Dones de Salou: Pepita Orts Cabrera

 

La història de Pepita Orts Cabrera és el testimoni d’una generació de dones que van viure la Guerra Civil, van conèixer les dificultats de la postguerra i van contribuir, amb la seva feina i la seva vida quotidiana, a construir el Salou d’abans del turisme. La seva trajectòria es va donar a conèixer en una xerrada al Casal de les Dones, impartida pel cronista local Joan Sardiña, que va recuperar episodis de la seva vida i records d’una època que forma part de la memòria col·lectiva del municipi.

La Pepita Orts va néixer a l’Ampolla el 21 de març de 1928. Era filla de Francesc Orts, pescador d’ofici, i de Pepeta Cabrera, i tenia un germà, Juanito, conegut popularment com l’Ampollero.

La família vivia a l’Ampolla, però la proximitat del front durant la Guerra Civil i els combats de la batalla de l’Ebre van empènyer els seus pares a traslladar-se a Salou, on buscaven un lloc més segur per viure.

La guerra, però, també va colpejar Salou. Els bombardejos van afectar el municipi en diverses ocasions (segons els records recollits, hi van caure bombes en 28 ocasions), en part per la presència d’objectius militars i d’infraestructures ferroviàries estratègiques, com l’estació del Carrilet, l’estació dels Ferrocarrils del Nord i les bateries del cap de Salou.

Davant d’aquest perill, la família va decidir refugiar-se en una masia a prop del castell de Vilafortuny. Francesc Orts, que continuava dedicant-se a la pesca, sortia a feinejar a la platja propera. Quan aconseguia una bona captura, anava a veure els comandaments de la Brigada Garibaldi, una unitat de les Brigades Internacionals que estava allotjada al castell i als seus voltants, per intercanviar part del peix per aliments.

En una entrevista que Joan Sardiña i Pedro Otiña van fer a la Pepita, ella també va recordar la presència de monges en una altra masia propera. Segons explicava, s’havien hagut de treure els hàbits i vestir-se amb roba de carrer per por de ser afusellades. Un relat que il·lustra la por i la incertesa que van marcar aquells anys.

Abans que el turisme transformés l’economia de Salou, la pesca i els intercanvis comercials formaven part de la vida quotidiana de moltes famílies.

Quan era jove, Pepita acompanyava el seu pare en una activitat habitual entre les dones de pescadors: portar el peix acabat de pescar fins a Vila-seca, on el venien o el bescanviaven per productes de primera necessitat, com ara oli, guixes, patates, moniatos i carn.

A Vila-seca hi duien principalment sèpies i pops. El peix considerat de més qualitat (com els llenguados, els rèmols o els molls) es portava a Reus, on es venia a canvi de diners. Aquest sistema d’intercanvi permetia a les famílies complementar els seus recursos i garantir l’accés a aliments en una època en què l’economia domèstica depenia sovint de l’aprofitament de cada producte.

Eren temps de feina, sacrificis i solidaritat, en què les dones tenien un paper essencial en l’economia familiar, tant en les tasques de casa com en la venda dels productes i la gestió dels recursos.

També masovers

Acabada la Guerra Civil, la família Orts va tornar a Salou. El destí els va portar a treballar com a masovers del xalet Verge de la Pineda, propietat de la família Miarnau Navàs.

Quan hi van entrar, van trobar l’edifici en unes condicions lamentables. Durant la guerra, el xalet havia estat ocupat per soldats republicans i havia quedat ple de deixalles i brutícia, amb diversos elements malmesos.

Pepita encara era una nena quan va començar a assumir responsabilitats que anaven més enllà de les pròpies de la seva edat. Amb només onze anys, li van ensenyar a posar injeccions a la mestressa del xalet, la senyora Doloretes Miarnau, que patia diabetis i necessitava punxar-se sovint.

Aquest episodi mostra fins a quin punt les circumstàncies de l’època obligaven els infants a assumir tasques i responsabilitats des de ben petits. La vida al xalet va formar part d’una etapa important de la seva joventut, vinculada a una realitat social molt diferent de la del Salou actual.

El 29 d’abril de 1954, la Pepita es va casar amb el José Rufián Soria, nascut a Berlanga, a la província de Badajoz. Rufián havia estat caporal de cavalleria a Alcalá de Henares, a Madrid, i posteriorment va ingressar a la Guàrdia Civil. El seu destí a la caserna de Salou va ser el que li va permetre conèixer la Pepita.

