Dones de Salou: la processó de la Verge de Fàtima de 1953

 

La xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de Dones, va permetre recuperar alguns dels episodis més emotius de la història recent del municipi. Un d’aquests moments va ser el record de l’arribada de la Verge de Fàtima a Salou, el 13 de maig de 1953, una celebració que va mobilitzar bona part de la població.

La devoció a la Verge de Fàtima té el seu origen l’any 1917 a Portugal, arran de les aparicions de la Mare de Déu a tres infants pastors. La imatge de la Verge de Fàtima va recórrer nombroses poblacions catalanes i espanyoles durant les dècades de 1940 i 1950. En aquest context, també va visitar Salou, on va ser rebuda amb una multitudinària processó pels carrers del municipi.

Una de les fotografies més representatives d’aquella jornada, obra de l’estudi Niepce de Reus, mostra desenes de veïns participant en l’acte. En primer terme hi apareixen nombroses dones de Salou, mentre que els homes es poden veure al darrere de la comitiva.

Entre les dones identificades hi ha Rosa Mariné, Antònia Arbós, Cinteta Arbós, Hortènsia Cherta, Paquita Gendre, Pepita Ginovart, Teresa Gendre, Candela Domènech, Agustina Orts, Pepita Orts, Mercè Curto, Mariana Pérez, Maruja Sáez, Maria Pinyol, Antoñita Rodríguez, Maria Teresa Bargalló, Conxita Llambrich, Pepita Gascó i Pepita Borràs, entre d'altres.

Sardiña també va destacar el paper dels portadors de la imatge de la Verge, que s’anaven rellevant al llarg del recorregut. Segons la documentació fotogràfica conservada, alguns dels més joves eren Esteve Ferrán, Josep Llambrich, Antón Maria Tost, Salvador Ginovart Pérez i Ramon Ginovart Bertran. Durant la processó també hi van participar diversos guàrdies civils destinats a Salou, mentre que un veí del municipi obria la comitiva portant l’estendard de la Verge.

La processó es va caracteritzar per una acurada ornamentació dels carrers. Els arbres del recorregut estaven decorats amb boletes de cotó, es van instal·lar arcs florals en diferents punts del municipi i una pancarta de benvinguda presidia el carrer Barcelona.

Entre els homes que han pogut ser identificats a la fotografia d’autor desconegut d’aquell dia figuren Damián Marcos, Josep Ferrán, Félix Gacho, Joaquim Sardiña, Josep Duran, Ramon Blasi, Florenci Boquet, Joan Jiménez, Miquel Arbós, Pere Plana, Ramon García, Esteve Blasi, Ramon Ginovart, Juanito Orts, Salvador Alcové, Pepito Marc, Francisco Sáez, Vicent Orts i César Rodríguez, guàrdia civil, entre d'altres.

La conferència va servir per reivindicar la memòria col·lectiva de les dones de Salou i recuperar testimonis i imatges d’un dels actes religiosos més multitudinaris que va viure el municipi durant la dècada dels cinquanta.

Vox denuncia possibles irregularitats en subvencions i contractació

 

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Ana Belén Rodríguez, va aprofitar el darrer ple municipal per denunciar el que considera possibles irregularitats administratives greus en la gestió de subvencions, la contractació pública i el control de la despesa municipal. 

Les declaracions es van produir durant el debat del punt relatiu a l’informe anual sobre les resolucions adoptades per l’Alcaldia contràries a les objeccions formulades per la Intervenció Municipal i altres incidències detectades en l’exercici de la funció interventora.

Segons Rodríguez, l’informe posa de manifest que l’Ajuntament continua arrossegant expedients que, segons ha afirmat, mantenen sense resoldre observacions formulades per la Intervenció Municipal des de fa anys.

La portaveu va centrar bona part de la seva intervenció en el cas d’Eurecat, el principal centre tecnològic de Catalunya. Segons va exposar, la mateixa Intervenció Municipal va advertir l’any 2024 d’una “tramitació inapropiada de la despesa com a subvenció” en relació amb els treballs vinculats al projecte Fluxus en la Costa Daurada i a l’estudi de la demanda i dels perfils dels visitants.

