dilluns, 12 d’octubre del 2026

Salou celebra els Sants Àngels Custodis amb sis dies de retard

 


El Teatre Auditori de Salou va acollir dijous passat, 8 d’octubre, la celebració dels Sants Àngels Custodis, patrons de la Policia Nacional. Una commemoració que, si més no, va arribar amb retard: la festivitat se celebra tradicionalment el 2 d’octubre, sis dies abans de l’acte organitzat a Salou.

Però, quan es tracta del calendari de les celebracions institucionals a Salou, sembla que les dates també poden ser flexibles. De fet, amb l’alcalde Pere Granados, comencen a ser habituals els canvis en la programació, tal com s’ha vist en altres festivitats religioses: la processó de la Mare de Déu d’Agost, traslladada al mes de setembre, i la de Sant Miquel Arcàngel, patró de les policies locals, avançada un dia perquè l’alcalde havia d’anar a un debat turístic a Barcelona.


Sintonia patriòtica

En qualsevol cas, l’acte va oferir una nova oportunitat perquè Granados escenifiqués la seva sintonia amb la Policia Nacional i reivindiqués la seva vinculació amb els símbols de l’Estat espanyol. Fins al punt que la cap de la Policia Nacional a Tarragona, Alícia Vicente, va resumir aquesta bona sintonia amb una frase significativa: “Ens sentim com a casa”. (Font: Ajuntament de Salou).

En resum, més que una commemoració religiosa, l’acte va tenir un caràcter patriòtic i paramilitar, molt del gust del nostre alcalde.

La Generalitat desencalla el projecte de la rotonda dels Xalets de Salou

 


La Generalitat ha desencallat el projecte de la rotonda dels Xalets de Salou després d’adjudicar definitivament el contracte per redactar-ne el projecte constructiu. L’empresa pública Infraestructures.cat ha encarregat aquesta feina a l’enginyeria Forest, Gestión Integral de Ingeniería, SL, per un import de 64.660 euros.

La futura rotonda ha de permetre l’accés directe a la urbanització dels Xalets de Salou des de la carretera C-31b, que connecta Tarragona amb Salou. La infraestructura respon a una reivindicació històrica dels residents i de l’Ajuntament, ja que actualment els conductors que arriben des de Tarragona han de fer desviaments de diversos quilòmetres per accedir a la zona, passant per la plaça de la Sardana o travessant l’entorn de la Pineda.

Un dels aspectes destacats de la tramitació és que el projecte s’ha impulsat per la via urgent i de manera independent del Pla director urbanístic del complex recreatiu del Hard Rock. Aquesta separació respon a una exigència municipal perquè la millora de l’accés als Xalets de Salou no quedi condicionada al desenvolupament d’aquest projecte.

La intervenció també incorporarà un estudi hidràulic per millorar el drenatge de la zona i reduir el risc d’inundacions. Entre les actuacions previstes hi ha la possibilitat d’habilitar basses de laminació per retenir temporalment l’aigua i regular-ne l’evacuació en episodis de pluja intensa.

A més de facilitar l’entrada a la urbanització, la nova infraestructura ha de servir com a accés directe a la Pineda, amb el vistiplau de l’Ajuntament de Vila-seca.

L’adjudicació actual correspon a la redacció del projecte constructiu, un pas previ a la contractació de les obres. Un cop completada aquesta fase tècnica, la previsió és que els treballs surtin a licitació durant el 2027. (Font: Diari de Tarragona).

Per la seva banda, l’Ajuntament de Vila-seca ha reiterat el seu compromís amb la construcció de la rotonda després que l’alcalde de Salou, Pere Granados, dubtés de la implicació del consistori veí en un projecte que ha de millorar la mobilitat i connectivitat de les urbanitzacions de Cap Salou, malgrat que també afecta terrenys vila-secans. L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha recordat que ha donat suport al projecte des del principi, que manté aquest compromís i que també assumirà la seva part del finançament. (Font: TAC 12).

