Vila-seca manté les seves crítiques al projecte de l’àrea metropolitana

 

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha tornat a mostrar-se crític amb el projecte de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona durant una entrevista al programa Reus de cara de LANOVA Ràdio Reus. Segura ha assegurat que no vol “ser hipòcrita ni generar falses expectatives d’un consens que no és cert” i ha lamentat que “ja portem tres anys amb la mateixa cantarella de l’àrea metropolitana”.

L’alcalde vila-secà ha defensat la necessitat d’arribar a acords puntuals entre municipis per compartir serveis, posant com a exemple la funerària supramunicipal FuneCamp, però ha deixat clar que no veu viable el model actual plantejat per impulsar l’àrea metropolitana.

En aquest sentit, Segura ha afirmat que “no soc massa optimista perquè els edificis han de tenir bons fonaments i no és el cas”, deixant entreveure la manca de consens territorial sobre el projecte.

Estació intermodal

Pel que fa a la polèmica al voltant de la futura estació intermodal del Camp de Tarragona, l’alcalde de Vila-seca també ha criticat el canvi de posicionament de l’Ajuntament de Tarragona. Segons Segura, “des de Tarragona veuen l’estació intermodal no com un element per sumar, sinó com un element que impedeix la seva proposta d’instal·lar l’estació d’Horta”.

A més, considera que aquesta actitud dificulta qualsevol acord entre administracions. “Des d’aquesta mirada es fa difícil arribar a un consens i construir generositat i complicitats”, ha conclòs. (Font: Reus Digital).

Els treballadors acusen Klein de dur-los a una “situació límit”

 

Els representants dels treballadors de l'Ajuntament de Cambrils han emès un comunicat en el qual han tornat a denunciar la situació que pateix el personal del consistori. Aquest escrit arriba un dia després que membres de la junta de personal i del comitè de treballadors, per una banda, i de l’equip de govern, per l’altra, es trobessin a la seu territorial del Departament d’Empresa en la que ha estat la tercera reunió de seguiment de mediació després de la desconvocatòria de la vaga.

La junta i el comitè denuncien en el comunicat que el govern municipal està practicant una política de dilació constant, “posant excuses burocràtiques per no complir allò que va signar”. En aquest sentit, acusen l’equip de govern d’incomplir de manera flagrant les seves obligacions, la qual cosa està portant al personal de l’Ajuntament a una “situació límit”.

Endarreriments pendents

Entre les queixes dels treballadors, hi ha que no s’han pagat tots els endarreriments (triennis, hores extres, gratificacions i sentències judicials) en la nòmina del mes de març, tal com s’havia compromès el govern. De fet, els representants sindicals afirmen que només en triennis es deuen aproximadament 80.000 euros a una seixantena de treballadors. Així mateix, també critiquen que encara no s’hagin aprovat les fitxes de la RLT amb complement de destí, quan el compromís era fer-ho el passat mes de febrer.

El punt més greu, segons el comunicat, és que l’equip de govern manté que s’implementarà econòmicament la RLT abans del maig del 2027. Els representants dels treballadors ho consideren inviable, tenint en compte que el pressupost municipal de 2026 ja es va aprovar i que no hi ha cap partida pressupostària específica per a fer-ho possible. 

Incompliment de terminis

Finalment, posen sobre la taula que l’elaboració del reglament específic per implementar el complement de productivitat porta un gran retard, ja que s’acaba de contractar una empresa externa. És per això que els representants del personal consideren “pràcticament impossible” que el govern compleixi amb el seu compromís, que era que el pagament es fes al juny.

Per tot plegat, la junta i el comitè afirmen en el comunicat que si l’Ajuntament no materialitza els acords de forma immediata i continuaran amb les accions jurídiques pertinents “de forma implacable”. (Font: Ràdio Cambrils).

​Menja. Dorm. Balla.

 

Es recorden de la idíl·lica Menja, resa, estima? Aquella espiritualitat de postal topa de morros amb una realitat molt més fosca que el cinema, de vegades, també s’encarrega de mostrar-nos.

Parlo del documental A Beautiful Tragedy, sobre Oksana Skorik a l’escola de ballet de Perm, gravat quan encara no era l’estrella internacional que és avui, sinó una nena indefensa atrapada dins d’un sistema ferotge.

