Granados menysté ERC

 

ERC ha anunciat a través de les xarxes socials del partit diverses actuacions impulsades pel govern municipal de Salou que afecten les seves regidories. Com ara, la substitució de totes les dutxes per rentapeus a les cales del municipi amb l’objectiu d’estalviar aigua. O l’aprovació inicial del nou Pla Local de l’Habitatge, que s’estructura en quatre grans eixos i preveu 25 actuacions concretes durant els pròxims sis anys per garantir l’accés a un habitatge digne.

Altres actuacions silenciades

Els republicans també s’ha referit a una inversió de 260.000 euros procedents dels fons Next Generation destinada a renovar 3.800 plantes autòctones, crear nous espais verds i protegir la biodiversitat del litoral salouenc.

Una altra de les actuacions destacades és la integració de la Policia Local de Salou al sistema d’emergències 112 per millorar la resposta davant incidències i gestionar-les en temps real.

Malgrat això, cap d’aquestes actuacions ha estat publicada a la web municipal. Pel que es veu, aquest espai institucional està reservat exclusivament a l’alcalde, Pere Granados, i als seus àlbums fotogràfics. Tot i que ERC forma part de l’actual govern municipal com a soci de govern de Granados. I encara l’aguanten!

En terra de cecs, Granados és el rei

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, es va posar dimarts en la pell d’una persona cega durant la Setmana del Grup Social ONCE a Reus, una iniciativa centrada enguany en la TecnoInclusió: la tecnologia ens iguala, amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat quotidiana de les persones amb discapacitat visual.

Sota el lema Connecta sense veure-hi, Granados, amb els ulls tapats i ajudat per un bastó i una guia especialitzada, va recórrer un tram de carrer, va travessar un pas de vianants i va afrontar obstacles quotidians per experimentar en primera persona les dificultats de mobilitat d’una persona invident. (Font: Ajuntament de Salou).

Efectivament, no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure. Només cal que l’alcalde es quedi aquí per comprovar que els cecs i les persones amb discapacitat física ho tenen molt fotut per passejar per Salou.

Cambrils reunirà 500 policies de sis països en un campionat de futbol

 

Cambrils acollirà aquest cap de setmana el 21è Campionat Internacional de Futbol 7 de l’IPA, una competició que reunirà 500 policies repartits en 28 equips procedents de sis països diferents: Espanya, Polònia, Portugal, Itàlia, Romania i França.

El torneig, que arriba enguany a la seva vuitena edició consecutiva a Cambrils, començarà divendres a la zona esportiva municipal i s’allargarà fins dissabte al migdia, quan es disputarà la gran final.

La inauguració oficial tindrà lloc dijous a la tarda davant del Parc del Pescador. Durant l’acte es podrà veure una exhibició d’un helicòpter de salvament marítim i una actuació de l’Escola de Dansa Giselle. Un dels moments més emotius de la inauguració serà el servei d’honor, que anirà a càrrec d’una ballarina de l’Escola de Dansa Giselle afectada per càncer infantil.

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha destacat el clima de companyonia i convivència que es genera entre els diferents cossos policials participants en cada edició del campionat. (Font: Ràdio Cambrils).

Adeu a Tania Doris, l’única reina del Paral·lel

No vull parlar des de la nostàlgia perquè no la sento, sinó des del respecte en vida, que és quan s’haurien de dir i fer les coses.

Dimarts va morir Tania Doris. Abans de veure-ho publicat, m’ho va comunicar avui algú de la professió. Després ja ho saben: l’eco habitual de Facebook i companyia saltant de perfil en perfil.

A l’empresa de Matías Yáñez, àlies Colsada —i no “Coslada”, senyor Alfonso L. Congostrina, d’El País— va ser la meva primera vedet a la meva primera revista. Després van venir gairebé tres anys entre l’Apolo de Barcelona, gires, teatres, pensions i autocars per aquella Espanya dels vuitanta que es debatia entre el videoclub i el futbol, mentre anava perdent el gust pel despullament luxós i la carn sofisticada que començava a ser més fàcil —i gratuïta— de veure a la platja que en un teatre.

Desafortunadament, i com un avançament del que havia de venir, el Paral·lel va començar a languir molt abans que ella i que qualsevol que volgués reanimar-lo. Hi havia alguna cosa catalana i autèntica en aquella avinguda. El fet que encara es programin obres en alguns teatres no canvia que el Paral·lel mai no es va recuperar del tot de la urpada de la modernitat.

