El Centre d’Estudis Salouencs preserva el llegat de Joaquim Figueras

 

El Centre d’Estudis Salouencs ha incorporat al seu patrimoni el llegat gràfic del reconegut fotògraf Joaquim Figueras Pijuán (conegut artísticament com a Joaquim F.P.). L’acte de donació es va dur a terme el passat 30 de maig i va ser efectuat per la seva germana i única hereva, Carolina Figueras Pijuán, una figura molt vinculada al municipi com a directora de l’Escola Carol de Dansa i autora del llibre Memorias de una corista: luces y sombras de las Varietés.

Apassionat de la fotografia des dels anys noranta, Joaquim Figueras ja havia desenvolupat una intensa activitat a Barcelona abans d’establir-se a la capital de la Costa Daurada. La seva arribada al municipi l’any 2000 va ser progressiva, animat per la seva germana.

La seva incorporació al teixit laboral de la ciutat va néixer d’una casualitat: mentre anava a fer-se unes fotografies de carnet per a un currículum, va entrar a Photo Speed —establiment de la família Armengol—. Allà va veure un anunci on es demanava personal i es va decidir a postular-se. En aquesta botiga va desenvolupar tasques d’atenció al públic, assessorament de material fotogràfic i treballs de laboratori i revelatge, consolidant la que seria la gran passió de la seva vida. Una mirada sensible de l’entorn tarragoní.

Salou, font d’inspiració

A Salou, l’autor va trobar una riquesa natural i uns paisatges que van transformar la seva obra. Va recórrer cada racó del municipi i de la costa tarragonina. Amb el temps i l’adquisició de millors equips, va bolcar-se en les seves temàtiques preferides, que compartia en fòrums com Nikonistas o la plataforma Flickr: la fotografia macro, els cels i fenòmens atmosfèrics, la flora, la fauna, la geologia i les festes populars.

Més enllà de documentar la realitat, l’obra de Joaquim F. P. destaca per una mirada atenta i una gran sensibilitat cap als petits detalls. Aquest talent va ser reconegut l’any 2014, quan va guanyar el premi a la millor fotografia del cel en un concurs organitzat pel diari La Vanguardia.

Malauradament, el fotògraf va traspassar el 17 d’abril de 2025 (Dijous Sant) al Cap de Salou, a causa d’una caiguda accidental a prop del far; un indret emblemàtic que ell mateix havia retratat en innombrables ocasions.

Un fons d’accés lliure

El fons documental cedit al Centre d’Estudis Salouencs està format per un extens material que inclou negatius, positius fotogràfics, diapositives i més de 7.000 fotografies digitals. Amb l’objectiu de mantenir viu el seu llegat i posar-lo a l’abast de la ciutadania, la col·lecció digital es pot consultar públicament a través del seu perfil a Flickr.

Marçal, la foto de la vergonya

 

La política està plena de contradiccions, però n’hi ha algunes que resulten especialment difícils d’explicar. Dissabte passat en vam veure una de ben evident a Salou.

A la mateixa hora que ERC presentava la seva nova plataforma electoral, Salou per Viure, amb la presència del president del partit, Oriol Junqueras, el regidor republicà Marçal Curto passejava pel Pla de Maset i aplaudia l’alcalde Pere Granados (Sumem per Salou-PSC) durant la inauguració del seu últim invent: un parc construït després de destruir una massa boscosa per plantar-hi vinyes.

La coincidència no és anecdòtica. L’acte de Salou per Viure representava el tret de sortida d’un projecte que pretén presentar-se com una alternativa al model de ciutat de Granados. La candidata, la regidora Elena Zhukova, va exposar un discurs centrat en la necessitat de canviar les prioritats municipals, de posar el focus en els barris i en els problemes quotidians dels residents. En definitiva, va intentar marcar distàncies amb l’actual govern, tot i que encara en forma part.

Però mentre passava això, un dels tres regidors republicans (els altres dos són Sebastià Domínguez i Marc Riverola) escenificava exactament el contrari: es posava del costat de Granados.

Curto, Domínguez i Riverola han estat els principals valedors del pacte amb Pere Granados. Un pacte que molts militants i votants republicans mai no van acabar d’entendre. Sobretot perquè arribava després d’una campanya electoral en què ERC es presentava precisament com l’alternativa a l’actual alcalde.

Els mateixos dirigents que demanaven el vot per canviar el govern van acabar donant-li suport. Els mateixos que prometien una altra manera de fer política van acabar engolits en l’engranatge que asseguraven que volien substituir.

La imatge de dissabte resumeix millor que qualsevol discurs la situació actual. Mentre una part d’ERC intenta reconstruir-se, una altra continua ancorada en el passat, cegs amb Granados. Quan les dues posicions són antagòniques o, si més no, difícils d’encaixar.

