Abans i després de les cabretes

 

La decisió d’incorporar un ramat d’ovelles a la neteja de les herbes del municipi ha estat tot un encert. Una aposta ecològica i amb bons resultats, tal com es pot veure a les fotografies, abans i després de la intervenció de la nova brigada. Adeu, doncs, als productes químics; en qüestió de dies i amb remeis naturals, la capital de la Costa Daurada fa un goig que no es recorda!

La raó és que els nous operaris han demostrat una eficàcia envejable. “No deixen ni una fulla”, comentava un veí mentre observava com una cabra inspeccionava meticulosament un tram empedrat, com si fos una auditora verda.

Ara, gallines

D’aquesta manera, on abans hi havia males herbes, ara només queda pedra vista. A més, el projecte té un valor afegit: és silenciós (tret d’algun bèèè) i sostenible.

Des de l’Ajuntament no descarten ampliar el servei de bestiar (més enllà dels cabrits ja existents). “Estem valorant gallines per a insectes; rates, de moment, no en calen, n’anem sobrats”, ha apuntat un tècnic municipal.

Desbandada d’escriptors a Salou

 

L’any 2022, l’Ajuntament de Salou treia pit per Sant Jordi reunint fins a 17 escriptors del municipi en una celebració que volia reivindicar el talent literari local. Dos anys més tard, el 2024, el panorama semblava encara més prometedor amb la presentació de l’associació d’escriptors Ôra Marítima, que, amb el beneplàcit del consistori, naixia amb 25 membres i la voluntat de promoure la literatura i la història de Salou.

Però, com passa sovint amb les bones intencions, la realitat ha fet un gir digne de narració curta. Aquest 23 d’abril, coincidint amb una nova diada de Sant Jordi, els Cervantes de la Costa Daurada van tornar a muntar la seva parada. La sorpresa ha estat comprovar que, en la nota informativa de l’Ajuntament, la seva presència ha desaparegut com per art de màgia.

Ni rastre dels escriptors locals. Ni una línia. Cap esment. Un silenci institucional que contrasta amb l’entusiasme exhibit només dos anys enrere i que deixa clar que, a Salou, tot el que puja com un suflé és efímer i es desinfla encara més ràpidament.

Salou habilita una platja de gossos a tocar del top manta

 

L’Ajuntament de Salou ha habilitat un espai específic per a gossos a la platja de Ponent, concretament entre el carrer Esperanto (plaça Venus) i el carrer C.

Aquesta zona, situada entre el barranc de Barenys i el mercat del top manta, compta amb 1.864 metres quadrats de superfície i està degudament regulada i equipada per garantir el benestar de les mascotes i la convivència amb la resta d’usuaris de la platja, segons explica el consistori.

L’espai, que es presenta sota el lema Compartim la platja amb les nostres mascotes, vol fomentar un ús responsable de l’entorn litoral i donar resposta a una demanda creixent de les famílies amb animals de companyia.

El consistori recorda que els usuaris d’aquesta àrea han de respectar les normes d’ús establertes, com ara mantenir els gossos lligats en els accessos i vetllar per la neteja i seguretat de l’espai.

La primera platja de gossos es va inaugurar l’1 de juny de 2024, entre el carrer A i el barranc de Barenys, amb una superfície d’uns 1.785 metres quadrats. El maig de l’any passat es va traslladar a la seva ubicació actual, considerada més segura.

Necrològica: Teodoro García Neila

 

Ens ha deixat Teodoro García Neila, de 73 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dimarts 28 d’abril, a les deu del matí a la sala multiconfessional del cementiri de Vila-seca.  Posteriorment, serà incinerat al crematori de Reus.

Publicitat institucional o pagament de serveis?

 

L’Ajuntament de Salou va inserir dijous un faldó publicitari a l’Heraldo de Aragón coincidint amb la diada de Sant Jordi. Una decisió sorprenent que obre interrogants sobre l’oportunitat i la finalitat d’aquesta despesa pública, tenint en compte que el consistori ja va felicitar els aragonesos a les xarxes socials institucionals.

Calia, doncs, recórrer a un anunci en paper (amb el cost addicional) per fer arribar aquest missatge. En un context en què les administracions apel·len sovint a l’austeritat i a la digitalització, aquesta mena d’accions tenen un retorn discutible i responen més a estratègies de compensació que no pas a una necessitat real de comunicació institucional.