Rodríguez va qüestionar que aquests treballs no es tramitessin mitjançant un concurs públic, sinó a través d’una subvenció directa. En aquest sentit, va preguntar per què “un treball tècnic encarregat a una entitat tecnològica no va sortir a concurs públic” i va defensar que qualsevol empresa o professional interessat hauria d’haver pogut optar a prestar aquest servei en règim de lliure concurrència.

La regidora també va remarcar que, segons el seu criteri, una subvenció ha de servir per finançar activitats d’interès públic i no per encarregar serveis concrets, i va criticar que l’objecció formulada per la Intervenció Municipal continuï, segons va afirmar, sense resoldre’s dos anys després.

Un altre dels expedients assenyalats per Vox va ser el projecte Salou Smart Turístic. Rodríguez va assegurar que la documentació incorpora advertiments sobre increments de cost superiors al 20% i sobre una presumpta omissió de la funció interventora. Per aquest motiu, va reclamar explicacions sobre qui va autoritzar aquestes modificacions, qui les va supervisar i qui n’assumeix la responsabilitat política.

Finalment, la portaveu va advertir que el mateix informe reconeix que la Intervenció Municipal continua sense disposar dels recursos humans suficients per desenvolupar plenament les seves funcions de control. Segons Vox, aquesta manca de mitjans constitueix un problema estructural que es manté des de fa anys i dificulta la fiscalització de la gestió econòmica municipal.

Rodríguez va acabar la seva intervenció reclamant “més transparència, més control de la despesa pública i un canvi en la manera de gestionar” els recursos municipals.

El PP insta el govern de Salou a reduir la morositat

 

El portaveu del PP a l’Ajuntament de Salou, Mario García, va demanar al govern municipal que continuï treballant per reduir la morositat en els pagaments a proveïdors, després de conèixer l’informe corresponent al primer trimestre de 2026 sobre el període mitjà de pagament i la morositat.

Durant la sessió plenària, García va recordar que, segons les dades recollides en l’informe, l’Ajuntament va efectuar durant el primer trimestre pagaments fora del termini legal per un import superior als 1,5 milions d’euros. A més, va assenyalar que, en tancar el trimestre, també hi havia factures pendents de pagament fora del termini legal per una quantitat similar.

El regidor popular va reiterar la petició, que cada any formula, perquè el govern faci “tots els esforços possibles” per reduir aquestes xifres. Segons va afirmar, darrere dels imports reflectits en l’informe hi ha petites i mitjanes empreses que han prestat un servei i que poden patir dificultats econòmiques a causa dels retards en el cobrament de les seves factures.

Yeray treu ferro

Per la seva banda, el regidor d’Hisenda, Yeray Moreno, va defensar la gestió municipal i va voler “veure el got mig ple”. En aquest sentit, va destacar que el període mitjà de pagament de l’Ajuntament de Salou durant el primer trimestre va ser de 23 dies, per sota del termini legal de 30 dies i també inferior a la mitjana d’altres administracions.

Moreno va assegurar que el període mitjà de pagament a Espanya se situa al voltant dels 31 dies, mentre que a Tarragona oscil·la entre els 28 i els 29 dies i a la Diputació de Tarragona entre els 25 i els 26 dies. També va recordar que en altres trimestres l’Ajuntament ha registrat períodes mitjans de pagament d’entre 9 i 15 dies.

Cal reduir els retards

El responsable d’Hisenda va afirmar que Salou és “un ajuntament bon pagador”, amb uns nivells de compliment “molt superiors als mínims exigits legalment”. Tot i això, va admetre que sempre hi ha marge de millora.

En el torn de rèplica, García va aclarir que la seva intervenció no feia referència al període mitjà de pagament, sinó als imports que els mateixos informes municipals qualifiquen de pagaments efectuats fora del termini legal. Per aquest motiu, va insistir que l’objectiu ha de ser avançar cap a “l’excel·lència” i continuar reduint la morositat.