El matrimoni va tenir tres fills: José Antonio, Francesc i Guillem, amb els quals Pepita va formar la seva família i va compartir la resta de la seva vida.

Els darrers anys els va passar a la residència de Salou, on va comptar amb l’acompanyament constant del seu fill petit, Guillem, que va romandre al seu costat fins al final.

Pepita Orts Cabrera va morir el 31 de desembre de 2020, víctima de la covid-19, en un moment especialment difícil per a les persones grans i les residències.

A dalt de tot, la Pepita als 17 anys, el 1945. L’altra foto és del dia del seu casament, el 1954.

45 anys després, Palamós

 

(NOT) Everything Was Beautiful at the Ballet — A Chorus Line

Vaig caminar carrer avall, per l’avinguda Onze de Setembre, un capvespre d’agost del 1981. Sola. Arrossegant una maleta i un maletí a pols.

La vigília, al migdia, m’havien donat una pallissa a la casa on m’allotjava. Aquella mateixa nit vaig actuar a l’espectacle, amb l’abdomen i les cuixes negres pels hematomes i amb vessaments interns. Una patrulla de la Guàrdia Civil i el metge d’Urgències van actuar per protegir-me. Sense diners per fugir. Sense dinar. Deshidratada. Vaig passar la nit en una pensió tètrica. Sense dormir. Aquella nit vaig descobrir que resar no et salva. I vaig deixar de parlar amb Déu. L’endemà al matí vaig pujar a l’autobús de Sarfa, sense esmorzar. En arribar a Barcelona, em van pagar les darreres dates de feina: 1.000 pessetes per dia.

Quaranta-cinc anys després, he tornat a Palamós. He passat per l’Hospital i he comparegut a la caserna de la Guàrdia Civil. He aportat dades, programes i fotografies, i he sol·licitat els meus registres d’aquell estiu. Tots dos han tornat a posar els seus mitjans a la meva disposició. L’Arxiu Municipal i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya m’han obert la documentació d’aquells anys.

Avui me’n vaig de Palamós. Agraïda a tots ells.

450 quilòmetres i 400 euros. Tant de bo hagués tornat abans.

El passat és un drac que et segresta. Només pots vèncer-lo plantant-li cara. I, si cal, amb un llançaflames. Hi ha lluites íntimes que no tenen res d’heroic. Però són necessàries. La meva dignitat no es negocia.

Hi va haver un comunicat de lesions i un informe d’Urgències. Si es va escriure, va existir.

I si ho dic jo, també.

2 d’octubre del 2026

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Salou se suma al Dia Mundial de la Salut Mental

 

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra cada 10 d’octubre, l’Ajuntament de Salou ha reafirmat el seu compromís amb la promoció del benestar emocional i l’atenció a la salut pública de tota la ciutadania.

Sota la premissa corporativa Construïm benestar, cuidem la salut, la campanya institucional d’enguany posa el focus en la necessitat de trencar estigmes i visibilitzar els trastorns mentals com una prioritat de salut global, equiparant-ne la importància a la de la salut física.

La iniciativa té com a objectiu sensibilitzar la població sobre la detecció precoç dels senyals d’estrès, ansietat o depressió; impulsar entorns empàtics i xarxes de suport que facilitin l’expressió lliure de les emocions sense por al rebuig o la discriminació, i recordar els canals d’atenció comunitària i les eines de suport psicològic que el municipi posa a disposició de les famílies.

La salut mental és una construcció col·lectiva. Tenir cura del nostre entorn i demanar ajuda professional quan cal són els pilars fonamentals per consolidar una societat plenament saludable.

I, ja que parlem de salut mental, convé recordar que, de vegades, el nostre Ajuntament sembla un manicomi, tot i que cal precisar que els deliris de grandesa (també coneguts com a megalomania) no són, per si mateixos, un trastorn emocional, sinó un símptoma greu que sovint forma part d’altres trastorns psiquiàtrics.

Baixen els delictes, però la policia no se’n refia

 

L’últim balanç oficial de criminalitat del Ministeri de l’Interior, corresponent al primer semestre de 2026 i amb dades actualitzades al setembre, indica que Salou és un dels municipis de la demarcació de Tarragona que registra els descensos més importants en les infraccions penals.