A la Tania li va faltar un empresari i parella amb més iniciativa per rellançar-la sense caure constantment en el clixé del postfranquisme. El mateix home que va dirigir la seva vida des que la va convertir en vedet —per damunt fins i tot d’una altra gran figura que la volia amagada a la tercera fila del cor— va morir sense deixar res lligat per a la seva retirada i la va deixar atrapada en un litigi amb la família que es considerava la legítima hereva, després que la Tania li hagués entregat la seva joventut i la seva carrera a aquell Colsada que d’elegant en tenia ben poc.

Aquell Colsada que avui, quaranta anys després, ha acabat revelant-se com un empresari explotador, els aparcaments i béns immobles del qual encara continuen pendents de repartiment, mentre a molts de nosaltres ens va furtar la Seguretat Social.

Com a companya, la Tania va ser impecable, en privat i en públic. Encara recordo quan em regalava les seves malles de reixeta al Monumental de Madrid. I per això em queda dir que molts ballarins portem al llibre de comptabilitat de la nostra vida haver pogut treballar al seu costat durant aquells anys, gràcies al seu compromís com a cap de cartell.

Ella, com totes les que vam ser les noies alegres de Colsada, va gestionar les seves ombres amb discreció, mentre fèiem de la fantasia el penúltim refugi de la revista espanyola.

Crec que l’única reina del Paral·lel, malgrat l’esplendor i la fama, va ser una dona profundament trista. Va fer de la seva retirada un pacte de dignitat amb ella mateixa. Sempre acompanyada de la seva germana Tita, morta també fa poc.

Com que ja vaig parlar bé d’ella al meu llibre Memòries d’una corista; llums i ombres de les varietés… només em queda dir:

Descansi en pau.

Tinc fotos amb ella, però crec que mereix aquesta feta pel molt estimat Paco Riba: la foto oficial de la pel·lícula Las alegres chicas de Colsada. Jo, a l’esquerra, abril-maig de 1983, durant el rodatge a Studio 54, Barcelona.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista. 

Necrològica: Ana Avilés Hernández

 

Ens ha deixat Ana Avilés Hernández, de 96 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dijous 14 de maig, a les 11 del matí a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Posteriorment serà enterrada al cementiri de Vila-seca.

CCOO convoca protestes davant de dos Burger King de Salou

 

El sindicat CCOO ha convocat concentracions avui davant de dos establiments franquiciats sota la marca Burger King a Salou per denunciar públicament la situació laboral que, segons el sindicat, podria afectar prop de 60 treballadors.

Les mobilitzacions es faran a les 11 del matí davant del restaurant situat al carrer Montblanc, 30, i a les 12 del migdia davant de l’establiment ubicat al passeig de Jaume I, 21.

CCOO assegura que les empreses franquiciades responsables dels dos centres estarien sotmetent la plantilla a “condicions laborals absolutament inacceptables”, especialment entre persones joves i migrants que, segons el sindicat, desconeixen sovint els seus drets laborals i sindicals i tenen por de reclamar per por de perdre la feina.

Hores extres no pagades

Entre les presumptes irregularitats denunciades hi ha la realització habitual de jornades reals d’almenys nou hores diàries mentre només se’n remunerarien vuit. El sindicat considera que aquesta pràctica hauria generat centenars d’hores extraordinàries no pagades.

La denúncia també inclou l’impagament de les hores nocturnes i dels complements corresponents al treball en dies festius. A més, CCOO afirma que els treballadors haurien de pagar 12 euros pel cadenat de les taquilles utilitzades durant la jornada laboral.

El sindicat considera especialment greu l’existència d’actuacions que, segons denuncia, podrien dificultar l’activitat sindical i limitar que la plantilla pugui informar-se i organitzar-se lliurement.

Inspecció de Treball i Seguretat Social ja hauria estat informada dels fets, i CCOO espera una actuació “contundent” davant unes pràctiques que considera incompatibles amb els drets fonamentals dels treballadors.

Precarietat

El sindicat també critica que empreses que operen sota una marca internacional com Burger King mantinguin, segons afirma, models laborals basats en la precarietat, la por i l’incompliment sistemàtic de drets bàsics.

CCOO adverteix que aquestes concentracions són només l’inici d’un calendari d’actuacions sindicals i legals que es mantindrà mentre no cessin les pràctiques denunciades i no es restitueixin els drets de la plantilla.

