El festival electrònic més gran de la història passa desapercebut

 

El passat 26 d’agost, l’Ajuntament de Salou va anunciar que el parc d’Emprius acolliria “el festival electrònic més gran de la història de 240 km/h”, el segell discogràfic fundat pel DJ i productor cambrilenc Adrián Mills. L’esdeveniment, programat per al cap de setmana següent, preveia aplegar 10.000 persones. (Font: Ajuntament de Salou).

Com és habitual, la nota de premsa del consistori arribava carregada de grandiloqüència. “El festival electrònic més gran de la història” és una d’aquelles expressions que conviden a pensar en un esdeveniment de grans dimensions i amb una notable repercussió més enllà de Salou.

La realitat, però, ha estat força més discreta. Cap mitjà de comunicació se n’ha fet ressò. Bé, per ser rigorosos, n’hi ha hagut un: El Generacional. I no tot han estat flors i violes.

El mitjà recull les queixes d’alguns dels assistents, que denuncien les condicions que van haver de suportar durant les més de sis hores de festival, especialment a causa de les elevades temperatures.

“El principal inconvenient per a molts dels assistents va ser la manca de refugis climàtics i de recursos pràctics per sobreviure a la calor infernal que va castigar durant més de sis hores des de l’obertura del festival”, assenyala El Generacional, que recull diversos testimonis.

Entre les queixes dels assistents hi ha la manca d’ombra (“haurien d’haver ampliat el tendal que sortia de l’stage cap a la pista”), les poques fonts d’aigua, amb les consegüents cues, i la manca de ventiladors de grans dimensions per combatre la calor mentre el públic ballava.

En definitiva, les mateixes queixes que ja es van sentir amb el Festiuet el passat mes de juliol, també celebrat a Salou i amb l’Ajuntament com un dels principals valedors de l’esdeveniment.

La nova escola-institut de Cap Salou no comença ni amb barracons

 

La nova escola-institut de Cap Salou no podrà començar les classes aquest dimarts, 8 de setembre, tal com estava previst, perquè el mòdul provisional que havia d’acollir els primers alumnes encara no està a punt.

L’Ajuntament de Salou ha informat que, davant d’aquesta situació, els infants d’I3 seran traslladats temporalment a l’Escola Europa, on començaran el curs mentre no es pugui posar en funcionament el nou centre educatiu de Cap Salou.

L’anunci contrasta amb les previsions que el mateix alcalde de Salou, Pere Granados, havia fet públicament fa només dues setmanes. El passat 21 d’agost, Granados va garantir que els escolars començarien les classes al Cap Salou el 8 de setembre. Finalment, però, aquesta previsió no es complirà.

El retard posa en qüestió la planificació del projecte i la coordinació entre les administracions responsables. L’Ajuntament assegura que ha estat en contacte “en tot moment” amb el Departament d’Educació de la Generalitat, que és l’administració encarregada de construir el centre.

Precisament aquesta circumstància fa encara més difícil d’entendre que, a només dues setmanes de l’inici del curs, es donés per garantit que les instal·lacions estarien disponibles per rebre els alumnes. 

Si l’Ajuntament coneixia l’evolució de les obres i mantenia un contacte permanent amb Educació, costa explicar que el 21 d’agost es pogués assegurar una data que ara no es podrà complir.

La situació obliga ara les famílies dels alumnes d’I3 a començar el curs en un altre centre, a l’espera que el mòdul provisional de Cap Salou (un barracó) estigui finalment en condicions per entrar en funcionament.

Més que un simple retard, el canvi de plans pocs dies abans de l’inici del curs evidencia una manca de previsió, planificació i rigor per part dels responsables municipals i de les administracions implicades. Anunciar amb rotunditat que una escola obrirà en una data determinada i comunicar, només dues setmanes després, que no està preparada no sembla precisament el millor exemple de planificació educativa.

Granados titlla el mossèn d’irresponsable per la missa del 15 d’agost

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va qualificar d’“irresponsable” el regidor de Vox, Paul Daniel Axinte, per haver assistit a la missa major del 15 d’agost, tot i que aquell dia estava activada l’alerta vermella del pla Inuncat i hi havia restriccions de mobilitat.