Durant el primer trimestre de l’any, la delinqüència general a Salou es va reduir un 15,66% en comparació amb el mateix període de l’any anterior, passant de 549 a 463 infraccions penals.

Les dades policials acumulades fins a mitjan any també van reflectir una caiguda neta dels delictes del 25,1% en el període de dotze mesos analitzat.

Això és el que diuen les xifres oficials. Al carrer, però, ni els mateixos agents de la Policia Local se’n refien. La prova és que lliguen les bicicletes amb cadenats perquè no tenen ganes que se les pispin. I això que són un tros de ferralla!

Més de 50 parades d’Autocars Plana no són un bus urbà

 

L’Ajuntament de Salou assegura que el municipi disposa de més de 50 parades d’autobús públic distribuïdes pel terme municipal. Segons el consistori, la futura línia circular, anunciada en el darrer ple, permetrà reforçar aquesta xarxa i adaptar-la millor a les necessitats dels residents. (Font: Ajuntament de Salou).

El que no diu l’Ajuntament és que aquestes més de 50 parades corresponen al servei d’Autocars Plana, de caràcter interurbà, que connecta diferents poblacions de la costa. Aquest servei no equival, en cap cas, a una xarxa de bus urbà. Els autobusos interurbans tenen la funció de connectar municipis, mentre que un servei urbà facilita els desplaçaments interns, apropa els barris als equipaments i serveis i respon a les necessitats de mobilitat quotidiana dels residents.

La futura línia circular, efectivament, millorarà la connectivitat interna del municipi. El que no es pot argumentar és que els salouencs ja tenen les seves necessitats de mobilitat cobertes pel fet de disposar de les 50 parades d’Autocars Plana. 

El debat sobre el transport públic municipal hauria de centrar-se en una qüestió de proximitat: oferir un servei urbà útil per moure’s per Salou, una necessitat que ara mateix continua sense una resposta específica.

Salou busca figurants per una pel·lícula amb María Jesús i el seu acordió

 

El cineasta salouenc Víctor Torrents prepara a Salou diverses escenes del seu llargmetratge ¿Dónde mejor que aquí?, que comptarà amb una actuació especial de la popular artista María Jesús y su acordeón. L’equip de producció ha obert una convocatòria per trobar figurants de diferents edats i perfils que vulguin participar en el rodatge.

La participació és voluntària i no és remunerada. La crida s’adreça a persones interessades a viure de prop l’experiència d’un rodatge cinematogràfic.

Després d’una primera sessió celebrada divendres 9 d’octubre al vespre a l’hotel Las Vegas, el rodatge preveu tres noves convocatòries: avui al matí: es busquen especialment parelles de persones grans; dilluns 12 d’octubre, de 20 a 00 hores: es farà una convocatòria multitudinària, i dimarts 13 d’octubre, de 15 a 19 hores: es necessiten entre 20 i 30 persones.

Pel que fa al vestuari, l’organització demana als participants que portin roba amb estampats florals o d’estil eivissenc, d’acord amb l’estètica de les escenes.

Les persones interessades a fer de figurants poden contactar per WhatsApp amb Sergi, al número 689 688 624, per inscriure’s, consultar dubtes i rebre la ubicació exacta dels punts de trobada. També hi ha la possibilitat d’anar-hi acompanyat de familiars o amics.

El projecte permetrà rodar a Salou diverses escenes d’una producció dirigida per un cineasta vinculat al municipi, amb la participació especial de María Jesús y su acordeón. (Font: Diari Més).

Per cert, a Salou, més que l’acordió el que ens toquen molt és la gaita.

‘Me lo dijo Pérez’

 

(Es recomana aquesta cançó a l’hora de llegir la notícia.)

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez, ha qualificat de “pur fum electoral” el projecte de 1.700 habitatges de protecció oficial anunciat pel govern municipal de Pere Granados. Rodríguez considera que la iniciativa no ofereix prou garanties que es faci realitat i la compara amb altres projectes anunciats en el passat que, segons denuncia, encara no s’han executat.

“Nosaltres no confiem en aquesta projecció d’habitatges”, ha afirmat la representant de Vox, que ha justificat així l’abstenció del seu grup en el pla municipal en matèria d’habitatge. La portaveu sosté que els anuncis de Granados s’han de valorar tenint en compte els compromisos anteriors que, segons ella, han quedat pendents.

