Salou recupera els nius de metralladora del Porroig

 

Un cop rehabilitats, l’Ajuntament de Salou ha obert al públic els antics nius de metralladora situats a la zona del Porroig, un conjunt defensiu construït durant la Guerra Civil que forma part del patrimoni històric del municipi.

L’actuació té com a objectiu preservar aquestes estructures, que es trobaven en estat de degradació. Els treballs han consistit en la neteja de l’entorn, la consolidació dels elements arquitectònics i la instal·lació de senyalització informativa per contextualitzar-ne l’ús i la funció en el marc del sistema defensiu de la costa.

Reforçar l’oferta turística

Segons fonts municipals, la recuperació dels nius de metralladora del Porroig vol revalorar el patrimoni històric i cultural de Salou, amb la voluntat de diversificar l’oferta turística i reforçar la memòria col·lectiva del municipi. (Font: Ajuntament de Salou).

Una iniciativa lloable que contrasta, però, amb el mal estat en què es troba el conjunt de la ciutat, que amb voreres aixecades i espais degradats sembla trobar-se en una situació de guerra permanent.

Granados també donarà classes a l’Institut Escola Cap Salou

 

El nou Institut Escola Cap Salou, impulsat per la Generalitat, té prevista la seva obertura per al curs 2026-2027. Es tracta d’un projecte llargament reivindicat durant més de disset anys que permetrà cobrir totes les etapes de l’ensenyament obligatori, des dels 3 fins als setze anys, en un únic centre educatiu.

El futur equipament s’ubicarà en una parcel·la municipal de 12.000 metres quadrats, cedida per l’Ajuntament, entre l’avinguda del Pla de Maset i el carrer Fonoll. En una primera fase, el centre començarà a funcionar en precari; és a dir, en mòduls prefabricats mentre es redacta el projecte i es construeix l’edifici definitiu.

I3 i 1r d’ESO per començar

Està previst que el primer curs compti amb dues línies d’I3 (educació infantil de tres anys) i una línia de 1r d’ESO, amb un creixement progressiu any rere any fins a completar totes les etapes d’Infantil, Primària i Secundària.

Aquest nou centre donarà servei a prop de 700 infants en edat escolar de la zona de Cap Salou, evitant desplaçaments a altres punts del municipi i responent a una demanda històrica de les famílies.

Tot i que la iniciativa correspon a la Generalitat, l’alcalde Pere Granados ha volgut capitalitzar políticament una actuació que no és de titularitat municipal, seguint la seva dinàmica habitual que tot el que es fa a Salou és gràcies a ell.

Què tenen avui les cabretes per dinar?

 

L’Ajuntament de Salou ha decidit innovar en la fins ara inexistent gestió forestal del municipi amb la contractació d’un pastor perquè, amb el seu ramat d’ovelles, netegi el sotabosc a prop de zones habitades.

La iniciativa ja ha començat a donar els seus primers fruits. Tal com mostra la imatge, una cabra de la brigada ovina ha estat vista inspeccionant el carrer d’Aragó per comprovar fins a quin punt es troba la vegetació espontània, clarament en expansió.

El menú

Segons el consistori, aquesta cabra forma part de l’equip encarregat d’avaluar in situ la qualitat gastronòmica de les herbes urbanes abans de l’arribada del gruix del ramat. 

El resultat d’aquesta inspecció visual és que al menú del ramat avui toca amanida rústica d’herbes urbanes. Una recepta que, si té acceptació entre el bestiar, no es descarta que s’incorpori al catàleg del Salou Food Experience.

Necrològica: Dolores Crespo Crespo

 

Ens ha deixat Dolores Crespo Crespo, de 95 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dimarts 21 d’abril, a dos quarts de quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal.

Conferència sobre el comerç al port de Salou els segles XVIII i XIX

 

La sala Europa del Teatre Auditori de Salou (TAS) acollirà demà a les cinc de la tarda una conferència dedicada al comerç del port de Salou durant els segles XVIII i XIX, una etapa clau per entendre el desenvolupament econòmic i marítim del municipi.

La xerrada anirà a càrrec de Joan Sardiña, que oferirà una aproximació històrica al paper que va tenir el port salouenc en les rutes comercials de l’època, així com la seva influència en el creixement de la població i del territori.

