Salou es prepara per rebre la màgia de Harry Merlin Piper

 

L’Ajuntament de Salou ha confirmat l’actuació del jove il·lusionista britànic establert al municipi Harry Merlin Piper com un dels plats forts de la programació de les Nits Daurades, que comencen avui i s’allargaran fins al 15 d’agost. L’espectacle tindrà lloc aquest dilluns a les 22.00 hores a la plaça de les Comunitats Autònomes.

Sota el títol The Journey (El viatge comença... la màgia és només el principi), l’artista oferirà una ambiciosa proposta visual que fusiona l’il·lusionisme modern, el mentalisme, grans dosis d’humor i una elevada interacció amb el públic. L’entrada és gratuïta i l’espectacle està adreçat a tots els públics.

Amb només 17 anys, Harry Merlin Piper ja és considerat una de les promeses amb més projecció de la màgia internacional. L’artista local, habitual al House of Illusion, ha guanyat una notable popularitat després del seu pas pel concurs nord-americà Star Search, de Netflix, i de les seves aparicions en programes de televisió com Got Talent España o Tot es mou, de TV3.

L’espectacle s’emmarca en les festes majors d’estiu de la capital de la Costa Daurada, amb una programació que combina festes, festes i més festes gratuïtes per als turistes.

A dalt de tot, un altre mag. L’especialitat d’aquest és crear falses il·lusions i fer-se un àlbum fotogràfic amb qualsevol ximpleria.

Granados carrega ara contra Vila-seca per la rotonda de Xalets Salou

 

Salou busca el compromís de la Generalitat per millorar la seguretat i la mobilitat de la C-31B, l’autovia que connecta el municipi amb Tarragona, mitjançant la construcció de dues noves rotondes que facilitin l’accés a les urbanitzacions de l’entorn.

El consistori salouenc confia poder tancar pròximament un conveni amb la Generalitat per habilitar una rotonda a l’altura de l’avinguda de la Pedrera i una altra a l’altura de la urbanització Xalets de Salou. Aquesta última actuació, però, també afecta Vila-seca, ja que una part de la infraestructura ocuparia terrenys d’aquest municipi.

És precisament aquesta segona rotonda la que ha provocat un nou innecessari episodi de tensió entre l’alcalde de Salou, Pere Granados, amb el seu homòleg de Vila-seca, Pere Segura.

Granados, amb la seva habitual verborrea quan es tracta de referir-se als municipis veïns, ha reclamat que Vila-seca aclareixi definitivament si pensa participar en el projecte i ha assegurat que Salou està disposat a tirar-lo endavant encara que el municipi veí se’n desmarqui.

“La rotonda de Xalets de Salou, hi ha una tercera part que és Vila-seca que encara no s’ha pronunciat, però ja us dic que nosaltres hem instat la Generalitat que demani si sí o si no, perquè nosaltres volem construir aquesta rotonda. Si Vila-seca no vol participar, per a nosaltres no és cap problema. Assumirem les despeses al cinquanta per cent entre la Generalitat de Catalunya i Salou”, ha dit.

L’alcalde salouenc encara ha anat més enllà: “El que no podem és estar més temps així, d’aquesta manera, depenent d’una voluntat. Per tant, si Vila-seca no vol participar, que no participi, però la rotonda existirà”. (Font: TAC 12).

La resposta de l’alcalde de Vila-seca no s’ha fet esperar. I ho ha fet amb una dosi d’ironia davant les paraules del seu homòleg salouenc.

“La veritat és que estem molt agraïts que l’alcalde Granados vulgui pagar la rotonda ell. Però bé, com que nosaltres som una administració seriosa i aquesta és una qüestió que fa dos anys que treballem, vam arribar en el seu dia a un acord de participar-hi d’una manera responsable”.

