.jpg)
Avui diumenge, 24 de maig, primeres comunions d’Amèlia M. Rebull, Alicia Mansilla, Naiala García, Candela Carlos, Clàudia Carrasco, María Amador i Martina Seró a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.
A Salou, Vittorio-Luis Martino Yolan, Emily Sophie Espinosa Domínguez, Ronald Alexander Parraga Espinosa, Katherine Ainhoa Mora Espinosa, Aylen Fernández Pérez Espinosa i Canela Garcia Carrera a la parròquia de Santa Maria del Mar.
Salou continua transformant els seus espais públics amb la renovació integral d’onze places del municipi, una actuació que forma part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat amb fons NextGenerationEU. Entre les zones ja remodelades destaca la plaça de Cala Crancs, que s’ha convertit en un espai més verd, accessible i pensat per a l’ús quotidià de les famílies.
La intervenció ha incorporat nous jocs infantils, paviment tou de seguretat, vegetació i una font d’aigua potable, elements que busquen fomentar la convivència i oferir alternatives d’oci a l’aire lliure. L’actuació també ha tingut en compte criteris de sostenibilitat i confort climàtic, amb més ombra i superfícies permeables.
Segons l’Ajuntament, la renovació d’aquestes onze places respon a la voluntat de “recuperar espais per a la ciutadania” i millorar la qualitat urbana dels barris. Les obres formen part d’un conjunt d’inversions que el consistori està desplegant per modernitzar l’espai públic i incrementar les zones verdes del municipi.
La història de Vicenta Martínez Cornelles forma part del nostre llegat col·lectiu recuperat recentment durant la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de la Dona de Salou. La fotografia exposada, datada als anys cinquanta, recorda la vida d’una dona vinculada durant dècades al pas a nivell del carrer Barcelona, un punt estratègic del municipi.
La Vicenta es va casar amb Salvador Duran Perelló, natural de Tivissa, que treballava com a capatàs de vies i obres a Salou. Ella exercia de guardabarreres del pas a nivell del carrer Barcelona durant els anys trenta. El matrimoni va tenir dos fills, Salvador i Pepita, i la família vivia a la petita caseta situada al costat mateix de les vies, amb un hort annex.
El Salvador Duran Martínez era natural de Cambrils; quan la Guerra Civil va ser sergent mecànic dels caces russos Polikàrpov I-16 coneguts com a Mosques; va ser membre de la Comissió Gestora del municipi de Salou i president de la Unió Esportiva Salou.
Punt clau durant la Guerra Civil
El pas a nivell tenia una importància estratègica perquè, segons recorden diverses fonts històriques, era pràcticament l’única entrada al municipi. Quan va esclatar la Guerra Civil, la Vicenta va ser temporalment apartada de les seves funcions, ja que un piquet de salouencs es va encarregar de controlar el pas per evitar l’entrada de milicians exaltats que poguessin atacar els pocs estiuejants que encara restaven al poble.
El mateix Joan Sardiña recull al llibre Carrers mullats, calaixos eixuts quin era l’ambient que es vivia a Salou en aquells temps tan convulsos: “Per frenar les malifetes i com a mesura de prevenció, a partir de la presa de possessió del comitè local antifranquista, es va instal·lar una barricada amb sacs de terra al pas a nivell del carrer Barcelona deixant un estret pas per a un sol vehicle. Constantment, hi havia un servei de guàrdia de tres o quatre veïns per impedir el pas a buscadors de venjances i odis”.
Dones guardabarreres
Segons explica el treball de recerca d’Òscar Banegas, tot i que habitualment aquesta professió s’ha associat als homes, fins a l’últim quart del segle XX va ser desenvolupada majoritàriament per dones.
La figura de la Vicenta també permet reivindicar el paper sovint invisibilitzat de les dones guardabarreres. Aquestes treballadores passaven llargues jornades a la intempèrie, obrint i tancant barreres manualment per garantir la seguretat dels passos ferroviaris abans de l’arribada dels sistemes automàtics. “Allí estaven aquestes treballadores valentes, de sol a sol, per proporcionar ordre i prevenir desgràcies”, destaca l’estudi.
