Alerta pel mal estat dels desguassos descoberts a l’antic traçat ferroviari

 

A primer cop d’ull semblen les típiques restes arqueològiques que apareixen en un moviment de terres d’una obra. Però no ho són, malgrat que el més probable és que datin de mitjan segle XIX. Els treballs que està executant Adif a l’antic traçat ferroviari de Salou han deixat al descobert una infraestructura clau, però sovint invisible: els antics desguassos subterranis que evacuaven al mar les aigües pluvials que baixen del carrer Ciutat de Reus. La troballa, però, ha anat acompanyada d’una sorpresa preocupant: el mal estat en què es troben aquests conductes.

Segons s’ha pogut comprovar, estan parcialment o totalment obstruïts per fang, sediments i altres residus, fet que impossibilitat una evacuació correcta i evidencia una manca de manteniment prolongada en el temps. Aquesta situació apunta directament a les empreses concessionàries del servei de sanejament, que haurien descuidat la conservació d’una infraestructura essencial per al drenatge urbà.

Sistema de drenatge insuficient

El problema no és menor si es té en compte el dèficit històric que arrossega Salou en matèria de clavegueram: cada vegada que plou amb força, el sistema actual és insuficient per absorbir el volum d’aigua que baixa, la qual cosa provoca inundacions i incidències en diferents punts del municipi.

Aquests desguassos descoberts, que la gent observa amb curiositat, es troben al costat de l’antic magatzem ferroviari que hi ha davant de l’estació del carrilet. Concretament, en terrenys del futur Eix Cívic, la gran avinguda que ha de substituir l’antiga via del tren i per on també està previst que circuli el tramvia del Camp de Tarragona.

Empreses de fora

La situació no és nova: l’Ajuntament contracta empreses concessionàries de serveis que no són d’aquí i que presenten ofertes més econòmiques, però que desconeixen el terreny que xafen.

És com en el cas de la pista coberta del poliesportiu de l’escola Santa Maria del Mar. Sí, l’Ajuntament es va estalviar 95.000 euros escollint la constructora que oferia el preu més baix, però ara els escolars del centre porten gairebé dos anys sense pati. Mira si ha sortit cara la broma!

Diaris a sou de Granados critiquen les ‘fake news’

 

Salou va estrenar dilluns la nova sala de premsa municipal. I ho va fer amb tota la pompa: organitzant una taula rodona sobre les notícies falses, un àmbit en què el mateix govern local no és precisament aliè.

El debat va ser moderat pel periodista de La Vila Digital (la versió en paper ja no existeix) Javier Díaz, la periodista del Diari de Tarragona Norián Muñoz i el director general del Diari Més, Marc Just, a més del jutge degà de Reus, Diego Álvarez de Juan; i el periodista Carlos E. Bayo. L’acte va estar presidit per l’alcalde de Salou, Pere Granados, gran artífex de la creativitat literària del seu gabinet de premsa, sempre disposat a pontificar en nom de la veracitat informativa.

Sucosos ingressos de publicitat

A més de destacar com a gran expert a fer volar coloms, Granados és també un alcalde molt generós amb els mitjans. L’any 2025 va pagar 115.161 euros a Promicsa, empresa editora del Diari de Tarragona; altres 21.420 euros a Tamediaxa, editora del Diari Més, i 9.667 euros a Edicions i Comunicacions Digitals Costa Daurada, editora de La Vila Digital.

Unes aportacions que, sens dubte, contribueixen a garantir la independència editorial dels mitjans que participaven en la jornada.

Així les coses, no és estrany, doncs, que a canvi de publicitat aquests mitjans publiquin fil per randa les notes de premsa municipals. Uns continguts que, naturalment, es presenten com a informació rigorosa, allunyada de qualsevol sospita de manipulació i amb una objectivitat que fa impossible associar-les amb les fake news.

Salou substitueix els arbres talats del carrer del Nord per para-sols

 

L’Ajuntament de Salou ha anunciat la posada en marxa d’una innovadora mesura per combatre la calor: substituir els cinc arbres talats dilluns al carrer Nord per cinc para-sols de platja. Segons el consistori, la iniciativa “garanteix ombra immediata, flexible i de temporada” i convertirà la zona en un nou “refugi climàtic de referència”.