Segura ha remarcat que Vila-seca no s’ha desentès en cap moment del projecte i que l’actuació també beneficiarà la mobilitat de la Pineda. “Entenem que millorem la mobilitat de diferents àmbits del Cap Salou, de la urbanització Xalets de Salou, però també de l’àmbit de la Pineda. I no ens hem mogut d’aquí”, ha afirmat.

L’alcalde vila-secà ha estat encara més explícit sobre el compromís econòmic del seu ajuntament: “Tenim el conveni i en breu el tramitaré per assumir-ne una tercera part”. (Font: TAC 12).

D’aquesta manera, Segura desmunta la idea que Vila-seca no s’hagi pronunciat o no vulgui participar en l’actuació i deixa una rèplica especialment punyent: mentre Granados advertia que Salou pagaria si Vila-seca no ho feia, Vila-seca assegura que fa dos anys que treballa en el projecte i que assumirà la part que li pertoca.

L’episodi se suma als recents enfrontaments dialèctics de Granados amb municipis de l’entorn. Si fa poc la polèmica va ser amb Cambrils arran del top manta, ara el destinatari és Vila-seca i el seu alcalde. I tot per una qüestió d’enveja: Pere Segura governa Vila-seca amb majoria absoluta, una situació que Granados no ha aconseguit mai amb el seu FUPS. Res, que Granados continua ampliant la seva particular agenda de diplomàcia municipal.

Emprius es prepara per acollir autobusos xàrter

 

La futura estació d’autobusos d’Emprius s’integrarà en un nou complex intermodal de transports, situat al costat de la nova estació ferroviària de Salou. L’Ajuntament ha aprovat l’avanç de la modificació del POUM del sector Emprius Nord, la qual cosa suposa el primer pas oficial per a la transformació urbanística d’aquesta zona d’expansió del municipi. 

Amb el desenvolupament del sector, els Emprius es convertiran en el principal eix de creixement residencial de Salou durant els pròxims anys. El planejament preveu la construcció d’uns 3.400 nous habitatges, aproximadament la meitat dels quals seran de protecció oficial, i també grans zones verdes i nous equipaments públics.

Un dels elements més destacats de l’actuació serà precisament el nou nus intermodal. L’objectiu és connectar en un mateix àmbit l’estació ferroviària de Salou-PortAventura, la futura línia del TramCamp i la nova estació d’autobusos, facilitant els transbordaments entre els diferents sistemes de transport.

Si l’estació d’autobusos té tant d’èxit com la nova estació del ferrocarril de PortAventura, a la qual amb prou feines arriben trens, anem ben servits. Ara només cal que ens diguin a Salou prepara l’arribada d’autobusos xàrter.

Comencen les obres del futur Institut Escola Cap Salou

 

Les obres del futur Institut Escola Cap Salou ja han començat amb les primeres tasques d’adequació, neteja i anivellament dels terrenys on s’ubicarà el nou equipament educatiu. Els treballs s’han iniciat aquesta setmana a la zona residencial del Cap Salou i marquen l’inici del desplegament d’un projecte llargament reivindicat pels veïns del barri.

El nou centre s’aixecarà en una parcel·la municipal de prop de 12.000 metres quadrats, situada entre l’avinguda del Pla de Maset i el carrer del Fonoll. En aquesta primera fase, les actuacions permetran preparar el solar per a la instal·lació dels primers mòduls prefabricats que acolliran l’activitat docent.

L’Institut Escola Cap Salou obrirà les portes el pròxim mes de setembre amb dos grups d’Infantil 3 (I3). Inicialment, l’activitat es desenvoluparà en aules modulars (barracons) mentre es planifica i s’executa la construcció de l’edifici definitiu.

El projecte preveu un creixement progressiu del centre, que anirà incorporant nous cursos cada any fins a completar tota l’etapa d’ensenyament obligatori, des d’Infantil fins a l’ESO, per donar resposta a les necessitats educatives d’una zona que ha experimentat un important creixement demogràfic en els darrers anys.

