dissabte, 14 de febrer del 2026

Milions en asfaltatge de carrers però ni un ral per tapar aquest forat

 


L’Ajuntament de Salou es troba actualment immers en el pla d’asfaltatge més ambiciós de la seva història (fet gens sorprenent: els carrers fa anys que presenten un estat lamentable i l’any vinent hi ha eleccions municipals).

Amb aquest objectiu, s’han destinat 2,8 milions d’euros a un projecte de renovació del paviment i de la senyalització horitzontal que va començar a finals de 2025 i que encara s’està executant.

La superfície total objecte de millora és de 72.500 metres quadrats, i les actuacions clau han estat el passeig Jaume I, el passeig Miramar, l’avinguda d’Andorra i una trentena de carrers del municipi.


Més diners que mai

Dilluns comença una tercera fase que afectarà vuit carrers de la zona de l’avinguda de Carles Buïgas. A banda dels 2,8 milions esmentats, s’ha reservat una partida addicional d’1,5 milions d’euros per a noves millores d’asfaltatge i pintura viària en altres punts de la ciutat que no estaven coberts pel pla inicial, a més de dotacions anuals de 250.000 euros en matèria de manteniment preventiu.

En resum: la inversió total de Salou en asfaltatge puja a 4,3 milions d’euros. Tanmateix, el govern municipal és incapaç d’arreglar un simple bony al costat del xalet Fort, que es converteix en bassal quan plou i que obliga la gent gran a donar la volta pel carrer del Nord per poder passar.

El Govern basc anuncia la “deportació” de jubilats a Salou i Benidorm 

 


El Govern basc ha presentat una mesura “valenta, innovadora i absolutament necessària” per sanejar les arques públiques: la deportació massiva de jubilats cap a Salou i Benidorm. Segons fonts de l’executiu, els pensionistes “consumeixen recursos sense generar-ne cap” i “monopolitzen la sanitat, les ajudes socials i els bancs dels parcs”.

Parlem clar: els jubilats no produeixen”, ha afirmat un portaveu governamental. “A diferència d’altres col·lectius, no treballen, no cotitzen i, a sobre, viuen molts anys. El cost és insostenible”.

Per fer efectiva la mesura, l’executiu ha signat un conveni amb els municipis de Salou i Benidorm, que assumiran l’acollida dels jubilats expulsats. A més, s’ha creat un cos especial encarregat de dur a terme operatius selectius als carrers, bars i societats gastronòmiques del país.

Vinga, acompanyin-nos, no s’hi resisteixin. Tot serà més fàcil”, es podia sentir durant una de les primeres actuacions, mentre alguns afectats intentaven justificar-se al·legant que “encara cotitzen” o que simplement estaven “fent el txikiteo.


Concert de María Jesús amb el seu acordió

Les autoritats han volgut tranquil·litzar els deportats assegurant que “a Benidorm els espera María Jesús amb el seu acordió” i que “estaran com a casa”, tot i que alguns jubilats han protestat en adonar-se del destí assignat. “Que jo volia anar a Salou!”, cridava un d’ells mentre era introduït al vehicle oficial.

La campanya, segons el Govern, ha estat un èxit rotund. Tanmateix, l’executiu reconeix ara que no va calcular correctament les conseqüències. “Sense jubilats, no hi ha ningú que cuidi els nens”, han admès entre llàgrimes fonts governamentals. “I nosaltres ja no podem més”.

Davant aquesta situació crítica, el Govern Basc ha anunciat que els jubilats seran retornats immediatament, almenys fins que es trobi una nova solució estructural. “Que tornin, si us plau. Però que tornin tots”, ha conclòs el portaveu abans de demanar silenci i ordenar que algú “deixi de plorar, collons”. (Font: Vaya Semanita).

El fort vent obliga a suspendre el carnaval de Salou

 


L’Ajuntament de Salou ha anunciat aquest matí la suspensió del carnaval a causa del fort vent que afecta el litoral tarragoní. Una decisió preventiva, segons fonts municipals, per garantir la seguretat de participants i assistents.

La notícia, però, amaga una petita paradoxa: Salou no celebra carnaval. De fet, Salou és pràcticament l’únic municipi del territori que no viu el carnaval. El que el municipi organitza cada hivern és el Cos Blanc, una festa de confeti industrial, coreografies previsibles i una absència absoluta de sàtira, crítica social o esperit transgressor. Elements que, precisament, defineixen el carnaval tradicional.


