Salou apel·la al civisme per garantir una revetlla de Sant Joan segura

 

L’Ajuntament de Salou ha fet una crida a la responsabilitat individual i al civisme amb motiu de la revetlla de Sant Joan d’aquest vespre, amb l’objectiu que la celebració es desenvolupi amb normalitat, seguretat i sense incidències.

Per reforçar aquest missatge, el consistori instal·larà cartells informatius als accessos de les platges recordant les normes d’ús dels espais litorals i les principals recomanacions de seguretat que cal seguir durant la nit més curta de l’any.

Fins a les quatre de la matinada

L’Ajuntament també ha informat que, a partir de les quatre de la matinada, la Policia Local procedirà al desallotjament de les platges per facilitar les tasques extraordinàries de neteja. Aquesta actuació permetrà que el litoral recuperi la normalitat i es trobi en òptimes condicions des de primera hora del matí.

El consistori ha demanat la col·laboració tant dels residents com dels visitants i recorda la importància de seguir les indicacions dels serveis de seguretat i emergències. L’objectiu és garantir una revetlla segura, responsable i respectuosa tant amb l’entorn com amb el descans dels veïns.

L’Ajuntament confia que la celebració transcorri sense incidents i fa una crida a compatibilitzar la festa amb el respecte pels espais públics i la convivència ciutadana. (Font: Ajuntament de Salou).

Detinguts a Salou després d’estafar 2.000 euros a una àvia de 85 anys

 

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 48 anys i una dona de 50 com a presumptes autors dels delictes de furt i estafa bancària. Els arrestats van aconseguir amassar 2.000 euros en poques hores després de buidar el compte d’una àvia de 85 anys utilitzant el conegut mètode de la distracció en un caixer automàtic.

Els fets van tenir lloc el passat 20 de maig, cap a les set de la tarda, en una oficina bancària d’Igualada. La víctima estava operant al caixer quan els dos estafadors, situats a la màquina del costat, van memoritzar el seu número PIN. Just després, van distreure la dona assegurant-li que el dispositiu s’havia quedat la seva targeta, afirmant que a ells també els havia passat, i la van convèncer perquè marxés i tornés l’endemà.

Tres extraccions

L’endemà, en comprovar amb l’entitat financera que el caixer mai havia retingut cap targeta, es va descobrir el frau: els delinqüents ja havien comès tres extraccions consecutives en diferents bancs per un valor total de 2.000 euros.

La investigació policial va revelar que, abans d’aconseguir estafar l’anciana, els detinguts ja havien intentat cometre el mateix robatori amb un altre usuari minuts abans, tot i que en aquella ocasió sense èxit.

Finalment, gairebé un mes després dels fets, el passat 17 de juny, els Mossos van localitzar i detenir els dos sospitosos a Salou. (Font: Igualada News).

La diversitat i el dret a descobrir-se

 

Advertiment al lector: aquest article conté referències a peres, pomes i altres elements fruiters susceptibles d’establir vincles afectius lliurement consentits. Qualsevol semblança amb debats polítics reals no és cap coincidència.

El debat sorgit al voltant de Wicked ha reobert una conversa que va molt més enllà d’una pel·lícula. Per a alguns, representa una oportunitat per parlar d’identitat, orientació i diversitat amb els més joves. Per a d’altres, planteja una pregunta legítima: fins a quin punt ha d’arribar la intervenció educativa en qüestions tan personals?

La meva reflexió no neix del rebuig a la diversitat. Ben al contrari.

Pertanyo a una generació que va créixer durant els anys setanta. Vaig estudiar en un col·legi de monges en una època en què no existien programes específics sobre identitat, orientació sexual o gènere. I, tanmateix, el lesbianisme era una realitat perfectament visible. No perquè s’ensenyés. Simplement perquè existia.