Diaris del grup Henneo

El debat es fa més intens si es té en compte que l’Heraldo de Aragón forma part del grup Henneo, propietari també del diari 20 Minutos. Precisament aquest mitjà va publicar recentment una classificació en què situava la platja Llarga de Salou com la millor d’Espanya, un reconeixement que el consistori no va trigar a difondre i celebrar.

És aquí on apareixen les sospites d’una inversió publicitària institucional a canvi d’una cobertura mediàtica favorable. La concatenació de fets alimenta la percepció que determinades decisions poden respondre a lògiques de promoció creuada més que no pas a criteris estrictament informatius o d’interès públic.

En qualsevol cas, el que sembla evident és la necessitat de transparència. Les administracions públiques tenen l’obligació de justificar amb claredat les seves despeses, especialment en matèria de comunicació i publicitat. En un municipi com Salou, fortament orientat al turisme, la promoció és clau. Però també ho és garantir que aquesta promoció respongui a criteris objectius, eficients i allunyats de qualsevol ombra de dubte.

Més quan el nostre alcalde, Pere Granados, presumeix d’una transparència sovint qüestionada.

Dones de Salou: Mercè Alcoberro Forné

 

La figura de Mercè Alcoberro Forné va ser també una de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida per Joan Sardiña al Casal de les Dones. La seva història, íntimament lligada a la del municipi, és un testimoni valuós de la vida quotidiana i les dificultats d’una època marcada per la guerra i el treball.

Mercè Alcoberro va néixer l’any 1927 a l’Ametlla de Mar, filla de Joan Alcoberro Llaó i Enriqueta Forné Margalef. Tenia una germana una mica més gran, Teresa Alcoberro Llambrich, amb qui va mantenir sempre una relació molt estreta. La família es va traslladar a Salou quan ella era encara molt petita, a causa de l’ofici del pare, pescador. Van establir-se en una casa situada al costat del xalet Pujades.

La seva infantesa va quedar profundament marcada per la Guerra Civil. Mercè i la seva família van viure els bombardejos a Salou, especialment dirigits contra les infraestructures ferroviàries, tant del tren com del carrilet. Quan sonaven les alarmes i s’apropaven els avions, havien de fugir corrent i refugiar-se sota els arbres. En un d’aquests atacs, una bomba va caure davant del xalet Pujades i un fragment de metralla va ferir la seva mare a la cama.

Amb el pas dels anys, Mercè va començar a treballar al camp, collint olives i fent les feines que calguessin, mentre el seu pare continuava dedicat a la pesca. Com molts joves de l’època, també participava en les tradicions locals, com les sortides a la Cala per la Candelera, juntament amb amigues com Felisa Jorge, Cinteta Arbós, Pepita Borràs, Teresina Llambrich i Maria Sarral.

Ja en l’edat adulta, Mercè va conèixer Joaquim Sardiña, amb qui formaria una família. Abans, però, havia començat a treballar al colmado familiar dels seus futurs sogres, conegut com el de la Pepa Cassoles, al carrer Barcelona. La seva germana Teresa, per la seva banda, es va casar amb Vicent Gascó i es van establir a Benidorm.

Mercè i Joaquim van tenir dos fills, Joan i Jordi, mentre que Teresa i Vicent van ser pares de Mercè, Montse i Jordi. A partir dels anys seixanta, però, la salut de Mercè es va començar a deteriorar. Finalment, va morir el juny de 1983, amb només 55 anys, deixant un profund buit entre la seva família i les persones que la van conèixer.

‘Quins ous que tinc!’, l’altre supervendes del Sant Jordi a Salou

 

Hi ha llibres que neixen per entretenir i n’hi ha d’altres que, sense pretendre-ho, acaben retratant tota una manera d’entendre el poder. Quins ous que tinc! pertany clarament a aquesta segona categoria. Presentat com una obra aparentment costumista (amb una portada tan domèstica), el llibre esdevé una befa política sobre el projecte de l’Eix Cívic de Salou i la seva gestió.

