dijous, 12 de febrer del 2026

Es pot saber on és el puto vent?

 


L’avís per temporal de vent emès ahir per Protecció Civil va provocar que el Govern de la Generalitat suspengués avui la circulació dels trens de Rodalies —de fet, l’estrany és que funcionin—, cancel·lés vols i decretés el tancament d’escoles i universitats arreu del país.

A Salou, la mesura també ha comportat el tancament de la biblioteca municipal, la llar de jubilats i el Teatre Auditori.

El pla Ventcat va ser activat per les autoritats catalanes davant la previsió que el temporal afectés amb més intensitat el centre del país, especialment l’àrea de la capital. Tanmateix, al Camp de Tarragona la situació ha estat ben diferent. Si més no, a casa nostra.


Bon dia per rentar la roba

Segons dades de l’estació meteorològica de Barenys, la ratxa màxima de vent registrada avui a Salou ha estat de 41 quilòmetres per hora. Ahir, en canvi, quan es van assolir fins a 51 quilòmetres per hora, Protecció Civil ni l’Ajuntament no va emetre cap avís.

La percepció que les decisions es prenen amb una mirada excessivament centralista torna així al debat. Mentre a Salou el dia s’ha llevat assolellat i amb un vent normalet i collonut per fer una bona bugada i eixugar la roba ràpidament, l’activitat pública ha quedat pràcticament aturada.

No del tot, però. Les obres de reasfaltatge del carrer Barcelona, llargament esperades (ja era hora!), han continuat amb normalitat. Per als treballadors, el temporal no ha estat motiu de confinament perquè els treballs s’han d’acabar avui peti qui peti.

Cal no oblidar que els pixapins (també coneguts com els camacus) són una mena d’epidèmia: te’ls trobes a tot arreu, es pensen que el món és seu i, a sobre, et condicionen la vida!

Cos Blanc per a les mascotes que van sobreviure a la Diana Florejada

 


L’espigó del moll va acollir diumenge passat la segona edició del Cos Blanc per a mascotes, dins dels actes de la Festa Major d’Hivern de Salou. La iniciativa va comptar amb la participació de 40 gossos disfressats. (Font: Ajuntament de Salou).

Suposo que tots els gossos participants eren de fora, tenint en compte el terrabastall que va provocar la Diana Florejada de dissabte, que va consistir a despertar la gent a canonades, petards i música estrident a les sis del matí per recordar als veïns que era el dia gran de la festa major, amb la consegüent taquicàrdia també de les mascotes.

L’alcalde infesta Salou de papereres modernistes

 


L’Ajuntament de Salou ha informat que treballa en la millora de diversos espais del municipi, concretament a la urbanització del Mirador, la plaça de Cala Cranc i el bosc de la duna del cap Salou. Segons el consistori, les actuacions inclouen la instal·lació de nous gronxadors, l’adequació del parc infantil, la plantació d’espècies autòctones i la col·locació de jardineres d’estètica modernista. (Font: Ajuntament de Salou).

Aquestes jardineres són fabricades per la brigada municipal i presenten un acabat en trencadís inspirat en elements patrimonials del municipi com el xalet Bonet, considerat un dels referents modernistes de la ciutat.

L’alcalde, Pere Granados, ha avalat personalment el disseny, que progressivament s’ha anat estenent a diferents punts del municipi. Actualment, Salou està atapeït d’aquestes torretes decoratives.

Val a dir que la ciutadania troba molt encertada la nova idea de Granados, ja que, a manca de papereres, les noves jardineres han acabat convertint-se en espais improvisats per dipositar burilles, emmagatzemar de confeti del Cos Blanc i altres deixalles.

Necrològica: Anton Vidal Nogués

 

Ens ha deixat Anton Vidal Nogués, de 80 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, divendres 13 de febrer, a les dels del matí al cementiri de Vila-seca. Vetlla: sala 1 a partir de cinc a vuit d’aquesta tarda.

dimecres, 11 de febrer del 2026

Salou es queda sense funerària

 


La justícia ha anul·lat el projecte de funerària pública supramunicipal FuneCamp, impulsat pels ajuntaments de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, en estimar el recurs presentat per tres empreses privades del sector i deixar sense efecte els acords de ple que en van permetre la creació. 

Tot i això, l’empresa pública ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè considera que el projecte és legal i viable i que la resolució “no recull de manera adequada la realitat del projecte ni el marc legal que l’empara”. 

A més, el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona condemna els quatre ajuntaments al pagament de les costes judicials.  

