Avui diumenge, 17 de maig, primeres comunions de Gabriel Porras Rodrigues, Sofía Porras Rodrigues, Ainhoa Pueyo del Cosso, Sofía Pueyo del Coseo i M. Pineda Bargalló Fernández a la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca.
Avui diumenge, 17 de maig, primeres comunions de Gabriel Porras Rodrigues, Sofía Porras Rodrigues, Ainhoa Pueyo del Cosso, Sofía Pueyo del Coseo i M. Pineda Bargalló Fernández a la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca.
Salou continua avançant en la millora del seu espai urbà amb una nova actuació de jardineria. Concretament, a la plaça de Lluís Companys, en una intervenció que forma part del programa de renaturalització i embelliment impulsat per l’Ajuntament sota el paraigua de la iniciativa Viles Florides.
Els treballs inclouen la preparació del terreny, la col·locació d’herbes al voltant i l’adequació de l’espai perquè els arbres puguin créixer amb garanties.
Refugi climàtic
Segons fonts municipals, l’objectiu d’aquesta iniciativa és incrementar l’ombra, millorar el confort climàtic i reforçar la presència de verd en un dels eixos de pas cap al centre i la façana marítima.
L’actuació s’emmarca en el compromís del consistori per ampliar el patrimoni vegetal del municipi i fomentar una imatge urbana més amable, sostenible i cohesionada amb el projecte Salou, vila florida, que reconeix els esforços dels municipis en matèria de qualitat paisatgística i gestió del verd.
La figura de la mestra Lluïsa Calvo va ser una altra de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, celebrada recentment al Casal de la Dona de Salou. La trobada va servir per recuperar records de l’antiga escola del municipi i del paper que va tenir aquesta docent en la formació de diverses generacions de nenes salouenques durant els anys de la postguerra.
Durant l’acte es va exhibir una fotografia històrica presa probablement a l’ermita de la Pineda, en el que sembla una excursió escolar organitzada perquè les alumnes poguessin gaudir d’un dia d’esbarjo. A la imatge hi apareixen la mestra Lluïsa Calvo i diverses alumnes de l’època, entre elles Maria Carmen Rovira, María Luisa Hervás (neboda de la mestra), Ramona Rofes Ódena, Rosita Ginovart Bertran, Emilia Guasch Ubia, Maria Cinta Llambrich Martí i Maribel Gombau Vila, a més d’altres nenes que no han pogut ser identificades.
L’escola estava ubicada a l’edifici on actualment hi ha la botiga de roba Fernan’s, al carrer Barcelona cantonada amb el carrer Carril. Les nenes ocupaven el primer pis, mentre que els nens feien classe al segon.
La classe dels nens estava a càrrec del mestre Joan Vidiella, que sovint comptava amb l’ajuda de la seva dona, la senyora Elvira. Els testimonis recollits durant la sessió recorden també alguns aspectes propis de l’època franquista, com l’obligació de cantar cada matí el Cara al sol amb el braç aixecat a l’estil feixista.
La separació entre nens i nenes era estricta. Fins i tot les sortides al pati i l’horari de finalització de les classes es feien en moments diferents perquè no coincidissin a l’escala.
Per motius de reforma de l’edifici, durant un breu període de temps l’escola es va traslladar als baixos d’El Casino, situat al moll. Posteriorment, es va construir una nova escola al carrer València, que continuava mantenint dues aules diferenciades per sexes.
Entre les anècdotes recordades durant la trobada destaca el berenar que es repartia cada tarda a l’alumnat: un got de llet en pols barrejada amb aigua calenta i un tros de formatge, aliments que, segons explicaven als infants, provenien de l’ajuda enviada pels Estats Units.
La sessió també va recordar els diferents mestres que van passar per l’escola. Joan Vidiella va continuar durant un temps fins que va ser substituït per Pere Fortuny. Més endavant arribaria Bartolomé García Caparrós, ajudat per la seva filla Anna Maria García, que s’encarregava dels alumnes més petits, mentre que Lluïsa Calvo continuava exercint com a mestra de les nenes.
(La foto de l’edifici de l’escola data de 1955. La cúpula original avui ha desaparegut).
Tots els grups de l’oposició han donat suport a una moció per millorar la transparència de l’Ajuntament. Una proposta senzilla: ordenar la informació, agrupar-la i fer-la entenedora per als veïns. El govern municipal hi ha votat en contra, incloent-hi ERC.
