Necrològica: Maria Teresa Codina Rovira

 

Ens ha deixat Maria Teresa Codina Rovira, 91 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, diumenge 24 de maig, a les nou del matí al tanatori municipal de Salou.

Granados afirma que “ningú” troba a faltar el tren

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha assegurat en una entrevista al digital La Ciutat que “ningú” troba a faltar el tren al municipi després del tancament definitiu de la línia ferroviària el 13 de gener de 2020. Una afirmació que, tanmateix, contrasta amb les dades d’ús ferroviari abans i després de la desaparició de l’antiga estació cèntrica de Salou.

Abans del tancament de la línia, l’antiga estació de Salou registrava entre 650.000 i 675.000 usuaris anuals. Si es comptabilitzaven també els passatgers de les estacions de Salou, Cambrils i el baixador de PortAventura, la xifra arribava als 800.000 viatgers anuals. Aquest volum convertia el tram en un dels serveis regionals i de Mitjana Distància més utilitzats de Catalunya.

En canvi, la nova estació de Salou-PortAventura registra actualment entre 100.000 i 150.000 usuaris anuals, la gran majoria vinculats al parc temàtic PortAventura. Això representa una caiguda aproximada d’entre el 80% i el 85% dels passatgers respecte al servei anterior.

Anar a Vila-seca

Tot i això, Granados defensa que la desaparició de la via ha estat “un gran guany” perquè el tren “trinxava el poble” i perquè la doble via era “inviable”. L’alcalde també afirma que l’antiga estació quedava lluny per a moltes persones i que la nova ubicació és més propera per a determinades zones del municipi.

Tanmateix, les dades de demanda ferroviària apunten justament al contrari: la forta davallada de viatgers evidencia que la nova estació no presta el mateix servei de proximitat que tenia l’antiga infraestructura integrada dins del nucli urbà. L’estació històrica permetia accedir caminant al centre de Salou, a zones comercials i a bona part dels barris, mentre que la nova ubicació obliga molts usuaris a dependre del vehicle privat, del bus o de trajectes més llargs a peu; fins i tot hi ha qui ha d’anar a Vila-seca a agafar el tren.

Les línies urbanes són necessàries

L’argument que el tren “trinxava el poble” també genera debat. Diverses ciutats europees conviuen amb línies ferroviàries urbanes integrades sense haver eliminat completament el servei. De fet, el tramvia previst passarà pel mateix traçat ferroviari d’abans. A Salou, en canvi, la solució adoptada ha estat la desaparició total del tren del centre urbà.

La contradicció principal, però, rau en les mateixes xifres: si el tren era tan poc útil o tan poc valorat pels residents, costa explicar per què l’estació de Carles Roig acumulava centenars de milers d’usuaris cada any i per què, després del trasllat a PortAventura, la demanda ferroviària s’ha desplomat. (Font: La Ciutat).

Més de sis milions a deute, i l’Ajuntament continua endeutant-se

 

Després de l’últim ple, el govern municipal va defensar l’augment del deute assegurant que està “controlat” i que permet millorar la ciutat. Però els mateixos documents econòmics expliquen una altra història.

Segons l’expedient de modificació del pressupost, l’Ajuntament haurà de destinar més de sis milions d’euros a reduir deute. No és una decisió política. És una obligació legal. Quan hi ha romanent (diners sobrants) la llei no permet gastar-los lliurement. Obliga a utilitzar-los per pagar deute.

I aquí apareix la contradicció. Mentre l’Ajuntament ha de destinar milions a reduir deute i arrossega més de 30 milions en projectes no executats, al mateix temps el deute municipal ha augmentat prop de tres milions en un sol any.

Diners no disponibles

És a dir: hi ha diners que no s’executen, diners que no es poden gastar lliurement, i, així i tot…, més deute.

Al ple es va parlar de milions en romanent. Però no es va explicar el més important: que gran part d’aquests diners no estan disponibles i que una altra part està obligada a anar directament a deute.

Perquè no és el mateix dir que “hi ha diners” que reconèixer que aquests diners ja tenen destí.

La pregunta és inevitable: per què s’augmenta el deute mentre es destinen milions a reduir-lo?

Perquè els números, ben explicats, diuen molt més que els discursos. (Font: USAP).