Quin missatge transmet a la ciutadania un regidor republicà que prefereix assistir a un acte de l’alcalde abans que a la presentació del projecte polític que, en teoria, hauria de defensar?

A Curto, Domínguez i Riverola els jutjaran els seus actes. I els actes dels darrers tres anys indiquen que han preferit garantir l’estabilitat del govern de Pere Granados abans que defensar el projecte amb què es van presentar a les eleccions.

Suposo que tant els fa: saben que no tenen futur polític i, per tant, els rellisca el que pugui passar. Obliden, però, que els càrrecs s’acaben, que els mandats expiren i que la credibilitat política, quan es perd, costa molt de recuperar. Si és que algun dia la recobres amb un mínim de dignitat.

El vila-secà Ismael González, campió de Catalunya d’aigües obertes

 

El nedador vila-secà Ismael González s’ha proclamat campió de Catalunya màster d’aigües obertes després d’aconseguir la medalla d’or en la prova dels 3.000 metres disputada al riu Ebre, a l’altura d’Amposta. El triomf suposa un nou èxit esportiu per a González i un reconeixement a la seva trajectòria dins la natació màster. 

La fita ha estat destacada per l’alcalde de Vila-seca, que ha felicitat públicament l’esportista pel resultat obtingut. En el seu missatge, ha valorat l’esforç, la constància i la passió per l’esport que han permès a González assolir el títol català.

Ismael González, que competeix amb el Club Natació Tàrraco, suma així un nou èxit al seu palmarès en una disciplina cada vegada més exigent i competitiva. El Campionat de Catalunya Màster d’Aigües Obertes es va celebrar a Amposta, un dels escenaris de referència de la natació en aigües obertes a Catalunya.

L’or aconseguit als 3.000 metres confirma el bon moment de forma del nedador vila-secà i el consolida com una de les figures destacades de la natació màster del territori.

Clúa titlla de “gilitonteria” la proposta de Granados sobre el top manta

 

El primer tinent d’alcalde de Cambrils i portaveu del grup municipal del PSC, Alfredo Clúa, ha titllat de “gilitonteria” la proposta de l’alcalde de Salou, Pere Granados, de traslladar l'activitat del top manta al centre de Cambrils. Clúa ha assegurat que aquesta ocurrència no aporta cap solució real a la problemàtica de la venda ambulant il·legal.

El regidor socialista, que és responsable de les àrees de Relacions Institucionals i Festes del consistori cambrilenc, considera que la resposta al fenomen del top manta ha de venir de la Conselleria d’Interior de la Generalitat, que actualment ja està desplegant dispositius policials de més envergadura contra la venda ambulant.

Declaracions que no aporten res

En referència a les declaracions de Granados, ha estat especialment contundent. “No aporten res, no tenen cap valor”, ha afirmat. Segons Clúa, el focus no s’hauria de posar en el trasllat dels venedors, sinó en reforçar les actuacions policials i de coordinació institucional per combatre aquesta activitat.

El primer tinent d’alcalde de Cambrils també ha assegurat que l’origen del fenomen a la zona del Cap de Sant Pere està relacionat amb Salou. “El top manta de Cambrils ve de Salou, i tothom ho sap”, ha manifestat.

Doble discurs

A més, Clúa ha deixat entreveure que Granados manté un discurs diferent en públic i en privat. Segons el dirigent cambrilenc, l’alcalde de Salou “diu una cosa quan hi ha micròfons al davant i després, en privat, en diu una altra”, una afirmació que evidencia l’allunyament entre ambdós municipis en relació amb la gestió del top manta. (Font: Ràdio Cambrils).

Val a dir que la de Clúa és la primera veu crítica del PSC contra Granados sobre aquest afer. Granados governa a Salou en coalició amb els socialistes, a través de la marca Sumem per Salou-PSC.

Necrològica: Francisco Almazán Montiel

 

Ens ha deixat Francisco Almazán Montiel, de 71 anys. 

El Francisco era el pare de Francisco Almazán de la Paz, qui va ser regidor de Joventut i Esports amb l’alcalde Josep Poblet. El funeral se celebrarà avui, dimarts 16 de juny, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

USAP critica la despesa de 177.000 euros en la vinya del Pla de Maset

 

La inauguració del nou parc del Pla de Maset, celebrada dissabte i presidida per l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha generat crítiques per part de l’oposició. El regidor d’USAP, Ignacio Durán, va aprofitar l’acte per denunciar el que considera una despesa innecessària en un moment en què, segons afirma, el municipi té altres prioritats més urgents.

Segons l’Ajuntament, el projecte combina la recuperació ambiental de l’espai amb la divulgació de la història agrícola i vitivinícola de Salou. L’actuació ha inclòs la plantació d’una vinya i la creació d’un espai destinat a rememorar el passat agrícola del municipi.

