Què tenen avui les cabretes per dinar? (II)

 

L’Ajuntament de Salou ha decidit fer un gir inesperat en la gestió del verd urbà amb la incorporació d’un ramat d’ovelles per netejar el sotabosc en zones properes a espais habitats. La iniciativa, que combina sostenibilitat i sentit pràctic, ja ha començat a deixar imatges tan singulars com reveladores.

Una de les primeres actuacions s’ha produït al carrer d’Aragó, on una cabra —integrant destacada de la nova brigada ovina— ha estat vista inspeccionant el terreny amb aparent rigor tècnic. L’animal, situat al costat d’una paperera i d’un arbre envoltat de vegetació espontània, semblava avaluar l’estat del sotabosc urbà, abans de dinar.

Que bé (bèèè) podria ser aquest: fulles tendres de parterres oblidats (entrant); herbes espontànies de vorera, amb toc de pols urbana (plat principal); escorça d’arbre amb aromes de ciutat (guarnició), i paper reciclable de paperera selectiva (postres).

Apa, bon profit!

Cagada “histórica” de l’Ajuntament de Salou

 

L’acte de presentació dels nius de metralladores restaurats al mirador de la Punta del Porroig, dissabte passat, havia de ser una reivindicació del patrimoni i la memòria històrica de Salou. Tanmateix, més enllà de la recuperació dels elements bèl·lics, el que realment està donant guerra és l’errada ortogràfica ben visible al faristol institucional.

El lema Recuperem la nostra história fa mal a la vista, esgarrifa. En català, historia és història, amb accent obert. Però és que, a més, “história” tampoc és correcte en castellà (no porta accent), fet que converteix la inscripció en un error doble i difícilment justificable en un acte oficial.

Capital de la Cultura Catalana

La cagada podria ser anecdòtica si no fos pel que simbolitza: en un municipi que ha presumit del títol de Capital de la Cultura Catalana, es pressuposa una cura especial pel llenguatge, especialment en actes institucionals vinculats a la història i la identitat local.

Més enllà de la relliscada ortogràfica, l’episodi posa sobre la taula una qüestió recurrent: el poc rigor en la comunicació pública, especialment amb el català, que sovint es fa servir més per obligació legal que per convicció cultural.

USAP culpa Granados de la crisi del PSC (I)

 

Unidos Salou Acció Plural (USAP) ha atribuït directament a la “política de desgast” de l’alcalde, Pere Granados, la decisió del PSC del Camp de Tarragona de destituir l’executiva local de Salou i imposar-hi una comissió gestora.

En una nota de premsa, USAP sosté que la intervenció del partit socialista és conseqüència d’anys de dinàmiques polítiques que, segons apunten, han acabat debilitant l’estructura local del PSC.

USAP afirma que la crisi interna dels socialistes, evidenciada arran del cas de Cristina Berrio, no és un episodi aïllat, sinó el resultat d’una situació sostinguda en el temps en què el PSC de Salou hauria perdut autonomia dins del govern municipal. Segons la formació, aquesta dependència respecte al lideratge de Granados ha anat erosionant la capacitat del partit per actuar amb criteri propi.

Manca de lideratge

La nota també apunta que les tensions internes del PSC feia temps que existien, però que han acabat esclatant recentment, projectant una imatge de divisió i manca de lideratge. En aquest sentit, USAP considera que la imposició d’una gestora per part de la direcció territorial és “la prova evident” que el partit ha perdut el control de la seva pròpia organització local.

A més, la formació critica el model de govern municipal, que qualifica de “personalista” i centrat en la figura de l’alcalde, i sosté que aquest sistema “acaba generant dependència i debilitant els socis polítics”.

Finalment, USAP adverteix que el cas del PSC de Salou exemplifica una dinàmica més àmplia dins del consistori i assegura que continuarà denunciant el que considera una manera de governar que “divideix, desgasta i acaba portant a situacions de crisi interna dins dels partits que hi participen”. (Font: USAP).

Salou celebra Sant Jordi amb més pena que glòria

 

A mesura que s’acostava el 23 d’abril, moltes ciutats del Camp de Tarragona han desplegat una programació literària cada cop més intensa, diversa i sostinguda en l’àmbit literari. Principalment, amb la presentació de novetats editorials pensades per apropar l’autor al lector. Però a Salou, un any més, la sensació és d’oportunitat perduda. 