El sindicat també fa una crida a la ciutadania i als treballadors del sector de la restauració moderna a no normalitzar situacions d’explotació laboral i a donar suport públicament a les persones afectades. (Font: CCOO).

Heidi i l’altre Pedro

 

Vet aquí que una vegada hi havia un poblet anomenat Salou, un indret meravellós on els apartaments turístics creixen més de pressa que els pins (dels que amb prou feines n’hi ha) i on cada estiu apareixen més gandules que bolets després de la pluja. Però un any, entre bloc i bloc de ciment, l’Ajuntament va descobrir una cosa sorprenent: els boscos existien!

I no només existien, sinó que tenien matolls.

—Això és un problema molt seriós —va declarar solemnement l’alcalde, Pere Granados, mentre observava un pi des de la finestra del despatx amb la mateixa preocupació amb què un turista anglès mira el preu d’una cervesa.

Els tècnics municipals van elaborar informes, estudis i presentacions de PowerPoint amb moltes fletxes verdes. Després de mesos de reunions, van arribar a una conclusió revolucionària:

—Potser... potser podríem deixar que animals herbívors es mengin les herbes.

La idea va semblar tan innovadora que gairebé convoquen una roda de premsa internacional.

I així va arribar Heidi. La noia va aterrar de Suïssa amb 200 ovelles i 40 cabres per netejar els boscos de Salou.

Pedro Granados, entusiasmat amb el projecte, va decidir implicar-s’hi personalment. 

—Vull fotos fent l’animal! —va proclamar al seu entorn.

Per afegir tot seguit:

—Jo també aprendré a pasturar —va anunciar amb la solemnitat d’un home que no havia trepitjat un corral mai a la vida. 

Va agafar la vara d’alcalde i va declarar davant el ramat: 

—Aquest serà el meu bastó de pastor. Seguiu-me i us portaré pel bon camí! Endavant, fem equip, fem ciutat.

Heidi, pacient, li ensenyava el més bàsic: com distingir una ovella d’una cabra, com esquivar els matolls i, sobretot, no intentar inaugurar oficialment cada arbust trepitjat.

Les cabres treballaven sense descans mentre alguns regidors observaven fascinats aquella tecnologia ancestral basada en “deixar que l’animal mengi”. 

—És el mateix que fa l’alcalde amb nosaltres —deien els seus companys de l’equip de govern esmaperduts.

Cada tarda, Pedro i Heidi pujaven pels camins forestals. Ella li ensenyava a interpretar el comportament del ramat i ell aprofitava per explicar-li futurs projectes estratègics sobre sostenibilitat, ecoturisme i governança verda. 

—Sí, m’agrada posar verds els que no pensen com jo!

Al final de l’estiu, els boscos estaven més nets que moltes voreres del centre. Els incendis havien disminuït i el projecte era un èxit. L’alcalde, emocionat, va concloure davant la premsa:

—Hem demostrat que tradició i modernitat poden anar de bracet.

I el públic que fins ara l’ha votat no es cansava de cridar:

—Bèèèèè… 

Sense parar. (Font: Tururut Vola News).

La Pineda estrena el nou passeig marítim amb cinc hores de festa

 

L’Ajuntament de Vila-seca inaugurarà aquest dissabte, 16 de maig, el nou passeig marítim de la Pineda amb una gran festa ciutadana que oferirà més de cinc hores d’activitats i espectacles gratuïts per a tots els públics. La jornada servirà per celebrar la finalització d’un projecte que ha transformat completament el front marítim després de 14 mesos d’obres i una inversió de 8,5 milions d’euros.

La remodelació ha permès guanyar 20 metres de platja gràcies a la retirada de l’asfalt i a la renaturalització de l’entorn, en una actuació que aposta per un model més sostenible i integrat amb el paisatge litoral.

La celebració començarà a dos quarts de sis de la tarda i inclourà vuit propostes artístiques repartides en tres espais diferents del nou passeig.

L’estrena arrencarà a les 17.30 h, a l’Espai Àgora, amb l’espectacle de malabars, clown i humor gestual Orquestrina Vulpini, de la companyia Circ Bover.

Posteriorment, el Grup Escultòric Pineda acollirà a les 18.15 h la performance Prise de Terre, de Le Poisson Soluble, una proposta centrada en la relació humana amb la terra. En el mateix espai, a les 18.50 h, la companyia Picto Facto presentarà Brimborions, un espectacle familiar amb cançons, bombolles i humor.