Salou ha tornat a fer història gastronòmica amb l’elaboració del tiramisú d’avellana i ratafia més llarg del món dins de la fira Sabor Salou. Una altra fita per al llibre dels rècords absurds de l’alcalde, Pere Granados.
El gegantí dolç, instal·lat al passeig Jaume I davant la mirada de centenars de veïns i visitants, ha assolit una longitud exacta de 20 metres lineals. La iniciativa ha estat liderada amb el suport de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Salou, amb l’objectiu de fusionar les tradicionals postres italianes amb productes de proximitat aliens al municipi.
La ciutat més solidària
Més enllà de la recerca de l’impacte visual i del rècord dins la seva categoria, l’esdeveniment també ha tingut un vessant solidari, la màgica paraula comodí que ho justifica tot. Del pastís gegant se n’han extret més de dues mil racions individuals, repartides entre el públic a canvi d’un euro. La recaptació es destinarà íntegrament a les delegacions locals de Creu Roja, Càritas i Eluzai, perquè no es digui que els satisfets no es recorden dels més necessitats.
L’acte també ha servit per crear una nova col·lecció de fotografies institucionals de l’alcalde, omnipresent a la web municipal. Perquè a Salou, entre photocalls, rècords improbables i llepolies, sempre hi ha espai per a una nova imatge promocional.
Ens ha deixat Francisco Guerrero Castillo, de 75 anys.
El funeral tindrà lloc demà, dilluns 25 de maig, a dos quarts de quatre de la tarda a la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca. Vetlla: tanatori municipal.
Coincidint amb el Dia Mundial de les Tortugues, Salou va reivindicar ahir, 23 de maig, el seu compromís amb el medi ambient i el benestar animal. L’Ajuntament va difondre una imatge de l’alliberament de Maui, una tortuga marina recuperada que va tornar al mar el juny de l’any passat a la platja de Llevant.
A la fotografia hi apareix l’alcalde de Salou, Pere Granados, considerat per alguns una autèntica tortuga a l’hora d’assolir els seus reptes polítics. Només cal llegir el que va declarar en un dels seus digitals: que si es torna a presentar a les municipals de l’any vinent és perquè el seu projecte “encara no s’ha acabat i el volem seguir desenvolupant”. Una afirmació que manté després de més de quinze anys llarguíssims al capdavant del consistori, ja que ocupa l’alcaldia des del 2009.
La commemoració del dia de la tortuga coincideix també amb la celebració de la fira gastronòmica Sabor Salou, que omple el passeig Jaume I de visitants, estands i propostes culinàries. Entre les especialitats presents hi ha tiramisú gegant. De sopa de tortuga, però, de moment no se n’ha parlat.
Ens ha deixat Maria Teresa Codina Rovira, 91 anys.
La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, diumenge 24 de maig, a les nou del matí al tanatori municipal de Salou.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha assegurat en una entrevista al digital La Ciutat que “ningú” troba a faltar el tren al municipi després del tancament definitiu de la línia ferroviària el 13 de gener de 2020. Una afirmació que, tanmateix, contrasta amb les dades d’ús ferroviari abans i després de la desaparició de l’antiga estació cèntrica de Salou.
Abans del tancament de la línia, l’antiga estació de Salou registrava entre 650.000 i 675.000 usuaris anuals. Si es comptabilitzaven també els passatgers de les estacions de Salou, Cambrils i el baixador de PortAventura, la xifra arribava als 800.000 viatgers anuals. Aquest volum convertia el tram en un dels serveis regionals i de Mitjana Distància més utilitzats de Catalunya.
En canvi, la nova estació de Salou-PortAventura registra actualment entre 100.000 i 150.000 usuaris anuals, la gran majoria vinculats al parc temàtic PortAventura. Això representa una caiguda aproximada d’entre el 80% i el 85% dels passatgers respecte al servei anterior.
Anar a Vila-seca
Tot i això, Granados defensa que la desaparició de la via ha estat “un gran guany” perquè el tren “trinxava el poble” i perquè la doble via era “inviable”. L’alcalde també afirma que l’antiga estació quedava lluny per a moltes persones i que la nova ubicació és més propera per a determinades zones del municipi.
