La
història de Pepita Orts Cabrera és el testimoni d’una generació
de dones que van viure la Guerra Civil, van conèixer les dificultats
de la postguerra i van contribuir, amb la seva feina i la seva vida
quotidiana, a construir el Salou d’abans del turisme. La seva
trajectòria es va donar a conèixer en una xerrada al Casal de les
Dones, impartida pel cronista local Joan Sardiña, que va recuperar
episodis de la seva vida i records d’una època que forma part de
la memòria col·lectiva del municipi.
La
Pepita Orts va néixer a l’Ampolla el 21 de març de 1928. Era
filla de Francesc Orts, pescador d’ofici, i de Pepeta Cabrera, i
tenia un germà, Juanito, conegut popularment com l’Ampollero.
La
família vivia a l’Ampolla, però la proximitat del front durant la
Guerra Civil i els combats de la batalla de l’Ebre van empènyer
els seus pares a traslladar-se a Salou, on buscaven un lloc més
segur per viure.
La
guerra, però, també va colpejar Salou. Els bombardejos van afectar
el municipi en diverses ocasions (segons els records recollits, hi
van caure bombes en 28 ocasions), en part per la presència
d’objectius militars i d’infraestructures ferroviàries
estratègiques, com l’estació del Carrilet, l’estació dels
Ferrocarrils del Nord i les bateries del cap de Salou.
Davant
d’aquest perill, la família va decidir refugiar-se en una masia a
prop del castell de Vilafortuny. Francesc Orts, que continuava
dedicant-se a la pesca, sortia a feinejar a la platja propera. Quan
aconseguia una bona captura, anava a veure els comandaments de la
Brigada Garibaldi, una unitat de les Brigades Internacionals que
estava allotjada al castell i als seus voltants, per intercanviar
part del peix per aliments.
En
una entrevista que Joan Sardiña i Pedro Otiña van fer a la Pepita,
ella també va recordar la presència de monges en una altra masia
propera. Segons explicava, s’havien hagut de treure els hàbits i
vestir-se amb roba de carrer per por de ser afusellades. Un relat que
il·lustra la por i la incertesa que van marcar aquells anys.
Abans
que el turisme transformés l’economia de Salou, la pesca i els
intercanvis comercials formaven part de la vida quotidiana de moltes
famílies.
Quan
era jove, Pepita acompanyava el seu pare en una activitat habitual
entre les dones de pescadors: portar el peix acabat de pescar fins a
Vila-seca, on el venien o el bescanviaven per productes de primera
necessitat, com ara oli, guixes, patates, moniatos i carn.
A
Vila-seca hi duien principalment sèpies i pops. El peix considerat
de més qualitat (com els llenguados, els rèmols o els molls) es
portava a Reus, on es venia a canvi de diners. Aquest sistema
d’intercanvi permetia a les famílies complementar els seus
recursos i garantir l’accés a aliments en una època en què
l’economia domèstica depenia sovint de l’aprofitament de cada
producte.
Eren
temps de feina, sacrificis i solidaritat, en què les dones tenien un
paper essencial en l’economia familiar, tant en les tasques de casa
com en la venda dels productes i la gestió dels recursos.
També masovers
Acabada
la Guerra Civil, la família Orts va tornar a Salou. El destí els va
portar a treballar com a masovers del xalet Verge de la Pineda,
propietat de la família Miarnau Navàs.
Quan
hi van entrar, van trobar l’edifici en unes condicions lamentables.
Durant la guerra, el xalet havia estat ocupat per soldats republicans
i havia quedat ple de deixalles i brutícia, amb diversos elements
malmesos.
Pepita
encara era una nena quan va començar a assumir responsabilitats que
anaven més enllà de les pròpies de la seva edat. Amb només onze
anys, li van ensenyar a posar injeccions a la mestressa del xalet, la
senyora Doloretes Miarnau, que patia diabetis i necessitava punxar-se
sovint.
Aquest
episodi mostra fins a quin punt les circumstàncies de l’època
obligaven els infants a assumir tasques i responsabilitats des de ben
petits. La vida al xalet va formar part d’una etapa important de la
seva joventut, vinculada a una realitat social molt diferent de la
del Salou actual.
El
29 d’abril de 1954, la Pepita es va casar amb el José Rufián
Soria, nascut a Berlanga, a la província de Badajoz. Rufián havia
estat caporal de cavalleria a Alcalá de Henares, a Madrid, i
posteriorment va ingressar a la Guàrdia Civil. El seu destí a la
caserna de Salou va ser el que li va permetre conèixer la Pepita.
El
matrimoni va tenir tres fills: José Antonio, Francesc i Guillem, amb
els quals Pepita va formar la seva família i va compartir la resta
de la seva vida.
Els
darrers anys els va passar a la residència de Salou, on va comptar
amb l’acompanyament constant del seu fill petit, Guillem, que va
romandre al seu costat fins al final.
Pepita
Orts Cabrera va morir el 31 de desembre de 2020, víctima de la
covid-19, en un moment especialment difícil per a les persones grans
i les residències.
A
dalt de tot, la Pepita als 17 anys, el 1945. L’altra foto és del
dia del seu casament, el 1954.
.jpg)