Jo no demano perdó

 


Cada 12 d’octubre reapareix el mateix sermó: “Res a celebrar”. Espanya ha de demanar perdó pel que va passar fa cinc-cents anys, com si el passat fos una cadena perpètua i com si les generacions actuals haguéssim de carregar amb una cosa que no vam viure. És un discurs cansat i hipòcrita. Mentre aquí es celebra la Hispanitat com un pont cultural, fora alguns insisteixen a reduir-la a una desafortunada caricatura de conquesta i espoli.

I el més cridaner és que molts dels qui aquí i allà ens assenyalen per aquell passat troben avui a Espanya casa, feina, seguretat i oportunitats, sempre que arribin amb bona voluntat. Espanya també ha estat un país d’acollida. Aquesta realitat també compta i no és una contrapartida, no és un pagament moral.

No veig els Estats Units convertir cada 4 de juliol en un exercici de penitència pel desplaçament dels pobles indígenes. No veig el Regne Unit convertir cada celebració nacional en una cerimònia d’expiació per un imperi que va arribar a estendre’s per bona part del planeta. No veig Bèlgica convertir cada celebració nacional en una penitència pels crims comesos al Congo sota Leopold II, un dels episodis més brutals del colonialisme europeu. I tampoc veig Espanya exigint disculpes a França pel cas Bonaparte. Al contrari: continuem rebent els francesos amb els braços oberts.

Alemanya va desenvolupar una política de memòria especialment centrada en el reconeixement dels crims del nazisme, però això no significa que els seus ciutadans actuals hagin de viure en una penitència hereditària.

Cap nació té un passat innocent. Aquí de sants no n’hi va haver cap. Però tampoc Espanya es pot convertir en l’única nació obligada a comparèixer eternament davant del tribunal, mentre en altres societats d’aquell mateix temps existien sacrificis humans, decapitacions i exhibició ritual de caps, en una realitat d’un salvatgisme inimaginable.

I hi ha una cosa més que em resulta especialment curiosa. Quan convé parlar de pecat heretat, molts recorren a la Bíblia. A l’Èxode 20:5 es diu que els pecats dels pares arriben als fills “fins a la tercera i quarta generació”. Però resulta que la mateixa Bíblia també diu una altra cosa. A Ezequiel 18:20 s’afirma: “El fill no portarà el pecat del pare”.

Aleshores, vostès que són tan cristians i recorren a la religió quan els convé, en què quedem?

No hi era.

No vaig conquerir Amèrica. No vaig participar en aquelles guerres. No vaig explotar ningú. No vaig prendre cap decisió contra éssers humans i les seves riqueses. I, sincerament, ni tan sols sé si entre els meus avantpassats hi va haver algun explorador que travessés l’Atlàntic. Però, en qualsevol cas, ja hem superat àmpliament la tercera generació.

Reconec les ombres sense renunciar a les llums. Mirar aquell passat no significa convertir-lo en una condemna permanent del present.

Amèrica no s’explica només en 1492. Després van venir cinc segles d’evolució, cultura, conflictes, mestissatge i vincles a banda i banda de l’Atlàntic. I tampoc no va ser una història exclusivament castellana. Entre els qui van participar en el comerç colonial i se’n van beneficiar hi va haver comerciants i empresaris catalans; alguns van participar fins i tot en la tracta d’esclaus. També aquesta part de la història existeix. També hi va haver malalties, abusos i espoli. Tot forma part d’una realitat molt més complexa que un únic relat.

Aplaudeixo la sobirania de cada país per decidir sobre els seus recursos i les seves explotacions, fins i tot per qüestionar les multinacionals que en fan un abús. Aquesta responsabilitat correspon a cada país.

Agenollar-se sempre no és retre comptes, és viure el dia de la marmota del 12 d’octubre. Un altre llast del wokisme, que no en té prou de canviar els contes d’Andersen i afegir llicències creatives al passat només per quedar bé a la pel·lícula de torn.

Jo no carrego amb pecats aliens. Ja en tinc prou de desfer-me del llegat judeocristià, inculcat en l’educació escolar, de pecats que no he comès.

El llibre de l’Èxode m’eximeix. I el pobre Ezequiel també.

Jo no soc culpable del que van fer altres fa cinc-cents anys.