Segons ha informat l’Ajuntament de Salou, la creació d’aquest institut escola respon a una reivindicació històrica dels residents del Cap Salou, que reclamaven un equipament educatiu de proximitat per evitar els desplaçaments dels alumnes a altres punts del municipi.

Paral·lelament a les obres, l’equip directiu que assumirà la gestió del nou centre ja ha estat designat i treballa conjuntament amb l’administració per preparar l’inici del curs i l’acollida dels primers alumnes després de l’estiu.

‘Stilettos’ per a nenes de deu anys

 

De vegades, els vídeos curts de Facebook es salten l’ordre d’allunyament que tinc interposada contra ells, expressada amb un «NO M’INTERESSA» marcat al feed de l’algoritme. Em refereixo a aquell contingut de procedència asiàtica en què s’ha passat d’infantilitzar la dona adulta —genolls i peus en orientació tancada, actitud de vulnerabilitat, sol·licitant protecció— a convertir les nenes en models de passarel·la en stilettos. Les ensenyen a caminar i posar amb un llenguatge corporal impropi de la seva edat. És una aberració sexualitzar una nena amb un símbol que és objecte d’un culte fosc per part dels fetitxistes.

Una manera infame de promoure l’onanisme més pervers.

I no, no és una opinió llançada a l’atzar: és una convicció basada en el coneixement tant antropològic com educatiu.

Vaja, que els talons —inventats pels antics carnissers egipcis per no tacar-se els peus de sang, que després van passar a eliminar la brutícia dels vestits barrocs, fins a convertir-se en signe d’estatus, a més d’objecte usat per qualsevol noia del desplegable d’una revista per a homes totalment nua i, per descomptat, en el ball, com el famós heels dance— ara són el caprici d’unes nenes els pares de les quals s’han deixat arrossegar pel poc seny amb l’argument de «és el que ella vol»... si se sent bé o està preciosa.

Posades a desitjar alguna cosa que no els correspon, se m’acuden més temes innombrables per la decència d’aquesta publicació. Si ha de ser model adulta, que ho sigui quan li correspongui, doncs aquí estem sempre observant el tracte de la infància arrabassada, com els casaments d’altres cultures. Que les principals xarxes socials permetin aquest ús indiscriminat de vídeos de menors en actituds adultes és molt més que hipersexualització: és pornografia tova per a ments dures.

Com a pares, fracàs. Com a professors, explotació i vergonya. I com a gestors de xarxes, tant que censuren el contingut sexual, doncs aquí el tenen de lliure accés: són necessàries lleis restrictives. L’algoritme hauria de funcionar per ètica i no per clics de degenerats.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Noves visites guiades als jaciments de Barenys i Cal·lípolis

 

L’Ajuntament de Salou ha anunciat dues noves visites guiades i gratuïtes per apropar al públic el patrimoni arqueològic del municipi. Les activitats se celebraran aquest cap de setmana a les onze del matí.

La primera proposta tindrà lloc demà, dissabte 1 d’agost, amb una visita en català a la Vil·la Romana de Barenys, un dels jaciments més rellevants de Salou, vinculat a l’activitat agrícola i comercial de l’època romana. 

L’endemà, diumenge 2 d’agost, s’oferirà una visita en castellà al jaciment de Cal·lípolis, l’antic nucli protohistòric que dona origen a la història del municipi.

Tot i que les sessions són gratuïtes, l’aforament és limitat, per la qual cosa és imprescindible fer una inscripció prèvia.  Les persones interessades a assistir-hi han de gestionar la seva plaça de forma digital a través de la plataforma en línia de l’Ajuntament a Reservaplay.

Amb aquestes activitats, Salou reforça la seva aposta per la divulgació cultural i patrimonial, facilitant que residents i visitants puguin conèixer de prop espais arqueològics que habitualment romanen tancats o són poc accessibles. A dalt, restes sense datar d’una antiga turista trobades a la platja de Llevant, on també es concentren moltes relíquies humanes.