La prèvia de Sant Jordi s’ha limitat pràcticament a la presentació d’un sol llibre: Pinta el Bestiari de Salou, d’Ainhoa Amigo, una proposta infantil que, tot i ser lloable, queda molt lluny del que s’espera d’un municipi amb aspiracions culturals. I que presumeix d’haver estat la Capital de la Cultura Catalana el 2025.

Les comparacions són odioses

La comparació amb els municipis veïns és inevitable i incòmoda. A Vila-seca, per exemple, la diada no és només un dia, sinó un cicle consolidat que comença setmanes abans. Des de finals de març, la ciutat veïna ha acollit presentacions de primer nivell com La segona vida de Ginebra Vern, d’Agnès Marquès, premi Ramon Llull 2026, o Memòria del cos, d’Àlex Susanna, en un acte que combinava literatura i música en directe. 

També hi han passat noms com el vila-secà Xavier Grasset, Vicenç Villatoro o Núria Cadenes, a més d’autors locals i literatura infantil. El resultat és una programació rica, transversal i amb capacitat d’atraure públics diversos.

Cambrils tampoc s’ha quedat enrere. En pocs dies ha encadenat presentacions com Micro Dramàtica, de l’exalcalde Robert Benaiges, La poesia secreta, de Manuel Vergara o L’Arbre de les papallones, d’Aleix Cort, a més d’activitats per als més petits i cicles dedicats a figures literàries com Sebastià Juan Arbó. 

Només el bestiari

I Salou? Més enllà de la iniciativa del bestiari —centrada, a més, en un públic molt concret—, el buit és notable, vergonyós. Sense autors ni presentacions de llibres, no hi ha hagut una aposta clara per la literatura com a eix cultural de ciutat. 

Tot plegat reforça la percepció que a Salou la cultura continua sent accessòria i subordinada al protagonisme d’uns polítics de pa i calbot.

Sardiña rescata la memòria del port de Salou als segles XVIII i XIX

 

La sala Europa del Teatre Auditori de Salou va acollir ahir una conferència sobre el comerç al port de Salou durant els segles XVIII i XIX, impartida pel cronista local Joan Sardiña, que va oferir un recorregut detallat per l’activitat econòmica i marítima del municipi en aquella època.

La sessió, organitzada pel Centre d’Estudis Salouencs, es va iniciar amb la presentació d’una eina utilitzada pel mestre d’aixa —l’artesà especialitzat en la construcció i reparació de vaixells de fusta— amb la qual el ponent va interpel·lar el públic per comprovar si en coneixien la funció. Aquest element va servir com a punt de partida per contextualitzar la importància de la construcció naval en el desenvolupament del port.

Sardiña va destacar que, durant els segles XVIII i XIX, el port de Salou va acollir nombroses embarcacions dedicades al transport de mercaderies, en un moment de gran activitat comercial. Entre els productes exportats, va posar especial èmfasi en l’aiguardent català, així com en el paper dels alambins en la seva producció.

La conferència també va abordar diversos elements patrimonials i documentals vinculats a aquesta etapa, com la làpida commemorativa de 1726, documents d’exportació del 1764 o la làpida de Capitania de 1818, així com espais emblemàtics com la Torre Vella (segle XVI) i la Torre Nova (segle XVII).

Pel que fa a la navegació, el ponent va explicar les diferents tipologies de vaixells que operaven al port, com el llagut, el llondro, la faluga, el bergantí, la fragata o el paquebot. També es va referir a infraestructures clau com del fracassat canal de navegació Reus-Salou, i a institucions com la Duana, el Llatzeret o la Capitania.

Altres aspectes tractats van ser la incidència de la Guerra del Francès en l’activitat portuària, la funció de la Patent de Sanitat, així com la presència de carrabiners, torres de telègraf i les estacions del ferrocarril (1865) i del carrilet (1887).

La xerrada va concloure amb una aproximació als primers negocis de Salou al segle XIX, posant en relleu la importància històrica del port com a motor econòmic del territori i com a element clau en la configuració del municipi.

Dones de Salou: Festa de la Vellesa de 1946

 

La xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida per Joan Sardiña al casal de les Dones, va servir per recuperar una fotografia de la Festa de la Vellesa de l’any 1945. La imatge, del fons Esteve Tomàs, mostra un dinar d’homenatge celebrat al restaurant Ca l’Agustí, on es reconeixia la trajectòria vital i l’edat avançada de la gent gran del municipi.