Necrològica: Rosi Robla Domínguez

 

Ens ha deixat Rosi Robla Domínguez, de 76 anys. 

El funeral se celebrarà demà, diumenge 24 de maig, a dos quarts de dues del migdia a la parròquia de Sant Ramon Nonat de Salou. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal a partir de les quatre de la tarda d’avui.

Batejos de la Julia, la Valeria i la Violeta

 

Diumenge passat, 17 de maig, la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou va acollir una celebració entranyable per a la comunitat cristiana local. 

En el transcurs de la cerimònia, van rebre el sagrament del baptisme les petites Julia Serrano Samper, filla de César i Judit, i Valeria Tirado Fernández, filla de Vanessa.

Avui dissabte, 23 de maig, bateig de Violeta Espinoza Domínguez, filla de José Dionisio i Adhallheydy a la parròquia de Santa Maria del Mar.

Salou commemora Santa Rita, però Granados s’oblida de Mario García

 

L’Ajuntament de Salou ha felicitat aquest 22 de maig els treballadors municipals amb motiu de la festivitat de Santa Rita, patrona dels funcionaris. El consistori ha volgut reconèixer així la tasca diària del personal municipal i la seva contribució al funcionament de la ciutat.

La commemoració, però, ha servit també per recordar una de les frases populars associades a la santa: “Santa Rita, Rita, lo que se da no se quita”. Una dita que va com anella al dit amb l’episodi viscut entre l’alcalde de Salou, Pere Granados, i el portaveu del PP local, Mario García.

Després de les eleccions municipals del 2011, Granados, aleshores cap de llista de CiU, va pactar amb el Partit Popular un govern compartit. L’acord incloïa un relleu a l’alcaldia: els tres primers anys de mandat serien per a Granados i el quart any per a Mario García.

Tanmateix, quan s’havia de materialitzar el canvi en la vara de comandament, la relació entre els dos socis de govern es va deteriorar progressivament. Granados va argumentar que havia perdut la confiança necessària en el seu soci per mantenir l’aliança de govern i va acusar García de deslleialtat política. Davant dels continus menyspreus per part de l’alcalde, el líder popular va acabar abandonant el govern municipal.

Finalment, Pere Granados va mantenir l’alcaldia fins al final del mandat governant en minoria, mentre que el pacte de cessió de l’últim any d’alcaldia al PP mai no es va arribar a complir, que era, justament, el que havia maquinat Granados en signar el pacte de govern quatre anys abans.

Vox proposa prioritzar els residents en l’aparcament de Salou

 

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez, ha presentat una moció per revisar el model d’estacionament regulat al municipi i prioritzar els residents mitjançant la implantació de zones verdes gratuïtes per als veïns.

Rodríguez considera que les zones de pagament s’han ampliat excessivament en els darrers anys i assegura que l’aparcament regulat “s’ha convertit en una càrrega diària” per a famílies i treballadors de Salou.

La proposta de Vox defensa que l’estacionament regulat ha de servir únicament per ordenar l’espai públic i afavorir la rotació de vehicles, i no com un sistema estructural de finançament municipal.

Transport públic insuficient

La formació també reclama que qualsevol ampliació de zones regulades es basi en estudis tècnics públics i actualitzats, especialment als barris perifèrics, on consideren que el transport públic és insuficient i el vehicle privat continua sent necessari.

Segons Rodríguez, “Salou no pot dissenyar la seva política d’aparcament pensant només a recaptar” i defensa un model “més equilibrat i just” que protegeixi els residents. (Font: Vox).

Veïns de Barenys neguen que l’Eix Cívic tingui aval majoritari

 

Les declaracions de l’alcalde de Salou, Pere Granados, assegurant que votar-lo a les darreres eleccions municipals equivalia a avalar el projecte de l’Eix Cívic han provocat malestar entre sectors crítics amb la transformació urbanística plantejada pel govern local.

L’Associació de Veïns i Comerciants Barenys-Platja de Ponent rebutja l’afirmació de l’alcalde segons la qual només “un 1% o un 2%” de la població estaria en contra del projecte.

Més signatures en contra que vots

“Caldria recordar a l’alcalde que en només vuit dies vam recollir 2.607 signatures en contra i que el PSC va obtenir 2.267 vots a les eleccions. Això que només hi ha un 1% en contra no és gaire real”, assenyalen fonts de l’entitat veïnal.