Tanmateix, les dades de demanda ferroviària apunten justament al contrari: la forta davallada de viatgers evidencia que la nova estació no presta el mateix servei de proximitat que tenia l’antiga infraestructura integrada dins del nucli urbà. L’estació històrica permetia accedir caminant al centre de Salou, a zones comercials i a bona part dels barris, mentre que la nova ubicació obliga molts usuaris a dependre del vehicle privat, del bus o de trajectes més llargs a peu; fins i tot hi ha qui ha d’anar a Vila-seca a agafar el tren.
Les línies urbanes són necessàries
L’argument que el tren “trinxava el poble” també genera debat. Diverses ciutats europees conviuen amb línies ferroviàries urbanes integrades sense haver eliminat completament el servei. De fet, el tramvia previst passarà pel mateix traçat ferroviari d’abans. A Salou, en canvi, la solució adoptada ha estat la desaparició total del tren del centre urbà.
La contradicció principal, però, rau en les mateixes xifres: si el tren era tan poc útil o tan poc valorat pels residents, costa explicar per què l’estació de Carles Roig acumulava centenars de milers d’usuaris cada any i per què, després del trasllat a PortAventura, la demanda ferroviària s’ha desplomat. (Font: La Ciutat).
Després de l’últim ple, el govern municipal va defensar l’augment del deute assegurant que està “controlat” i que permet millorar la ciutat. Però els mateixos documents econòmics expliquen una altra història.
Segons l’expedient de modificació del pressupost, l’Ajuntament haurà de destinar més de sis milions d’euros a reduir deute. No és una decisió política. És una obligació legal. Quan hi ha romanent (diners sobrants) la llei no permet gastar-los lliurement. Obliga a utilitzar-los per pagar deute.
I aquí apareix la contradicció. Mentre l’Ajuntament ha de destinar milions a reduir deute i arrossega més de 30 milions en projectes no executats, al mateix temps el deute municipal ha augmentat prop de tres milions en un sol any.
Diners no disponibles
És a dir: hi ha diners que no s’executen, diners que no es poden gastar lliurement, i, així i tot…, més deute.
Al ple es va parlar de milions en romanent. Però no es va explicar el més important: que gran part d’aquests diners no estan disponibles i que una altra part està obligada a anar directament a deute.
Perquè no és el mateix dir que “hi ha diners” que reconèixer que aquests diners ja tenen destí.
La pregunta és inevitable: per què s’augmenta el deute mentre es destinen milions a reduir-lo?
Perquè els números, ben explicats, diuen molt més que els discursos. (Font: USAP).
Ens ha deixat Rosi Robla Domínguez, de 76 anys.
El funeral se celebrarà demà, diumenge 24 de maig, a dos quarts de dues del migdia a la parròquia de Sant Ramon Nonat de Salou. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal a partir de les quatre de la tarda d’avui.
Diumenge passat, 17 de maig, la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou va acollir una celebració entranyable per a la comunitat cristiana local.
En el transcurs de la cerimònia, van rebre el sagrament del baptisme les petites Julia Serrano Samper, filla de César i Judit, i Valeria Tirado Fernández, filla de Vanessa.
Avui dissabte, 23 de maig, bateig de Violeta Espinoza Domínguez, filla de José Dionisio i Adhallheydy a la parròquia de Santa Maria del Mar.
L’Ajuntament de Salou ha felicitat aquest 22 de maig els treballadors municipals amb motiu de la festivitat de Santa Rita, patrona dels funcionaris. El consistori ha volgut reconèixer així la tasca diària del personal municipal i la seva contribució al funcionament de la ciutat.
La commemoració, però, ha servit també per recordar una de les frases populars associades a la santa: “Santa Rita, Rita, lo que se da no se quita”. Una dita que va com anella al dit amb l’episodi viscut entre l’alcalde de Salou, Pere Granados, i el portaveu del PP local, Mario García.
Després de les eleccions municipals del 2011, Granados, aleshores cap de llista de CiU, va pactar amb el Partit Popular un govern compartit. L’acord incloïa un relleu a l’alcaldia: els tres primers anys de mandat serien per a Granados i el quart any per a Mario García.