Entre aquests projectes que no s’han fet realitat, Rodríguez ha esmentat una biblioteca pressupostada en cinc milions d’euros, una ciutat esportiva anunciada en diferents ocasions i una rotonda a la zona de Xalets que, assegura, els veïns encara esperen. 

La portaveu de Vox ha vinculat aquests precedents amb la seva desconfiança al voltant dels 1.700 habitatges anunciats per Granados a la zona d’Emprius i ha advertit que el projecte podria acabar seguint el mateix camí si no hi ha un canvi de govern.

Rodríguez també ha explicat que el seu grup ha presentat una iniciativa per frenar l’expulsió dels veïns de Salou, en el context de les dificultats d’accés a l’habitatge. Segons ha denunciat, cap de la resta de formacions municipals s’ha sumat a la proposta.

“Una vegada més, Vox ens hem quedat sols”, ha afirmat. La portaveu ha citat el Partit Popular, Sumem per Salou, Esquerra Republicana, Ara Pacte Local, el PSC i USAP entre els grups que no han donat suport a la iniciativa. (Font: Vox).

Censura digital

 

Internet, les xarxes i els assistents d’IA tenen un interès especial a eliminar qualsevol indici de nuesa. Caldria preguntar-se si aquesta censura es correspon amb la realitat, quan ningú no veu sexualitat en un infant acabat de néixer i nu. Se’l considera càndid, innocent i net. Encara que, ben mirat, quina contradicció, el millor és que no ha donat permís per ser exposat. En tot cas, el donen els seus pares, com passa en la publicitat.

Però si tu vols penjar una foto sexy, aquí ni el Quixot no resumeix la qüestió d’haver topat amb l’Església.

En un moment en què els menors consumeixen cada vegada més pornografia, clarament adreçada als adults, una es troba amb traves per penjar una foto mig sexy, encara que es mostri despullada amb una certa gràcia i sense voler emular el desplegable central (mai més ben dit) d’aquelles revistes que van adornar cabines de camió, taquilles de vestidors col·lectius i tants altres llocs sagrats del culte femení.

Tanmateix, fa uns dies algú ha trobat la manera de colar pornografia a Facebook mitjançant la composició de la fotografia, i no en revelaré el truc. Em va sorprendre molt i vaig entendre com ho havia fet.

En tot cas, deixo aquí aquesta reflexió: el 1992 vaig fer de model de fotografia i escultura per al benvolgut i malauradament traspassat Lluís Llongueras, devot del cos artístic de la dona en totes les seves formes i expressions. Quan em vaig presentar amb un petit tanga de color carn, em va dir: “No et cal. La nuesa és bella i neta; el que sexualitza és la tira del tanga, aquesta és la provocació del desig”.

Vam fer la sessió, amb la signatura prèvia del consentiment, i aquí es va acabar tot. Vam quedar que em donaria les fotografies, però el temps és juganer amb la distància i deuen ser al seu llegat. Culpa meva per no haver-les anat a recollir. Encara espero poder-ho fer, perquè ja no tornaré a ser aquella, ni en cos ni en ànima. Seria un insult a tot el que he viscut voler ser la mateixa.

Ni tan sols sé en quin llibre o figura estic representada. Les cares no hi apareixen, però reconeixeria el meu cos si el veiés.

Em continuo preguntant per què a les pel·lícules hi ha un percentatge elevat de nuesa femenina que supera el de la masculina i per què la mostra del triangle pecaminós, tan nefastament anomenat parts pudendes, continua sent la dinàmica gràfica, mentre que als concerts i videoclips musicals es cometen cansosos actes pseudoorgiàstics i pornogràfics, encara que s’hi vagi més que caracteritzat, disfressat amb vestuaris impossibles que tallen les línies naturals i exageren parts que ja són prou notòries.

Gràcies, Sabrina Salerno, pel moment meravellós que ens vas oferir amb Boys, Boys, Boys. Mai una teta no havia donat tant de què parlar.

La teta és legal si alleta i és luxuriosa si balla encantada d’haver-se conegut. Beatots!

El pecat, de vegades, és en la ment de qui contempla i no pas en qui s’exhibeix.

Amb la censura hem topat, però sempre ens quedarà la nostàlgia del cos lliure de prejudicis de Michel Angelo, Canova i tants artistes que, si més no, romanen en la cultura sense un trist i horrible drap al damunt.

L’encant de la vida és descobrir-la.

