi per romantitzar-ho.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Yeray Roig es proclama campió de Catalunya Júnior d’hoquei

 

Yeray Roig, jugador vila-secà del Reus Deportiu, s’ha proclamat campió de Catalunya Júnior d’hoquei després d’un cap de setmana brillant en què ha estat una de les peces clau del seu equip. El jugador va completar una actuació destacada al llarg del torneig, amb un balanç de tres gols i dues assistències en els cinc partits disputats.

El títol confirma la gran progressió esportiva de Roig, que continua consolidant-se com una de les joves promeses de l’hoquei català. La seva aportació ofensiva i el seu protagonisme en els moments importants de la competició van ser determinants perquè el seu equip acabés aixecant el trofeu de campió.

Amb la victòria al Campionat de Catalunya, Yeray Roig també s’ha classificat per a disputar el Campionat d’Espanya Júnior, que tindrà lloc del 29 al 31 de maig a Vila-seca.

El torneig estatal es jugarà precisament al pavelló on el jugador es va formar i va créixer esportivament, fet que converteix la cita en un moment especialment emotiu tant per a ell com per a l’afició local.

L’evolució esportiva del vila-secà fa temps que no passa desapercebuda. Yeray Roig ha estat habitual en les convocatòries de les seleccions estatals de base i acumula experiència en competicions d’alt nivell. Entre els seus principals èxits destaca el títol de campió d’Europa sub-17 i també el subcampionat europeu sub-19, fites que l’han consolidat com una de les grans promeses de l’hoquei patins català.

A més, el seleccionador estatal també l’ha inclòs en diferents convocatòries de futur de l’hoquei espanyol, reconeixent el seu talent i projecció.

Talar arbres és vila florida?

 

L’Ajuntament de Salou està difonent aquest dies a les xarxes socials fotos de les diferents actuacions que està portant a terme per embellir la ciutat. Com ara, la plantació de nous plataners al pàrquing de l’avinguda Joan Fuster o l’enjardinament amb espècies autòctones a tocar de l’autovia de Salou a Tarragona. Tot sota màxima de la renaturalització urbana i amb el distintiu de vila florida al capdavant.

Per això no s’entén la tala recent de les moreres del començament del carrer del Nord, que proporcionaven una ombra agraïda a l’estiu. Ara, el sol caurà com una llosa pesada quan la calor arribi amb tota la seva cruesa.

Una intervenció del tot contradictòria amb els missatges ecologistes que se’ns estan transmeten. Deixar un carrer sense arbrat és castigar els veïns.

L’alcalde més dropo (o inepte) del món

 

El digital La Ciutat (un dels mitjans de l’òrbita propagandística de Pere Granados) ha entrevistat l’alcalde de Salou. I li han preguntat: 

—És novament alcaldable. Té il·lusió després de tants anys en política?

—Evidentment que sí, perquè nosaltres hem de treballar a Salou amb passió. Per tant, la il·lusió hi és per sempre. I, de fet, nosaltres tenim un gran projecte a Salou, que l'hem desenvolupat durant tots aquests anys, perquè és un projecte que encara no s’ha acabat i el volem continuar desenvolupant. (Font: La Ciutat). 

A veure, Granados és alcalde des del 2009 gràcies a una moció de censura. I diu ara, disset anys després, que encara no ha acabat el seu projecte de ciutat (una ciutat que està pitjor ara que abans)?

Doncs a què espera, a apalancar-se eternament en el càrrec?

UTPS denuncia l’eliminació d’un article seu de La Ciutat

 

UTPS ha emès un comunicat en què denuncia que un article relacionat amb la presentació de la seva executiva ja no es troba disponible al digital La Ciutat, mitjà que se n’havia fet ressò. Segons el partit, la informació va desaparèixer de manera sospitosa al cap de pocs dies de ser publicada.

El partit assegura que “no ens han ofert cap explicació pública ni cap comunicat oficial sobre els motius de la retirada del contingut. No sabem si ha estat una decisió editorial, tècnica o d’un altre tipus”.

La llarga mà de Granados

UTPS afirma que “quan una veu comença a arribar a la gent, als salouencs de veritat, alguns es posen nerviosos”, i sosté que cada vegada hi ha més veïns que volen saber “què està passant a Salou”.

Tot i que en cap moment es menciona directament l’alcalde de Salou, Pere Granados, les sospites del partit apunten en aquesta direcció, ja que La Ciutat és considerat un digital pròxim a l’òrbita política del batlle.

UTPS assegura que continuarà treballant “amb respecte, transparència i compromís amb els salouencs” i defensa que “quan s’informa amb claredat, la ciutadania decideix amb llibertat”.