Així, l’autor construeix un relat que oscil·la entre el realisme i l’esperpent. El protagonista, fàcilment identificable amb l’alcalde Pere Granados, impulsa un projecte urbanístic de gran abast amb una llibertat d’acció que voreja la ficció absoluta: decideix, planifica i executa sense consultar ningú, convertint la participació ciutadana en un element ornamental, gairebé decoratiu.

Quan s’endinsa en l’obra, el lector descobreix que bona part dels detalls del projecte no arriben a través del govern municipal, com hauria de ser en un ajuntament democràtic, sinó per vies externes, com ara el Departament de Territori de la Generalitat. Aquest desplaçament narratiu (amb forta càrrega tirànica), reforça la sensació que la realitat institucional funciona al marge de la ciutadania a qui, teòricament, hauria de servir.

L’estil és directe, sense embuts: aquí faré una barrera d’edificis nous. Aquí, un aparcament. En aquest lloc una plaça que m’immortalitzi. Tot molt en sintonia amb el títol, que funciona com a metàfora central. D’aquesta manera, els “ous” esdevenen símbol d’una manera de governar sense complexos. (Font: Tururut Viola News).

El barri de la Salut carrega contra el projecte de l’Eix Cívic

 

L’aprovació del planejament de l’Eix Cívic de Salou per part de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat ha encès el malestar entre els veïns del barri de la Salut, directament afectats per la transformació prevista als antics terrenys ferroviaris.

Els residents qüestionen el relat institucional del projecte i denuncien una “distància evident entre el llenguatge oficial i la realitat urbanística que es vol executar”. 

Segons els veïns, quan es parla de “recuperar per a la ciutat els terrenys”, en realitat s’estaria plantejant “recuperar els terrenys per edificar”. En la mateixa línia, interpreten que la creació d’una “façana urbana que prolongarà els comerços i serveis del centre” es traduirà en “una llarga muralla d’edificis davant dels existents”.

Impacte ambiental

El col·lectiu també expressa preocupació per l’impacte ambiental del projecte. Mentre que el planejament destaca la integració del passeig en “un entorn vegetal ja consolidat” a la zona de llevant, els veïns alerten que a ponent “no es respectarà res” i denuncien la possible desaparició de pins actuals.

Pel que fa al model urbanístic, rebutgen el que consideren una oportunitat perduda. Allà on el projecte parla de “crear una veritable avinguda amb qualitat urbana i arquitectònica”, els residents hi veuen “una avinguda escanyada i plena d’edificis”. També critiquen la tipologia prevista: “una filera d’edificis en forma de muralla”, amb alçades superiors a les existents.

Pins fora

Finalment, posen en dubte la dimensió ecològica del projecte. L’anunci d’una “xarxa de zones verdes urbanes interrelacionades” és, segons la seva visió, una operació que implicaria “eliminar els pins actuals i substituir-los per vegetació menor en parterres”.

Els veïns reclamen més transparència i participació en el desenvolupament del projecte, i adverteixen que continuaran defensant un model urbà que consideren més respectuós amb l’entorn i amb la identitat del barri.

El sistema mata l’artesana

 

Hi va haver un temps en què els casals i centres cívics de barri eren refugis de cultura real. Allà, artesanes de la dansa —professores que ensenyen belly dance, sevillanes o jazz dance— oferien quelcom més que passos de ball: oferien pertinença. Ho feien pensant en què els nens no es quedessin al carrer, integrant-los i motivant-los. Proporcionaven, juntament amb les associacions culturals, un espai per a homes i dones que només volien ballar, fer exercici o, simplement, socialitzar sense complicar-se la vida, amb despeses extres: sense festivals costosos, sense concursos, sense la tirania dels vestits i les sabates especials. S’arribava, simplement, allà on el mercat no volia arribar.

Però avui, el sistema aixeca una paret.

Primer es va imposar la caducitat. Es va argumentar que les activitats havien de ser intercanviables cada tres mesos, com si l’aprenentatge d’un art fos un producte de temporada. Aquella mesura talla de soca-rel l’evolució tècnica i el vincle humà. Poc després, arriba l’asfíxia d’una legalitat dissenyada per excloure: salaris tan ajustats que feien impossible l’alta a la Seguretat Social, deixant les professionals en un llim on treballar és sinònim de precarietat absoluta.

El cop de gràcia arriba amb els concursos públics. Aquesta informació no és anecdòtica ni una percepció subjectiva: se m’ha traslladat directament des de la direcció d’entitats cíviques d’una ciutat de la província de Tarragona.

