El regidor de Vox es deixa un bigoti a l’estil Tejero

 

El regidor de Vox a l’Ajuntament de Salou, Paul Daniel Axinte, s’ha afaitat la barba —poc peluda, tot s’ha de dir— i ha optat per deixar-se un bigoti d’estètica clarament franquista. El canvi d’imatge respon a la voluntat de retre homenatge a l’extinent coronel Antonio Tejero, patètic protagonista del 23-F, mort el mateix dia que el govern espanyol desclassificava la documentació del cop.

Amb aquest gest, Axinte pretén reivindicar-se com a hereu patriòtic de Tejero, una identificació que ell mateix ja havia verbalitzat en un ple municipal, quan va admetre sentir-se pròxim al “modus operandi” del seu mentor, afegint tot seguit: “Al suelo todo el mundo”. Aquella declaració, de la qual en teniu més detalls aquí, li va valer, dins i fora del consistori, el sobrenom de Tejero de Salou, etiqueta que ara sembla assumir també en l’àmbit estètic.

Nou look

El nou look del regidor no ha passat desapercebut ni a les xarxes socials ni als passadissos de l’Ajuntament, ja que, a més del mostatxo, també llueix amb orgull un tricorni de la Guàrdia Civil.

D’aquesta manera, Salou suma un nou episodi a la seva particular crònica política, on el folklore, la simbologia ultra i l’esperit carnavalesc continuen tenint un paper omnipresent i destacat. (Font: Tururut Viola News).

Harry Merlin Piper, el jove mag de Salou que triomfa a Hollywood

 

Amb només quinze anys, el jove mag de Salou Harry Merlin Piper ha conquerit el públic nord-americà després de proclamar-se campió júnior i subcampió absolut del concurs televisiu de talents Star Search de Netflix, gravat a Los Angeles (Estats Units) i que en el seu moment va impulsar artistes com Beyoncé, Britney Spears, Christina Aguilera, Justin Timberlake o Adam Sandler.

El jove es va imposar durant cinc programes consecutius i es va classificar per a la gran final, en la qual va captivar el jurat i el públic amb els seus números d’il·lusionisme, seguits en directe per milions d’espectadors per televisió.

“Aquesta ha estat l’experiència de la meva vida. Actuar per a audiències de tot el món i conèixer tantes persones increïbles ho ha significat tot per a mi. Estic molt agraït pel suport rebut i entusiasmat pel que vindrà”, assegura Harry Merlin Piper.

Sis setmanes a Los Angeles

Piper, que també és ventríloc i presentador, ha passat sis setmanes a Los Angeles per participar en aquest concurs, que constava d’un episodi setmanal. “Anar a Hollywood ha estat una oportunitat per ensenyar la meva màgia al món”, afirma.

Els responsables del programa, emès a la plataforma Netflix, hi van contactar i, després de moltes reunions, va decidir fer el pas. “Em van proposar anar-hi a provar i estic molt content”, diu.

El jove ha mostrat a Star Search propostes d’il·lusionisme, mentalisme i trucs més petits, amb actuacions marcades per la seva precisió tècnica i una gran seguretat escènica.

El jurat estava format pel músic de country i rock Jelly Roll, l’actriu Sarah Michelle Gellar i la presentadora i autora de llibres de cuina Chrissy Teigen, que van valorar artistes de dansa, música, humor o varietats.

Fill de mag

Piper s’ha criat en el món de l’espectacle. El seu bressol és el House of Illusion, un local emblemàtic de Salou que regenta el seu pare, Rodney James Piper, mag també des de petit.

“He vist actuar el meu pare des que vaig néixer. Sempre m’ha encantat com ho feia i vaig tenir clar que volia ser com ell. Ara fem màgia junts i, tot i que jo també estic creant un estil propi, ell m’ha ensenyat moltes coses i per a mi és el millor pare del món”, explica el jove.