Anys més tard, en el món del teatre, vaig conviure amb total naturalitat amb ballarins, actors i creadors homosexuals. En aquell entorn, molt abans que aquestes qüestions ocupessin titulars o formessin part de programes educatius, la diversitat era una cosa quotidiana. Formava part de la vida. De les amistats. De la feina. Dels afectes.

Mai vaig necessitar una xerrada per comprendre que totes les persones mereixen respecte. Ho vaig aprendre vivint.

Per això observo amb certa prudència una tendència creixent a convertir qüestions profundament personals en objecte d’intervenció educativa cada vegada més primerenca.

No em preocupa que els infants aprenguin que existeixen persones diferents. Sempre ha estat així i em sembla positiu que comprenguin que qualsevol persona mereix dignitat, respecte i protecció davant de qualsevol discriminació.

El que em genera dubtes és una altra qüestió: si correspon a l’escola impulsar processos d’identificació personal en edats en què molts infants encara estan construint aspectes bàsics de la seva personalitat.

Existeix una diferència important entre ensenyar respecte i suggerir recerques.

Entre explicar que la diversitat existeix i animar els menors a interpretar-se a si mateixos a través de categories identitàries concretes.

Entre informar i influir.

La infància i l’adolescència tenen els seus propis ritmes. Alguns joves es formularan determinades preguntes molt aviat. Altres ho faran més tard. Molts trobaran respostes a través de l’experiència, de la convivència, de les relacions humanes i del pas del temps, igual que ho van fer generacions anteriors. No crec, tanmateix, que la feina estigui acabada.

Només cal observar la reacció que encara generen determinades històries afectives. L’atenció suscitada per la vida afectiva de Rosalía ha estat rebuda per molts amb absoluta naturalitat i celebrada com una mostra més de llibertat individual. Però també ha provocat burles, desqualificacions i comentaris despectius a les xarxes socials.

Aquesta contradicció revela una cosa important: continuem vivint en una societat on el respecte encara no està plenament consolidat.

Afortunadament, vivim en un país on les llibertats individuals compten amb una àmplia protecció legal i social. Tanmateix, seria ingenu pensar que els avenços assolits són irreversibles.

La globalització no només mou persones; també desplaça valors, creences i visions del món. Algunes enriqueixen les nostres societats. D’altres poden entrar en conflicte amb principis que considerem fonamentals, com la igualtat entre homes i dones, la llibertat afectiva o el respecte a les persones independentment de la seva orientació sexual.

Per això el repte actual no consisteix únicament a reconèixer drets, sinó també a preservar-los. No davant d’una població concreta, sinó davant de qualsevol forma d’intolerància, prejudici o fanatisme que pretengui limitar la llibertat dels altres.

Les discriminacions canvien de rostre amb el pas del temps, però el seu mecanisme continua sent el mateix: assenyalar el diferent i qüestionar el seu dret a viure en llibertat.

I, tanmateix, és precisament aquí on trobo una de les raons de la meva reflexió.

No necessitem dir als joves qui són. Necessitem assegurar-nos que ningú sigui rebutjat per ser qui és.

L’amor mereix respecte, independentment de qui estimi cadascú.

La tasca pendent no és orientar identitats. És erradicar el menyspreu, la burla i la discriminació que encara acompanyen moltes d’elles. Perquè la diversitat no necessita ser creada. Ja existeix. El que necessita és ser respectada.

I és aquí on l’educació exerceix un paper fonamental.

No per dir als joves qui són.

No per suggerir-los qui podrien ser.

Sinó per garantir que, quan arribi el moment de descobrir-ho per si mateixos, puguin fer-ho en llibertat i sense por.

Si després de cinquanta anys continuem veient com una relació sentimental provoca tants aplaudiments com burles, potser la prioritat no és orientar identitats, sinó aprendre definitivament a respectar-les.

La diversitat mai no va necessitar permís per existir. El que continua necessitant és respecte.

I el respecte no neix realment d’una assignatura ni d’una xerrada puntual. Neix, sobretot, d’allò que els infants observen cada dia a casa. De com els adults parlen dels qui són diferents. De la manera com reaccionen davant la diversitat. Dels valors que es practiquen molt abans que puguin formular-se amb paraules.