Fonts municipals asseguren que els para-sols, de colors variats i amb opció de reclinar-se segons la posició del sol, aportaran “més versatilitat que els arbres tradicionals”, sovint criticats per créixer massa lentament i deixar fulles a terra. “Amb els para-sols, si plou els tanquem i si fa vent els pleguem. És gestió eficient de l’espai públic i no cal podar-los, amb el consegüent estalvi econòmic”, han destacat.

Sistema innovador

El projecte inclou, a més, un sistema innovador de base amb pes per evitar que els para-sols surtin volant en episodis de marinada, així com un possible servei de lloguer de gandules per completar l’experiència climàtica. “Volem que els veïns no només tinguin ombra, sinó també ambient de vacances tot l’any”, han afegit.

Pel que fa a l’impacte ambiental, l’Ajuntament defensa que la iniciativa és “100% sostenible”, ja que els para-sols no necessiten aigua ni manteniment vegetal. “És una aposta clara per la descarbonització... i per evitar regar”, han puntualitzat.

Amb aquesta actuació, Salou es posiciona a l’avantguarda de les polítiques climàtiques creatives, demostrant que, quan es tracta de buscar solucions, la imaginació del nostre equip de govern no té límits. (Font: Tururut Viola News).

Necrològica: Manel Ferrer Lucas

 

Ens ha deixat Manel Ferrer Lucas. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dimarts 6 de maig, a les quatre de la tarda al tanatori municipal de Salou.

Granados, nou guia turístic de Cal·lípolis

 

Salou s’incorpora enguany a la programació del festival Tàrraco Viva, que se celebrarà de l’11 al 24 de maig, amb una proposta centrada en la recreació històrica i la divulgació del patrimoni. El municipi aposta per convertir els seus jaciments arqueològics en escenaris vius a través d’experiències immersives que apropen el passat al públic.

Les activitats principals es concentraran el cap de setmana del 16 i 17 de maig. El dissabte 16, el jaciment de Cal·lípolis acollirà una jornada dedicada al mercat de l’antiga ciutat, amb recreacions que permetran conèixer el dia a dia de l’època. A més, els visitants podran participar en una visita amb tast sensorial de la cervesa artesana Iberika, elaborada a partir de receptes inspirades en el món antic.

Diumenge, a Barenys

L’endemà, diumenge 17, la programació es traslladarà a la vil·la romana de Barenys, que es convertirà en un espai de divulgació històrica. Els assistents hi podran descobrir aspectes de la vida quotidiana a la vil·la, així com els processos de producció de vi i ceràmica en època romana.

Amb aquesta iniciativa, Salou fa un pas més en la recuperació del seu patrimoni arqueològic i s’integra en un dels festivals de referència en recreació històrica del Mediterrani. (Font: Ajuntament de Salou).

Salou és de pel·lícula

 

Els rodatges d’una cinta sobre The Beatles, dirigida per Sam Mendes, i d’Enredats, de Disney, tornaran a convertir Salou en un plató de cinema aquest 2026. Però no és la primera vegada que la capital de la Costa Daurada és escenari de produccions cinematogràfiques: de Canción de Juventud, filmada el 1962 amb Rocío Dúrcal com a protagonista, fins a la comèdia sobre la crisi de la masculinitat Machos Alfa 3 (2024) per a Netflix, el municipi ha estat escenari de desenes de pel·lícules, sèries, videoclips i anuncis.

A El turismo es un gran invento (1968), de Paco Martínez Soria, Salou apareix com una de les localitzacions de la cinta. El capítol 9 de la sèrie Machos Alfa 3 es va rodar a PortAventura per recrear-hi un comiat de solter amb el Shambhala de fons. 

El 2023, William Miller va dirigir el videoclip Calor, un projecte del guitarrista de L.A. Vamps Erik López, a les platges Llarga i dels Capellans. I dos anys abans, el 2021, el cambrilenc Álex Escudero va rodar a Salou, entre altres localitzacions, el curtmetratge El crédito, amb un repartiment encapçalat per José Sacristán i Amaia Salamanca.

També Valeria, una altra sèrie de Netflix basada en les novel·les de l’exitosa Elísabet Benavent, va passar per la platja Llarga el 2020. El rodatge, amb la presència de l’actor Maxi Iglesias, va comptar amb el suport de mitja dotzena de salouencs contractats com a extres i es va tancar amb una paella per a tot l’equip.