Els Piper, originaris del Regne Unit, estan acostumats a sortir a l’escenari davant de persones de diverses nacionalitats. “Ser a Salou ens permet fer màgia en anglès, espanyol o català. És molt útil per practicar diferents estils”.

De vegades, fins i tot, tenen un teatre ple d’espanyols i anglesos i han de fer bromes en els dos idiomes. “És un repte que tothom ho entengui, però és molt divertit”, subratlla.

Del local familiar a Hollywood

El jove mag se sent afortunat de poder mostrar la seva màgia al local familiar. “Hi ha molts mags joves que no tenen cap lloc on actuar. Aquí he pogut treballar amb altres mags i crear perquè les persones puguin gaudir i passar-s’ho bé”, explica.

Amb un estil propi que fusiona la màgia clàssica amb una presentació teatral moderna i una forta connexió amb el públic, Harry Merlin Piper es va convertir en el més precoç a guanyar el premi al millor mag jove de l’any de la societat britànica de màgia The Magic Circle, amb seu a Londres.

També ha participat en el programa de televisió Got Talent España i en el britànic Tonight with Sarah Jane Mee, i ha ofert espectacles a l’aire lliure per a 3.000 espectadors.

Ara confia que el seu pas per Star Search li serveixi per expandir la seva carrera internacionalment, amb “noves aparicions televisives, actuacions en directe i projectes creatius actualment en desenvolupament”. (Javier Díaz/EFE).

Necrològica: Florian Hurgoi

 

Ens ha deixat Florian Hurgoi, de 65 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dissabte 28 de febrer, a les set de la tarda al tanatori municipal de Salou. Vetlla: sala 1 a partir de la una del migdia.

Necrològica: M. Cinta Favà Sebastià

 

Ens ha deixat M. Cinta Favà Sebastià, de 85 anys. 

La Maria Cinta era la sogra del regidor Francesc Benaiges i esposa de qui va ser agutzil Juan Manuel López. La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, diumenge 1 de març, a les deu del matí al cementiri de Vila-seca.

Arriben els primers manyos

 

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha explicat a les xarxes socials que les obres del passeig marítim de la Pineda “continuen a bon ritme i ja es comença a veure clar cap on anem”.

“Nova pavimentació en marxa, plantació d’arbrat i espais de descans que ja van agafant forma perquè passejar, seure i gaudir del litoral sigui encara millor. A un mes de la Setmana Santa, seguim sumant metres i detalls perquè el passeig llueixi com es mereix”. (Font: Pere Segura).

La reacció dels turistes manyos no s’ha fet esperar, alguns dels quals ja hi han vingut a plantar cadires, tovalloles i para-sols perquè ningú no els prengui el lloc aquest estiu. I, de passada, també han estat mirant on poder aparcar el cotxe sense haver de pagar la zona blava!

El Club Privée demana que Joan Carles I torni a Espanya

 

La desclassificació d’arxius del 23-F ha provocat que Alberto Núñez Feijóo hagi demanat el retorn de Joan Carles I a Espanya, actualment establert a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units.

“Crec que seria desitjable que el rei emèrit tornés a Espanya. Ell mateix ha reconegut errors innegables en la seva trajectòria, però qui va contribuir a sostenir la nostra democràcia i les nostres llibertats en un moment clau hauria de passar l’última etapa de la seva vida amb dignitat i al seu país”, ha dit el president del PP i líder de l’oposició.

Picha brava

Al llarg dels darrers anys, Joan Carles I ha estat objecte de diverses investigacions judicials. Ja sigui en forma de presumptes cobraments de comissions per l’AVE a la Meca, l’ús de targetes bancàries opaques, comptes en paradisos fiscals, sense oblidar presumptes relacions extramatrimonials, l’ús de recursos públics per amagar-les i successives demandes de paternitat. De tot, però se n’ha sortit.