La magistrada conclou que la memòria econòmica no acredita de manera suficient la sostenibilitat financera, l’estabilitat pressupostària ni la necessitat del servei, i detecta defectes de legalitat en matèria de competències, contractació pública i sostenibilitat econòmica. 


Recurs

FuneCamp ha anunciat la interposició d’un recurs d’apel·lació al TSJC i subratlla que la sentència “no és ferma”.  La societat insisteix que el projecte està avalat per informes tècnics i econòmics rigorosos i reivindica el seu model de servei funerari públic “proper, transparent i socialment responsable, pensat per garantir l’interès general”. 

Les empreses Mémora, FuneConca i Serveis Funeraris Pedrola Montbrió sostenien que FuneCamp suposava competència deslleial perquè utilitzava recursos municipals per entrar en un mercat ja cobert per empreses privades i que els ajuntaments excedien les seves competències.

Granados la té més grossa que ningú

 


Un total de 36 ens públics i privats de la Costa Daurada van signar ahir al Palau de la Diputació de Tarragona el conveni Córner 2026, l’instrument que coordina la promoció turística conjunta del territori sota el paraigua del Patronat de Turisme.  L’acord preveu una inversió global de 426.000 euros en fires, accions de màrqueting i comunicació, dels quals un 71,4% els assumeix la Diputació i la resta els aporten ajuntaments, consells comarcals, cambres i associacions empresarials. 

Al conveni s’hi han adherit 21 institucions públiques (entre elles els patronats de turisme de Salou, Vila-seca i Cambrils, així com els ajuntaments de Tarragona, Reus, Altafulla, Calafell, Mont-roig, Vandellòs i l’Hospitalet, Valls, el Vendrell i diversos consells comarcals), deu associacions empresarials, tres cambres de comerç i dues grans empreses d’oci. Entre aquestes destaquen l’Associació Hotelera de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, les associacions de càmpings i d’apartaments turístics, l’Associació Golf Costa Daurada, l’Estació Nàutica Salou-Cambrils-Mont-roig, Aquopolis i PortAventura. 

L’Ajuntament de Salou va informar ahir de la signatura de l’acord, però afegint-hi declaracions de l’alcalde, malgrat que en la nota informativa de la Diputació a Pere Granados no se l’esmenta en cap moment.

I és que, si no parla i es fa protagonista, rebenta.

Bad Bunny i Bugs Bunny

 


La festa major d’hivern de Salou va posar punt final diumenge passat després de dues setmanes d’activitats i celebracions. Tanmateix, un cop més, el protagonisme no ha recaigut tant en la ciutadania com en l’alcalde, Pere Granados, que ha acaparat bona part de l’atenció durant tot el programa festiu.

Al llarg dels dies de celebració, la presència constant del batlle en actes, fotografies i espais destacats ha estat especialment visible, fins al punt que gairebé eclipsa l’esperit col·lectiu de la festa.


Torna el besabuelas

El moment culminant d’aquest protagonisme es va viure dissabte, durant el sorollós i multitudinari Cos Blanc (el Carnaval versió salouenca). En l’acte més emblemàtic de la festa major d’hivern, l’alcalde no va deixar d’aparèixer davant les càmeres, buscant constantment el focus mediàtic enmig de la multitud.

Aquesta actitud reforça una imatge excessivament personalista de Granados en detriment dels veïns, les entitats i aquells que de debò fan possible una festa més pensada en l’exhibicionisme besabuelas que en la participació popular.

Salou torna a ignorar el català en la senyalització urbana 

 


Salou torna a situar-se en el punt de mira per la manca de compromís amb la llengua catalana. Un cartell municipal sobre la replantació d’arbrat, col·locat a la via pública, està redactat exclusivament en castellà, sense cap versió en català.

La denúncia ha estat difosa a les xarxes socials per PROHOM feble, que critica que “l’únic cartell que hi ha a tot el carrer” estigui escrit en castellà, sense respectar la llengua pròpia del país. El missatge va dirigit directament a l’Ajuntament de Salou i al seu alcalde, Pere Granados.

El cartell informa sobre la substitució d’arbres per espècies més adaptades al clima mediterrani, però ho fa només en castellà, contravenint els principis bàsics de normalització lingüística i el dret de la ciutadania a ser informada en català.


Capital de la Cultura Catalana

Diverses entitats i activistes han recordat en reiterades ocasions a l’Ajuntament la necessitat de garantir l’ús del català en tota la comunicació institucional, especialment en espais visibles com la senyalització urbana.