L’argument? “Les dades ja són al portal de transparència. Que cadascú les busqui i les agrupi”.
És a dir: la informació existeix, però no es facilita ni s’explica. Això planteja una pregunta molt clara: de què serveix la transparència si els ciutadans no poden entendre-la? Perquè amb publicar dades no n’hi ha prou.
Transparència confusa
La transparència real consisteix que qualsevol veí pugui saber, sense ser expert, en què es gasten els seus diners. I això és precisament el que el govern ha rebutjat.
Som útils. Defensem una transparència que s’entengui. (Font: USAP).
Durant el mes d’abril, l’aeroport de Reus va registrar un total de 129.828 passatgers, una xifra que representa un increment de l’11,2% respecte al mateix període de l’any passat. En el conjunt dels quatre primers mesos de l’any, la infraestructura acumula ja 145.594 passatgers, fet que suposa un augment del 18,7% en comparació amb el mateix període de 2024.
Pel que fa a l’activitat operativa, l’Aeroport de Reus també ha incrementat el nombre de moviments. Entre gener i abril es van operar 6.730 vols, un 16,2% més que durant el mateix interval de l’any anterior.
I tomba i tomba, tomba i tomba...
Només durant el mes d’abril es van registrar 2.497 operacions, coincidint amb l’inici de la temporada turística i l’augment de connexions vinculades principalment al mercat vacacional. (Font: Diari Més).
Entre clients preferits de les aerolínies, destaca l’alcalde de Salou, que, tal com deixa constància a les xarxes, no para de tombar.
Vila-seca ha commemorat la festivitat de Sant Isidre, patró dels pagesos, amb una celebració marcada per la tradició i el simbolisme. L’acte central va tenir lloc ahir a la Cooperativa Agrícola, que enguany compleix 125 any de la seva fundació. A més d’una missa divendres on es va fer la tradicional ofrena dels fruits de la terra.
La jornada va tenir igualment un component cultural destacat amb l’actuació de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, que enguany celebra el seu 50è aniversari. El grup va oferir una mostra del seu repertori més emblemàtic, convertint la plaça en un espai de memòria col·lectiva i reivindicació del patrimoni popular.
Festivitat arrelada
La combinació tradició pagesa, cultura popular i estima a la terra va donar forma a una celebració que, un any més, reafirma Sant Isidre com una cita arrelada al calendari vila-secà.
A Salou, en canvi, Sant Isidre ha passat de llarg. Cosa que no entenc, ja que, segons l’alcalde, Pere Granados, la capital de la Costa Daurada té un passat agrícola gloriós. Només cal veure el seu oli elaborat a partir d’oliveres centenàries, que l’alcalde regala arreu destacant-ne les seves propietats multiusos.
Ens ha deixat Dolores Ortega Guerra, 78 anys.
La cerimònia de comiat se celebrarà demà, diumenge 17 de maig, a les nou del matí al tanatori municipal de Salou.
L’Ajuntament de Salou repartirà un total de 40.000 ulleres homologades per facilitar que la ciutadania i els visitants puguin seguir amb seguretat l’eclipsi solar total previst per al pròxim 12 d’agost, un fenomen astronòmic excepcional que situarà la capital de la Costa Daurada com un dels punts de l’Estat espanyol des d’on contemplar-lo.
Les ulleres es distribuiran a través de les oficines del Patronat Municipal de Turisme de Salou, dins d’una campanya impulsada pel consistori amb l’objectiu de promoure una observació segura, responsable i accessible per a tothom. (Font: Ajuntament de Salou).
Per cert, cada vegada queda menys per a l’eclipsi total de Pere Granados com a alcalde de Salou.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, va participar dimarts a Reus en una experiència immersiva de l’ONCE amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat quotidiana de les persones amb discapacitat visual. Amb els ulls tapats i ajudat per un bastó i una guia especialitzada, Granados va recórrer un tram de carrer, va travessar un pas de vianants i va afrontar obstacles quotidians per experimentar en primera persona les dificultats de mobilitat d’un invident.