Emprius: habitatges per a demà, rates per avui

 

Quan falta menys d’un any per a les eleccions municipals, l’Ajuntament de Salou ha anunciat un dels projectes urbanístics més ambiciosos dels darrers anys (amb permís de l’Eix Cívic): la modificació del POUM per desenvolupar Emprius Nord, amb uns 3.400 habitatges, dels quals aproximadament la meitat seran de protecció oficial. La presentació s’ha vestit amb un discurs social centrat a facilitar l’accés a l’habitatge als joves i a les famílies del municipi.

Sobre el paper, la proposta és atractiva. Habitatge assequible, equipaments educatius i sanitaris, una nova estació d’autobusos i un gran parc com a porta d’entrada a Salou. Difícil oposar-se a una planificació urbanística que promet resoldre alguns dels grans reptes de futur.

El problema no és tant el projecte com el moment en què arriba i la credibilitat de qui el presenta.

Durant anys, el govern municipal ha prioritzat un model de creixement basat en el turisme i la promoció constant del municipi. Mentrestant, nombrosos barris han anat acumulant problemes de manteniment, degradació de l’espai públic, brutícia i plagues que els mateixos veïns denuncien de manera reiterada. Són problemes quotidians que afecten directament la qualitat de vida dels residents i que difícilment es resolen amb grans infografies sobre el Salou del futur.

Resulta significatiu que el principal reclam de l’anunci siguin els 1.700 habitatges de protecció oficial. És un missatge amb una càrrega electoral evident, especialment dirigit als joves i a les famílies amb dificultats d’accés a l’habitatge. 

Els veïns, en canvi, conviuen avui amb problemes molt més immediats. És probable que molts d’ells no preguntin quan arribaran els primers pisos protegits. Potser la primera pregunta és una altra: quan es netejaran els carrers, quan desapareixeran les rates o quan es revertirà la degradació d’algunes zones del municipi.

Governar també consisteix a resoldre els problemes del present, no només a dibuixar les promeses del futur.

Perquè els grans projectes urbanístics poden generar il·lusió, però la confiança dels ciutadans es construeix, sobretot, quan l’Ajuntament és capaç de demostrar que sap cuidar el Salou que ja existeix abans de prometre el Salou que encara ha de venir.

UTPS critica el deficient estat de les instal·lacions esportives

 

Units Tots per Salou (UTPS) ha carregat contra l’alcalde de Salou, Pere Granados, i el seu equip de govern per presumir a les xarxes socials de les millores realitzades a les instal·lacions esportives municipals, especialment al camp de futbol, i considera que els equipaments del municipi estan per sota dels d’altres poblacions de l’entorn.

La formació convida l’alcalde i els membres del govern local a visitar les instal·lacions esportives de municipis com Alcover, la Selva del Camp, el Morell o Constantí, que, segons afirma, disposen d’equipaments de més qualitat tot i comptar amb pressupostos inferiors al de Salou. Afegeix que la diferència és encara més evident si la comparació es fa amb Vila-seca o Cambrils.

UTPS defensa que Salou hauria de disposar d’unes instal·lacions esportives “acordes amb la importància i els recursos del municipi” i assegura que els esportistes, els clubs i les famílies no s’haurien de conformar amb unes infraestructures que considera inferiors a les d’altres poblacions properes.

La formació atribueix aquesta situació al fet que, durant massa anys, el govern de Pere Granados ha prioritzat el desenvolupament turístic per damunt d’altres necessitats dels residents. Tot i reconèixer que el turisme és un dels principals motors econòmics de Salou, UTPS sosté que no pot continuar sent l’única prioritat de l’acció de govern.

En aquest sentit, recorda que el municipi ja registrava xifres molt elevades de visitants fa més d’una dècada i considera que ha arribat el moment d’invertir amb més intensitat en serveis, equipaments i infraestructures destinades a millorar la qualitat de vida dels veïns.

Finalment, UTPS reivindica un model de municipi “més equilibrat”, en què l’esport, la qualitat dels serveis públics i el benestar de la ciutadania tinguin el mateix protagonisme que la promoció turística. (Font: UTPS).