La situació resulta encara més greu (o còmica, segons es miri) si es té en compte que Salou encara ostenta el títol de Capital de la Cultura Catalana, una distinció que hauria d’implicar un compromís ferm amb la promoció i la defensa de la llengua. És, per tant, incoherent presumir de cultura catalana mentre els cartells municipals ignoren el català.

Aquest nou episodi se suma a altres polèmiques recents sobre l’ús residual del català en comunicacions oficials al municipi, i torna a evidenciar la distància entre els discursos institucionals i la pràctica real.

dimarts, 10 de febrer del 2026

L’alcalde i la nova fantasmada del Cos Blanc

 


Tot just acabat el Cos Blanc de dissabte passat, l’Ajuntament de Salou va difondre una nota en què assegurava que, amb 55.000 persones —cinc mil més que l’any anterior—, la festa havia assolit un nou rècord d’assistència. (Font: Ajuntament de Salou).

Un cop més, ens trobem davant d’una xifra inflada, poc creïble i amb una clara finalitat propagandística, destinada a transmetre la idea que tot allò que organitza l’alcalde, Pere Granados, és insuperable. Prova d’aquesta borratxera de números sense límit és que, l’endemà, el consistori donava “60.000 gràcies” al Cos Blanc 2026. És a dir, en només un dia, el nombre de participants havia crescut en cinc mil persones més.

És cert que moltíssima gent va acudir al Cos Blanc. Això és indiscutible. Però parlar d’entre 20.000 i 30.000 assistents —és a dir, aproximadament la meitat del que afirma l’Ajuntament— fora una estimació molt més raonable en un municipi que, cada cop més, fa la sensació d’estar governat per eixelebrats.

Salou concentra més de 500 anuncis de pisos turístics irregulars

 


Salou concentra més de 500 dels més de 1.800 anuncis de pisos turístics il·legals que el Govern espanyol ha ordenat retirar a la demarcació de Tarragona, fet que la situa entre les vint ciutats de l’Estat amb més oferta irregular i com la segona de Catalunya.  

El Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana ha detectat aquests anuncis a les plataformes digitals després de revisar les 13.339 sol·licituds de registre presentades per propietaris de la demarcació des del juliol passat. 

Salou, amb 7.281 pisos turístics inscrits al registre de la Generalitat, és el municipi amb més oferta de la demarcació i el que acumula també més codis estatals revocats: 543 habitatges no han superat els requisits del nou registre únic i el Govern exigeix que desapareguin dels portals de reserva.  

La capital de la Costa Daurada és així una de les vint ciutats d’Espanya amb més anuncis il·legals i la segona de Catalunya, només per darrere de Barcelona. 


Més de 1.800 anuncis il·legals a Tarragona

En el conjunt de la demarcació, el Ministeri ha ordenat retirar 1.827 anuncis de pisos turístics i lloguers de temporada que havien sol·licitat codi però no l’han obtingut per dades incompletes o no ajustades a la normativa.  

La major part d’aquesta oferta irregular es concentra als municipis de costa, amb casos destacats com Tarragona, l’Ametlla de Mar, Cambrils, Mont-roig o Calafell, a banda de Salou. 


El cas particular de Vandellòs i l’Hospitalet

El Ministeri assenyala Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant com un cas singular: un terç dels 187 propietaris que van demanar el codi estatal no complien les condicions exigides, una proporció molt superior a la d’altres municipis.  

Aquesta dada reforça la idea que el control del lloguer turístic és especialment sensible en zones amb forta pressió turística i residencial. 


Crítiques del sector

L’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre recorda que Catalunya ja té, des del 2012, un sistema propi de llicències obligatòries i que, si un pis disposa d’aquesta llicència autonòmica, “no s’hauria de considerar il·legal”.  

El sector critica haver de duplicar tràmits amb el nou registre estatal i alerta de la confusió que pot generar entre propietaris i plataformes. (Font: Diari de Tarragona).

El besabuelas

 


¿Sabes cuál es el alcalde de moda? El besabuelas. El besabuelas es un alcalde que no hace absolutamente nada de nada, de nada. Eh, ahora, eso sí, se pasea por la calle, ve a una abuela y le dice: ¿Cómo está tu nieto Joaquín? ¿Y cómo está tu hijo Pablo y tu hija María? Dos besos. La señora se acuerda, se lo cuenta a la familia. ¡Qué gran alcalde! Y es muy dicharachero, habla con todo el mundo, se hace selfies en los partidos de voleibol, se hace selfies haciendo lo que aquí decían los consejos: que parezca, atención, ¿eh? Que parezca que hacemos cosas”. (Font: Monopoly Inmobiliario).

