La
xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida al Casal de les
Dones pel cronista local Joan Sardiña va servir també per mostrar
fotografies col·lectives del Salou d’abans. En aquest cas es
tracta d’un grup d’alumnes del col·legi Santa Maria del Mar
corresponent de l’any 1967.
La
fotografia de dalt mostra les nenes amb la seva mestra, Doña Pilar,
a l’antic col·legi situat al carrer València. De la imatge s’han
pogut identificar 28 alumnes, mentre que encara en resten tres per
identificar.
Les
alumnes identificades són Manoli Gil, Amparo Piñol, Gloria Piñol,
Elena Farnós, Ligia Rico, Trini Fabregat, Encarna Secaduras, Carmen
Orts, Puri Trillo, Araceli Santiago, Agustina García, Isabel Querol,
Magda Consarnau, Marisa Molinero, Montse Xatruch, Isabel Granados,
Ángeles Macías, Mercedes Madrid, Maria Cinta Tena, Teresa Vera,
Pili Brull, Esther Gómez, Angelita Arguedas, Carmen García,
Angelita Vera, Teresa Turrión, Maria del Mar Tena i Beatriz Reyes.
La
xerrada també va permetre recordar com era l’ensenyament a Salou
durant els anys seixanta. En aquella època, nens i nenes assistien a
classes separades i les alumnes disposaven d’una única
enciclopèdia per estudiar: la Intuitiva,
Sintética y Práctica (ajustada al cuestionario oficial),
d’Antonio Álvarez Pérez, publicada per l’Editorial Miñón.
El
currículum incloïa assignatures com Lectura,
Escritura, Dibujo, Cálculo, Religión, Geografía e Historia,
Lengua, Matemáticas, Formación del Espíritu Nacional, Educación
Física, Ciencias Naturales i
Trabajos
Manuales.
També
es valoraven aspectes com els deures, la conducta, la puntualitat i
la neteja personal. Les qualificacions quedaven registrades a la
Cartilla
de Escolaridad,
que havia de ser signada pel mestre o la mestra i també pel pare de
l’alumna.
L’educació
de les nenes incorporava, a més, una clara preparació per al paper
que la societat de l’època els reservava com a mestresses de casa.
Tot l’ensenyament es feia en castellà.
Entre
els testimonis recuperats durant la xerrada destaquen els records
d’una de les antigues alumnes, que explica que abans d’entrar a
classe les nenes es formaven en files i cantaven el Cara
al Sol
(l’himne
de la Falange).
La
mestra tenia una tortuga al seu despatx i les alumnes s’encarregaven
d’alimentar-la. “Ens feia molta il·lusió portar-li fulles
d’enciam i algun tomàquet”, recorda una alumna, que explica que
l’animal sempre acabava tenint més menjar del que necessitava.
A
les tardes feien labores,
com cosir i brodar, i també resaven el rosari. “Anàvem molt a
missa”, recorda.
Els
càstigs també formen part dels records d’aquella escola. L’alumna
explica que les castigaven de cara a la paret i recorda un cas en què
una nena va patir una hemorràgia nasal després d’una bufetada, i
la mestra la va fer estirar a terra fins que va deixar de sagnar.
Un
altre dels records és el de la llet que, a les tardes, portaven a
les alumnes i que, segons explica, era elaborada pels nens de l’altra
classe. Entre les nenes circulava el rumor que els nens hi escopien,
cosa que provocava certa desconfiança.
Algunes
alumnes portaven Cola Cao dins d’una bosseta per donar més gust a
la llet.
El
testimoni també recorda especialment Ligia Rico, que va morir de
leucèmia després de fer la Primera Comunió. Els seus pares van
marxar posteriorment de Salou.
El
calendari escolar també estava molt vinculat a les celebracions
religioses. Durant el mes de maig, dedicat a les flors, les nenes
anaven a l’església. Al gener, amb motiu de Sant Antoni, també hi
acudien i podien portar-hi algun animalet perquè fos beneït o, si
no, una planta.
Per
Nadal, les famílies feien regals a la mestra, entre els quals hi
havia ampolles de cava, pots de préssec en almívar o pinya i barres
de torró.
La
fotografia d’aquelles alumnes, gairebé seixanta anys després,
permet recuperar no només els noms de les nenes que hi apareixen,
sinó també una part de la vida quotidiana i del sistema educatiu
que va marcar tota una generació de dones de Salou.
%20-%20Escalado%20(96%20%25).jpg)
%20-%20Escalado%20(97%20%25).jpg)
.jpg)