Durán, però, es va mostrar molt crític amb la iniciativa i va anunciar que no participaria en l’acte institucional. “No participaré en aquest acte per celebrar que es llencin els diners dels veïns”, va afirmar. El regidor va recordar que el projecte ha comptat amb una aportació de 100.000 euros de la Diputació de Tarragona i amb una inversió municipal addicional de 77.000 euros.

Segons el representant d’USAP, aquests recursos haurien de destinar-se a altres necessitats del municipi. “Tenim una ciutat que fa pena, ens claven amb impostos i ara es gasten diners en una vinya”, va lamentar. Durán va afegir que “per gastar en ximpleries” no comptaran amb el seu suport.

El regidor també va criticar els mitjans de transport habilitats per facilitar l’assistència a l’acte inaugural. En aquest sentit, va denunciar que, mentre Salou continua sense disposar de servei d’autobús urbà, l’Ajuntament sí que posa autobusos i el trenet turístic a disposició dels assistents als seus esdeveniments. “És indignant. No hi ha autobús urbà, però per als seus actes sí que hi ha autobús i trenet municipal per traslladar els seus seguidors de sempre”, va manifestar.

L’Ajuntament de Salou rep per tercera vegada la Petxina Tancada

 

L’Ajuntament de Salou ha tornat a ser distingit amb la Petxina Tancada que atorga la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, un guardó que assenyala les fonts informatives que dificulten la feina dels mitjans de comunicació. Es tracta de la tercera vegada que el consistori salouenc rep aquesta distinció, després d'haver-la obtingut anteriorment els anys 2010 i 2023.

A més dels tres guardons rebuts, l’Ajuntament també ha estat finalista de la Petxina Tancada en dues ocasions més, els anys 2024 i 2025, , sempre sota el mandat de l’alcalde Pere Granados, consolidant un historial poc habitual en aquests premis vinculats a la transparència informativa i la relació amb la premsa. 

Rebentar notícies

La decisió es va donar a conèixer dijous al vespre durant la XXXIV Festa de les Petxines de la Informació, celebrada al Teatret del Serrallo de Tarragona. Segons va explicar el Col·legi de Periodistes, l’Ajuntament de Salou ha estat escollit per “retardar i dificultar l’accés dels periodistes a informació municipal” i per avançar des del gabinet de comunicació informacions que alguns mitjans estaven treballant per publicar. És a dir, que s’ha dedicat a rebentar notícies.

El consistori de Pere Granados competia enguany amb l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) i amb altres candidatures proposades pels professionals de la informació. Malgrat alguns canvis introduïts en la gestió comunicativa municipal, els periodistes continuen reclamant més agilitat i concreció en les respostes a les seves demandes d’informació. 

Traves a la feina informativa

Les Petxines de la Informació són uns guardons organitzats anualment per la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya amb l’objectiu de reconèixer tant les fonts que faciliten la tasca informativa com aquelles que, pel seu hermetisme o poca accessibilitat, posen traves a la feina dels professionals dels mitjans de comunicació. (Font: Col·legi de Periodistes).

I després l’alcalde parlant de transparència i fake news.

Quan deixarà Elena Zhukova el govern de Pere Granados?

 

La presentació de Salou per Viure i la proclamació d’Elena Zhukova com a candidata a l’alcaldia de Salou han obert una pregunta que tard o d’hora haurà de respondre: quan pensa abandonar el govern de Pere Granados?

La qüestió no és menor. Zhukova no és una regidora de l’oposició que fiscalitza l’acció de govern des de fora. És membre del govern municipal, forma part de l’equip que pren decisions i comparteix la responsabilitat política de la gestió de l’Ajuntament (tot i el malaltís protagonisme de l’alcalde, Pere Granados). Al mateix temps, Zhukova es presenta com l’alternativa a Granados i impulsa un nou projecte que, implícitament, sosté que Salou necessita una altra manera de governar.

Credibilitat

Durant l’acte de presentació de la candidatura, dissabte passat, la regidora va parlar del “Salou de postal” de Granados i del “Salou real” que pateixen molts veïns. Va denunciar mancances en voreres, parcs infantils i serveis municipals, i va afirmar que hi ha molt marge de millora en la gestió. Però aquestes deficiències no són atribuïbles a un govern aliè. Formen part del balanç d’un govern del qual ella mateixa forma part.

És precisament aquí on rau el problema de la credibilitat. Com més s’acosti la campanya electoral, més difícil serà explicar als ciutadans que les coses es fan malament mentre es continua ocupant una cadira al govern responsable d’aquesta mateixa gestió. La crítica i la corresponsabilitat són compatibles durant un temps; indefinidament, no.