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

Necrològica: Estefania Granell Gil

 

Ens ha deixat Estefania (Estelita) Granell Gil, de 97 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dimarts 13 d’octubre, a dos quarts de dotze a l’església de Sant Esteve de Vila-seca. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal a partir de les tres de la tarda.

diumenge, 11 d’octubre del 2026

Oques Grasses no sap volar

 


El grup Oques Grasses ha aconseguit reunir un total de 220.000 assistents en la seva gira de comiat definitiva, celebrada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona.

La banda d’Osona va fer història en exhaurir les entrades per a quatre nits consecutives (7, 8, 9 i 10 d’octubre de 2026), amb una assistència de 55.000 persones a cada concert. Aquesta fita històrica els converteix en la primera banda que canta en català que aconsegueix omplir quatre vegades aquest estadi.

Diuen que 220.000 assistents en quatre dies? Bah, això no és res comparat amb la Festa al Cel: 400.000 persones a Salou. Perdó, “més de 400.000 persones”, segons les sempre objectives dades de l’alcalde.

Granados accepta il·luminar l’Ajuntament amb la bandera espanyola

 


L’Ajuntament de Salou il·luminarà demà la façana de la casa consistorial amb els colors de la bandera espanyola amb motiu del 12 d’octubre, Dia de la Festa Nacional d’Espanya. Així ho va anunciar l’alcalde, Pere Granados (Sumem per Salou-PSC), en resposta a un prec del portaveu del PP, Mario García, durant l’últim ple municipal.

García va demanar que el consistori se sumés a la commemoració de la festivitat amb una il·luminació especial de l’edifici municipal. El regidor popular va argumentar que les administracions públiques també tenen la responsabilitat de contribuir al reconeixement de les efemèrides que formen part del patrimoni comú i dels símbols que representen la nació espanyola.

Segons García, il·luminar la façana amb els colors de la bandera espanyola el 12 d’octubre és una mostra de “respecte institucional” i d’adhesió a la celebració de la Festa Nacional.

Granados va acceptar sense dubtar la proposta: “Prenem nota del seu prec, i aquest any també il·luminarem amb els colors de la bandera espanyola”.

La decisió contrasta amb la posició que va mantenir el govern municipal el setembre del 2024, quan Vox, amb el suport del PP, va presentar una moció per demanar que la façana de l’Ajuntament s’il·luminés amb els colors de la bandera espanyola amb motiu del 12 d’octubre.

En aquell moment, l’equip de govern de Pere Granados va rebutjar la proposta. Durant el debat, l’alcalde va defensar que la data més adequada per fer aquest tipus de reconeixement institucional i constitucional era el 6 de desembre, Dia de la Constitució espanyola.

Tanmateix, el consistori no va il·luminar la façana municipal en aquella data.

Barcelona vol apujar l’IBI fins al 150% als pisos turístics

 


La comissió d’economia de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment una pujada de l’impost sobre béns immobles (IBI) de fins al 150% als habitatges d’ús turístic (HUT). Aquesta mesura, impulsada pel govern municipal del PSC, s’aplicarà de manera progressiva segons el nombre de llicències de cada titular, a partir de l’1 de gener del 2027.

La modificació de les ordenances fiscals s’ha aprovat amb els vots a favor del PSC, BComú i ERC, l’abstenció de Junts i el rebuig del PP i Vox. L’objectiu de l’Ajuntament és “endurir i desincentivar” aquesta activitat econòmica fins al novembre del 2028, data en què el govern de Jaume Collboni té previst extingir les 10.627 llicències turístiques actuals perquè els habitatges s’incorporin al mercat residencial.

L’augment de l’impost es desglossa segons el nombre de llicències de cada propietari: un recàrrec del 50% per als titulars d’un sol pis turístic (3.274 habitatges); del 100% per als qui en tenen entre dues i tres llicències (1.276 habitatges), i del 150% per als qui en tenen quatre o més (6.077 habitatges).

L’Ajuntament de Barcelona s’ha acollit a aquesta regulació fiscal gràcies al nou decret de mesures en matèria d’habitatge aprovat pel govern d’Espanya, que habilita els ajuntaments a aplicar recàrrecs sobre la quota de l’IBI a les llicències turístiques en considerar-les una activitat econòmica diferenciada de l’ús residencial.