Allí, el ballet no era una elecció mística, sinó una fugida desesperada de la pobresa. L’Oksana explicava com la seva vida artística començava fregant terres per conservar la miserable habitació de l’internat i mantenir la plaça a l’acadèmia. El pes era inhumà: si ella fracassava, ella i la seva mare serien pobres per sempre.

El seu destí, de fet, ja semblava escrit des dels tres mesos de vida, quan la seva mare —que no havia pogut complir el seu propi somni— li estirava els músculs per modelar-li el cos segons el cànon clàssic. No li transmetia només un desig; li imposava un futur que la nena no havia escollit.

Amb 1,60 d’alçada i 40 quilos, Skorik confessava davant la càmera que, quan menjava, se sentia plena i immediatament culpable. Explicava també el menyspreu de les més “agraciades” i l’horror de trobar cristalls dins de les puntes: sabotatges alimentats per rivalitats que alguns adults toleraven sota el nom de l’excel·lència.

Sota la tutela de figures llegendàries, aquelles nenes vivien en un aïllament gairebé monàstic on la bellesa era l’única moneda de canvi. Si no brillaves, el retorn a la misèria era immediat.

Mai he acceptat —es tingui en compte o no— que una ballarina o una gimnasta d’elit hagi de passar fam. Alguns han justificat aquestes situacions com un “peatge” inevitable cap a l’èxit. Però sota paraules com disciplina, exigència o perfeccionament tècnic s’han comès atrocitats dignes de jutjat.

Ho vam veure amb Nadia Comăneci i jo mateixa ho vaig viure de prop: vaig tenir una companya a l’equip nacional de gimnàstica castigada a fer 1.500 abdominals pel “delicte” de tenir una barreta de xocolata a la taquilla. Avui és catedràtica. Llavors només era una nena sotmesa a una tirania física disfressada de rigor esportiu.

Durant massa temps, molts han tractat els abusos de certes escoles de dansa com simples vicis de l’ofici: el vòmit de qui menja amb gana i després es penedeix, el sabotatge físic entre companyes o la humiliació sistemàtica convertida en mètode pedagògic.

És una barbaritat sense justificació possible.

I no cal anar gaire lluny per entendre-ho. La ficció fa anys que ens ho crida a la cara: des de Cigne negre fins a Flesh and Bone, on l’anorèxia, l’autodestrucció i fins i tot el suïcidi apareixen com el final natural d’una obsessió malaltissa per la perfecció.

L’art i l’esport no poden convertir-se en zones franques on els drets humans se suspenen a canvi d’una ovació. L’estètica no pot valer més que la integritat d’una infància.

Per això m’alegra veure que el silenci, a poc a poc, es trenca. Cada vegada hi ha més professors, mestres i coreògrafs valents —rebels amb causa— que denuncien aquests abusos i entenen que el veritable llegat no es construeix sobre cossos trencats.

Per això avui el crit hauria de ser un altre:

Menja. Ho necessites. És el teu combustible.

Dorm. El descans també forma part de l’entrenament.

Si estàs lesionada, no et destrossis per continuar. Això no és heroisme; és un risc que pot passar una factura irreversible.

I si el teu professor et demana que et destrueixis per arribar més lluny, qüestiona la seva autoritat.

Perquè la bellesa que neix de la por i de la desnutrició no és art: és el símptoma d’una societat malalta que, per fi, comença a despertar.

No oblidem tampoc que moltes ballarines de l’est van ballar per necessitat, per obligació dictatorial o per escapar de la pobresa, després d’haver idealitzat un conte de princeses de Txaikovski sense saber quin preu real amagava aquell somni.

Menja. Dorm. Balla.

I balla feliç, encara que no arribin els grans títols ni els diplomes de fireta que també proliferen, massa sovint, pel nostre territori.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

El Challenge 2026 provocarà diumenge talls de trànsit de vuit hores

 

Salou activarà aquest diumenge 10 de maig un ampli dispositiu de mobilitat amb motiu del Challenge Salou–Costa Daurada, la prova internacional de triatló. L’Ajuntament ha informat que diversos carrers i vies principals quedaran tallats al trànsit rodat entre les sis del matí i les dues de la tarda per garantir la seguretat del segment ciclista.