La fotografia il·lustra una llarga taula plena de veïns i veïnes, majoritàriament persones grans, en un ambient solemne però comunitari. Aquest tipus de celebracions, molt arrelades a la tradició catalana, tenien com a objectiu homenatjar la gent gran i reforçar els vincles socials en una època marcada per les dificultats de la postguerra.

L’origen d’aquestes festes es remunta a principis del segle XX, amb iniciatives que ja es documentaven cap al 1915. Amb l’arribada de la Generalitat republicana el 1931, els avis es van convertir en un dels col·lectius prioritaris de les polítiques socials, consolidant aquest tipus d’homenatges com a pràctica habitual en molts municipis.

Reconeixement públic

Les celebracions de la Festa de la Vellesa sovint incloïen desfilades i actes públics en què els més joves acompanyaven avis i padrins, simbolitzant la continuïtat entre generacions i el reconeixement a tota una vida de treball.

Entre els que apareixen a la foto hi ha, al fons de la sala, mossèn Josep Llauradó Piñol, figura rellevant de l’època. Llauradó va iniciar la seva trajectòria eclesiàstica amb la primera missa el 1917 al Santuari de Misericòrdia de Reus, i posteriorment va exercir com a capellà major de l’Armada, destinat a San Fernando (Cadis), al vaixell escola Juan Sebastián Elcano, així com a preceptor de Don Juan de Borbón i capellà castrense de l’Exèrcit de l’Aire.

La recuperació d’aquesta fotografia permet aprofundir en la memòria col·lectiva de Salou i reivindicar unes tradicions que, més enllà del seu valor festiu, reflecteixen el reconeixement social cap a les generacions que van contribuir a construir el municipi.

L’Ajuntament relega la parada d’UTPS per Sant Jordi al galliner

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha expressat la seva “més absoluta indignació” per la ubicació assignada al seu estand amb motiu de la diada de Sant Jordi, una situació que, segons denuncien, ja es va produir l’any passat.

La formació assegura que l’espai adjudicat es troba en una zona “clarament amagada”, amb poca afluència de públic i una visibilitat “pràcticament nul·la”, fet que, a parer seu, suposa un desavantatge respecte a altres formacions polítiques presents a la fira.

Decisió injusta

Segons UTPS, aquesta decisió “no es pot considerar ni neutral ni justa” i limita de manera significativa la seva capacitat de donar a conèixer el seu projecte polític a la ciutadania en un esdeveniment de gran participació com és Sant Jordi.

El partit considera “inacceptable” que en una jornada que hauria de garantir la igualtat d’oportunitats entre totes les opcions polítiques es produeixin situacions que, segons denuncien, generen un tracte desigual i discriminatori. (Font: UTPS).

Necrològica: María Antonia García García

 

Ens ha deixat María Antonia García García, de 94 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dijous 23 d’abril, a les dotze del migdia a l’església de Sant Esteve de Vila-seca. Vetlla: sala 3 del tanatori municipal. Posteriorment serà traslladada al crematori de Reus.

Necrològica: Cristóbal Martínez Galisteo

 

Ens ha deixat Cristóbal Martínez Galisteo, de 96 años. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dimecres 22 d’abril, a les set de la tarda al tanatori municipal de Reus. Vetlla: sala 1. Posteriorment serà enterrat a Salou.

Dues patinadores del Club Patí Jove es classifiquen per al Mundial

 

Les patinadores vila-secanes del Club Patí Jove Salou Ariadna Cruz Pérez i Laura Pereira Montero han aconseguit una destacada tercera posició al Campionat d’Espanya de grups xou júnior, disputat recentment a Alcoi, un resultat que els ha valgut la classificació per al Campionat del Món que se celebrarà al Paraguai.

El duet ha signat una actuació molt solvent en una competició d’alt nivell, on s’han donat cita alguns dels millors conjunts de patinatge artístic del país. El bronze estatal confirma la progressió de les dues esportistes i consolida el treball del Club Patí Jove Salou en les categories de base.