Agermanament de grossetos

 

Salou i la ciutat italiana de Grosseto (Toscana) han signat una carta d’intencions per iniciar formalment el procés del seu futur agermanament. L’acord ha estat rubricat al saló de plens de l’Ajuntament de Grosseto per l’alcalde de Salou, Pere Granados, i l’alcalde d’aquesta capital de la Maremma, Antonfrancesco Vivarelli Colonna. (Font: Ajuntament de Salou).

I ara us preguntareu: què tenen en comú Salou i Grosseto? Doncs res, només que és una destinació nova perquè l’alcalde hi pugui viatjar, conèixer els hotels i els restaurants top i gaudir d’unes minivacances amb tot pagat lluny del xivarri turístic que ell mateix fomenta a la capital de la Costa Daurada.

Fucking amb Guarromán

El dia que Granados tingui ganes de conèixer Lugo, aleshores ens agermanarem amb Villapena. O amb Guarromán, si vol visitar Jaén. Amb qui segur que no ens agermanarem és amb Malcocinado (Badajoz). Per agermanar-nos, la teca ha de ser bona.

Per cert, fora d’Espanya també hi ha destinacions d’allò més interessants. Per exemple, Dildo, al Canadà. O Fucking, a Àustria. Amb el turisme que ens visita, Salou també hi té molt a dir.

Klein descarta denunciar Granados pel top manta

 

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha assegurat que no es posarà “al nivell” de l’alcalde de Salou, Pere Granados, i ha descartat obrir qualsevol via judicial o interposar cap denúncia contra ell o contra el consistori salouenc pel conflicte del top manta.

Klein s’ha mostrat contundent davant les peticions d’alguns portaveus de l’oposició cambrilenca que li reclamaven una resposta més dura i combativa contra Granados. Klein ha tallat de soca-rel l’opció de respondre amb amenaces judicials.

Quan et tornes pesat com Rockefeller

Pere Granados havia qualificat de “vergonya” la gestió de la venda ambulant il·legal a Cambrils, i havia acusat reiteradament el municipi de tolerar el fenomen a la zona limítrofa amb Salou.

Klein ha refermat que Cambrils “mai ha tolerat el top manta” i que s’hi estan destinant tots els mitjans policials disponibles per erradicar-lo.

L’alcalde de Cambrils ha recordat que el municipi no té prou mitjans propis i que ha estat el primer a demanar auxili als diferents cossos policials i a les administracions supramunicipals.

La resposta de Klein arriba després que l’oposició municipal, especialment Vox, l’hagi acusat de ser “massa tou” i d’actuar amb “complex” davant les pressions de Salou. Klein ha replicat demanant “col·laboració i responsabilitat institucional” per part de Salou, per damunt de la confrontació mediàtica. (Font: Ràdio Cambrils).

A Salou no hi ha top manta, no; el problema és doble

 

L’operatiu policial contra l’estructura de distribució de l’anomenat top manta que es va desplegar simultàniament a Salou, Reus i Badalona el 17 de juny passat es va tancar amb un total de 28 persones detingudes com a presumptes autores dels delictes de pertinença a organització criminal i contra la propietat industrial. En el desplegament, arran d’una investigació iniciada el mes de març passat, hi van participar agents dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. 

Segons la policia, l’objectiu era desarticular una estructura criminal assentada i amb àmbit d’actuació interprovincial, amb una logística definida que abasta des de l’obtenció del producte en origen fins a la seva distribució final.

D’acord amb el relat policial, els investigats aconseguien els productes sense marca a Badalona, des d’on els transportaven fins al Camp de Tarragona, on es manipulaven i es completava la falsificació mitjançant la incorporació de logotips. Posteriorment, el material es distribuïa de manera fragmentada per a la seva venda ambulant.

El cap

Durant el transcurs de la investigació, els agents van identificar el principal investigat, un home de 41 anys, com a responsable de coordinar l’activitat de l’organització. S’encarregava de gestionar l’adquisició dels productes, el transport fins als punts de manipulació i d’emmagatzematge, així com de la distribució final del material.