La proposta compta amb la col·laboració del Centre d’Estudis Salouencs, entitat que treballa per recuperar i divulgar el patrimoni històric i cultural de la ciutat.

Val a dir que durant els segles XVIII i XIX, el port de Salou va viure una etapa de contrastos: des d’una època daurada com a node d’exportació internacional fins a un progressiu declivi davant la rivalitat del port de Tarragona. 

Al segle XVIII, Salou tenia el port comercial més important del Camp de Tarragona. La seva activitat estava estretament lligada al creixement econòmic de Reus. El producte estrella era l’aiguardent. Entre 1767 i 1798, les exportacions van passar de 12.069 a gairebé 100.000 càrregues anuals. Des de Salou, aquest licor sortia cap al nord d’Europa i, més tard, cap a Amèrica. 

També s’embarcaven vi, fruits secs (avellanes i ametlles) i productes manufacturats com teixits de seda i indianes. 

A partir de la meitat del segle XIX, el port de Salou va començar a perdre la seva hegemonia comercial en detriment de Tarragona, ja que la reconstrucció i modernització del seu port va fer que moltes rutes comercials es desviessin cap a la capital, deixant Salou en un segon pla.

A l’Ampolla segur que ja fan els currículums com a Salou

 

L’Ajuntament de Salou ha estat distingit amb el segell Infoparticipa 2025 en un acte celebrat al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquest reconeixement situa el municipi entre els ajuntaments més destacats de Catalunya en qualitat i transparència de la comunicació pública local.

Només 22 dels 947 ajuntaments avaluats arreu de Catalunya han assolit aquesta qualificació d’excel·lència, una dada que reforça el posicionament de Salou com a referent en bones pràctiques dins l’àmbit institucional. 

Transparència total

En total, 118 ajuntaments han rebut el segell, tot i que sense arribar al compliment íntegre dels requisits exigits per obtenir la puntuació màxima, com és el cas de Salou.

A més, Salou ha estat un dels únics quatre ajuntaments de Catalunya distingits amb un premi extraordinari per la seva tasca de mentoratge a l’Ajuntament de l’Ampolla, contribuint així a la millora dels seus estàndards de transparència i comunicació pública. (Font: Ajuntament de Salou).

Salou ingressa i gasta més que mai, però res no canvia

 

L’Ajuntament de Salou ha incrementat de manera notable el seu pressupost en els darrers anys, passant dels 57,5 milions d’euros el 2023 als 73,2 milions previstos per al 2025. Es tracta d’un augment de prop de 16 milions en només dos anys, una xifra que evidencia un creixement significatiu de la capacitat econòmica municipal.

Aquest increment es reflecteix també en els ingressos. Els impostos directes, especialment l’IBI, han passat de 19,6 milions a gairebé 23 milions d’euros, mentre que les taxes i altres ingressos municipals han crescut de 12,6 milions a 17,6 milions. En paral·lel, el mateix consistori admet en les seves memòries pressupostàries l’augment de tributs com l’IBI i la taxa de la brossa per fer front a l’increment de despeses.

Brutícia, inseguretat i incivisme

Tot i aquest augment sostingut d’ingressos, una part dels veïns continua percebent que la millora dels serveis no és proporcional. Problemes com la brutícia als carrers, la sensació d’inseguretat, l’incivisme, la manca d’habitatge assequible o el deteriorament d’alguns espais públics continuen formant part de les queixes habituals.

En paral·lel, la despesa corrent de l’Ajuntament també s’ha incrementat de manera considerable. Ha passat de 21,8 milions d’euros el 2023 a 25,6 milions el 2024 i a 29,1 milions el 2025. Això suposa més de 7 milions d’euros addicionals destinats a béns i serveis en només dos anys.ç

Endeutament municipal

A aquesta situació s’hi suma l’augment de l’endeutament municipal. Els préstecs previstos han crescut de 9,8 milions d’euros el 2023 a 14,4 milions el 2025. A més, el govern municipal continua recorrent de manera habitual a modificacions de crèdit, incorporació de romanents i ajustos pressupostaris al llarg de l’any.

Aquest escenari obre un debat entre la ciutadania sobre l’eficiència en la gestió dels recursos públics. Amb més ingressos i més despesa que mai, molts veïns es pregunten per què els problemes estructurals de la ciutat continuen sense una solució clara. (Font: USAP).