La recriminació es va produir durant l’últim ple municipal, en el marc del debat sobre la suspensió de la processó i el castell de focs que posaven fi a les Nits Daurades. Granados va qüestionar que Axinte hagués anat a la celebració religiosa malgrat les indicacions de les autoritats davant de l’episodi de pluges intenses i que si hi va anar, va ser “per exhibir-se”.

Seguint la mateixa regla de tres expressada per l’alcalde, l’etiqueta d’“irresponsable» no hauria de quedar limitada al regidor de Vox. Si assistir a la missa durant l’alerta vermella era una conducta irresponsable, també ho hauria estat el capellà que va oficiar la missa major. I els regidors del govern municipal que també hi van assistir, entre els quals hi havia els seus socis de govern del PSC, ERC i Ara Pacte Local. A més del cap de la Policia Local i del responsable de Protecció Civil, responsables, entre altres funcions, de vetllar pel compliment de les instruccions i restriccions establertes durant una situació d’emergència.

Tenint en compte que el 15 d’agost no només no va ploure sinó que tampoc hi havia un núvol al cel, el raonament de Granados obre una curiosa paradoxa: qui la va cagar no anant a missa major? 

La glòria de la vida

 

Hi ha un moment en què una cançó, un artista, una pel·lícula et toquen i s’instal·len per sempre, no només en la teva memòria, sinó en la manera d’absorbir l’art i d’integrar-lo en la teva vida. Aquestes empremtes es posen de manifest el dia que l’artista mor i et posen davant del descarnat mirall d’aquesta existència que tu creies com a pròpia, però que està composta de fragments d’altres persones.

De sobte, recentment se’ns en van Dolly Parton i Tim Curry. Em costa escriure sobre la Dolly perquè la seva cançó I Will Always Love You sempre em fa plorar, reconnecta totes les històries d’amor, més que possibles.

I, a dir veritat, a Tim Curry hi vaig arribar per tres camins. Jo he trepitjat l’escena, graó a graó i molt des de baix, perquè després de vuit anys dedicats al ballet vaig veure Fame, d’Alan Parker, al cinema Aribau i em va remoure tant que vaig sortir dient: “Jo vull això”. Ballar sense plorar per una disciplina mal aplicada. Ser feliç en la llibertat que l’escenari, malgrat totes les seves regles, et dona, sobretot quan cobres per aprendre’n. Lluny d’aquella moral de veïnat, de quan ser ballarina era sinònim de dona de mala vida.

Així em va arribar, gràcies a aquesta pel·lícula, l’escena de culte de The Rocky Horror Show. I, amb la recerca sobre el film, el fabulós Tim Curry, l’home vestit amb cotilla i lliga més sexy que he conegut. The sweet transvestite from Transylvania.

De fet, la seva mossegada de llavi en aquesta cançó ha estat replicada en moltíssimes il·lustracions: una sola icona per representar la seducció en l’art. Vaig tenir la sort de conèixer dos fantàstics Frank-N-Furter espanyols: l’aragonès Alfonso Nadal —també protagonista de Jesucrist Superstar amb Camilo Sesto— i el talentós Xavier Morán, en la producció del director Ricard Reguant, coreografiada pel meu amic i referent del jazz dance a Catalunya, Máximo Hita.

Tres versions, un aplaudiment unànime.

Són símbols, estrelles d’altres temps… I passa com quan mirem el cel: la brillantor continua viatjant per l’espai, encara que allò que ens arriba ja no sigui la seva llum present. Quina metàfora del que aconsegueix l’art escènic: que recordem una vida i hi posem cares, bandes sonores i escenes en què mai no vam participar, però que són per sempre nostres. Emocions vives que no es perden amb el temps.

Si comencem, cadascú, a fer la retrospectiva dels propis mites, trobem camins d’estima i admiració que es van creuant amb milions de persones. Cadascú manté el seu santuari en aquell racó que fa de l’emoció sentida un motiu de comprensió, lucidesa i rendició total.