En aquesta línia, qui també s’ha sumat a la proposta de retorn a casa de Feijóo és el concorregut club Privée, situat a l’autovia de Salou a Reus. “El trobem a faltar”, ha anunciat el Sr. Fuentes del picador.

Necrològica: Blas Cedemilla García

 

Ens ha deixat Blas Cedemilla García, de 84 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dissabte 28 de febrer, a les dotze del migdia al cementiri de Vila-seca.

Necrològica: José Castro Trócoli

 

Ens ha deixat José Castro Trócoli, de 84 anys. 

La cerimònia se comiat se celebrarà avui, divendres 27 de febrer, a les deu del matí al cementiri de Vila-seca.

Salou, segona ciutat de Catalunya amb més pisos turístics

 

A Catalunya hi ha actualment 105.543 apartaments amb llicència turística. Les comarques que n’acumulen més es concentren a la Costa Brava, on l’Alt Empordà i el Baix Empordà superen conjuntament els 17.000 pisos turístics, per davant del Barcelonès, que en té registrats 11.700.

Malgrat el pes d’aquestes xifres, Salou destaca com la segona ciutat de Catalunya amb més allotjaments turístics, amb un total de 7.174 pisos, només per darrere de Barcelona (10.645) i molt per sobre de Cambrils (3.812) i Vila-seca (1.458).

La majoria dels municipis encara estan lluny de complir la normativa que limita el nombre d’habitatges d’ús turístic en funció de la població: un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants. El nou topall legal entrarà plenament en vigor l’any 2028.

A més de Salou, la situació és especialment complexa a la Costa Brava, on hi ha municipis que actualment dupliquen, tripliquen i fins i tot multipliquen per sis el nombre d’apartaments turístics que els permetria la normativa vigent.

Què diu la normativa?

El decret llei 3/2023, aprovat l’any 2023, estableix un nou criteri per regular les llicències que permeten convertir un habitatge en turístic. La regulació fixa que en cap cas es poden atorgar més de 10 llicències d’habitatges d’ús turístic per cada 100 habitants.

A més, els municipis afectats no poden concedir noves llicències si prèviament el planejament urbanístic general no ha previst expressament la compatibilitat entre domicilis habituals i d’ús turístic. Tant en l’atorgament de noves llicències com en les seves pròrrogues, els ajuntaments han de garantir el compliment d’aquest topall.

En aquest context, l’Ajuntament de Salou ha expressat en diverses ocasions el seu rebuig al decret, argumentant que una limitació tan genèrica no té en compte la realitat d’un municipi eminentment turístic, on molts apartaments es troben en zones no aptes per a residència permanent durant tot l’any.

Què passa amb els pisos que ja tenen llicència?

La normativa permet que els apartaments turístics que ja disposen de llicència puguin continuar exercint l’activitat durant cinc anys des de l’aprovació del decret, és a dir, fins al 2028, amb la possibilitat de pròrroga fins als deu anys, el 2033.

Durant aquest període, ajuntaments i propietaris han d’adaptar-se al nou marc legal. Un cop superat el termini, els propietaris hauran de renovar la llicència urbanística, que només es podrà concedir en aquells municipis que s’hagin adaptat prèviament a la normativa.

El sector critica la “retallada de llicències”

El sector turístic considera que el decret “està mal ideat”, ja que, segons denuncien, “només té en compte el nombre d’habitants d’un municipi i no la seva tipologia”. A més, reclamen l’elaboració prèvia d’un cens real d’apartaments turístics actius.

“Primer cal saber quins apartaments estan liquidant la taxa turística. Quan la Generalitat tingui clar qui exerceix realment l’activitat, llavors sabrem exactament quina és la dimensió del problema”, assenyalen fonts del sector. (Font: TV3).

La taxa turística s’encareix a Catalunya a partir de l’abril

 

El Parlament va aprovar ahir el projecte de llei que incrementa la taxa turística. Ha estat gràcies al pacte al qual van arribar el PSC, ERC i els Comuns el mes de gener. La CUP s’ha abstingut i Junts, PP, Vox i Aliança hi han votat en contra.