El problema és encara més delicat perquè una part important de l’electorat republicà mai no va acabar d’acceptar el pacte amb Granados. Molts votants recorden perfectament els missatges de la campanya de 2023 i consideren que l’acord de govern posterior va suposar una renúncia a bona part dels compromisos adquirits. Aquest és, probablement, el principal llast que arrossega avui el projecte liderat per Zhukova.

Els regidors díscols seguiran

Si la candidata vol recuperar la confiança d’aquest sector desencantat, haurà de demostrar amb fets que la seva aposta pel canvi és alguna cosa més que un eslògan electoral. I el primer gest coherent seria abandonar el govern que ara diu voler substituir.

Els altres tres regidors republicans (Sebastià Domínguez, Marçal Curto i Marc Riverola) semblen haver fet una altra elecció. Han defensat el pacte amb Granados des del primer dia (traint els compromisos adquirits abans) i tot indica que el mantindran fins al final del mandat. És una opció legítima des del punt de vista econòmic personal, però èticament inacceptable des del punt de vista polític. 

La diferència amb Zhukova és que ella aspira a encarnar una alternativa. Per això, la pregunta continua damunt la taula: si realment creu que Salou necessita un canvi de rumb, quan deixarà de formar part del govern de Pere Granados?

UTPS retreu a ERC que critiqui ara problemes que ha contribuït a crear

 

L’alcaldable d’Units Tots per Salou (UTPS), Josep Maria Fernández Piñol, ha qüestionat les declaracions de la candidata d’ERC, Elena Zhukova, sobre l’estat de diversos espais públics del municipi. Segons Fernández, les seves paraules posen de manifest una “contradicció difícil d’entendre per a la ciutadania”.

El líder d’UTPS considera que, si Zhukova assegura haver detectat deficiències en voreres, parcs infantils i altres serveis municipals durant la seva etapa al govern local, cal preguntar-se quin paper ha tingut ERC per intentar solucionar aquestes problemàtiques. “No és coherent presentar-se ara com a veu crítica d’una situació que el seu propi partit ha contribuït a gestionar”, afirma.

Responsabilitat política

Fernández sosté que la responsabilitat política no consisteix només a assenyalar mancances en període electoral, sinó a impulsar mesures correctores quan es disposa de representació institucional i capacitat d’influència dins de l’executiu municipal.

D’altra banda, UTPS també rebutja el relat que contraposa el denominat “Salou de postal” amb el “Salou de la gent”, una expressió utilitzada per Zhukova per referir-se al model de ciutat. Segons el candidat, el desenvolupament turístic i la qualitat de vida dels residents no són objectius incompatibles. “Salou pot i ha de ser alhora una ciutat atractiva per als visitants i un municipi amb qualitat de vida per als seus residents”, defensa.

Electoralisme

UTPS assegura apostar per una política basada en la gestió i els resultats, amb una atenció continuada als barris, als espais públics i a la seguretat. En aquest sentit, Fernández assegura que el compromís amb la millora del municipi s’ha de mantenir durant tot el mandat i no només quan s’acosten les eleccions. (Font: UTPS).

Les declaracions arriben després de la presentació, dissabte, de Salou per Viure, la nova marca electoral d’ERC liderada per Zhukova. La candidata forma part del govern de l’alcalde, Pere Granados (Sumem per Salou-PSC). Durant la seva intervenció, Zhukova va denunciar mancances de manteniment urbà i va reclamar més atenció als problemes quotidians dels veïns de Salou.

Manca de papereres al nou tram del Camí del Racó

 

Veïns de la zona del Camí del Racó, a tocar del límit amb la Pineda, han denunciat la manca de papereres i contenidors al nou espai urbanitzat de l’entorn.

Segons expliquen, el tram disposa d’un carril bici de nova construcció, zones enjardinades amb vegetació ornamental i diversos bancs de fusta per al descans dels vianants. Tot i això, lamenten que l’actuació s’hagi completat sense instal·lar ni una sola paperera.

“Tenim un carril bici molt bonic, unes plantes molt ben cuidades i una desena de bancs preciosos, però sembla que s’han tornat a oblidar de les papereres”, assenyalen residents de la zona.

Haver de llençar els residus a Vila-seca

La situació obliga els vianants i ciclistes que volen desfer-se d’un paper, una ampolla o qualsevol altre petit residu a desplaçar-se fins al municipi veí de la Pineda per trobar una paperera o un contenidor pròxim.

Els veïns consideren que aquesta mancança contradiu els objectius de manteniment i neteja dels espais públics i reclamen a l’Ajuntament que completi l’actuació amb la instal·lació dels elements bàsics de mobiliari urbà necessaris per garantir-ne un ús adequat.

A més, alerten que l’absència de papereres pot acabar afavorint l’abandonament de residus a la via pública, especialment durant la temporada turística, quan aquesta zona registra una elevada afluència de visitants, més tenint en compte que la zona està plena d’hotels.