Ôra Marítima presenta el II Certamen de Microrelats

 

L’Associació d’Escriptors de Salou Ôra Marítima ha anunciat que durant la diada de Sant Jordi durà a terme la presentació oficial del II Certamen de Microrelats, una iniciativa que busca consolidar i donar visibilitat al talent literari del municipi.

L’acte tindrà lloc a les dotze del migdia del 23 d’abril a l’estand que l’associació tindrà instal·lat a la plaça Sant Jordi. Amb aquest esdeveniment, els escriptors locals volen fer partícip a tota la ciutadania d’un projecte que neix amb la convicció que, tal com indica el seu lema d’enguany, “volem celebrar allò que som i volem compartir”.

Ôra Marítima és una entitat cultural que va néixer amb el propòsit de donar suport als autors locals en el seu desenvolupament i promoció. 

L’activitat compta amb el suport de l’Ajuntament de Salou i Shopping Salou.

Necrològica: Nesti Méndez Peláez

 

Ens ha deixat Nesti Méndez Peláez, de 80 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dilluns 20 d’abril, a les quatre de la tarda a l’església de Sant Esteve de Vila-seca. Vetlla: sala 3 del tanatori municipal. Posteriorment serà incinerada a Reus.

Dones de Salou: Felisa Jorge Campos

 

La fotografia superior és de Felisa Jorge Campos. Data dels anys 40 i forma part del recull històric presentat per Joan Sardiña al Casal de Dones en el marc de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, una iniciativa per recordar el paper sovint invisible de les dones en la construcció del municipi.

Nascuda l’any 1926, la Felisa va viure una infantesa marcada per l’adversitat, ja que va quedar òrfena ben aviat. Aquesta circumstància la va portar a ser adoptada pels seus oncles, Filomena Jorge Bollo i Damián Marcos Rodríguez, aquest últim carrabiner destinat a Salou. Aquells anys, especialment durs, van marcar el seu caràcter i el seu sentit de la responsabilitat.

Treballar al xalet Bonet

Tal com mostren altres imatges de l’època, la Felisa va assistir a l’escola de nenes del carrer de Barcelona. Però la seva realitat quotidiana anava molt més enllà de les aules: mentre la seva tia Filomena treballava al xalet Bonet i el seu oncle feia la ronda, ella aprofitava l’hora del pati per fer les feines de casa que podia. 

Amb el temps, també acabaria treballant al mateix xalet Bonet, fet que li va permetre establir una estreta relació amb Montserrat Barguñó i amb la seva germana Merceditas. La Montserrat s’havia casat amb Pere Bonet Fargas, fill de Ciríac Bonet, l’impulsor del xalet modernista més emblemàtic de Salou.

La vida personal de la Felisa va estar profundament arrelada al municipi. Es va casar amb Ramon Blasi Ferran (a qui podeu veure aquí portant el Sant Crist durant la processó de la Setmana Santa). La boda va tenir lloc a l’església de Santa Maria del Mar, en una cerimònia oficiada per mossèn Josep Llauradó. El banquet es va celebrar al restaurant Mirador Jaime I, a l’actual esplanada del moll en un edifici que amb els anys ha tingut diversos usos, des de discoteca fins a espai d’espectacles (ara acull la House of Illusion del mag Harry Merlin Piper). 

La celebració, multitudinària, reflectia l’esperit comunitari d’un Salou on tot el poble participava en aquests esdeveniments. El matrimoni va tenir dos fills, Ramon i Jordi (aquest últim va sortir bastant tarambana, per cert).

El supermercat Blasi

Amb els anys, la Felisa es va incorporar al supermercat Blasi, situat al carrer de Barcelona, un establiment de referència per a diverses generacions de salouencs. Posteriorment, va obrir una petita botiga de bijuteria al carrer de València, a tocar del supermercat, que regentava amb dedicació i que tancava puntualment per assistir a missa de les set. La seva vinculació amb la vida parroquial va ser constant, sempre trobant temps per col·laborar-hi.

Casualment, la Felisa va morir el 12 d’octubre del 2018, coincidint amb la festivitat de la Verge del Pilar, a qui professava una gran devoció. 

La seva història, com la de tantes altres dones del municipi, forma part del teixit humà que ha construït la memòria col·lectiva de Salou.