Vila-seca en Comú busca amb Mario Téllez un nou despertar

 


Vila-seca en Comú canvia de gall de cara a les municipals de l’any vinent. La formació tornarà a confiar en Mario Téllez com a candidat a l’alcaldia, tres anys després d’haver deixat el càrrec de regidor i portaveu del grup municipal. Téllez, sociòleg i professor d’ESO, va ser regidor a l’Ajuntament de Vila-seca entre el 2015 i el 2023 i és un dels fundadors de la confluència d’esquerres al municipi. 

Téllez és graduat en Ciències Socials i llicenciat en Sociologia per la UAB, i ha estat vinculat a diferents moviments socials i culturals del Tarragonès, així com al 15-M i al naixement de Podem i Vila-seca en Comú al municipi. 

Durant els seus vuit anys al consistori va centrar bona part de la seva acció en temes de transparència, participació, model turístic i serveis públics, des de l’oposició al llarg de dos mandats consecutius. 


Adéu transitori

El març del 2023, Téllez va renunciar a encapçalar de nou la candidatura i es va acomiadar com a regidor després de dos mandats, al·legant la necessitat d’“obrir pas a noves veus” i evitar la “professionalització” en política, alhora que volia centrar-se en la seva carrera docent i en l’àmbit familiar.  

En el seu comiat, va defensar que vuit anys eren un cicle polític complet i va cedir el relleu a Núria Miret al capdavant de Vila-seca en Comú. 


Retorn com a candidat

Ara, el partit prepara el seu retorn com a cap de llista per al 2027 amb l’objectiu de reforçar l’espai dels comuns al plenari i disputar l’alternativa al govern de Pere Segura. La seva experiència prèvia, el coneixement del municipi i la trajectòria en moviments socials són els principals actius que la candidatura vol aprofitar davant d’un nou cicle electoral, segons afirma la formació.

dilluns, 9 de febrer del 2026

Una tempesta de confeti obliga a suspendre el Cos de Sant Antoni

 


Una intensa acumulació de confeti va obligar ahir a suspendre la popular cursa de cavalls del Cos de Sant Antoni, una de les cites més destacades del calendari hípica estatal. L’organització va decidir anul·lar la prova després de constatar que l’estat del circuit no garantia les condicions mínimes de seguretat per als genets i els animals.

Segons diverses fonts, la tamborinada es va originar arran de la celebració del Cos Blanc, el Carnaval de Salou, durant el qual els carcamals van llançar prop de vint tones de paperets de colors. El fort vent registrat les darreres hores va dispersar el material per diferents municipis de la zona, afectant especialment el circuit de la Torre d’en Dolça, que va quedar totalment cobert de confeti.


Granados és sinònim de borrasca

Els responsables de la cursa van assenyalar que la presència massiva de confeti a la pista feia impossible garantir el desenvolupament normal de la competició. A més, van recordar que aquesta no és la primera vegada que el Cos de Sant Antoni es veu alterat per causes meteorològiques o ambientals, si bé, fins ara, mai Salou s’havia atrevit a rebentar la cursa de cavalls.

La cursa ja es va haver de suspendre el passat 18 de gener a causa d’un fort temporal de pluja, que va deixar el circuit completament inundat. Amb aquesta nova anul·lació, l’organització estudiarà ara possibles dates alternatives per poder celebrar la prova amb garanties. (Font: Tururut Viola News).

Eco-fitness: menys gimnàs, més consciència

 


Avui he fet eco-fitness a la platja de la zona portuària. No he inventat la sopa d’all ni busco protagonisme. Però davant l’allau de modes d’exercici, tant físic com mental saludable, he constatat una veritat simple: caminar i ajupir-se per omplir una bossa de brossa de 100 litres és un gran entrenament. Puja el ritme cardíac, et fa suar sota l’aire pur i ajuda a dissoldre el greixet que s’instal·la com una okupa resistent a la barriguita de Famosa. Després d’una jornada a la vora del mar, se m’ha descongestionat el nas i sento el pit ple de vitalitat. Si abans ho sabia, ara em declaro addicte al benestar arcaic dels ions negatius del mar, que es rebolca a la sorra com un nen sense por de jugar i de viure. No és qüestió de matar-se al gimnàs ni d’anar a teràpies excessivament cares per reconnectar amb un mateix. En aquesta riba, he tingut temps de fer mindfulness i meditar sobre el que faig, el que dec o el que necessito fer; que és, en el fons, la veu interior d’allò que tots necessitem.

