dilluns, 20 d’abril del 2026

A l’Ampolla segur que ja fan els currículums com a Salou

 


L’Ajuntament de Salou ha estat distingit amb el segell Infoparticipa 2025 en un acte celebrat al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquest reconeixement situa el municipi entre els ajuntaments més destacats de Catalunya en qualitat i transparència de la comunicació pública local.

Només 22 dels 947 ajuntaments avaluats arreu de Catalunya han assolit aquesta qualificació d’excel·lència, una dada que reforça el posicionament de Salou com a referent en bones pràctiques dins l’àmbit institucional. 


Transparència total

En total, 118 ajuntaments han rebut el segell, tot i que sense arribar al compliment íntegre dels requisits exigits per obtenir la puntuació màxima, com és el cas de Salou.

A més, Salou ha estat un dels únics quatre ajuntaments de Catalunya distingits amb un premi extraordinari per la seva tasca de mentoratge a l’Ajuntament de l’Ampolla, contribuint així a la millora dels seus estàndards de transparència i comunicació pública. (Font: Ajuntament de Salou).

Salou ingressa i gasta més que mai, però res no canvia

 


L’Ajuntament de Salou ha incrementat de manera notable el seu pressupost en els darrers anys, passant dels 57,5 milions d’euros el 2023 als 73,2 milions previstos per al 2025. Es tracta d’un augment de prop de 16 milions en només dos anys, una xifra que evidencia un creixement significatiu de la capacitat econòmica municipal.

Aquest increment es reflecteix també en els ingressos. Els impostos directes, especialment l’IBI, han passat de 19,6 milions a gairebé 23 milions d’euros, mentre que les taxes i altres ingressos municipals han crescut de 12,6 milions a 17,6 milions. En paral·lel, el mateix consistori admet en les seves memòries pressupostàries l’augment de tributs com l’IBI i la taxa de la brossa per fer front a l’increment de despeses.


Brutícia, inseguretat i incivisme

Tot i aquest augment sostingut d’ingressos, una part dels veïns continua percebent que la millora dels serveis no és proporcional. Problemes com la brutícia als carrers, la sensació d’inseguretat, l’incivisme, la manca d’habitatge assequible o el deteriorament d’alguns espais públics continuen formant part de les queixes habituals.

En paral·lel, la despesa corrent de l’Ajuntament també s’ha incrementat de manera considerable. Ha passat de 21,8 milions d’euros el 2023 a 25,6 milions el 2024 i a 29,1 milions el 2025. Això suposa més de 7 milions d’euros addicionals destinats a béns i serveis en només dos anys.ç


Endeutament municipal

A aquesta situació s’hi suma l’augment de l’endeutament municipal. Els préstecs previstos han crescut de 9,8 milions d’euros el 2023 a 14,4 milions el 2025. A més, el govern municipal continua recorrent de manera habitual a modificacions de crèdit, incorporació de romanents i ajustos pressupostaris al llarg de l’any.

Aquest escenari obre un debat entre la ciutadania sobre l’eficiència en la gestió dels recursos públics. Amb més ingressos i més despesa que mai, molts veïns es pregunten per què els problemes estructurals de la ciutat continuen sense una solució clara. (Font: USAP).

Ôra Marítima presenta el II Certamen de Microrelats

 


L’Associació d’Escriptors de Salou Ôra Marítima ha anunciat que durant la diada de Sant Jordi durà a terme la presentació oficial del II Certamen de Microrelats, una iniciativa que busca consolidar i donar visibilitat al talent literari del municipi.

L’acte tindrà lloc a les dotze del migdia del 23 d’abril a l’estand que l’associació tindrà instal·lat a la plaça Sant Jordi. Amb aquest esdeveniment, els escriptors locals volen fer partícip a tota la ciutadania d’un projecte que neix amb la convicció que, tal com indica el seu lema d’enguany, “volem celebrar allò que som i volem compartir”.

Ôra Marítima és una entitat cultural que va néixer amb el propòsit de donar suport als autors locals en el seu desenvolupament i promoció. 