Els talls afectaran punts estratègics de la ciutat i de l’entorn immediat: C-31B (autovia Salou–Tarragona), l’avinguda Andorra, el passeig Jaume I, la plaça d’Europa, l’avinguda de la Pedrera— Camí del Racó en direcció a la C-31B, a l’altura de Xalets de Salou. 

El dispositiu implicarà un augment de la senyalització i la presència d’agents i rutes alternatives per minimitzar l’impacte en residents i visitants. Tot i això, es recomana evitar desplaçaments en vehicle durant la franja horària afectada i planificar amb antelació qualsevol trajecte.

El Challenge Salou, que combina natació, ciclisme i cursa a peu, aplegarà 1.200 atletes de 50 països a la capital de la Costa Daurada. L’organització destaca que el recorregut ciclista, que travessa alguns dels principals eixos del municipi, és un dels atractius de la prova (sobretot les vistes a la petroquímica) i un dels motius pels quals es requereixen mesures especials de mobilitat.

Granados cada vegada s’assembla més a Ayuso

 

Les visites internacionals d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, han generat intenses crítiques pel seu escàs impacte i elevat cost institucional. Això sense oblidar les seves freqüents declaracions polèmiques. 

Per exemple, a Mèxic, l’última d’elles. Allà ha homenatjat la figura del sanguinari conqueridor Hernán Cortés i ha defensat el llegat espanyol a Amèrica, unes declaracions que han estat qualificades de “tronades” per la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum. 

A més, Ayuso ha estat acusada d’ignorar el context històric del país amfitrió i d’ingerència política, després d’assegurar que Mèxic està “a dues passes del camí de Veneçuela”, fet que s’ha percebut com una manca de respecte a la sobirania nacional. 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha estat més moderat a Portugal. Per sort, no ha fet declaracions i s’ha limitat a fer turisme, ja que, pel que es veu, a Salou s’hi avorreix. 

Això sí: segueix el mateix model Ayuso: viatges de segon ordre d’algú que es creu molt important (amb visites al Parlament lusità,l’Ajuntament de Lisboa i la delegació del Govern català a Portugal), tot i que, per molt que ho ha intentat, no ha pogut anar més enllà de l’alcaldia de Salou.

Granados visita el Parlament portuguès, però només el rep un uixer

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, es troba aquests dies de viatge a Portugal. Oficialment, l’objectiu de la visita és atreure nous turistes (el portuguès és un mercat irrisori; representa només el 2% de la despesa turística total al municipi), motiu pel qual Granados ha aprofitat per fer també turisme a Portugal.

Això li ha permès veure l’Ajuntament de Lisboa, saludar el delegat del Govern català a Lisboa i conèixer el Parlament lusità, on, per cert, ha estat rebut per l’uixer.

Carrer del Mar ha tingut accés en exclusiva a la conversa que va mantenir l’alcaldia a l’hora de concertar la visita:

—Parlament de Lisboa, bon dia.
—Sí, miri, truco de part de l’alcaldia de Salou. Voldríem concertar una visita institucional per a l’alcalde.
—Amb qui exactament?
—Amb el president de l’Assemblea de la República, si us plau.
—No està disponible.
—Bé… doncs amb el vicepresident.
—Tampoc.
—I algun portaveu parlamentari? Algun secretari de mesa? Un president de comissió?
—Miri, avui no pot ser.
—Entengui que l’alcalde ve expressament. Es tracta d’una visita important. Hi haurà fotografies, difusió institucional, publicacions a les xarxes municipals i als digitals a sou…
—Ja.
—Potser algun representant del grup socialista portuguès, o del conservador, o de qualsevol grup parlamentari rellevant.
—Li dic que no hi ha ningú disponible.
—Ni un diputat ras?
—No.
—Un assessor?
—No.
—Un tècnic?
—No.
—L’encarregat de protocol?
—Està ocupat.
—El cap de seguretat?
—També.
—Algun funcionari que pugui saludar-lo en nom de la institució?
—Senyor, aquí la gent treballa.
—Ja, però l’alcalde necessita una recepció oficial. Encara que sigui breu. Cinc minuts. Una encaixada de mans. Una foto davant de les banderes.
—I quin interès té exactament l’Assemblea portuguesa a rebre l’alcalde de Salou?
—Bé… Salou és un municipi turístic de referència.
—Aquí també tenim platges.
—Sí, és clar, però l’alcalde considera fonamental reforçar els llaços institucionals entre Portugal i… bé… Salou.
—Entenc.
—A més, ell ja té preparat el fotògraf.
—Perfecte. Doncs quan arribi, que pregunti per l’uixer de l’entrada principal. Si l’uixer vol, es poden fer una foto junts davant de l’escala.
—L’uixer?
—Sí. I no entretinguin gaire l’home, que ja té prou feina.
—Però… no hi hauria ningú de més rang?
—Escolti, no estem per perdre el temps amb poca-soltes. Aquí tenim un Parlament per tirar endavant.
—Aleshores… queda confirmada la reunió amb l’uixer?
—Si coincideix amb la pausa del cafè, sí.

