ERC és un zero al costat de Granados

 

Després de fer-se públic que la delinqüència va disminuir un 20% l’any passat a Salou, l’Ajuntament va difondre una nota informativa en què l’alcalde, Pere Granados, es felicitava pels resultats. En el comunicat, el batlle afirmava que “aquest descens és el resultat directe de la feina constant i coordinada que duen a terme els diferents cossos policials que operen al municipi”.

Granados també destacava “la professionalitat, la dedicació i el compromís de tots els efectius, així com la coordinació institucional, que han estat claus per assolir aquests resultats”, i subratllava que “la seguretat és una aposta estratègica del municipi per generar benestar, qualitat de vida i confiança, tant entre els residents com entre els visitants que ens escullen cada any”. (Font: Ajuntament de Salou).

Paper irrellevant

L’alcalde no fa cap menció al regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez, ni al paper del seu departament en l’evolució de les dades. El relat institucional concentra tots els mèrits en la figura de Granados, mentre deixa completament de banda el soci de govern responsable de l’àrea.

Aquesta absència reforça la percepció que ERC té un paper irrellevant dins del govern municipal de Salou. Un soci que, lluny de marcar perfil o liderar polítiques pròpies, queda reduït a validar les decisions de l’alcalde i a mantenir-se en silenci mentre altres capitalitzen els resultats. 

Un cop més, el govern local projecta la imatge d’un executiu on uns manen i s’enduen el rèdit polític, i d’altres es limiten a votar i cobrar a final de mes.

El tràfic de drogues es dispara un 13,5%

 

L’Ajuntament de Salou ha celebrat públicament que els fets delictius han baixat gairebé un 20% durant el darrer any a la ciutat, segons el balanç oficial de criminalitat publicat pel Ministeri de l’Interior. El consistori assegura que aquestes dades consoliden Salou com “un dels municipis més segurs de la província” i posa l’accent en la reducció de diversos delictes greus.

En concret, el govern municipal destaca la davallada del 60% en els homicidis, la reducció dels robatoris (-18%), dels furts (-6,4%), de la cibercriminalitat (-11,4%) i de les estafes informàtiques (-10%). Unes xifres que, segons l’Ajuntament, evidencien l’eficàcia de les polítiques de seguretat impulsades els darrers anys. (Font: Ajuntament de Salou).

Dades que s’amaguen

Tanmateix, el balanç oficial també conté dades que el comunicat municipal obvia. El tràfic de drogues s’ha incrementat un 13,5% en només un any, una pujada significativa que contrasta amb el relat triomfalista del consistori. A més, els delictes contra la llibertat sexual han augmentat un 12,5% i els ciberdelictes no inclosos en els apartats anteriors s’han disparat un 16,7%.

Aquesta lectura selectiva de les dades torna a posar en qüestió el discurs oficial del govern local. Tal com ja es va apuntar ahir, quan les xifres són favorables, les dades del Ministeri de l’Interior es presenten com a plenament objectives; en canvi, quan el balanç és negatiu, es relativitzen o es passen per alt, fet que erosiona la credibilitat institucional.

Inaugurada a la sala Àgora la mostra ‘Tovallons d’Art’

 

La sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils ha inaugurat l’exposició Tovallons d’Art, un projecte de l’Associació Art’s Windows que construeix un relat coral sobre la creativitat del país i el vincle profund entre paisatge, cuina i memòria col·lectiva. La mostra forma part de la Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils i es podrà visitar fins al 10 d’abril amb entrada lliure. 

Un diàleg entre art i gastronomia

Tovallons d’Art reuneix una cinquantena de peces creades a partir de tovallons de restaurant, transformats en obres originals per artistes vinculats a una quarantena de comarques catalanes i a establiments de referència de la cuina del país. Cada tovalló esdevé una peça única que reflecteix la complicitat entre un restaurant i un creador i que vol reivindicar la taula com a espai de memòria, identitat i experiència compartida. 