L’escola pot reforçar aquests principis. Pot contribuir a consolidar-los. Pot oferir eines per a la convivència. Però les primeres lliçons de respecte solen rebre’s entre les parets de la llar. És allà on els infants aprenen si la diferència desperta curiositat o rebuig, comprensió o prejudici, proximitat o distància. Perquè els valors més profunds no solen transmetre’s mitjançant discursos. Es transmeten mitjançant l’exemple.

I algunes de les coses més importants de la vida no s’aprenen en una xerrada. Es descobreixen vivint.

Postdata.

Lluny queden aquells temps de les peres i les pomes. No perquè hàgim descobert res de nou, sinó perquè hem acabat reconeixent una cosa que la història feia segles que mostrava.

Molt abans de les xarxes socials, de les campanyes educatives i dels debats televisius, les persones ja estimaven, desitjaven i construïen vincles de formes molt diverses. També a l’antiga Tàrraco. També en tantes èpoques que avui contemplem amb la còmoda il·lusió que eren més simples que la nostra.

Tot i que, ben pensat, aquella metàfora tenia la seva gràcia. Ens van explicar que les peres eren peres i les pomes eren pomes. I era veritat. El que potser van oblidar mencionar és que algunes peres s’enamoraven d’altres peres, algunes pomes d’altres pomes i algunes peres d’algunes pomes.

I, malgrat això, el món va continuar girant.

Després de dècades de debat públic, una conclusió sembla inevitable: continuem dedicant una quantitat extraordinària d’energia a les preferències fruiteres dels altres.

Mentrestant, el respecte continua esperant la seva collita.

I permeteu-me una última observació generacional. Fa dècades que convisc amb la diversitat. Des que alguns prohoms ja discutien sobre la composició de la macedònia. A jutjar per la durada del debat, no descarto que alguns ja hi fossin en temps d’Escipió.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Manuel Vallespí Soler

 

Ens ha deixat Manuel Vallespí Soler, de 91 anys. 

La cerimònia de comiat s’ha celebrat avui, dimarts 23 de juny, a les deu del matí a la sala multiconfessional del tanatori municipal de Vila-seca. Posteriorment ha estat incinerat al crematori de Reus.

El Col·legi condemna l’agressió a un periodista al top manta

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha condemnat l’agressió que va patir un periodista de TAC 12 mentre treballava al límit territorial entre Salou i Cambrils fent una cobertura relacionada amb l’activitat del top manta.

Segons ha denunciat l’entitat, el professional va ser increpat verbalment i físicament per diverses persones vinculades a aquesta activitat mentre exercia la seva feina informativa. El Col·legi subratlla que no es tracta d’un fet aïllat, sinó d’una situació que s’ha repetit en diverses ocasions durant els darrers anys.

Dret a una informació lliure

En un comunicat, l’organització considera que aquests fets constitueixen un atac contra la llibertat de premsa i alerta que posen en risc el dret de la ciutadania a rebre una informació lliure i independent. En aquest sentit, recorda que cap agressió, intimidació o coacció contra professionals de la informació és admissible en una societat democràtica.

El Col·legi de Periodistes assenyala també que el fenomen del top manta és una realitat complexa, sovint vinculada a situacions de vulnerabilitat social, precarietat i exclusió. Tot i això, remarca que aquestes circumstàncies no poden justificar en cap cas conductes violentes contra periodistes ni limitar la tasca dels mitjans de comunicació.

Finalment, l’entitat ha expressat la seva solidaritat amb el periodista agredit i amb l’equip de TAC 12, alhora que ha reclamat el màxim respecte per l’exercici de la professió periodística i pel dret a la informació. (Font: Col·legi de Periodistes de Catalunya).