L’activitat compta amb el suport de l’Ajuntament de Salou i Shopping Salou.

Necrològica: Nesti Méndez Peláez

 

Ens ha deixat Nesti Méndez Peláez, de 80 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dilluns 20 d’abril, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca. Vetlla: sala 3 del tanatori municipal. Posteriorment serà incinerada a Reus.

diumenge, 19 d’abril del 2026

Dones de Salou: Felisa Jorge Campos

 


La fotografia superior és de Felisa Jorge Campos. Data dels anys 40 i forma part del recull històric presentat per Joan Sardiña al Casal de Dones en el marc de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, una iniciativa per recordar el paper sovint invisible de les dones en la construcció del municipi.

Nascuda l’any 1926, la Felisa va viure una infantesa marcada per l’adversitat, ja que va quedar òrfena ben aviat. Aquesta circumstància la va portar a ser adoptada pels seus oncles, Filomena Jorge Bollo i Damián Marcos Rodríguez, aquest últim carrabiner destinat a Salou. Aquells anys, especialment durs, van marcar el seu caràcter i el seu sentit de la responsabilitat.


Treballar al xalet Bonet

Tal com mostren altres imatges de l’època, la Felisa va assistir a l’escola de nenes del carrer de Barcelona. Però la seva realitat quotidiana anava molt més enllà de les aules: mentre la seva tia Filomena treballava al xalet Bonet i el seu oncle feia la ronda, ella aprofitava l’hora del pati per fer les feines de casa que podia. 

Amb el temps, també acabaria treballant al mateix xalet Bonet, fet que li va permetre establir una estreta relació amb Montserrat Barguñó i amb la seva germana Merceditas. La Montserrat s’havia casat amb Pere Bonet Fargas, fill de Ciríac Bonet, l’impulsor del xalet modernista més emblemàtic de Salou.

La vida personal de la Felisa va estar profundament arrelada al municipi. Es va casar amb Ramon Blasi Ferran (a qui podeu veure aquí portant el Sant Crist durant la processó de la Setmana Santa). La boda va tenir lloc a l’església de Santa Maria del Mar, en una cerimònia oficiada per mossèn Josep Llauradó. El banquet es va celebrar al restaurant Mirador Jaime I, a l’actual esplanada del moll en un edifici que amb els anys ha tingut diversos usos, des de discoteca fins a espai d’espectacles (ara acull la House of Illusion del mag Harry Merlin Piper). 

La celebració, multitudinària, reflectia l’esperit comunitari d’un Salou on tot el poble participava en aquests esdeveniments. El matrimoni va tenir dos fills, Ramon i Jordi (aquest últim va sortir bastant tarambana, per cert).


El supermercat Blasi

Amb els anys, la Felisa es va incorporar al supermercat Blasi, situat al carrer de Barcelona, un establiment de referència per a diverses generacions de salouencs. Posteriorment, va obrir una petita botiga de bijuteria al carrer de València, a tocar del supermercat, que regentava amb dedicació i que tancava puntualment per assistir a missa de les set. La seva vinculació amb la vida parroquial va ser constant, sempre trobant temps per col·laborar-hi.

Casualment, la Felisa va morir el 12 d’octubre del 2018, coincidint amb la festivitat de la Verge del Pilar, a qui professava una gran devoció. 

La seva història, com la de tantes altres dones del municipi, forma part del teixit humà que ha construït la memòria col·lectiva de Salou.

Granados reivindica el carrilet després d’enderrocar l’estació de trens

 


L’antiga estació del ferrocarril, construïda el 1865, va ser enderrocada el juliol del 2024. L’alcalde de Salou, Pere Granados, va donar a Adif el seu vistiplau a la demolició perquè vol aquest espai per a l’Eix Cívic. De res van servir els intents de preservar-la per part dels partits de l’oposició per tal de donar-li un ús ciutadà, malgrat el seu gran valor simbòlic. 

Durant el col·loqui de divendres passat en record del carrilet de Reus a Salou, Granados va dir que “recordar el carrilet és posar en valor un llegat que encara és ben present en la nostra toponímia, en espais com la plaça del Carrilet o l’antiga estació de Salou, avui recuperada per a nous usos al servei de la ciutadania”. Quin cinisme! (Font: Ajuntament de Salou).