La taxa turística s’incrementarà a partir d’aquesta Setmana Santa, de manera que, a partir de l’1 d’abril, els turistes o els que pernoctin en qualsevol allotjament turístic a Catalunya pagaran més per dormir.

A Barcelona, la taxa turística es doblarà, i a la resta de Catalunya, de moment, s’encarirà, i el 2027 també s’haurà doblat.

Recàrrec municipal

A més, els ajuntaments podran aprovar un recàrrec a aquesta taxa amb un màxim de quatre euros, com el que fins ara només tenia autoritzat Barcelona. La capital catalana, que el té fixat en quatre euros, el podrà pujar fins a un màxim de vuit euros.

De fet, el consistori ja va acordar incrementar-lo en un euro cada any, fins als vuit euros el 2029, si el Parlament ho autoritzava.

Duplicar la taxa turística a Barcelona suposa que en un hotel de cinc estrelles l’impost per passar una nit serà de set euros, en comptes dels 3,5 euros actuals.

Si, a més, s’hi afegeix el recàrrec, que en el cas de Barcelona serà de cinc euros l’any 2026 —augmentarà un euro cada any fins als vuit euros el 2029—, l’import en aquesta categoria d’hotel quedarà en 12 euros.

I a la resta del país?

L’increment de la taxa turística serà progressiu a la resta de Catalunya. Hi haurà un primer augment a partir de l’abril del 2026 i un altre l'abril del 2027 per doblar les tarifes actuals.

D’aquesta manera, la taxa per passar una nit en un hotel de cinc estrelles o un càmping de luxe fora de Barcelona serà de 4,5 euros per persona i nit a partir de l’abril del 2026 i de sis euros a partir de l’abril del 2027 (ara és de tres euros).

En què s’invertirà la taxa turística

Segons la proposta pactada, el 25% de la recaptació de la taxa turística es destinarà a polítiques d’habitatge de la Generalitat, mentre que el 75% s’integrarà al Fons per al Foment del Turisme. En canvi, els diners recaptats amb el recàrrec municipal es podran invertir en allò que els ajuntaments considerin.

La taxa turística és la segona font d’ingressos de l’Ajuntament de Barcelona després de l’IBI. L’any passat es van recaptar 140 milions d’euros per aquest concepte. Barcelona se situa entre les ciutats europees que més recaptaran.

Què hi diu el sector?

El sector turístic no veu bé l’increment de la taxa turística. Considera que no s’han tingut en compte les seves reivindicacions i que la pujada els pot fer perdre clients.

La presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la demarcació de Tarragona, Berta Cabré, considera que no s’han tingut en compte les singularitats territorials i critica que això obri la porta al recàrrec municipal.

Diu que “crearà confusió als visitants i als turoperadors, ja que aquest mateix impost podrà ser diferent en municipis veïns”. I afegeix que “és difícil d’entendre quan nosaltres el que fem és promocionar-nos sota la marca Costa Daurada i la marca Terres de l’Ebre”. (Font: TV3).

Salou es prepara per a l’eclipsi total de sol durant les Nits Daurades

 

La consellera d’Universitats, Núria Montserrat, va visitar aquesta setmana l’Ajuntament de Salou, on es va reunir amb l’alcalde (i conseller frustrat), Pere Granados, per abordar diversos aspectes relacionats amb l’observació de l’eclipsi total de sol que tindrà lloc a la capital de la Costa Daurada (i altres indrets, per descomptat).

L’eclipsi està previst per al 12 de juliol i coincidirà amb la celebració de les Nits Daurades, la festa major d’estiu del municipi, un fet que fa preveure una elevada afluència de visitants. Davant d’aquesta situació, el consistori i el Govern recomanen arribar amb antelació als punts d’observació, prioritzar l’ús del transport públic o el vehicle compartit, seguir en tot moment les indicacions de les autoritats locals i gaudir del fenomen amb seguretat, utilitzant ulleres d’observació solar certificades segons la normativa ISO 12312-2. (Font: Ajuntament de Salou).

