Salou recordarà el carrilet amb un col·loqui històric al TAS

 

Salou acollirà demà, 17 d’abril, a les set de la tarda, un col·loqui dedicat a la memòria del carrilet que unia Reus i Salou, una infraestructura clau en la història del municipi entre els anys 1887 i 1975.

L’acte tindrà lloc a la sala Costa Daurada del Teatre Auditori de Salou (TAS) i reunirà testimonis i experts vinculats a aquest antic ferrocarril. Hi participaran Montserrat Jardí Soteras i Maria Mercè García Guardiola, familiars de treballadors del carrilet, així com Joan Sardiña Alcoberro i Enric Pinyol Gasull.

El col·loqui estarà conduït pel periodista salouenc Jordi Sardiña Alemany i inclourà la projecció d’un vídeo històric cedit pel Centre de la Imatge CIMIR de Reus.

L’activitat és organitzada pel Centre d’Estudis Salouencs, amb la col·laboració de diverses entitats i institucions, com Reus Cultura, el Museu de Reus i el Cineclub Miramar, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Salou i del projecte Salou Som Cultura.

L’acte vol destacar el llegat del carrilet, un element fonamental per al desenvolupament econòmic i social del territori, i recuperar la memòria col·lectiva d’una infraestructura desapareguda però encara present en el record de moltes generacions.

Val a dir que el Centre d’Estudis Salouencs ha publicat diversos materials que recullen la memòria històrica del carrilet, tant en format escrit com audiovisual, per preservar aquest element clau de la identitat local. 

El carrilet es va inaugurar el 23 de juny de 1887 amb l’objectiu de connectar el comerç i la indústria de Reus amb el port i les platges de Salou. Va deixar de funcionar el 1975, a causa de l’augment de l’ús del cotxe particular.

Salou manté encara viu l’edifici de l’estació, reconvertit en un centre educatiu infantil.

Piñol serà l’alcaldable d’UTPS

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha escollit per unanimitat Josep M. Fernández Piñol com a candidat a l’alcaldia de Salou de cara a les eleccions municipals de 2027.

Fernández Piñol, president i fundador del nou UTPS, assumeix el repte amb la voluntat de reforçar un model de ciutat basat en el municipalisme. El partit reivindica l’herència de l’exalcalde Esteve Ferran i defensa una manera de governar centrada exclusivament en Salou.

La formació assegura que la candidatura de Piñol “representa una aposta clara per un govern fort, proper i lliure de dependències externes”, amb la prioritat posada en els interessos locals.

Alternativa municipalista

UTPS es presenta com una alternativa municipalista davant dels grans partits, amb l’objectiu de liderar una nova etapa política a la ciutat. Fernández Piñol es defineix com un candidat de proximitat, coneixedor de la realitat local i compromès amb el futur de Salou.

UTPS va ser creat per l’exalcalde Esteve Ferran el 2009 després que Pere Granados li prengués les sigles de FUPS. El novembre del 2024, UTPS va iniciar una etapa de refundació per tornar a l’escena política local de la mà de Piñol. (Font: UTPS).

Vox nomena Manuel Soler vicecoordinador a Salou

 

Vox ha nomenat Manuel Soler Magaña com a nou vicecoordinador de la formació a Salou, en el marc del procés d’organització interna del partit a la demarcació de Tarragona. Segons ha informat la mateixa formació, aquest nomenament respon a la voluntat de reforçar l’estructura local i consolidar la seva presència al municipi.

Soler Magaña, de professió taxista, no és una cara nova dins del partit. En les darreres eleccions municipals va formar part de la candidatura de Vox a Salou, ocupant el quart lloc de la llista. En aquells comicis, la formació va obtenir tres regidors, quedant-se a les portes d’entrar al consistori amb un quart representant.

Amb aquest nomenament, Vox continua desplegant la seva organització territorial a la Costa Daurada, amb l’objectiu de guanyar pes polític en futurs processos electorals. La designació de Soler Magaña s’inscriu en aquesta estratègia d’enfortiment de les estructures locals del partit. (Font: Vox).

Tres setmanes sense saber com dir-ho

 

S’ha anat. Sabíem que passaria... una pastilla diària per al cor, una injecció mensual pel dolor d’ossos... la fragilitat en caminar, la incontinència.