La notícia ha aixecat comentaris a les xarxes. Com el de la Ina, que diu: “Ho hauria de fer a Salou, al seu municipi i on les barreres arquitectòniques són brutals, tant per a les persones amb discapacitat visual com per a les persones amb discapacitat motriu. La majoria de les rampes dels passos de vianants estan desnivellades i tenen un dit mínim de separació amb la calçada, sense parlar dels carrers pels quals no es pot transitar perquè un fanal o un arbre estan al mig de la vorera i no tenen més d'un metre d'amplada, o de les voreres aixecades per les arrels dels arbres… Està bé que ho faci, però amb la realitat que tenim per endavant a Salou”.
Daniela Cañellas, integrant del Club Esportiu Vila-seca Jiu-Jitsu, continua acumulant èxits dins del món de l’esport estatal. Aquest cap de setmana s’ha proclamat campiona d’Espanya en la modalitat amb quimono i ha aconseguit també la tercera posició en la categoria sense quimono celebrat a Madrid.
El doble resultat confirma la gran progressió d’una esportista que s’ha convertit en una de les promeses més destacades del club vila-secà. Tot i la seva joventut, Daniela Cañellas ja acumula una trajectòria ascendent en diferents competicions nacionals i internacionals de jiu-jitsu braziler, disciplina en què ha anat consolidant-se gràcies a la constància als entrenaments i als bons resultats sobre el tatami.
Arriben els èxits esportius
Formada al Club Esportiu Vila-seca Jiu-Jitsu, vinculat a l’escola Gracie Barra Vila-seca, la competidora ha participat durant els darrers mesos en diferents tornejos estatals i europeus. El seu nom ja apareix en diversos quadres de competició oficials del circuit nacional, especialment en categories juvenils femenines.
La victòria a Madrid representa un dels èxits més importants de la seva carrera esportiva assolits fins ara. El títol de campiona d’Espanya amb quimono i el podi en la modalitat No-Gi consoliden Daniela Cañellas com una de les joves competidores amb més projecció dins del jiu-jitsu català.
El Club Esportiu Vila-seca Jiu-Jitsu també ha volgut felicitar públicament l’esportista pel seu esforç, disciplina i compromís, destacant que aquests resultats són fruit de moltes hores d’entrenament i sacrifici.
La Sala Costa Daurada del Teatre Auditori de Salou es va omplir dijous amb motiu de la presentació del llibre El franquisme en temps de Trump, del periodista, analista polític i diputat al Congrés Francesc-Marc Álvaro.
L’acte, organitzat per ERC Salou, va comptar també amb la participació de Jordi Salvador i Duch, diputat al Congrés, en una conversa centrada en els reptes actuals de les democràcies occidentals, l’auge dels discursos d’odi i la necessitat de preservar la memòria democràtica.
La benvinguda institucional va anar a càrrec del president de la secció local d’ERC Salou, Emili Arnau i Cabanes, mentre que la presentació de l’acte va ser conduïda per Elena Zhukova, regidora i alcaldable d’ERC en les pròximes eleccions municipals.
Durant la conversa s’han abordat qüestions vinculades al creixement de l’extrema dreta a escala internacional, la polarització política i la importància del pensament crític davant els discursos autoritaris.
Els assistents han participat activament en el debat posterior, generant un intercanvi d’idees que ha allargat la trobada més enllà de la presentació inicial del llibre.
ERC ha valorat molt positivament la gran assistència i l’interès generat per un acte que ha volgut convertir-se en un espai de reflexió oberta sobre democràcia, memòria i futur.
Entre les grans absències, però, la dels tres regidors d’Esquerra. No hi van assistir segurament perquè l’acte era adreçat als simpatitzants del partit.
La celebració de la marxa cicloturista La Mussara Salou Costa Daurada comportarà aquest diumenge diverses afectacions viàries. El passeig Jaume I romandrà tancat a la circulació entre les 6.00 i les 7.30 hores, coincidint amb els preparatius i la sortida dels participants.
La mesura pretén garantir la seguretat dels ciclistes i facilitar el desenvolupament de l’esdeveniment esportiu, que cada any reuneix centenars d’aficionats. El consistori ha demanat comprensió i col·laboració a la ciutadania davant les molèsties que aquests talls puguin ocasionar.
Dispositiu especial
Per això, s’ha habilitat un dispositiu especial de trànsit amb desviaments alternatius, que estaran degudament senyalitzats.
La Mussara Salou Costa Daurada és una de les proves ciclistes més destacades del calendari esportiu català i atrau cada any nombrosos participants i espectadors. Cada any se celebrava a Reus, fins que l’alcalde de Salou, Pere Granados, a cop de talonari se la va emportar.