Dos treballadors molt educats i sorpresos m’han dit que he de demanar permís, i així ho faré. La platja serà zona portuària, però el mar és meu. En canvi, les llaunes, ampolles i plàstics són seus... de qui els llença. I venen de molt lluny: d’una excursió en veler, d’un iot de luxe, d’un abocador a Tunísia o d’una revetlla boja. L’impacte ambiental és tan estúpidament innecessari com llançar focs artificials o globus blancs en un funeral. Siguem conscients: ni el foc al cel ens fa més feliços, ni els globus arriben a les persones estimades que van marxar. Tot cau a l’aigua i enverina o afoga espècies per les quals després plorem en vídeos de rescat animal.

Som uns hipòcrites. Per això, ha arribat el moment de constituir patrulles ciutadanes ambientals. De la mateixa manera que vigilem els carrers perquè els xavals no caiguin en les drogues, no robin a un avi ni violin una dona, hem de vigilar el nostre entorn. El civisme no s’acaba on comença la sorra.

No estem sols en això. Recordem en Fernando de Yarza, un home que es va fer viral per la seva tasca incansable recollint plàstics a les costes de Menorca (Scott y Milá, Movistar, 2020). O el cas d’Afroz Shah a l’Índia: la platja de Versova, a Bombai, era un dels abocadors més grans del món fins que aquest jove advocat va començar tot sol amb un veí gran; no va esperar l’acció governamental. Se li van unir des de pescadors locals fins a estrelles de Bollywood, formant una patrulla massiva. El resultat? Després de recollir cinc milions de quilos de plàstic, la sorra va tornar a veure’s i, després de vint anys d’absència, les tortugues marines van tornar a pondre-hi ous perquè tornava a estar neta.

Si una dona sexagenària pot fer-ho, què us sembla la sortida quinzenal del grup de l’institut? La del casal de gent gran? La de les senyores que caminen juntes després de deixar els nens a l’escola? És una llàstima que aquest exercici no estigui degudament orientat. Caminar amb la pelvis en retroversió —o, per dir-ho clarament, amb el culet foranomés desalinea i desequilibra tot el cos, i fa més panxa en perdre el to abdominal. Ajupir-se a recollir un residu, amb la tècnica correcta, és molt més beneficiós que quilòmetres de caminada mal executada.

Hi he de tornar, perquè aquella bossa de 100 litres no ha estat suficient i jo tampoc ho seré; em ve gran la fita. Només fa falta iniciativa popular. Si fa anys practicava rural fitness transportant tones de llenya del jardí a la llar de foc fent de la petjada de carboni l’herència del primitiu, avui proposo que cada passejada per la platja porti de sèrie una bossa de brossa per deixar les coses com la natura vol que estiguin. Que no sigui un càstig, ajupir-se, sinó un premi col·lectiu.

És qüestió de decència i de què pensen deixar als seus nets, vostès que en tenen. Si algú vol sumar-se a aquesta aventura, ja sap on trobar-me; m’encanta la idea de participar en una cosa que ens faci bé a tots, i de passada practiquem a posar el culet i la panxa a lloc sense prendre mal.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Montserrat Serrat Pastells

 

Ens ha deixat Montserrat Serrat Pastells, de 91 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dilluns 9 de febrer, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Necrològica: Matea López Pérez

 

Ens ha deixat Matea López Pérez, de 98 anys. 

La Matea era la dona del Noé Roigé, propietari de la desapareguda pensió l’Arca de Noé, situada a l’autovia de Salou a Reus. La cerimònia de comiat se celebrarà avui, dilluns 9 de febrer a les del del matí al cementiri de Vila-seca.

diumenge, 8 de febrer del 2026

Primeres fotos de la corona real robada al Louvre

 


El Museu del Louvre ha difós aquesta setmana les primeres fotografies de la corona de l’emperadriu Eugènia des que va resultar malmesa durant el robatori de joies del 19 d’octubre de 2025, i ha confirmat que la peça està “esclafada però restaurable”.  

Les imatges mostren una diadema molt deformada, però amb la pràctica totalitat dels seus elements originals, fet que permetrà una restauració completa sense haver d’afegir materials nous. 


Danys reparables

Segons l’informe inicial del Departament d’Arts Decoratives del Louvre, la corona va patir una “deformació significativa” per un fort impacte en caure a terra durant la fugida dels lladres per la Galeria d’Apol·lo.  

A les fotos es pot apreciar l’armadura torta i la pèrdua d’una de les vuit àligues d’or que la decoraven, mentre que totes les palmetes de diamants i maragdes s’han conservat, tot i que quatre s’han desprès del muntatge i algunes estan doblegades. 