UTPS denuncia l’estat d’abandonament dels parcs infantils

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha denunciat el mal estat d’alguns parcs infantils del municipi i ha acusat l’actual govern municipal de prioritzar “únicament el turisme” mentre, asseguren, molts espais destinats als infants “continuen abandonats, obsolets i deteriorats”.

UTPS cita el cas concret dels parcs infantils de les urbanitzacions Xalets Salou, el Mirador i el Cap de Salou.

La formació considera que les famílies i els nens “mereixen espais segurs, moderns i dignes per gaudir-ne durant tot l’any” i reclama una actuació immediata per renovar les àrees infantils més afectades.

En aquest sentit, UTPS es compromet a impulsar la renovació dels parcs deteriorats, reforçar la seguretat infantil, crear espais públics de qualitat i prioritzar el benestar dels veïns.

“Governar Salou també és cuidar qui hi viu tot l’any”, defensa l’alcaldable d’UTPS, Josep Maria Fernández Piñol, que aposta per una “gestió equilibrada” que tingui en compte tant el turisme com les necessitats de la ciutadania.

Segons afirma, “una gestió equilibrada ha d’atendre tant el turisme com les necessitats reals de la ciutadania. És imprescindible prioritzar el benestar dels qui viuen tot l’any a Salou, començant per la millora dels parcs infantils”. (Font: UTPS).

L’escenari no és una tanca publicitària

 

Uniformar els alumnes amb el logotip de l’acadèmia sobre l’escenari és, probablement, un dels errors més normalitzats dins de certes exhibicions de dansa i formació artística. I ho és tant des del punt de vista estètic com pedagògic.

A nivell visual, l’impacte acostuma a ser clarament contraproduent. L’escenari treballa amb línies, volums, netedat corporal, ritme visual i lectura de conjunt. Un logotip gran estampat en samarretes o dessuadores no es percep com una “marca elegant” des de la distància del públic: es converteix en una taca gràfica que trenca la silueta del ballarí i distreu d’allò que realment hauria d’importar —el moviment, la interpretació i la composició escènica—. El que en una fotografia promocional pot semblar identificatiu, sobre un escenari il·luminat acaba sovint empobrint la imatge global.

Però el problema més delicat no és estètic, sinó conceptual.

Quan una acadèmia converteix els seus alumnes en suport visible de marca durant una actuació artística, el focus es desplaça de manera preocupant: la prioritat deixa de ser plenament l’obra o el procés formatiu i passa a ser també la visibilitat comercial del centre. I aquí apareix una qüestió incòmoda: aquests alumnes ja estan pagant per la seva formació. Utilitzar-los, a més, com a plataforma publicitària permanent planteja un conflicte ètic difícil d’ignorar.

Part d’aquesta tendència sembla importar codis propis del màrqueting esportiu o corporatiu a un context artístic on la lògica escènica hauria de respondre a uns altres valors. En un club esportiu, l’uniforme reforça identitat competitiva, pertinença i representació d’entitat. Però en dansa, teatre o música, el vestuari hauria d’estar al servei de l’obra, de l’atmosfera i del llenguatge visual de l’escena, no de l’exposició constant d’una marca.

La pedagogia artística hauria de tendir justament al contrari: ajudar l’alumne a construir identitat, presència i sensibilitat pròpies. L’excés d’identitat corporativa uniformitza. El logotip acaba ocupant simbòlicament un lloc que hauria de pertànyer a l’intèrpret.