El consistori calcula que aquesta mesura generarà un increment d’ingressos d’entre set i vuit milions d’euros anuals. ERC ha demanat formalment que aquests diners es destinin íntegrament a la promoció d’habitatge social.

Després d’aquest tràmit d’urgència a la comissió, la proposta s’obre ara a un període d’al·legacions i se sotmetrà a la votació definitiva al ple municipal del desembre del 2026 per a la seva entrada en vigor.

Salou és el segon municipi de Catalunya amb un volum més elevat de pisos turístics, amb un total de 7.217 habitatges d’ús turístic registrats. El municipi de la Costa Daurada se situa just per darrere de Barcelona i, de fet, podria acabar liderant el rànquing català a partir del 2028 si la capital catalana executa finalment la seva intenció d’extingir totes les llicències.

Dones de Salou: Pepita Orts Cabrera

 


La història de Pepita Orts Cabrera és el testimoni d’una generació de dones que van viure la Guerra Civil, van conèixer les dificultats de la postguerra i van contribuir, amb la seva feina i la seva vida quotidiana, a construir el Salou d’abans del turisme. La seva trajectòria es va donar a conèixer en una xerrada al Casal de les Dones, impartida pel cronista local Joan Sardiña, que va recuperar episodis de la seva vida i records d’una època que forma part de la memòria col·lectiva del municipi.

La Pepita Orts va néixer a l’Ampolla el 21 de març de 1928. Era filla de Francesc Orts, pescador d’ofici, i de Pepeta Cabrera, i tenia un germà, Juanito, conegut popularment com l’Ampollero.

La família vivia a l’Ampolla, però la proximitat del front durant la Guerra Civil i els combats de la batalla de l’Ebre van empènyer els seus pares a traslladar-se a Salou, on buscaven un lloc més segur per viure.

La guerra, però, també va colpejar Salou. Els bombardejos van afectar el municipi en diverses ocasions (segons els records recollits, hi van caure bombes en 28 ocasions), en part per la presència d’objectius militars i d’infraestructures ferroviàries estratègiques, com l’estació del Carrilet, l’estació dels Ferrocarrils del Nord i les bateries del cap de Salou.

Davant d’aquest perill, la família va decidir refugiar-se en una masia a prop del castell de Vilafortuny. Francesc Orts, que continuava dedicant-se a la pesca, sortia a feinejar a la platja propera. Quan aconseguia una bona captura, anava a veure els comandaments de la Brigada Garibaldi, una unitat de les Brigades Internacionals que estava allotjada al castell i als seus voltants, per intercanviar part del peix per aliments.

En una entrevista que Joan Sardiña i Pedro Otiña van fer a la Pepita, ella també va recordar la presència de monges en una altra masia propera. Segons explicava, s’havien hagut de treure els hàbits i vestir-se amb roba de carrer per por de ser afusellades. Un relat que il·lustra la por i la incertesa que van marcar aquells anys.

Abans que el turisme transformés l’economia de Salou, la pesca i els intercanvis comercials formaven part de la vida quotidiana de moltes famílies.

Quan era jove, Pepita acompanyava el seu pare en una activitat habitual entre les dones de pescadors: portar el peix acabat de pescar fins a Vila-seca, on el venien o el bescanviaven per productes de primera necessitat, com ara oli, guixes, patates, moniatos i carn.

A Vila-seca hi duien principalment sèpies i pops. El peix considerat de més qualitat (com els llenguados, els rèmols o els molls) es portava a Reus, on es venia a canvi de diners. Aquest sistema d’intercanvi permetia a les famílies complementar els seus recursos i garantir l’accés a aliments en una època en què l’economia domèstica depenia sovint de l’aprofitament de cada producte.

Eren temps de feina, sacrificis i solidaritat, en què les dones tenien un paper essencial en l’economia familiar, tant en les tasques de casa com en la venda dels productes i la gestió dels recursos.


També masovers

Acabada la Guerra Civil, la família Orts va tornar a Salou. El destí els va portar a treballar com a masovers del xalet Verge de la Pineda, propietat de la família Miarnau Navàs.

Quan hi van entrar, van trobar l’edifici en unes condicions lamentables. Durant la guerra, el xalet havia estat ocupat per soldats republicans i havia quedat ple de deixalles i brutícia, amb diversos elements malmesos.