Segons TAC 12, el periodista en cap moment va gravar les cares dels manters per preservar la seva privacitat, però en veure la presència d'una càmera, els manters el van titllar de racista i el van increpar verbalment i també físicament. No només això, sinó que van destrossar la càmera amb què gravava. (Font: TAC 12).

El PP nega el top manta a Salou però reclama coordinació amb Cambrils

 

El portaveu del PP a l’Ajuntament de Salou, Mario García, ha negat que actualment hi hagi top manta al municipi i ha atribuït aquesta situació a la tasca de la Policia Local i a la col·laboració amb la resta de cossos i forces de seguretat.

D’aquesta manera, García s’alinea amb la tesi defensada per l’alcalde de Salou, Pere Granados, que ha assenyalat Cambrils com a origen del problema i ha criticat la manca d’actuació del consistori veí per posar fi a la venda ambulant il·legal que es concentra, principalment, a la zona del Cap de Sant Pere. Segons Granados, aquesta activitat perjudica la imatge turística de Salou malgrat desenvolupar-se fora del terme municipal.

Problemàtica generalitzada

A diferència de l’alcalde, però, el dirigent popular considera que el top manta és una problemàtica que afecta el conjunt de la Costa Daurada i que, per tant, requereix una resposta coordinada entre administracions. En aquest sentit, ha reclamat una actuació “ferma, coordinada i sostinguda” per combatre un fenomen que, segons ha afirmat, té conseqüències econòmiques, comercials i reputacionals que “transcendeixen les fronteres administratives de cada municipi”.

García ha advertit que la venda ambulant il·legal perjudica el comerç legal, vulnera els drets de propietat industrial i genera un impacte negatiu tant per als consumidors com per a la imatge de qualitat de les destinacions turístiques de la Costa Daurada.

Actuació conjunta

Per aquest motiu, el portaveu popular ha defensat la necessitat d’una estratègia compartida entre ajuntaments i cossos policials per eliminar el fenomen. “Necessitem una actuació conjunta i coordinada per erradicar-lo”, ha manifestat.

En la seva nota, el PP no fa cap referència al fet que bona part dels venedors ambulants i de la mercaderia intervinguda en els diferents operatius policials provenen de Salou. Aquesta circumstància ha quedat reflectida en diverses actuacions policials efectuades durant els darrers anys, que han situat al municipi salouenc com un dels principals punts logístics vinculats a aquesta activitat. (Font: PP).

Arriben els nous contenidors de la brossa

 

L’Ajuntament de Salou ha presentat una renovació integral del seu servei de neteja viària i recollida de residus, amb una inversió global de 10.328.000 euros. L’acte de presentació ha servit per estrenar la nova maquinària sota el lema i logotip corporatiu Estima Salou. 

El nou contracte amb l’empresa concessionària GBI Paprec millora la capacitat operativa a deu anys vista mitjançant: vehicles elèctrics, camions bicompartimentats (permeten recollir dues fraccions de residus en una sola ruta), camions de recollida bilateral (faciliten el buidatge independentment del costat del carrer), més escombradores, neteja de platges i restauració, i renovació de contenidors. (Font: Ajuntament de Salou).

L’acte de presentació del nou servei també va suposar el primer retrobament públic entre l’alcalde, Pere Granados, i la regidora de Neteja Viària, Elena Zhukova, alcaldable de la nova candidatura Salou per Viure, amb la qual s’ha compromès a netejar Salou.

És aquest l’esport que volem promocionar?

 

El Pavelló Salou Centre va acollir aquest dissabte una nova vetllada d’arts marcials mixtes (MMA) organitzada per AFL MMA, una de les principals promotores d’aquest esport a Espanya. 

La jornada va reunir lluitadors amateurs i professionals en una cita que va atreure aficionats d’arreu del territori. (Font: Ajuntament de Salou).

La celebració d’una vetllada de MMA en un equipament municipal obre un debat legítim sobre quin model esportiu es vol promoure. Tot i tractar-se d’una disciplina reglada, resulta difícil ignorar que bona part de l’atractiu comercial d’aquests esdeveniments rau precisament en la duresa dels combats i en les imatges de lluitadors ensangonats o severament castigats físicament. 