La consellera ja havia mantingut reunions similars fa unes setmanes amb els alcaldes de Cambrils i Vila-seca, amb l’objectiu de coordinar dispositius i recomanacions davant un esdeveniment astronòmic excepcional que atraurà milers de persones al territori.

Dol a Salou per la mort de Tejero

 

L’extinent coronel Antonio Tejero va morir ahir als 93 anys. La defunció es va produir el mateix dia en què el Govern de Pedro Sánchez desclassificava 153 documents de l’intent de cop d'estat que va protagonitzar el 1981 i que fins ara romanien sota secret.

Tejero, nascut el 30 d’abril de 1932 a Alhaurín el Grande (Màlaga), era el 1981, durant el 23-F, tinent coronel de la Guàrdia Civil. Va ingressar a la Benemèrita el 1951, d’on va ser expulsat després de protagonitzar l’aixecament. Per això, va ser condemnat per rebel·lió militar a 30 anys de presó, tot i que finalment només va complir la meitat de la pena i va sortir en llibertat el 1996.

“¡Todos al suelo!”

El cop que va protagonitzar Tejero, al crit de “¡Quieto todo el mundo!”, va interrompre el debat d’investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo que tenia lloc al Congrés dels Diputats després de la dimissió d’Adolfo Suárez. Els 350 diputats van romandre retinguts durant 17 hores a la cambra baixa per diversos uniformats armats. Van entrar-hi juntament amb el tinent coronel 250 guàrdies civils, ordenant als presents que es tiressin a terra. Es va cridar “¡Al suelo!” i es van disparar diversos trets al sostre. Tots els diputats es van ajupir excepte tres: Adolfo Suárez, el seu vicepresident, el militar Manuel Gutiérrez Mellado, i el líder del Partit Comunista d’Espanya, Santiago Carrillo, que va romandre assegut al seu escó.

Aquell cop, del qual just avui han començat a transcendir un munt de detalls, comptava amb el suport d’alguns sectors de l’estament militar i tenia entre els organitzadors també l’aleshores segon cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, Alfonso Armada, i el capità general Jaime Milans del Bosch, que va decretar l’estat d’excepció a València i va treure els tancs a patrullar pels carrers.

Com era d’esperar, la mort de Tejero ha comportat un profund sentiment de dol a Salou, ciutat amb la qual mantenia estrets lligams doctrinaris.

Al final va caure

 

Divendres passat, un veí va alertar la Policia Local del risc evident que suposava un senyal de trànsit amb mirall que estava inclinada a causa dels cops de vent. El perill era doble: tant per als vianants com per als vehicles que circulaven pel carrer del Nord. La resposta va ser que una patrulla ja ho miraria.

No ha estat fins aquest matí que el senyal ha estat col·locat correctament. I no pas perquè s’hagin pres seriosament l’avís ciutadà, sinó perquè el senyal va acabar caient ahir a la nit, per sort, sense conseqüències personals ni materials.

Fet consumat

El cas il·lustra de manera preocupant una manera de fer massa habitual: no actuar davant del risc, sinó davant del fet consumat.

Què hauria passat si el senyal hagués caigut en un altre moment, en plena circulació, sobre un vehicle o sobre un vianant?

Quan els veïns alerten d’un perill, no estan exagerant ni molestant: estan exercint una funció cívica que hauria de ser escoltada i atesa amb diligència. Ignorar aquests avisos fins que el problema es resol sol —o cau sol— és jugar a la ruleta russa amb la seguretat pública.