Per sort, la conservació de l’estació del carrilet, a tocar d’on hi havia l’estació de trens, i la seva transformació en una llar municipal infantil va ser obra de l’exalcalde Esteve Ferran. Si hagués estat per Granados, ben segur que també se l’hauria carregat.

El carrilet el va inventar Granados

 


L’Ajuntament de Salou ha informat del col·loqui celebrat divendres passat al Teatre Auditori en record del carrilet de Reus a Salou, que va deixar de funcionar l’any 1975. L’acte, carregat de valor històric i emocional, reunia testimonis directes i estudiosos de casa nostra per reivindicar la memòria d’aquesta infraestructura clau en la connexió entre municipis.

Tanmateix, la nota de premsa municipal només recull declaracions de l’alcalde, Pere Granados, sense fer cap esment de les aportacions dels veritables protagonistes de la trobada. Entre aquests, hi havia membres del Centre d’Estudis Salouencs —entitat organitzadora de l’acte— i familiars d’antics treballadors del carrilet, que van aportar testimonis i vivències de gran valor històric.

Lleig, molt lleig el que fa Granados dia rere dia. L’alcalde aprofita qualsevol circumstància per erigir-se ell en protagonista únic del municipi, encara que passant per sobre de tothom.

Necrològica: Valentina Sánchez Solana

 

Ens ha deixat Valentina Sánchez Solana, de 90 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dilluns 20 d’abril, a les dotze del migdia a l’església de l’Esperit Sant de la Pineda. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal de Vila-seca fins a les vuit del vespre d’avui.

dissabte, 18 d’abril del 2026

Santoral: Sant Perfecte de Salou

 


Avui, l’Església catòlica celebra la festivitat de Sant Perfecte de Còrdova. Però deu ser un error de calendari o un lapsus del Vaticà, perquè l’únic veritablement perfecte (sense màcula, sense rival i sense contradiccions) és l’alcalde de Salou, Pere Granados.

Segons fonts no confirmades de la cúria, s’estaria estudiant una actualització urgent del santoral per incloure Sant Pere Granados com a patró de la infal·libilitat municipal i protector dels discursos impecables. Els fidels ja li atribueixen miracles quotidians, com dir una cosa i fer-ne una altra sense immutar-se, o governar sempre amb la convicció de qui mai no s’equivoca.

Mentrestant, Sant Perfecte de Còrdova queda relegat a un segon pla, esperant que algú li retorni el protagonisme que avui, a Salou, sembla tenir un altre aspirant a la perfecció o, almenys, actualitzi el seu currículum de secundari. (Font: Tururut Viola News).

Qui multa l’alcalde?

 


L’Ajuntament va publicar un vídeo el passat 27 de març en què l’alcalde, Pere Granados, convidava la ciutadania a assistir a la festa de clausura de Salou com a Capital de la Cultura Catalana 2025, prevista al Teatre Auditori.

L’alcalde va fer aquesta crida al passeig Miramar, però envaint el carril bici, tal com es pot apreciar al vídeo.

La normativa deixa ben clar que un vianant no pot caminar per un carril bici, tal com feia Granados mirant a càmera i sense prestar atenció al pas dels usuaris de la bicicleta.


Incompliment de les normes de trànsit

Granados incomplia, per tant, les normes de trànsit. De fet, just al costat hi ha la zona de vianants del passeig, que és per on l’alcalde hauria d’haver fet la gravació del vídeo.

Envair el carril bici sense motiu no només pot entorpir el trànsit, sinó provocar accidents, i comporta multes. Però, és clar, qui multa l’alcalde, els seus submisos socis de govern d’ERC, que són els responsables de la circulació viària?

Granados fa seves fotos de Recordant Salou

 


L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha utilitzat als seus perfils de les xarxes socials imatges històriques publicades a la pàgina de Facebook Recordant Salou sense citar-ne la font.