A més, supervisava les diferents fases del circuit, des de l’arribada del producte fins a la seva posada en circulació a la venda ambulant, i mantenia el control sobre la resta de membres de la xarxa. Les gestions d’investigació van permetre ubicar tant els punts d’emmagatzematge com els de manipulació del producte per fer la falsificació.

La culminació de la investigació es va desplegar en dues fases operatives: una primera el 14 de juny, quan es van interceptar diversos vehicles que transportaven productes presumptament falsificats, amb un total de 9.892 articles intervinguts, així com material auxiliar per a la seva manipulació. La segona fase, el 17 de juny, va consistir en un dispositiu policial amb entrades i perquisicions judicials i inspeccions administratives a diferents municipis.

Vint-i-vuit detinguts

Es van practicar sis entrades i escorcolls al Camp de Tarragona, principalment a Salou i Reus, així com tres inspeccions administratives en naus industrials ubicades a Badalona. Així mateix, es van identificar 43 persones i es van detenir 28 persones, entre les quals hi havia el principal investigat i cap de l’organització.

Pel que fa al material intervingut, entre les dues fases de l’operació es van decomissar un total de 25.699 articles presumptament falsificats. També es van intervenir dues furgonetes carregades de producte, així com 30.400 euros en metàl·lic presumptament vinculats a l’activitat delictiva.

Durant els escorcolls es va localitzar maquinària destinada a la falsificació, concretament una màquina d’impressió làser per a l’estampació de logotips en peces tèxtils, així com material auxiliar com adhesius i plaques de marques comercials per completar els productes. El conjunt del material intervingut té un pes estimat proper a les deu tones.

En el dispositiu hi van participar un total de 128 efectius dels tres cossos policials i va comptar amb el suport aeri de l’helicòpter dels Mossos d’Esquadra i de l’Equip Pegasus (unitat de drons) de la Guàrdia Civil.

Del total de detinguts, dos van passar a disposició judicial i la resta van quedar en llibertat amb l’obligació de presentar-se davant del jutge quan siguin requerits. (Font: ACN).

Granados destina 249.000 euros més als actes de promoció turística

 

La primera modificació de crèdit del pressupost 2026 del Patronat Municipal de Turisme de Salou incorpora un increment de més de 249.000 euros per a actes de promoció i certificacions, més de 80.000 euros en publicitat, prop de 115.000 euros per a material tècnic i 27.000 euros per al manteniment del trenet turístic. Aquest augment de la despesa ha estat durament criticat per Vox, que considera que evidencia una manca de planificació pressupostària.

Durant el debat plenari, la portaveu de Vox, Ana Belén Rodríguez, va denunciar que la modificació de crèdit, de més d'1,1 milions d'euros, esgota pràcticament tot el romanent de tresoreria del Patronat Municipal de Turisme. Segons la regidora, aquesta decisió compromet la capacitat de resposta de l’organisme davant possibles imprevistos i posa de manifest una “planificació deficient” per part del govern de Pere Granados.

Rodríguez va qüestionar que el govern municipal justifiqués la modificació per finançar “actuacions prioritàries consensuades posteriorment” a l’aprovació del pressupost. A parer seu, si aquestes actuacions eren realment prioritàries, haurien d’haver estat previstes en els comptes inicials i no haver requerit una modificació pressupostària pocs mesos després.

La regidora també va criticar que una part important de l’increment pressupostari es destini a promoció turística i va fer referència als viatges promocionals de l’alcalde com a exemple d’aquesta política de despesa.

Segons les dades exposades per Vox, la liquidació de l’exercici 2025 presentava un romanent per a despeses generals d’1,3 milions d’euros, dels quals, amb aquesta modificació, només en quedarien disponibles poc més de 140.000 euros. Rodríguez va advertir que el Patronat arriba així al mes de maig amb “gairebé tot el coixí financer esgotat”, fet que, segons va afirmar, obligaria l’Ajuntament a efectuar noves aportacions si sorgissin necessitats imprevistes durant la resta de l’any.

La portaveu va acusar el govern municipal d’utilitzar el romanent “com si fos una targeta de crèdit permanent” per corregir errors de planificació i va reclamar una gestió “amb més serietat, previsió i responsabilitat” dels recursos públics.