Un recorregut per Catalunya des de Cambrils

El projecte proposa un recorregut visual i emocional per Catalunya a través d’un mapa de tovallons, que posa en diàleg territoris, productes, paisatges i maneres d’entendre l’art i la gastronomia. 

Des de Cambrils, la mostra viatjarà per altres municipis del país i reforça el paper del municipi com a referent de cultura gastronòmica a la Costa Daurada. 

8 de març, la farsa

 

S’apropa el 8 de març i torna el guió de sempre: el frenesí del violeta, les batucades i aquelles abraçades i somriures d’Irene Montero de bracet a la primera fila. La farsa que ens va portar el preludi de Covid: El Musical; aquell que, el març del 2020, va destrossar famílies i llocs de treball mentre el món s’aturava.

Davant d’aquesta posada en escena institucional, molt de fem coses i donem visibilitat per comptar cossos en l’estadística, hi som les altres. Les que no necessitem pancartes per exercir la nostra llibertat. Aquí seguim: les que hem lluitat en silenci i sense estar protegides pels sindicats, barrejades però no agitades. Sota els lluentons, les pestanyes postisses i una experiència fins i tot bohèmia en temps d’inseguretat en tots els aspectes —tot això que alguns titllen de frívol—, batiem dones propietàries del nostre present com a canalitzadores del vostre futur. Parlo de les artistes: tant envejades com criticades. Les que mai hem demanat permís per fer la nostra santa voluntat sobre un escenari. I en tot l’altre.

Mentre unes celebren l’eslògan i se cenyeixen al postureig tant de reivindicació per al selfie, nosaltres hem executat l’estratègia, encara que sigui en xiuxiueigs de complicitat. Unint forces i trencant mites. Perquè mai va ser un camí de roses, però va ser el camí.

El dia de la dona treballadora no és una celebració; és un fet quotidià per sostenir la vida, des del paritori fins a la sepultura, en una humanitat que posa etiquetes i menysprea els qui se surten de la norma. Soc de les que pensen que els homes no tenen la culpa de tot, ni cal que tinguin un dia marcat al calendari per demostrar la seva vàlua.

Mentre hi hagi una dona assassinada i un servei d’alerta necessari per a les que estan en perill, no hi ha res a celebrar. Les dones treballadores són totes: la caixera, la netejadora, la científica, l’enginyera, la professora, la mare de família anul·lada per deure’s als seus, i la prostituta de luxe, fins i tot si la paga Ábalos.

Res mostra que estiguem avançant. Ni l’assetjament escolar a milers de nenes, ni la tracta, ni la humiliació econòmica i la manca de cultura bàsica. Sobre el suïcidi: un altre tabú, van ser apartades o desemparades. Resulten incòmodes quan expressen o se sap d’elles més del que la nostra vida digital prioritza i es pot permetre empassar.

No hi haurà justícia mentre es permeti l’ablació del clítoris. No hi ha avenç mentre el color rosa encara simbolitzi el pecat de la carn i el blau dels nens la divinitat religiosa. Ni mentre hi hagi violació de filles menors i dones que tenen por al carrer. I, per sobre de tot, no hi ha germandat quan el silenci de les dones encobreix les denúncies falses, l’assetjament i l’abús laboral.

Hem de despullar-nos de la fantasia de les manifestacions i de la política per dignificar el lloc que ens correspon.

Recorda, dona; la teva vida i els teus legítims desitjos: no és un somni, és un pla.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Seguretat a la carta: Salou celebra les xifres que ahir qüestionava

 

L’Ajuntament de Salou va informar dijous passat d’una reducció de gairebé el 20% dels fets delictius registrats durant el 2025 al municipi, segons el balanç oficial publicat pel Ministeri de l’Interior. Segons el consistori, aquesta dada situa Salou entre els municipis amb un descens més destacat de tota la demarcació de Tarragona i reforça la seva posició com “un dels entorns urbans més segurs del territori”.