Pepita encara era una nena quan va començar a assumir responsabilitats que anaven més enllà de les pròpies de la seva edat. Amb només onze anys, li van ensenyar a posar injeccions a la mestressa del xalet, la senyora Doloretes Miarnau, que patia diabetis i necessitava punxar-se sovint.

Aquest episodi mostra fins a quin punt les circumstàncies de l’època obligaven els infants a assumir tasques i responsabilitats des de ben petits. La vida al xalet va formar part d’una etapa important de la seva joventut, vinculada a una realitat social molt diferent de la del Salou actual.

El 29 d’abril de 1954, la Pepita es va casar amb el José Rufián Soria, nascut a Berlanga, a la província de Badajoz. Rufián havia estat caporal de cavalleria a Alcalá de Henares, a Madrid, i posteriorment va ingressar a la Guàrdia Civil. El seu destí a la caserna de Salou va ser el que li va permetre conèixer la Pepita.

El matrimoni va tenir tres fills: José Antonio, Francesc i Guillem, amb els quals Pepita va formar la seva família i va compartir la resta de la seva vida.

Els darrers anys els va passar a la residència de Salou, on va comptar amb l’acompanyament constant del seu fill petit, Guillem, que va romandre al seu costat fins al final.

Pepita Orts Cabrera va morir el 31 de desembre de 2020, víctima de la covid-19, en un moment especialment difícil per a les persones grans i les residències.

A dalt de tot, la Pepita als 17 anys, el 1945. L’altra foto és del dia del seu casament, el 1954.

45 anys després, Palamós

 


(NOT) Everything Was Beautiful at the Ballet — A Chorus Line

Vaig caminar carrer avall, per l’avinguda Onze de Setembre, un capvespre d’agost del 1981. Sola. Arrossegant una maleta i un maletí a pols.

La vigília, al migdia, m’havien donat una pallissa a la casa on m’allotjava. Aquella mateixa nit vaig actuar a l’espectacle, amb l’abdomen i les cuixes negres pels hematomes i amb vessaments interns. Una patrulla de la Guàrdia Civil i el metge d’Urgències van actuar per protegir-me. Sense diners per fugir. Sense dinar. Deshidratada. Vaig passar la nit en una pensió tètrica. Sense dormir. Aquella nit vaig descobrir que resar no et salva. I vaig deixar de parlar amb Déu. L’endemà al matí vaig pujar a l’autobús de Sarfa, sense esmorzar. En arribar a Barcelona, em van pagar les darreres dates de feina: 1.000 pessetes per dia.

Quaranta-cinc anys després, he tornat a Palamós. He passat per l’Hospital i he comparegut a la caserna de la Guàrdia Civil. He aportat dades, programes i fotografies, i he sol·licitat els meus registres d’aquell estiu. Tots dos han tornat a posar els seus mitjans a la meva disposició. L’Arxiu Municipal i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya m’han obert la documentació d’aquells anys.

Avui me’n vaig de Palamós. Agraïda a tots ells.

450 quilòmetres i 400 euros. Tant de bo hagués tornat abans.

El passat és un drac que et segresta. Només pots vèncer-lo plantant-li cara. I, si cal, amb un llançaflames. Hi ha lluites íntimes que no tenen res d’heroic. Però són necessàries. La meva dignitat no es negocia.

Hi va haver un comunicat de lesions i un informe d’Urgències. Si es va escriure, va existir.

I si ho dic jo, també.

2 d’octubre del 2026

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

dissabte, 10 d’octubre del 2026

Salou se suma al Dia Mundial de la Salut Mental

 


Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra cada 10 d’octubre, l’Ajuntament de Salou ha reafirmat el seu compromís amb la promoció del benestar emocional i l’atenció a la salut pública de tota la ciutadania.

Sota la premissa corporativa Construïm benestar, cuidem la salut, la campanya institucional d’enguany posa el focus en la necessitat de trencar estigmes i visibilitzar els trastorns mentals com una prioritat de salut global, equiparant-ne la importància a la de la salut física.