Grups xou júnior

Amb aquesta classificació, Cruz i Pereira faran el salt a l’escena internacional, on representaran l’Estat en una cita mundialista que reunirà les millors formacions del patinatge artístic en la modalitat de grups xou júnior.

El club ha valorat molt positivament el resultat, destacant “l’esforç, la constància i el nivell tècnic” de les patinadores, així com la feina de l’equip tècnic al llarg de la temporada. El podi a Alcoi suposa, a més, un reconeixement al creixement del patinatge a la zona i al paper de les entitats esportives locals en la formació de joves talents.

Els comentaris sexistes de Granados arriben al síndic i la Generalitat

 

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Ana Belén Rodríguez Ros, ha subscrit la queixa presentada per un ciutadà davant el consistori, el síndic de greuges de Catalunya i la Direcció General d’Igualtat de la Generalitat per uns presumptes comportaments sexistes de l’alcalde, Pere Granados Carrillo, durant diverses sessions plenàries.

Segons el contingut de la denúncia, l’alcalde s’hauria adreçat en reiterades ocasions a la regidora amb expressions com “señora masculina”, i o “que cacarea”, en un to que, segons la portaveu, tenia com a finalitat ridiculitzar-la i menystenir la seva funció representativa. El text sosté que aquests fets no serien puntuals, sinó repetits al llarg del temps.

Rodríguez ha indicat que aquests comportaments ja han estat objecte de crítica en diverses sessions del ple, on ha reclamat respecte institucional i ha considerat que aquestes expressions excedeixen els límits del debat polític.

L’Ajuntament diu que és llibertat d’expressió

La Comissió d’Afers Interns de l’Ajuntament ha arxivat la queixa amb els vots favorables de Sumem per Salou-PSC i Sempre Salou i l’abstenció d’ERC. Segons aquest òrgan, els fets s’emmarquen en la llibertat d’expressió dins del debat polític.

Vox ha criticat aquesta decisió i considera que suposa un aval a aquest tipus de comentaris i una renúncia a aplicar el Codi de Bon Govern municipal. La formació també ha retret el posicionament dels grups que han donat suport a l’arxivament o s’han abstingut.

Per la seva banda, la portaveu ha defensat la necessitat de fixar límits entre el debat polític i l’atac personal, i ha afirmat que un càrrec institucional “ha de donar exemple” en l’exercici de les seves funcions. (Font: Vox).

Salou recupera els nius de metralladora del Porroig

 

Un cop rehabilitats, l’Ajuntament de Salou ha obert al públic els antics nius de metralladora situats a la zona del Porroig, un conjunt defensiu construït durant la Guerra Civil que forma part del patrimoni històric del municipi.

L’actuació té com a objectiu preservar aquestes estructures, que es trobaven en estat de degradació. Els treballs han consistit en la neteja de l’entorn, la consolidació dels elements arquitectònics i la instal·lació de senyalització informativa per contextualitzar-ne l’ús i la funció en el marc del sistema defensiu de la costa.

Reforçar l’oferta turística

Segons fonts municipals, la recuperació dels nius de metralladora del Porroig vol revalorar el patrimoni històric i cultural de Salou, amb la voluntat de diversificar l’oferta turística i reforçar la memòria col·lectiva del municipi. (Font: Ajuntament de Salou).

Una iniciativa lloable que contrasta, però, amb el mal estat en què es troba el conjunt de la ciutat, que amb voreres aixecades i espais degradats sembla trobar-se en una situació de guerra permanent.

Granados també donarà classes a l’Institut Escola Cap Salou

 

El nou Institut Escola Cap Salou, impulsat per la Generalitat, té prevista la seva obertura per al curs 2026-2027. Es tracta d’un projecte llargament reivindicat durant més de disset anys que permetrà cobrir totes les etapes de l’ensenyament obligatori, des dels 3 fins als setze anys, en un únic centre educatiu.

El futur equipament s’ubicarà en una parcel·la municipal de 12.000 metres quadrats, cedida per l’Ajuntament, entre l’avinguda del Pla de Maset i el carrer Fonoll. En una primera fase, el centre començarà a funcionar en precari; és a dir, en mòduls prefabricats mentre es redacta el projecte i es construeix l’edifici definitiu.

I3 i 1r d’ESO per començar

Està previst que el primer curs compti amb dues línies d’I3 (educació infantil de tres anys) i una línia de 1r d’ESO, amb un creixement progressiu any rere any fins a completar totes les etapes d’Infantil, Primària i Secundària.