Frontstage

 

Tots passem càstings. Alguns són artístics; la majoria, vitals. Al capdavall, no es tracta tant del que has fet com del que encara pots arribar a ser.

Fa uns anys, en tornar de Turquia, vaig escriure a un director de teatre de Madrid. Només li vaig demanar que em respongués, perquè no considerava que, amb quaranta i tants anys, hagués d’estar pendent d’un altre càsting.

Per la boca mor el peix.

Com era previsible, mai no va respondre, i no era per supèrbia; era un sentiment de brevetat futura. Però crec que no ho va entendre.

Aquella pressa, que no pas impaciència, ara és més gran i, com que la vida és tan extraordinària, jo, que presumia —i amb raó— d’haver passat ben pocs càstings en tota la meva vida artística, ara en tinc dos. Ben diferents l’un de l’altre i sense calçar-me els talons de guerra.

Estic passant un càsting inesperat. I un altre, guanyat dia a dia. Dos càstings colossals que em mantenen entre l’expectativa i el pur realisme.

Pot culminar la meva trajectòria com a creadora o pot no ser res; només un sospir més forjat en la constància.

No ho sé.

Som d’una generació que s’acaba en tots els sentits: pel que tenim al davant i perquè tenim tota una vida al darrere.

Hi va haver qui es va riure de la meva expressió «tinc tota una vida al darrere». Que fàcil és fer projeccions vitals quan encara es té tot un camí per explorar i recórrer. I que difícil és continuar quan vols demostrar que el millor encara ha d’arribar. Això també ho diu el meu amic Xavier Carbó conegut com Alan Cook, home tarragoní de pro i artista veterà, savi en aquestes qüestions del “rock and roll and all that jazz” —tot aquest fang que tant ens agrada—, la seva manera de donar sentit, a través de l’experiència, a allò que a d’altres ens pesa.

Però aquí estem.

Com diu en Cookie, «al mercat».

I si sí, que diria en José Mota, el meu filòsof de capçalera, perquè «ser, soc» tossuda i no passa res. O si no, i m’enduc una bona patacada a la mida d’un ego rebaixat. O una eufòria que doni sentit a aquesta lluita contra el rellotge.

En qualsevol cas, si volgués donar una pista, seria, per ser identificable, aquella de Sweet Charity cantant If They Could See Me Now. En realitat seria: «Si ho sabéssiu, no us ho creuríeu».

Gràcies als qui no van donar ni un duro per mi. Sense proposar-s’ho, van forjar una tenacitat a prova de decepcions i alimentada per cada consecució. No és un ajust de comptes, és pura matemàtica emocional. I gràcies a les persones que hi compten i entenen de què parlo.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Virtudes Fernández Milla

 

Ens ha deixat Virtudes Fernández Milla, de 82 anys. 

El funeral se celebrarà demà dissabte, 1 d’agost, a les deu del matí a l’església de Sant Joan de la Plana.

Salou reivindica el Dia Internacional de l’Amistat

 

L’Ajuntament de Salou ha recordat avui a través de les xarxes socials municipals que avui, 30 de juliol, és el Dia Internacional de l’Amistat. Es tracta d’una efemèride oficial de les Nacions Unides des del 2011, creada per promoure la pau, la solidaritat i el diàleg entre cultures, inclosa la publicitat institucional en favor del PSOE. 

El Dia Internacional de l’Amistat va néixer l’any 1958 al Paraguai, impulsat per Ramón Artemio Bracho i la Croada Mundial de l’Amistat. L’ONU el va adoptar el 3 de maig de 2011, fixant el 30 de juliol com a data oficial. I Salou no va trigar gaire a fer-se’l també seu.

L’objectiu de la diada és destacar la importància dels vincles humans i el seu paper en la cohesió social i la reconciliació entre pobles. Bàsicament, perquè l’amistat és un pont cap a la pau i una eina contra la divisió i els conflictes judicials.