Segons ha explicat el responsable de la pàgina, José Antonio Llaó Sáez, la fotografia original del carrilet de dalt va ser publicada el 4 de juliol de 2021 amb una marca identificativa (una J de José) situada a la part superior. Granados va utilitzar la mateixa imatge el 18 de febrer de 2026 sense dir qui era l’autor o d’on provenia la foto. 


Ni un m’agrada

El responsable de Recordant Salou explica que “he col·laborat i continuo fent-ho amb moltes institucions i pàgines de Salou i voltants sense cap ànim de lucre, simplement perquè m’agrada la història i voldria que es conservés per a les properes generacions”.

Lamenta, però, la manca de reconeixement per part de l’alcalde, de qui “mai ha fet un m’agrada a la pàgina Recordant Salou, però sí que aprofita les seves publicacions”.


Salou contracta per 16.000 euros un servei de silvopastura

 


L’Ajuntament de Salou ha contractat una empresa de silvopastura perquè un ramat d’ovelles netegi diverses zones forestals del municipi i crear així franges naturals de protecció contra els incendis.

L’actuació, que costa 16.000 euros, es durà a terme en terrenys municipals de les urbanitzacions Cap Salou, Mirador de Salou, Xalets de Salou, la Zona Estival i el parc de les Pedreres, àmbits considerats especialment sensibles per la seva proximitat a zones residencials i espais naturals. 


Ramat i pastor

El ramat es desplaçarà de manera planificada per aquests punts, sota la supervisió del pastor responsable i dels serveis tècnics municipals, amb calendaris adaptats a la campanya de prevenció d’incendis d’aquest any. (Font: Ajuntament de Salou).

Ara només cal que implantin el nou servei de neteja a tot el municipi, ja que cal una bona repassada de places i carrers plens de matolls.

Salou ret homenatge al carrilet amb un acte molt emotiu

 


La sala Costa Daurada del Teatre Auditori de Salou (TAS) es va omplir ahir al vespre amb motiu d’un col·loqui en record del carrilet de Reus a Salou, una infraestructura clau en la història recent del municipi. L’acte, organitzat pel Centre d’Estudis Salouencs, va despertar un gran interès i va exhaurir totes les places disponibles.

La sessió va comptar amb la participació de Montserrat Jardí Soteras i Maria Mercè García Guardiola, familiars de treballadors del carrilet, així com de Joan Sardiña Alcoberro i Enric Pinyol Gasull. També hi va assistir el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges.



El periodista Jordi Sardiña va ser l’encarregat d’obrir l’acte, que va continuar amb la projecció de dos vídeos històrics: un cedit pel CIMIR de Reus i un altre elaborat pel Centre d’Estudis Salouencs, tots dos seguits amb gran interès pel públic assistent.

Durant el col·loqui, els ponents van compartir records i vivències vinculades al carrilet, amb un especial protagonisme de les filles d’antics treballadors, que van aportar una visió íntima i emotiva del servei. Posteriorment, es va obrir un torn de paraula en què nombrosos assistents van intervenir, generant moments molt emotius, ja que la majoria havia estat usuària d’un transport que va funcionar entre el 1887 i el 1975.

Per a molts salouencs de l’època, agafar el carrilet era essencial per desplaçar-se fins a Reus i proveir-se de productes necessaris per al dia a dia que no es podien trobar a Salou, evidenciant així la importància econòmica i social d’aquesta connexió ferroviària.

divendres, 17 d’abril del 2026

Granados carrega com mai contra Cambrils pel top manta 

 


L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha culpat novament l’Ajuntament de Cambrils del top manta, amb la diferència que aquesta vegada les declaracions són més explosives que mai, fins al punt que acusa directament el municipi veí directament de fomentar aquesta activitat il·legal.

Lluny d’assumir cap responsabilitat (els venedors provenen principalment de Salou), Granados ha negat l’existència d’aquest problema al seu municipi i ha assenyalat Cambrils com a origen de la situació, assegurant que el municipi veí “facilita que es desenvolupi aquesta pràctica”.