Aquest nou centre donarà servei a prop de 700 infants en edat escolar de la zona de Cap Salou, evitant desplaçaments a altres punts del municipi i responent a una demanda històrica de les famílies.

Tot i que la iniciativa correspon a la Generalitat, l’alcalde Pere Granados ha volgut capitalitzar políticament una actuació que no és de titularitat municipal, seguint la seva dinàmica habitual que tot el que es fa a Salou és gràcies a ell.

Què tenen avui les cabretes per dinar?

 

L’Ajuntament de Salou ha decidit innovar en la fins ara inexistent gestió forestal del municipi amb la contractació d’un pastor perquè, amb el seu ramat d’ovelles, netegi el sotabosc a prop de zones habitades.

La iniciativa ja ha començat a donar els seus primers fruits. Tal com mostra la imatge, una cabra de la brigada ovina ha estat vista inspeccionant el carrer d’Aragó per comprovar fins a quin punt es troba la vegetació espontània, clarament en expansió.

El menú

Segons el consistori, aquesta cabra forma part de l’equip encarregat d’avaluar in situ la qualitat gastronòmica de les herbes urbanes abans de l’arribada del gruix del ramat. 

El resultat d’aquesta inspecció visual és que al menú del ramat avui toca amanida rústica d’herbes urbanes. Una recepta que, si té acceptació entre el bestiar, no es descarta que s’incorpori al catàleg del Salou Food Experience.

Necrològica: Dolores Crespo Crespo

 

Ens ha deixat Dolores Crespo Crespo, de 95 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dimarts 21 d’abril, a dos quarts de quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal.

Conferència sobre el comerç al port de Salou els segles XVIII i XIX

 

La sala Europa del Teatre Auditori de Salou (TAS) acollirà demà a les cinc de la tarda una conferència dedicada al comerç del port de Salou durant els segles XVIII i XIX, una etapa clau per entendre el desenvolupament econòmic i marítim del municipi.

La xerrada anirà a càrrec de Joan Sardiña, que oferirà una aproximació històrica al paper que va tenir el port salouenc en les rutes comercials de l’època, així com la seva influència en el creixement de la població i del territori.

La proposta compta amb la col·laboració del Centre d’Estudis Salouencs, entitat que treballa per recuperar i divulgar el patrimoni històric i cultural de la ciutat.

Val a dir que durant els segles XVIII i XIX, el port de Salou va viure una etapa de contrastos: des d’una època daurada com a node d’exportació internacional fins a un progressiu declivi davant la rivalitat del port de Tarragona. 

Al segle XVIII, Salou tenia el port comercial més important del Camp de Tarragona. La seva activitat estava estretament lligada al creixement econòmic de Reus. El producte estrella era l’aiguardent. Entre 1767 i 1798, les exportacions van passar de 12.069 a gairebé 100.000 càrregues anuals. Des de Salou, aquest licor sortia cap al nord d’Europa i, més tard, cap a Amèrica. 

També s’embarcaven vi, fruits secs (avellanes i ametlles) i productes manufacturats com teixits de seda i indianes. 

A partir de la meitat del segle XIX, el port de Salou va començar a perdre la seva hegemonia comercial en detriment de Tarragona, ja que la reconstrucció i modernització del seu port va fer que moltes rutes comercials es desviessin cap a la capital, deixant Salou en un segon pla.

A l’Ampolla segur que ja fan els currículums com a Salou

 

L’Ajuntament de Salou ha estat distingit amb el segell Infoparticipa 2025 en un acte celebrat al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquest reconeixement situa el municipi entre els ajuntaments més destacats de Catalunya en qualitat i transparència de la comunicació pública local.

Només 22 dels 947 ajuntaments avaluats arreu de Catalunya han assolit aquesta qualificació d’excel·lència, una dada que reforça el posicionament de Salou com a referent en bones pràctiques dins l’àmbit institucional. 

Transparència total

En total, 118 ajuntaments han rebut el segell, tot i que sense arribar al compliment íntegre dels requisits exigits per obtenir la puntuació màxima, com és el cas de Salou.