Salou acollirà una quedada de ‘therians’

 

Salou acollirà una quedada de therians, persones que s’identifiquen espiritualment o identitàriament amb animals, en una iniciativa que té com a objectiu reforçar el sentiment de pertinença a un municipi on, any rere any, la presència d’animals no deixa de créixer, especialment durant la temporada d’estiu.

Segons fonts municipals, la trobada vol convertir-se en un espai de convivència i expressió lliure d’aquest col·lectiu, alhora que s’alinea amb el model de ciutat oberta, diversa i cada cop més orientada a un ecosistema on la fauna —humana i no humana— té un protagonisme creixent.

Oberts a tota mena de bestiar

Els organitzadors consideren que Salou és l’escenari idoni per a una trobada d’aquestes característiques, tenint en compte l’augment constant de mascotes, animals de companyia i conductes “instintives” associades a l’oci nocturn i a determinats comportaments turístics concentrats als mesos de més afluència.

La quedada inclourà activitats de socialització, dinàmiques de grup i espais de reconeixement identitari, amb l’objectiu de fomentar la cohesió i normalitzar noves formes de relació amb l’entorn urbà. El consistori no descarta que, si l’experiència té bona acollida, es pugui repetir en futures edicions o fins i tot integrar-la dins del calendari d’esdeveniments estivals.

La iniciativa no deixa de ser una metàfora involuntària de la deriva del model turístic del municipi, on cada estiu es fa més difícil distingir entre civisme, instint i supervivència en estat pur. (Font: Tururut Viola News).

Els papers del 23-F confirmen que Tejero era de Salou

 

L’anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de desclassificar els anomenats papers del 23-F permetrà fer públics, per primera vegada, documents oficials que durant dècades han estat considerats secrets d’Estat. Es tracta d’arxius relacionats amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, fins ara custodiats pels ministeris de Defensa, Interior i Afers Exteriors.

La mesura obre la porta a aclarir incògnites històriques que encara avui no tenen una resposta oficial. Entre elles, el paper real del CESID, les comunicacions entre la Zarzuela i la Moncloa durant les hores clau del cop, o la identitat de l’anomenat elefant blanc, una figura d’alt rang que, presumptament, havia de presentar-se al Congrés dels Diputats per legitimar institucionalment l’operació colpista.

Deriva local

Entre els aspectes que podrien tornar a l’actualitat també hi ha la figura del tinent coronel Antonio Tejero Molina, i la seva inesperada deriva local. A Salou, el regidor de Vox Paul Daniel Axinte és conegut com el Tejero de Salou, després que en un ple municipal afirmés identificar-se amb el modus operandi del colpista i rematés la seva intervenció amb la frase “Al suelo todo el mundo”, en una referència explícita al cop d’estat del 23-F.

La conversa, captada pels micròfons quan el ple ja s’havia donat per acabat, es va fer pública posteriorment i va generar una notable polèmica. (Font: Tururut Viola News).

Granados es deixa veure al II Diptreffen en plena cursa preelectoral

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va visitar dissabte passat el II Diptreffen Salou, una concentració motera organitzada pel Moto Club Barenys que va aplegar unes 140 motocicletes procedents de diferents punts de l’Estat. La trobada es va convertir en una festa motera amb una àmplia programació que incloïa acampada, barbacoes, música en directe, rutes per la zona, jocs moters i sortejos.

En el marc de l’esdeveniment, Granados va signar el llibre d’honor de l’entitat, deixant constància del suport del govern municipal a la tasca que desenvolupa el club en la dinamització social i esportiva del municipi. (Font: Ajuntament de Salou).

Amb aquesta visita, Granados reafirma el seu suport a les iniciatives associatives que contribueixen a projectar Salou com a ciutat vinculada al món del motor i a l’activitat esportiva, a l’hora que reforça lligams amb una altra entitat de cara a les municipals de l’any que ve.