S’ha anat la meva segona gossa, la Nena, la que va recollir el meu marit el dia de Sant Esteve, abans de les nevades de 2009. Abandonada per caçadors, amb les orelletes caigudes, podenca al mig dels camps de Cambrils.

I, a mesura que s’apropava el final, no sé si ella n’era conscient, però hem estat nosaltres qui hem vist la seva vida passar en un segon... i, amb ella, inevitablement, la nostra.

Imaginava que la vellesa seria amable amb aquesta companyia... però el gos se’n va i la imatge idíl·lica desapareix. I aleshores el futur s’avança: comprenem que allò que importava ja no hi serà quan més falta faci. Ja se n’han anat dos dels gossos que van arribar a la nostra vida per consumir la seva existència tot proporcionant-nos alegria, creixement i saviesa. I no pot ser ni costum ni mesura.

Fins ara he estat incapaç d’expressar aquesta pèrdua. Vaig trenant dols com una Penèlope que es resisteix a donar-se per vençuda, que proposa un retorn metafísic fet de records i d’aquest lent degoteig de la fragilitat... on la vida curta d’un gos sembla un frau, una estafa a l’amistat. I no em queixo. Ho integro com una experiència de com n’és de dolorosa, en realitat, la vida feliç. Perquè una gossa rescatada del camp, amb tan poques possibilitats de sobreviure, omple, acompanya, comprèn i ensenya.

Ara el buit és suportable... però immens.

I, com va dir algú, és normal estimar més el meu gos que un cosí que no conec, per molt família que sigui.

No... no és la vida la que ens fa mal volent. No hi ha cap intenció de l’univers. És el seu moviment, la seva essència, també en la destrucció, per molt bell que sigui el naixement. 

Llàgrimes que aquesta gossa s’ha endut...

Ja està amb en Droopy, amb la mama, perseguint conills i saltant en algun lloc, sense dolor ni medicines. S’ha anat amb dignitat, estimada i acompanyada... per sempre recordada, amb l’olor eterna d’haver travessat els camps de romaní. Amb la mirada serena de qui reafirma la seva existència i, amb ella, la nostra, en comunió perfecta.

La nostra Diana caçadora, que mai no va negar la seva natura i va tenir la vida que mereixia. Perquè ella, com en Droopy, són l’única prova de les responsabilitats que vaig adquirir per mi mateixa...

Alumnes, ballarins, amics... família... van anar i venir amb amor humà. Res no ha estat més latent que ser el lloc segur, no només d’ells... sinó d’aquests gossos adoptats quan ningú els buscava ni els estimava.

Posar a dormir un gos és un acte dolorós: la frontera d’allò necessari davant d’allò inevitable. Un acte d’amor. El més difícil, quan saps que fins a l’últim alè, en entrar a la clínica veterinària, va confiar en tu.

És triar entre el seu alleujament i el nostre aferrament... un altre acte de coherència, quan qui més importa ha de deixar de patir.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Filo Núñez Toro

 

Ens ha deixat Filo Núñez Toro, de 89 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, divendres 17 d’abril, a les dotze del migdia a la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal. En acabat, serà traslladada al crematori de Reus.

Darrer dia per inscriure’s a la sortida a la Passió d’Olesa

 

La Unitat Pastoral de l’Arquebisbat (UPA) de Tarragona que agrupa les parròquies de Vila-seca (Sant Esteve), Salou (Santa Maria del Mar, Sant Ramon Nonat), la Canonja (Sant Sebastià) i la Plana (Sant Joan) organitza una sortida per anar a veure la Passió d’Olesa de Montserrat, un dels espectacles teatrals més emblemàtics i amb més tradició del país.

Avui, 15 d’abril, és la data límit d’inscripció. Preu: 46 euros per persona, que inclou desplaçament amb autobús (anada i tornada).

Les inscripcions es poden fer a les sagristies de cada parròquia que formen part de l’UPA.

La Passió d’Olesa de Montserrat és una representació teatral de gran format sobre la vida, mort i resurrecció de Jesús, amb gairebé 500 anys d’història. Es tracta d’un espectacle vibrant que combina tradició i modernitat en un dels escenaris més grans d’Europa, on participen prop de mil voluntaris del poble. 