A més, Salou ha estat un dels únics quatre ajuntaments de Catalunya distingits amb un premi extraordinari per la seva tasca de mentoratge a l’Ajuntament de l’Ampolla, contribuint així a la millora dels seus estàndards de transparència i comunicació pública. (Font: Ajuntament de Salou).

Salou ingressa i gasta més que mai, però res no canvia

 

L’Ajuntament de Salou ha incrementat de manera notable el seu pressupost en els darrers anys, passant dels 57,5 milions d’euros el 2023 als 73,2 milions previstos per al 2025. Es tracta d’un augment de prop de 16 milions en només dos anys, una xifra que evidencia un creixement significatiu de la capacitat econòmica municipal.

Aquest increment es reflecteix també en els ingressos. Els impostos directes, especialment l’IBI, han passat de 19,6 milions a gairebé 23 milions d’euros, mentre que les taxes i altres ingressos municipals han crescut de 12,6 milions a 17,6 milions. En paral·lel, el mateix consistori admet en les seves memòries pressupostàries l’augment de tributs com l’IBI i la taxa de la brossa per fer front a l’increment de despeses.

Brutícia, inseguretat i incivisme

Tot i aquest augment sostingut d’ingressos, una part dels veïns continua percebent que la millora dels serveis no és proporcional. Problemes com la brutícia als carrers, la sensació d’inseguretat, l’incivisme, la manca d’habitatge assequible o el deteriorament d’alguns espais públics continuen formant part de les queixes habituals.

En paral·lel, la despesa corrent de l’Ajuntament també s’ha incrementat de manera considerable. Ha passat de 21,8 milions d’euros el 2023 a 25,6 milions el 2024 i a 29,1 milions el 2025. Això suposa més de 7 milions d’euros addicionals destinats a béns i serveis en només dos anys.ç

Endeutament municipal

A aquesta situació s’hi suma l’augment de l’endeutament municipal. Els préstecs previstos han crescut de 9,8 milions d’euros el 2023 a 14,4 milions el 2025. A més, el govern municipal continua recorrent de manera habitual a modificacions de crèdit, incorporació de romanents i ajustos pressupostaris al llarg de l’any.

Aquest escenari obre un debat entre la ciutadania sobre l’eficiència en la gestió dels recursos públics. Amb més ingressos i més despesa que mai, molts veïns es pregunten per què els problemes estructurals de la ciutat continuen sense una solució clara. (Font: USAP).

Ôra Marítima presenta el II Certamen de Microrelats

 

L’Associació d’Escriptors de Salou Ôra Marítima ha anunciat que durant la diada de Sant Jordi durà a terme la presentació oficial del II Certamen de Microrelats, una iniciativa que busca consolidar i donar visibilitat al talent literari del municipi.

L’acte tindrà lloc a les dotze del migdia del 23 d’abril a l’estand que l’associació tindrà instal·lat a la plaça Sant Jordi. Amb aquest esdeveniment, els escriptors locals volen fer partícip a tota la ciutadania d’un projecte que neix amb la convicció que, tal com indica el seu lema d’enguany, “volem celebrar allò que som i volem compartir”.

Ôra Marítima és una entitat cultural que va néixer amb el propòsit de donar suport als autors locals en el seu desenvolupament i promoció. 

L’activitat compta amb el suport de l’Ajuntament de Salou i Shopping Salou.

Necrològica: Nesti Méndez Peláez

 

Ens ha deixat Nesti Méndez Peláez, de 80 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dilluns 20 d’abril, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca. Vetlla: sala 3 del tanatori municipal. Posteriorment serà incinerada a Reus.

Dones de Salou: Felisa Jorge Campos

 

La fotografia superior és de Felisa Jorge Campos. Data dels anys 40 i forma part del recull històric presentat per Joan Sardiña al Casal de Dones en el marc de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, una iniciativa per recordar el paper sovint invisible de les dones en la construcció del municipi.

Nascuda l’any 1926, la Felisa va viure una infantesa marcada per l’adversitat, ja que va quedar òrfena ben aviat. Aquesta circumstància la va portar a ser adoptada pels seus oncles, Filomena Jorge Bollo i Damián Marcos Rodríguez, aquest últim carrabiner destinat a Salou. Aquells anys, especialment durs, van marcar el seu caràcter i el seu sentit de la responsabilitat.