Granados reivindica el carrilet després d’enderrocar l’estació de trens

 

L’antiga estació del ferrocarril, construïda el 1865, va ser enderrocada el juliol del 2024. L’alcalde de Salou, Pere Granados, va donar a Adif el seu vistiplau a la demolició perquè vol aquest espai per a l’Eix Cívic. De res van servir els intents de preservar-la per part dels partits de l’oposició per tal de donar-li un ús ciutadà, malgrat el seu gran valor simbòlic. 

Durant el col·loqui de divendres passat en record del carrilet de Reus a Salou, Granados va dir que “recordar el carrilet és posar en valor un llegat que encara és ben present en la nostra toponímia, en espais com la plaça del Carrilet o l’antiga estació de Salou, avui recuperada per a nous usos al servei de la ciutadania”. Quin cinisme! (Font: Ajuntament de Salou).

Per sort, la conservació de l’estació del carrilet, a tocar d’on hi havia l’estació de trens, i la seva transformació en una llar municipal infantil va ser obra de l’exalcalde Esteve Ferran. Si hagués estat per Granados, ben segur que també se l’hauria carregat.

El carrilet el va inventar Granados

 

L’Ajuntament de Salou ha informat del col·loqui celebrat divendres passat al Teatre Auditori en record del carrilet de Reus a Salou, que va deixar de funcionar l’any 1975. L’acte, carregat de valor històric i emocional, reunia testimonis directes i estudiosos de casa nostra per reivindicar la memòria d’aquesta infraestructura clau en la connexió entre municipis.

Tanmateix, la nota de premsa municipal només recull declaracions de l’alcalde, Pere Granados, sense fer cap esment de les aportacions dels veritables protagonistes de la trobada. Entre aquests, hi havia membres del Centre d’Estudis Salouencs —entitat organitzadora de l’acte— i familiars d’antics treballadors del carrilet, que van aportar testimonis i vivències de gran valor històric.

Lleig, molt lleig el que fa Granados dia rere dia. L’alcalde aprofita qualsevol circumstància per erigir-se ell en protagonista únic del municipi, encara que passant per sobre de tothom.

Necrològica: Valentina Sánchez Solana

 

Ens ha deixat Valentina Sánchez Solana, de 90 anys. 

El funeral se celebrarà demà, dilluns 20 d’abril, a les dotze del migdia a l’església de l’Esperit Sant de la Pineda. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal de Vila-seca fins a les vuit del vespre d’avui.

Santoral: Sant Perfecte de Salou

 

Avui, l’Església catòlica celebra la festivitat de Sant Perfecte de Còrdova. Però deu ser un error de calendari o un lapsus del Vaticà, perquè l’únic veritablement perfecte (sense màcula, sense rival i sense contradiccions) és l’alcalde de Salou, Pere Granados.

Segons fonts no confirmades de la cúria, s’estaria estudiant una actualització urgent del santoral per incloure Sant Pere Granados com a patró de la infal·libilitat municipal i protector dels discursos impecables. Els fidels ja li atribueixen miracles quotidians, com dir una cosa i fer-ne una altra sense immutar-se, o governar sempre amb la convicció de qui mai no s’equivoca.

Mentrestant, Sant Perfecte de Còrdova queda relegat a un segon pla, esperant que algú li retorni el protagonisme que avui, a Salou, sembla tenir un altre aspirant a la perfecció o, almenys, actualitzi el seu currículum de secundari. (Font: Tururut Viola News).

Qui multa l’alcalde?

 

L’Ajuntament va publicar un vídeo el passat 27 de març en què l’alcalde, Pere Granados, convidava la ciutadania a assistir a la festa de clausura de Salou com a Capital de la Cultura Catalana 2025, prevista al Teatre Auditori.

L’alcalde va fer aquesta crida al passeig Miramar, però envaint el carril bici, tal com es pot apreciar al vídeo.

La normativa deixa ben clar que un vianant no pot caminar per un carril bici, tal com feia Granados mirant a càmera i sense prestar atenció al pas dels usuaris de la bicicleta.

Incompliment de les normes de trànsit

Granados incomplia, per tant, les normes de trànsit. De fet, just al costat hi ha la zona de vianants del passeig, que és per on l’alcalde hauria d’haver fet la gravació del vídeo.

Envair el carril bici sense motiu no només pot entorpir el trànsit, sinó provocar accidents, i comporta multes. Però, és clar, qui multa l’alcalde, els seus submisos socis de govern d’ERC, que són els responsables de la circulació viària?