L’associació també qüestiona la interpretació electoral feta per Granados i recorda que Sumem per Salou-PSC va obtenir aproximadament el 28% dels vots, “una xifra que tampoc representa la majoria dels ciutadans de Salou”.

Els crítics amb el projecte consideren, per tant, que la “legitimació democràtica” que defensa l’alcalde respecte a l’Eix Cívic “no és tal” i insisteixen que una victòria electoral no equival automàticament a un suport explícit a totes les actuacions urbanístiques impulsades pel govern municipal.

Crítiques pel cost i el retard de la coberta de Santa Maria del Mar

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha denunciat el que considera una “situació inadmissible” al voltant de la construcció de la coberta del pavelló esportiu de l’escola Santa Maria del Mar. La formació assegura que, després de més de dos anys d’espera, retards i “promeses incomplertes”, el resultat serà una instal·lació “clarament insuficient” amb un cost superior al milió d’euros.

Segons UTPS, la nova infraestructura no comptarà amb tancaments laterals, fet que provocarà que els alumnes continuïn practicant esport exposats al fred, el vent i la pluja durant bona part de l’any.

La formació critica que “es presenti com una gran inversió” una actuació que, a parer seu, no resol el problema principal: garantir unes condicions adequades per a la pràctica esportiva escolar.

UTPS també qüestiona la planificació i la gestió del projecte, i considera “incomprensible” que, amb aquest pressupost, el govern municipal no hagi dissenyat una instal·lació “realment útil i funcional”.

En el comunicat, el partit vincula aquesta situació amb altres actuacions municipals, com l’ampliació de la llar d’infants Cavallet de Mar, de la qual asseguren que “només s’ha executat un 20%” després de molt temps d’obres.

El partit reclama transparència i explicacions immediates sobre els motius dels retards, la manca de tancaments laterals i les responsabilitats polítiques derivades de la gestió del projecte.

“Salou mereix inversions útils, eficients i pensades per a les persones. No projectes cars, tardans i clarament insuficients”, conclou el comunicat. (Font: UTPS).

El Cineclub Miramar ret homenatge a l’Escola de Cinema de Reus

 

El Cineclub Miramar de Salou organitza el pròxim dijous 28 de maig, a les sis de la tarda, una sessió especial sota el títol ECIR: 12 anys de l’Escola de Cinema de Reus, que tindrà lloc a la Sala Costa Daurada del Teatre Auditori amb entrada gratuïta.

La iniciativa vol reconèixer la trajectòria de l’Escola de Cinema de Reus (ECIR), un projecte formatiu i creatiu que durant més d’una dècada ha impulsat nous talents audiovisuals al territori i s’ha consolidat com un espai de referència per a la creació cinematogràfica emergent.

La sessió inclourà la projecció de diversos curtmetratges i peces audiovisuals vinculades a l’escola, combinant documental, ficció i memòria històrica. Entre les obres programades destaca ECIR, 12 anys d’Escola de Cinema de Reus, dirigit per Daniel Villanueva, un documental que repassa la història i evolució de l’escola durant aquests dotze anys.

També es podrà veure A la caza, de Víctor Torrents, un curtmetratge sobre la por, la violència i l’amor lliure protagonitzat per Arnau Guerrero, Jaume Ibars i Daniel García.

La programació inclou igualment The Red Pearl Queen, dirigit per Miguel Ángel Romero i ambientat en un cabaret drag on una gran nit marcarà el destí dels seus protagonistes.

Un altre dels treballs destacats serà Desmuntant Hallo Freunde. Reus 1937: una ciutat sota les bombes, documental de Daniel Villanueva que recupera la memòria dels primers bombardejos sobre la ciutat de Reus durant la Guerra Civil.

Finalment, la sessió es completarà amb la projecció d’El crédito, d’Àlex Escudero, protagonitzat per José Sacristán, Carles Bigorra i Amaia Salamanca, una història centrada en la burocràcia bancària i la fragilitat humana.

A més de les projeccions, l’acte comptarà amb la participació de directors i membres de l’ECIR, que compartiran impressions amb el públic en una conversa posterior a la sessió.