Els Comuns denuncien el mal estat del carril bici entre Reus i Cambrils

 

El diputat dels Comuns al Parlament Lluís Mijoler ha registrat una bateria de preguntes al Govern català per exigir explicacions sobre l’estat del carril bici entre Reus i Cambrils, després de les denúncies públiques d’usuaris i entitats veïnals sobre la degradació i la manca de manteniment de diversos trams ja executats.

Segons aquestes denúncies, el carril presenta acumulació de grava, sorra, brutícia i vegetació que envaeix parcialment el traçat, una situació que compromet la seguretat dels usuaris i dificulta la mobilitat sostenible que el projecte havia de fomentar. Els Comuns també denuncien el retard en la finalització del tram pendent fins a Cambrils, especialment entre Aigüesverds i la rotonda de l’A-7, malgrat els anuncis reiterats del Govern sobre la imminència de l’acabament de les obres.

Inseguretat

Davant aquesta situació, el grup parlamentari ha demanat al Govern informació detallada sobre el calendari definitiu de finalització, l’estat d’execució actual, les causes dels retards acumulats i el cost final previst de l’obra. A més, els Comuns volen saber si el Departament de Territori considera adequat l’actual estat de conservació del carril bici i quines actuacions de supervisió i manteniment s’estan duent a terme per garantir unes condicions mínimes de seguretat viària.

El portaveu de Cambrils En Comú Podem, Jordi Barberà, ha denunciat que “no té cap sentit impulsar infraestructures per fomentar la mobilitat sostenible si després es deixen degradar fins al punt de posar en risc la seguretat de la ciutadania”. Barberà també ha reclamat “menys anuncis i més manteniment, perquè el carril bici entre Reus i Cambrils és una infraestructura estratègica per al Camp de Tarragona i ha d’estar en condicions dignes”. (Font: Ràdio Cambrils).

Cleptodigital

 

Diccionari de supervivència moderna: cleptodigital (adj./subst.)

Es diu d’aquella persona que fa clic, s’emporta la foto d’un altre o copia un text i el publica a les seves xarxes com si hagués tingut una aparició mariana creativa.

El seu lema: “Si és a Google, és del poble”.

Símptomes: al·lèrgia crònica a citar autors, intolerància severa al botó de compartir i necessitat urgent de likes de fabricació aliena.

Modus operandi: Ctrl+C, Ctrl+V, filtre vintage per despistar i esperar aplaudiments per una genialitat que no li ha costat ni mitja neurona.

La pirateria digital ja no consisteix a descarregar pel·lícules rares. Ara consisteix a robar petites autories quotidianes amb absoluta tranquil·litat espiritual.

Tots ho hem fet alguna vegada. Acceptar-ho ens humanitza. Persistir-hi converteix internet en un mercat de garses digitals brillant amb coses robades.

Perquè citar l’autor no et treu estil. Te’n dona.

Dedicat al gremi del clic dret, anomena i desa i això ho vaig trobar per allà.

Nota mental: aplicar-me també la reflexió quan m’enduc posts que m’inspiren o em fan riure.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

La Generalitat aprova la creació del nou Institut Escola Cap Salou

 

El Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts la creació de tres nous centres educatius a Catalunya de cara al curs 2026-2027, entre els quals hi ha el nou Institut Escola Cap Salou.

La mesura forma part de l’actualització de la programació de l’oferta educativa impulsada pel Govern per adaptar-se a les diferents necessitats d’escolarització del territori. Juntament amb el centre de Salou, també s’han autoritzat l’Institut Escola Xirinacs de Barcelona i la nova Escola de les Llosses, una escola rural integrada a la Zona Escolar Rural Comte Arnau, al Ripollès.

Un únic equipament

El nou centre de Salou permetrà integrar etapes educatives en un mateix equipament sota el model d’institut escola, una fórmula que la Generalitat ha anat estenent els darrers anys en diferents municipis catalans.

L’Institut Escola Cap Salou respon a una reivindicació històrica veïnal per cobrir el creixement demogràfic d’aquesta zona residencial. Les classes començaran el setembre de 2026 amb els dos primers grups d’Infantil 3 (I3).

Dels tres als setze anys

El centre s’ubicarà en una parcel·la municipal de 12.000 metres quadrats situada entre l’avinguda del Pla de Maset i el carrer del Fonoll i integrarà de manera progressiva totes les etapes de l’educació obligatòria, des dels tres fins als setze anys (Infantil, Primària i ESO), en un mateix equipament. 