Dones de Salou: escola de nenes, anys 1940-1942

 

Una nova imatge històrica permet reviure el passat educatiu de Salou durant la postguerra. La fotografia, datada entre els anys 1940 i 1942, mostra un grup de nenes de l’escola del municipi al pati del darrere de l’actual botiga de roba Fernan’s, situada al carrer Barcelona cantonada amb el carrer Carril. La mestra que hi apareix és Luisa Calvo.

La instantània forma part del recull presentat per Joan Sardiña al Casal de les Dones, en el marc de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, una iniciativa destinada a preservar i difondre la història local a través de testimonis gràfics i vivencials.

Cares conegudes

Entre les alumnes identificades hi ha Angeleta Salceda, Cinteta Orts, Maria Teresa Bargalló, Pepita Orts, Lolita Cherta, Pepita Gascó, Mercè Alcoberro, Carme Gasull, Carmina Gacho, Conchita Llambrich, Agustina Orts, Cinteta Arbós, Hortensia Cherta, Paquita Gendre, Carmen Brull i Carme Figueres, entre d’altres que encara no han pogut ser reconegudes.

Més enllà del seu valor documental, la fotografia també reflecteix el context educatiu de l’època, marcat pel règim franquista. L’escola esdevenia una eina d’adoctrinament ideològic i religiós, amb una forta presència de la religió catòlica en totes les matèries i en la mateixa ambientació de les aules, presidides per crucifixos i retrats del dictador Francisco Franco.

Educació segregada

El sistema educatiu imposava una clara segregació per sexes: nens i nenes estudiaven per separat. En el cas de les nenes, es fomentaven valors com la submissió i el paper tradicional de la dona, orientat principalment a les tasques domèstiques.

A més, el català va ser totalment prohibit, imposant-se el castellà com a única llengua vehicular i cultural, en un intent de repressió de la identitat i la cultura pròpies.

Aquesta fotografia esdevé, així, un testimoni valuós d’una etapa marcada per les dificultats i les imposicions, però també per la memòria col·lectiva de les dones de Salou que van viure aquells anys.

Els pressupostos de Granados són paper mullat

 

L’Ajuntament de Salou, governat per l’alcalde Pere Granados, aprova cada any uns pressupostos milionaris que presenta com una planificació rigorosa i definida. Tanmateix, segons diverses dades municipals, la realitat posterior dibuixa un escenari ben diferent: al cap de pocs mesos, els comptes comencen a patir canvis constants.

Moviments de diners entre partides, incorporacions de romanents, sol·licituds de crèdit, reformulacions d’inversions i aprovacions de factures fora de pressupost esdevenen pràctiques habituals. Així, el pressupost inicial acaba funcionant més com un punt de partida que no pas com un document tancat.

Entre els anys 2023 i 2025, el consistori ha aprovat múltiples modificacions de crèdit, incorporacions de romanents i reconeixements extrajudicials de crèdit —un mecanisme que permet validar despeses que no havien estat correctament previstes en el pressupost inicial.

Cada any igual

L’any 2023 ja va registrar diversos expedients de modificació pressupostària i dos reconeixements extrajudicials. El 2024, la dinàmica es va repetir amb noves modificacions aprovades pel ple per redistribuir recursos. I el 2025 la tendència continua: ja s’han tramitat diverses modificacions per tornar a ajustar uns comptes aprovats fa només uns mesos.

Més enllà de la qüestió tècnica, el debat és també polític. Mentre el govern municipal incrementa impostos com l’IBI i altres taxes, i defensa que el municipi disposa de més recursos que mai, l’execució pressupostària evidencia una planificació insuficient i una gestió marcada per la improvisació.

Desviacions en la despesa

La situació recorda, salvant les distàncies, una economia domèstica que es presenta com a perfectament organitzada a principi d’any, però que necessita ser reformulada constantment per desviacions en la despesa.

Mentrestant, una part dels veïns continua assenyalant problemes recurrents: carrers bruts, conflictes de civisme, sensació d’inseguretat i barris que perceben com a desatesos.