La gestió passa a mans d’empreses, l’única missió de les quals és facturar i produir oci. Aquestes entitats estrangulen el preu de les classes, reduint-lo a hores lectives pagades a un preu que competeix en precarietat amb el d’una treballadora de la neteja en un col·legi o en un domicili. I dit sigui amb tot el respecte cap a un ofici tan digne i físicament esgotador com el de les cambreres de pis, que prou saben el que és desllomar-se per sous de misèria. El que resulta insultant és que el sistema anivelli per sota, equiparant una vida de formació artística i entrega social als barems d’una economia de pura supervivència.

I aquí resideix la gran mentida: s’exigeix una burocràcia d’elit per unes hores de classe que gairebé mai donen perquè una persona en visqui exclusivament. Es pretén que es compleixi amb les mateixes obligacions que una gran empresa cultural per una activitat en la qual no existeix l’afany de lucre: és un preu simbòlic que no arriba al mínim requerit per tributar. No existeix competència amb l’ensenyament privat per una raó evident: aquests alumnes, pels seus pressupostos familiars, tampoc podrien pagar els preus d’una acadèmia privada.

Davant d’aquest escenari, cal fer-se preguntes incòmodes:

Què seria de la tasca de Víctor Ullate? La Fundación Víctor Ullate rep importants subvencions i patrocinis a Madrid per apropar la dansa a nens sense recursos. És una tasca necessària, però: què seria d’aquest projecte si se li apliqués el que avui s’aplica a Catalunya? Si Ullate hagués de sotmetre’s a concursos trimestrals gestionats per empreses que només veuen costos i rendibilitat, la seva tasca seria impossible. És la paradoxa del sistema: es subvenciona l’excepcionalitat dels grans noms mentre s’extermina el treball diari de les artesanes que ja estan a la base, amb dedicació, experiència i sense drenar les arques públiques rebent prestacions.

La pedrera invisible. No em cabrien en aquesta pàgina els noms de les persones professionals, i fins i tot famoses, que van tenir els seus inicis en un centre cívic. Aquests espais no són només centres d’oci, són el lloc on es detecta el talent i es fomenta la vocació d’aquells que no poden permetre’s una formació d’elit.

La ironia de Billy Elliot

Resulta cínic que les institucions celebrin històries com la de Billy Elliot. Aquell nen surt d’un centre de barri, en una ciutat desestructurada per la crisi, gràcies a una professora que, a la seva modesta sala, sap veure i cuidar el talent. En la ficció ens emociona; en la realitat dels nostres centres cívics, a aquesta professora l’estem sotmetent a concurs públic, asfixiant-la amb tràmits i obligant-la a canviar de grup cada tres mesos per normativa municipal.

Al final, la burocràcia guanya la batalla, però el barri perd la seva ànima. Es mata l’artesana per alimentar l’empresa intermediària, deixant els veïns sense l’art, que neix de la proximitat, l'amistat, la independència i el respecte.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

L’Arxiu Municipal incorpora dues llibretes de senyes de pescadors

 

L’Arxiu Municipal de Cambrils ha rebut la donació de dues antigues llibretes de senyes de pescadors, un material de gran valor històric i etnogràfic que permet aprofundir en el coneixement de la pesca tradicional al litoral del Camp de Tarragona.

Les llibretes, utilitzades durant dècades per pescadors locals, recullen les anomenades senyes marítimes: punts de referència visuals a terra —com campanars, muntanyes, edificis o alineacions del paisatge— que servien per localitzar caladors de pesca al mar abans de l’arribada dels sistemes de geolocalització moderns. Mitjançant la combinació d’aquestes referències, els pescadors podien identificar amb gran precisió zones on sabien que hi havia peix, transmetent aquest coneixement de generació en generació.

Molt més que ubicacions

Aquest sistema, basat en l’observació i la memòria, formava part d’un saber pràctic molt valuós dins la comunitat marinera. Les senyes no només indicaven ubicacions, sinó que sovint incorporaven anotacions sobre tipus de fons marí, espècies habituals o èpoques de l’any més favorables per a la pesca.