Junqueras apadrina el naixement de Salou per Viure

 

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha apadrinat aquest dissabte la presentació de Salou per Viure, una nova plataforma política impulsada sota el paraigua republicà i amb el suport de la CUP de cara a les eleccions municipals de maig de l’any vinent. El projecte està liderat per l’actual alcaldable republicana a l’Ajuntament de Salou, Elena Zhukova.

L’acte, celebrat al parc Lluís Companys, al costat de la Masia Tous, ha reunit prop d’un centenar de persones. Entre els assistents hi havia representants d’ERC, com la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; el diputat Jordi Salvadó; i càrrecs municipals de poblacions veïnes, entre els quals l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, i l’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera. En canvi, no hi han assistit els altres tres regidors que comparteixen grup municipal amb Zhukova a l’Ajuntament de Salou.

Canviar el model econòmic

Durant la seva intervenció, Junqueras ha carregat contra l'actual model econòmic del municipi. “Salou és la màxima expressió d’un model econòmic que genera riquesa per a uns quants, però sous molt baixos per a molta gent”, ha afirmat. El líder republicà ha definit Salou per Viure com “un projecte col·lectiu per construir una vida millor, un Salou per viure i un Salou per als nostres fills i nets”.

L’habitatge ha centrat bona part del discurs de Junqueras, que ha defensat la necessitat de regular els pisos d’ús turístic i les segones residències. Per la seva banda, Elena Zhukova ha presentat la nova formació com un projecte impulsat per “gent del poble que aposta per un Salou del poble”. La regidora, que forma part del govern municipal des del 2023 amb responsabilitats en les àrees de Residus, Neteja Viària i Nova Ciutadania i Interculturalitat, ha assegurat que el municipi presenta importants marges de millora.

Cal gestionar millor la ciutat

Zhukova ha contraposat el “Salou de postal” amb el “Salou de la gent que hi viu cada dia” i ha denunciat problemes quotidians com l’estat d’algunes voreres o les mancances de seguretat en parcs infantils. “Formant part del govern he vist que hi ha molt marge de millora. Tenim recursos i potencial, però cal gestionar-los millor”, ha afirmat.

Pel que fa a la candidatura, la candidata republicana ha remarcat que, tot i que ERC n’ha estat l’embrió, “Salou per Viure no neix per sumar sigles; neix per sumar persones”. Segons ha explicat, l’objectiu és construir una proposta que reflecteixi la diversitat social, cultural i ideològica del municipi.

Entre els impulsors de la iniciativa hi figura també David Martí, fins ara cara visible de la CUP a Salou. Durant l’acte, Martí va defensar la necessitat de tornar a situar “els veïns al centre de les polítiques municipals”. (Font: Diari de Tarragona).

Vox acusa Klein de ser massa tou amb Granados pel top manta

 

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Cambrils, Isabel Segarra, ha criticat la manca de contundència del govern municipal davant les reiterades declaracions de l’alcalde de Salou, Pere Granados, sobre la venda ambulant il·legal al límit entre els dos municipis.

Aquesta mateixa setmana, l’alcalde salouenc va reclamar a Cambrils que “retiri aquest mercat del top manta que té tolerat” i que “el traslladi al centre del seu municipi”, assegurant que així es reduiria significativament aquesta activitat.

La portaveu de Vox considera que no és la primera vegada que Granados responsabilitza Cambrils del fenomen i lamenta que des del govern municipal no es respongui amb més fermesa. Segons Segarra, resulta “incomprensible” l’actitud de l’executiu local, que a parer seu, actua com si Cambrils estigués “acomplexada” davant de Salou.

Manca de contundència

En aquest sentit, la regidora ha defensat que l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, hauria de contestar amb més contundència a les acusacions del seu homòleg salouenc. De fet, Segarra ha afirmat que Klein hauria de replicar a Granados que sigui Salou qui traslladi el top manta al passeig Jaume I, ja que, segons ha ironitzat, “els manters estarien molt més a prop de casa seva”.

La representant de Vox també ha qüestionat el silenci de l’alcalde cambrilenc davant aquestes declaracions. Segarra assegura que no entén per què Klein evita entrar en la confrontació política i considera que aquesta actitud genera dubtes. “Quan no es respon a segons quines acusacions, sembla que s’estigui amagant alguna cosa”, ha apuntat.

La controvèrsia sobre el top manta continua tensant les relacions polítiques entre Cambrils i Salou. Mentre Pere Granados sosté que la venda ambulant il·legal es concentra en territori cambrilenc i perjudica la imatge de Salou, Klein ha defensat que es tracta d’un problema compartit que requereix coordinació entre administracions i cossos policials. (Font: Ràdio Cambrils).

A dalt, calçotets típics del top manta.