Amb aquest escenari, el debat ja no gira entorn de la disponibilitat de recursos, sinó de com es gestionen. Perquè, segons aquestes veus, el consistori no tindria un problema de diners, sinó de prioritats, control i planificació. (Font: USAP).

Necrològica: Ángel Luciano Ferrer Lamesa

 

Ens ha deixat Ángel Luciano Ferrer Lamesa, de 69 años. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dimecres 15 d’abril, a les quatre de la tarda al tanatori municipal de Salou.

Necrològica: Ascensión Martínez Martínez

 

Ens ha deixat Ascensión Martínez Martínez, de 89 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà avui, dimecres 15 d’abril, a les dotze del migdia a la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus. Posteriorment serà enterrada a Vila-seca.

Orbán cau a Hongria… però encara queda Granados

 

Diumenge passat, el primer ministre hongarès Viktor Orbán va patir una derrota històrica a les eleccions parlamentàries d’Hongria, posant fi a setze anys d’hegemonia ininterrompuda del seu partit, Fidesz. El gran vencedor de la jornada va ser Péter Magyar, líder del partit opositor TISZA (Respecte i Llibertat), que va aconseguir una victòria contundent i ha sacsejat tant l’escenari polític del país com el de la Unió Europea.

Amb tot, mentre a Hongria es tanca una etapa, a Salou encara es manté viva una mena de reserva política d’aquells lideratges de llarga durada. Es tracta de l’alcalde Pere Granados, que fins i tot supera el mandat del líder hongarès en longevitat al càrrec.

Disset anys en el càrrec

Granados va accedir a l’alcaldia l’any 2009 gràcies a una moció de censura i, després de disset anys al poder, no en té prou: ja es prepara per tornar-se a presentar a les municipals de l’any vinent. Una mena de marató política local que faria les delícies de qualsevol manual de resistència institucional.

Així doncs, mentre Europa assisteix a canvis de cicle i relleus inesperats, Salou sembla optar per la continuïtat d’un polític que és ultraconservador del càrrec.

L’alcalde de Salou enlluerna en la gala de Miss RNB Espanya

 

Dissabte, una jove alacantina es va alçar amb la corona de Miss RNB Espanya 2026 en una gala celebrada a Salou, demostrant que la bellesa no entén de categories… tot i que els certàmens sí. Perquè convé aclarir-ho: Miss RNB Espanya no s’ha de confondre amb el de Miss Espanya de tota la vida. Diguem que juga en una altra lliga: més aviat una segona regional amb lluentons.

La nit també va deixar altres títols de lluïment variable, com Miss Global Spain i Miss Turisme Salou, en una festa on no van faltar somriures, posats assajats i aquell aire de revetlla institucional.

Però si hi va haver una figura que va brillar gairebé tant com la guanyadora, aquest va ser l’alcalde, Pere Granados, homenatjat durant la gala pel seu “imprescindible” suport. 

I és que, sense la seva implicació (és a dir, amb els diners dels veïns que utilitza per finançar l’esdeveniment) difícilment s’hauria pogut dur a terme aquest desplegament de banda, tacons i despesa pública.

Per als qui es van quedar amb ganes de més, tranquils: l’espectacle tindrà continuïtat. A l’octubre tornarà el certamen, aquesta vegada en versió masculina, per continuar explorant els límits entre la promoció turística i l’entreteniment subvencionat. Perquè a Salou, quan alguna cosa li agrada a l’alcalde… es repeteix. Fins que arriba la federació del PSC de Tarragona i posa ordre.

Yeray el ràpid

 

Dissabte passat, Salou va acollir les curses de 10K i 5K. Un canvi de format respecte a l’anterior mitja marató que va aplegar 2.000 participants en un circuit urbà completament pla.

Les competicions van començar a les set de la tarda. Abans, però, el protagonisme va ser per als més petits, amb curses infantils de 300 metres i 500 metres.

Entre els participants, va destacar la presència d’un corredor conegut també per la seva trajectòria política recent. Escollit primer secretari de l’agrupació local del PSC el setembre de 2024, va ser destituït la setmana passada per la federació tarragonina del partit, en el que ha estat un dels relleus més ràpids dins l’organització.