La iniciativa té com a objectiu sensibilitzar la població sobre la detecció precoç dels senyals d’estrès, ansietat o depressió; impulsar entorns empàtics i xarxes de suport que facilitin l’expressió lliure de les emocions sense por al rebuig o la discriminació, i recordar els canals d’atenció comunitària i les eines de suport psicològic que el municipi posa a disposició de les famílies.

La salut mental és una construcció col·lectiva. Tenir cura del nostre entorn i demanar ajuda professional quan cal són els pilars fonamentals per consolidar una societat plenament saludable.

I, ja que parlem de salut mental, convé recordar que, de vegades, el nostre Ajuntament sembla un manicomi, tot i que cal precisar que els deliris de grandesa (també coneguts com a megalomania) no són, per si mateixos, un trastorn emocional, sinó un símptoma greu que sovint forma part d’altres trastorns psiquiàtrics.

Baixen els delictes, però la policia no se’n refia

 


L’últim balanç oficial de criminalitat del Ministeri de l’Interior, corresponent al primer semestre de 2026 i amb dades actualitzades al setembre, indica que Salou és un dels municipis de la demarcació de Tarragona que registra els descensos més importants en les infraccions penals.

Durant el primer trimestre de l’any, la delinqüència general a Salou es va reduir un 15,66% en comparació amb el mateix període de l’any anterior, passant de 549 a 463 infraccions penals.

Les dades policials acumulades fins a mitjan any també van reflectir una caiguda neta dels delictes del 25,1% en el període de dotze mesos analitzat.

Això és el que diuen les xifres oficials. Al carrer, però, ni els mateixos agents de la Policia Local se’n refien. La prova és que lliguen les bicicletes amb cadenats perquè no tenen ganes que se les pispin. I això que són un tros de ferralla!

Més de 50 parades d’Autocars Plana no són un bus urbà

 


L’Ajuntament de Salou assegura que el municipi disposa de més de 50 parades d’autobús públic distribuïdes pel terme municipal. Segons el consistori, la futura línia circular, anunciada en el darrer ple, permetrà reforçar aquesta xarxa i adaptar-la millor a les necessitats dels residents. (Font: Ajuntament de Salou).

El que no diu l’Ajuntament és que aquestes més de 50 parades corresponen al servei d’Autocars Plana, de caràcter interurbà, que connecta diferents poblacions de la costa. Aquest servei no equival, en cap cas, a una xarxa de bus urbà. Els autobusos interurbans tenen la funció de connectar municipis, mentre que un servei urbà facilita els desplaçaments interns, apropa els barris als equipaments i serveis i respon a les necessitats de mobilitat quotidiana dels residents.

La futura línia circular, efectivament, millorarà la connectivitat interna del municipi. El que no es pot argumentar és que els salouencs ja tenen les seves necessitats de mobilitat cobertes pel fet de disposar de les 50 parades d’Autocars Plana. 

El debat sobre el transport públic municipal hauria de centrar-se en una qüestió de proximitat: oferir un servei urbà útil per moure’s per Salou, una necessitat que ara mateix continua sense una resposta específica.

Salou busca figurants per una pel·lícula amb María Jesús i el seu acordió

 


El cineasta salouenc Víctor Torrents prepara a Salou diverses escenes del seu llargmetratge ¿Dónde mejor que aquí?, que comptarà amb una actuació especial de la popular artista María Jesús y su acordeón. L’equip de producció ha obert una convocatòria per trobar figurants de diferents edats i perfils que vulguin participar en el rodatge.

La participació és voluntària i no és remunerada. La crida s’adreça a persones interessades a viure de prop l’experiència d’un rodatge cinematogràfic.

Després d’una primera sessió celebrada divendres 9 d’octubre al vespre a l’hotel Las Vegas, el rodatge preveu tres noves convocatòries: avui al matí: es busquen especialment parelles de persones grans; dilluns 12 d’octubre, de 20 a 00 hores: es farà una convocatòria multitudinària, i dimarts 13 d’octubre, de 15 a 19 hores: es necessiten entre 20 i 30 persones.

Pel que fa al vestuari, l’organització demana als participants que portin roba amb estampats florals o d’estil eivissenc, d’acord amb l’estètica de les escenes.