Les autoritats franceses han detingut els quatre presumptes integrants del comando que va perpetrar el robatori, tot i que el cervell de l’operació i les altres vuit joies continuen desapareguts. 

Autobús per anar al Cos Blanc, però per a l’ambulatori no

 


L’Ajuntament de Salou va habilitar ahir un servei especial d’autobús entre Cap Salou i la plaça d’Europa amb motiu del Cos Blanc, l’acte central i més multitudinari de la Festa Major d’Hivern de Salou.

L’objectiu del dispositiu era facilitar el desplaçament dels veïns i visitants fins al centre del municipi i afavorir l’afluència de públic a la celebració. El servei va comptar amb dos trajectes d’anada, a les cinc i a les sis de la tarda, des de Cap Salou fins a la plaça d’Europa.

Pel que fa al retorn, es van programar dues sortides a les deu i a les onze de la nit. El recorregut incloïa la carretera de la Costa, el carrer Replanells, la carretera del Far, la urbanització Mirador, el Camí del Racó, la urbanització Xalets de Salou i la plaça d’Europa, amb el mateix itinerari en sentit invers per a la tornada.

Amb aquesta mesura el consistori pretenia garantir l’èxit de la festa, reduir l’ús del vehicle privat, millorar la mobilitat durant els actes festius i garantir una major seguretat viària, especialment en una jornada marcada per una elevada concentració de persones.

Per al Cos Blanc sí que hi ha autobusos urbans. Per anar a l’ambulatori, a les escoles, o poder fer gestions bàsiques a la ciutat o a l’Ajuntament mateix, fote’t.

La llibreria Cap Salou inicia una nova etapa amb Aline al capdavant

 


Des d’aquest mes de febrer, la llibreria-papereria Cap Salou, situada al número 49 del carrer Barcelona, ha iniciat una nova etapa amb un canvi de direcció. Aline és la nova responsable del negoci, després de la jubilació de l’Elisa, qui en va ser la fundadora l’any 1984.

Aline, que compta amb el suport del seu marit, Franco, ha assumit la gestió de l’establiment amb l’objectiu de garantir la continuïtat d’un comerç de proximitat essencial en un municipi de fort caràcter estacional com Salou.

La llibreria es troba en una de les vies més transitades i emblemàtiques del municipi, en ple centre comercial, fet que la converteix en un punt de referència per als veïns. L’establiment destaca per disposar d’un ampli estoc de material d’oficina i escolar, productes de manualitats, premsa, llibres i servei de recollida de paquets.


Botiga de barri

Amb aquest relleu, l’establiment consolida el seu paper com a comerç de confiança, especialment en moments clau com la tornada a l’escola, i com a punt de subministrament per a empreses i entitats locals.

El canvi de titularitat permet, així, mantenir viu un servei proper i necessari per al dia a dia dels residents, reforçant el teixit comercial del municipi i apostant per la continuïtat del comerç de barri.

​En un metre de platja

 


He vist la làmina d’aigua cristal·lina com un mirall i l’onatge amenaçador saltar-se el mur del passeig. He vist sorra fina envaïda per algues que escalen roques i es queden els dilluns, els dimarts i els dimecres al sol, creant figures; monticles tous que fan olor de vida, que criden les mosques i que, l’endemà, ja no existeixen.

Entre les despulles llançades per les borrasques, en aquest metre de platja, he vist gavines passejar-se alienes a les ampolles de plàstic, a les llaunes i a aquells objectes la presència dels quals fa mal als ulls. Petxines trencades. Pedres de formes i colors curiosos: recordatoris d’antiguitat i resiliència en la biografia del planeta. Però les ampolles continuen arribant i cap no porta un missatge a dins, més que la crònica d’una brossa humana que ignora la immensitat del mar.

Amb la pluja clavant-se a la meva cara, he comprès que algunes tempestes no venen a fer mal, sinó a netejar el camí i l’aire per veure-ho tot més clar; a evitar que cometis l’error que ja no escau.

He vist tots els blaus, marrons i verds que tenen un número a la carta Pantone, però que no caben en la meva memòria. He vist un gos jugar amb les onades com qui s’enfronta a un amic monstruós i, alhora, acollidor. I la posta de sol que uneix muntanya i riba i pluja amb vent... recordant-me que he de viure per deure i per dret. He vist el trajecte cap a l’infinit i el final de tot.