Quan aquesta estètica de la violència es normalitza davant de públic jove, les administracions haurien de reflexionar sobre si aquest és el tipus d’espectacle que mereix suport institucional.

Granados critica el top manta de Cambrils i obvia l’origen del problema

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha criticat durament la presència de venedors ambulants de productes falsificats a la zona del Cap de Sant Pere, limítrof amb Salou, i ha reclamat una actuació contundent contra el top manta en totes les seves formes.

A través d’un missatge a les xarxes socials, Granados ha assegurat que un “no al top manta ha de ser un no rotund i sense excepcions a la venda de falsificacions a qualsevol lloc”. L’alcalde considera que les imatges registrades aquest cap de setmana a Cambrils són “una autèntica vergonya”, després que divendres a la nit s’hi comptabilitzessin més de 80 punts de venda i dissabte prop de 120.

Segons Granados, alguns dels llocs de venda disposaven fins i tot d’il·luminació pròpia per facilitar l’activitat comercial. Per aquest motiu, considera que no es tracta d’un problema puntual, sinó d’una situació de “tolerància i permissivitat inacceptables” per part de les administracions i organismes responsables de fer complir la normativa.

L’alcalde de Salou defensa que la lluita contra el top manta no es pot limitar a actuar només sobre els venedors ambulants. En aquest sentit, reclama una política de “tolerància zero” amb tots els actors implicats en el negoci de les falsificacions, des de la fabricació i la distribució fins a la venda i la compra dels productes.

Granados adverteix que permetre instal·lar aquests punts de venda en carrers i espais públics equival a emparar una activitat il·legal que, segons afirma, perjudica el comerç legal, les marques i els consumidors.

Val a dir que Granados exigeix tolerància zero a Cambrils, però evita explicar quin paper juga Salou en aquest fenomen. Molts dels venedors que operen a la façana marítima cambrilenca provenen de Salou o hi tenen la seva base logística, una realitat coneguda des de fa anys. Criticar la permissivitat dels altres sense explicar quines actuacions s’han impulsat al propi municipi per evitar-ho és el súmmum de la incoherència.

Molt suposar; risc d’incendi

 

No és gaire suposar.

A la vida he passat per dos incendis en blocs d’habitatges. I no desitjo a ningú viure una experiència així.

L’olor. La por. La incertesa. La sensació que una cosa quotidiana pot convertir-se en una tragèdia en qüestió de minuts.

Potser per això miro determinades situacions d’una altra manera.

És públic i notori que existeixen restriccions relacionades amb el foc durant bona part de l’any, especialment en èpoques de risc i en zones habitades.

Tanmateix, en menys de cinc mesos he viscut dues situacions que m’han deixat perplexa.

La primera va passar de nit. Una intensa olor de cremat i una important presència de fum procedents d’un jardí proper van cridar la meva atenció.

Des de casa meva es podia apreciar una foguera al terra de la parcel·la.

Per prudència, vaig alertar la policia local i posteriorment vaig sol·licitar informació pels canals oficials. A dia d’avui continuo sense disposar de número d’expedient, registre de la incidència ni resposta a preguntes tan senzilles com quines mesures es van adoptar o si aquella actuació era legal.

Cal afegir un detall important.

Aquell jardí no és un espai aïllat. Conté arbres que sobrepassen la línia divisòria de la finca i arriben a una alçada superior a quatre plantes, situant-se molt a prop del nostre edifici.

Arbres que, precisament per les seves dimensions i proximitat als habitatges, haurien de ser objecte de les corresponents tasques de manteniment i poda preventiva.

Qualsevol persona que conegui mínimament el comportament del foc sap que la vegetació pot convertir-se en una via de propagació. Per això existeixen les distàncies de seguretat, les podes preventives i les limitacions estacionals per realitzar determinades activitats.

Els desastres rarament comencen sent desastres.