En el conjunt de les comarques tarragonines, la criminalitat ha baixat un 5,1% respecte a l’any anterior. “En aquest context, el descens de Salou gairebé quadruplica la mitjana territorial. La dada pren encara més rellevància si es té en compte el volum de població flotant que rep el municipi al llarg de l’any, especialment durant la temporada alta turística”. (Font: Ajuntament de Salou).

Hipocresia política

Ens trobem davant d’una nova lectura interessada de les dades policials. Per no parlar d’una nova demostració d’hipocresia política: quan les xifres no han estat favorables —com va passar el 2024, quan Salou va registrar l’índex de criminalitat més alt de la demarcació o es va situar com el tercer municipi català on més va créixer la delinqüència— l’Ajuntament va optar pel silenci o, fins i tot, per convocar juntes de seguretat amb l’objectiu de desmentir dades procedents de fonts oficials.

Ara, en canvi, aquestes mateixes fonts oficials són utilitzades per destacar que Salou és un municipi segur. Un canvi de criteri que posa en qüestió la coherència del discurs municipal i que evidencia que, a Salou, les estadístiques són bones o dolentes no pel que diuen, sinó per a qui resulten convenients.

Nova reunió de l’Àrea Metropolitana per repartir-se el territori

 

Aquesta setmana s’ha celebrat la reunió bilateral de la comissió de seguiment del conveni de col·laboració entre l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i la Diputació de Tarragona, un espai de treball que dona continuïtat al marc de cooperació institucional establert entre ambdues entitats per impulsar el projecte metropolità.

La trobada ha comptat amb la participació del president de l’associació, Roc Muñoz, i del vocal i alcalde de Cambrils, Oliver Klein, en representació del món municipal. Per part de la Diputació hi han assistit el diputat Vale Pino, alcalde de Torredembarra, i el diputat delegat i alcalde dels Garidells, Marc Bigordà.

Bla, bla, bla

Un dels punts centrals de la reunió ha estat l’exposició del model organitzatiu de l’associació, basat en set ponències sectorials que actuen com a espais tècnics de treball i que permeten estructurar les accions del pla anual. Aquestes ponències aborden àmbits com la mobilitat, la infraestructura verda, el desenvolupament econòmic i la innovació, la cohesió social, la cultura, els serveis bàsics o l’urbanisme i l’habitatge, amb l’objectiu de generar propostes i projectes amb una clara vocació metropolitana.

La reunió també ha servit per abordar el pla d’actuacions 2026, que recull les primeres línies de treball conjuntes entre ambdues institucions. El document preveu accions vinculades a la posada en marxa efectiva de l’associació, l’impuls d’estudis i treballs tècnics, el desenvolupament de projectes metropolitans i el reforç de l’estratègia de comunicació i projecció pública. (Font: Ràdio Cambrils).

En definitiva, una nova passa endavant en la construcció de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, un projecte que avança a base de reunions, reunions i més reunions que, pel que expliquen, omplen l’ego i, com ja va advertir l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, encara no se sap ben bé per a què ha de servir.

Epstein

 

Més enllà del fàstic que ens pugui produir tot allò relacionat amb aquest tema, potser el que a mi personalment em provoca és sorpresa. M’explico. Sorpresa davant la sorpresa que provoca.

Imagineu una cacera de reis i potentats de fa 400, 500 o 1.000 anys. Després d’un dur dia sobre la muntura perseguint preses, els senyors es reuneixen al voltant d’una taula ben assortida i ben parada. Imagineu que, després del vaivé del vi, als senyors els ve de gust una mica de carn viva, fresca. És llavors quan entren les noies de la comarca a satisfer els desitjos del poder.

Pensar que els segles han mitigat les ànsies dels homes poderosos és viure en mons de fantasia. Aquesta és la realitat de l’ésser humà quan no hi ha frens al poder. El poder només és important si es pot exercir. I s’exerceix. I es continua exercint.