He vist les estrelles d’Orió apropar-se —que sempre han estat aquí, en les meves reflexions més profundes, com la lluna— mentre la remor d’una barqueta es recull al port sentint el fred de la nit... i escolta, no sé com he arribat fins aquí, perquè ni en la meva vida ni l’any passat tenia aquest pla i només sé que de petita deia que quan fos gran escriuria en una finestra al costat del mar... i aquí estem sense saber com hi hem arribat.

Branques de pi, canyes, palmeres; totes fora de lloc. Troncs blancs, gairebé escultures en homenatge als nàufrags que encara volten per la terra buscant el seu lloc. I més algues, que fan de l’aigua una mostra del que espera a sota. I peixos morts, assecats per aquella última gota que en altres llocs es desborda i mata; com per la boca mor i mata aquest peix que resisteix un dia més.

He vist les llums de les boies, supervivents a la ferocitat de la marejada, no més forta que la meva ànima, sempre en contradicció i recerca, però sense temps per al penediment; disposada a nedar sense guardar la roba. Marquen aquest estrany indici que es burla de la màgia, per endevinar, per arriscar-se en el buit fosc que assenyala l’aigua; com un desafiament continu a la intuïció i a un destí que, com sé, no està escrit.

T’espero per recollir la brossa i les nostres restes sense escletxa per a culpes, per intuir la bellesa de l’efímer o per acomiadar-nos per sempre perquè ja no tenim res més a compartir.

I res més. És només un metre de platja on puc sentir que no soc res i que puc continuar sent-ho tot. Com tu.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

dissabte, 7 de febrer del 2026

Allau de queixes a les xarxes per la Diana Florejada 

 


La Diana Florejada d’aquest dissabte al matí, emmarcada dins la programació de la Festa Major d’Hivern de Salou, ha generat una forta polèmica entre part del veïnat a causa del soroll provocat pels petards i la música estrident des de primera hora.

L’acte, que ha començat cap a les sis del matí, s’ha allargat durant prop de dues hores i ha despertat nombroses crítiques a les xarxes socials. Diversos veïns han qüestionat la necessitat d’iniciar activitats festives tan aviat i amb un nivell de soroll tan elevat.

Cal començar a tirar petards a les sis del matí?”, es preguntava una usuària. Altres comentaris denunciaven que “aquest any s’han passat amb els petards” i que “han estat dues hores sense parar”. Segons aquests testimonis, la situació ha provocat infants plorant, gossos nerviosos i molèsties a persones grans o malaltes.


Més seny

Alguns veïns també han expressat la seva preocupació pel benestar dels animals de companyia. “La meva gossa està tremolant des de les sis” o “estem tancats a casa amb els animals” són algunes de les queixes recollides.

Les crítiques coincideixen a reclamar més seny en l’organització dels actes festius. “Les festes estan bé, però tot en la seva justa mesura”, apuntava un altre comentari, resumint el sentiment generalitzat d’una part de la ciutadania.

La Matinada Jove s’ha convertit enguany en el centre del debat sobre la convivència entre celebració i descans veïnal. La polèmica torna a posar sobre la taula la necessitat d’equilibrar l’activitat festiva amb el respecte al descans i al benestar dels residents, especialment en franges horàries sensibles.

Santoral: Sant Cagat

 


Avui Salou celebra la seva festa major d’hivern. És aquesta una festa pagana, borda, per dir-ho d’alguna manera, ja que no té sant i cau el primer dissabte de febrer. 

La novetat d’enguany ha estat d’escàndol. A les sis del matí hi ha hagut una Diana Florejada que ha consistit a despertar tothom amb música estrident i petards ensordidors. 

Els gossos bordant, els avis buscant el Sintrom a la tauleta de nit, els nens plorant i no poca gent mirant la petroquímica per la finestra i cagant-se en un que tots coneixem. 

Suposo que el terrabastall d’aquesta matinada és un avançament de la gran celebració que hi haurà al carrer el dia que Pere Granados deixi de ser alcalde.

Klein s’estrena a Recursos Humans ensabonant els funcionaris

 


L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, que acaba d’assumir les competències de Recursos Humans després que la regidora del seu partit Mar España no se’n sortís, ha anunciat que el seu objectiu és donar “una embranzida” al departament i contribuir a resoldre els conflictes laborals pendents.

Klein ha explicat que la decisió d’apartar España s’ha pres de manera consensuada, després que la regidora manifestés el seu cansament. L’alcalde ha destacat la feina feta per la fins ara responsable de l’àrea i els avenços assolits durant la seva etapa. I ho ha dit amb tot convenciment, no com si fos un acudit. 