Necrològica: Francesc Vergés-Tapiró Querol

 

Ens ha deixat Francesc Vergés-Tapiró Querol, de 75 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dimecres 15 d’abril, a les deu del matí al tanatori municipal de Salou. Vetlla: sala 1. Posteriorment serà incinerat a Reus.

Les candidates de Miss RNB Espanya visiten la gent gran

 

Les 52 participants del certamen Miss RNB Espanya 2026 van visitar divendres passat el Casal de la Gent Gran i l’Esplai de Salou. Aquesta activitat formava part de l’agenda social i cultural prèvia a la gala final del concurs, celebrada dissabte.

Les candidates van compartir converses, es van fer fotografies i van gaudir d’una estona de proximitat amb la gent gran, que les va rebre amb gran entusiasme.

L’organització del certamen, en col·laboració amb l’Ajuntament, pretenia amb aquesta iniciativa reforçar el compromís social i el vessant humà de les participants.

A la imatge superior, aspecte que tindran míster i miss Salou d’aquí a uns anys, quan aquests joves tan macos i amb por a l’envelliment, siguin víctimes dels estralls que inevitablement comporta el pas del temps.

Salou perd una subvenció de 35.000 euros per al jaciment de la Cella

 

L’Ajuntament de Salou ha hagut de renunciar a una subvenció de 35.000 euros concedida per la Generalitat de Catalunya destinada a millorar la visita al jaciment arqueològic de la Cella, amb actuacions com la instal·lació de cartelleria 3D, nova il·luminació i la creació d’un mirador.

El fet més rellevant, però, no és la pèrdua de l’ajut, sinó el motiu. Segons recull el decret 1645/2026 (expedient 7941/2024), de data 26 de març de 2026, el mateix consistori admet literalment que “no s’ha iniciat cap activitat en el lloc objecte de la subvenció, i per tant resulta del tot impossible poder justificar l’atorgament de la subvenció”.

Així doncs, el govern municipal no ha perdut aquesta ajuda per manca de recursos econòmics, ni per dificultats tècniques, ni per factors externs, sinó per no haver executat cap actuació dins el termini establert.

Manca de gestió

El decret també especifica que el consistori ha optat per renunciar a la subvenció amb l’objectiu de poder-la sol·licitar de nou en una futura convocatòria i evitar possibles penalitzacions per part de la Generalitat per incompliment dels terminis.

La subvenció estava destinada a recuperar el jaciment de la Cella, un dels espais patrimonials més destacats del municipi, amb la voluntat de reforçar-ne l’atractiu cultural i turístic.

USAP considera que aquest cas evidencia una manca de gestió efectiva per part del govern local. Segons aquesta formació, l’executiu municipal “està més centrat en anuncis i propaganda que en tirar endavant projectes reals”.

En aquest sentit, critica que, mentre l’alcalde, Pere Granados, posa l’accent en el patrimoni, el turisme i la cultura en el seu discurs públic, la realitat és que el municipi ha deixat perdre una inversió de 35.000 euros per no haver iniciat ni tan sols els treballs previstos. (Font: USAP).

Equivocar-se (i l’instint)

 

Se’n parla poc, de la necessitat de confiar en l’instint. I, tanmateix, és aquí on moltes decisions troben la seva arrel. Forma part d’un procés intern que no sempre es pot explicar des de fora.

Fa poc, en una conversa, ho comentava a partir de la meva pròpia experiència. He pres decisions importants guiant-me per l’instint. No sempre han estat còmodes ni fàcils de justificar, però sí coherents amb aquest procés. Un amic ho va considerar arriscat. “Et pots equivocar”, em va dir, com si fos un argument definitiu.

I és clar que ens podem equivocar. L’instint no serveix per evitar l’error. Però tampoc no ho fa seguir consells de tercers. La diferència és una altra: aquests tercers no formen part del nostre procés ni assumeixen el que vingui després.

L’instint no s’explica. S’exerceix. No és infal·lible, però és vital.

Observeu la figuració al cinema: aquest etern paper secundari, sense veu, que simula parlar. És necessària, sí. Dona context, construeix un fons creïble, sosté l’escena. Però no decideix res. El que importa passa en el primer pla, no en la figuració. I quan intenta ocupar un altre lloc, l’artifici es fa evident.