UTPS troba inacceptable que el pavelló poliesportiu municipal del Cap Salou s’hagi construït sense grades, una decisió que considera “molt més que un simple detall arquitectònic” i que, segons afirma, evidencia la mala gestió dels recursos públics.
La formació assegura que el nou equipament es va construir “limitat” perquè no disposa d’espais per acollir públic, competicions esportives o esdeveniments socials vinculats a l’activitat esportiva. Segons UTPS, aquestes funcions són precisament les que haurien de donar sentit a una instal·lació d’aquest tipus.
“El pavelló ha estat concebut, en teoria, per fomentar l’esport, la convivència i la vida comunitària, però ho fa sense capacitat per rebre espectadors”, lamenta el partit.
UTPS es pregunta si el projecte es va planificar amb rigor o si, al contrari, es va executar amb presses i amb la voluntat de prioritzar la inauguració de l’equipament per damunt de la seva funcionalitat real.
Per a la formació, un pavelló sense grades “no és simplement un equipament incomplet”, sinó una inversió pública que renuncia “des del primer dia” a una part important de la seva utilitat social.
UTPS també considera que decisions com aquesta contribueixen a erosionar la confiança ciutadana en la gestió municipal, especialment en un context en què, segons apunta la formació, “cada euro públic hauria d’estar justificat amb transparència i visió de futur”.
Finalment, UTPS reclama una manera de governar “més responsable, participativa i orientada al bé comú” i defensa que les inversions públiques han de respondre a les necessitats reals dels veïns i dels usuaris dels equipaments municipals. (Font: UTPS).
USAP ha carregat contra la despesa de més de 50.000 euros destinada a publicitat institucional, serveis fotogràfics i comunicació per part de l’Ajuntament de Salou. La formació considera que el consistori està prioritzant la imatge i la promoció institucional mentre, assegura, continuen acumulant-se problemes importants al municipi.
Segons USAP, els darrers expedients municipals inclouen partides vinculades a campanyes en premsa, serveis fotogràfics i tasques de difusió i comunicació institucional. Tot i reconèixer que aquestes despeses es troben “dins de la legalitat”, la formació insisteix que el debat real no és jurídic, sinó polític i de prioritats.
“El problema és que, mentre es destinen desenes de milers d’euros a imatge i promoció institucional, els problemes de fons continuen existint”, assenyala el grup en un comunicat.
USAP enumera diverses qüestions que considera preocupants, com les dificultats d’accés a l’habitatge, l’augment del deute municipal, errors en la gestió tributària o la manca de planificació en alguns contractes públics.
Cal gestionar bé
La formació considera que l’Ajuntament disposa de més recursos econòmics que mai, però sosté que això no s’està traduint en una millora efectiva dels problemes quotidians dels veïns.
“Comunicar està bé, però primer cal gestionar”, defensa USAP, que critica que l’administració pugui estar prioritzant “com es veu” per damunt de “com funciona”.
Per aquest motiu, la formació es pregunta si els diners públics “s’estan invertint realment en allò que importa als veïns” i reclama “prioritats clares” en la gestió municipal. (Font: USAP).
El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Cambrils, David Chatelain (PP), ha criticat de manera contundent la gestió econòmica del Govern central cap als ajuntaments “diligents” que estalvien, redueixen el deute, paguen a temps i “liquiden correctament les seves obligacions”.
Chatelain fa aquesta reflexió en un article d’opinió publicat a la Revista Cambrils en el qual reprova les conseqüències econòmiques que té “la manca de pressupostos de l’Estat o de la Generalitat”.
Deute zero a Cambrils
El regidor manté que la pròrroga pressupostària de l’Estat limita l’actualització real de compromisos, inversions i transferències i sosté que “un ajuntament que fa els deures no hauria de ser castigat. Hauria de ser reconegut i alliberat d’una tutela que, a la pràctica, acaba confonent prudència amb paràlisi”. Chatelain fa aquesta reflexió en una clara referència al deute zero que té actualment l’Ajuntament de Cambrils.
Chatelain lamenta que un ajuntament que ha gestionat bé els seus recursos econòmics no en pot disposar lliurement. “En canvi, aquells que planifiquen pitjor o arrosseguen desequilibris no sempre pateixen conseqüències proporcionals”. (Font: Ràdio Cambrils).
Ens ha deixat Francisco Coca Burgos, 70 anys.