Ens dol la mort de persones alienes perquè formen part de les emocions més autèntiques de nosaltres mateixos i, alhora, ens fan partícips d’alguna cosa més important en relació amb els altres.

No se m’acut res més que fer aquest homenatge a aquests dos artistes, amb la frase atribuïda al no menys gran Anthony Hopkins, que resumeix el privilegi d’envellir sent conscient de la bellesa, l’experiència i l’aportació que ens han regalat tots aquells que van fer de l’escena el refugi de la vida menys amable, dels sentiments més exacerbats i de la capacitat d’imaginar i crear un altre futur, un altre horitzó i una altra comprensió de qui som.

“Veuràs que, a mesura que envelleixis, només voldràs plorar. I ni tan sols es tracta de dolor. Es tracta de la glòria de la vida”.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Salou reviu demà la sortida del rei Jaume (amb permís de l’Inuncat)

 

Salou celebrarà demà la Festa del Rei Jaume I amb l’habitual desfilada del monarca i el seu seguici pels carrers del municipi. 

La comitiva arrencarà (si no plou o l’alcalde activa l’alerta vermella) a les vuit del vespre des de la Torre Vella, des d’on iniciarà un recorregut que passarà per la via Aurèlia, la via Roma, el carrer Barcelona i el passeig Jaume I.

Un cop allà, el seguici es traslladarà a la plaça de les Comunitats Autònomes, on, davant del monument al rei matamoros, tindrà lloc l’espectacle final de la festa.

La desfilada forma part de la programació de la Festa del Rei Jaume I, que recorda la sortida del monarca cap a Mallorca l’any 1229.

L’acte de demà permetrà recuperar així una activitat en què els grans tornen a jugar com si fossin criatures, amb disfresses, espases, corones i ganes de reviure una època amb un sobirà que tampoc no hi havia manera que volgués deixar el càrrec, ja que va governar del 1213 al 1276.

Forta picabaralla entre Granados i Axinte per la missa del 15 d’agost

 

El ple de l’Ajuntament de Salou va viure una tensa picabaralla entre l’alcalde, Pere Granados, i el regidor de Vox, Paul Daniel Axinte, arran de la suspensió de la processó i del castell de focs del passat 15 d’agost per una alerta meteorològica per pluges torrencials.

Axinte va retreure a Granados que no assistís a la missa major celebrada a la parròquia de Santa Maria del Mar. A més de Granados, no hi va anar cap dels seus regidors de FUPS. Prèviament, l’Ajuntament havia anunciat l’activació de l’alerta vermella del pla Inuncat i havia decidit suspendre la processó i el castell de focs.

La decisió municipal va generar controvèrsia perquè, finalment, no va ploure i el cel en cap moment va presentar un aspecte amenaçador. La processó i el castell de focs es van acabar reprogramant per a aquest diumenge, 6 de setembre.

En la seva resposta, Granados va defensar la seva actuació i va qüestionar que Axinte li demanés explicacions per la seva absència a la missa. L’alcalde va remarcar que, mentre estava activat el dispositiu de protecció civil i hi havia restriccions de mobilitat, la seva obligació era donar exemple i romandre al municipi, en lloc d’assistir a un acte religiós.

“Quan jo aplico el Document Únic de Protecció Civil Municipal i la restricció de mobilitat, jo he de donar exemple. I el que no faré serà posar-me el vestit i la corbata per anar a un acte religiós en el qual segurament vostè no creu, d’acord? Per tant, li demano, si us plau, que sigui més responsable”, va afirmar Granados, que va acusar Axinte d’haver anat a la missa “a exhibir-se”.

“Segurament també li va molestar que no hi hagués inundacions al barri de la Salut el dilluns 24 d’agost. Hem estat el municipi menys afectat per les pluges. I m’acaben d’enviar un missatge dient que algun municipi dels voltants ja ens té enveja de com hem pogut resoldre el tema de les inundacions a Salou”, va afegir l’alcalde en referència a la nova canalització del barranc de Barenys.