Tanmateix, quan s’havia de materialitzar el canvi en la vara de comandament, la relació entre els dos socis de govern es va deteriorar progressivament. Granados va argumentar que havia perdut la confiança necessària en el seu soci per mantenir l’aliança de govern i va acusar García de deslleialtat política. Davant dels continus menyspreus per part de l’alcalde, el líder popular va acabar abandonant el govern municipal.
Finalment, Pere Granados va mantenir l’alcaldia fins al final del mandat governant en minoria, mentre que el pacte de cessió de l’últim any d’alcaldia al PP mai no es va arribar a complir, que era, justament, el que havia maquinat Granados en signar el pacte de govern quatre anys abans.
La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez, ha presentat una moció per revisar el model d’estacionament regulat al municipi i prioritzar els residents mitjançant la implantació de zones verdes gratuïtes per als veïns.
Rodríguez considera que les zones de pagament s’han ampliat excessivament en els darrers anys i assegura que l’aparcament regulat “s’ha convertit en una càrrega diària” per a famílies i treballadors de Salou.
La proposta de Vox defensa que l’estacionament regulat ha de servir únicament per ordenar l’espai públic i afavorir la rotació de vehicles, i no com un sistema estructural de finançament municipal.
Transport públic insuficient
La formació també reclama que qualsevol ampliació de zones regulades es basi en estudis tècnics públics i actualitzats, especialment als barris perifèrics, on consideren que el transport públic és insuficient i el vehicle privat continua sent necessari.
Segons Rodríguez, “Salou no pot dissenyar la seva política d’aparcament pensant només a recaptar” i defensa un model “més equilibrat i just” que protegeixi els residents. (Font: Vox).
Les declaracions de l’alcalde de Salou, Pere Granados, assegurant que votar-lo a les darreres eleccions municipals equivalia a avalar el projecte de l’Eix Cívic han provocat malestar entre sectors crítics amb la transformació urbanística plantejada pel govern local.
L’Associació de Veïns i Comerciants Barenys-Platja de Ponent rebutja l’afirmació de l’alcalde segons la qual només “un 1% o un 2%” de la població estaria en contra del projecte.
Més signatures en contra que vots
“Caldria recordar a l’alcalde que en només vuit dies vam recollir 2.607 signatures en contra i que el PSC va obtenir 2.267 vots a les eleccions. Això que només hi ha un 1% en contra no és gaire real”, assenyalen fonts de l’entitat veïnal.
L’associació també qüestiona la interpretació electoral feta per Granados i recorda que Sumem per Salou-PSC va obtenir aproximadament el 28% dels vots, “una xifra que tampoc representa la majoria dels ciutadans de Salou”.
Els crítics amb el projecte consideren, per tant, que la “legitimació democràtica” que defensa l’alcalde respecte a l’Eix Cívic “no és tal” i insisteixen que una victòria electoral no equival automàticament a un suport explícit a totes les actuacions urbanístiques impulsades pel govern municipal.
Units Tots per Salou (UTPS) ha denunciat el que considera una “situació inadmissible” al voltant de la construcció de la coberta del pavelló esportiu de l’escola Santa Maria del Mar. La formació assegura que, després de més de dos anys d’espera, retards i “promeses incomplertes”, el resultat serà una instal·lació “clarament insuficient” amb un cost superior al milió d’euros.
Segons UTPS, la nova infraestructura no comptarà amb tancaments laterals, fet que provocarà que els alumnes continuïn practicant esport exposats al fred, el vent i la pluja durant bona part de l’any.
La formació critica que “es presenti com una gran inversió” una actuació que, a parer seu, no resol el problema principal: garantir unes condicions adequades per a la pràctica esportiva escolar.
UTPS també qüestiona la planificació i la gestió del projecte, i considera “incomprensible” que, amb aquest pressupost, el govern municipal no hagi dissenyat una instal·lació “realment útil i funcional”.
En el comunicat, el partit vincula aquesta situació amb altres actuacions municipals, com l’ampliació de la llar d’infants Cavallet de Mar, de la qual asseguren que “només s’ha executat un 20%” després de molt temps d’obres.