No cal dir que Salou també celebra avui amb gran fervor el Dia de l’Amic. O de l’amiga, segons es miri, perquè sense ella res hauria estat igual. 

La febre per l’eclipsi solar dispara els preus: balcons per 1.000 euros

 

L’expectació pel supereclipsi solar total del 12 d’agost ha desencadenat una autèntica febre a les comarques de Tarragona, considerades pels especialistes com un dels millors indrets d’Europa per contemplar aquest fenomen astronòmic excepcional. La demanda per aconseguir un punt d’observació privilegiat ha provocat una escalada dels preus dels allotjaments i l’aparició d’ofertes tan singulars com el lloguer d’un balcó de només cinc metres quadrats a Salou per 1.000 euros durant dues hores.

L’eclipsi, que no es produeix amb una intensitat similar a la demarcació des de fa 121 anys, està tensionant el mercat turístic en ple mes d’agost. Els apartaments i habitatges amb terrassa o balcó s’han convertit en els més cotitzats i molts propietaris han aprofitat l’ocasió per incrementar notablement els preus.

Al passeig Jaume I de Salou, per exemple, han aparegut anuncis que ofereixen grans terrasses orientades al sud per 900 euros l’hora, principalment dirigides a fotògrafs professionals i productores de televisió que volen captar la totalitat de l’eclipsi en unes condicions òptimes.

L’encariment també afecta els allotjaments convencionals. Apartaments turístics de Tarragona que habitualment es lloguen per uns 500 euros la nit superen aquests dies els 1.000 euros, coincidint amb la data del fenomen.

El negoci s’ha estès també al mar. Empreses nàutiques del port de Cambrils comercialitzen sortides en iot per contemplar l’eclipsi des d’alta mar. Les excursions, per a un màxim de deu persones, tenen un preu de 1.200 euros per cinc hores, amb la promesa d’oferir una experiència única lluny de les aglomeracions.

L’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada assegura que el ritme de reserves és molt elevat i que els immobles amb espais exteriors pràcticament han penjat el cartell de complet.

Alternatives gratuïtes

Malgrat aquesta escalada de preus, els experts recorden que hi ha nombrosos espais públics des d’on es podrà seguir l’eclipsi amb excel·lents condicions.

Entre els punts més recomanables destaca el Delta de l’Ebre, gràcies al seu relleu completament planer i l’absència d’obstacles a l’horitzó, fet que el converteix en un dels millors observatoris naturals d’Europa per a aquesta cita.

També sobresurt el mirador d’Altafulla, ja que en el moment culminant de l’eclipsi el Sol es trobarà a només tres graus sobre l’horitzó, oferint una perspectiva especialment espectacular.

Finalment, els passejos marítims de Salou i Cambrils seran altres espais privilegiats per observar el fenomen sense cap cost, tot i que les autoritats preveuen una assistència massiva tant de visitants locals com internacionals. (Font: El Periódico).

L’alcalde converteix l’Ajuntament en el seu búnquer

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va informar aquest dimecres, a l’inici del ple municipal, que el jutjat ha imposat diverses mesures cautelars contra l’home que va interrompre la sessió plenària del passat mes de juny i va increpar els membres del govern. Segons va explicar l’alcalde, la resolució judicial estableix una ordre d’allunyament que impedeix a aquesta persona acostar-se a menys de 200 metres de Granados i, a més, li prohibeix assistir a les sessions plenàries per tal de “garantir el seu bon funcionament”.

Durant la seva intervenció, Granados va llegir una declaració institucional en què va defensar els límits del debat democràtic: “Aquests fets ens han de portar a una reflexió clara: la discrepància, la crítica i la confrontació d’idees són legítimes i formen part de la democràcia. Però la política no es pot convertir en un espai per a l’insult, la desqualificació, els atacs personals, la intimidació, les amenaces i les actituds violentes o intolerants. Hi ha límits que no es poden traspassar i que quan es traspassen hi ha responsabilitats i conseqüències jurídiques. Des d’aquest ajuntament defensarem la llibertat d'expressió i el dret a discrepar, però també el respecte a les persones i a les institucions democràtiques. En política es poden defensar posicions molt diferents però sempre amb arguments, respecte i responsabilitat. Mai amb atacs personals, intimidació ni violència”.