Les opinions solen ser consells no sol·licitats que, per cortesia, integrem. En realitat, són figuració.

No pesa igual equivocar-se seguint un criteri propi que fer-ho des de la veu dels altres. L’error, quan és teu, té un lloc on assentar-se: s’entén, s’integra, fins i tot es pot transformar en alguna cosa útil. En canvi, quan un s’equivoca per no haver-se escoltat, el que queda no és només l’error, sinó una incomoditat més difícil de dir.

No defenso l’instint com una veritat absoluta. També es confon, també es contamina. Però té una cosa que els consells externs no tenen: pertany a qui decideix.

Hi ha qui en diu àngel de la guarda o sisè sentit. Jo en dic veu interior. No és infal·lible, però és nostra.

Al final, evitar l’error és una il·lusió. Decidir sempre implica incertesa. Jo, en aquest marge, ho tinc clar: prefereixo equivocar-me des de dins que encertar des de fora.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Mariano Fuentes Arias

 

Ens ha deixat Mariano Fuentes Arias, de 70 anys. 

El funeral es va celebrar ahir, diumenge 12 d’abril, a les deu del matí a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.

Dones de Salou: Cinteta Orts

 

La història de la Cinta Orts Solanas, coneguda popularment com la Cinteta, ens transporta al Salou dels anys quaranta, un municipi marcat pel mar, l’esforç i els vincles familiars. La foto de dalt forma part de la col·lecció presentada per Joan Sardiña al Casal de les Dones, en el marc de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria.

Nascuda a Salou l’any 1928, la Cinteta era filla de Dolores Solanas i d’Agustí Orts Minguet, pescador de professió. Des de ben jove es va incorporar al món laboral, treballant al restaurant Llurba i als banys calents, on també havien treballat els seus pares.

Va créixer al costat de la seva germana Agustina, amb qui comparteix una curiosa anècdota familiar: ambdues van casar-se el mateix dia i en la mateixa cerimònia. La Cinteta amb Pere Plana Barenys, i l’Agustina amb Juan Folch, en una doble celebració que encara avui és recordada.

Peixatera i fornera

Definida com una dona lluitadora, treballadora i emprenedora, la Cinteta va dedicar gran part de la seva vida a la seva família, sent mare de cinc fills. Professionalment, va treballar com a peixatera al mercat municipal i al supermercat Blasi. Més endavant, va fer un pas més en la seva trajectòria i va obrir un forn de pa a la urbanització Reus Camp i Mar, activitat que va mantenir durant una llarga etapa.

El seu marit, originari de Reus, va conèixer la Cinteta durant una estada d’estiueig a Salou. Tècnic de ràdio i televisió, va tenir el seu propi taller de reparació primer a Reus i posteriorment a Vila-seca. Apassionat de les comunicacions, també va ser radioaficionat i voluntari de Protecció Civil durant molts anys.

La trajectòria vital de la Cinteta Orts és un exemple de la força i la determinació de moltes dones de Salou, protagonistes sovint invisibles d’una història col·lectiva construïda a base de treball, sacrifici i compromís familiar.

La càpsula ‘Orion’ ameritza al barranc de Barenys

 

La càpsula Orion de la missió Artemis II, que acabava de completar amb èxit una històrica missió tripulada de deu dies al voltant de la Lluna, va ameritzar divendres al barranc de Barenys i no a l’oceà Pacífic, com s’havia dit inicialment.

Segons ha reconegut la NASA, van ser els operaris que treballen en la nova canalització del barranc els que van ajudar els astronautes a sortir de la nau. “Pensàvem que era una màquina nova de l’Ajuntament, però no feia soroll”, explicava un dels treballadors encara amb el casc posat.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, no va trigar a presentar-se a la zona per fer-se fotos i va valorar positivament l’aterratge: “Salou continua posicionant-se com a destinació internacional de primer nivell. Avui parlem de turisme espacial, demà ja veurem”. Granados va afegir que l’Ajuntament “estudiarà integrar la càpsula dins l’oferta cultural del municipi”.