El partit reclama transparència i explicacions immediates sobre els motius dels retards, la manca de tancaments laterals i les responsabilitats polítiques derivades de la gestió del projecte.
“Salou mereix inversions útils, eficients i pensades per a les persones. No projectes cars, tardans i clarament insuficients”, conclou el comunicat. (Font: UTPS).
El Cineclub Miramar de Salou organitza el pròxim dijous 28 de maig, a les sis de la tarda, una sessió especial sota el títol ECIR: 12 anys de l’Escola de Cinema de Reus, que tindrà lloc a la Sala Costa Daurada del Teatre Auditori amb entrada gratuïta.
La iniciativa vol reconèixer la trajectòria de l’Escola de Cinema de Reus (ECIR), un projecte formatiu i creatiu que durant més d’una dècada ha impulsat nous talents audiovisuals al territori i s’ha consolidat com un espai de referència per a la creació cinematogràfica emergent.
La sessió inclourà la projecció de diversos curtmetratges i peces audiovisuals vinculades a l’escola, combinant documental, ficció i memòria històrica. Entre les obres programades destaca ECIR, 12 anys d’Escola de Cinema de Reus, dirigit per Daniel Villanueva, un documental que repassa la història i evolució de l’escola durant aquests dotze anys.
També es podrà veure A la caza, de Víctor Torrents, un curtmetratge sobre la por, la violència i l’amor lliure protagonitzat per Arnau Guerrero, Jaume Ibars i Daniel García.
La programació inclou igualment The Red Pearl Queen, dirigit per Miguel Ángel Romero i ambientat en un cabaret drag on una gran nit marcarà el destí dels seus protagonistes.
Un altre dels treballs destacats serà Desmuntant Hallo Freunde. Reus 1937: una ciutat sota les bombes, documental de Daniel Villanueva que recupera la memòria dels primers bombardejos sobre la ciutat de Reus durant la Guerra Civil.
Finalment, la sessió es completarà amb la projecció d’El crédito, d’Àlex Escudero, protagonitzat per José Sacristán, Carles Bigorra i Amaia Salamanca, una història centrada en la burocràcia bancària i la fragilitat humana.
A més de les projeccions, l’acte comptarà amb la participació de directors i membres de l’ECIR, que compartiran impressions amb el públic en una conversa posterior a la sessió.
Amb aquesta proposta, el Cineclub Miramar reafirma el compromís de l’entitat amb la promoció del cinema de proximitat, la difusió de nous creadors i el suport al teixit cultural i audiovisual del territori.
Una baralla amb armes blanques entre dos homes va acabar aquest dimecres a la nit amb dos ferits a l’avinguda de Carles Buïgas de Salou. Els implicats són dos delinqüents amb diversos antecedents policials.
L’enfrontament es va produir per causes que encara es desconeixen. Durant la discussió, un dels homes va atacar l’altre i li va provocar una ferida a l’avantbraç. La víctima, però, també va ferir l’agressor al coll mentre intentava defensar-se.
Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar agents de la Policia Local de Salou, que van trobar la víctima ferida, mentre que el presumpte agressor ja havia fugit. Els policies van recollir la seva declaració i una descripció de l’autor dels fets.
Agressió a una embarassada
Aquest dijous al migdia, la Policia Local va localitzar i detenir el sospitós al carrer Valls. L’home, que presentava una lesió al coll, va ser traslladat a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona abans de passar a disposició dels Mossos d’Esquadra.
Aquest és el segon incident violent registrat en pocs dies a l’avinguda de Carles Buïgas. El cap de setmana passat, un jove de dinou anys va ser detingut després d’agredir presumptament la seva parella embarassada al mig del carrer. (Font: El Caso).
Res, que l’estiu ja és aquí.
La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez, ha anunciat la presentació d’una bateria de preguntes al govern municipal arran de les informacions periodístiques que vinculen el conegut com a cas Zapatero amb el projecte de Hard Rock Entertainment World.
Segons ha publicat el Diari de Tarragona, el sumari de l’Audiència Nacional inclouria referències a un acord relacionat amb el macrocomplex turístic dins d’una presumpta xarxa de societats investigada per possibles comissions, tot i que sense concloure que s’haguessin materialitzat pagaments vinculats al projecte.