Finalment, Rodríguez va retreure al govern local que continuï incrementant la despesa en promoció turística mentre, segons va assegurar, persisteixen mancances en altres serveis municipals que afecten directament la qualitat de vida dels veïns. “Cal protegir el nostre preuat turisme, però sempre prioritzant els veïns”, va concloure.

Frisson

 

Un regal de dopamina.

Com saber si ets d’aquelles persones que ho experimenten o de les que romanen indiferents?

Alguns estudis suggereixen que les persones que senten aquest calfred sobtat quan escolten música podrien tenir una major densitat de connexions nervioses entre l’escorça auditiva —encarregada de processar el so— i les àrees cerebrals relacionades amb les emocions.

Potser per això una veu et pot desarmar.

Potser per això un cor, una harmonia inesperada, una línia de baix o una nota sostinguda un segon més del compte són capaços de provocar alguna cosa difícil d’explicar.

Aquell instant en què la música deixa d’escoltar-se per començar a sentir-se.

Aquell moment en què apareixen les gallines de pell.

La ciència en diu frisson.

La divulgació científica acostuma a recórrer a una expressió més gràfica: un petit orgasme cerebral.

La neurociència té les seves teories.

Jo, per si de cas, beneeixo les meves fibres nervioses.

I continuo confiant en el soul i en el funk.

Perquè hi ha cançons que no s’escolten.

Et travessen.

A mi em passa amb Gershwin, Txaikovski, Michael Jackson o Duke Ellington. I amb molts altres. Centenars de cançons, passatges, arranjaments i interpretacions. Per això les meves playlists no són casuals. Són tresors.

I sospito que els qui ho experimentem gaudim d’una recompensa difícil de mesurar, gairebé inabastable. Una recompensa que apareix una vegada i una altra, amagada en una veu, una melodia o una combinació perfecta de sons.

Això em fa pensar que el frisson no té cap gènere preferit.

No entén d’etiquetes ni de categories musicals.

Pot aparèixer en una simfonia, en una improvisació de jazz, en una cançó pop o en una línia de baix funk.

Té una emoció preferida.

I quan la troba, s’anuncia sempre de la mateixa manera: la pell eriçada, un nus inesperat a la gola o la sensació fugaç que, durant uns segons, tot encaixa.

I vostè, quin frisson reconeix?

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: María del Carmen Caballero Ferrer

 

Ens ha deixat María del Carmen Caballero Ferrer, de 74 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dissabte 27 de juny, a les nou del matí a la sala de cerimònies del cementiri de Vila-seca.

Necrològica: Jordi Seritjol Arbolí

 

Ens ha deixat Jordi Seritjol Arbolí, de 56 anys. 

El Jordi era sotspresident de la Cooperativa Agrícola. També va formar part de la junta directiva del club de futbol local, el Vila-seca C.F., exercint com a vocal. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, divendres 26 de juny, a les quatre de la tarda a la sala de cerimònies del cementiri de Vila-seca. 

El xalet Fort continua tancat

 

En el darrer ple, el portaveu del grup municipal del PP, Mario García, va preguntar per la situació del xalet Fort, un dels immobles que s’incorpora al nou contracte de neteja. García va recordar que l’equipament es va inaugurar coincidint amb les festes del 30 d’octubre, però que encara no funciona de manera permanent malgrat les previsions anunciades.

L’alcalde, Pere Granados, va respondre que al xalet Fort ja s’hi havien dut a terme activitats concretes, com ara una exposició vinculada a la càtedra universitària que hi establirà la seva seu. Segons va explicar, la posada en marxa definitiva s’havia endarrerit per qüestions tècniques relacionades amb les comunicacions i la connectivitat.

Encara sense data

A més, va avançar que l’espai també disposaria d’un punt d’informació per als visitants i formaria part de la ruta modernista del municipi. Tot i no concretar cap data, l’alcalde va assegurar que la instal·lació definitiva de la càtedra es faria tan aviat com quedin resoltes les incidències tècniques pendents.