El món es constitueix per allò que Theodore Kaczynski, més conegut com l’Unabomber, qualificava de “grups autopropagadors”. Kaczynski, en el seu darrer llibre Anti-Tech Revolution, How and Why (Revolució antitecnològica, com i per què), defineix aquests grups com a entitats de poder que de vegades s’alien, d’altres vegades s’enfronten i que, a poc a poc, en un procés darwinià, van eliminant els febles mentre es fan més forts. És, bàsicament, una lògica del poder.

Hi ha un llibre, publicat ja fa uns quants anys, en dos volums, de Whitney Webb, que es diu One Nation Under Blackmail (Una nació xantatjada), que fa un seguiment d’un d’aquests “grups autopropagadors”, en el qual s’explica tota l’evolució de la col·lusió entre poders financers, serveis d’intel·ligència, màfia i estat, concretament als Estats Units, però no només. Hi apareixen figures com els germans Dulles, tòtems de la CIA, Sam Giancana i les seves connexions amb els Kennedy. Sam Giancana era el cap de la màfia a Chicago. Es parla del frau en l’elecció de Kennedy, de les maniobres tèrboles del seu pare. Al llibre hi apareix la figura de Roy Cohn, un personatge que a Espanya no diu res, però que als Estats Units tothom coneix per la seva trajectòria a la Comissió d’Activitats Antiamericanes, més coneguda pel senador McCarthy. També s’hi explica la seva relació amb el criptogai J. Edgar Hoover, director de l’FBI durant seixanta anys. Mítiques eren les seves festes amb transvestisme i homosexualitat. Una cosa que ara, la veritat, no importa a ningú, però que aleshores era un gran problema. Aquest personatge, Roy Cohn, va ser un dels mentors de Donald Trump abans de morir de sida.

La qüestió a la qual volia arribar és que tot el focus mediàtic se centra en les perversions sexuals d’aquests magnats i es passen per alt les veritables implicacions d’aquest assumpte: una xarxa densament teixida d’interessos entre crim organitzat, economia, serveis d’intel·ligència i parts de l’estat. Això dona una imatge clara de la realitat del que alguns idiotes pomposos anomenen DEMOCRÀCIA. Sí, en majúscules. La democràcia fa molts anys que ha estat segrestada. Només hi creuen els babaus i els beates, i aquells que creuen que l’ésser humà és un ens separat de la natura i del seu entorn, i aliè als seus esdevenirs. Aquesta fal·làcia bàsica contamina qualsevol capacitat d’anàlisi rigorosa de la realitat i dels mecanismes que regeixen les relacions entre els éssers vius, siguin de la naturalesa que siguin. D’aquí ve la sorpresa generalitzada davant els actes dels infames que manegen les polítiques mundials. Jo considero que conec la naturalesa humana, per la qual cosa a mi no em sorprenen. Em produeixen ira i fàstic, però no sorpresa.

Seria tasca nostra destruir tot aquest entramat de grups de poder. No per alliberar la democràcia del seu jou, sinó per restaurar l’ordre natural de l’ésser humà: la seva connexió amb la terra, la seva mirada cap a la volta celeste, el seu desig d’anar més enllà, la seva entrega al grup, la seva necessitat de perpetuar-se a través del temps. La seva necessitat de ser profundament humà.

Una col·laboració d’Hispania Posterior.

Necrològica: Peter Charles Burden

 

Ens ha deixat Peter Charles Burden, de 83 anys. 

Les exèquies tindran lloc demà, dilluns 2 de febrer, a les onze del matí, a la sala de cerimònies del tanatori municipal de Salou. Sense vetlla. Posteriorment serà incinerat al crematori de Reus.

El regidor de Vox es deixa un bigoti a l’estil Tejero

 

El regidor de Vox a l’Ajuntament de Salou, Paul Daniel Axinte, s’ha afaitat la barba —poc peluda, tot s’ha de dir— i ha optat per deixar-se un bigoti d’estètica clarament franquista. El canvi d’imatge respon a la voluntat de retre homenatge a l’extinent coronel Antonio Tejero, patètic protagonista del 23-F, mort el mateix dia que el govern espanyol desclassificava la documentació del cop.