En dansa, teatre o música, el públic no connecta emocionalment amb una marca estampada al pit. Connecta amb la humanitat que hi ha darrere de qui actua. Amb l’esforç. Amb la vulnerabilitat. Amb l’energia compartida del grup. El veritable vincle d’un equip artístic no neix d’un logotip comercial, sinó del treball col·lectiu, la il·lusió compartida i una direcció sòlida basada en l’art i no en la promoció constant.

Hi ha, a més, una diferència important entre identitat d’escola i publicitat invasiva. Una acadèmia pot tenir prestigi, personalitat i coherència estètica sense necessitat de convertir cada escenari en una tanca publicitària. De fet, com més seriosa és una proposta artística, menys necessita subratllar-se visualment com a marca.

En molts casos, l’escenari ha deixat de dissenyar-se per a l’espectador present i comença a dissenyar-se per a la futura publicació a les xarxes. Però una estratègia de visibilitat digital no hauria d’imposar-se sobre la lògica artística d’una representació.

L’escenari hauria de continuar sent un espai de transformació, bellesa i expressió. No un catàleg corporatiu amb focus.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Granados es prepara per fumigar Salou

 

L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa una campanya de control de plagues urbanes per reduir la presència d’insectes en el municipi. Les actuacions es duran a terme en horari de matinada, de 5.00 a 5.30 hores, amb l’objectiu minimitzar molèsties i garantir l’eficàcia dels tractaments.

El primer bloc d’actuacions serà als carrers Vendrell, Falset, Valls, Penedès, Ramon Llull, Amposta, Serafí Pitarra i Priorat (7 de maig), carrers Nord, Major, passeig Jaume I, Lleida, Madrid i avinguda del Principat d’Andorra (8 de maig), avinguda Pau Casals i carrers Rosa Sensat, Jaume Vicens Vives, Cambrils i Antoni Gaudí (11 de maig), carrer Barcelona, zona del carrer València i zona del carrer del Sol (12 de maig), i l’avinguda Carles Buïgas i carrers Colom, Bilbao, Montblanc, Brussel·les i Gavina (13 de maig).

Segon bloc d’actuacions: avinguda Pompeu Fabra i carrers Rioja, Barbastre, Logronyo, Osca, Terol, Navarra, Saragossa i Murillo (15 de maig), Cap Salou i carrer Pi d’en Vives (18 de maig), urbanitzacions Mirador de Salou i Xalets de Salou (19 i 20 de maig), Punta Prima i urbanitzacions Pinos Mar i Nostra Senyora de Núria i urbanitzacions Estival, Vikings, Berges i Colina del Sol (20 i 21 de maig).

L’Ajuntament recomana evitar transitar per les zones tractades durant l’horari d’actuació i mantenir finestres tancades si es resideix a prop dels punts d’intervenció.

Dones de Salou: Mariana Pérez Devesa

 

La figura de Mariana Pérez Devesa va centrar una part de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida al Casal de les Dones pel cronista local Joan Sardiña. Durant l’acte, es va exhibir una fotografia dels anys cinquanta on apareix la popular merceria de protagonista, un establiment emblemàtic del nucli antic de Salou.

Als anys trenta, la Mariana Pérez s’encarregava del repartiment de correspondència a domicili al municipi, exercint com una de les primeres carteres de la població. Posteriorment, aquesta tasca la continuaria Emília Sáiz Devesa.

Mariana Pérez es va casar amb Salvador Ginovart Curto, de professió paleta, però la seva empremta comercial arribaria sobretot amb l’obertura, l’any 1948, de la Merceria i Perfumeria Mariana Pérez, situada al carrer Barcelona número 8, entre l’hotel Germà i el colmado Sardiña. Actualment, en aquest mateix emplaçament hi ha una administració de loteria.

El negoci estava regentat per Mariana Pérez Devesa i Angeleta Salceda García, i es va convertir en un punt de referència per a diverses generacions de salouencs. A la botiga s’hi podia trobar pràcticament de tot: colònies fresques i aromàtiques, brillantina, locions Floïd i Williams, perfums com Varon Dandy, Brummel, Guerlain o Chanel, així com didals, botons, agulles de cosir, llanes, filatures, mocadors, sabons, postals i petites joguines.