Això garantirà la continuïtat pedagògica dels alumnes sense necessitat de canviar de centre.

Les classes començaran en barracons degudament equipats —amb aules, espai de psicomotricitat, biblioteca i menjador— mentre es planifica i construeix l’edifici definitiu.

El govern de Salou evita explicar els nous canvis al pressupost

 

En l’últim ple municipal, davant la pregunta de per què es torna a modificar el pressupost pocs mesos després d’haver-lo aprovat, la resposta del govern va ser clara: “Perquè m’hi obliga la llei”. Però la realitat és una altra.

El que regula la llei és com s’incorpora el romanent —els diners sobrants d’anys anteriors— al pressupost actual. És a dir: si l’Ajuntament decideix utilitzar aquests diners, llavors ha de fer una modificació de crèdit. Però el més important no és això. El més important és que la llei no obliga a gastar aquests diners en aquell moment ni en aquelles partides. Això és una decisió política.

A on van els diners?

Per tant, la qüestió continua sense resposta: per què es decideix modificar el pressupost tan aviat? I en què s’estan utilitzant aquests diners? Perquè modificar un pressupost no és un tràmit menor. És decidir en què es gasten els diners de tothom.

I quan aquestes decisions es justifiquen dient que “m’obliga la llei”… s’està evitant explicar el més important.

La llei obliga a tramitar. No obliga a decidir. Exigim explicacions clares. (Font: USAP).

El Cineclub Miramar programa una tarda de ‘Cims borrascosos’

 

El Cineclub Miramar de Salou ha organitzat per aquest divendres, 22 de maig, una nova sessió de cinefòrum dedicada als grans clàssics del cinema i la literatura. L’activitat tindrà lloc al Casal de les Dones a partir de les cinc de la tarda i l’entrada serà gratuïta.

La proposta inclou la projecció de Cims borrascosos, adaptació cinematogràfica inspirada en la coneguda obra de l’escriptora Emily Brontë, considerada un dels grans referents de la literatura universal.

A més de la projecció, la tarda comptarà amb una mostra del vestuari de El Páramo, de Cristina Muñoz, una obra inspirada en la vida de les germanes Brontë. Aquesta exposició complementarà la sessió amb una aproximació artística i visual a l’univers de les autores britàniques.

L’activitat s’emmarca en la programació cultural del Cineclub Miramar, que continua apostant per acostar el cinema clàssic i el debat cultural al públic salouenc.

La nova platja de la Pineda

 

La Pineda va recuperar dissabte el nou passeig marítim amb connexió directa amb el mar. Segons l’Ajuntament de Vila-seca, l’espai s’ha transformat completament per esdevenir un indret amable, accessible i sostenible, dissenyat exclusivament per al gaudi de la ciutadania.

L’obertura d’aquest eix litoral és el resultat d’un ambiciós projecte estratègic planificat durant anys que ha permès guanyar vint metres d’arena al mar al llarg de la línia de costa. 

Sense carretera

La intervenció, amb una inversió de 8,5 milions d’euros, ha eliminat la carretera de primera línia per reduir el trànsit rodat i la contaminació, i ha assolit tres objectius clau per al municipi: guanyar espai públic per als vianants, millorar l’entorn marítim i integrar el nucli urbà amb la façana marítima de forma cohesionada.

L’Ajuntament va organitzar una gran festa ciutadana d’inauguració plena d’espectacles itinerants de circ, dansa i música per celebrar la recuperació d’aquest espai de convivència.

Necrològica: Cori Pujol Masip

 

Ens ha deixat Cori Pujol Masip, de 64 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dimarts 19 de maig, a dos quarts de dotze del matí al tanatori municipal de Vila-seca. Posteriorment serà incinerada al crematori de Reus.

Salou també s’apunta al Dia Internacional dels Museus

 

Avui, 18 de maig, és el Dia Internacional dels Museus. La celebració es va instituir amb l’objectiu de conscienciar el públic sobre el paper crucial dels museus en l’intercanvi cultural i el desenvolupament de la societat.

No cal dir que a Salou hi ha molts museus. Tants, que es poden comptar amb els dits d’una mà: el Museu de l’Esmalt Contemporani, situat a la Torre Vella. 

Bé, no, en realitat n’hi ha dos: l’altre és a l’Ajuntament. Allà hi ha el Museu Fotogràfic Pere Granados, on, gràcies al web municipal, es pot veure l’alcalde en infinitat d’imatges i en tota mena de postures.