L’intercanvi de paraules va pujar de to quan l’alcalde va retreure al regidor de Vox que no fos la persona més indicada per parlar d’ètica i responsabilitat, en al·lusió a un procediment judicial penal obert i a un expedient relacionat amb el codi ètic municipal [que, segons Vox, ha estat arxivat].

Axinte, per la seva banda, va insistir que simplement estava responent a les interpel·lacions de l’alcalde i va acusar el govern municipal d’haver passat “a l’atac personal” en lloc de donar explicacions sobre el que li preguntava.

El regidor de Vox va afegir: “Vostè va voler deixar els veïns a la missa i quedar-se a casa seva, allà vostè, amb la seva consciència”.

“Em vaig quedar de guàrdia”, va replicar per la seva banda Granados, “mentre que vostè va anar a exhibir-se, i jo això no ho faig”, va continuar l’alcalde.

“Que vostè no s’exhibeix?”, el va interrompre aleshores amb to sarcàstic Axinte.

Nova topada Granados-Vox, ara per Ceuta

 

El Dia de Ceuta, convertit gràcies al Marroc en un nou aparador d’exaltació patriòtica, ha acabat obrint un nou front polític a Salou entre FUPS i Vox. El partit de l’alcalde, Pere Granados, acusa la formació de Vox de convertir en confrontació política la jornada de suport a Ceuta, mentre que Vox retreu a Granados haver organitzat un acte paral·lel al convocat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

FUPS assenyala que Granados va llegir dimecres al matí una declaració institucional de suport, solidaritat i reconeixement a Ceuta, en un acte celebrat al Teatre Auditori de Salou amb la presència de regidors, el jutge de Pau, el cap de la Policia Local i representants d’entitats. 

Segons FUPS, Vox Salou no va assistir a aquest acte i, hores després, sí que va participar en la concentració de les vuit del vespre convocada per la FEMP, on hauria aprofitat la qüestió de Ceuta per atacar políticament l’alcalde.

FUPS considera que aquesta actitud demostra que Vox “no estava interessat a defensar Ceuta des de la unitat institucional, sinó en utilitzar-la com a instrument de confrontació partidista”. FUPS reivindica una política “seriosa i responsable”, allunyada de la “provocació, la confrontació i l’oportunisme”.

La resposta de Vox ha arribat a través de la seva portaveu municipal, Anabel Rodríguez, que ha qualificat el comunicat de FUPS de “pataleta” davant de l’escassa afluència que, segons afirma, va tenir l’acte de Granados.

Rodríguez defensa que els veïns van optar per assistir a la convocatòria de les 20 hores i qüestiona que l’alcalde decidís organitzar un acte diferenciat de la concentració de la FEMP.

“Per què Pere Granados va decidir convocar un acte paral·lel i no sumar-se a la convocatòria de la FEMP, que precisament buscava mostrar una imatge d’unitat i suport al poble ceutí?”, pregunta la portaveu de Vox.

Rodríguez assegura que “cada vegada menys salouencs estan disposats a participar en els actes de propaganda de Granados” i defensa que el problema no és Vox, sinó la decisió de l’alcalde de convocar un acte propi.

Vox ja havia criticat dimarts que Granados se separés de la convocatòria conjunta i reclamava que el suport a Ceuta quedés per damunt de “sigles, colors polítics i protagonismes personals”. 

Consumint l’horror amb normalitat

 

Estic farta.

Farta d’obrir les xarxes i trobar-hi notícies sobre éssers vius torturats. Algunes de les d’aquesta setmana són de les pitjors. De debò.

No parlo d’amagar la realitat. Cal denunciar el maltractament. Però una cosa és donar a conèixer una atrocitat i una altra convertir-la en un post rere l’altre per provocar indignació.

Un animal torturat. Una notícia. Un emoji de ràbia. I a continuar.

Estem reaccionant o consumint l’horror?

Perquè correm el risc d’acostumar-nos a l’insuportable. Una barbaritat en substitueix una altra i la nostra indignació dura el mateix que triga a aparèixer la següent.