Granados descobreix la calçotada del Cap Salou en any preelectoral

 

L’Ajuntament de Salou ha informat que un centenar de veïns es van aplegar dissabte passat en una calçotada popular al Cap Salou, organitzada per l’associació de veïns del barri. La trobada va comptar amb la presència de l’alcalde, Pere Granados, que s’hi va deixar veure per primera vegada. Segons la nota municipal, “Cap Salou és una zona on el consistori està abocant esforços, i la trobada va servir per posar cara i veu a aquest compromís” (Font: Ajuntament de Salou).

La participació de Granados a la calçotada no deixa de cridar l’atenció. És la primera vegada que l’alcalde assisteix a aquest acte veïnal, després que l’estiu passat prohibís explícitament als seus regidors participar en un sopar popular al mateix barri, a causa de les desavinences obertes amb la mateixa associació de veïns que ara el consistori elogia.

Canvi de cara

Cal recordar que fa només uns mesos, aquesta entitat veïnal es mostrava disposada fins i tot a tallar una carretera si l’alcalde no atenia les seves reclamacions, especialment en matèria d’equipaments i serveis bàsics.

Què ha canviat, doncs, d’aleshores ençà? D’una banda, que l’any vinent hi ha eleccions municipals. De l’altra, que l’alcalde ha volgut treure pit davant l’anunci de la pròxima construcció de l’institut-escola del Cap Salou, una reivindicació històrica dels residents que, finalment, la Generalitat ha decidit fer realitat. 

Un projecte llargament reclamat que ara serveix també per escenificar un acostament polític que, fins no fa gaire, semblava impensable.

Granados es presenta a si mateix com a “cap de l’executiu municipal”

 

En la nota que informa que l’Ajuntament de Salou obrirà una convocatòria per incorporar vuit agents interins a la Policia Local, l’alcalde, Pere Granados, es defineix a si mateix com a “cap de l’executiu municipal”. (Font: Ajuntament de Salou).

La veritat, això sona una mica pretensiós i no és una expressió gens habitual en l’àmbit municipal català. Cap de l’executiu és una expressió pròpia de sistemes presidencialistes o governs d’alt nivell (estats, governs autonòmics). En un ajuntament, la figura correcta és alcalde o, com a molt, president del ple o cap del govern municipal.

Salou se li ha quedat petit

Parlar d’“executiu municipal” transmet la idea d’un govern gairebé estatal, quan en realitat un ajuntament és un òrgan col·legiat sotmès al ple i a la normativa local. L’alcalde no governa sol, ni jurídicament ni políticament, malgrat que li pesi.

Que sigui ell mateix qui s’atribueixi aquesta denominació en una nota oficial reforça la percepció d’autobombo i d’una voluntat de sobredimensionar-se personalment.

Ens trobem davant d’una nova demostració de retòrica inflada, de voler ser més del que realment és.

L’Ajuntament reconeix que la Policia Local no està prou ben pagada

 

L’Ajuntament de Salou ha anunciat que obrirà una convocatòria per incorporar vuit agents interins a la Policia Local, una ampliació que permetrà passar dels 16 als 24 efectius. “Es tracta d’un dels increments més destacats dels darrers anys en la plantilla del cos”, assenyala la nota.

Paral·lelament, el consistori preveu una millora de les condicions salarials i laborals dels agents, “fet que pot fer especialment atractiva aquesta convocatòria per als aspirants”. (Font: Ajuntament de Salou).

Encara que la nota institucional no ho admeti de manera explícita, el fet d’anunciar una millora de les condicions salarials i laborals és, en la pràctica, un reconeixement tàcit que la situació actual no és prou competitiva ni satisfactòria per als agents.

Perquè si el sou fos adequat, no caldria destacar-lo com a reclam. Quan una administració subratlla que una convocatòria “pot ser especialment atractiva” gràcies a una millora salarial, està admetent que fins ara no ho era.

Aquesta millora arriba després que CSIF Salou denunciés que els agents de la Policia Local estan mal remunerats i que això dificulta la captació i la retenció d’efectius. Encara que l’Ajuntament no els citi, la coincidència temporal no és casual.