Sol·licitud d’allunyament

 

Tinc paraules, però crec que, encara que siguin conegudes en el petit comitè del col·loqui internacional, serien censurades i, amb elles, la meva llibertat d’expressió, en qualsevol mitjà seriós.

Escric això mentre contemplo l’alegre anar i venir d’alguns velers petitons. Se senten rialles i crits d’infants jugant al mar, crits que es barregen amb el so de les gavines quan travessen per damunt del meu cap i del sostre sota el qual m’amago per no ser liquidada, literalment, pel sol.

Si abans deia que la felicitat dura un instant, concret i passatger; si abans deia que no s’ha de posar la felicitat en mans d’una altra persona perquè el més probable és que se l’endugui, ara em veig en la necessitat de dir prou que aquesta felicitat pateixi continus intents de segrest en escoltar notícies que commocionen qualsevol persona de bona voluntat.

Aquest gen del mal que viatja impunement, sense controls duaners ni fitxes policials amatents, i que no és patrimoni d’una sola raça. Aquest gen que ens aterreix només d’imaginar la terrible solitud i el dolor de qui és maltractat, colpejat o assassinat vilment en qualsevol racó de les nostres ciutats.

Perquè aquella felicitat que era d’elles, de les víctimes, també se’ns destil·la lentament en el dia a dia de la barbàrie.

Parlo del nadó de sis setmanes, amb lesions difícils de justificar com un accident, a Barcelona. Parlo d’un home que va poder ser degollat en ple carrer de Belfast. De l’estudiant espanyola violada salvatgement en una discoteca de Milà. Parlo d’una agressió perpetrada per alguns alumnes menors, inimputables, contra una companya de col·legi a Burgos. Parlo que, a la Barcelona que jo conec, un criminal pugui passejar-se amb una pistola per una revenja que ves vostè a saber.

De debò, tot i voler ser positiva davant les mesures de protecció ciutadana, ara mateix només sento la indefensió de la gent que creu que a ella, com a mi, no li passarà. Per exemple, no cauré de l’Everest perquè no penso arriscar-m’hi a pujar.

I ara, com a última reflexió, així, de bonificació, voldria sol·licitar un allunyament formal, judicial, de tota teoria espiritual que sostingui que naixem després d’haver signat un contracte sabent allò que viurem; que la nostra dita o infortuni estan escrits en el llibre obscur de l’univers; o que som allò que pensem o creiem.

No trobo cap explicació vàlida per justificar el sofriment com a mitjà de superació i, davant de qualsevol que em titlli, com a vostè, d’ignorant dels nivells divins, només em queda respondre que prefereixo ser ignorant en l’harmonia que coneixedora del pitjor de l’ésser humà.

Per això elevo aquesta petició, que no anirà a parar a Change.org, on poques coses canvien, excepte que et demanen diners per signar les seves causes.

Signo i afirmo que, si dic el que penso, em fan fora de la publicació. I això que no cobro... que ja té mèrit. Sobretot per a qui em publica i em llegeix.

Bocanegre, l’anònim i ferotge censor. Quin privilegi no resultar-te indiferent. Qui ens ho havia de dir... De les cartes al director que escrivia el 2008 a aquest modest espai virtual d’okupa.

El temps passa; certes ombres, no sempre.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: José Antonio Gijón Galán

 

Ens ha deixat José Antonio Gijón Galán, de 58 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà avui, diumenge 14 de juny, a les cinc de la tarda al tanatori municipal de Salou. Vetlla: sala 1. Posteriorment serà incinerat a Reus.

Detingut després de circular contra direcció i fugir dels Mossos

 

Els Mossos d’Esquadra han detingut un conductor a Cambrils després de detectar-lo circulant en sentit contrari per la carretera T-325. Segons ha informat el cos policial, els fets es van produir quan una patrulla va localitzar un vehicle que avançava per la via en direcció contrària.

Quan els agents van intentar aturar-lo, el conductor va fer cas omís de les indicacions policials i va emprendre la fugida. La persecució va acabar poc després, quan el vehicle va patir un accident.

Conducció temerària

Un cop interceptat, els Mossos van procedir a la detenció del conductor per un presumpte delicte de conducció temerària. A més, les proves practicades posteriorment van confirmar que havia consumit alcohol i THC, el principal component psicoactiu del cànnabis.

L'actuació es va dur a terme de manera coordinada entre els Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Cambrils.

La investigació continua oberta per aclarir totes les circumstàncies dels fets i determinar les possibles responsabilitats derivades de la conducció del detingut. (Font: Mossos d’Esquadra).

Dones de Salou: Carme Brull Vaqué

 

La figura de Carme Brull Vaqué va ser una de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida recentment pel cronista local Joan Sardiña al Casal de les Dones. La seva trajectòria personal permet resseguir bona part de la història quotidiana del Salou del segle XX.