Tanmateix, les imatges del ple del juny mostren una escena força menys dramàtica que la descrita per Granados. L’home va interrompre la sessió i va increpar els regidors de manera exaltada, però no es van produir agressions ni incidents físics. Des de la presidència, Granados es va limitar a repetir-li diverses vegades: “No pot intervenir”, amb l’afegit: “Com es nota que és de Vox”, la qual cosa va negar la portaveu d’aquest partit. Tot seguit, una parella de la Policia Local es va endur l’home fora de la sala mentre aquest continuava cridant.

L’incident havia quedat resolt amb la seva expulsió del saló de plens. No obstant això, l’alcalde va presentar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra que ara ha derivat en unes mesures cautelars que es poden considerar desproporcionades en relació amb els fets ocorreguts.

La tensió al voltant dels plens municipals també es va evidenciar aquest dimecres amb un nou protocol d’accés. Ara, les persones que vulguin assistir a la sessió havien d’identificar-se a l’entrada i acreditar-se com a visitants abans de poder entrar al saló de plens.

L’alcalde està convertint l’Ajuntament, tradicionalment concebuda com la casa del poble, en un espai cada vegada més restringit i blindat davant la ciutadania. És el que passa quan vius al teu castell lluny del poble.

Els veïns d’Emprius denuncien una nova plaga de rates

 

Un grup de veïns del barri d’Emprius de Salou ha denunciat l’estat d’abandonament que, asseguren, pateix la zona i reclama una actuació urgent de l’Ajuntament davant la proliferació de rates i la manca de manteniment dels espais comunitaris.

Sota el lema Prou abandonament: exigim respecte i solucions, els residents afirmen que la situació afecta directament la salut, la qualitat de vida i la imatge del municipi.

Segons exposen en el comunicat, la plaga de rates es va intensificar amb l’inici de les obres del tramvia i els moviments de terres. Els veïns asseguren que els rosegadors envaeixen les zones comunitàries i, fins i tot, accedeixen a l’interior d’alguns habitatges, escalant per les parets i representant un risc per a infants, persones grans i animals de companyia.

Els residents recorden que aquesta problemàtica ja va ser denunciada públicament mitjançant fotografies i vídeos aportats pels mateixos afectats. Malgrat això, lamenten que la situació continuï sense resoldre’s.

En el comunicat, els veïns critiquen que l’Ajuntament hagi dut a terme tractaments de desratització en altres carrers, però asseguren que al seu barri no s’ha aplicat cap actuació efectiva. També denuncien la inexistència d’un pla continuat de control de plagues i el deteriorament dels espais comuns, que descriuen com a plens de brutícia, vegetació descontrolada i acumulació de deixalles.

A més, afirmen que des de fa mesos no s’hi fan tasques de jardineria ni de neteja, malgrat les reiterades reclamacions presentades al consistori.

El comunicat també carrega contra les prioritats del govern municipal. Els signants es pregunten per què l’alcalde, Pere Granados, centra el debat públic en qüestions com el top manta i la imatge turística de Salou mentre, segons denuncien, hi ha barris que pateixen problemes greus de salubritat i manca de manteniment.

Finalment, els veïns exigeixen una resposta immediata de l’Ajuntament, reclamen que s’escoltin les seves demandes i conclouen el manifest amb un missatge contundent: “No volem promeses, volem fets”. El text està signat per Veïns de Salou–Units per un barri digne i segur.

“Si no pega, pegote”

 

Això deia un amic meu. La seva mare era més alta que el seu pare i, quan algú comentava la diferència d’alçada, ell tancava la qüestió amb aquesta frase. Van tenir un bon matrimoni i van ser feliços.