No és acceptable que Cambrils hagi instaurat un mercat del top manta amb horaris, il·luminació i culpi Salou perquè els venedors visquin a Salou i tinguin aquesta activitat. No, senyor. Si vostè atura això i deixa de donar suport a la creació d’un mercat de top manta, segur que aquestes persones no viurien a Salou”, ha afirmat amb duresa.


Ens esteu perjudicant

En la mateixa línia, Granados ha fet una crida directa a l’Ajuntament de Cambrils perquè canviï la seva política: “Deixeu de tenir un mercat de top manta al costat del límit de Salou, perquè ens esteu perjudicant. Aneu a un altre lloc, al centre de Cambrils, però no el podeu posar al límit de Salou perquè amb això el que esteu fent és perjudicar-nos dient que a Salou hi ha top manta quan no existeix”.

Aquestes paraules evidencien una escalada en el conflicte institucional entre ambdós municipis, que ja fa més d’un any que arrosseguen discrepàncies sobre com abordar la venda il·legal. En aquell moment, Salou acusava Cambrils de posar facilitats al top manta, mentre que Cambrils replicava que els venedors residien a Salou i hi emmagatzemaven els productes falsificats.

Amb aquestes noves declaracions, el to del debat puja de nivell i obre un nou episodi de tensió política al territori, amb acusacions creuades que, lluny de resoldre el problema, posen en evidència la manca de coordinació entre ajuntaments. (Font: Canal Reus TV).

A Salou, els veïns són els que arreglen els carrers

 


La manca de manteniment de l’espai públic a Salou s’ha convertit en una malaltia crònica. En aquesta ocasió, ha estat un resident qui, davant el deteriorament progressiu d’una vorera i la inacció municipal, ha decidit actuar pel seu compte i tapar un forat que cada dia s’anava fent més gran.

El desperfecte suposava un risc evident per als vianants, especialment en un tram ja de per si problemàtic del carrer del Mar. La vorera, estreta i en mal estat, obliga sovint els ciutadans a baixar a la calçada per poder circular amb seguretat, incrementant el perill en una zona amb trànsit rodat.


Deixadesa municipal

La imatge mostra com el forat ha estat cobert de manera improvisada amb material de reparació, evitant així possibles caigudes.

Aquest nou episodi posa de manifest per enèsima vegada la deixadesa en el manteniment urbà per part del govern municipal encapçalat per Pere Granados. No ens trobem davant d’un cas puntual, sinó d’una problemàtica generalitzada que afecta diversos carrers del municipi i que ofereix una imatge nefasta d’una ciutat que viu del turisme.

La necessitat d’incomodar

 


A ningú li agrada caure malament. És com donar un curs per perdut a mitja temporada: notar com el rebuig es fa visible, sigui per no estar d’acord, per no convergir amb ningú o, simplement, per proposar —massa o massa poc— sense que acabi d’encaixar.

Vivim mesurant. Si ens passem o no arribem. Si és prudent. Si és necessari. Si una frase o una acció tindrà conseqüències.

I això, senyors, esgota.

Aquest article el dedico a aquells estoics —o ben posicionats— que solen dir: “Me la sua o me la bufa”.

Incomodar també és això que els anglosaxons en diuen “pensar fora de la caixa”. O, si ho volem més proper, com diria el Quixot: “Si lladren, és que cavalques”.

Però hi ha una trampa.

Fer el que és correcte quan ningú mira no incomoda. El que incomoda —de debò— és quan es fa visible. Perquè aleshores apareix el judici. I l’entorn té el mal costum de validar segons li convé.

I aquest caprici, massa sovint, no respon a l’excel·lència… sinó a una altra cosa molt més petita.

Incomodar no és cap excés. És, sovint, una forma d’honestedat.

Perquè incomoda qui no s’adapta del tot, qui no arrodoneix el que pensa perquè encaixi millor, qui decideix no rebaixar una idea només per fer-la més digerible.

I no, no és arrogància. És responsabilitat.

Responsabilitat amb el que un veu, amb el que un entén… i amb el que ja no pot fingir no haver entès.

Incomodar té un cost. I no hi ha airbag.