Les dues llibretes donades a l’Arxiu contenen dibuixos, esquemes i anotacions manuscrites que documenten aquest coneixement tradicional. Segons fonts municipals, es tracta d’un testimoni excepcional d’una manera de treballar avui pràcticament desapareguda, substituïda per tecnologies com el GPS i les sondes electròniques. (Font: Ajuntament de Cambrils).

Territori aprova l’Eix Cívic

 

La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona ha aprovat definitivament la modificació del planejament urbanístic de Salou que permetrà crear el futur Eix Cívic als terrenys alliberats de l’antiga traça ferroviària. El projecte transformarà aquest àmbit en un passeig arbrat de dos quilòmetres, amb noves zones d’esbarjo, equipaments, habitatges i una millor connexió amb la resta del municipi.

Aquest corredor tindrà dos quilòmetres de llargada i inclou la construcció de 144 habitatges, dels quals 117 seran de protecció oficial, així com la previsió d’un aparcament soterrat i la integració del futur Tram Camp. Les obres d’urbanització aniran a càrrec del Departament de Territori.

Cinc hectàrees

L’àmbit d’actuació ocupa 4,96 hectàrees i s’estén en paral·lel a la costa, entre el límit amb Cambrils i l’autovia C-14. Connectarà el front marítim amb els barris interiors i actuarà com a eix vertebrador entre diferents zones urbanes.

Entre la Torre Vella i l’església de Santa Maria del Mar, on antigament s’ubicava l’estació, es crearà una nova plaça central amb equipaments i un aparcament soterrat amb capacitat per a uns 500 vehicles. Cap a ponent, fins a la plaça de la Província, es preveu la construcció d’edificis d’habitatges que generaran una nova façana urbana amb continuïtat comercial. En direcció est, el passeig s’integrarà en un entorn verd ja consolidat, especialment al voltant del mercat municipal.

El projecte també contempla la pacificació del trànsit, prioritzant els desplaçaments a peu i en modes sostenibles, i mantenint els carrers perpendiculars com a vies de connexió entre els dos costats del nou eix.

Més del 90% de l’àmbit es destinarà a zones verdes i espais lliures, configurant una xarxa d’àrees interconnectades que inclouran espais d’estada i lleure, concebuts també com a refugis climàtics. A més, es preveuen equipaments socioculturals i educatius en punts estratègics com l’entorn de la Torre Vella, la Biblioteca Municipal i l’església de Santa Maria del Mar.

Front d’habitatges

Pel que fa a l’edificació, es planteja un front d’habitatges amb edificis de fins a cinc plantes a la façana marítima i de fins a set plantes al costat del passeig. Aquesta nova oferta residencial incorporarà majoritàriament habitatge protegit, amb 117 dels 144 pisos previstos.

El desenvolupament de l’Eix Cívic s’emmarca en el projecte del Tram Camp, que reutilitzarà part de l’antiga infraestructura ferroviària. El desembre de 2024 ja es va aprovar el planejament de la primera fase del tramvia, amb un traçat de 16,4 quilòmetres entre diversos municipis del Camp de Tarragona.

Posteriorment, el gener de 2025, la Generalitat i l’Ajuntament de Salou van signar un conveni per garantir la integració urbana del tramvia al municipi, que inclou el finançament de les obres d’urbanització de l’Eix Cívic. (Font: Departament de Territori).

La parada del PSC arrasa per Sant Jordi

 

La parada més visitada de la passada diada de Sant Jordi a Salou no va ser la d’una llibreria (entre altres coses perquè no n’hi ha), sinó la del PSC. Però l’èxit no es va deure a cap creació literària, sinó a un reclam molt més convincent: la liquidació total del partit després de la destitució de l’executiva local.

Sota la carpa vermella, més pròpia d’un outlet que d’un estand cultural, s’hi podien trobar ofertes de tota mena. Des de material de campanya fins a marxandatge acumulat, tot amb descomptes que feien competència a les rebaixes d’estiu. L’ambient, a mig camí entre festa popular i tancament per defunció política, va atreure curiosos durant tota la jornada.

Ara toca recol·locar-se

El més comentat, però, no eren els llibres (més aviat escassos) sinó el futur del material humà. Bàsicament, perquè ara hauran de recol·locar-se o acabar a la llarga llista de l’atur.