Fotos n’hi haurà

En qualsevol cas, hi hagi o no hi hagi carnaval, l’alcalde, Pere Granados, ja trobarà la manera de sortir a les fotos, fer entrades triomfals i esdevenir el centre indiscutible de tot, la qual cosa no deixa de contribuir a la disbauxa popular entre els seus crítics: “Mira, ja torna a fer el papallona!”.

Així doncs, Salou suspèn un carnaval que no existeix, mentre manté intacta la seva aposta per un govern local cesarista i autoritari, sense màscares crítiques, sense irreverència, però amb moltes dosis d’egocentrisme i confeti que encara queda als carrers de la setmana passada.

​Bad Bunny a ‘American Wonderland’

 


A l’intermedi de la Super Bowl, a Bad Bunny només li va faltar córrer amb un rellotge a la mà exclamant: “Que faig tard!”. Comencem perquè la seva presència escènica és la d'un aficionat i la seva dicció recorda el moment en què sortim, encara anestesiats, de la consulta del dentista. No hi connecto. Potser és perquè el concepte identitari boricua no m’és aliè, però: un escenari mal executat amb plantació criolla, al·lusions als talls de llum i molt perreo o el que és equivalent: sexe explícit al carrer i pels racons a falta de llit com a acompanyament de farcit— no és precisament un senyal d’identitat. No s’atreveixin a anomenar-ho coreografia; veure mascles empenyent per darrere les ballarines és d’una obvietat vergonyosa. Coincideixo amb Trump en el paper de la insofrible Reina de Cors: a més d’avorrit, no se li entenia res.

L’aposta visual només cobrava sentit a través de la pantalla. Per a què volem, doncs, un directe? Jo només vaig veure culs; i vinga culs de dones excessives i very hot, que feien molt poc favor a una interpretació que semblava suggerir que el bressol del cantant no és res més que un lloc on, sense un cul fàcil i gros, no s’és ningú. Això sí, la cosa del sexe en escena, amb molt més morbo i elegància, ja la va inventar Madonna; diguem que aquesta fórmula dels cossos suats en orgia ja està massa trillada. Aquesta visió reduccionista contrastava amb com de bé semblava que s’ho estaven passant entre canyers i cotxes vells; una festa impostada que no aconseguia ocultar la pobresa d’un concepte de poble a l’estil “pa i circ” o, millor dit: “trempar i riure” mentre els immigrants es maten al carrer.

Es van salvar els músics i una Lady Gaga injustament empetitida per exigències del guió (a qui, realment, no li calia ni aparèixer). Veure la grandíssima estrella que és Ricky Martin sotmesa al paper de mera comparsa, rendint-se davant els capricis de la indústria discogràfica, és per girar la cara. No tot hauria de ser acceptable a la vinya del showbusiness.

Em pregunto: on són les veritables i insubstituïbles herències d’Arturo Sandoval, Willie Colón, Rubén Blades, els Orishas, Pete Rodriguez o Celia Cruz? On ha quedat l’autèntica importància ètnica? Els han venut un conflicte racial de superfície, oblidant la riquesa de les arrels per substituir-les per un populisme visual. Per moltes escoltes que s’hagin disparat a Spotify, aquest ambaixador no arriba ni a Jennifer Lopez, ni a Shakira, ni molt menys a Michael Jackson, Beyoncé o Bruno Mars (de cognom Fernández).

Algú em diu que aquest conill estaquirot ha resultat emocionant. Sincerament, en temps de conflictes amb l’ICE, l’aposta és remenar el vesper i tot acaba sent encara més despropòsit. Apel·lar a totes les banderes del continent no és més que un extrem populista. Si es tracta de reivindicar, portem els indis de les reserves, els primers pobladors i els africans i xinesos que van aixecar el país. Una cosa és autoproclamar-se americà d’arrels —més enllà de posar com un drap brut la conquesta espanyola, sense la qual no hi hauria ni tan sols un terme de cultura; prou de demanar perdó o acceptar culpes— i una altra de molt diferent és ser-ho per nacionalitat o per un discurs emocional, residu de les colònies.

Al país del negoci de l’espectacle s’hauran generat milions, però la qualitat i la importància han brillat per la seva absència. Una Wonderland americana on tots acabem perduts amb un idioma que ni jo entenia. Un amic insisteix que el vegi en altres xous, però ja no puc: és impossible. No hi ha una segona oportunitat per causar una primera impressió. Mai més Bad Bunny; soc incapaç d’identificar ni una sola de les seves cançons, si és que a això, encara que tingui un Grammy, se li pot dir cantar. Estafa artística de nivell menuda inventada de Sánchez. I jo no la compro.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

divendres, 13 de febrer del 2026

Salou emprèn la tercera fase del reasfaltatge dels seus carrers  

 


L’Ajuntament de Salou iniciarà a partir del dilluns la tercera i última fase del seu pla d’asfaltatge de carrers previ a les municipals de l’any vinent, que ha suposat una inversió de 2,8 milions d’euros en els darrers tres mesos. 