Efectivament, aquesta idea de l’atracció i l’acceptació dels altres ha arribat als menors. Ara m’ha agafat per penjar les meves fotos dels 16, 20, 30… 40 anys amb etiquetes ben clares de farmejar aura.

Què ens heu d’explicar, passerells, a les dones que vam iniciar la revolució del topless?

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Salou organitza una excursió pel Cap de Salou

 

L’Ajuntament de Salou se suma un any més a les Jornades Europees de Patrimoni amb una programació gratuïta que combina natura, història, art i gastronomia. Les activitats conviden residents i visitants a redescobrir el municipi i les tradicions que formen part de la seva identitat.

Una de les propostes destacades és una ruta guiada pel Cap de Salou per conèixer la riquesa paisatgística, geològica, vegetal i històrica d’aquest entorn natural.

Sortida dels Pilons

L’excursió començarà a les 11 hores de diumenge a l’escultura de la Vela, als Pilons, i continuarà fins a la punta del Cavall, on els participants compartiran un dinar de carmanyola. A partir de les quatre de la tarda, la jornada inclourà una activitat d’observació d’aus marines. La proposta és gratuïta i oberta a tots els públics. L’organització recomana portar calçat còmode i tancat.

Salou reivindica la cuina tradicional amb un tast de sopa de bacallà

 

Salou se suma un any més a les Jornades Europees del Patrimoni, que se celebren del 9 a l’11 d’octubre amb una programació especial de portes obertes i activitats gratuïtes. La proposta central tindrà lloc diumenge 11 d’octubre, d’onze a una, al Patronat Municipal de Turisme, al xalet Torremar, amb l’activitat Cuina d’abans, sabors d’avui.

La iniciativa busca prestigiar el patrimoni gastronòmic local i connectar la cuina tradicional amb les propostes culinàries actuals. La jornada inclourà una demostració culinària, una degustació i un col·loqui amb els cuiners Edu Cuesta, Pep Moreno i Jaume Gaseni, que compartiran les seves experiències i reflexions sobre l’evolució de la cuina i dels fogons tradicionals.

Com a cloenda, els assistents podran tastar gratuïtament sopa de bacallà amb patates i allioli, un plat emblemàtic de la gastronomia tradicional. Amb aquesta activitat, Salou incorpora la gastronomia a la programació de les Jornades Europees del Patrimoni i reivindica la cuina tradicional com a part de la memòria col·lectiva i de la identitat cultural del municipi.

Incomprensiblement, la nota de l’Ajuntament que sempre dona la nota no inclou declaracions de l’alcalde, Pere Granados, ja que, amb bacallà o sense, aquest home no calla mai.

UTPS qüestiona el model de ciutat i reclama més diversificació

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha qüestionat el model de ciutat desenvolupat a Salou després de tants anys de govern municipal i ha reclamat obrir un debat ciutadà sobre les necessitats i les oportunitats de futur del municipi.

UTPS considera que el municipi ha d’anar més enllà de la seva activitat turística i impulsar alternatives econòmiques que generin ocupació estable durant tot l’any.

UTPS posa el focus en la manca d’espais per a emprenedors, professionals i petites empreses. En aquest sentit, es pregunta per què Salou no disposa d’una oferta consolidada de coworking i centres de negocis que faciliti l’inici de noves activitats professionals, el teletreball i la implantació d’empreses de serveis.

La formació també planteja la necessitat de crear una zona específica per a petites empreses, tallers i activitats productives, com ara un petit polígon industrial o de serveis que permeti oferir oportunitats als negocis locals i evitar que determinades activitats s’hagin de traslladar a altres municipis.

Segons UTPS, aquesta situació també afecta les perspectives de futur dels joves, que poden trobar dificultats per desenvolupar el seu projecte professional a Salou si no disposen de prou oportunitats laborals.

Un altre dels àmbits que destaca UTPS és que els equipaments municipals actuals són insuficients per atendre el creixement de les entitats i els clubs esportius.

La formació reclama una gran ciutat esportiva municipal amb pista d’atletisme i instal·lacions preparades per acollir entrenaments, competicions i esdeveniments esportius alhora que qüestiona la viabilitat del projecte del govern municipal a Emprius. “La pregunta no és solament què s’anuncia. La pregunta és: quan es converteixen els projectes en realitats?”, assenyala.