Històries de perdedors

Bellezonismo (2017) va tenir com a escenaris Salou, la Pineda i Reus. El cineasta d’origen rus Vitaly Sánchez va utilitzar la discoteca Blue Bahía per a Cartas a Rosana (2009), una crida a favor del respecte a la diversitat cultural. I Amor en defensa propia (2004), de Rafa Ruso, explicava “la història de dos perdedors que es coneixen per casualitat en un hotel de costa”, el Negresco de Salou.

La sèrie holandesa Costa, una història juvenil vinculada a la nit salouenca i a la productora Endemol —responsable de Gran Hermano—, o la pel·lícula de Ventura Pons Anita no pierde el tren (2000), amb Rosa Maria Sardà i José Coronado, amplien el ventall del municipi tant a la pantalla gran com a la televisió (Font: Diari de Tarragona).

La llista de pel·lícules fora interminable. Entre els darrers “rodatges” es podria incloure una superproducció de terror sobre els interminables anys de govern municipal de Pere Granados i una cinta sobre els de desastres amb la coberta de la pista poliesportiva de l’escola Santa Maria del Mar, que ha deixat els alumnes sense pati durant els últims dos anys.

Nou refugi climàtic al carrer del Nord

 

L’Ajuntament de Salou va talar ahir cinc moreres del carrer Nord. Ràpidament, un cop consumada l’actuació, els escocells van ser tapats amb rajoles i avui el carrer ofereix la sensació que no hi havia hagut mai cap arbre. Com si haguessin desaparegut per art de màgia. Però no: el que hi ha és una manera d’actuar que es repeteix i que genera cada vegada més malestar.

No és un cas aïllat. El consistori ja ha intervingut de manera similar en altres punts del municipi, com al carrer Arquitecte Ubach (on la reacció veïnal va arribar a amenaçar amb protestes al ple) o al carrer Tarragona. A tot plegat s’hi suma la polèmica per la destrucció de part del bosc del Quec, al Cap de Salou, per implantar-hi vinyes.

Política arboricida

El patró és clar: decisions sobtades, execucions ràpides i poca o nul·la explicació prèvia a la ciutadania. La política d’arbrat urbà no pot basar-se en actuacions puntuals i opaques. Els arbres no són mobiliari prescindible, sinó part essencial de l’espai públic: aporten ombra, milloren la qualitat de l’aire i contribueixen al benestar dels veïns.

El més preocupant no és només la tala en si, sinó la voluntat d’esborrar-ne el rastre. Tapar els escocells amb rajoles és, en certa manera, una metàfora d’aquesta manera de governar: actuar i, tot seguit, fer veure que no ha passat res, tapar forats. 

Rebuig unànime a Vila-seca per unes pintades d’ideologia nazi

 

Diverses entitats de Vila-seca han expressat el seu rebuig “ferm i contundent” davant les pintades de caràcter nazi, feixista i d’odi detectades en diferents punts del municipi en les darreres hores. En un comunicat conjunt, denuncien que aquests fets “no són simples gamberrades”, sinó una amenaça directa als valors de convivència, llibertat i respecte que sustenten la comunitat.

Les entitats alerten especialment de l’afectació al patrimoni local, amb danys en espais simbòlics com les Escoles Velles, i remarquen que aquestes accions també inclouen atacs personals a representants electes. En aquest sentit, consideren que aquest tipus de missatges “no tenen cabuda” al municipi i reclamen una resposta contundent.

El teixit associatiu ha fet una crida a les autoritats perquè investiguin els fets amb diligència i identifiquin els responsables, alhora que ha animat la ciutadania a no normalitzar els discursos d’odi i a denunciar qualsevol situació similar. Les entitats reivindiquen la seva tasca quotidiana per construir un municipi cohesionat, inclusiu i lliure d’odi, on tothom se senti representat i segur.

Paral·lelament, l’Ajuntament de Vila-seca ha condemnat els fets amb la “màxima rotunditat” i ha destacat el caràcter greu de les pintades, que inclouen simbologia nazi i d’extrema dreta.  La Policia Local ha activat els mecanismes per identificar els autors i posar-los a disposició judicial, mentre que els serveis municipals treballen per retirar les pintades amb la màxima rapidesa. 