Perquè el que no es mou, no canvia. I el que no incomoda, rarament deixa empremta.

Incomodar és també un acte de responsabilitat envers la cultura i la societat. Obre camins insospitats per a aquells que han quedat atrapats entre el pensament únic i el gest radical.

Podem —i potser hem— d’incomodar també aquí: recordant que ni tots els bons ho són tant, ni els dolents són sempre el pitjor. En aquest espai intermedi apareix qui incomoda en dir, sense filtres, el que molts pensen… però prefereixen callar per assegurar-se aquest termini fix de simpatia que garanteix l’acceptació.

A mi, ho confesso, m’atrau la gent que incomoda. Potser perquè ja he assumit una cosa: una cosa és agradar per treballar… i una altra de ben diferent, treballar només per agradar.

I el mateix passa en escriure o en prendre decisions quan ningú més vol fer-ho. 

A vegades, un assoliment important és precisament aquest: haver trencat les regles no escrites que ens mantenen dins de la caixa i continuar amb la convicció que, mentre no fem mal, cadascú és un candidat perfecte per incomodar i fer que passin coses necessàries.

No es tracta de molestar per molestar. Es tracta de no trair-se.

I això, a vegades, implica acceptar que no sempre agradarem.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Maria Homs Carreras

 

Ens ha deixat Maria Homs Carreras. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dissabte 18 d’abril, a dos quarts de deu del matí al tanatori municipal de Salou. Vetlla: avui a partir de les cinc de la tarda.

dijous, 16 d’abril del 2026

Salou recordarà el carrilet amb un col·loqui històric al TAS

 


Salou acollirà demà, 17 d’abril, a les set de la tarda, un col·loqui dedicat a la memòria del carrilet que unia Reus i Salou, una infraestructura clau en la història del municipi entre els anys 1887 i 1975.

L’acte tindrà lloc a la sala Costa Daurada del Teatre Auditori de Salou (TAS) i reunirà testimonis i experts vinculats a aquest antic ferrocarril. Hi participaran Montserrat Jardí Soteras i Maria Mercè García Guardiola, familiars de treballadors del carrilet, així com Joan Sardiña Alcoberro i Enric Pinyol Gasull.

El col·loqui estarà conduït pel periodista salouenc Jordi Sardiña Alemany i inclourà la projecció d’un vídeo històric cedit pel Centre de la Imatge CIMIR de Reus.

L’activitat és organitzada pel Centre d’Estudis Salouencs, amb la col·laboració de diverses entitats i institucions, com Reus Cultura, el Museu de Reus i el Cineclub Miramar, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Salou i del projecte Salou Som Cultura.

L’acte vol destacar el llegat del carrilet, un element fonamental per al desenvolupament econòmic i social del territori, i recuperar la memòria col·lectiva d’una infraestructura desapareguda però encara present en el record de moltes generacions.

Val a dir que el Centre d’Estudis Salouencs ha publicat diversos materials que recullen la memòria històrica del carrilet, tant en format escrit com audiovisual, per preservar aquest element clau de la identitat local. 

El carrilet es va inaugurar el 23 de juny de 1887 amb l’objectiu de connectar el comerç i la indústria de Reus amb el port i les platges de Salou. Va deixar de funcionar el 1975, a causa de l’augment de l’ús del cotxe particular.

Salou manté encara viu l’edifici de l’estació, reconvertit en un centre educatiu infantil.

Piñol serà l’alcaldable d’UTPS

 


Units Tots per Salou (UTPS) ha escollit per unanimitat Josep M. Fernández Piñol com a candidat a l’alcaldia de Salou de cara a les eleccions municipals de 2027.

Fernández Piñol, president i fundador del nou UTPS, assumeix el repte amb la voluntat de reforçar un model de ciutat basat en el municipalisme. El partit reivindica l’herència de l’exalcalde Esteve Ferran i defensa una manera de governar centrada exclusivament en Salou.

La formació assegura que la candidatura de Piñol “representa una aposta clara per un govern fort, proper i lliure de dependències externes”, amb la prioritat posada en els interessos locals.