Per la seva banda, el president dels Estats Units, Donald Trump, va assegurar que “sempre vaig dir que faríem un aterratge perfecte, el millor aterratge que s’ha fet mai”. Trump es va mostrar sorprès pel destí final: “No sabia què era Salou, però és fantàstic. Potser millor que Florida, teniu un alcalde que s’assembla molt a mi”.

Granados va afegir que a partir d’ara batejarà la zona com a Cap Canaveral de Salou, i no només per la quantitat de canyes que hi ha a la zona, convertint així el barranc en un nou punt d’interès turístic del municipi. 

Una decisió aquesta que confirma que els nostres responsables municipals cada vegada miren més cap a la Lluna. (Font: Tururut Viola News).

Granados ja té cartell electoral

 

En política hi ha qui es retira quan bufen mals vents. I després hi ha l’alcalde de Salou, Pere Granados (FUPS), que sembla decidit a fer exactament el contrari: tornar a ser el candidat del PSC a les municipals de l’any vinent enmig d’una de les tempestes més sonades dels darrers temps a la vida política municipal.

La polèmica dels currículums no només ha esquitxat diversos regidors del govern de Granados, sinó que ha acabat provocant la destitució de tota l’executiva del PSC de Salou i la seva substitució per una junta gestora. Tot plegat, a només un any dels comicis.

Malgrat aquest panorama, Granados manté el rumb. O, si més no, la intenció, perquè navega a la deriva. A ell li agradaria continuar liderant el projecte electoral amb els socialistes, tot i que l’aliança entre FUPS i PSC presenta cada vegada més esquerdes i alguns dirigents socialistes el miren ja com un llast del qual s’haurien d’alliberar.

Un PSC que necessita reconstruir-se

Ara per ara, el PSC ofereix una imatge força penosa: un partit en reconstrucció que necessita reivindicar-se davant un alcalde cada cop més qüestionat, i un Granados que busca en el PSC un salvavides per sobreviure políticament quatre anys més.

La crisi dels currículums ha fet créixer els dubtes sobre el futur de l’acord del PSC amb FUPS. Ha evidenciat tensions internes i ha obert el debat sobre si té sentit mantenir una aliança cada cop més fràgil.

Amb aquest escenari, les municipals del 2027 s’albiren com una cursa oberta, amb incògnites a tots els nivells i amb un Granados que igual no guanya, malgrat que encara surt com a favorit. 

I amb una pregunta sobre la taula: pot repetir Granados com a candidat algú que ha fet saltar pels aires l’estructura del partit que l’havia d’encimbellar?

Necrològica: Josep Maria Fornés Pedrol

 

Ens ha deixat Josep Maria Fornés Pedrol, de 83 anys. 

La cerimònia de comiat s’ha celebrat aquest 12 d’abril, a dos quarts d’onze del matí, al tanatori municipal de Salou.

Els currículums falsos salten a TVE i accentuen la crisi del PSC

 

El programa L’altaveu, de TVE Catalunya, es va fer ressò ahir de la polèmica pels currículums falsos que ha sacsejat l’Ajuntament de Salou, un cas que ha generat una forta controvèrsia política i mediàtica.

El debat televisiu es va originar arran de la publicació del diari Ara d’una informació titulada Terratrèmol al PSC de Salou per la falsificació de currículums. L’alcalde Pere Granados ha demanat la dimissió de la regidora Cristina Berrio (PSC) per haver inflat la seva formació acadèmica, mentre validava les modificacions efectuades per altres membres de l’equip de govern.

Entre aquests casos es troben els de Julia Gómez, Noelia Izquierdo, totes dues de Sumem per Salou-PSC, i Marçal Curto, d’ERC, també assenyalats per haver alterat la seva formació acadèmica. Aquesta doble vara de mesurar de l’alcalde ha estat un dels principals punts de fricció amb el PSC del Camp de Tarragona, que no entén que l’alcalde no actués amb el mateix rigor amb la resta de regidors implicats.

La crisi dels currículums ha tingut conseqüències internes dins del PSC de Salou. El conflicte ha derivat en la destitució del primer secretari local del PSC, Yeray Moreno, i en la constitució d’una gestora que assumirà provisionalment la direcció de l’agrupació local.

El fet que la direcció provincial del PSC hagi desautoritzat l’executiva local de Salou (que era afí a l’estratègia de Granados contra Berrio) posa en risc la renovació del pacte electoral entre els socialistes i el partit de l’alcalde (FUPS) per al pròxim mandat.