Després de posar al dia la pavimentació dels passejos Miramar i Jaume I, en una primera fase (que ja tocava); i d’actuar als carrers de l’entorn del carrer Barcelona, en una segona, el consistori afronta ara el reasfaltatge de vuit carrers de la zona turística, propers a l’avinguda de Carles Buïgas.  


Lalcalde, larrel del problema

La tercera fase inclou els carrers Navarra, La Rioja, Murillo, Priorat, Serafí Pitarra, Barbastre, Amposta i Falset. En aquest àmbit, no només es treballarà en l’asfaltatge i la pintura horitzontal, sinó que també s’actuarà en l’eliminació d’arrels profundes. Això vol dir que es retirarà el formigó actual deteriorat i es reformarà amb un nou ferm de protecció que evitarà els danys produïts per les arrels. 

Tot i que el problema d’arrel que patim els salouencs no són les plantes, sinó l’alcalde que tenim. (Font: Ajuntament de Salou).

Salou encarrega la instal·lació de dues fotolineres

 


L’Ajuntament de Salou ha obert el procés de licitació per al subministrament i instal·lació de dues fotolineres amb pèrgola fotovoltaica que s’ubicaran a l’avinguda Pompeu Fabra, número 31, i al carrer Major, número 8 (zona d’aparcament). El projecte s’emmarca dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i és finançat amb fons europeus Next Generation.

El contracte té un pressupost base de licitació de 177.468,76 euros. 


Recàrrega semiràpida

Cada fotolinera disposarà de dos punts de recàrrega semiràpida amb capacitat per a quatre vehicles elèctrics, mitjançant connexió trifàsica tipus Mennekes, i comptarà amb una pèrgola fotovoltaica capaç de generar fins a 12 kWp per injectar energia a la xarxa elèctrica.

L’adjudicació es resoldrà principalment per criteris econòmics, mentre que la resta de la puntuació valorarà l’experiència prèvia en instal·lacions similars i l’ampliació del termini de garantia.

El projecte forma part de l’actuació 7 del Pla de Sostenibilitat Turística de Salou.

Per cert, això de les fotolineres no és on l’alcalde acostuma a anar a fer-se fotos?

Salou paga 21.175 euros per l’actuació d’Edu Soto a la Festa Major

 


L’Ajuntament de Salou ha abonat 21.175 euros per l’actuació del showman Edu Soto amb motiu de la darrera Festa Major d’Hivern. L’import correspon tant al pregó inaugural de la celebració com a la representació, el mateix dia, del seu espectacle d’humor Más vale solo que ciento volando, que es va dur a terme a l’envelat.

L’acord es va formalitzar el 27 de gener passat, només dos dies abans de l’actuació, entre el consistori i Pepitos Brothers Producciones S.L., productora audiovisual i d’esdeveniments amb seu a Barcelona vinculada a l’humorista José Corbacho.


També Chikilicuatre

Pepitos Brothers compta entre els seus col·laboradors habituals amb noms coneguts com David Fernández, popularment conegut com a Chikilicuatre, i el divulgador musical Ramon Gener. Tots dos, juntament amb Corbacho, han estat contractats anteriorment per l’Ajuntament de Salou.

De fet, José Corbacho i David Fernández ja van ser els encarregats del pregó de la Festa Major d’Hivern del 2024. Posteriorment, Corbacho i Ramon Gener van protagonitzar al Teatre Auditori el musical Love, Love, Love el novembre passat, també dins la programació cultural municipal.

Albox incorpora jardineres de disseny modernista iguals a les de Salou

 


El municipi d’Albox (Almeria) ha començat a instal·lar en diversos punts de la via pública unes jardineres de disseny modernista que no han passat desapercebudes entre el veïnat. Es tracta d’un model idèntic al que, des de fa mesos, prolifera pels carrers de Salou, on aquestes peces s’han acabat consolidant com les noves papereres municipals.

Les jardineres, de grans dimensions i amb un característic trencadís, han aparegut recentment en rotondes i espais cèntrics d’Albox, generant sorpresa i comparacions inevitables amb el municipi tarragoní. 