Altres qüestions que, segons UTPS, haurien de formar part de la planificació municipal, són l’habitatge, la mobilitat, els aparcaments, els espais per als joves, els equipaments culturals, els serveis per a les famílies, les zones verdes, el patrimoni, la seguretat i el transport públic.

El partit considera que cal analitzar si el model actual respon a les necessitats dels residents i a la ciutat que Salou vol ser en el futur. “Governar no consisteix únicament a gestionar el dia a dia, sinó també a anticipar-se als problemes, planificar i generar oportunitats per a les pròximes generacions”.

UTPS conclou plantejant dues preguntes: “Tenim el projecte de ciutat que Salou necessita?” i “Què hem deixat de fer durant tots aquests anys?”. (Font: UTPS).

Santa Maria del Mar, quatre dies a les fosques

 

L’escola Santa Maria del Mar de Salou ha passat quatre dies sense subministrament elèctric. Quatre dies amb les aules, la cuina, el menjador i la resta del centre afectats per aquesta situació.

Una incidència que ha provocat dificultats importants en el funcionament de l’escola i del menjador, ja que les neveres del centre no funcionaven. Tampoc hi ha hagut Internet.

Ara el centre disposa de llum provisional. És una bona notícia, evidentment, però una solució provisional no esborra quatre dies de problemes ni respon a totes les preguntes que aquesta situació planteja.

Què ha fet la regidora d’Ensenyament durant aquests quatre dies? Quines mesures ha impulsat? Quines explicacions ha donat a les famílies? Per a les entregues de premis, els actes institucionals i les fotografies amb comandaments de la Policia Nacional, sempre hi ha temps. Però quan una escola passa quatre dies sense llum, el que les famílies necessiten no són fotografies, sinó informació, gestions i solucions.

Les fotografies formen part de la vida institucional. Però, quan una escola del municipi passa quatre dies sense electricitat, creiem que la ciutadania també té dret a saber què ha fet la regidora i el seu alcalde per resoldre el problema. I aquí no val dir el de sempre: que el problema és d’un altre o de la companyia de distribució.

Perquè governar no és només representar el municipi. També és estar al costat de la gent quan les coses no funcionen, exigir solucions i garantir que els serveis essencials estiguin a l’altura del que necessiten les famílies.

La candidatura a la qual dono suport, Salou per Viure, defensa que l’educació pública i el benestar dels infants han de ser una prioritat real, no només una declaració d’intencions.

Quatre dies sense llum en una escola són massa dies, i ho dic amb tota la força que em dona el fet de ser pare de dos exalumnes i avi de dos alumnes que actualment estudien al centre.

Menys aparença i més responsabilitat.

Les prioritats d’un govern es demostren resolent els problemes de la gent.

Pau Pasqual Armengol.

Salou felicita els valencians per la seva diada

 

L’Ajuntament de Salou ha commemorat aquest 9 d’octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, amb una publicació a les xarxes socials en què felicita tots els valencians que celebren la seva festivitat. La data recorda l’entrada del rei Jaume I a la ciutat de València l’any 1238 i simbolitza l’inici del Regne de València.

La felicitació és lògica, atès que són nombrosos els lligams entre la capital de la Costa Daurada i la Comunitat Valenciana. Per exemple, des del port natural de Salou va salpar Jaume I el 1229 en l’expedició que acabaria amb l’extermini àrab de Mallorca.

A més, València és una de les principals ciutats emissores de turistes cap a la Costa Daurada. Cada estiu, milers de valencians trien Salou per proximitat (dues hores i mitja en cotxe, l’oferta de platja i oci i PortAventura. A la pràctica, València és un dels mercats turístics més importants per a Salou.

I, en tercer lloc, hi ha un altre vincle molt estret entre les dues ciutats. A València són habituals les falles i les traques, i a Salou sovintegen els petardos.

Recasens demana a Daza que deixi de ser el portaveu de Junts

 

La regidora del grup municipal de Junts per Cambrils Teresa Recasens ha demanat a Enric Daza que sigui “honest”, deixi de ser el portaveu del grup municipal de Junts i passi a ser un regidor no adscrit. 

Daza és el portaveu oficial del grup municipal de Junts per Cambrils–Compromís Municipal, tot i que ha estat presentat com a alcaldable d’Aliança Catalana a les pròximes eleccions municipals de l’any vinent. Per a Recasens, aquesta situació reflecteix la “deshonestedat” de Daza. La regidora defensa que el fet que en el seu moment fos cap de llista no li dona dret a continuar sent portaveu.