Iberdrola s’alia amb Ibertrola

 

Iberdrola ha posat en marxa a Salou la seva primera comunitat solar a la demarcació de Tarragona, un projecte pioner d’autoconsum compartit que permetrà portar energia renovable de proximitat a més de 300 veïns sense necessitat de fer obres ni assumir inversions inicials.

La instal·lació fotovoltaica s’ha ubicat a la coberta de la comunitat de propietaris Playamero i disposarà de més de 200 kWh de potència instal·lada.

L’energia generada podrà ser aprofitada pels usuaris situats en un radi de fins a cinc quilòmetres mitjançant un sistema de subscripció.

Sense plaques als edificis municipals

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha remarcat “la importància de continuar impulsant iniciatives vinculades a la sostenibilitat i a la millora de la qualitat de vida dels residents, en línia amb el model de transformació verda que està desenvolupant el municipi”. (Font: Ajuntament de Salou).

L’octubre del 2024, l’Ajuntament de Salou va anunciar la instal·lació de plaques solars a les cobertes de l’Ajuntament, l’escola Europa i la nau de la brigada municipal. El cost dels treballs era d’uns 400.000 euros finançats íntegrament amb els fons Next Generation. De moment, res no s’ha fet i continuem a les fosques.

La Mussara deixa de ser la Mussara

 

Tres mil cicloturistes van participar ahir en una nova edició de la marxa La Mussara Salou, amb sortida i arribada al passeig de Jaume I de la ciutat. Com és habitual, hi va haver dos recorreguts. Un de 106 quilòmetres i un altre de 171 quilòmetres, que van portar el gran pilot de ciclistes per terres del Priorat.

Que jo sàpiga, i si no hi ha hagut canvis geogràfics de darrera hora, la Mussara pertany al Baix Camp.

Potser la confusió deriva del fet que els organitzadors de la marxa (RPM Sports) són de Barcelona. I amb els pixapins, ja se sap. A més, a l’Ajuntament de Salou, que és qui afluixa els calés, amb l’alcalde Pere Granados al capdavant, ja fa temps que han perdut el nord.

Cabres per netejar el bosc, però sense pla d’evacuació en cas d’incendi

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha assegurat que el projecte de silvopastura impulsat per l’Ajuntament permetrà reduir “notablement” el risc d’incendi forestal als boscos municipals. La iniciativa consisteix en la utilització d’un ramat format per 200 ovelles i 40 cabres per eliminar vegetació seca i netejar unes 47 hectàrees de terreny forestal del municipi.

Segons el govern local, aquesta actuació preventiva ajudarà a reduir la càrrega combustible dels boscos i dificultarà la propagació del foc durant els mesos de més risc.

Però mentre el consistori posa el focus en la neteja forestal, els veïns de diverses urbanitzacions boscoses continuen denunciant un problema molt més greu: l’absència d’un pla d’evacuació real en cas d’incendi.

Polvorins

Zones com Cap Salou, Mirador de Salou, Xalets de Salou o Covamar continuen sent un polvorí i comparteixen una mateixa vulnerabilitat: moltes tenen una única via principal d’accés i sortida. En cas d’un incendi forestal de grans dimensions, els residents podrien quedar atrapats si les flames bloquegessin els accessos.

Els veïns fa temps que reclamen mesures concretes de protecció civil i protocols d’emergència adaptats a la realitat urbanística d’aquestes zones. La preocupació s’accentua després dels grans incendis forestals viscuts en altres punts de Catalunya i de l’Estat, on moltes urbanitzacions envoltades de massa forestal van haver de ser confinades o evacuades en situacions extremes.

El que demanen els residents no és només la neteja del sotabosc (que queda molt maco a l’hora de fer fotos), sinó disposar d’un sistema clar d’evacuació que garanteixi una sortida segura en cas d’emergència. 

A Salou no hi ha boscos

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, defensa la neteja dels boscos mitjançant la silvopastura com una solució “natural, sostenible i molt ecològica” per prevenir els incendis forestals de cara a l’estiu. El govern municipal ha posat en marxa una prova pilot que utilitza un ramat de 240 animals (200 ovelles i 40 cabres) per netejar unes 47 hectàrees de bosc municipal (Font: Ajuntament de Salou).

Salou té una extensió de 15,13 quilòmetres quadrats. Això vol dir que aquestes 47 hectàrees de bosc municipal representen només el 3% del conjunt del terme. La major part d’aquesta superfície es concentra a la zona del cap de Salou.

Només el 3% és superfície forestal

Dit d’una altra manera: només el 3% del territori de Salou és de superfície forestal. A Tarragona, per exemple, el territori boscós representa el 36,7% del terme municipal. La mitjana d’Espanya, en els municipis de més de cinc mil habitants, és del 38,4%. A Catalunya, el percentatge de territori forestal se situa al voltant del 65%.