Agermanament municipal

A Salou, aquests elements urbans han anat ocupant progressivament l’espai públic sota el paraigua de la renovació estètica, tot i que en la pràctica molts ciutadans les utilitzen com a contenidors improvisats de residus.

L’arribada d’aquestes jardineres a Albox ha obert el debat sobre la importació de models d’urbanisme decoratiu que, més enllà de l’impacte visual, plantegen dubtes sobre la seva funcionalitat real i el cost associat. 

Les xarxes socials ja han començat a apuntar a un possible agermanament entre Albox i Salou, atès l’estret sentiment de pertinença que potencia la socialització i la cohesió grupal entre les dues poblacions.

dijous, 12 de febrer del 2026

Es pot saber on és el puto vent?

 


L’avís per temporal de vent emès ahir per Protecció Civil va provocar que el Govern de la Generalitat suspengués avui la circulació dels trens de Rodalies —de fet, l’estrany és que funcionin—, cancel·lés vols i decretés el tancament d’escoles i universitats arreu del país.

A Salou, la mesura també ha comportat el tancament de la biblioteca municipal, la llar de jubilats i el Teatre Auditori.

El pla Ventcat va ser activat per les autoritats catalanes davant la previsió que el temporal afectés amb més intensitat el centre del país, especialment l’àrea de la capital. Tanmateix, al Camp de Tarragona la situació ha estat ben diferent. Si més no, a casa nostra.


Bon dia per rentar la roba

Segons dades de l’estació meteorològica de Barenys, la ratxa màxima de vent registrada avui a Salou ha estat de 41 quilòmetres per hora. Ahir, en canvi, quan es van assolir fins a 51 quilòmetres per hora, Protecció Civil ni l’Ajuntament no va emetre cap avís.

La percepció que les decisions es prenen amb una mirada excessivament centralista torna així al debat. Mentre a Salou el dia s’ha llevat assolellat i amb un vent normalet i collonut per fer una bona bugada i eixugar la roba ràpidament, l’activitat pública ha quedat pràcticament aturada.

No del tot, però. Les obres de reasfaltatge del carrer Barcelona, llargament esperades (ja era hora!), han continuat amb normalitat. Per als treballadors, el temporal no ha estat motiu de confinament perquè els treballs s’han d’acabar avui peti qui peti.

Cal no oblidar que els pixapins (també coneguts com els camacus) són una mena d’epidèmia: te’ls trobes a tot arreu, es pensen que el món és seu i, a sobre, et condicionen la vida!

Cos Blanc per a les mascotes que van sobreviure a la Diana Florejada

 


L’espigó del moll va acollir diumenge passat la segona edició del Cos Blanc per a mascotes, dins dels actes de la Festa Major d’Hivern de Salou. La iniciativa va comptar amb la participació de 40 gossos disfressats. (Font: Ajuntament de Salou).

Suposo que tots els gossos participants eren de fora, tenint en compte el terrabastall que va provocar la Diana Florejada de dissabte, que va consistir a despertar la gent a canonades, petards i música estrident a les sis del matí per recordar als veïns que era el dia gran de la festa major, amb la consegüent taquicàrdia també de les mascotes.

L’alcalde infesta Salou de papereres modernistes

 


L’Ajuntament de Salou ha informat que treballa en la millora de diversos espais del municipi, concretament a la urbanització del Mirador, la plaça de Cala Cranc i el bosc de la duna del cap Salou. Segons el consistori, les actuacions inclouen la instal·lació de nous gronxadors, l’adequació del parc infantil, la plantació d’espècies autòctones i la col·locació de jardineres d’estètica modernista. (Font: Ajuntament de Salou).

Aquestes jardineres són fabricades per la brigada municipal i presenten un acabat en trencadís inspirat en elements patrimonials del municipi com el xalet Bonet, considerat un dels referents modernistes de la ciutat.

L’alcalde, Pere Granados, ha avalat personalment el disseny, que progressivament s’ha anat estenent a diferents punts del municipi. Actualment, Salou està atapeït d’aquestes torretes decoratives.

Val a dir que la ciutadania troba molt encertada la nova idea de Granados, ja que, a manca de papereres, les noves jardineres han acabat convertint-se en espais improvisats per dipositar burilles, emmagatzemar de confeti del Cos Blanc i altres deixalles.

Necrològica: Anton Vidal Nogués

 

Ens ha deixat Anton Vidal Nogués, de 80 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, divendres 13 de febrer, a les dels del matí al cementiri de Vila-seca. Vetlla: sala 1 a partir de cinc a vuit d’aquesta tarda.

dimecres, 11 de febrer del 2026

Salou es queda sense funerària

 


La justícia ha anul·lat el projecte de funerària pública supramunicipal FuneCamp, impulsat pels ajuntaments de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, en estimar el recurs presentat per tres empreses privades del sector i deixar sense efecte els acords de ple que en van permetre la creació. 