El consistori ha subratllat que el rebuig és unànime entre tots els grups municipals (Vila-seca Segura, PSC, VOX, Vila-seca en Comú i Decidim Vilaseca) i ha reafirmat el seu compromís amb els valors democràtics, la convivència i el respecte. Així mateix, ha advertit que no tolerarà cap acció que promogui l’odi o la intolerància i es reserva emprendre accions legals per protegir l’espai públic i la cohesió social. 

Ambdós comunicats coincideixen a defensar que Vila-seca ha de continuar sent “un poble de pau” i aposten per una resposta col·lectiva davant qualsevol expressió que posi en risc la convivència.

Necrològica: Carmen Gimeno Gracia

 

Ens ha deixat Carmen Gimeno Gracia, de 81 anys. 

Vetlla: sala 1 del tanatori municipal de Salou. Sense cerimònia. Posteriorment rebrà sepultura en el cementiri de Saragossa-Torrero.

Salou reuneix tots els actors implicats en la Festa al Cel 2026

 

Salou ha fet un pas endavant en l’organització de la Festa al Cel 2026 reunint, en un mateix espai, tots els cossos i entitats que hi tindran un paper clau. La trobada, celebrada a les instal·lacions municipals, ha aplegat representants de cossos de seguretat, emergències, tècnics municipals i responsables de l’esdeveniment, amb l’objectiu de començar a coordinar protocols i necessitats logístiques.

Festival de gran magnitud

La reunió ha servit per posar sobre la taula els principals reptes d’un festival aeri d’aquesta magnitud: gestió de fluxos de públic, seguretat aèria i marítima, plans d’emergència, mobilitat, i la coordinació entre administracions i operadors. Segons fonts municipals, l’objectiu és “arribar al mes de setembre [quan se celebrarà l’espectacle] amb tots els engranatges perfectament alineats per garantir un esdeveniment segur, espectacular i amb retorn per a la ciutat”.

A dalt, hom pot veure els participants davant les lletres de SALOU, símbol de la voluntat de projectar la ciutat com a seu d’esdeveniments de gran format. L’Ajuntament ha destacat que aquesta primera trobada és només l’inici d’un calendari de treball que s’allargarà durant els propers mesos pensant en les municipals.

El Cineclub Miramar celebra un any amb una mirada al passat

 

El Cineclub Miramar celebrarà el seu primer any de trajectòria amb una sessió especial titulada Cinema i Memòria, que tindrà lloc el pròxim 7 de maig a les 19 hores a la Sala Costa Daurada del Teatre Auditori de Salou. L’activitat serà gratuïta i oberta a tothom. 

La proposta combina patrimoni audiovisual i cinema per oferir una mirada al passat recent del municipi. L’acte començarà amb la projecció de vídeos domèstics de Salou dels anys 60 i 70, cedits pel Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus. Aquestes imatges permeten recuperar escenes de la vida quotidiana i del paisatge local en plena transformació turística i social. 

La presentació anirà a càrrec del cronista local Joan Sardiña, membre del Centre d’Estudis Salouencs, que contextualitzarà el material i n’oferirà una lectura històrica. Tot seguit, es projectarà la pel·lícula La piel quemada (1967), dirigida per Josep Maria Forn, considerada una obra clau del cinema català que retrata l’impacte del turisme i la realitat dels treballadors immigrants durant el desenvolupament dels anys seixanta. 

La sessió s’emmarca en les iniciatives de recuperació i difusió del patrimoni audiovisual impulsades per la Filmoteca de Catalunya i la FilmoXarxa, amb l’objectiu de preservar la memòria col·lectiva a través del cinema. 

Amb aquesta celebració, el Cineclub Miramar vol consolidar-se com un espai cultural de referència al territori, combinant reflexió, emoció i arrelament local. L’entitat també vol reconèixer el suport del públic, col·laboradors i institucions que han fet possible el projecte en aquest primer any de vida. 