Relacions amb l’Ajuntament
Rodríguez reclama “explicacions clares i documentades” sobre possibles contactes, contractes o intermediaris relacionats amb el projecte Hard Rock i ha demanat saber si l’Ajuntament ha mantingut reunions o relacions contractuals, des del 2016, amb persones, empreses o consultores mencionades en les informacions publicades.
Vox també vol conèixer si el consistori ha contractat serveis d’assessorament, consultoria estratègica o intermediació institucional vinculats al projecte Hard Rock o al centre recreatiu i turístic de Vila-seca i Salou.
La portaveu ha assegurat que “Salou no es pot permetre cap ombra de dubte en operacions d’aquesta magnitud” i ha defensat que la seva formació no està acusant ningú, sinó exercint la seva tasca de fiscalització política. (Font: Vox).
En l’entrevista que li han fet al digital La Ciutat, l’alcalde de Salou, Pere Granados, afirma que el seu projecte d’Eix Cívic té legitimitat democràtica perquè la seva coalició Sumem per Salou-PSC el va incloure en el seu programa i va guanyar les eleccions municipals. Segons explica, aquells comicis es van convertir “en una mena de referèndum” sobre aquesta transformació urbanística. Però aquesta interpretació és molt discutible.
Les eleccions municipals no són ni poden ser un referèndum sobre una sola proposta. La ciutadania vota per moltes raons diferents: per la gestió general, pels lideratges, per la situació econòmica, pels serveis municipals o, simplement, per fidelitat política. Pretendre que cada vot rebut equivalia automàticament a un aval explícit a l’Eix Cívic és una simplificació interessada.
A més, hi ha un element especialment revelador: el mateix alcalde recorda que l’avantprojecte es va presentar el divendres abans de la jornada de reflexió. És a dir, pràcticament a última hora. Costa molt defensar que allò fos un “referèndum” quan la ciutadania no va tenir temps real per analitzar-ne els detalls, debatre’l amb profunditat ni conèixer-ne totes les conseqüències urbanístiques, econòmiques i socials.
Un referèndum implica informació clara, debat públic i una pregunta concreta sotmesa directament a votació. Res d’això no va existir. El que hi va haver va ser la incorporació d’un projecte creat al seu gust dins d’un programa electoral amplíssim, barrejat amb desenes d’altres promeses i missatges polítics.
De fet, l’Eix Cívic no es va presentar originalment com una consulta ciutadana vinculant, sinó que posteriorment Granados l’ha convertit en una bandera política i electoral. És una diferència important. No és el mateix explicar un projecte que atribuir-li després una legitimitat absoluta basada en una victòria electoral general.
També sorprèn l’afirmació segons la qual només “un 1% o un 2%” de la població podria estar-hi en contra. D’on surt aquesta dada? No consta cap consulta específica ni cap procés participatiu que permeti sostenir aquest percentatge. Més aviat sembla una manera de minimitzar qualsevol discrepància i presentar el debat com si ja estigués definitivament tancat.
I és precisament aquí on apareix una confusió preocupant sobre el concepte de democràcia. Guanyar unes eleccions no significa obtenir un xec en blanc per executar qualsevol transformació sense debat posterior. La democràcia no s’acaba el dia de les urnes. Al contrari: continua amb la transparència, la participació ciutadana i el contrast públic de les decisions importants.
Els grans projectes urbanístics que afecten barris sencers, mobilitat, espais públics i diners públics haurien d’estar sotmesos a processos molt més amplis de deliberació ciutadana. Sobretot quan es presenten a correcuita en plena campanya electoral.
Per això, afirmar que “l’Eix Cívic ja es va votar” és, en realitat, una reinterpretació política posterior dels resultats electorals. I una victòria municipal, per àmplia que sigui, no converteix automàticament un avantprojecte en un mandat popular explícit i incontestable.
Després de la intervenció del portaveu d’USAP, Ignacio Durán, en el darrer ple municipal, en què es va recordar al govern que el deute municipal ha augmentat prop de tres milions d’euros en un any i que això ho acabaran pagant els veïns, la resposta del govern va ser immediata: l’Ajuntament disposa de milions en romanent.