Per a Recasens, la manera d’actuar de Daza no és coherent perquè tant a les xarxes com als mitjans ja està actuant com a altaveu d’Aliança Catalana, tot i representar un altre partit a l’Ajuntament. 

La regidora juntaire pensa que no és lògic que sigui portaveu de Junts quan està representant unes altres idees, fins i tot en actes públics. 

A més, recorda que les persones que els van donar suport van votar un partit i no la seva persona. Per tot plegat, Recasens demana a Daza que sigui honest, que marxi del grup municipal de Junts i que el càrrec de portaveu passi a una altra persona que sí que representi els valors de Junts. (Font: Ràdio Cambrils).

Granados anuncia el bus urbà abans de les municipals

 

Salou podria disposar finalment d’un servei d’autobús urbà l’any vinent, després d’anys de reivindicacions per part dels veïns de les zones perifèriques del municipi. El Govern municipal està ultimant l’estudi d’implantació que va posar en marxa fa més d’un any i ja ha sol·licitat una partida pressupostària per poder posar en funcionament el servei.

L’objectiu és crear una línia de caràcter urbà que connecti Cap Salou i les diferents urbanitzacions amb el centre de la ciutat, facilitant els desplaçaments dels residents que actualment depenen majoritàriament del vehicle privat per acudir a equipaments com el CAP, l’Ajuntament o el Mercat Municipal.

El regidor de Mobilitat, Sebastià Domínguez, ha explicat que l’estudi es troba en la fase final i que fa aproximadament un mes es va fer la petició pressupostària per reservar els recursos necessaris per a la implantació.

Segons els càlculs municipals, el cost estimat d’operar un autobús urbà és d’uns quatre euros per quilòmetre. En el cas de Salou, el funcionament de la xarxa amb un únic vehicle suposaria una despesa d’entre 320.000 i 400.000 euros bruts anuals.

La proposta arriba després d’una primera prova pilot realitzada el 2025, quan es va posar en circulació durant un dia un autocar gratuït per diferents carrers de Salou i es va contractar una empresa especialitzada per estudiar la viabilitat del futur servei.

L’anunci de l’eventual implantació del bus urbà s’ha produït arran de la moció presentada per Vox en el ple d’aquest dimecres, en què la formació reclamava accelerar la posada en funcionament del servei. La iniciativa va ser rebutjada per la majoria dels grups municipals.

La portaveu de Vox, Anabel Rodríguez, ha qüestionat el ritme del projecte i ha assenyalat que els veïns de diferents zones del municipi continuen esperant una solució.

“Porten des de l’inici de mandat dient que estan treballant i valorant el bus urbà, però els veïns de Cap Salou, de Barenys i d’Emprius continuen esperant”, ha afirmat. (Font: Diari de Tarragona).

Salou proposa el Centre d’Estudis Salouencs per al Diploma de Mèrits

 

El ple de l’Ajuntament de Salou va aprovar ahir per unanimitat de tots els grups municipals proposar el Centre d’Estudis Salouencs per rebre el Diploma de Mèrits per serveis distingits prestats a favor del municipi i de la comarca, que atorga el Consell Comarcal del Tarragonès.

La proposta reconeix la trajectòria del Centre d’Estudis Salouencs i la seva vinculació amb el municipi, especialment per la tasca desenvolupada en la preservació, investigació i difusió de la història, el patrimoni i la memòria de Salou.

Reconeixement compartit

L’entitat ha expressat públicament el seu agraïment a tots els grups municipals pel suport unànime a la proposta. El Centre d’Estudis Salouencs considera que aquest reconeixement és també un homenatge a totes les persones que, al llarg dels anys, han contribuït a mantenir viva la memòria històrica del municipi.

L’entitat ha rebut la proposta “amb satisfacció, però sobretot amb gratitud”, i ha reivindicat la feina desenvolupada durant anys per preservar i donar a conèixer el patrimoni i la història local.

El reconeixement, però, encara haurà de completar la seva tramitació davant el Consell Comarcal del Tarragonès, que és l’organisme que atorga el Diploma de Mèrits.

El Centre d’Estudis Salouencs ha assegurat que continuarà treballant en la recerca, preservació i divulgació de la història de Salou, en una tasca que considera vinculada al coneixement i la conservació de la memòria col·lectiva del municipi.