Comencen sent una cosa aparentment petita a la qual algú va decidir no prestar atenció.

La segona situació ha tingut lloc fa només unes setmanes. Un veí va encendre una barbacoa de carbó en un balcó envoltat de tendals, mobiliari i altres habitatges.

Novament, per prudència, vaig preguntar per la normativa municipal aplicable a aquest tipus de situacions.

No vaig obtenir una resposta clara.

La conversa va derivar cap a la possibilitat que la qüestió quedés regulada per les normes internes de la comunitat de propietaris, però en cap moment se’m va indicar de manera expressa si existia o no alguna prohibició municipal al respecte.

La resposta que sí recordo va ser aquesta:

—Si no molesta...

I després:

—És molt suposar que s’encengui.

Molt suposar.

Tanmateix, la meva consulta no pretenia endevinar el futur. Pretenia conèixer la norma.

Perquè quan una ciutadana pregunta què diu una ordenança municipal, espera una resposta sobre l’ordenança municipal.

No una valoració sobre les probabilitats que es produeixi un accident.

És una expressió curiosa.

Perquè la prudència i la prevenció consisteixen precisament en això: contemplar escenaris que encara no han succeït per evitar que arribin a succeir.

Els cinturons de seguretat parteixen d’una suposició.

Els detectors de fum parteixen d’una suposició.

Els extintors parteixen d’una suposició.

Les normes de seguretat parteixen d’una suposició.

Ningú instal·la una porta d’emergència perquè l’edifici estigui cremant. S’instal·la abans.

Ningú evacua quan ja és massa tard. S’evacua perquè existeix la possibilitat que alguna cosa passi.

Dit això, vaig traslladar el primer incident a l’administració de la comunitat.

La seva resposta va ser clara i va considerar raonable la preocupació plantejada.

De fet, em van comunicar la seva intenció d’adreçar-se a l’Ajuntament per demanar aclariments, precisament perquè es tracta d’una qüestió recurrent des de fa anys.

No tant per un incident concret, sinó per la proximitat entre ambdues finques en ple nucli urbà i per una situació que fa temps que genera dubtes en matèria de prevenció i seguretat.

Els arbres de la parcel·la veïna sobrepassen la línia divisòria, arriben a una alçada superior a quatre plantes i, durant episodis de vent considerable, es balancegen de manera visible sobre l’entorn immediat dels habitatges.

I potser és aquí on resideix una part de la reflexió.

Quan una situació es repeteix en el temps, quan genera dubtes de manera continuada i quan tant veïns com administradors continuen buscant respostes, sembla lògic pensar que la informació hauria de ser accessible, clara i coneguda per tothom.

No deixa de resultar paradoxal que una ciutadana formuli preguntes sobre prevenció i seguretat i acabi trobant més comprensió en l’administració de la seva comunitat que respostes concretes sobre la normativa aplicable.

Per això em pregunto què s’espera exactament dels ciutadans quan detecten una situació que consideren potencialment perillosa.

Que mirin cap a una altra banda?

Que esperin que passi alguna cosa?

Que truquin únicament quan les flames ja siguin visibles?

Sempre se’ns parla de col·laboració ciutadana. D’implicació. De responsabilitat compartida.

Però de vegades tinc la impressió que la col·laboració ciutadana només resulta útil quan confirma allò que algú ja ha decidit fer.

Quan un ciutadà sol·licita informació, aclariments o respostes sobre qüestions de seguretat, la col·laboració sembla deixar de ser un camí d’anada i tornada.

El que sí que em preocupa és la sensació d’haver rebut respostes més pròximes a una opinió personal que no pas a un aclariment sobre la normativa aplicable.

Potser per això, si torno a trobar-me davant d’una situació semblant, optaré per consultar directament els serveis de bombers.

No perquè esperi una resposta diferent, sinó perquè la prevenció d’incendis forma part del seu àmbit de coneixement i experiència.