Mentre a la resta de municipis Sant Jordi continua girant al voltant de la literatura i la cultura, a Salou la jornada va tornar a evidenciar un model propi: menys llibres i més espectacle. I, enguany, amb grans saldos inclosos. (Font: Tururut Viola News).

El llibre més venut a Salou per Sant Jordi

 

El Gremi de Llibreters de Salou ha informat que el llibre més venut durant la diada de Sant Jordi ha estat Com redactar currículums. Una obra “imprescindible”, asseguren, que narra la creativitat d’alguns regidors de l’equip de govern a l’hora incorporar títols acadèmics als seus currículums.

Segons el Gremi, l’èxit del llibre ha estat “aclaparador” a les nombroses llibreries de la ciutat, un detall que no ha passat desapercebut entre els veïns, que continuen buscant-ne alguna sense èxit. Fonts no oficials apunten que l’obra ha triomfat especialment entre aquells interessats a embellir trajectòries acadèmiques amb molta barra.

Els Pere babys

Com era d’esperar, l’obra està dedicada als regidors de Pere Granados, alguns dels quals haurien participat activament en la promoció del llibre signant exemplars en una parada instal·lada al barranc de Barenys. Un escenari “idíl·lic”, segons els organitzadors, per la pudor persistent de l’aigua que hi baixa.

Amb aquesta iniciativa, Salou consolida el seu model cultural singular: sense llibreries, però amb grans èxits editorials… almenys sobre un paper que, si es vol, pot tenir també altres usos acordes amb la corrupció.

Necrològica: Francisco Agüera Soto

 

Ens ha deixat Francisco Agüera Soto, de 73 anys. 

El funeral tindrà lloc avui dissabte, 25 d’abril, a les dotze del migdia a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Tres detinguts a Vila-seca per robar combustible d’autobusos

 

Els Mossos d’Esquadra han detingut aquesta matinada tres homes a Vila-seca com a presumptes autors d’un delicte de robatori amb força en grau de temptativa, relacionat amb la sostracció de combustible d’autobusos estacionats en un polígon industrial.

La investigació es va iniciar aquest mes d’abril després de detectar diversos robatoris en un descampat del polígon Alba, on fins a catorze autobusos haurien estat afectats. Davant la situació, la policia va activar un dispositiu específic per identificar i localitzar els responsables.

Connexió amb Salou?

Cap a la una de la matinada, una patrulla va localitzar el vehicle sospitós circulant en direcció a la zona dels fets. A l’interior hi viatjaven tres homes, de 37, 43 i 46 anys, amb nombrosos antecedents policials, que coincidien amb les descripcions recollides durant la investigació.

Al maleter hi havia una garrafa amb restes de combustible, material per transvasar líquids, eines i guants.

En principi s’ha descartat la implicació en els fets d’un conegut incendiari de Salou, especialista a calar foc sempre que pot, molt especialment al PSC, amb qui darrerament es troba molt inflamat.

Festa del llibre…? Però si a Salou no hi ha cap llibreria!

 

L’Ajuntament de Salou ha qualificat la celebració d’ahir de la diada de Sant Jordi com una jornada que va “omplir la plaça amb una explosió de roses, llibres i cercavila”. Una descripció grandiloqüent que, malauradament, contrasta amb la realitat cultural del municipi.

Més enllà de l’ambient festiu i del soroll generat per la fanfàrria, la jornada torna a posar sobre la taula una mancança estructural: Salou no disposa actualment de cap llibreria. Com a molt, alguns establiments —pocs— combinen la venda de premsa i material d’oficina amb una oferta molt limitada de llibres.

Intrusisme

En aquest context, els llibres venuts a la plaça de Sant Jordi, epicentre de la celebració, van ser exposats per partits polítics i entitats sense vinculació directa amb el sector. Una situació clara d’intrusisme i amb una selecció d’obres interessada que posa en qüestió el model de promoció cultural que s’hauria de projectar en aquesta diada.

En resum, que mentre el discurs oficial parla d’èxit i d’una gran festa ciutadana, la realitat evidencia la penúria cultural del municipi, especialment en un àmbit tan simbòlic com el del llibre, just el dia d’una commemoració tan significativa com la de Sant Jordi.