Cal recordar, però, que el ple es va celebrar al maig i que, gairebé a les portes del mes de juliol, la situació continua sense canvis.

Salou amplia el contracte de neteja

 

El ple de l’Ajuntament de Salou ha aprovat la segona modificació del contracte del servei de neteja dels edificis, dependències i instal·lacions municipals, així com dels equipaments del Patronat Municipal de Turisme. La proposta va tirar endavant en el darrer ple amb els vots favorables de l’equip de govern i les abstencions dels grups municipals de Vox i del PP.

La modificació contempla la regularització d’hores extraordinàries executades durant el 2025, la previsió de noves hores extraordinàries per al 2026, l’increment de la freqüència de neteja en diversos centres gestors, la incorporació de nous espais com el Jardí Botànic i el Xalet Fort, així com l’ampliació dels serveis de desinfecció al Casal de la Gent Gran i al Pavelló Central.

Despesa addicional

Durant el debat, la portaveu de Vox, Anabel Rodríguez, va justificar l’abstenció del seu grup argumentant que el contracte, formalitzat el març de 2025 per un import de dos milions d’euros i una durada de dos anys, ja acumula dues modificacions en poc més d’un any. Rodríguez va recordar que la primera ampliació, aprovada el setembre de 2025 per reforçar la neteja dels centres escolars, va comportar una despesa addicional de 60.000 euros, mentre que la nova modificació supera els 40.000 euros.

Segons la regidora, aquestes ampliacions representen més de 100.000 euros addicionals respecte a la contractació inicial. També va advertir que l’expedient inclou referències a la possibilitat de presentar un recurs especial en matèria de contractació si es considera que les modificacions haurien d’haver estat objecte d’una nova licitació.

En una línia similar es va expressar el portaveu del PP, Mario García, que també va anunciar l’abstenció del seu grup. García va defensar que aquest tipus de contractes s’haurien de gestionar amb “més previsió, planificació i rigor” i va considerar que una part de les necessitats ara incorporades es podien haver previst des de l’inici.

Andema a Granados: no n’hi ha prou amb culpar Cambrils

 

En una carta oberta publicada al Diari de Tarragona, l’alcalde de Salou, Pere Granados, exigeix tolerància zero contra el top manta i demana una acció conjunta entre administracions i cossos de seguretat per frenar la venda ambulant il·legal. El text critica la passivitat a la zona fronterera amb Cambrils (on s’instal·len els manters) i defensa el comerç local i la imatge turística de la Costa Daurada davant la competència deslleial de les falsificacions. 

Granados exigeix mesures fermes i coordinades per garantir la legalitat i sol·licita la implicació de la Generalitat, el Govern espanyol i Associació per a la Defensa de la Marca (Andema) per erradicar les xarxes del top manta, defensant un no rotund a aquesta activitat. 

Resposta de l’associació

Gerard Guiu, en representació d’Andema, ha agraït la carta i celebra que Granados situï la lluita contra les falsificacions com una prioritat econòmica i social. L’entitat comparteix que el top manta no és un problema menor, sinó una activitat que alimenta l’economia submergida, col·lapsa els passejos i posa en perill la seguretat en emergències, a més d’estar vinculada, segons l’entitat, a màfies organitzades. Per tot plegat, reitera la seva total disposició a col·laborar amb l’Ajuntament oferint formació a la Policia Local, intercanvi d’informació i campanyes de sensibilització.

Andema recorda, però, que l’erradicació d’aquest fenomen exigeix la implicació coordinada de l’Estat, la Generalitat, els cossos de seguretat i la societat civil. I destaca que els ajuntaments tenen un paper essencial gràcies a les seves competències pròpies per reforçar la vigilància de la via pública i liderar accions locals. 

Responsabilitat compartida

És a dir, Andema evita assenyalar Cambrils, com fa Granados, i desplaça el debat cap a una responsabilitat compartida de totes les administracions (inclòs l’Ajuntament de Salou). Cal recordar que bona part dels manters que després es desplacen al Cap de Sant Pere o a Cambrils tenen la base a Salou. 