I també em preocupa la difusió constant i detallada d’aquestes atrocitats. De debò que tot serveix per prevenir? O estem donant idees a aquests fills de puta descerebrats que gaudeixen fent mal?

Escòria humana.

No vull més espectacle de l’horror ni indignació de pantalla. Vull conseqüències. Vull saber què passa amb qui tortura un animal, quin càstig rep i què es fa per impedir que torni a passar.

Algunes notícies treuen el pitjor de mi. Perquè, si el foc es mata amb foc, també se n’alimenta.

Però la ràbia sense conseqüències es consumeix sola.

I això és el que em preocupa: que acabem consumint l’horror amb normalitat.

M’hi nego.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Necrològica: Josefina Bastida Puig

 

Ens ha deixat Josefina Bastida Puig, de 90 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dissabte 5 de setembre, a les nou del matí a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal.

Granados inaugura el Mercat Medieval

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha inaugurat aquest matí el Mercat Medieval, una de les activitats que se celebren amb motiu de la Festa del Rei Jaume I, que enguany arriba a la XXXI edició. Gairebé un centenar de parades omplen els carrers del nucli antic amb artesania, cuir, espelmes, roba, dolços, gastronomia i productes inspirats en l’època medieval.

Abans de l’obertura oficial, un fictici rei Jaume I i el seu seguici han recreat alguns episodis del Llibre dels Feits relacionats amb l’expedició que l’any 1229 va partir del port natural de Salou per emprendre la conquesta de Mallorca. Posteriorment, el rei fictici, l’alcalde (és a dir, el rei de debò, o, si més no, que viu com un rei) i les autoritats han recorregut el mercat i han saludat artesans, comerciants i visitants.

Un dels moments culminants de la festa arribarà aquest dissabte, 5 de setembre, a les set de la tarda, amb la sortida del rei Jaume I i el seu seguici (es recomana portar paraigua).

La comitiva partirà de la Torre Vella i recorrerà els carrers de la ciutat fins a la plaça de les Comunitats Autònomes, recreant la partida de l’expedició que l’any 1229 va salpar des del port natural de Salou en direcció a Mallorca.

Ara només falta saber si aquesta vegada la meteorologia i l’alerta vermella de l’Inuncat també formarà part del seguici (esperem que aquesta vegada ningú decideixi suspendre la conquesta de Mallorca).

Granados contraprograma Vox, però Vox hi posa la gent

 

El passadís del Teatre Auditori de Salou va acollir ahir al matí la lectura d’una declaració institucional de l’alcalde, Pere Granados, amb motiu del Dia de Ceuta. L’acte va comptar amb la presència de diversos regidors i representants d’entitats, però sense cap regidor de Vox ni d’ERC, i amb una assistència de públic molt reduïda.

Al faristol s’hi podia llegir Salou amb Ceuta, en un acte que, segons Vox, tenia com a objectiu contraprogramar la mobilització convocada per al mateix dia per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) en solidaritat amb Ceuta davant la crisi migratòria.

Consignes ultres

La concentració de la FEMP es va celebrar al vespre davant de l’Ajuntament i va reunir unes 200 persones, segons els presents, amb participació de representants de Vox i del PP. La formació de Santiago Abascal considera que la declaració de Granados pretenia restar protagonisme a aquesta convocatòria, però “no ho va aconseguir”.

La protesta va tenir un marcat caràcter ultraespanyolista, amb nombroses banderes espanyoles i crits com Ceuta no se vende, Ceuta se defiende o ¿Dónde está el alcalde? ¿El alcalde dónde está?. També es van sentir proclames com España cristiana, no musulmana, amb un discurs molt més contundent sobre la immigració i la defensa de la unitat d’Espanya.

Dones de Salou: Maria Cinta Llambrich Martí

 

Maria Cinta Llambrich Martí va ser una de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou, arrels i memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de Dones, en què es va recuperar la història i el testimoni de dones vinculades a la història del municipi.