La programació continuarà a les 19.30 h, a l’altura del carrer Muntanyals, amb la música itinerant de Txaranga Band Tocats. Ja al vespre, l’Espai Àgora acollirà a les 20.15 h Anónimas Raíces, un espectacle de dansa urbana i flamenc del Colectivo Premohs. Vint minuts més tard, a les 20.35 h, serà el torn de l’animació musical de carrer de Tocats de La-La.

Un dels moments més destacats arribarà a les 21.20 h, al carrer Muntanyals, amb Mezzo, un espectacle itinerant de color i fantasia de la companyia Pistacatro, guardonada amb el Premi Nacional de Circ 2025.

La cloenda de la jornada serà a les 22.15 h, a l’Espai Àgora, amb Órbita, de Zen del Sur, un espectacle inspirat en la mar Mediterrània que posarà el punt final a la inauguració del nou passeig marítim de la Pineda.

Els treballadors de l’Ajuntament de Cambrils faran vaga el 5 de juny

 

El terratrèmol laboral de l’Ajuntament de Cambrils no acaba mai. La representació sindical dels treballadors ha emès un comunicat en què s’anuncia una jornada de vaga per al pròxim divendres 5 de juny de 2026. Una aturada que afectarà l’Ajuntament i els seus patronats i organismes Autònoms (excepte la Policia Local, que té restringit aquest dret). Es tracta d’una decisió que es va acordar en una reunió extraordinària, el passat 8 de maig.

El mateix escrit exposa que la convocatòria de la jornada de vaga ve derivada de “la constatació que els acords que van fer suspendre la vaga del desembre de 2025 no s’han complert, ni hi ha perspectives que es compleixin a curt o mitjà termini”. Un pacte que preveia l’aprovació d’una nova RLT, amb la consegüent redacció de les fitxes descriptives de tots els llocs de treball i l’actualització de les funcions i retribucions de cada posició. 

Endarreriments no cobrats

L’escrit també incloïa qüestions econòmiques i de liquidació dels endarreriments, un reglament de productivitats i la prevenció de riscos psicosocials.

Els acords van arribar després de més d’un any de protestes i van frenar la vaga, però el malestar ha continuat a l’Ajuntament. De fet, a inicis del mes de febrer, la representació sindical va demanar canvis en la direcció tècnica de Recursos Humans i va tornar a expressar la necessitat de fer passos endavant en les millores laborals. 

La mateixa setmana, l’alcalde Oliver Klein assumia la direcció política del departament de Recursos Humans, que fins al moment havia liderat la regidora Mar España.

Uns canvis que, a ulls dels treballadors, no han donat els seus fruits. Per aquest motiu, s’ha convocat la vaga del pròxim 5 de juny. Abans, però, tota la plantilla està cridada a una assemblea general informativa que tindrà lloc demà dijous a la una del migdia. Demà també, però a les dues, hi haurà una assemblea general informativa sectorial de la policia local. (Font: Canal Reus TV).

Salou s’omple de cabrits (III)

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha assegurat que el projecte de silvopastura als boscos municipals és una iniciativa “on guanyem tots”, tant des del punt de vista ambiental com de la seguretat. “Netegem els boscos de manera respectuosa amb el medi ambient i reduïm notablement el risc d’incendi”, ha afirmat l’alcalde, que ha defensat aquesta fórmula com una alternativa eficient i sostenible per al manteniment dels espais forestals del municipi.

Això sí, durant la nit, els animals romanen tancats no sortiran de festa, com és habitual a la capital de la Costa Daurada, i es trobaran sota supervisió per garantir-ne tant la seguretat com el benestar.

Declaracions de l’expert

Granados també ha destacat que la combinació d’ovelles i cabres permet una actuació molt més efectiva sobre el sotabosc. “Les ovelles fan una neteja més uniforme, mentre que les cabres actuen especialment sobre la vegetació arbustiva. Entre totes dues aconsegueixen deixar el bosc molt més net”, ha explicat l’expert.

La silvopastura facilita l’eliminació de l’excés de vegetació combustible i contribueix a crear franges naturals de protecció, dos factors clau per dificultar la propagació del foc durant els períodes de màxim risc forestal.