Amb aquesta proposta, el Cineclub Miramar reafirma el compromís de l’entitat amb la promoció del cinema de proximitat, la difusió de nous creadors i el suport al teixit cultural i audiovisual del territori.

Dos ferits en una baralla amb armes blanques a Salou

 

Una baralla amb armes blanques entre dos homes va acabar aquest dimecres a la nit amb dos ferits a l’avinguda de Carles Buïgas de Salou. Els implicats són dos delinqüents amb diversos antecedents policials.

L’enfrontament es va produir per causes que encara es desconeixen. Durant la discussió, un dels homes va atacar l’altre i li va provocar una ferida a l’avantbraç. La víctima, però, també va ferir l’agressor al coll mentre intentava defensar-se.

Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar agents de la Policia Local de Salou, que van trobar la víctima ferida, mentre que el presumpte agressor ja havia fugit. Els policies van recollir la seva declaració i una descripció de l’autor dels fets.

Agressió a una embarassada

Aquest dijous al migdia, la Policia Local va localitzar i detenir el sospitós al carrer Valls. L’home, que presentava una lesió al coll, va ser traslladat a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona abans de passar a disposició dels Mossos d’Esquadra.

Aquest és el segon incident violent registrat en pocs dies a l’avinguda de Carles Buïgas. El cap de setmana passat, un jove de dinou anys va ser detingut després d’agredir presumptament la seva parella embarassada al mig del carrer. (Font: El Caso).

Res, que l’estiu ja és aquí.

Vox pregunta a Granados pels vincles entre Zapatero i Hard Rock

 

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez, ha anunciat la presentació d’una bateria de preguntes al govern municipal arran de les informacions periodístiques que vinculen el conegut com a cas Zapatero amb el projecte de Hard Rock Entertainment World.

Segons ha publicat el Diari de Tarragona, el sumari de l’Audiència Nacional inclouria referències a un acord relacionat amb el macrocomplex turístic dins d’una presumpta xarxa de societats investigada per possibles comissions, tot i que sense concloure que s’haguessin materialitzat pagaments vinculats al projecte.

Relacions amb l’Ajuntament

Rodríguez reclama “explicacions clares i documentades” sobre possibles contactes, contractes o intermediaris relacionats amb el projecte Hard Rock i ha demanat saber si l’Ajuntament ha mantingut reunions o relacions contractuals, des del 2016, amb persones, empreses o consultores mencionades en les informacions publicades.

Vox també vol conèixer si el consistori ha contractat serveis d’assessorament, consultoria estratègica o intermediació institucional vinculats al projecte Hard Rock o al centre recreatiu i turístic de Vila-seca i Salou.

La portaveu ha assegurat que “Salou no es pot permetre cap ombra de dubte en operacions d’aquesta magnitud” i ha defensat que la seva formació no està acusant ningú, sinó exercint la seva tasca de fiscalització política. (Font: Vox).

L’Eix Cívic no es va votar en cap referèndum

 

En l’entrevista que li han fet al digital La Ciutat, l’alcalde de Salou, Pere Granados, afirma que el seu projecte d’Eix Cívic té legitimitat democràtica perquè la seva coalició Sumem per Salou-PSC el va incloure en el seu programa i va guanyar les eleccions municipals. Segons explica, aquells comicis es van convertir “en una mena de referèndum” sobre aquesta transformació urbanística. Però aquesta interpretació és molt discutible.

Les eleccions municipals no són ni poden ser un referèndum sobre una sola proposta. La ciutadania vota per moltes raons diferents: per la gestió general, pels lideratges, per la situació econòmica, pels serveis municipals o, simplement, per fidelitat política. Pretendre que cada vot rebut equivalia automàticament a un aval explícit a l’Eix Cívic és una simplificació interessada.

A més, hi ha un element especialment revelador: el mateix alcalde recorda que l’avantprojecte es va presentar el divendres abans de la jornada de reflexió. És a dir, pràcticament a última hora. Costa molt defensar que allò fos un “referèndum” quan la ciutadania no va tenir temps real per analitzar-ne els detalls, debatre’l amb profunditat ni conèixer-ne totes les conseqüències urbanístiques, econòmiques i socials.