Filla de Josep i Cinta, que vivien a Salou i es dedicaven a la pesca, Maria Cinta va néixer a l’Ametlla de Mar el 7 de juliol de 1940. Tenia dos germans, Josep i Conxita.

De joveneta va treballar en una peixateria del carrer de l’Església, propietat d’una dona procedent de Cambrils coneguda com la Maria del Peix. La seva vinculació amb la vida del poble, però, havia començat molt abans.

Des de ben petita va participar en les Processons dels Sagristans, que se celebraven a Salou entre els dies 6 i 8 de setembre. Més endavant, juntament amb altres nenes del poble, va formar part de les Filles de Maria, encarregades de tenir cura dels altars de l’església, amb tasques com rentar els tapets, treure la pols, escombrar i fregar o col·locar les espelmes en les ocasions litúrgiques.

L’any 1958 va conèixer Francesc Sardiña, amb qui acabaria casant-se. Els pares d’ell regentaven un colmado al número 8 del carrer Barcelona i Maria Cinta s’hi va posar a treballar. La seva incorporació va contribuir al creixement del negoci, que posteriorment es va ampliar amb un segon punt de venda.

La parella es va casar el novembre de 1963 a l’església parroquial de Santa Maria del Mar de Salou, en una cerimònia oficiada per mossèn Ramon Muntanyola. Amb motiu del casament es va inaugurar, segons el testimoni recollit per Sardiña, la làmpada rodona situada sobre l’altar major.

Maria Cinta i Francesc van formar una família i actualment té una filla, Antonieta; una neta, Christel; un net, Joel, i un besnet, Marc. La seva trajectòria és reconeguda com un exemple de dedicació, esforç i sacrifici per la família, però també com un testimoni d’una època en què la vida quotidiana, les tradicions i el treball estaven estretament vinculats a la comunitat de Salou.

En la fotografia de dalt de tot, la Maria Cinta balla i el Francesc Sardiña durant els balls del carrer Barcelona als anys cinquanta o seixanta. En l’altra imatge, vestida per participar en les Processons dels Sagristans durant els anys quaranta, acompanyada del recentment traspassat Josep Tardiu.

UTPS reclama un model d’habitatge assequible, modern i sostenible

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha fet una crida a l’alcalde de la ciutat, Pere Granados, perquè la política d’habitatge assequible del municipi no es limiti a incrementar el nombre de pisos, tal com projecta el govern municipal, sinó que aposti també per promocions de qualitat, eficients i sostenibles.

UTPS recorda que quan va plantejar la construcció de 1.500 habitatges assequibles, l’alcalde va anunciar la previsió de 1.700 habitatges de protecció oficial, condicionada a una modificació puntual del POUM.

En un comunicat, UTPS defensa un model constructiu que permeti optimitzar l’aprofitament del sòl i reduir els costos associats tant a la construcció com al manteniment dels edificis. La formació aposta per incorporar solucions arquitectòniques modernes i sistemes que permetin disminuir el consum d’electricitat, aigua i altres subministraments.

La proposta també planteja que les noves promocions no siguin simplement blocs d’habitatges, sinó espais residencials pensats per a la convivència, amb jardins, zones esportives, fonts i àrees d’estada i trobada per als veïns.

UTPS assegura que disposa de dos models constructius que es podrien adaptar a les característiques de cada emplaçament. També considera que una modificació puntual del POUM “ben plantejada” pot facilitar el desenvolupament d’aquest tipus de promocions i reivindica un model que combini quantitat, qualitat, eficiència i sostenibilitat.

“No volem edificis sense ànima” sinó “un habitatge assequible ha de permetre als joves, les famílies i els veïns de Salou construir el seu futur en espais de qualitat i pensats per a les persones”. (Font: UTPS).

Moria Casán, la negació de l’oblit

 

Acabo de veure Moria a Netflix.

No puc dir que m’hagi agradat ni que no m’hagi agradat. És la vida d’una persona feta per a la pantalla i això implica una construcció, una mirada i, per tant, un judici.