El funeral se celebrarà demà dissabte, 16 de maig, a les deu del matí a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Vetlla: sala 2 del tanatori municipal.
L’Ajuntament de Salou ha recordat a través de les xarxes socials que el municipi continua apostant per la seva imatge de vila florida, coincidint amb la plantació de 20 espècies adaptades al canvi climàtic a l’autovia de Reus amb el Vial de Cavet. La campanya institucional destaca la renaturalització dels espais urbans, la sostenibilitat i la promoció de la biodiversitat com a eixos principals del model de ciutat.
Ara bé, per comprovar fins a quin punt Salou és una ciutat florida, no cal desplaçar-se fins a tan lluny. N’hi ha prou amb passejar per carrers com el d’Aragó per trobar-hi una vegetació espontània que creix entre voreres, escocells i espais públics sense gaire manteniment.
És d’esperar que tot arribarà gràcies al projecte de silvopastura impulsat pel consistori, que aquests dies utilitza un ramat de 200 ovelles i 40 cabres per netejar el sotabosc del Cap de Salou. La iniciativa ha estat àmpliament promocionada per l’Ajuntament com una actuació sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
Tanmateix, el contrast entre les campanyes institucionals i l’estat d’alguns carrers ha generat sorpresa, atès que el manteniment quotidià de l’espai públic continua presentant mancances evidents.
Davant d’això, cal preguntar-se si el ramat municipal tindrà prou temps per desbrossar tota la vegetació que creix als carrers de Salou.
ERC ha anunciat a través de les xarxes socials del partit diverses actuacions impulsades pel govern municipal de Salou que afecten les seves regidories. Com ara, la substitució de totes les dutxes per rentapeus a les cales del municipi amb l’objectiu d’estalviar aigua. O l’aprovació inicial del nou Pla Local de l’Habitatge, que s’estructura en quatre grans eixos i preveu 25 actuacions concretes durant els pròxims sis anys per garantir l’accés a un habitatge digne.
Altres actuacions silenciades
Els republicans també s’ha referit a una inversió de 260.000 euros procedents dels fons Next Generation destinada a renovar 3.800 plantes autòctones, crear nous espais verds i protegir la biodiversitat del litoral salouenc.
Una altra de les actuacions destacades és la integració de la Policia Local de Salou al sistema d’emergències 112 per millorar la resposta davant incidències i gestionar-les en temps real.
Malgrat això, cap d’aquestes actuacions ha estat publicada a la web municipal. Pel que es veu, aquest espai institucional està reservat exclusivament a l’alcalde, Pere Granados, i als seus àlbums fotogràfics. Tot i que ERC forma part de l’actual govern municipal com a soci de govern de Granados. I encara l’aguanten!
L’alcalde de Salou, Pere Granados, es va posar dimarts en la pell d’una persona cega durant la Setmana del Grup Social ONCE a Reus, una iniciativa centrada enguany en la TecnoInclusió: la tecnologia ens iguala, amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat quotidiana de les persones amb discapacitat visual.
Sota el lema Connecta sense veure-hi, Granados, amb els ulls tapats i ajudat per un bastó i una guia especialitzada, va recórrer un tram de carrer, va travessar un pas de vianants i va afrontar obstacles quotidians per experimentar en primera persona les dificultats de mobilitat d’una persona invident. (Font: Ajuntament de Salou).
Efectivament, no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure. Només cal que l’alcalde es quedi aquí per comprovar que els cecs i les persones amb discapacitat física ho tenen molt fotut per passejar per Salou.
Cambrils acollirà aquest cap de setmana el 21è Campionat Internacional de Futbol 7 de l’IPA, una competició que reunirà 500 policies repartits en 28 equips procedents de sis països diferents: Espanya, Polònia, Portugal, Itàlia, Romania i França.
El torneig, que arriba enguany a la seva vuitena edició consecutiva a Cambrils, començarà divendres a la zona esportiva municipal i s’allargarà fins dissabte al migdia, quan es disputarà la gran final.
La inauguració oficial tindrà lloc dijous a la tarda davant del Parc del Pescador. Durant l’acte es podrà veure una exhibició d’un helicòpter de salvament marítim i una actuació de l’Escola de Dansa Giselle. Un dels moments més emotius de la inauguració serà el servei d’honor, que anirà a càrrec d’una ballarina de l’Escola de Dansa Giselle afectada per càncer infantil.