Un referèndum implica informació clara, debat públic i una pregunta concreta sotmesa directament a votació. Res d’això no va existir. El que hi va haver va ser la incorporació d’un projecte creat al seu gust dins d’un programa electoral amplíssim, barrejat amb desenes d’altres promeses i missatges polítics.

De fet, l’Eix Cívic no es va presentar originalment com una consulta ciutadana vinculant, sinó que posteriorment Granados l’ha convertit en una bandera política i electoral. És una diferència important. No és el mateix explicar un projecte que atribuir-li després una legitimitat absoluta basada en una victòria electoral general.

També sorprèn l’afirmació segons la qual només “un 1% o un 2%” de la població podria estar-hi en contra. D’on surt aquesta dada? No consta cap consulta específica ni cap procés participatiu que permeti sostenir aquest percentatge. Més aviat sembla una manera de minimitzar qualsevol discrepància i presentar el debat com si ja estigués definitivament tancat.

I és precisament aquí on apareix una confusió preocupant sobre el concepte de democràcia. Guanyar unes eleccions no significa obtenir un xec en blanc per executar qualsevol transformació sense debat posterior. La democràcia no s’acaba el dia de les urnes. Al contrari: continua amb la transparència, la participació ciutadana i el contrast públic de les decisions importants.

Els grans projectes urbanístics que afecten barris sencers, mobilitat, espais públics i diners públics haurien d’estar sotmesos a processos molt més amplis de deliberació ciutadana. Sobretot quan es presenten a correcuita en plena campanya electoral.

Per això, afirmar que “l’Eix Cívic ja es va votar” és, en realitat, una reinterpretació política posterior dels resultats electorals. I una victòria municipal, per àmplia que sigui, no converteix automàticament un avantprojecte en un mandat popular explícit i incontestable.

Més deute i un romanent que no és lliure

 

Després de la intervenció del portaveu d’USAP, Ignacio Durán, en el darrer ple municipal, en què es va recordar al govern que el deute municipal ha augmentat prop de tres milions d’euros en un any i que això ho acabaran pagant els veïns, la resposta del govern va ser immediata: l’Ajuntament disposa de milions en romanent.

Però aquesta explicació és incompleta.

Aquest romanent —del qual fins i tot es va arribar a parlar com d’una xifra propera als set milions d’euros— no és diners lliures.

Segons els mateixos documents econòmics: una part important està compromesa en projectes i inversions pendents; i una altra part s’ha de destinar obligatòriament a reduir deute. És a dir: no són diners disponibles per gastar lliurement.

Tanmateix, al ple es va utilitzar la xifra global sense explicar aquestes limitacions. I això canvia completament la interpretació. Perquè no és el mateix dir “tenim diners” que reconèixer que gran part d’aquests diners ja tenen una destinació assignada o estan condicionats per llei.

La pregunta continua sent evident: per què es presenta com a diners disponibles allò que no ho és?

Perquè explicar bé els números també és respectar els veïns. (Font: USAP).

Salou crearà el tiramisú més llarg del món

 

Aquest divendres, 22 de maig, a les 19.30 hores, el passeig de Jaume I de Salou serà l’escenari de l’elaboració d’un tiramisú d’avellanes i ratafia de prop de 20 metres lineals, que es convertirà en el més llarg del món en la seva categoria.

La iniciativa és una idea original del xef Edu Cuesta, amb el suport de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Salou i la col·laboració de diversos cuiners del municipi. L’objectiu és fusionar un dolç clàssic internacional amb productes de proximitat i de quilòmetre zero del territori.

Rerefons solidari

Més enllà de la fita culinària, l’esdeveniment tindrà un important component solidari. Es preveu que d’aquest gran pastís de 20 metres se’n puguin obtenir més de 2.000 racions individuals.

El públic assistent podrà tastar una porció del tiramisú per un preu simbòlic d’1 euro. La recaptació es destinarà íntegrament a tres entitats socials del territori: Càritas, Creu Roja i l’associació Eluzai.

Cap de setmana gastronòmic

L’elaboració del tiramisú gegant inaugurarà oficialment la fira Sabor Salou, que se celebrarà durant tot el cap de setmana, del 22 al 24 de maig.

Durant aquests tres dies, el passeig de Jaume I acollirà un total de 56 estands amb una àmplia oferta gastronòmica, des de tapes elaborades i arrossos fins a vins, caves i cerveses artesanes.