Durant els capítols m’han vingut al cap els meus companys argentins, aquell accent que vaig començar a conèixer als vint anys. També m’ha resultat inevitable la desfilada emocional de papers i personatges coneguts, especialment de la nit barcelonina dels anys vuitanta i noranta.

L’arc narratiu, l’estètica i tota la feina feta construeixen una cosa gloriosa sobre aquella ferida: la que obre el relat d’algú que menysprea l’anonimat i conquista el món de l’espectacle sense cap bagatge. Només ego.

Caldria preguntar-se quants ferits perennes ha acollit el món de les varietats i, sobretot, quants van aconseguir sanar o sentir-se recompensats per allò que els va portar fins allí.

L’univers de Moria no té res a veure amb el meu. Ni per bé ni per mal. És un món paral·lel: des de la revista portenya i l’empoderament fins a l’exposició i la comercialització del drama aliè en els seus programes de televisió. Ella va viure el seu temps i jo no sóc ningú per descontextualitzar-lo. M’ha resultat indigesta, tanmateix, aquella part de l’abús de la llàgrima femenina al plató.

El drama aliè també es va convertir a Espanya en matèria televisiva, amb programes i presentadores que en van fer un espectacle infame. Penso en la cobertura del crim de les nenes d’Alcàsser. Però aquelles presentadores, sens dubte, no eren la one, com Moria.

La seva defensa del col·lectiu gai i la seva llengua viperina són, per si mateixes, part d’una experiència singular dins de la societat argentina. Una dona que ha fet d’aquesta sèrie el seu propi monument contra l’oblit. I si ho ha pogut fer, jo no la criticaré.

Com amb altres vedets, respecto l’ofici, però no en comparteixo ni la forma ni el fons.

L’espectacle sempre m’ha semblat un refugi d’éssers inimitables, inconfusibles i genuïns. Aquí n’hi ha un exemple clar.

És també una professió de supervivència, sense fronteres de moral ni d’ambició. Cadascú juga les seves cartes i s’arrisca. Cadascú fa de la seva ferida inicial una excusa, una superació o fins i tot el combustible amb què arrasar-ho tot.

Reinventar-se o sucumbir.

L’Argentina ha donat artistes que van arribar fins aquí: les germanes Rojo, Alfredo Alaria, els Lobato. I tants d’altres.

Ara comprenc per què.

En tot cas, un director pot teoritzar sobre com hauria realitzat una sèrie. Però ningú no pot dir com hauria viscut una vida.

Moria va ser guionista i directora de la seva. I això, en aquells anys convulsos, ja és per si mateix un triomf.

Per acabar: si ella va poder, altres podran. Encara que sabem que el preu és, moltes vegades, precisament allò que no s’explica i encara menys s’aplaudeix.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Necrològica: Gerardo Pérez Martín

 

Ens ha deixat Gerardo Pérez Martín, de 90 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, divendres 4 de setembre, a les dotze del migdia a la sala multiconfesional del cementiri de Vila-seca. Vetlla: sala 1 a partir de les tres de la tarda d’avui.

Tall del trànsit a Salou diumenge per la processó de la Mare de Déu

 

L’Ajuntament de Salou ha anunciat canvis en la mobilitat amb motiu de la tradicional processó de la Mare de Déu, prevista per aquest diumenge 6 de setembre (la que va ser suspesa el 15 d’agost per alerta meteorològica vermella, tot i que al final no va caure ni una gota). 

Segons ha informat el consistori, el passeig Miramar i el passeig Jaume I quedaran tallats al trànsit entre les vuit del vespre i les onze de la nit, coincidint amb el recorregut de la comitiva religiosa i els focs d’artifici.

La processó, que recorrerà el passeig marítim, és un dels actes destacats del calendari festiu local i acostuma a reunir nombrosos veïns i visitants. L’Ajuntament ha demanat comprensió als conductors i ha agraït la col·laboració ciutadana davant les afectacions temporals, tot recordant que es tracta d’un esdeveniment arrelat i molt participat.

Per si de cas, agafeu el paraigua. Amb el temps, mai se sap... i amb les alertes, encara menys.