Anys més tard, la merceria es va traslladar al carrer València número 5 amb el nom comercial de Merceria Marbella. La nova etapa del negoci va ser inaugurada el 1964 per Angeleta Salceda García i el seu marit, Antonio Castro Jiménez.

L’activitat comercial va acabar l’any 1976. Posteriorment, el local es va reconvertir en el Bar Casbia i més endavant en el Bar Restaurant Casa Nostra. Tot i els canvis de nom, l’establiment continua avui obert i mantenint l’activitat de restauració.

La conferència va servir per reivindicar el paper de moltes dones anònimes que van contribuir al desenvolupament comercial i social del Salou de mitjan segle XX, deixant una empremta que encara perdura en la memòria col·lectiva del municipi.

Salou torna a quedar-se sense banderes blaves

 

L’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac) ha atorgat a 35 platges de la demarcació de Tarragona el distintiu de bandera blava, un reconeixement internacional que premia la qualitat de l’aigua, així com l’accessibilitat i la seguretat de les platges.

Aquest 2026, Tarragona ha perdut dues banderes blaves respecte de l’any anterior —la de Coma-ruga, al Vendrell, i la de la platja de Calafató, a l’Ametlla de Mar—, tot i que n’ha recuperat una per a la platja de l’Esquirol, a Cambrils. En conjunt, però, la demarcació perd una bandera respecte de l’any passat.

Salou no ha obtingut cap distintiu, tal com ja va passar els anys 2025 i 2024, a excepció del Club Nàutic, que la manté. El consistori salouenc va decidir no sol·licitar el distintiu amb l’argument que prefereix altres segells que considera més tècnics, com les certificacions ISO i Q.

La distinció més coneguda

Una decisió difícil d’entendre, tenint en compte el prestigi internacional de la bandera blava —la més coneguda entre els turistes—, especialment en un municipi on el principal atractiu turístic són precisament les seves platges.

Tot i no disposar de banderes blaves, l’Ajuntament insisteix que l’aigua i els serveis de neteja i socorrisme continuen complint els estàndards d’excel·lència habituals, malgrat que el 2024 les platges de Llevant i Capellans van perdre la bandera blava per no tenir els requisits mínims de qualitat exigits per Adeac.

L’Ajuntament continua contractant personal per tapar mala gestió

 

En lloc de simplificar procediments i millorar l’organització interna, l’Ajuntament de Salou continua ampliant borses de treball, convocatòries i reforços urgents de personal.

L’abril de 2026 es va aprovar una borsa urgent de tècnics mitjans de contractació i patrimoni perquè des de l’àrea de concessions i contractes es reconeixia la “necessitat urgent de reforçament tècnic” en matèria de contractació.

També es van convocar noves places de conductors de transport turístic. A més, es va obrir un contracte menor per a assistència tècnica i jurídica en matèria d’organització i recursos humans. A això s’hi suma el nomenament d’un advocat des del departament de rendes.

La sensació és clara: l’Ajuntament cada vegada necessita més tècnics, més advocats, més suport extern i més reforços perquè l’estructura administrativa ja no pot absorbir el volum d’expedients, recursos, contractes i reclamacions.

Més personal no sempre significa una millor gestió. De vegades significa exactament el contrari: que la maquinària administrativa s’ha tornat massa pesada, lenta i costosa. (Font: USAP).

Del ‘MV Hondius’ al ‘Demèter’: la metàfora del mal invisible

 

El programa Horizonte ha rebatejat el creuer MV Hondius —marcat pel contagi d’hantavirus— com a Demèter. 

No és només un nom; és una metàfora inquietant que transforma un incident sanitari en una cosa molt més profunda i ancestral. Aquest programa acostuma a rescatar temes i convidats que altres mitjans eviten, aprofundint allà on d’altres prefereixen no fer-ho.

El nom ens connecta amb el Dmitri, el naufragi de 1885 que va inspirar Bram Stoker. A la seva obra Dràcula, el Demèter arriba a port com un clos buit, transportant una foscor que ningú no va poder aturar. 