Alternativa municipalista

UTPS es presenta com una alternativa municipalista davant dels grans partits, amb l’objectiu de liderar una nova etapa política a la ciutat. Fernández Piñol es defineix com un candidat de proximitat, coneixedor de la realitat local i compromès amb el futur de Salou.

UTPS va ser creat per l’exalcalde Esteve Ferran el 2009 després que Pere Granados li prengués les sigles de FUPS. El novembre del 2024, UTPS va iniciar una etapa de refundació per tornar a l’escena política local de la mà de Piñol. (Font: UTPS).

Vox nomena Manuel Soler vicecoordinador a Salou

 


Vox ha nomenat Manuel Soler Magaña com a nou vicecoordinador de la formació a Salou, en el marc del procés d’organització interna del partit a la demarcació de Tarragona. Segons ha informat la mateixa formació, aquest nomenament respon a la voluntat de reforçar l’estructura local i consolidar la seva presència al municipi.

Soler Magaña, de professió taxista, no és una cara nova dins del partit. En les darreres eleccions municipals va formar part de la candidatura de Vox a Salou, ocupant el quart lloc de la llista. En aquells comicis, la formació va obtenir tres regidors, quedant-se a les portes d’entrar al consistori amb un quart representant.

Amb aquest nomenament, Vox continua desplegant la seva organització territorial a la Costa Daurada, amb l’objectiu de guanyar pes polític en futurs processos electorals. La designació de Soler Magaña s’inscriu en aquesta estratègia d’enfortiment de les estructures locals del partit. (Font: Vox).

Tres setmanes sense saber com dir-ho

 


S’ha anat. Sabíem que passaria... una pastilla diària per al cor, una injecció mensual pel dolor d’ossos... la fragilitat en caminar, la incontinència.

S’ha anat la meva segona gossa, la Nena, la que va recollir el meu marit el dia de Sant Esteve, abans de les nevades de 2009. Abandonada per caçadors, amb les orelletes caigudes, podenca al mig dels camps de Cambrils.

I, a mesura que s’apropava el final, no sé si ella n’era conscient, però hem estat nosaltres qui hem vist la seva vida passar en un segon... i, amb ella, inevitablement, la nostra.

Imaginava que la vellesa seria amable amb aquesta companyia... però el gos se’n va i la imatge idíl·lica desapareix. I aleshores el futur s’avança: comprenem que allò que importava ja no hi serà quan més falta faci. Ja se n’han anat dos dels gossos que van arribar a la nostra vida per consumir la seva existència tot proporcionant-nos alegria, creixement i saviesa. I no pot ser ni costum ni mesura.

Fins ara he estat incapaç d’expressar aquesta pèrdua. Vaig trenant dols com una Penèlope que es resisteix a donar-se per vençuda, que proposa un retorn metafísic fet de records i d’aquest lent degoteig de la fragilitat... on la vida curta d’un gos sembla un frau, una estafa a l’amistat. I no em queixo. Ho integro com una experiència de com n’és de dolorosa, en realitat, la vida feliç. Perquè una gossa rescatada del camp, amb tan poques possibilitats de sobreviure, omple, acompanya, comprèn i ensenya.

Ara el buit és suportable... però immens.

I, com va dir algú, és normal estimar més el meu gos que un cosí que no conec, per molt família que sigui.

No... no és la vida la que ens fa mal volent. No hi ha cap intenció de l’univers. És el seu moviment, la seva essència, també en la destrucció, per molt bell que sigui el naixement. 

Llàgrimes que aquesta gossa s’ha endut...

Ja està amb en Droopy, amb la mama, perseguint conills i saltant en algun lloc, sense dolor ni medicines. S’ha anat amb dignitat, estimada i acompanyada... per sempre recordada, amb l’olor eterna d’haver travessat els camps de romaní. Amb la mirada serena de qui reafirma la seva existència i, amb ella, la nostra, en comunió perfecta.

La nostra Diana caçadora, que mai no va negar la seva natura i va tenir la vida que mereixia. Perquè ella, com en Droopy, són l’única prova de les responsabilitats que vaig adquirir per mi mateixa...