Granados fa seves fotos de Recordant Salou

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha utilitzat als seus perfils de les xarxes socials imatges històriques publicades a la pàgina de Facebook Recordant Salou sense citar-ne la font.

Segons ha explicat el responsable de la pàgina, José Antonio Llaó Sáez, la fotografia original del carrilet de dalt va ser publicada el 4 de juliol de 2021 amb una marca identificativa (una J de José) situada a la part superior. Granados va utilitzar la mateixa imatge el 18 de febrer de 2026 sense dir qui era l’autor o d’on provenia la foto. 

“Ni un m’agrada”

El responsable de Recordant Salou explica que “he col·laborat i continuo fent-ho amb moltes institucions i pàgines de Salou i voltants sense cap ànim de lucre, simplement perquè m’agrada la història i voldria que es conservés per a les properes generacions”.

Lamenta, però, la manca de reconeixement per part de l’alcalde, de qui “mai ha fet un m’agrada a la pàgina Recordant Salou, però sí que aprofita les seves publicacions”.

Salou contracta per 16.000 euros un servei de silvopastura

 

L’Ajuntament de Salou ha contractat una empresa de silvopastura perquè un ramat d’ovelles netegi diverses zones forestals del municipi i crear així franges naturals de protecció contra els incendis.

L’actuació, que costa 16.000 euros, es durà a terme en terrenys municipals de les urbanitzacions Cap Salou, Mirador de Salou, Xalets de Salou, la Zona Estival i el parc de les Pedreres, àmbits considerats especialment sensibles per la seva proximitat a zones residencials i espais naturals. 

Ramat i pastor

El ramat es desplaçarà de manera planificada per aquests punts, sota la supervisió del pastor responsable i dels serveis tècnics municipals, amb calendaris adaptats a la campanya de prevenció d’incendis d’aquest any. (Font: Ajuntament de Salou).

Ara només cal que implantin el nou servei de neteja a tot el municipi, ja que cal una bona repassada de places i carrers plens de matolls.

Salou ret homenatge al carrilet amb un acte molt emotiu

 

La sala Costa Daurada del Teatre Auditori de Salou (TAS) es va omplir ahir al vespre amb motiu d’un col·loqui en record del carrilet de Reus a Salou, una infraestructura clau en la història recent del municipi. L’acte, organitzat pel Centre d’Estudis Salouencs, va despertar un gran interès i va exhaurir totes les places disponibles.

La sessió va comptar amb la participació de Montserrat Jardí Soteras i Maria Mercè García Guardiola, familiars de treballadors del carrilet, així com de Joan Sardiña Alcoberro i Enric Pinyol Gasull. També hi va assistir el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges.

El periodista Jordi Sardiña va ser l’encarregat d’obrir l’acte, que va continuar amb la projecció de dos vídeos històrics: un cedit pel CIMIR de Reus i un altre elaborat pel Centre d’Estudis Salouencs, tots dos seguits amb gran interès pel públic assistent.

Durant el col·loqui, els ponents van compartir records i vivències vinculades al carrilet, amb un especial protagonisme de les filles d’antics treballadors, que van aportar una visió íntima i emotiva del servei. Posteriorment, es va obrir un torn de paraula en què nombrosos assistents van intervenir, generant moments molt emotius, ja que la majoria havia estat usuària d’un transport que va funcionar entre el 1887 i el 1975.

Per a molts salouencs de l’època, agafar el carrilet era essencial per desplaçar-se fins a Reus i proveir-se de productes necessaris per al dia a dia que no es podien trobar a Salou, evidenciant així la importància econòmica i social d’aquesta connexió ferroviària.

Granados carrega com mai contra Cambrils pel top manta

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha culpat novament l’Ajuntament de Cambrils del top manta, amb la diferència que aquesta vegada les declaracions són més explosives que mai, fins al punt que acusa directament el municipi veí directament de fomentar aquesta activitat il·legal.

Lluny d’assumir cap responsabilitat (els venedors provenen principalment de Salou), Granados ha negat l’existència d’aquest problema al seu municipi i ha assenyalat Cambrils com a origen de la situació, assegurant que el municipi veí “facilita que es desenvolupi aquesta pràctica”.