Convivència veïnal

El consistori ha remarcat que es vetllarà en tot moment per garantir una convivència adequada amb el veïnat, evitant les zones més habitades i mantenint un control permanent dels animals.

Tot i que el projecte té actualment caràcter experimental, els primers resultats han estat valorats molt positivament pel govern municipal, que ja estudia mantenir aquesta fórmula de gestió forestal en els pròxims anys. (Font: Ajuntament de Salou).

Salou s’omple de cabrits (II)

 

La neteja dels boscos municipals per part d’un ramat d’ovelles i cabres han començat al bosc de la Pedrera. La iniciativa també arribarà a altres zones forestals del municipi com Cap Salou, el Mirador de Salou, els Xalets de Salou i la Zona Estival.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha visitat la zona d’actuació per conèixer de primera mà l’evolució dels treballs. Granados ha destacat la transcendència d’aquesta actuació preventiva. “Avui és un dia important perquè comença la neteja dels boscos de Salou a través d’una de les formes més antigues que existeixen, que és el pasturatge”, ha afirmat.

Parla l’alcalde incendiari

L’alcalde ha remarcat que es tracta d’una actuació “natural, sostenible i molt ecològica” i ha defensat la recuperació de la pastura com una eina clau en la prevenció d’incendis forestals. “Molts dels grans incendis que s’han produït els darrers anys són conseqüència de la pèrdua de la pastura i de l’acumulació de vegetació als boscos”, ha assegurat. (Font: Ajuntament de Salou).

Salou s’omple de cabrits

 

Salou ha posat en marxa aquest dilluns un projecte pioner de silvopastura amb l’objectiu de netejar els boscos municipals i reduir el risc d’incendis forestals abans de l’arribada de les altes temperatures de l’estiu. 

La iniciativa aposta per una fórmula natural, sostenible i ecològica basada en el pasturatge controlat, recuperant així una pràctica tradicional de gestió del territori.

L’actuació permetrà intervenir en un total de 47 hectàrees de bosc municipal amb un ramat format per 200 ovelles i una quarantena de cabres procedents d’Alcover. Durant aproximadament un mes els animals recorreran diferents espais naturals de Salou eliminant vegetació seca, matolls i massa arbustiva. (Font: Ajuntament de Salou).

No dispareu al pianista

 

Fa uns anys vaig anar al concert d’una cantant local. En acabar, i sabent a què em dedico, em va preguntar què m’havia semblat. I com sempre he cregut que una crítica honesta —quan es demana— és un acte de respecte, vaig ser sincera.

“El concert molt bé”, li vaig dir. “Però és una llàstima que sent el primer a entrar a escena, el teu pianista no miri el públic i s’assegui directament a tocar. La teva entrada queda completament freda”.

Ella em va respondre alguna cosa molt habitual: “És que és tímid”.

I vaig respondre: “Llavors, si anteposa la timidesa a no destruir l’inici del teu espectacle, potser no és el pianista que necessites”.

Pot semblar una frase dura. Però en realitat no parlava de caràcter. Parlava d’escenari.

Perquè el primer que entra a escena inaugura l’univers emocional de l’espectacle. Encara que només camini cap a un piano. La manera d’entrar, de sostenir el silenci, de reconèixer el públic o d’ocupar l’espai ja està narrant alguna cosa abans de tocar una sola nota.

I, tot i això, passa alguna cosa estranya en molts escenaris espanyols: demanes a un músic que segueixi el ritme visual del conjunt, que acompanyi una dinàmica física o que participi de l’energia escènica… i alguns s’ofenen.

Com si l’escenari acabés a la vora del seu instrument.

I no deixa de sorprendre’m.

Perquè l’escenari mai no ha estat únicament so. Mai. L’escenari és presència, tensió, magnetisme, intenció i diàleg amb el públic. Sempre ho ha estat.

Tanmateix, en algun punt del camí, certs músics van confondre rigor amb immobilitat. Es va instal·lar la idea que com més seriós és un músic, menys ha d’implicar-se en el llenguatge escènic. Com si el cos molestés. Com si l’espectacle fos automàticament superficial.

I no parlo de convertir ningú en ballarí ni de produir artifici buit. Parlo de comprendre alguna cosa essencial: quan un puja a un escenari deixa d’interpretar només música. Interpreta una experiència.

El públic no recorda únicament qui va executar perfectament una peça. Recorda qui va sostenir l’atmosfera. Qui tenia presència. Qui entenia el pols col·lectiu i feia que tot semblés viu.