USAP culpa Granados de la crisi del PSC (i II)

 

Fa temps que militants i simpatitzants socialistes de Salou consideren que el partit ha renunciat a un projecte autònom. La coalició amb FUPS i Pere Granados es va vendre com una operació d’estabilitat, però amb els anys s’ha convertit en una absorció pràctica. Ja el 2022 es van produir baixes de militants pel malestar que va provocar l’acord amb FUPS, denunciant que la decisió es va prendre des de dalt, sense debat real.

Abans de les municipals del 2023, el PSC local ja funcionava amb una estructura provisional. La candidatura conjunta Sumem per Salou-PSC es va dissenyar amb Granados al capdavant i amb els socialistes relegats a un paper secundari, més útils com a sigla que com a actor polític real.

Camaleó polític

Pere Granados ha demostrat una gran capacitat per sobreviure políticament, però també una facilitat per canviar de socis, discurs i espai ideològic segons convingui. Va arribar a l’alcaldia el 2009 mitjançant una moció de censura impulsada per FUPS amb el suport del PP. Més tard va consolidar el seu lideratge sota el paraigua convergent i el 2019 es va presentar lligat a Junts. Quan l’espai postconvergent va deixar de ser-li útil, es va acostar al PSC. El 2023 va encapçalar Sumem per Salou-PSC amb el suport explícit de Salvador Illa.

La pregunta és evident: si el PSC deixa de ser-li útil, què impedirà que torni a canviar d’aliats? Granados ha governat amb convergents, populars, socialistes i independents. La seva prioritat no és una ideologia, sinó mantenir-se en el poder.

Després de cinc mandats, Granados ha consolidat una estructura molt centrada en la seva figura. Tot gira al voltant del seu lideratge, la seva marca i el seu relat. Aquest model pot ser eficaç electoralment, però redueix el debat intern, desactiva les veus crítiques i converteix la política municipal en un projecte excessivament dependent d'una sola persona.

Pèrdua de control

La creació d’una gestora al PSC de Salou és més que una qüestió orgànica: és el símptoma d’un partit que ha perdut el control de la seva estructura local i que ja no sap si vol ser un soci amb veu pròpia o una simple extensió del projecte de Granados.

El portaveu d’USAP a l’Ajuntament, Ignacio Durán ja va advertir d’aquest escenari. Fa temps que alerta de la falta de transparència, l’excés de personalisme i les tensions internes que acabarien passant factura. Avui, amb una gestora imposada des de Tarragona, un PSC dividit i una coalició tensionada, les seves advertències s’han complert. Quan un partit necessita que li intervinguin l’agrupació local per mantenir l’ordre intern, el problema ja no és puntual: és estructural. (Font: USAP).

Granados tapa el logo del PSC de la parada de Sumem per Salou

 

La plaça de Sant Jordi de Salou va acollir ahir les parades que partit i entitats ciutadanes van muntar per commemorar la diada. De totes, la més cridanera va ser la de Sumem per Salou. No perquè fos la més maca, sinó perquè el logotip del PSC va ser o tapat pel de FUPS, el partit de l’alcalde, Pere Granados.

Aquest càstig al PSC es produeix després que la federació socialista tarragonina li hagi estirat les orelles a l’alcalde per la gestió del cas Berrio. La crisi interna s’ha accentuat amb la decisió de la del PSC del Camp de Tarragona de destituir l’executiva local, que serà substituïda per una gestora.

Una rebequeria

Aquesta maniobra no ha agradat a Granados, ja que amb la defenestració Yeray Moreno com a primer secretari del PSC de Salou (i també als seus auxiliars) perd els seus fidels, els que l’obeïen cegament en tot.

La desaparició del logotip socialista de la carpa s’interpreta, doncs, com l’enèsim gest d’arrogància de l’alcalde. És com si enviés aquest missatge al PSC: “No us necessito, no sou ni sereu ningú sense mi”, malgrat que sense els vots del PSC Granados no podrà tornar a ser alcalde l’any vinent i molt menys repetir en la Diputació.

En resum: ens trobem davant una nova criaturada de Granados, més pròpia de la canalla que del polític consumat que intenta aparentar.

Els treballadors acusen Klein “d’imposició política” amb la RLT

 

Els treballadors de l’Ajuntament de Cambrils s’han concentrat novament avui divendres al hall del consistori i, posteriorment, durant la celebració del ple municipal, per protestar contra el que consideren una deriva imposada en la gestió laboral per part del govern local.