Les persones interessades a fer de figurants poden contactar per WhatsApp amb Sergi, al número 689 688 624, per inscriure’s, consultar dubtes i rebre la ubicació exacta dels punts de trobada. També hi ha la possibilitat d’anar-hi acompanyat de familiars o amics.

El projecte permetrà rodar a Salou diverses escenes d’una producció dirigida per un cineasta vinculat al municipi, amb la participació especial de María Jesús y su acordeón. (Font: Diari Més).

Per cert, a Salou, més que l’acordió el que ens toquen molt és la gaita.

‘Me lo dijo Pérez’

 


(Es recomana aquesta cançó a l’hora de llegir la notícia.)

La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Salou, Anabel Rodríguez, ha qualificat de “pur fum electoral” el projecte de 1.700 habitatges de protecció oficial anunciat pel govern municipal de Pere Granados. Rodríguez considera que la iniciativa no ofereix prou garanties que es faci realitat i la compara amb altres projectes anunciats en el passat que, segons denuncia, encara no s’han executat.

“Nosaltres no confiem en aquesta projecció d’habitatges”, ha afirmat la representant de Vox, que ha justificat així l’abstenció del seu grup en el pla municipal en matèria d’habitatge. La portaveu sosté que els anuncis de Granados s’han de valorar tenint en compte els compromisos anteriors que, segons ella, han quedat pendents.

Entre aquests projectes que no s’han fet realitat, Rodríguez ha esmentat una biblioteca pressupostada en cinc milions d’euros, una ciutat esportiva anunciada en diferents ocasions i una rotonda a la zona de Xalets que, assegura, els veïns encara esperen. 

La portaveu de Vox ha vinculat aquests precedents amb la seva desconfiança al voltant dels 1.700 habitatges anunciats per Granados a la zona d’Emprius i ha advertit que el projecte podria acabar seguint el mateix camí si no hi ha un canvi de govern.

Rodríguez també ha explicat que el seu grup ha presentat una iniciativa per frenar l’expulsió dels veïns de Salou, en el context de les dificultats d’accés a l’habitatge. Segons ha denunciat, cap de la resta de formacions municipals s’ha sumat a la proposta.

“Una vegada més, Vox ens hem quedat sols”, ha afirmat. La portaveu ha citat el Partit Popular, Sumem per Salou, Esquerra Republicana, Ara Pacte Local, el PSC i USAP entre els grups que no han donat suport a la iniciativa. (Font: Vox).

Censura digital

 


Internet, les xarxes i els assistents d’IA tenen un interès especial a eliminar qualsevol indici de nuesa. Caldria preguntar-se si aquesta censura es correspon amb la realitat, quan ningú no veu sexualitat en un infant acabat de néixer i nu. Se’l considera càndid, innocent i net. Encara que, ben mirat, quina contradicció, el millor és que no ha donat permís per ser exposat. En tot cas, el donen els seus pares, com passa en la publicitat.

Però si tu vols penjar una foto sexy, aquí ni el Quixot no resumeix la qüestió d’haver topat amb l’Església.

En un moment en què els menors consumeixen cada vegada més pornografia, clarament adreçada als adults, una es troba amb traves per penjar una foto mig sexy, encara que es mostri despullada amb una certa gràcia i sense voler emular el desplegable central (mai més ben dit) d’aquelles revistes que van adornar cabines de camió, taquilles de vestidors col·lectius i tants altres llocs sagrats del culte femení.

Tanmateix, fa uns dies algú ha trobat la manera de colar pornografia a Facebook mitjançant la composició de la fotografia, i no en revelaré el truc. Em va sorprendre molt i vaig entendre com ho havia fet.

En tot cas, deixo aquí aquesta reflexió: el 1992 vaig fer de model de fotografia i escultura per al benvolgut i malauradament traspassat Lluís Llongueras, devot del cos artístic de la dona en totes les seves formes i expressions. Quan em vaig presentar amb un petit tanga de color carn, em va dir: “No et cal. La nuesa és bella i neta; el que sexualitza és la tira del tanga, aquesta és la provocació del desig”.