Carme Brull va néixer el 12 de febrer de 1928 a l’Ametlla de Mar. Era filla de Batiste Brull Llaó, més conegut com a Cap de Sucre i pescador de professió, i de Vicenta Vaqué Borràs. Va tenir tres germans: Batistet, Pepito i Rogelio, tots ells vinculats també al món de la pesca.

Quan tenia vuit anys, la família es va traslladar a Salou i es va establir a la casa coneguda com cal Farinetes. La seva infantesa va quedar marcada per la Guerra Civil. Durant el conflicte va haver de ser operada d’urgència d’una cama a l’Institut Pere Mata de Reus, que en aquells moments funcionava com a hospital militar.

Costurera

Professionalment, Carme Brull es va dedicar a la costura. Va aprendre l’ofici de modista a Reus, ciutat on es desplaçava habitualment amb el carrilet. Entre les moltes anècdotes que conserva la memòria popular destaca el fet que va ser la primera dona de Salou a casar-se vestida de blanc, en una època en què la majoria de núvies encara ho feien de negre.

La seva història personal està estretament lligada a cal Farinetes, on vivia i treballava. Allí va conèixer qui seria el seu futur marit, Fernando Gómez Núñez. El jove guàrdia civil li portava les camises de l’uniforme perquè les arreglés, una relació professional que acabaria convertint-se en una història d’amor.

Fernando Gómez havia nascut el 8 d’octubre de 1924 a El Almendro (Huelva). Va arribar destinat a la caserna del Racó de Salou l’any 1945. La parella es va casar a l’església de Santa Maria del Mar el 7 de juliol de 1956 i va tenir dues filles, Esther i Eva. Amb el pas dels anys, la família es va ampliar amb quatre nets: Gerard, Sergi, Albert i Marina.

La Colla del Dimecres

Després de divuit anys de servei, Fernando Gómez va deixar la Guàrdia Civil l’any 1962. Posteriorment, va treballar durant dues dècades al Banc Comercial Transatlàntic, a les oficines de Salou i la Pineda, i també va exercir com a guàrdia urbà al municipi.

Més enllà de la seva professió, la Carme Brull va destacar per la seva implicació en la vida social de Salou. Va organitzar nombroses excursions amb autobús i va ser una de les impulsores de la popular Colla del Dimecres de la Festa Major, una iniciativa que va contribuir a reforçar els vincles entre moltes dones del municipi.

En els darrers anys de la seva vida, el matrimoni va tornar a establir-se a l’Ametlla de Mar, tancant així un cercle vital que havia deixat una profunda empremta a Salou.

(La informació ha estat facilitada per la seva filla gran, Esther Gómez Brull. A la fotografia que acompanya el text hi apareix també Eduard Brull, nebot de Carme Brull).

UTPS denuncia la manca de diversificació econòmica a Salou

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha criticat les declaracions de l’alcalde de Salou sobre el compromís del municipi amb la diversificació econòmica i assegura que la realitat del municipi desmenteix aquest discurs.

La reacció del partit es produeix després que l’alcalde, Pere Granados, hagués reivindicat el paper de l’empresa com a motor de progrés en una jornada de trobades empresarials. 

En un comunicat, UTPS afirma que Salou és actualment “l’únic gran municipi turístic del seu entorn” que no disposa d’edificis d’oficines, centres municipals de coworking, vivers d’empreses ni polígons industrials que permetin implantar activitats econòmiques més enllà del sector turístic tradicional.

Segons UTPS, la diversificació econòmica requereix mesures concretes destinades a afavorir l’emprenedoria, atraure noves empreses i facilitar la implantació d’activitats tecnològiques, professionals i de serveis avançats. En aquest sentit, considera que el municipi no compta amb cap infraestructura pública orientada a aquests objectius.

La formació sosté que aquesta situació contribueix a mantenir una elevada dependència de l’activitat turística estacional i limita la generació d’ocupació estable al llarg de tot l’any. Per aquest motiu, acusa l’equip de govern de prioritzar els anuncis i la promoció institucional per damunt de la planificació econòmica a llarg termini.

UTPS reclama la posada en marxa d’una estratègia específica de diversificació econòmica que inclogui la creació d’espais empresarials, centres d’innovació i mesures de suport a l’emprenedoria. Segons la formació, aquestes iniciatives són necessàries per construir una economia “més sòlida, moderna i sostenible” i reduir la dependència exclusiva del turisme.

UTPS conclou que els veïns de Salou “mereixen fets i no titulars” i insta el govern municipal a impulsar projectes concrets que contribueixin a ampliar la base econòmica del municipi. (Font: UTPS).