Alumnes, ballarins, amics... família... van anar i venir amb amor humà. Res no ha estat més latent que ser el lloc segur, no només d’ells... sinó d’aquests gossos adoptats quan ningú els buscava ni els estimava.

Posar a dormir un gos és un acte dolorós: la frontera d’allò necessari davant d’allò inevitable. Un acte d’amor. El més difícil, quan saps que fins a l’últim alè, en entrar a la clínica veterinària, va confiar en tu.

És triar entre el seu alleujament i el nostre aferrament... un altre acte de coherència, quan qui més importa ha de deixar de patir.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Filo Núñez Toro

 

Ens ha deixat Filo Núñez Toro, de 89 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, divendres 17 d’abril, a les dotze del migdia a la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal. En acabat, serà traslladada al crematori de Reus.

dimecres, 15 d’abril del 2026

Darrer dia per inscriure’s a la sortida a la Passió d’Olesa

 


La Unitat Pastoral de l’Arquebisbat (UPA) de Tarragona que agrupa les parròquies de Vila-seca (Sant Esteve), Salou (Santa Maria del Mar, Sant Ramon Nonat), la Canonja (Sant Sebastià) i la Plana (Sant Joan) organitza una sortida per anar a veure la Passió d’Olesa de Montserrat, un dels espectacles teatrals més emblemàtics i amb més tradició del país.

Avui, 15 d’abril, és la data límit d’inscripció. Preu: 46 euros per persona, que inclou desplaçament amb autobús (anada i tornada).

Les inscripcions es poden fer a les sagristies de cada parròquia que formen part de l’UPA.

La Passió d’Olesa de Montserrat és una representació teatral de gran format sobre la vida, mort i resurrecció de Jesús, amb gairebé 500 anys d’història. Es tracta d’un espectacle vibrant que combina tradició i modernitat en un dels escenaris més grans d’Europa, on participen prop de mil voluntaris del poble. 

Dones de Salou: escola de nenes, anys 1940-1942

 


Una nova imatge històrica permet reviure el passat educatiu de Salou durant la postguerra. La fotografia, datada entre els anys 1940 i 1942, mostra un grup de nenes de l’escola del municipi al pati del darrere de l’actual botiga de roba Fernan’s, situada al carrer Barcelona cantonada amb el carrer Carril. La mestra que hi apareix és Luisa Calvo.

La instantània forma part del recull presentat per Joan Sardiña al Casal de les Dones, en el marc de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, una iniciativa destinada a preservar i difondre la història local a través de testimonis gràfics i vivencials.


Cares conegudes

Entre les alumnes identificades hi ha Angeleta Salceda, Cinteta Orts, Maria Teresa Bargalló, Pepita Orts, Lolita Cherta, Pepita Gascó, Mercè Alcoberro, Carme Gasull, Carmina Gacho, Conchita Llambrich, Agustina Orts, Cinteta Arbós, Hortensia Cherta, Paquita Gendre, Carmen Brull i Carme Figueres, entre d’altres que encara no han pogut ser reconegudes.

Més enllà del seu valor documental, la fotografia també reflecteix el context educatiu de l’època, marcat pel règim franquista. L’escola esdevenia una eina d’adoctrinament ideològic i religiós, amb una forta presència de la religió catòlica en totes les matèries i en la mateixa ambientació de les aules, presidides per crucifixos i retrats del dictador Francisco Franco.


Educació segregada

El sistema educatiu imposava una clara segregació per sexes: nens i nenes estudiaven per separat. En el cas de les nenes, es fomentaven valors com la submissió i el paper tradicional de la dona, orientat principalment a les tasques domèstiques.

A més, el català va ser totalment prohibit, imposant-se el castellà com a única llengua vehicular i cultural, en un intent de repressió de la identitat i la cultura pròpies.

Aquesta fotografia esdevé, així, un testimoni valuós d’una etapa marcada per les dificultats i les imposicions, però també per la memòria col·lectiva de les dones de Salou que van viure aquells anys.