L’Ajuntament va contractar Cosplann per estalviar-se 95.000 euros

 

L’Ajuntament de Salou va adjudicar les obres de construcció d’una coberta per a la pista poliesportiva de l’escola Santa Maria del Mar a l’empresa Cosplann amb un argument aparentment incontestable: era l’oferta més econòmica. Amb un pressupost de licitació d’1.179.410,51 euros, l’empresa es va comprometre a executar els treballs per 1.084.539,10 euros, és a dir, amb una rebaixa de 94.871,41 euros. Un estalvi que, sobre el paper, podia semblar una decisió eficient.

Però la realitat ha acabat demostrant que el criteri del preu més baix, quan no va acompanyat de garanties de solvència, pot sortir molt car. L’empresa adjudicatària (Cosplaan Obras y Servicios Laantit) es troba actualment en preconcurs de creditors, fet que ha comportat la paralització de les obres. El resultat és que, gairebé dos cursos després, els alumnes continuen sense poder utilitzar una part essencial del pati.

De millora, res

El que havia de ser una millora per al centre educatiu s’ha convertit en un exemple de mala planificació i de prioritats discutibles. Mentre l’administració presumeix de bona gestió econòmica per haver estalviat prop de 95.000 euros, la comunitat educativa paga el preu real: un espai inutilitzat, activitats condicionades i una qualitat educativa afectada.

Aquest cas posa en evidència una pràctica massa habitual en la contractació pública: prioritzar el criteri econòmic per damunt de la fiabilitat de les empreses. El problema no és només qui ofereix el preu més baix, sinó si qui el presenta està en condicions reals de complir amb el projecte. Quan aquesta anàlisi falla, les conseqüències les assumeixen els ciutadans i no els polítics responsables de la seva equivocada decisió.

Amb els serveis bàsics no s'hi juga

En aquest context, cal preguntar-se si l’Ajuntament va fer una avaluació rigorosa de la situació de l’empresa abans d’adjudicar-li el contracte. Perquè, més enllà dels números, el que està en joc són serveis bàsics i equipaments públics que han de funcionar amb normalitat.

L’estalvi, en aquest cas, ha estat un miratge. I el cost real no s’ha mesurat en euros, sinó en temps perdut i en el perjudici directe a alumnes i famílies.

Salou paga, Granados viatja

 

USAP ha fet un recull de despeses municipals vinculades a viatges, actes institucionals i protocol del govern de Salou, sota el lema “Salou paga, Granados viatja”. Segons el document difós, aquestes partides inclouen des de desplaçaments, taxis i estades fins a àpats institucionals, obsequis protocol·laris i serveis de fotografia i seguiment d’actes. En total, les despeses sumen 188.900 euros (74.400 el 2025; 62.000 el 2024, i 52.500 el 2023).

Les dades recollides mostren una tendència a l’alça en diversos conceptes entre els anys 2023 i 2025. Destaquen especialment les partides de “viatges, fires i representació institucional”, que passen dels 25.000 euros el 2023 als 35.000 euros per al 2025. També augmenten altres despeses com la fotografia i cobertura d’actes (de 10.000 a 15.000 euros) o els obsequis protocol·laris (de 7.000 a 10.000 euros).

A més, el document incorpora una partida específica per a un viatge a París amb motiu de la fira International & French Travel Market, amb una previsió de 400 euros, així com increments en taxis i desplaçaments institucionals i en restauració.

Pugen els impostos

USAP critica que aquestes despeses es produeixen en paral·lel a un augment de la pressió fiscal sobre la ciutadania. En aquest sentit, la formació assegura que “mentre els veïns paguen més IBI, més taxa de brossa i més impostos, l’Ajuntament continua destinant recursos a imatge, protocol i promoció política”.

El partit considera que aquesta política de despesa resta recursos a àmbits prioritaris com la neteja, la seguretat, l’habitatge o el manteniment dels barris. “Cada euro que es gasta fora és un euro que no es dedica als serveis bàsics del municipi”, assenyala. (Font: USAP).

Necrològica: Josep Bullich Martí

 

Ens ha deixat Josep Bullich Martí,  de 69 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dilluns 4 de maig, a les del del matí a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Granados vol tornar a liderar Sumem per Salou-PSC

 

El secretari general de FUPS i alcalde de Salou, Pere Granados, ha anunciat avui la seva voluntat de tornar a liderar la coalició Sumem per Salou-PSC a les properes eleccions municipals, el maig de l’any vinent. La notícia es coneixia des de feia dies, però avui el seu partit l’ha fet oficial. El més probable és que el PSC torni a designar-lo com a candidat de la coalició, però perquè no té més remei: l’actual alcalde de Salou és, malgrat les desavinences, el mal menor, atesa la situació actual, per continuar mantenint l’alcaldia.