Granados reclama que el top manta es traslladi al centre de Cambrils

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha tornat a situar el fenomen del top manta en el centre del debat públic i ha insistit a atribuir-ne la responsabilitat a Cambrils. Les declaracions es van produir després de la darrera Junta Local de Seguretat de Salou, en què el batlle va reclamar mesures per erradicar la venda ambulant il·legal al municipi veí, concretament en la zona del Cap de Sant Pere, limítrofa amb Salou.

Segons Granados, aquesta activitat genera una afectació directa sobre la imatge turística i la seguretat de l’entorn de Salou. L’alcalde va reiterar que al seu municipi no hi ha presència de top manta i que el problema es concentra en territori cambrilenc, tot i trobar-se molt a prop del terme municipal salouenc.

En aquest context, Granados va anar més enllà i va instar l’Ajuntament de Cambrils a retirar el mercat ambulant il·legal de la seva ubicació actual i traslladar-lo al centre del municipi. Segons va afirmar, aquesta mesura contribuiria a reduir considerablement la venda il·legal.

Les declaracions arriben en un moment en què la qüestió continua generant discrepàncies entre els dos municipis. L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha defensat reiteradament que es tracta d’un problema compartit i de caràcter supramunicipal. En aquest sentit, ha recordat que bona part dels venedors ambulants provenen de Salou i ha apostat per abordar la situació de manera coordinada entre les diferents administracions implicades.

Tot i els intents de Klein de promoure una estratègia conjunta entre Cambrils i Salou, Granados s’ha mantingut ferm en la seva posició i ha insistit que la responsabilitat d’actuar correspon exclusivament al municipi on es desenvolupa l’activitat. (Font: Ràdio Cambrils).

L’arquitecte de Déu

 

Gaudí ha estat anomenat l’arquitecte de Déu. Però la nit de la Sagrada Família ens va recordar una altra cosa: que fins i tot Déu necessita un director artístic.

És difícil ignorar l’emoció que va produir la visita del Papa en el marc irrepetible i inimitable de la gran nit de la Sagrada Família. Deia algú a la televisió que Barcelona i Catalunya, quan es mostren obertes al món, són capaces d’assolir una dimensió extraordinària; i que, de la mateixa manera, s’empetiteixen quan es tanquen sobre si mateixes.

Que un infant preguntés a Sa Santedat si de petit volia ser Papa coincideix amb un moment convuls. Un temps en què hordes de fanàtics proclamen la seva superioritat sobre els altres. No per una qüestió de raça ni de color de pell, sinó de doctrina. Una vegada més, les religions que es proclamen hereves de la pau utilitzen en va el nom de Déu per justificar la guerra.

Catedrals, temples i monuments colossals han estat alçats cap al cel durant segles, impulsats per la fe, la necessitat de transcendència, la recerca de la glòria o del perdó. Forces invisibles han mogut pobles sencers a construir espais destinats a recordar la petitesa davant del misteri.

Però hi ha un detall que sovint passa desapercebut.

Per contemplar la grandiositat d’aquest temple, emocionar-se davant del seu esplendor i compartir aquell instant amb el món, es va comptar, senyores i senyors, amb algú imprescindible. Perquè fins i tot Déu, en la seva magnificència, necessita un director artístic.

Sense la llum, la realització tècnica, els drons, la precisió del temps escènic i la bellesa posada al servei de l’emoció, aquell moment no hauria recorregut el món de la mateixa manera. La Sagrada Família hauria continuat essent extraordinària, però la seva imatge no hauria arribat amb la mateixa força a milions de persones.

De vegades oblidem que la transcendència també necessita una forma. Que l’emoció necessita un llenguatge. Que la bellesa necessita algú capaç d’ordenar-la amb un respecte gairebé místic.

I és que, de vegades, no es tracta de ser més. Només de ser millors.

Però vist el que s’ha vist, fins i tot en qüestions de fe i solemnitat, Déu ha necessitat alguna cosa més que la inspiració dels seus fidels: la policia, per contenir aquells que sempre troben un problema per a cada solució i una reivindicació per a cada celebració compartida, fins i tot quan aquesta és estrictament espiritual.

Potser perquè hi ha instants que pertanyen a una esfera diferent. Instants en què la bellesa, el silenci i l’emoció col·lectiva no haurien de necessitar traduccions polítiques ni apropiacions identitàries. Al capdavall, si el cel és d’algú, deu ser de tothom, sense preguntar d’on venim, quina llengua parlem o quines fronteres dibuixem a la terra.

Perquè hi ha nits que, després de desenes i desenes d’anys, ens recorden que no es pot ignorar la força d’un poble. La força de les seves conviccions, de la seva perseverança i de la seva capacitat per aixecar allò que semblava impossible.

Per tot això, vagi el meu aplaudiment a Igor Cortadellas i a l’equip artístic i humà que va fer possible aquell moment. Perquè la fe inspira una obra, un poble l’alimenta durant generacions i l’art aconsegueix que la seva emoció arribi a tot el món.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.