Això significa que Salou és, essencialment, un municipi urbanitzat i turístic on impera el totxo amb una presència forestal molt reduïda. O dit d’una altra manera: a Salou no hi ha boscos municipals.

Sí que hi ha més boscos, és clar, però són privats: de PortAventura, CriteriaCaixa i companyia. Però en aquests terrenys s’estan destruint per construir xalets, hotels i camps de golf.

Diumenge de primeres comunions

 

Avui diumenge, 17 de maig, primeres comunions de Gabriel Porras Rodrigues, Sofía Porras Rodrigues, Ainhoa Pueyo del Cosso, Sofía Pueyo del Coseo i M. Pineda Bargalló Fernández a la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca.

Salou millora com a vila florida (que rima amb palmera podrida)

 

Salou continua avançant en la millora del seu espai urbà amb una nova actuació de jardineria. Concretament, a la plaça de Lluís Companys, en una intervenció que forma part del programa de renaturalització i embelliment impulsat per l’Ajuntament sota el paraigua de la iniciativa Viles Florides.

Els treballs inclouen la preparació del terreny, la col·locació d’herbes al voltant i l’adequació de l’espai perquè els arbres puguin créixer amb garanties. 

Refugi climàtic

Segons fonts municipals, l’objectiu d’aquesta iniciativa és incrementar l’ombra, millorar el confort climàtic i reforçar la presència de verd en un dels eixos de pas cap al centre i la façana marítima.

L’actuació s’emmarca en el compromís del consistori per ampliar el patrimoni vegetal del municipi i fomentar una imatge urbana més amable, sostenible i cohesionada amb el projecte Salou, vila florida, que reconeix els esforços dels municipis en matèria de qualitat paisatgística i gestió del verd.

Dones de Salou: la mestra Lluïsa Calvo

 

La figura de la mestra Lluïsa Calvo va ser una altra de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, celebrada recentment al Casal de la Dona de Salou. La trobada va servir per recuperar records de l’antiga escola del municipi i del paper que va tenir aquesta docent en la formació de diverses generacions de nenes salouenques durant els anys de la postguerra.

Durant l’acte es va exhibir una fotografia històrica presa probablement a l’ermita de la Pineda, en el que sembla una excursió escolar organitzada perquè les alumnes poguessin gaudir d’un dia d’esbarjo. A la imatge hi apareixen la mestra Lluïsa Calvo i diverses alumnes de l’època, entre elles Maria Carmen Rovira, María Luisa Hervás (neboda de la mestra), Ramona Rofes Ódena, Rosita Ginovart Bertran, Emilia Guasch Ubia, Maria Cinta Llambrich Martí i Maribel Gombau Vila, a més d’altres nenes que no han pogut ser identificades.

L’escola estava ubicada a l’edifici on actualment hi ha la botiga de roba Fernan’s, al carrer Barcelona cantonada amb el carrer Carril. Les nenes ocupaven el primer pis, mentre que els nens feien classe al segon.

La classe dels nens estava a càrrec del mestre Joan Vidiella, que sovint comptava amb l’ajuda de la seva dona, la senyora Elvira. Els testimonis recollits durant la sessió recorden també alguns aspectes propis de l’època franquista, com l’obligació de cantar cada matí el Cara al sol amb el braç aixecat a l’estil feixista.

La separació entre nens i nenes era estricta. Fins i tot les sortides al pati i l’horari de finalització de les classes es feien en moments diferents perquè no coincidissin a l’escala.

Per motius de reforma de l’edifici, durant un breu període de temps l’escola es va traslladar als baixos d’El Casino, situat al moll. Posteriorment, es va construir una nova escola al carrer València, que continuava mantenint dues aules diferenciades per sexes.

Entre les anècdotes recordades durant la trobada destaca el berenar que es repartia cada tarda a l’alumnat: un got de llet en pols barrejada amb aigua calenta i un tros de formatge, aliments que, segons explicaven als infants, provenien de l’ajuda enviada pels Estats Units.

La sessió també va recordar els diferents mestres que van passar per l’escola. Joan Vidiella va continuar durant un temps fins que va ser substituït per Pere Fortuny. Més endavant arribaria Bartolomé García Caparrós, ajudat per la seva filla Anna Maria García, que s’encarregava dels alumnes més petits, mentre que Lluïsa Calvo continuava exercint com a mestra de les nenes.

(La foto de l’edifici de l’escola data de 1955. La cúpula original avui ha desaparegut).