La ironia és que Espanya sí que ha tingut tradició d’espectacle. Moltíssima. Des de la copla al flamenc, des de les revistes a les orquestres de ball, hi havia consciència de conjunt: l’artista entenia que la seva actitud era part essencial de l’obra.

Avui, en certs sectors, sembla que això incomoda.

Potser perquè durant anys molts músics van haver de defensar la seva legitimitat en un entorn precari i van acabar associant qualsevol proposta escènica amb una amenaça a la seva serietat artística. Com si connectar amb el públic rebaixés el talent. Com si la teatralitat fos incompatible amb la qualitat.

Però el gran escenari internacional mai no ho ha pensat així.

Els artistes que romanen en la memòria no són únicament els més virtuosos. Són els que comprenen l’escenari com un llenguatge complet. Presència. Ritme. Energia. Carisma. Intenció. Experiència.

Perquè el talent, per si sol, no se sustenta en un escenari.

La presència, sí.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Calixto Ferruz Enfedaque

 

Ens ha deixat Calixto Ferruz Enfedaque. 

Vetlla: tanatori municipal de Salou a partir de les tres de la tarda fins a les nou del vespre d’avui.

La Fira Multisectorial de Cambrils recupera els seus orígens

 

La Fira Multisectorial de Cambrils tornarà als seus orígens en la seva 67a edició, que se celebrarà del 5 al 7 de juny, amb una clara aposta per recuperar la presència del sector agrícola, reforçar la gastronomia local i reviure la història d’aquest esdeveniment emblemàtic del municipi. 

Una de les principals novetats serà el retorn de la pagesia al centre de la fira amb el nou espai De l’hort al rebost, ubicat a la plaça del Setge, amb estands de la Cooperativa Agrícola i de diversos productors del territori amb l’objectiu d’apropar els productes de proximitat i donar suport al sector agrícola.

Gastronomia i música

A més, el Parc del Pinaret recuperarà protagonisme dins de la fira amb una zona dedicada a la gastronomia i una àmplia programació musical i lúdica pensada per a tots els públics. 

La Fira Multisectorial ocupa més de 50.000 metres quadrats i atrau anualment més de 45.000 visitants. Segons els estudis de les darreres edicions, l’esdeveniment genera un impacte econòmic directe d’uns cinc milions d’euros sobre el municipi. A banda del seu caràcter comercial, la fira s’ha consolidat com un espai de trobada i celebració per gaudir en família. (Font: Ajuntament de Cambrils).

Tot el món està ple d’estatuetes de Jaume I

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, es va desplaçar fa uns dies a Portugal en un viatge que ell mateix ha definit com a “institucional i de promoció turística” del municipi. Durant l’estada, el batlle va mantenir reunions amb agents de viatge i representants vinculats al sector turístic, amb l’objectiu de reforçar la presència de Salou al minso mercat portuguès.

L’agenda del viatge també va incloure una visita a l’Ajuntament de Lisboa, al Parlament portuguès —on va ser atès molt educadament per un uixer—, així com trobades amb l’avorrit delegat de la Generalitat a Portugal i amb la presidenta de la Cambra de Comerç i Indústria Luso-Espanyola. (Font: Ajuntament de Salou).

El gran negoci de les companyies aèries

El viatge ha tornat a evidenciar l’estil personalista i les ganes de conèixer món de l’alcalde. A Pere Granados li agrada projectar una imatge de gran rellevància institucional i deixar records de la seva estada mitjançant l’entrega constant d’estatuetes i obsequis commemoratius.

No sabem quin cost representa per a les arques aquests desplaçaments. Ni tampoc el recàrrec que ens toca pagar als salouencs per excés de pes a l’hora de pujar a l’avió els sacs amb el material protocol·lari que hi reparteix. Perquè, vista la quantitat d’estatuetes que lliura arreu al primer que troba, la bossa no deu ser petita.

Granados proclama Salou “capital internacional de l’esport”

 

L’Ajuntament de Salou ha tornat a recórrer a l’autobombo institucional per presentar com un gran èxit internacional una jornada esportiva que, sense deixar de ser positiva per al municipi, queda molt lluny de la grandiloqüència utilitzada en la nota de premsa difosa aquest diumenge.