Avui, la metàfora esdevé real. Un trajecte que uneix Amèrica, Àfrica i Europa, per acabar el seu recorregut en aigües d’Espanya. No és una llegenda de mariners ni un titular carregat d’espectacle; és una manera d’anomenar allò que ens assetja. 

Hem canviat la fusta per l’acer, però la fragilitat continua sent la mateixa.

El mal viatja i es transmet de moltes maneres. Ja ho hauríem d’haver après... O potser ja hem oblidat com va viatjar la covid?

Aquí la clau científica és determinant: el viròleg Alfredo Corell adverteix de la urgència de confirmar si ens trobem davant la variant Andes. No és un detall tècnic més; és la frontera entre un cas aïllat i una amenaça col·lectiva. Mentre que altres hantavirus moren amb l’hoste, la soca andina és l’única capaç de transmetre’s de persona a persona. 

Si el virus pot saltar d’un tripulant a un altre en la intimitat de l’acer, la imatge recorda inevitablement el taüt de Dràcula solcant l’oceà.

Entre la bona fe, l’obligació de socors i l’excés de discursos tranquil·litzadors... es cometran els mateixos errors?

Aquest vaixell, els afectats del qual són recollits pel govern espanyol, ens recorda que el perill més letal no sempre arriba de cara; de vegades, simplement desembarca en silenci.

Espejo Público a les 09:04 del 6/5/26 titular/faldó en pantalla: “L’hantavirus, rumb a Espanya”. Però tranquils. Tan tranquils com quan Fernando Simón diu, altre cop, que no passa res…

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Els consells de l’Ajuntament per veure l’eclipsi sense ensurts

 

L’Ajuntament de Salou ha iniciat una campanya informativa per conscienciar la ciutadania sobre les mesures de seguretat necessàries per observar l’eclipsi solar previst per al pròxim 12 d’agost. El consistori recorda que mirar directament el sol sense protecció adequada pot provocar lesions oculars greus i irreversibles.

La campanya destaca que només s’han d’utilitzar ulleres homologades amb filtre solar certificat segons la normativa ISO específica per a eclipsis. També s’adverteix que les ulleres de sol convencionals no protegeixen prou la vista, encara que siguin fosques.

Entre les recomanacions principals, es demana evitar mirar el sol directament, fins i tot durant pocs segons, i no usar càmeres, prismàtics o telescopis sense filtres especials homologats. Igualment, es desaconsella observar l’eclipsi a través del mòbil, vidres fumats o radiografies, pràctiques que continuen estant molt esteses, però que poden resultar perilloses.

La informació també anima a optar per mètodes indirectes d’observació, com ara projectar la imatge del sol sobre una superfície, una alternativa segura i pedagògica especialment indicada per a infants.

Segons la campanya municipal, l’eclipsi serà “un espectacle únic” que cal gaudir amb prudència i responsabilitat. El fenomen astronòmic serà visible des de diversos punts del territori i es preveu que atregui nombroses persones a les platges i espais oberts del municipi.

Alerta pel mal estat dels desguassos descoberts a l’antic traçat ferroviari

 

A primer cop d’ull semblen les típiques restes arqueològiques que apareixen en un moviment de terres d’una obra. Però no ho són, malgrat que el més probable és que datin de mitjan segle XIX. Els treballs que està executant Adif a l’antic traçat ferroviari de Salou han deixat al descobert una infraestructura clau, però sovint invisible: els antics desguassos subterranis que evacuaven al mar les aigües pluvials que baixen del carrer Ciutat de Reus. La troballa, però, ha anat acompanyada d’una sorpresa preocupant: el mal estat en què es troben aquests conductes.

Segons s’ha pogut comprovar, estan parcialment o totalment obstruïts per fang, sediments i altres residus, fet que impossibilitat una evacuació correcta i evidencia una manca de manteniment prolongada en el temps. Aquesta situació apunta directament a les empreses concessionàries del servei de sanejament, que haurien descuidat la conservació d’una infraestructura essencial per al drenatge urbà.

Sistema de drenatge insuficient

El problema no és menor si es té en compte el dèficit històric que arrossega Salou en matèria de clavegueram: cada vegada que plou amb força, el sistema actual és insuficient per absorbir el volum d’aigua que baixa, la qual cosa provoca inundacions i incidències en diferents punts del municipi.