En aquest sentit, el missatge implícit de la resposta és que, si bé cal coordinació entre administracions, Salou també disposa d’eines i competències per actuar davant aquest fenomen, evitant així situar el problema exclusivament a Cambrils.

Els Comuns exigeixen explicacions pel retard en l’obertura de la piscina

 

Vila-seca en Comú ha denunciat que la piscina municipal exterior continua tancada quan ja han passat 24 dies des de la data prevista per a la seva obertura. Segons la informació publicada per l’Ajuntament, l’equipament havia d’entrar en funcionament l’1 de juny, però aquest 25 de juny encara no presta servei a la ciutadania.

Els Comuns consideren especialment preocupant aquesta situació perquè la instal·lació està catalogada també com a refugi climàtic municipal, una funció que adquireix una especial rellevància en plena onada de calor i en una època de l’any en què aquests espais són més necessaris.

Informació clara

“Havia d’obrir l’1 de juny i som a 24 de juny. La piscina continua tancada”, va lamentar ahir Vila-seca en Comú, que reclama informació clara sobre els motius del retard.

Davant aquesta situació, el grup municipal demana al govern local que expliqui públicament què ha passat, quines actuacions s’estan duent a terme per resoldre la incidència i quina és la data prevista per a l'obertura de les instal·lacions.

Vila-seca en Comú considera que la ciutadania mereix transparència sobre un equipament municipal que, especialment durant els mesos d'estiu, té una funció tant lúdica com de protecció davant les altes temperatures. (Font: Vila-seca en Comú).

Celebrar el solstici

 

Celebrar la molèstia aliena no és tradició. És endarreriment.

A 21 de juny, fa dies que sentim petards.

Això no és Sant Joan.

Ni tan sols celebrar el solstici.

És simplement tenir ganes de fer una mica més de soroll.

Les tradicions evolucionen. La convivència també hauria de fer-ho. Si podem celebrar amb més llum i menys soroll, reduint l’impacte sobre persones especialment sensibles al soroll, gent gran, nadons i animals, potser val la pena plantejar-s’ho.

Perquè no es tracta només del soroll. Tampoc ajuda contemplar l’endemà platges, carrers i espais públics coberts de restes d’una nit de celebració. Costa anomenar festa deixar brossa allà on abans hi havia paisatge.

La llibertat de celebrar no hauria de construir-se sobre el malestar evitable dels altres ni sobre el deteriorament dels espais que compartim.

Confesso que, quan el soroll ataca per totes bandes, la meva part més visceral fantaseja amb posar-me al comandament d’un helicòpter i respondre amb la Cavalcada de les Valquíries a un volum clarament desaconsellat per qualsevol manual de convivència.

Sóc humana. També tinc males idees.

D’aquelles que neixen quan tot es converteix en un “i tu més”. Si tu fas soroll, jo en faré més. Si tu retrunyes, jo retrunyiré millor.

La comandant Carol, al capdavant de la Primera Divisió Aerotransportada de les Valquíries, sobrevola Stonehenge mentre reflexiona sobre els límits de la convivència humana.

L’avantatge d’aquesta ment és que el diable habita en el detall i és el meu principal soci quan es tracta de magnificar les idees.

Però no em doneu raons.

Perdona’m, mare. I tu que et pensaves que jo era una bona noia.

Per sort, el problema mai no se soluciona veient qui gestiona millor el caos.

De vegades fa la impressió que hem confós l’estrèpit amb l’alegria.

I, sincerament, ni els qui van aixecar Stonehenge per celebrar els cicles del sol semblaven necessitar diversos dies d’explosions per celebrar el solstici.

Més llum. Menys soroll.

P. D.: Abans que algú em digui carca: carca tu.

Pum!

Xin!

Pum!

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

El Club Privée ja té 1.000 ‘follawers’ a Instagram

 

El Club Privée, un dels espais d’oci nocturn més calents de Salou (més a l’estiu, quan la cosa bull), ha assolit la xifra d’un miler de seguidors al seu perfil d’Instagram, un repte que el local ha volgut celebrar a les xarxes socials amb un missatge d’agraïment.