El govern municipal assegura que Salou ha reforçat “el seu lideratge esportiu amb competicions internacionals” gràcies a la celebració de l’onzena edició del triatló Challenge-Salou Costa Daurada, amb 1.200 participants de 50 nacionalitats; el IV Obert Femení d’Escacs Salauris, amb 26 jugadores catalanes i internacionals, i un partit de la Lliga Nacional FEDPC de futbol 7 per a persones amb paràlisi cerebral.

Desinformació

La nota arriba a afirmar que Salou s’ha convertit aquest diumenge en la “capital internacional de l’esport”, gràcies a tornejos “de gran envergadura i reconegut prestigi que consoliden el municipi com una seu habitual de competicions esportives de primer nivell”. (Font: Ajuntament de Salou).

Tot i que els esdeveniments tenen el seu valor esportiu, la descripció feta pel consistori resulta clarament exagerada.

Aquest ús hiperbòlic del relat institucional arriba pocs dies després que l’alcalde, Pere Granados, presentés la nova sala de premsa municipal i organitzés un debat sobre les fake news.

Precisament per això, que el mateix govern municipal recorri de manera habitual a notes de premsa carregades d’exageracions i titulars inflats, encara que la base dels fets pugui ser real, també és fake news. Perquè es desinforma.

Cambrils, el municipi amb més banderes blaves; Salou, el que menys

 

Cambrils s’ha convertit en el municipi de la demarcació de Tarragona amb més banderes blaves aquest any, després d’obtenir un total de cinc reconeixements atorgats per l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor, entitat promotora d’aquest distintiu internacional a Espanya.

La principal novetat aquest 2026 és la recuperació de la bandera blava a la platja de l’Esquirol, que torna a comptar amb aquest segell després de nou anys. A més, el municipi ha revalidat la distinció a les platges del Cavet, la Llosa, Vilafortuny i Prat d’en Forès-Regueral.

Destinació turística de qualitat

Amb aquests reconeixements, Cambrils reforça el seu posicionament com a destinació turística de qualitat, en complir els exigents criteris del programa, que avalua aspectes com la gestió ambiental, la seguretat, l’accessibilitat, les instal·lacions, la qualitat dels serveis i la informació i educació ambiental.

Un dels requisits clau per obtenir la bandera blava és l’excel·lència en la qualitat de l’aigua. Aquest aspecte és supervisat durant tota la temporada de bany per l’Agència Catalana de l’Aigua, que fa anàlisis periòdiques en diferents punts del litoral cambrilenc per garantir les condicions òptimes de les platges. (Font: Diari de Tarragona).

En contraposició, Salou no n’ha obtingut cap, a excepció del Club Nàutic, que la manté.

Salou manté serveis de gairebé 800.000 euros anuals sense contracte

 

L’Ajuntament de Salou té un contracte clau: el manteniment de tots els edificis municipals. És a dir, l’empresa que s’encarrega de reparar avaries, mantenir instal·lacions i garantir que tot funcioni a escoles, dependències públiques i edificis municipals.

Aquest contracte mou al voltant de 586.000 euros anuals, amb possibilitat de superar els 800.000 euros comptant actuacions addicionals.

Fins aquí, tot normal. El problema és un altre.

Segons els mateixos expedients municipals, el contracte ha finalitzat i l’Ajuntament no havia preparat a temps el nou. Tot i això, el servei continua prestant-se de manera “excepcional”, sense el suport d’un contracte vigent en condicions normals.

Falta de transparència

Dit de manera clara: un servei essencial continua funcionant… però fora del marc habitual de contractació pública.

Per què és greu?

Perquè els contractes públics existeixen per garantir tres coses: transparència, control de la despesa i igualtat d’oportunitats entre empreses.

Quan això falla, apareixen riscos: que no hi hagi competència entre empreses, que no sigui clar el preu real del servei, que es perdi control sobre com i quant es paga. I si la situació s’allarga o es gestiona malament, pot acabar en una cosa molt pitjor: objeccions d’intervenció, irregularitats administratives, responsabilitats polítiques o fins i tot legals.

Falta de planificació

Això no significa automàticament que hi hagi il·legalitat. Però sí que indica una cosa preocupant: falta de planificació en un servei bàsic que mou centenars de milers d’euros.

Perquè quan un contracte d’aquesta dimensió s’acaba i no n’hi ha un altre preparat, no és un problema tècnic. És un problema de gestió. I la pregunta és senzilla: com s’ha arribat a aquesta situació en un contracte essencial per al funcionament diari del municipi? (Font: USAP).