També tenia una altra frase per a gairebé tot: “Ay, Dios, cuándo seremos dos”. L’aplico sovint, sobretot en aquelles situacions domèstiques on alguna cosa es complica sense motiu i només queda riure.

Sempre em va fer gràcia.

A mi, en canvi, m’ha resultat molt difícil sentir-me atreta per un home més baix que jo. No és una mania; simplement és un fet.

Potser és un tret profundament arrelat en la nostra espècie, aquella antiga percepció del mascle protector de què parlen l’antropologia i la psicologia evolutiva.

Ara, a First Dates se sent constantment allò de “és el meu prototip”. La paraula em sembla horrible per definir el gust estètic per una persona, tot i que descriu prou bé aquella imatge, més o menys inconscient, d’allò que ens atrau abans fins i tot de conèixer algú. Per això tampoc em fixaria, pel carrer o en un club, en un home més baix que jo, encara que fos el tipus més encantador del món. Com a amic, és clar; com a parella, no em naixeria.

És clar que allò important no és la mida, sinó la persona. L’atracció obre una porta; l’amor decideix si val la pena travessar-la.

Fa molts anys vaig conèixer un home que no era petit per la seva estatura, sinó per dins. Un home acomplexat que va voler fer-me petita a mi per sentir-se gran.

Però jo era més gran. Físicament, sí, però també perquè el meu caràcter mai no ha inclòs la submissió.

Allò no va ser amor. Va ser un autèntic crim de confiança.

Un dia em va posar la mà a sobre.

Hi ha línies que, un cop travessades, ja no admeten retorn. Després només queda una possible reincidència, amb perdó o sense.

I encara hi va haver una altra història.

De jove en vaig conèixer un altre. Quaranta anys després el vaig tornar a trobar. Continuava sent el mateix homenet. El que justificava una infidelitat dient que “tenia les seves necessitats”.

I aleshores vaig comprendre que m’havia salvat.

No per la infidelitat.

Em vaig salvar de la necessitat convertida en excusa.

Amb els anys vaig comprendre una altra cosa.

El desig és capriciós. Va i ve. De vegades sorprèn, de vegades desapareix i d’altres truca a una porta inesperada.

Però l’amor té una altra responsabilitat: conservar la dignitat, fins i tot en aquestes circumstàncies.

Si una relació canvia, se’n parla. Si es trenca, es trenca. O es pacta com viure-la, sense que a ningú més li incumbeixi.

L’engany pertany a qui enganya.

No a qui, des de la llibertat, coneix la situació i decideix acceptar-la, negociar-la o viure-la d’una altra manera dins dels acords de la seva pròpia relació.

Cada parella estableix els seus propis límits.

Allò que converteix una conducta en una traïció no és el desig, sinó la ruptura de la confiança i de la paraula donada.

Els senyals gairebé sempre hi són.

El difícil és voler veure’ls.

I, és clar, no apareixen en un clau frenètic.

Apareixen després: en el respecte, en la manera d’afrontar els conflictes, en la llibertat que l’altre et concedeix per continuar sent qui ets, en com viu els teus èxits o en la necessitat d’empetitir-te per sentir-se més gran.

Aquí és on una persona mostra realment la seva mida.

He conegut tants homes dominants que, gairebé sense adonar-me’n, vaig aprendre una lliçó valuosa: tenir cura de la meva pròpia vida i del meu propi espai. No per afany de controlar ningú, sinó pel dret —i la responsabilitat— de ser mestressa de mi mateixa.

Potser, al final, el meu amic tenia raó: el pegote funciona quan allò que no lliga és superficial, com l’alçada.

Però per a mi, si cal un pegote de debò —el que intenta forçar allò que no lliga per dins—, ja no lliga. És impossible forçar-ho.

Hi ha fugida.

Cap a la pròpia sobirania. 

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.