En conclusió, encara que l’Ajuntament no ho verbalitzi, la millora salarial dona la raó, de facto, a la denúncia de CSIF: si cal apujar els sous per fer atractiva la plaça, és perquè fins ara no ho eren. I això és, precisament, el que el sindicat havia advertit.

Fidelitzant presumptes delinqüents

 

Avui he escoltat a la cua de la caixa d’un súper, d’una cadena molt coneguda, com un empleat justificava davant de dues dones que havien de deixar la bossa de mà a la consigna. L’argument: que hi ha un cartell i que tampoc es deixa entrar amb les motxilles dels homes. Malament.

No m’ha tocat a mi, però tinc la lliçó de la propietat privada i el dret a la intimitat apresa de memòria. A més, no hi ha cap llei que sustenti aquesta barbaritat de tractar els clients com a presumptes delinqüents. Fins i tot si hi hagués indicis de robatori, si demanen ensenyar la bossa, la inspecció ha de ser realitzada exclusivament per la policia i en privat.

Exigir que deixis els teus objectes personals en una taquilla on el centre no es fa responsable del contingut es considera una clàusula abusiva segons la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris. La consigna de l’establiment no pot eludir les seves responsabilitats si les taquilles són forçades o robades.

Què fem, senyores? Reivindiquem la bossa de mà, deixem d’anar-hi o demanem el full de reclamacions? Jo ho tinc clar: entraré amb la meva bossa i, si em demanen deixar-la a la taquilla, demanaré el full de reclamacions i els faré responsables per violar la meva propietat privada i exposar-la a furts. Si la cosa va a més, recordin que, en qualsevol cas, aquesta pràctica és abusiva i no s’acull a normes raonables de comerç proper i sostenible.

És fonamental recordar que, en cas de conflicte, l’establiment no pot fer ús del dret d’admissió tan alegrement pel simple fet que un client reclami responsabilitat o denunciï fets d’aquesta índole; el dret d'admissió no és un xec en blanc per exercir l’arbitrarietat ni per silenciar el consumidor informat. Davant la cantarella de “jo soc un treballador manat” (i sovint poc informat en les qüestions que l’obliguen a realitzar), val la pena visitar i memoritzar el Codi de Consum de Catalunya, perquè el de Cuenca i el de Vigo ens queden lluny.

Vulnerar els drets fonamentals del client sota la sospita sistemàtica és un atropellament legal i, com a estratègia de fidelització, constitueix un error garrafal que només aconsegueix expulsar aquells qui donen vida al negoci. Visca la compra per internet!

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

L’avinguda de Carles Buïgas continua sense ànima

 

L’Ajuntament de Salou ha informat que avui es reprenen els treballs de renovació de l’avinguda de Carles Buïgas i els carrers que hi conflueixen. Les actuacions estan previstes que durin fins al 31 de març.

Aquesta nova etapa se centra principalment en tasques de manteniment i arranjament de desperfectes detectats després dels primers mesos de funcionament de la via un cop remodelada. 

Entre les actuacions previstes hi ha la reparació i restitució de fanals i semàfors malmesos per la circulació de vehicles, la instal·lació de noves plaques amb les lletres nominatives del carrer, el reforç i la reparació de les reixes de recollida d’aigües pluvials afectades pel pas de busos i camions, i l’asfaltatge puntual de zones que han patit degradació. (Font: Ajuntament de Salou).

El que m’ha cridat l’atenció són les fotografies que acompanyen la informació. Mostren l’avinguda bullint de gent, quan ara els comerços encara estan tancats i el panorama és desèrtic. Una nova mostra de la desestacionalització que tant proclama l’alcalde, Pere Granados, i que només ell es creu. No és fins poc abans de l’arribada de la Setmana Santa, amb la reobertura de les botigues, que la vida bategarà de nou a la turística zona.