“No és acceptable que Cambrils hagi instaurat un mercat del top manta amb horaris, il·luminació i culpi Salou perquè els venedors visquin a Salou i tinguin aquesta activitat. No, senyor. Si vostè atura això i deixa de donar suport a la creació d’un mercat de top manta, segur que aquestes persones no viurien a Salou”, ha afirmat amb duresa.

“Ens esteu perjudicant”

En la mateixa línia, Granados ha fet una crida directa a l’Ajuntament de Cambrils perquè canviï la seva política: “Deixeu de tenir un mercat de top manta al costat del límit de Salou, perquè ens esteu perjudicant. Aneu a un altre lloc, al centre de Cambrils, però no el podeu posar al límit de Salou perquè amb això el que esteu fent és perjudicar-nos dient que a Salou hi ha top manta quan no existeix”.

Aquestes paraules evidencien una escalada en el conflicte institucional entre ambdós municipis, que ja fa més d’un any que arrosseguen discrepàncies sobre com abordar la venda il·legal. En aquell moment, Salou acusava Cambrils de posar facilitats al top manta, mentre que Cambrils replicava que els venedors residien a Salou i hi emmagatzemaven els productes falsificats.

Amb aquestes noves declaracions, el to del debat puja de nivell i obre un nou episodi de tensió política al territori, amb acusacions creuades que, lluny de resoldre el problema, posen en evidència la manca de coordinació entre ajuntaments. (Font: Canal Reus TV).

A Salou, els veïns són els que arreglen els carrers

 

La manca de manteniment de l’espai públic a Salou s’ha convertit en una malaltia crònica. En aquesta ocasió, ha estat un resident qui, davant el deteriorament progressiu d’una vorera i la inacció municipal, ha decidit actuar pel seu compte i tapar un forat que cada dia s’anava fent més gran.

El desperfecte suposava un risc evident per als vianants, especialment en un tram ja de per si problemàtic del carrer del Mar. La vorera, estreta i en mal estat, obliga sovint els ciutadans a baixar a la calçada per poder circular amb seguretat, incrementant el perill en una zona amb trànsit rodat.

Deixadesa municipal

La imatge mostra com el forat ha estat cobert de manera improvisada amb material de reparació, evitant així possibles caigudes.

Aquest nou episodi posa de manifest per enèsima vegada la deixadesa en el manteniment urbà per part del govern municipal encapçalat per Pere Granados. No ens trobem davant d’un cas puntual, sinó d’una problemàtica generalitzada que afecta diversos carrers del municipi i que ofereix una imatge nefasta d’una ciutat que viu del turisme.

La necessitat d’incomodar

 

A ningú li agrada caure malament. És com donar un curs per perdut a mitja temporada: notar com el rebuig es fa visible, sigui per no estar d’acord, per no convergir amb ningú o, simplement, per proposar —massa o massa poc— sense que acabi d’encaixar.

Vivim mesurant. Si ens passem o no arribem. Si és prudent. Si és necessari. Si una frase o una acció tindrà conseqüències.

I això, senyors, esgota.

Aquest article el dedico a aquells estoics —o ben posicionats— que solen dir: “Me la sua o me la bufa”.

Incomodar també és això que els anglosaxons en diuen “pensar fora de la caixa”. O, si ho volem més proper, com diria el Quixot: “Si lladren, és que cavalques”.

Però hi ha una trampa.

Fer el que és correcte quan ningú mira no incomoda. El que incomoda —de debò— és quan es fa visible. Perquè aleshores apareix el judici. I l’entorn té el mal costum de validar segons li convé.

I aquest caprici, massa sovint, no respon a l’excel·lència… sinó a una altra cosa molt més petita.

Incomodar no és cap excés. És, sovint, una forma d’honestedat.

Perquè incomoda qui no s’adapta del tot, qui no arrodoneix el que pensa perquè encaixi millor, qui decideix no rebaixar una idea només per fer-la més digerible.

I no, no és arrogància. És responsabilitat.

Responsabilitat amb el que un veu, amb el que un entén… i amb el que ja no pot fingir no haver entès.

Incomodar té un cost. I no hi ha airbag.

Perquè el que no es mou, no canvia. I el que no incomoda, rarament deixa empremta.

Incomodar és també un acte de responsabilitat envers la cultura i la societat. Obre camins insospitats per a aquells que han quedat atrapats entre el pensament únic i el gest radical.