Amb aquest gest, Axinte pretén reivindicar-se com a hereu patriòtic de Tejero, una identificació que ell mateix ja havia verbalitzat en un ple municipal, quan va admetre sentir-se pròxim al “modus operandi” del seu mentor, afegint tot seguit: “Al suelo todo el mundo”. Aquella declaració, de la qual en teniu més detalls aquí, li va valer, dins i fora del consistori, el sobrenom de Tejero de Salou, etiqueta que ara sembla assumir també en l’àmbit estètic.

Nou look

El nou look del regidor no ha passat desapercebut ni a les xarxes socials ni als passadissos de l’Ajuntament, ja que, a més del mostatxo, també llueix amb orgull un tricorni de la Guàrdia Civil.

D’aquesta manera, Salou suma un nou episodi a la seva particular crònica política, on el folklore, la simbologia ultra i l’esperit carnavalesc continuen tenint un paper omnipresent i destacat. (Font: Tururut Viola News).

Harry Merlin Piper, el jove mag de Salou que triomfa a Hollywood

 

Amb només quinze anys, el jove mag de Salou Harry Merlin Piper ha conquerit el públic nord-americà després de proclamar-se campió júnior i subcampió absolut del concurs televisiu de talents Star Search de Netflix, gravat a Los Angeles (Estats Units) i que en el seu moment va impulsar artistes com Beyoncé, Britney Spears, Christina Aguilera, Justin Timberlake o Adam Sandler.

El jove es va imposar durant cinc programes consecutius i es va classificar per a la gran final, en la qual va captivar el jurat i el públic amb els seus números d’il·lusionisme, seguits en directe per milions d’espectadors per televisió.

“Aquesta ha estat l’experiència de la meva vida. Actuar per a audiències de tot el món i conèixer tantes persones increïbles ho ha significat tot per a mi. Estic molt agraït pel suport rebut i entusiasmat pel que vindrà”, assegura Harry Merlin Piper.

Sis setmanes a Los Angeles

Piper, que també és ventríloc i presentador, ha passat sis setmanes a Los Angeles per participar en aquest concurs, que constava d’un episodi setmanal. “Anar a Hollywood ha estat una oportunitat per ensenyar la meva màgia al món”, afirma.

Els responsables del programa, emès a la plataforma Netflix, hi van contactar i, després de moltes reunions, va decidir fer el pas. “Em van proposar anar-hi a provar i estic molt content”, diu.

El jove ha mostrat a Star Search propostes d’il·lusionisme, mentalisme i trucs més petits, amb actuacions marcades per la seva precisió tècnica i una gran seguretat escènica.

El jurat estava format pel músic de country i rock Jelly Roll, l’actriu Sarah Michelle Gellar i la presentadora i autora de llibres de cuina Chrissy Teigen, que van valorar artistes de dansa, música, humor o varietats.

Fill de mag

Piper s’ha criat en el món de l’espectacle. El seu bressol és el House of Illusion, un local emblemàtic de Salou que regenta el seu pare, Rodney James Piper, mag també des de petit.

“He vist actuar el meu pare des que vaig néixer. Sempre m’ha encantat com ho feia i vaig tenir clar que volia ser com ell. Ara fem màgia junts i, tot i que jo també estic creant un estil propi, ell m’ha ensenyat moltes coses i per a mi és el millor pare del món”, explica el jove.

Els Piper, originaris del Regne Unit, estan acostumats a sortir a l’escenari davant de persones de diverses nacionalitats. “Ser a Salou ens permet fer màgia en anglès, espanyol o català. És molt útil per practicar diferents estils”.

De vegades, fins i tot, tenen un teatre ple d’espanyols i anglesos i han de fer bromes en els dos idiomes. “És un repte que tothom ho entengui, però és molt divertit”, subratlla.