L’edició d’enguany també potenciarà l’espai GastroLab by Makro, on s’organitzaran tallers de cuina gratuïts, demostracions en directe i tastos guiats de productes per a tots els públics. (Font: Ajuntament de Salou).

El romanticisme de la resiliència

 

Fa temps que ja vaig declarar la guerra al romanticisme de la resiliència.

Perquè curiosament sempre t’aconsella ser resilient algú que no ho ha de ser.

Després d’anys resistint, sacrificant-me, adaptant-me i creient que algun dia tot tindria sentit, la conclusió és bastant simple: la resiliència no sempre arregla la vida… a vegades només aconsegueix que aguantis més temps mentre la vida se’t va gastant.

No he conegut ningú vivint en el luxe dient:

—Carinyo, avui estic fatal… necessito més resiliència.

Això ho diuen sobretot a la gent cansada, atrapada o massa acostumada a sobreviure.

I clar, entre gurús, frases motivacionals i coaches espirituals, sempre apareix una amiga pràctica que et diu:

—Amb un alprazolam de 0,5 tens resiliència per a 24 hores.

I sincerament, cada dia entenc més el concepte.

Paciència, tolerància, positivisme… i tots anestesiats mentre els de sempre continuen funcionant estupendament.

Prefereixo la rebel·lia a l’adormiment elegant d’una resiliència medicada.

Tot i això… riure, s’ha de riure.

Perquè si a sobre deixem de riure, la derrota ja ve empaquetada.

I això no. No, no, no.

Jo únicament accepto paquets d’Amazon.

I, en general, qualsevol que vingui amb un llaç i una targeta regal.

Deixeu-vos estar d’heroïcitats new age.

Dir “F*ck resilience!” està força bé.

Dona oxigen. Et recol·loca. Evita que et converteixis en màrtir de la teva pròpia vida.

Qui vulgui continuar creient que la vida ensenya a base de cops i laments, perfecte.

Però que no compti amb mi per romantitzar-ho.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Yeray Roig es proclama campió de Catalunya Júnior d’hoquei

 

Yeray Roig, jugador vila-secà del Reus Deportiu, s’ha proclamat campió de Catalunya Júnior d’hoquei després d’un cap de setmana brillant en què ha estat una de les peces clau del seu equip. El jugador va completar una actuació destacada al llarg del torneig, amb un balanç de tres gols i dues assistències en els cinc partits disputats.

El títol confirma la gran progressió esportiva de Roig, que continua consolidant-se com una de les joves promeses de l’hoquei català. La seva aportació ofensiva i el seu protagonisme en els moments importants de la competició van ser determinants perquè el seu equip acabés aixecant el trofeu de campió.

Amb la victòria al Campionat de Catalunya, Yeray Roig també s’ha classificat per a disputar el Campionat d’Espanya Júnior, que tindrà lloc del 29 al 31 de maig a Vila-seca.

El torneig estatal es jugarà precisament al pavelló on el jugador es va formar i va créixer esportivament, fet que converteix la cita en un moment especialment emotiu tant per a ell com per a l’afició local.

L’evolució esportiva del vila-secà fa temps que no passa desapercebuda. Yeray Roig ha estat habitual en les convocatòries de les seleccions estatals de base i acumula experiència en competicions d’alt nivell. Entre els seus principals èxits destaca el títol de campió d’Europa sub-17 i també el subcampionat europeu sub-19, fites que l’han consolidat com una de les grans promeses de l’hoquei patins català.

A més, el seleccionador estatal també l’ha inclòs en diferents convocatòries de futur de l’hoquei espanyol, reconeixent el seu talent i projecció.

Talar arbres és vila florida?

 

L’Ajuntament de Salou està difonent aquest dies a les xarxes socials fotos de les diferents actuacions que està portant a terme per embellir la ciutat. Com ara, la plantació de nous plataners al pàrquing de l’avinguda Joan Fuster o l’enjardinament amb espècies autòctones a tocar de l’autovia de Salou a Tarragona. Tot sota màxima de la renaturalització urbana i amb el distintiu de vila florida al capdavant.