Però aquesta explicació és incompleta.
Aquest romanent —del qual fins i tot es va arribar a parlar com d’una xifra propera als set milions d’euros— no és diners lliures.
Segons els mateixos documents econòmics: una part important està compromesa en projectes i inversions pendents; i una altra part s’ha de destinar obligatòriament a reduir deute. És a dir: no són diners disponibles per gastar lliurement.
Tanmateix, al ple es va utilitzar la xifra global sense explicar aquestes limitacions. I això canvia completament la interpretació. Perquè no és el mateix dir “tenim diners” que reconèixer que gran part d’aquests diners ja tenen una destinació assignada o estan condicionats per llei.
La pregunta continua sent evident: per què es presenta com a diners disponibles allò que no ho és?
Perquè explicar bé els números també és respectar els veïns. (Font: USAP).
Aquest divendres, 22 de maig, a les 19.30 hores, el passeig de Jaume I de Salou serà l’escenari de l’elaboració d’un tiramisú d’avellanes i ratafia de prop de 20 metres lineals, que es convertirà en el més llarg del món en la seva categoria.
La iniciativa és una idea original del xef Edu Cuesta, amb el suport de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Salou i la col·laboració de diversos cuiners del municipi. L’objectiu és fusionar un dolç clàssic internacional amb productes de proximitat i de quilòmetre zero del territori.
Rerefons solidari
Més enllà de la fita culinària, l’esdeveniment tindrà un important component solidari. Es preveu que d’aquest gran pastís de 20 metres se’n puguin obtenir més de 2.000 racions individuals.
El públic assistent podrà tastar una porció del tiramisú per un preu simbòlic d’1 euro. La recaptació es destinarà íntegrament a tres entitats socials del territori: Càritas, Creu Roja i l’associació Eluzai.
Cap de setmana gastronòmic
L’elaboració del tiramisú gegant inaugurarà oficialment la fira Sabor Salou, que se celebrarà durant tot el cap de setmana, del 22 al 24 de maig.
Durant aquests tres dies, el passeig de Jaume I acollirà un total de 56 estands amb una àmplia oferta gastronòmica, des de tapes elaborades i arrossos fins a vins, caves i cerveses artesanes.
L’edició d’enguany també potenciarà l’espai GastroLab by Makro, on s’organitzaran tallers de cuina gratuïts, demostracions en directe i tastos guiats de productes per a tots els públics. (Font: Ajuntament de Salou).
Fa temps que ja vaig declarar la guerra al romanticisme de la resiliència.
Perquè curiosament sempre t’aconsella ser resilient algú que no ho ha de ser.
Després d’anys resistint, sacrificant-me, adaptant-me i creient que algun dia tot tindria sentit, la conclusió és bastant simple: la resiliència no sempre arregla la vida… a vegades només aconsegueix que aguantis més temps mentre la vida se’t va gastant.
No he conegut ningú vivint en el luxe dient:
—Carinyo, avui estic fatal… necessito més resiliència.
Això ho diuen sobretot a la gent cansada, atrapada o massa acostumada a sobreviure.
I clar, entre gurús, frases motivacionals i coaches espirituals, sempre apareix una amiga pràctica que et diu:
—Amb un alprazolam de 0,5 tens resiliència per a 24 hores.
I sincerament, cada dia entenc més el concepte.
Paciència, tolerància, positivisme… i tots anestesiats mentre els de sempre continuen funcionant estupendament.
Prefereixo la rebel·lia a l’adormiment elegant d’una resiliència medicada.
Tot i això… riure, s’ha de riure.
Perquè si a sobre deixem de riure, la derrota ja ve empaquetada.
I això no. No, no, no.
Jo únicament accepto paquets d’Amazon.
I, en general, qualsevol que vingui amb un llaç i una targeta regal.
Deixeu-vos estar d’heroïcitats new age.
Dir “F*ck resilience!” està força bé.
Dona oxigen. Et recol·loca. Evita que et converteixis en màrtir de la teva pròpia vida.
Qui vulgui continuar creient que la vida ensenya a base de cops i laments, perfecte.
Però que no compti amb mi per romantitzar-ho.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.