Granados serà, molt probablement, el cap de llista de Sumem per Salou, tot i que cada vegada compta amb més detractors dins del PSC. El cas Berrio no ha fet més que generar-li crítiques per retirar-li les competències i demanar la dimissió de la regidora socialista implicada. En canvi, va deixar sense cap càstig altres regidors de l’equip de govern de FUPS que es van veure esquitxats en l’escàndol dels currículums falsos.

Tensió creixent

La tensió entre Granados i el PSC és palpable des de fa setmanes, fins al punt que la federació del PSC al Camp de Tarragona va destituir l’executiva local (obertament pro-Granados), en espera que una gestora es faci càrrec de l’agrupació. Aquesta tibantor es va evidenciar en la passada diada del 23 d’abril, quan l’alcalde va amagar el logotip del PSC a la parada de Sumem per Salou muntada a la plaça de Sant Jordi.

Un altre punt de fricció és que Granados vol incloure en els primers llocs de la llista el postconvergent Marc Montagut, fet que ha generat enuig a la direcció socialista al territori.

En definitiva, que Granados cada vegada es veu més amb l’aigua al coll.

Dos anys sense pati a l’escola Santa Maria del Mar

 

Els alumnes de l’escola Santa Maria del Mar de Salou fa gairebé dos cursos que no poden fer ús de la meitat del pati a causa d’unes obres que semblen no tenir fi. El 2024 es van posar en marxa els treballs per instal·lar una gran coberta a la zona de pistes poliesportives, al costat del carrer Barcelona. La intenció de l’Ajuntament era millorar les instal·lacions per a l’alumnat i, al mateix temps, guanyar espais per a la pràctica esportiva dels clubs de la ciutat. Tanmateix, l’actuació arrossega deficiències i retards des de l’inici i, ara, l’empresa responsable ha entrat en preconcurs de creditors.

L’Ajuntament va adjudicar el maig de 2024 les obres, amb un cost d’un milió d’euros. La voluntat era que la major part dels treballs es fessin a l’estiu per interferir el mínim possible en l’activitat escolar. Es va tancar amb tanques la zona afectada i es va mantenir una part del pati oberta mentre es feien les fonamentacions i s’aixecava l’estructura. Les obres havien de durar set mesos, però ja en porten gairebé dos anys i des del consistori eviten donar nous terminis davant els continus incompliments per part de l’empresa adjudicatària. Mentrestant, la comunitat educativa continua fent front al dia a dia sense poder fer un ús normal de les instal·lacions.

Soldadures mal fetes

L’any passat, quan l’estructura ja estava muntada, els serveis tècnics municipals van detectar una sèrie de deficiències en les soldadures que van obligar a desmuntar la coberta i substituir alguns dels seus elements. Des d’aleshores, el consistori ha estat a sobre de l’obra, però l’empresa ha continuat incomplint els terminis acordats.

Recentment, l’Ajuntament va mantenir una reunió amb la constructora, Cosplaan, per intentar desbloquejar l’actuació a través d’un acord de cessió de crèdit a quatre empreses subcontractades. “Estem treballant perquè aquestes empreses rebin els diners que se’ls deuen i s’encarreguin de finalitzar els treballs sota la supervisió de l’Ajuntament”, va explicar el regidor d’Urbanisme, Hèctor Máiquez, en l’últim ple municipal. “Esperem que no s’arribi a la situació que l’empresa entri en concurs de creditors i que es pugui solucionar”, va manifestar.

Ningú no plega

A preguntes del portaveu del PP, Mario García, Máiquez va admetre que “la situació no és la desitjada i els terminis inicials ja són impossibles de complir”, però va expressar la voluntat de “finalitzar les obres en les millors condicions”.

La coberta del pati de l’escola Santa Maria del Mar consisteix en una gran estructura metàl·lica amb una superfície d’uns 1.200 metres quadrats i deu metres d’alçada en el seu punt més elevat. Se sosté sobre pilars de formigó i disposarà d’una nova il·luminació a l’interior. (Font: Diari de Tarragona).