Podem —i potser hem— d’incomodar també aquí: recordant que ni tots els bons ho són tant, ni els dolents són sempre el pitjor. En aquest espai intermedi apareix qui incomoda en dir, sense filtres, el que molts pensen… però prefereixen callar per assegurar-se aquest termini fix de simpatia que garanteix l’acceptació.

A mi, ho confesso, m’atrau la gent que incomoda. Potser perquè ja he assumit una cosa: una cosa és agradar per treballar… i una altra de ben diferent, treballar només per agradar.

I el mateix passa en escriure o en prendre decisions quan ningú més vol fer-ho. 

A vegades, un assoliment important és precisament aquest: haver trencat les regles no escrites que ens mantenen dins de la caixa i continuar amb la convicció que, mentre no fem mal, cadascú és un candidat perfecte per incomodar i fer que passin coses necessàries.

No es tracta de molestar per molestar. Es tracta de no trair-se.

I això, a vegades, implica acceptar que no sempre agradarem.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Maria Homs Carreras

 

Ens ha deixat Maria Homs Carreras. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dissabte 18 d’abril, a dos quarts de deu del matí al tanatori municipal de Salou. Vetlla: avui a partir de les cinc de la tarda.

Salou recordarà el carrilet amb un col·loqui històric al TAS

 

Salou acollirà demà, 17 d’abril, a les set de la tarda, un col·loqui dedicat a la memòria del carrilet que unia Reus i Salou, una infraestructura clau en la història del municipi entre els anys 1887 i 1975.

L’acte tindrà lloc a la sala Costa Daurada del Teatre Auditori de Salou (TAS) i reunirà testimonis i experts vinculats a aquest antic ferrocarril. Hi participaran Montserrat Jardí Soteras i Maria Mercè García Guardiola, familiars de treballadors del carrilet, així com Joan Sardiña Alcoberro i Enric Pinyol Gasull.

El col·loqui estarà conduït pel periodista salouenc Jordi Sardiña Alemany i inclourà la projecció d’un vídeo històric cedit pel Centre de la Imatge CIMIR de Reus.

L’activitat és organitzada pel Centre d’Estudis Salouencs, amb la col·laboració de diverses entitats i institucions, com Reus Cultura, el Museu de Reus i el Cineclub Miramar, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Salou i del projecte Salou Som Cultura.

L’acte vol destacar el llegat del carrilet, un element fonamental per al desenvolupament econòmic i social del territori, i recuperar la memòria col·lectiva d’una infraestructura desapareguda però encara present en el record de moltes generacions.

Val a dir que el Centre d’Estudis Salouencs ha publicat diversos materials que recullen la memòria històrica del carrilet, tant en format escrit com audiovisual, per preservar aquest element clau de la identitat local. 

El carrilet es va inaugurar el 23 de juny de 1887 amb l’objectiu de connectar el comerç i la indústria de Reus amb el port i les platges de Salou. Va deixar de funcionar el 1975, a causa de l’augment de l’ús del cotxe particular.

Salou manté encara viu l’edifici de l’estació, reconvertit en un centre educatiu infantil.

Piñol serà l’alcaldable d’UTPS

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha escollit per unanimitat Josep M. Fernández Piñol com a candidat a l’alcaldia de Salou de cara a les eleccions municipals de 2027.

Fernández Piñol, president i fundador del nou UTPS, assumeix el repte amb la voluntat de reforçar un model de ciutat basat en el municipalisme. El partit reivindica l’herència de l’exalcalde Esteve Ferran i defensa una manera de governar centrada exclusivament en Salou.

La formació assegura que la candidatura de Piñol “representa una aposta clara per un govern fort, proper i lliure de dependències externes”, amb la prioritat posada en els interessos locals.

Alternativa municipalista

UTPS es presenta com una alternativa municipalista davant dels grans partits, amb l’objectiu de liderar una nova etapa política a la ciutat. Fernández Piñol es defineix com un candidat de proximitat, coneixedor de la realitat local i compromès amb el futur de Salou.

UTPS va ser creat per l’exalcalde Esteve Ferran el 2009 després que Pere Granados li prengués les sigles de FUPS. El novembre del 2024, UTPS va iniciar una etapa de refundació per tornar a l’escena política local de la mà de Piñol. (Font: UTPS).