Ha estat una cursa de relleus”, ha afirmat, “en què ara em toca completar la segona part del recorregut”. Que és com dir: “Que es preparin els funcionaris, perquè això va per llarg i ja veurem com acaba la cosa”.


Embolica que fa fort

Klein s’ha mostrat confiat que la seva experiència [en matèria d’embolica que fa fort] i el coneixement de la situació interna li permetran afrontar el repte amb garanties. En aquest sentit, ha remarcat que coneix “l’arrel del problema” i que vol contribuir a millorar les condicions dels treballadors municipals.

L’alcalde també ha reafirmat el compromís del govern local amb els acords signats amb els representants sindicals, que van permetre desconvocar la vaga. Segons ha explicat, es manté el full de ruta pactat, amb sis acords i un calendari d’execució vigent. Klein ha assegurat que confia a complir els objectius abans d’acabar el mandat, amb la implicació de totes les parts.


Sentit comú

En relació amb el clima laboral, el batlle ha subratllat la necessitat de “restablir” un bon ambient de treball a l’Ajuntament. Davant la possibilitat d’una nova vaga, ha demanat “sentit comú” i ha recordat que s’està avançant en diversos aspectes de la negociació.

Klein ha reconegut que les queixes expressades recentment per la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa són “lícites” i que han suposat un “toc d’atenció” per a l’equip de govern. Segons ha indicat, aquestes reivindicacions han servit per accelerar la cerca de solucions als problemes pendents. (Font: Ràdio Cambrils).

En resum, fum i més fum.

Tanatoris en polígons

 


Fa uns dies, mentre abandonava Tarragona en autobús, els meus ulls es van posar gairebé per inèrcia en el tanatori. Després d’aquell respir contingut que sempre provoca el record d’una visita recent, em vaig sentir aclaparada per la impersonalitat de l’entorn. Em va colpir la sensació que el lloc de partida dels nostres éssers estimats s’ha convertit en una nau industrial més; un espai indistingible d’un concessionari de cotxes, un magatzem de subministraments o un centre de bricolatge.

Que la vida hi entri i en surti —sigui per la porta principal o per les incineradores— reflecteix un canvi profund. Hem transitat des d’aquell excessiu dret cerimonial de l’antic camp sant, on imperava el “què diran” si no acabaves en la pols sacra i beneïda de Déu, fins a una modernitat asèptica com la dels grans tanatoris que semblen aeroports. Avui, abans de l’estatge final, el dol es gestiona en uns metres quadrats perfectament integrats en un polígon comercial on la gent va i ve.

No puc parlar per vostè, però he de parlar per mi. Aquesta industrialització de la mort —amb els seus protocols, tanatoespecialistes i comiats sentits— perd el seu pes emocional en veure’s sotmesa a una profilaxi social que intenta eliminar qualsevol rastre d’incomoditat. Resulta desolador pensar que el fum de les cendres d’un ésser estimat es dispersa en el mateix aire que respira el client que compra mobles o el repartidor de cerveses que, a base de conducta habitual, acaba per desnaturalitzar el sentit del trànsit final.

Aquesta observació em porta a pensar que la gentrificació no és només un fenomen urbanístic; també ha arribat als sentiments. El sistema sembla aplicar una correcció gairebé quirúrgica perquè l’esfondrament personal que suposa una pèrdua no destorbi el flux del consum. No critico el sistema logístic, critico la despersonalització. Qualsevol mort en solitud i silenci, a l’estil de l’ancià de la tribu, posseeix una dignitat més gran que la correcció social que se’ns imposa per continuar morint sense molestar.

I si no en tenen prou amb aquest retrat, podria adreçar-los a una cantonada d’una rambla on la funerària conviu amb la tenda de queviures i la de calçat. Els asseguro que no fa yuyu, tot i que confesso que tampoc tinc ganes de passar-hi cada dia i que se m’obligui a recordar el que ens espera. Es tracta, senzillament, de defensar el dret de la mort i el dol tal com cadascú vol, buscant un espai que no ens obligui a triar entre la fredor d’un polígon o l’exposició pública de la vida urbana.

En definitiva, hauríem de reivindicar el dret de ser acomiadats en un entorn que disti molt d’aquesta pretesa pau que se’ns promet. Una pau de polígon i profilaxi que, sota la seva aparença ordenada, no és més que una forma d’allunyar-nos de la nostra pròpia humanitat perquè la nostra absència no sigui un destorb en l’engranatge dels altres, que, ja ho veuen, passa gairebé desapercebuda. Perquè ja ho diuen: llei de vida. No, llei de mort. 

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.