El més lamentable de la intolerable situació és que ningú no assumeix responsabilitats polítiques per aquest desastre. En una empresa privada, el responsable ja hauria estat destituït. Per això no se’n van.

Granados patenta l’elixir de l’eterna joventut

 

El conegut com a elixir de l’eterna joventut, una poció llegendària perseguida durant segles per alquimistes amb la promesa d’allargar la vida i preservar la vitalitat és un mite. O això es creia, perquè a l’Ajuntament de Salou sembla que n’hi ha prou amb ocupar l’alcaldia per aconseguir que se’t regenerin els teixits i s’aturi l’envelliment.

Prova del que dic és la felicitació publicada ahir per l’alcalde, Pere Granados, amb motiu del Primer de Maig. El missatge institucional anava acompanyat d’una fotografia que no correspondria amb l’actualitat, sinó a una etapa molt anterior, com si el temps, per art de màgia, hagués reculat.

Però el temps passa

No és la primera vegada que Granados recorre a imatges d’arxiu per il·lustrar comunicacions públiques en un intent de projectar una imatge més jove, oblidant que mai més serà el que ja va ser. Perquè els anys passen i t’acosten al final.

Res, que qualsevol dia, i amb qualsevol excusa, Granados se’ns presenta fet un brivall!

Oh, l’alcalde s’oblida de felicitar els madrilenys!

 

Ahir, 2 de maig, es va celebrar el Dia de la Comunitat de Madrid, una jornada festiva que commemora l’aixecament popular de 1808 contra les tropes napoleòniques i que va marcar l’inici de la Guerra de la Independència Espanyola.

Malgrat la rellevància de la data, l’alcalde de Salou, l’espanyolista Pere Granados, no va fer cap menció pública de felicitació, un fet que ha sorprès tenint en compte la seva habitual predisposició a adreçar missatges a diferents comunitats autònomes. Sense anar més lluny, el passat 23 d’abril va felicitar Aragó (amb inserció publicitària a l’Heraldo) i Castella i Lleó amb motiu de les seves respectives diades.

El lapsus

L’absència d’aquest gest crida especialment l’atenció si es té en compte l’estratègia turística de Salou, fortament orientada al mercat madrileny. Granados viatja sovint a la capital d’Espanya per promocionar Salou (per exemple, amb la campanya al bus turístic De Madrid al cielo en 2,30 horas) i establir contactes amb els cercles de poder de la Villa y Corte.

Un lapsus, aquest, que evidencia que la memòria ja no la té com abans i que molt probablement algú del seu entorn d’Alcaldia rebrà una bona estirada d’orelles perquè situacions similars no es tornin a repetir.

El que vam aprendre dels metges

 

Us en recordeu de la primera injecció? Vau tenir por? I d’aquell os trencat? O d’aquella sang escandalosa que crida pànic abans que urgència?

En observar la relació metge-pacient d’avui, no puc evitar tornar enrere: la d’una nena d’entre tres i cinc anys, quan el metge tenia consulta en un pis o venia a casa. Recordo aquells instants com un encontre amb la fragilitat humana i amb l’autoritat afable de professionals com el doctor Clemente Cera, als voltants del carrer Maresme, a Barcelona.

És un misteri com el temps ha preservat aquests records. Amb el primer braç trencat, encara puc veure la tapa d’un estoig escolar convertida en un entablillat provisional abans d’enviar-nos a l’Hospital Clínic. I allà, l’olor inconfusible del guix sanitari fresc. Les injeccions a casa, amb xeringues i agulles que es bullien. Les culleres per mirar la gola. Els palets blancs amb una pastilla vermella a l’extrem que et deixaven al llit, xuclant, convençuda que eren caramels. El pas del xarampió, el ritme de les vacunes, la decisió d’arrencar-me les amígdales.

El doctor Clemente, com se l’anomenava a casa, sense saber-ho, em va inocular la curiositat: prou per fer aixecar una cella entre els facultatius d’avui. M’hi diverteixo: amb l’autoritat, sempre hi jugo a escacs.

Era un metge en qui es confiava sense preguntes, en un món on la infància vivia sempre a la vora del risc, sense pantalles, sense historials que s’emboliquessin en l’administració.