Al cap i a la fi, els qui treballen cada dia amb les conseqüències del foc saben millor que ningú que la prevenció sempre sembla exagerada... fins que deixa de semblar-ho.

I així em quedo.

Pensant que potser no és gaire suposar que un foc es pugui estendre.

El que sí que sembla molt suposar és que una consulta raonable obtingui una resposta raonable.

I aleshores un comença a preguntar-se si la col·laboració ciutadana és una realitat o simplement un altre mite urbà.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Primeres comunions d’Enid i Julen

 

La Parròquia de Sant Esteve de Vila-seca ha acollit aquest diumenge una celebració especial: la primera comunió d’Enid Foguet Russo i Julen Abenójar Moreno, que han rebut per primera vegada l’Eucaristia en una cerimònia marcada per l’ambient familiar i la participació de la comunitat. L’acte ha reunit familiars, amics i feligresos.

Uf, com pica la calor!

 

Un incendi ha cremat completament un turisme aquest diumenge al matí al passeig 30 d’Octubre de Salou. L’avís s’ha rebut a les 06.04 hores i fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat efectius dels Bombers de la Generalitat per extingir les flames.

Segons han informat els Bombers, el foc no només ha afectat el vehicle, sinó també la vegetació urbana situada a la vora de la via. Per evitar que l’incendi es propagués, s’han retirat dos vehicles estacionats a prop del turisme incendiat, que finalment no han resultat afectats.

Les causes del foc no han transcendit i tampoc no s’ha informat de persones ferides. Els serveis d’emergència han donat per controlada la situació després de les tasques d’extinció i de revisió de la zona afectada.

L’incident ha obligat a actuar amb rapidesa per evitar danys majors en un punt proper a zones enjardinades i a altres vehicles estacionats. (Font: Bombers).

Vox denuncia el “cinisme polític” de Granados amb el top manta

 

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Ana Belén Rodríguez, ha acusat l'alcalde, Pere Granados, de protagonitzar “un exercici de cinisme polític difícil d’igualar” després que aquest hagi defensat recentment un “no total” al top manta, fins al punt de voler portar la persistència de la venda ambulant a la Fiscalia. Segons Vox, el canvi de posicionament arriba després d’anys negant l’existència del problema, desacreditant les denúncies de Vox i rebutjant qualsevol responsabilitat de Salou en aquest fenomen.

Rodríguez ha afirmat que “Pere Granados està fent el ridícul” i ha recordat que durant anys el govern municipal va respondre a les denúncies de Vox acusant la formació de manipular la realitat. La portaveu considera contradictori que ara el mateix alcalde reconegui que molts dels manters resideixen a Salou, una circumstància que, segons Vox, el partit fa anys que denuncia.

Els dispositius policials es fan a Salou

La regidora ha sostingut que és irresponsable desvincular Salou del fenomen quan diverses operacions policials han permès desmantellar magatzems i pisos utilitzats per les xarxes del top manta en carrers com València, Església, Major o Carles Buïgas. També ha recordat que recents dispositius policials van incloure escorcolls en habitatges i locals situats majoritàriament a Salou, amb desenes de detinguts i milers de productes falsificats intervinguts.

“Si els manters viuen a Salou, si els magatzems són a Salou i si les operacions policials es desenvolupen a Salou, el que no pot fer Pere Granados és continuar assenyalant altres municipis per eludir la seva responsabilitat”, ha manifestat Rodríguez en referència a les acusacions que fa Granados contra Cambrils.

Cal coordinació intermunicipal

Vox assenyala que el top manta és una estructura organitzada que perjudica el comerç local, deteriora la imatge turística de la Costa Daurada i genera problemes de seguretat i convivència. En aquest sentit, reivindica les iniciatives impulsades per reforçar la coordinació entre municipis i actuar contra tota l’estructura que sosté aquesta activitat il·legal.