El club destaca el suport i la bona empenta dels usuaris, així com la interacció constant dels seus clients amb les seves gatetes, sempre disposades a fer feliç el visitant. “Gràcies per acompanyar-nos i formar part de Privée. Seguim cavalcant juntament amb vosaltres”, expressa el missatge.

Nits de consol

L’establiment, situat a la carretera de Salou a Reus, continua reforçant la seva presència digital com a via de confluir amb clients habituals i nous visitants, especialment en plena temporada estival, quan l’activitat social i turística arriba al seu punt àlgid i et trobes sol a casa, perquè has enviat la dona amb la sogra de vacances al poble.

Amb aquest primer miler de follawers, Privée Club Privée apunta a consolidar la seva comunitat online i ampliar la difusió de la seva oferta d’oci en els pròxims mesos. I confia que amb la pròxima venda del perfum Salou Essences, amb la seva flaire tan genuïna a puticlub, l’afluència de visitants sigui encara més espaterrant.

Banderes blaves: Cambrils 5, Salou 0

 

Cambrils ha donat aquesta setmana el tret de sortida simbòlic a la temporada de platges amb la hissada de les cinc banderes blaves que acrediten la qualitat ambiental, la seguretat i els serveis dels seus espais litorals. L’acte s’ha celebrat al Centre de Coordinació de Salvament i Socorrisme de la platja del Prat d’en Forès-Regueral.

Les distincions han estat atorgades per l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), entitat promotora del segell Bandera Blava, que reconeix la qualitat internacional de les platges de l’Estat espanyol.

Aquest 2026, Cambrils s’ha convertit en el municipi de la demarcació de Tarragona amb més banderes blaves. La recuperació de la distinció a la platja de l’Esquirol ha permès assolir aquest lideratge. (Font: Ràdio Cambrils).

Només el Club Nàutic

Per la seva banda, les platges de Salou no reben la bandera blava des de l’any 2024. El detonant va ser que Adeac va retirar les dues banderes blaves que tenien les platges de Llevant i dels Capellans. El motiu va ser que algunes analítiques de l'aigua no van superar els criteris exigits a causa de temporals o moviments d'aigua anòmals.

Després d’aquest revés, l’Ajuntament de Salou va decidir deixar de sol·licitar el distintiu de manera voluntària. El consistori va argumentar que el guardó “no és prou objectiu” i que preferia centrar els seus esforços en segells més tècnics com les certificacions ISO i la Q de Qualitat Turística.

Només el Club Nàutic manté aquest distintiu de forma ininterrompuda des de fa quatre dècades.

139 anys de la inauguració del carrilet

 

Ahir, 23 de juny, va fer 139 anys de la posada en marxa del popular carrilet de Reus a Salou, una infraestructura ferroviària que va marcar durant gairebé nou dècades la connexió entre la capital del Baix Camp i la costa.

La línia, inaugurada el 23 de juny de 1887, era oficialment coneguda com a Tramvia Econòmic de Reus a Salou i estava explotada per la Companyia Reusenca de Tramvies. Tot i la seva denominació de tramvia, es tractava d’un ferrocarril de via estreta que ràpidament es va convertir en un element indispensable per al transport de viatgers i mercaderies entre les dues poblacions.

Icona popular

El carrilet va contribuir de manera decisiva al desenvolupament econòmic de Salou, especialment pel que fa al trànsit comercial vinculat al seu port, i va facilitar la mobilitat en una època en què les comunicacions per carretera eren molt limitades.

Amb els anys, el tren es va convertir també en una icona popular i en un símbol de la relació històrica entre Reus i Salou. Les seves característiques locomotores i vagons oberts formen part encara avui de la memòria col·lectiva de diverses generacions del Camp de Tarragona.

Després de gairebé 88 anys de servei, la línia va deixar de funcionar l’any 1975, posant fi a una etapa fonamental en la història del transport del territori.

Malgrat la seva desaparició, el record del carrilet continua viu a través de fotografies, publicacions històriques i diverses iniciatives de divulgació que reivindiquen el paper que va tenir en la transformació econòmica i social de Reus i Salou.