Del local familiar a Hollywood

El jove mag se sent afortunat de poder mostrar la seva màgia al local familiar. “Hi ha molts mags joves que no tenen cap lloc on actuar. Aquí he pogut treballar amb altres mags i crear perquè les persones puguin gaudir i passar-s’ho bé”, explica.

Amb un estil propi que fusiona la màgia clàssica amb una presentació teatral moderna i una forta connexió amb el públic, Harry Merlin Piper es va convertir en el més precoç a guanyar el premi al millor mag jove de l’any de la societat britànica de màgia The Magic Circle, amb seu a Londres.

També ha participat en el programa de televisió Got Talent España i en el britànic Tonight with Sarah Jane Mee, i ha ofert espectacles a l’aire lliure per a 3.000 espectadors.

Ara confia que el seu pas per Star Search li serveixi per expandir la seva carrera internacionalment, amb “noves aparicions televisives, actuacions en directe i projectes creatius actualment en desenvolupament”. (Javier Díaz/EFE).

Necrològica: Florian Hurgoi

 

Ens ha deixat Florian Hurgoi, de 65 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dissabte 28 de febrer, a les set de la tarda al tanatori municipal de Salou. Vetlla: sala 1 a partir de la una del migdia.

Necrològica: M. Cinta Favà Sebastià

 

Ens ha deixat M. Cinta Favà Sebastià, de 85 anys. 

La Maria Cinta era la sogra del regidor Francesc Benaiges i esposa de qui va ser agutzil Juan Manuel López. La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, diumenge 1 de març, a les deu del matí al cementiri de Vila-seca.

Arriben els primers manyos

 

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha explicat a les xarxes socials que les obres del passeig marítim de la Pineda “continuen a bon ritme i ja es comença a veure clar cap on anem”.

“Nova pavimentació en marxa, plantació d’arbrat i espais de descans que ja van agafant forma perquè passejar, seure i gaudir del litoral sigui encara millor. A un mes de la Setmana Santa, seguim sumant metres i detalls perquè el passeig llueixi com es mereix”. (Font: Pere Segura).

La reacció dels turistes manyos no s’ha fet esperar, alguns dels quals ja hi han vingut a plantar cadires, tovalloles i para-sols perquè ningú no els prengui el lloc aquest estiu. I, de passada, també han estat mirant on poder aparcar el cotxe sense haver de pagar la zona blava!

El Club Privée demana que Joan Carles I torni a Espanya

 

La desclassificació d’arxius del 23-F ha provocat que Alberto Núñez Feijóo hagi demanat el retorn de Joan Carles I a Espanya, actualment establert a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units.

“Crec que seria desitjable que el rei emèrit tornés a Espanya. Ell mateix ha reconegut errors innegables en la seva trajectòria, però qui va contribuir a sostenir la nostra democràcia i les nostres llibertats en un moment clau hauria de passar l’última etapa de la seva vida amb dignitat i al seu país”, ha dit el president del PP i líder de l’oposició.

Picha brava

Al llarg dels darrers anys, Joan Carles I ha estat objecte de diverses investigacions judicials. Ja sigui en forma de presumptes cobraments de comissions per l’AVE a la Meca, l’ús de targetes bancàries opaques, comptes en paradisos fiscals, sense oblidar presumptes relacions extramatrimonials, l’ús de recursos públics per amagar-les i successives demandes de paternitat. De tot, però se n’ha sortit.

En aquesta línia, qui també s’ha sumat a la proposta de retorn a casa de Feijóo és el concorregut club Privée, situat a l’autovia de Salou a Reus. “El trobem a faltar”, ha anunciat el Sr. Fuentes del picador.

Necrològica: Blas Cedemilla García

 

Ens ha deixat Blas Cedemilla García, de 84 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dissabte 28 de febrer, a les dotze del migdia al cementiri de Vila-seca.