El debat de L’altaveu el podeu veure aquí a partir del minut 49.

La crisi del PSC de Salou esclata amb Granados de viatge a Portugal

 

Era lògic que la crisi del PSC que ha fulminat l’execuviva local enxampés l’alcalde Pere Granados fora de Salou. Es passa més temps de viatge que atenent les seves obligacions d’aquí. I no ho dic jo; ho va afirmar fa un temps Marçal Curto (ERC): “Granados viatja tant que no és mai a Salou per estar pendent de la gent”. Això Curto ho va dir quan era a l’oposició. Ara que forma part de l’equip de govern de Granados, com s’ha tornat de mut. I no només això: és de la camarilla del “¡Sí, bwana!”.

Per cert, no ha d’estranyar que el de FUPS es torni a presentar per repetir a l’alcaldia. Qualsevol deixa el càrrec amb la vida a cos de rei que es fot!

Yeray guanya la cursa 10k de Salou

 

El primer secretari del PSC de Salou, Yeray Moreno, també primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament, travessa el moment més delicat des que va assumir el lideratge de l’agrupació socialista local el 16 de setembre de 2024. La seva etapa al capdavant del partit ha quedat marcada per una creixent pèrdua de confiança interna que ha acabat desembocant en una crisi orgànica de gran abast.

La seva alineació sense fissures amb l’alcalde Pere Granados, cap de llista de Sumem per Salou-PSC, ha erosionat la seva posició dins del partit. Aquesta submissió política ha estat especialment qüestionada arran del cas Berrio i la polèmica dels currículums falsos, episodis que han incrementat el malestar entre la militància.

Ruptura interna

La situació ha derivat finalment en una ruptura interna que s’ha saldat amb una purga total de l’executiva local. L’actual direcció serà reemplaçada per una gestora provisional que assumirà el control del partit amb l’objectiu de reconduir la situació i recuperar la cohesió interna.

Aquest episodi posa en qüestió el futur polític immediat de Moreno, que veu com la seva trajectòria institucional i orgànica queda greument tocada en poc més d’un any i mig al capdavant del PSC salouenc.

Per cert, Salou celebra avui la cursa 10K. Algunes veus apunten que Moreno la podria guanyar, ja que és el més ràpid. Si més no, a l’hora d’haver deixat el càrrec de primer secretari del PSC de Salou.

Esclatarà la bombolla Granados?

 

La crisi interna al PSC de Salou arran del cas Berrio ha fet un nou gir amb la intervenció de l’agrupació local per part de la federació socialista del Camp de Tarragona, que ha decidit dissoldre l’actual direcció encapçalada per Yeray Moreno i nomenar una comissió gestora.

Fa uns dies, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va restar importància a la controvèrsia en ser preguntat sobre si s’havia reunit amb responsables del PSC de Tarragona per abordar l’assumpte. “No és un cas de Salou. Crec que el PSC de Tarragona l’ha fet un cas seu”, va afirmar al Diari Més.

Tanmateix, els darrers moviments del partit apunten en sentit contrari. La decisió de rellevar la direcció local evidencia la voluntat de la federació socialista d’assumir el control de la situació en un moment de forta tensió interna i amb un Yeray Moreno cada vegada més qüestionat.

Malestar creixent

El cas Berrio va esclatar després que Sumem per Salou-PSC i Ara Pacte Local (Montagut) demanessin la dimissió de la regidora per irregularitats en el seu currículum, una petició que no s’ha estès a altres membres del consistori també afectats per errors o manca d’acreditació en les seves titulacions. Va ser aleshores quan el PSC del Camp de Tarragona va demanar prudència a Granados i no precipitar-se ni treure les coses fora de mare quan hi havia més implicats.

La destitució de l’executiva local, amb Yeray Moreno al capdavant, s’interpreta com un toc d’atenció tant a la delegació salouenca com al mateix alcalde, cada cop més qüestionat dins de l’espai socialista.

Amb la creació d’una comissió gestora, el PSC busca reconduir la situació i recuperar el control polític de l’agrupació local on qui manava de veritat era Pere Granados.