Pel que fa a l’anunci d’estudiar possibles accions davant la Fiscalia, Rodríguez s’ha mostrat molt crítica. “No ens creiem absolutament res. Pere Granados fa massa anys que mira cap a una altra banda per presentar-se ara com el gran perseguidor del top manta. No pot liderar la solució qui ha contribuït que el problema creixés durant anys”, ha declarat. (Font: Vox).

Salou alerta del perill de l’ús descontrolat dels petards

 

L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa una nova campanya informativa per garantir una revetlla de Sant Joan segura i respectuosa, coincidint amb l’inici dels dies de major afluència turística i d’activitats festives al municipi. 

Els materials difosos a les xarxes socials inclouen cartells amb recomanacions sobre l’ús responsable de la pirotècnia i la necessitat de tenir presents les persones i els animals que poden patir amb el soroll.

La campanya es divideix en dos blocs: un amb les pràctiques recomanades i un altre amb les conductes que cal evitar. Entre els consells positius, es recorda la importància de comprar petards en establiments autoritzats, protegir balcons i finestres en zones on es facin revetlles i assegurar que les fogueres comptin amb el permís oficial. També s’insisteix en la necessitat de fer una festa inclusiva, tenint en compte que els efectes sonors i lluminosos poden generar molèsties.

Pel que fa a les advertències, el consistori subratlla que no s’han d’agafar petards un cop encesos, ni apropar-los a la cara o al cos. També es prohibeix llençar-los en zones amb aglomeracions o contra altres persones, així com encendre coets a menys de 500 metres de zones boscoses. A més, es recorda que mai no s’han d’introduir petards dins de recipients com ampolles o totxanes, ja que poden generar metralla en explotar.

Les autoritats locals demanen responsabilitat i prudència, especialment en un cap de setmana en què s’espera una elevada participació en les celebracions. L’objectiu és que la nit més curta de l’any es pugui gaudir “amb alegria, però també amb seguretat”.

Necrològica: Rosa Maria Saurí Pons

 

Ens ha deixat Rosa Maria Saurí Pons, de 53 anys. 

La Rosa Maria era natural de Salou, tot i que vivia a Buñuel (Navarra). Treballava des de feia anys al parc natural Sendaviva. Es dedicava a la restauració i l’hostaleria. 

Divendres passat, va morir en un accident de trànsit al terme de Tudela. El sinistre va passar a la carretera NA-134 (Eix de l’Ebre) en xocar frontalment el turisme que conduïa contra un camió de transport de bestiar.

La vetlla és avui diumenge, 21 de juny, a la sala 1 del tanatori municipal de Vila-seca fins a les nou del vespre, i no hi haurà cerimònia de comiat.

Necrològica: Ana Dolores Bueno Alarcón

 

Ens ha deixat Ana Dolores Bueno Alarcón, de 64 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dilluns 22 de juny, a les dotze del migdia a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Perill d’incendi a les platges de Salou

 

L’Ajuntament de Salou ha activat aquest dissabte l’alerta groga per risc d’incendi forestal, després que els serveis d’emergències hagin advertit d’un increment notable de les temperatures, la baixa humitat i la presència de vent moderat, factors que eleven la possibilitat que es produeixin focs en zones boscoses del municipi.

Segons fonts municipals, la combinació de calor persistent i vegetació seca obliga a intensificar les mesures de prevenció, especialment en els espais naturals pròxims a zones urbanitzades i en els entorns del Cap Salou. Les autoritats recorden que qualsevol negligència (com llençar burilles, encendre barbacoes o abandonar residus inflamables) pot desencadenar un incendi en qüestió de minuts.

El consistori ha difós missatges a les xarxes socials advertint la població que extremi les precaucions i que avisi immediatament el 112 davant qualsevol columna de fum o olor sospitosa de cremat. També s’ha reforçat la vigilància preventiva en punts crítics i s’han activat patrulles de control.

Els Bombers de la Generalitat insisteixen que, en episodis com aquest, “la millor eina és la prevenció” i demanen responsabilitat tant a residents com a visitants, especialment en un cap de setmana amb elevada afluència turística.