Necrològica: José Castro Trócoli

 

Ens ha deixat José Castro Trócoli, de 84 anys. 

La cerimònia se comiat se celebrarà avui, divendres 27 de febrer, a les deu del matí al cementiri de Vila-seca.

Salou, segona ciutat de Catalunya amb més pisos turístics

 

A Catalunya hi ha actualment 105.543 apartaments amb llicència turística. Les comarques que n’acumulen més es concentren a la Costa Brava, on l’Alt Empordà i el Baix Empordà superen conjuntament els 17.000 pisos turístics, per davant del Barcelonès, que en té registrats 11.700.

Malgrat el pes d’aquestes xifres, Salou destaca com la segona ciutat de Catalunya amb més allotjaments turístics, amb un total de 7.174 pisos, només per darrere de Barcelona (10.645) i molt per sobre de Cambrils (3.812) i Vila-seca (1.458).

La majoria dels municipis encara estan lluny de complir la normativa que limita el nombre d’habitatges d’ús turístic en funció de la població: un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants. El nou topall legal entrarà plenament en vigor l’any 2028.

A més de Salou, la situació és especialment complexa a la Costa Brava, on hi ha municipis que actualment dupliquen, tripliquen i fins i tot multipliquen per sis el nombre d’apartaments turístics que els permetria la normativa vigent.

Què diu la normativa?

El decret llei 3/2023, aprovat l’any 2023, estableix un nou criteri per regular les llicències que permeten convertir un habitatge en turístic. La regulació fixa que en cap cas es poden atorgar més de 10 llicències d’habitatges d’ús turístic per cada 100 habitants.

A més, els municipis afectats no poden concedir noves llicències si prèviament el planejament urbanístic general no ha previst expressament la compatibilitat entre domicilis habituals i d’ús turístic. Tant en l’atorgament de noves llicències com en les seves pròrrogues, els ajuntaments han de garantir el compliment d’aquest topall.

En aquest context, l’Ajuntament de Salou ha expressat en diverses ocasions el seu rebuig al decret, argumentant que una limitació tan genèrica no té en compte la realitat d’un municipi eminentment turístic, on molts apartaments es troben en zones no aptes per a residència permanent durant tot l’any.

Què passa amb els pisos que ja tenen llicència?

La normativa permet que els apartaments turístics que ja disposen de llicència puguin continuar exercint l’activitat durant cinc anys des de l’aprovació del decret, és a dir, fins al 2028, amb la possibilitat de pròrroga fins als deu anys, el 2033.

Durant aquest període, ajuntaments i propietaris han d’adaptar-se al nou marc legal. Un cop superat el termini, els propietaris hauran de renovar la llicència urbanística, que només es podrà concedir en aquells municipis que s’hagin adaptat prèviament a la normativa.

El sector critica la “retallada de llicències”

El sector turístic considera que el decret “està mal ideat”, ja que, segons denuncien, “només té en compte el nombre d’habitants d’un municipi i no la seva tipologia”. A més, reclamen l’elaboració prèvia d’un cens real d’apartaments turístics actius.

“Primer cal saber quins apartaments estan liquidant la taxa turística. Quan la Generalitat tingui clar qui exerceix realment l’activitat, llavors sabrem exactament quina és la dimensió del problema”, assenyalen fonts del sector. (Font: TV3).

La taxa turística s’encareix a Catalunya a partir de l’abril

 

El Parlament va aprovar ahir el projecte de llei que incrementa la taxa turística. Ha estat gràcies al pacte al qual van arribar el PSC, ERC i els Comuns el mes de gener. La CUP s’ha abstingut i Junts, PP, Vox i Aliança hi han votat en contra.

La taxa turística s’incrementarà a partir d’aquesta Setmana Santa, de manera que, a partir de l’1 d’abril, els turistes o els que pernoctin en qualsevol allotjament turístic a Catalunya pagaran més per dormir.

A Barcelona, la taxa turística es doblarà, i a la resta de Catalunya, de moment, s’encarirà, i el 2027 també s’haurà doblat.