L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha destacat el clima de companyonia i convivència que es genera entre els diferents cossos policials participants en cada edició del campionat. (Font: Ràdio Cambrils).
No vull parlar des de la nostàlgia perquè no la sento, sinó des del respecte en vida, que és quan s’haurien de dir i fer les coses.
Dimarts va morir Tania Doris. Abans de veure-ho publicat, m’ho va comunicar avui algú de la professió. Després ja ho saben: l’eco habitual de Facebook i companyia saltant de perfil en perfil.
A l’empresa de Matías Yáñez, àlies Colsada —i no “Coslada”, senyor Alfonso L. Congostrina, d’El País— va ser la meva primera vedet a la meva primera revista. Després van venir gairebé tres anys entre l’Apolo de Barcelona, gires, teatres, pensions i autocars per aquella Espanya dels vuitanta que es debatia entre el videoclub i el futbol, mentre anava perdent el gust pel despullament luxós i la carn sofisticada que començava a ser més fàcil —i gratuïta— de veure a la platja que en un teatre.
Desafortunadament, i com un avançament del que havia de venir, el Paral·lel va començar a languir molt abans que ella i que qualsevol que volgués reanimar-lo. Hi havia alguna cosa catalana i autèntica en aquella avinguda. El fet que encara es programin obres en alguns teatres no canvia que el Paral·lel mai no es va recuperar del tot de la urpada de la modernitat.
A la Tania li va faltar un empresari i parella amb més iniciativa per rellançar-la sense caure constantment en el clixé del postfranquisme. El mateix home que va dirigir la seva vida des que la va convertir en vedet —per damunt fins i tot d’una altra gran figura que la volia amagada a la tercera fila del cor— va morir sense deixar res lligat per a la seva retirada i la va deixar atrapada en un litigi amb la família que es considerava la legítima hereva, després que la Tania li hagués entregat la seva joventut i la seva carrera a aquell Colsada que d’elegant en tenia ben poc.
Aquell Colsada que avui, quaranta anys després, ha acabat revelant-se com un empresari explotador, els aparcaments i béns immobles del qual encara continuen pendents de repartiment, mentre a molts de nosaltres ens va furtar la Seguretat Social.
Com a companya, la Tania va ser impecable, en privat i en públic. Encara recordo quan em regalava les seves malles de reixeta al Monumental de Madrid. I per això em queda dir que molts ballarins portem al llibre de comptabilitat de la nostra vida haver pogut treballar al seu costat durant aquells anys, gràcies al seu compromís com a cap de cartell.
Ella, com totes les que vam ser les noies alegres de Colsada, va gestionar les seves ombres amb discreció, mentre fèiem de la fantasia el penúltim refugi de la revista espanyola.
Crec que l’única reina del Paral·lel, malgrat l’esplendor i la fama, va ser una dona profundament trista. Va fer de la seva retirada un pacte de dignitat amb ella mateixa. Sempre acompanyada de la seva germana Tita, morta també fa poc.
Com que ja vaig parlar bé d’ella al meu llibre Memòries d’una corista; llums i ombres de les varietés… només em queda dir:
Descansi en pau.
Tinc fotos amb ella, però crec que mereix aquesta feta pel molt estimat Paco Riba: la foto oficial de la pel·lícula Las alegres chicas de Colsada. Jo, a l’esquerra, abril-maig de 1983, durant el rodatge a Studio 54, Barcelona.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
Ens ha deixat Ana Avilés Hernández, de 96 anys.
El funeral se celebrarà demà, dijous 14 de maig, a les 11 del matí a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Posteriorment serà enterrada al cementiri de Vila-seca.
El sindicat CCOO ha convocat concentracions avui davant de dos establiments franquiciats sota la marca Burger King a Salou per denunciar públicament la situació laboral que, segons el sindicat, podria afectar prop de 60 treballadors.
Les mobilitzacions es faran a les 11 del matí davant del restaurant situat al carrer Montblanc, 30, i a les 12 del migdia davant de l’establiment ubicat al passeig de Jaume I, 21.
CCOO assegura que les empreses franquiciades responsables dels dos centres estarien sotmetent la plantilla a “condicions laborals absolutament inacceptables”, especialment entre persones joves i migrants que, segons el sindicat, desconeixen sovint els seus drets laborals i sindicals i tenen por de reclamar per por de perdre la feina.