La mobilització arriba en un context de creixent tensió entre els treballadors i l’equip de govern. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), juntament amb la Junta de Personal, el Comitè d’Empresa i les seccions sindicals de CCOO i UGT, denuncien una “imposició política” en la modificació unilateral de dues fitxes de la Relació de Llocs de Treball (RLT).

Segons els representants dels treballadors, el govern d’Oliver Klein manté una posició tancada, sense voluntat real de negociació. Els sindicats consideren especialment greu que s’hagi utilitzat un recurs administratiu individual per reobrir una qüestió ja negociada i modificar de manera accelerada les condicions retributives de dues fitxes concretes. Alerten que aquesta actuació podria vulnerar el dret fonamental a la llibertat sindical en el seu vessant de negociació col·lectiva.

Paràlisi

A més, critiquen que aquesta actuació contrasta amb la paralització d’altres qüestions que afecten la major part de la plantilla, com la regularització dels complements de destinació de la RLT de 2019, la revisió d’altres llocs de treball o el compliment dels acords que van posar fi a la vaga del passat mes de desembre.

Els sindicats adverteixen que, si la modificació s’aprova al ple d’aquest divendres, no serà fruit del consens sinó d’una decisió imposada, i no descarten emprendre accions legals, inclosa la possible impugnació de l’acord.

El conflicte també afecta la Policia Local. Segons la representació sindical, aquest mes d’abril no s’abonarà la productivitat semestral vigent des del 2007, sense explicacions clares per part del govern municipal.

No a les hores extres

Davant aquesta situació i la manca de millores en les condicions retributives (pràcticament congelades des del 2003), el cos ha decidit no oferir serveis extraordinaris ni hores extres, que recorden són voluntàries per llei.

A més, denuncien limitacions en la contractació d’agents interins de cara a la temporada d’estiu. Tot i que s’havien sol·licitat 24 efectius, finalment només se’n contractaran vuit, tal com preveia el pressupost, incomplint, segons els sindicats, compromisos previs del govern. (Font: CSIF).

Cambrils apropa Sant Jordi a les persones grans

 

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i la regidora de Benestar Social, Mar España, han visitat avui la cambrilenca Manuela Ribera Martínez, de 85 anys, per compartir una estona amb ella i regalar-li un llibre i una rosa. Ribera, originària de Castillejar (Granada), va arribar a Cambrils fa trenta anys i actualment és una de les persones ateses per Amics de la Gent Gran.

La visita s’emmarca en la campanya d’aquesta fundació anomenada Cap persona gran sense rosa, que pretén acostar la diada de Sant Jordi a les persones grans i fer que la visquin d’una manera especial. Amics de la Gent Gran té un conveni amb l’Ajuntament per lluitar contra la soledat no desitjada de les persones grans.

El programa d’activitats al voltant de la diada de Sant Jordi dels Amics de la Gent Gran consisteix en el lliurament de roses a les persones que atén habitualment la fundació arreu de Catalunya, visites de suport de les persones voluntàries per reforçar l’acompanyament en aquesta data assenyalada, activitats locals en grups reduïts durant les setmanes prèvies i una campanya de sensibilització a les xarxes socials. (Font: Ràdio Cambrils).

Què tenen avui les cabretes per dinar? (II)

 

L’Ajuntament de Salou ha decidit fer un gir inesperat en la gestió del verd urbà amb la incorporació d’un ramat d’ovelles per netejar el sotabosc en zones properes a espais habitats. La iniciativa, que combina sostenibilitat i sentit pràctic, ja ha començat a deixar imatges tan singulars com reveladores.

Una de les primeres actuacions s’ha produït al carrer d’Aragó, on una cabra —integrant destacada de la nova brigada ovina— ha estat vista inspeccionant el terreny amb aparent rigor tècnic. L’animal, situat al costat d’una paperera i d’un arbre envoltat de vegetació espontània, semblava avaluar l’estat del sotabosc urbà, abans de dinar.

Que bé (bèèè) podria ser aquest: fulles tendres de parterres oblidats (entrant); herbes espontànies de vorera, amb toc de pols urbana (plat principal); escorça d’arbre amb aromes de ciutat (guarnició), i paper reciclable de paperera selectiva (postres).

Apa, bon profit!