Costa d’entendre com hem arribat a la urgència de la consulta cronometrada, a l’enuig dels pacients pels retards —molts dels quals tampoc avisen—. Fa temps que no veig serenor a les sales d’espera: només frustració i, de vegades, una certa submissió al sistema. I això, malgrat la diligència i el compromís indiscutible dels professionals sanitaris.

Al doctor Clemente Cera li dec no haver sentit mai por davant les bates blanques ni els uniformes de quiròfan. Tot i això, amb cinc anys, durant unes vacances a Cambrils, vaig posar a prova sis metges i infermeres de la Monegal de Tarragona —inclòs el seu titular— amb un sansonisme inesperat. No em podien aturar i em van haver d’anestesiar per enguixar un altre braç trencat. Així. Potser pel calci. O ves a saber.

Ahir vaig buscar referències del doctor Clemente Cera i les vaig trobar. Internet pot amb gairebé tot. Vaig deixar de veure’l amb tretze anys. En l’última consulta, enmig d’un episodi d’assetjament escolar que ell no coneixia, en veure’m abatuda va dir: “Aquesta nena s’ha d’ajudar a si mateixa”.

Ho vaig fer, doctor Clemente. Ho vaig fer. I, com en aquell os trencat, sempre en queda la marca.

Vaig saber aleshores que continuava sent respectat i admirat pels seus col·legues. Havia deixat empremta. També alguns llibres.

I en aquest esdevenir, entens una cosa: que hem arribat fins aquí també gràcies a ells. Als bons. Als que t’entablillaven amb el que tenien, aconsellaven la família, treien ferro a l’assumpte i, sense dir-ho, t’ensenyaven a no tenir por: al que haurem de travessar tota la vida, amb més o menys sort pròpia, i perícia aliena.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Premi per a l’oli de Cambrils, mentre el de Salou fa passarel·la

 

L’oli d’oliva verge extra Mestral, elaborat per la Cooperativa Agrícola de Cambrils, ha estat distingit amb el primer premi en la categoria de fruitat madur de la 26a edició del certamen internacional Mario Solinas, organitzat pel Consell Oleícola Internacional. Aquest guardó, considerat els Oscars del món oleícola, situa novament el producte cambrilenc entre els millors olis del planeta i el reafirma com l’oli d’oliva verge extra català més premiat.

En aquesta edició, el jurat internacional ha avaluat 123 olis de l’hemisferi nord, procedents de països com Espanya, Itàlia, Grècia, França, Portugal, Tunísia o Jordània. L’oli Mestral, corresponent a la campanya 2025-2026, ha destacat per la seva “harmonia, complexitat aromàtica i persistència”, qualitats que l’han convertit en un referent mundial dins la categoria de fruitat madur. (Font: Ajuntament de Cambrils).

Pel que fa a l’oli de Salou, provinent d’olivers centenaris del municipi i tan aclamat pel seu alcalde, Pere Granados, no surt a la llista. Amb la qual cosa queda clar quins altres usos pot tenir el producte, especialment amb motiu del concurs de Míster Espanya de la tardor.

Granados s’enreda amb el PSC

 

L’Hotel Sol Costa Daurada de Salou ha acollit aquesta setmana un macrocàsting per triar figurants de la versió en imatge real d’Enredats, la nova producció de Disney inspirada en la pel·lícula d’animació del 2010 i el conte de Rapunzel. 

Centenars de persones, entre infants, joves i adults, s’han desplaçat fins a l’hotel amb la intenció de participar com a extres o ballarins en el rodatge, que està previst que es desenvolupi aquest estiu a diversos escenaris, com ara Salou i altres punts de la Costa Daurada. 

Perfils diversos

La productora busca un ampli ventall d’actors, des dels quatre fins als vuitanta anys, amb especial interès per perfils diversos i sense restriccions d’origen o aspecte físic. 

La producció, protagonitzada per Teagan Croft com a Rapunzel i Milo Manheim com a Flynn Rider, encara no ha concretat la data exacta d’inici del rodatge, però els primers plans previstos per la Costa Daurada ja han mobilitzat una gran quantitat d’aspirants al càsting.

A dalt, l’alcalde de Salou, Pere Granados, que, tot i que no s’ha presentat al càstig, ho té tot molt enredat amb el PSC.