Vam fer la sessió, amb la signatura prèvia del consentiment, i aquí es va acabar tot. Vam quedar que em donaria les fotografies, però el temps és juganer amb la distància i deuen ser al seu llegat. Culpa meva per no haver-les anat a recollir. Encara espero poder-ho fer, perquè ja no tornaré a ser aquella, ni en cos ni en ànima. Seria un insult a tot el que he viscut voler ser la mateixa.

Ni tan sols sé en quin llibre o figura estic representada. Les cares no hi apareixen, però reconeixeria el meu cos si el veiés.

Em continuo preguntant per què a les pel·lícules hi ha un percentatge elevat de nuesa femenina que supera el de la masculina i per què la mostra del triangle pecaminós, tan nefastament anomenat parts pudendes, continua sent la dinàmica gràfica, mentre que als concerts i videoclips musicals es cometen cansosos actes pseudoorgiàstics i pornogràfics, encara que s’hi vagi més que caracteritzat, disfressat amb vestuaris impossibles que tallen les línies naturals i exageren parts que ja són prou notòries.

Gràcies, Sabrina Salerno, pel moment meravellós que ens vas oferir amb Boys, Boys, Boys. Mai una teta no havia donat tant de què parlar.

La teta és legal si alleta i és luxuriosa si balla encantada d’haver-se conegut. Beatots!

El pecat, de vegades, és en la ment de qui contempla i no pas en qui s’exhibeix.

Amb la censura hem topat, però sempre ens quedarà la nostàlgia del cos lliure de prejudicis de Michel Angelo, Canova i tants artistes que, si més no, romanen en la cultura sense un trist i horrible drap al damunt.

L’encant de la vida és descobrir-la.

Efectivament, aquesta idea de l’atracció i l’acceptació dels altres ha arribat als menors. Ara m’ha agafat per penjar les meves fotos dels 16, 20, 30… 40 anys amb etiquetes ben clares de farmejar aura.

Què ens heu d’explicar, passerells, a les dones que vam iniciar la revolució del topless?

Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.

divendres, 9 d’octubre del 2026

Salou organitza una excursió pel Cap de Salou

 


L’Ajuntament de Salou se suma un any més a les Jornades Europees de Patrimoni amb una programació gratuïta que combina natura, història, art i gastronomia. Les activitats conviden residents i visitants a redescobrir el municipi i les tradicions que formen part de la seva identitat.

Una de les propostes destacades és una ruta guiada pel Cap de Salou per conèixer la riquesa paisatgística, geològica, vegetal i històrica d’aquest entorn natural.


Sortida dels Pilons

L’excursió començarà a les 11 hores de diumenge a l’escultura de la Vela, als Pilons, i continuarà fins a la punta del Cavall, on els participants compartiran un dinar de carmanyola. A partir de les quatre de la tarda, la jornada inclourà una activitat d’observació d’aus marines. La proposta és gratuïta i oberta a tots els públics. L’organització recomana portar calçat còmode i tancat.

Salou reivindica la cuina tradicional amb un tast de sopa de bacallà

 


Salou se suma un any més a les Jornades Europees del Patrimoni, que se celebren del 9 a l’11 d’octubre amb una programació especial de portes obertes i activitats gratuïtes. La proposta central tindrà lloc diumenge 11 d’octubre, d’onze a una, al Patronat Municipal de Turisme, al xalet Torremar, amb l’activitat Cuina d’abans, sabors d’avui.

La iniciativa busca prestigiar el patrimoni gastronòmic local i connectar la cuina tradicional amb les propostes culinàries actuals. La jornada inclourà una demostració culinària, una degustació i un col·loqui amb els cuiners Edu Cuesta, Pep Moreno i Jaume Gaseni, que compartiran les seves experiències i reflexions sobre l’evolució de la cuina i dels fogons tradicionals.

Com a cloenda, els assistents podran tastar gratuïtament sopa de bacallà amb patates i allioli, un plat emblemàtic de la gastronomia tradicional. Amb aquesta activitat, Salou incorpora la gastronomia a la programació de les Jornades Europees del Patrimoni i reivindica la cuina tradicional com a part de la memòria col·lectiva i de la identitat cultural del municipi.

Incomprensiblement, la nota de l’Ajuntament que sempre dona la nota no inclou declaracions de l’alcalde, Pere Granados, ja que, amb bacallà o sense, aquest home no calla mai.