Treballar al xalet Bonet

Tal com mostren altres imatges de l’època, la Felisa va assistir a l’escola de nenes del carrer de Barcelona. Però la seva realitat quotidiana anava molt més enllà de les aules: mentre la seva tia Filomena treballava al xalet Bonet i el seu oncle feia la ronda, ella aprofitava l’hora del pati per fer les feines de casa que podia. 

Amb el temps, també acabaria treballant al mateix xalet Bonet, fet que li va permetre establir una estreta relació amb Montserrat Barguñó i amb la seva germana Merceditas. La Montserrat s’havia casat amb Pere Bonet Fargas, fill de Ciríac Bonet, l’impulsor del xalet modernista més emblemàtic de Salou.

La vida personal de la Felisa va estar profundament arrelada al municipi. Es va casar amb Ramon Blasi Ferran (a qui podeu veure aquí portant el Sant Crist durant la processó de la Setmana Santa). La boda va tenir lloc a l’església de Santa Maria del Mar, en una cerimònia oficiada per mossèn Josep Llauradó. El banquet es va celebrar al restaurant Mirador Jaime I, a l’actual esplanada del moll en un edifici que amb els anys ha tingut diversos usos, des de discoteca fins a espai d’espectacles (ara acull la House of Illusion del mag Harry Merlin Piper). 

La celebració, multitudinària, reflectia l’esperit comunitari d’un Salou on tot el poble participava en aquests esdeveniments. El matrimoni va tenir dos fills, Ramon i Jordi (aquest últim va sortir bastant tarambana, per cert).

El supermercat Blasi

Amb els anys, la Felisa es va incorporar al supermercat Blasi, situat al carrer de Barcelona, un establiment de referència per a diverses generacions de salouencs. Posteriorment, va obrir una petita botiga de bijuteria al carrer de València, a tocar del supermercat, que regentava amb dedicació i que tancava puntualment per assistir a missa de les set. La seva vinculació amb la vida parroquial va ser constant, sempre trobant temps per col·laborar-hi.

Casualment, la Felisa va morir el 12 d’octubre del 2018, coincidint amb la festivitat de la Verge del Pilar, a qui professava una gran devoció. 

La seva història, com la de tantes altres dones del municipi, forma part del teixit humà que ha construït la memòria col·lectiva de Salou.

Granados reivindica el carrilet després d’enderrocar l’estació de trens

 

L’antiga estació del ferrocarril, construïda el 1865, va ser enderrocada el juliol del 2024. L’alcalde de Salou, Pere Granados, va donar a Adif el seu vistiplau a la demolició perquè vol aquest espai per a l’Eix Cívic. De res van servir els intents de preservar-la per part dels partits de l’oposició per tal de donar-li un ús ciutadà, malgrat el seu gran valor simbòlic. 

Durant el col·loqui de divendres passat en record del carrilet de Reus a Salou, Granados va dir que “recordar el carrilet és posar en valor un llegat que encara és ben present en la nostra toponímia, en espais com la plaça del Carrilet o l’antiga estació de Salou, avui recuperada per a nous usos al servei de la ciutadania”. Quin cinisme! (Font: Ajuntament de Salou).

Per sort, la conservació de l’estació del carrilet, a tocar d’on hi havia l’estació de trens, i la seva transformació en una llar municipal infantil va ser obra de l’exalcalde Esteve Ferran. Si hagués estat per Granados, ben segur que també se l’hauria carregat.

El carrilet el va inventar Granados

 

L’Ajuntament de Salou ha informat del col·loqui celebrat divendres passat al Teatre Auditori en record del carrilet de Reus a Salou, que va deixar de funcionar l’any 1975. L’acte, carregat de valor històric i emocional, reunia testimonis directes i estudiosos de casa nostra per reivindicar la memòria d’aquesta infraestructura clau en la connexió entre municipis.

Tanmateix, la nota de premsa municipal només recull declaracions de l’alcalde, Pere Granados, sense fer cap esment de les aportacions dels veritables protagonistes de la trobada. Entre aquests, hi havia membres del Centre d’Estudis Salouencs —entitat organitzadora de l’acte— i familiars d’antics treballadors del carrilet, que van aportar testimonis i vivències de gran valor històric.

Lleig, molt lleig el que fa Granados dia rere dia. L’alcalde aprofita qualsevol circumstància per erigir-se ell en protagonista únic del municipi, encara que passant per sobre de tothom.