Recàrrec municipal

A més, els ajuntaments podran aprovar un recàrrec a aquesta taxa amb un màxim de quatre euros, com el que fins ara només tenia autoritzat Barcelona. La capital catalana, que el té fixat en quatre euros, el podrà pujar fins a un màxim de vuit euros.

De fet, el consistori ja va acordar incrementar-lo en un euro cada any, fins als vuit euros el 2029, si el Parlament ho autoritzava.

Duplicar la taxa turística a Barcelona suposa que en un hotel de cinc estrelles l’impost per passar una nit serà de set euros, en comptes dels 3,5 euros actuals.

Si, a més, s’hi afegeix el recàrrec, que en el cas de Barcelona serà de cinc euros l’any 2026 —augmentarà un euro cada any fins als vuit euros el 2029—, l’import en aquesta categoria d’hotel quedarà en 12 euros.

I a la resta del país?

L’increment de la taxa turística serà progressiu a la resta de Catalunya. Hi haurà un primer augment a partir de l’abril del 2026 i un altre l'abril del 2027 per doblar les tarifes actuals.

D’aquesta manera, la taxa per passar una nit en un hotel de cinc estrelles o un càmping de luxe fora de Barcelona serà de 4,5 euros per persona i nit a partir de l’abril del 2026 i de sis euros a partir de l’abril del 2027 (ara és de tres euros).

En què s’invertirà la taxa turística

Segons la proposta pactada, el 25% de la recaptació de la taxa turística es destinarà a polítiques d’habitatge de la Generalitat, mentre que el 75% s’integrarà al Fons per al Foment del Turisme. En canvi, els diners recaptats amb el recàrrec municipal es podran invertir en allò que els ajuntaments considerin.

La taxa turística és la segona font d’ingressos de l’Ajuntament de Barcelona després de l’IBI. L’any passat es van recaptar 140 milions d’euros per aquest concepte. Barcelona se situa entre les ciutats europees que més recaptaran.

Què hi diu el sector?

El sector turístic no veu bé l’increment de la taxa turística. Considera que no s’han tingut en compte les seves reivindicacions i que la pujada els pot fer perdre clients.

La presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la demarcació de Tarragona, Berta Cabré, considera que no s’han tingut en compte les singularitats territorials i critica que això obri la porta al recàrrec municipal.

Diu que “crearà confusió als visitants i als turoperadors, ja que aquest mateix impost podrà ser diferent en municipis veïns”. I afegeix que “és difícil d’entendre quan nosaltres el que fem és promocionar-nos sota la marca Costa Daurada i la marca Terres de l’Ebre”. (Font: TV3).

Salou es prepara per a l’eclipsi total de sol durant les Nits Daurades

 

La consellera d’Universitats, Núria Montserrat, va visitar aquesta setmana l’Ajuntament de Salou, on es va reunir amb l’alcalde (i conseller frustrat), Pere Granados, per abordar diversos aspectes relacionats amb l’observació de l’eclipsi total de sol que tindrà lloc a la capital de la Costa Daurada (i altres indrets, per descomptat).

L’eclipsi està previst per al 12 de juliol i coincidirà amb la celebració de les Nits Daurades, la festa major d’estiu del municipi, un fet que fa preveure una elevada afluència de visitants. Davant d’aquesta situació, el consistori i el Govern recomanen arribar amb antelació als punts d’observació, prioritzar l’ús del transport públic o el vehicle compartit, seguir en tot moment les indicacions de les autoritats locals i gaudir del fenomen amb seguretat, utilitzant ulleres d’observació solar certificades segons la normativa ISO 12312-2. (Font: Ajuntament de Salou).

La consellera ja havia mantingut reunions similars fa unes setmanes amb els alcaldes de Cambrils i Vila-seca, amb l’objectiu de coordinar dispositius i recomanacions davant un esdeveniment astronòmic excepcional que atraurà milers de persones al territori.