Hores extres no pagades
Entre les presumptes irregularitats denunciades hi ha la realització habitual de jornades reals d’almenys nou hores diàries mentre només se’n remunerarien vuit. El sindicat considera que aquesta pràctica hauria generat centenars d’hores extraordinàries no pagades.
La denúncia també inclou l’impagament de les hores nocturnes i dels complements corresponents al treball en dies festius. A més, CCOO afirma que els treballadors haurien de pagar 12 euros pel cadenat de les taquilles utilitzades durant la jornada laboral.
El sindicat considera especialment greu l’existència d’actuacions que, segons denuncia, podrien dificultar l’activitat sindical i limitar que la plantilla pugui informar-se i organitzar-se lliurement.
Inspecció de Treball i Seguretat Social ja hauria estat informada dels fets, i CCOO espera una actuació “contundent” davant unes pràctiques que considera incompatibles amb els drets fonamentals dels treballadors.
Precarietat
El sindicat també critica que empreses que operen sota una marca internacional com Burger King mantinguin, segons afirma, models laborals basats en la precarietat, la por i l’incompliment sistemàtic de drets bàsics.
CCOO adverteix que aquestes concentracions són només l’inici d’un calendari d’actuacions sindicals i legals que es mantindrà mentre no cessin les pràctiques denunciades i no es restitueixin els drets de la plantilla.
El sindicat també fa una crida a la ciutadania i als treballadors del sector de la restauració moderna a no normalitzar situacions d’explotació laboral i a donar suport públicament a les persones afectades. (Font: CCOO).
Vet aquí que una vegada hi havia un poblet anomenat Salou, un indret meravellós on els apartaments turístics creixen més de pressa que els pins (dels que amb prou feines n’hi ha) i on cada estiu apareixen més gandules que bolets després de la pluja. Però un any, entre bloc i bloc de ciment, l’Ajuntament va descobrir una cosa sorprenent: els boscos existien!
I no només existien, sinó que tenien matolls.
—Això és un problema molt seriós —va declarar solemnement l’alcalde, Pere Granados, mentre observava un pi des de la finestra del despatx amb la mateixa preocupació amb què un turista anglès mira el preu d’una cervesa.
Els tècnics municipals van elaborar informes, estudis i presentacions de PowerPoint amb moltes fletxes verdes. Després de mesos de reunions, van arribar a una conclusió revolucionària:
—Potser... potser podríem deixar que animals herbívors es mengin les herbes.
La idea va semblar tan innovadora que gairebé convoquen una roda de premsa internacional.
I així va arribar Heidi. La noia va aterrar de Suïssa amb 200 ovelles i 40 cabres per netejar els boscos de Salou.
Pedro Granados, entusiasmat amb el projecte, va decidir implicar-s’hi personalment.
—Vull fotos fent l’animal! —va proclamar al seu entorn.
Per afegir tot seguit:
—Jo també aprendré a pasturar —va anunciar amb la solemnitat d’un home que no havia trepitjat un corral mai a la vida.
Va agafar la vara d’alcalde i va declarar davant el ramat:
—Aquest serà el meu bastó de pastor. Seguiu-me i us portaré pel bon camí! Endavant, fem equip, fem ciutat.
Heidi, pacient, li ensenyava el més bàsic: com distingir una ovella d’una cabra, com esquivar els matolls i, sobretot, no intentar inaugurar oficialment cada arbust trepitjat.
Les cabres treballaven sense descans mentre alguns regidors observaven fascinats aquella tecnologia ancestral basada en “deixar que l’animal mengi”.
—És el mateix que fa l’alcalde amb nosaltres —deien els seus companys de l’equip de govern esmaperduts.
Cada tarda, Pedro i Heidi pujaven pels camins forestals. Ella li ensenyava a interpretar el comportament del ramat i ell aprofitava per explicar-li futurs projectes estratègics sobre sostenibilitat, ecoturisme i governança verda.
—Sí, m’agrada posar verds els que no pensen com jo!
Al final de l’estiu, els boscos estaven més nets que moltes voreres del centre. Els incendis havien disminuït i el projecte era un èxit. L’alcalde, emocionat, va concloure davant la premsa:
—Hem demostrat que tradició i modernitat poden anar de bracet.
I el públic que fins ara l’ha votat no es cansava de cridar:
—Bèèèèè…
Sense parar. (Font: Tururut Vola News).