Aquests desguassos descoberts, que la gent observa amb curiositat, es troben al costat de l’antic magatzem ferroviari que hi ha davant de l’estació del carrilet. Concretament, en terrenys del futur Eix Cívic, la gran avinguda que ha de substituir l’antiga via del tren i per on també està previst que circuli el tramvia del Camp de Tarragona.

Empreses de fora

La situació no és nova: l’Ajuntament contracta empreses concessionàries de serveis que no són d’aquí i que presenten ofertes més econòmiques, però que desconeixen el terreny que xafen.

És com en el cas de la pista coberta del poliesportiu de l’escola Santa Maria del Mar. Sí, l’Ajuntament es va estalviar 95.000 euros escollint la constructora que oferia el preu més baix, però ara els escolars del centre porten gairebé dos anys sense pati. Mira si ha sortit cara la broma!

Diaris a sou de Granados critiquen les ‘fake news’

 

Salou va estrenar dilluns la nova sala de premsa municipal. I ho va fer amb tota la pompa: organitzant una taula rodona sobre les notícies falses, un àmbit en què el mateix govern local no és precisament aliè.

El debat va ser moderat pel periodista de La Vila Digital (la versió en paper ja no existeix) Javier Díaz, la periodista del Diari de Tarragona Norián Muñoz i el director general del Diari Més, Marc Just, a més del jutge degà de Reus, Diego Álvarez de Juan; i el periodista Carlos E. Bayo. L’acte va estar presidit per l’alcalde de Salou, Pere Granados, gran artífex de la creativitat literària del seu gabinet de premsa, sempre disposat a pontificar en nom de la veracitat informativa.

Sucosos ingressos de publicitat

A més de destacar com a gran expert a fer volar coloms, Granados és també un alcalde molt generós amb els mitjans. L’any 2025 va pagar 115.161 euros a Promicsa, empresa editora del Diari de Tarragona; altres 21.420 euros a Tamediaxa, editora del Diari Més, i 9.667 euros a Edicions i Comunicacions Digitals Costa Daurada, editora de La Vila Digital.

Unes aportacions que, sens dubte, contribueixen a garantir la independència editorial dels mitjans que participaven en la jornada.

Així les coses, no és estrany, doncs, que a canvi de publicitat aquests mitjans publiquin fil per randa les notes de premsa municipals. Uns continguts que, naturalment, es presenten com a informació rigorosa, allunyada de qualsevol sospita de manipulació i amb una objectivitat que fa impossible associar-les amb les fake news.

Salou substitueix els arbres talats del carrer del Nord per para-sols

 

L’Ajuntament de Salou ha anunciat la posada en marxa d’una innovadora mesura per combatre la calor: substituir els cinc arbres talats dilluns al carrer Nord per cinc para-sols de platja. Segons el consistori, la iniciativa “garanteix ombra immediata, flexible i de temporada” i convertirà la zona en un nou “refugi climàtic de referència”.

Fonts municipals asseguren que els para-sols, de colors variats i amb opció de reclinar-se segons la posició del sol, aportaran “més versatilitat que els arbres tradicionals”, sovint criticats per créixer massa lentament i deixar fulles a terra. “Amb els para-sols, si plou els tanquem i si fa vent els pleguem. És gestió eficient de l’espai públic i no cal podar-los, amb el consegüent estalvi econòmic”, han destacat.

Sistema innovador

El projecte inclou, a més, un sistema innovador de base amb pes per evitar que els para-sols surtin volant en episodis de marinada, així com un possible servei de lloguer de gandules per completar l’experiència climàtica. “Volem que els veïns no només tinguin ombra, sinó també ambient de vacances tot l’any”, han afegit.

Pel que fa a l’impacte ambiental, l’Ajuntament defensa que la iniciativa és “100% sostenible”, ja que els para-sols no necessiten aigua ni manteniment vegetal. “És una aposta clara per la descarbonització... i per evitar regar”, han puntualitzat.

Amb aquesta actuació, Salou es posiciona a l’avantguarda de les polítiques climàtiques creatives, demostrant que, quan es tracta de buscar solucions, la imaginació del nostre equip de govern no té límits. (Font: Tururut Viola News).