Per això no s’entén la tala recent de les moreres del començament del carrer del Nord, que proporcionaven una ombra agraïda a l’estiu. Ara, el sol caurà com una llosa pesada quan la calor arribi amb tota la seva cruesa.

Una intervenció del tot contradictòria amb els missatges ecologistes que se’ns estan transmeten. Deixar un carrer sense arbrat és castigar els veïns.

L’alcalde més dropo (o inepte) del món

 

El digital La Ciutat (un dels mitjans de l’òrbita propagandística de Pere Granados) ha entrevistat l’alcalde de Salou. I li han preguntat: 

—És novament alcaldable. Té il·lusió després de tants anys en política?

—Evidentment que sí, perquè nosaltres hem de treballar a Salou amb passió. Per tant, la il·lusió hi és per sempre. I, de fet, nosaltres tenim un gran projecte a Salou, que l'hem desenvolupat durant tots aquests anys, perquè és un projecte que encara no s’ha acabat i el volem continuar desenvolupant. (Font: La Ciutat). 

A veure, Granados és alcalde des del 2009 gràcies a una moció de censura. I diu ara, disset anys després, que encara no ha acabat el seu projecte de ciutat (una ciutat que està pitjor ara que abans)?

Doncs a què espera, a apalancar-se eternament en el càrrec?

UTPS denuncia l’eliminació d’un article seu de La Ciutat

 

UTPS ha emès un comunicat en què denuncia que un article relacionat amb la presentació de la seva executiva ja no es troba disponible al digital La Ciutat, mitjà que se n’havia fet ressò. Segons el partit, la informació va desaparèixer de manera sospitosa al cap de pocs dies de ser publicada.

El partit assegura que “no ens han ofert cap explicació pública ni cap comunicat oficial sobre els motius de la retirada del contingut. No sabem si ha estat una decisió editorial, tècnica o d’un altre tipus”.

La llarga mà de Granados

UTPS afirma que “quan una veu comença a arribar a la gent, als salouencs de veritat, alguns es posen nerviosos”, i sosté que cada vegada hi ha més veïns que volen saber “què està passant a Salou”.

Tot i que en cap moment es menciona directament l’alcalde de Salou, Pere Granados, les sospites del partit apunten en aquesta direcció, ja que La Ciutat és considerat un digital pròxim a l’òrbita política del batlle.

UTPS assegura que continuarà treballant “amb respecte, transparència i compromís amb els salouencs” i defensa que “quan s’informa amb claredat, la ciutadania decideix amb llibertat”.

Els Comuns denuncien el mal estat del carril bici entre Reus i Cambrils

 

El diputat dels Comuns al Parlament Lluís Mijoler ha registrat una bateria de preguntes al Govern català per exigir explicacions sobre l’estat del carril bici entre Reus i Cambrils, després de les denúncies públiques d’usuaris i entitats veïnals sobre la degradació i la manca de manteniment de diversos trams ja executats.

Segons aquestes denúncies, el carril presenta acumulació de grava, sorra, brutícia i vegetació que envaeix parcialment el traçat, una situació que compromet la seguretat dels usuaris i dificulta la mobilitat sostenible que el projecte havia de fomentar. Els Comuns també denuncien el retard en la finalització del tram pendent fins a Cambrils, especialment entre Aigüesverds i la rotonda de l’A-7, malgrat els anuncis reiterats del Govern sobre la imminència de l’acabament de les obres.

Inseguretat

Davant aquesta situació, el grup parlamentari ha demanat al Govern informació detallada sobre el calendari definitiu de finalització, l’estat d’execució actual, les causes dels retards acumulats i el cost final previst de l’obra. A més, els Comuns volen saber si el Departament de Territori considera adequat l’actual estat de conservació del carril bici i quines actuacions de supervisió i manteniment s’estan duent a terme per garantir unes condicions mínimes de seguretat viària.

El portaveu de Cambrils En Comú Podem, Jordi Barberà, ha denunciat que “no té cap sentit impulsar infraestructures per fomentar la mobilitat sostenible si després es deixen degradar fins al punt de posar en risc la seguretat de la ciutadania”. Barberà també ha reclamat “menys anuncis i més manteniment, perquè el carril bici entre Reus i Cambrils és una infraestructura estratègica per al Camp de Tarragona i ha d’estar en condicions dignes”. (Font: Ràdio Cambrils).