Tot i això, l’empresa pública ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè considera que el projecte és legal i viable i que la resolució “no recull de manera adequada la realitat del projecte ni el marc legal que l’empara”. 

A més, el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona condemna els quatre ajuntaments al pagament de les costes judicials.  

La magistrada conclou que la memòria econòmica no acredita de manera suficient la sostenibilitat financera, l’estabilitat pressupostària ni la necessitat del servei, i detecta defectes de legalitat en matèria de competències, contractació pública i sostenibilitat econòmica. 


Recurs

FuneCamp ha anunciat la interposició d’un recurs d’apel·lació al TSJC i subratlla que la sentència “no és ferma”.  La societat insisteix que el projecte està avalat per informes tècnics i econòmics rigorosos i reivindica el seu model de servei funerari públic “proper, transparent i socialment responsable, pensat per garantir l’interès general”. 

Les empreses Mémora, FuneConca i Serveis Funeraris Pedrola Montbrió sostenien que FuneCamp suposava competència deslleial perquè utilitzava recursos municipals per entrar en un mercat ja cobert per empreses privades i que els ajuntaments excedien les seves competències.

Granados la té més grossa que ningú

 


Un total de 36 ens públics i privats de la Costa Daurada van signar ahir al Palau de la Diputació de Tarragona el conveni Córner 2026, l’instrument que coordina la promoció turística conjunta del territori sota el paraigua del Patronat de Turisme.  L’acord preveu una inversió global de 426.000 euros en fires, accions de màrqueting i comunicació, dels quals un 71,4% els assumeix la Diputació i la resta els aporten ajuntaments, consells comarcals, cambres i associacions empresarials. 

Al conveni s’hi han adherit 21 institucions públiques (entre elles els patronats de turisme de Salou, Vila-seca i Cambrils, així com els ajuntaments de Tarragona, Reus, Altafulla, Calafell, Mont-roig, Vandellòs i l’Hospitalet, Valls, el Vendrell i diversos consells comarcals), deu associacions empresarials, tres cambres de comerç i dues grans empreses d’oci. Entre aquestes destaquen l’Associació Hotelera de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, les associacions de càmpings i d’apartaments turístics, l’Associació Golf Costa Daurada, l’Estació Nàutica Salou-Cambrils-Mont-roig, Aquopolis i PortAventura. 

L’Ajuntament de Salou va informar ahir de la signatura de l’acord, però afegint-hi declaracions de l’alcalde, malgrat que en la nota informativa de la Diputació a Pere Granados no se l’esmenta en cap moment.

I és que, si no parla i es fa protagonista, rebenta.

Bad Bunny i Bugs Bunny

 


La festa major d’hivern de Salou va posar punt final diumenge passat després de dues setmanes d’activitats i celebracions. Tanmateix, un cop més, el protagonisme no ha recaigut tant en la ciutadania com en l’alcalde, Pere Granados, que ha acaparat bona part de l’atenció durant tot el programa festiu.

Al llarg dels dies de celebració, la presència constant del batlle en actes, fotografies i espais destacats ha estat especialment visible, fins al punt que gairebé eclipsa l’esperit col·lectiu de la festa.


Torna el besabuelas

El moment culminant d’aquest protagonisme es va viure dissabte, durant el sorollós i multitudinari Cos Blanc (el Carnaval versió salouenca). En l’acte més emblemàtic de la festa major d’hivern, l’alcalde no va deixar d’aparèixer davant les càmeres, buscant constantment el focus mediàtic enmig de la multitud.

Aquesta actitud reforça una imatge excessivament personalista de Granados en detriment dels veïns, les entitats i aquells que de debò fan possible una festa més pensada en l’exhibicionisme besabuelas que en la participació popular.

Salou torna a ignorar el català en la senyalització urbana 

 


Salou torna a situar-se en el punt de mira per la manca de compromís amb la llengua catalana. Un cartell municipal sobre la replantació d’arbrat, col·locat a la via pública, està redactat exclusivament en castellà, sense cap versió en català.

La denúncia ha estat difosa a les xarxes socials per PROHOM feble, que critica que “l’únic cartell que hi ha a tot el carrer” estigui escrit en castellà, sense respectar la llengua pròpia del país. El missatge va dirigit directament a l’Ajuntament de Salou i al seu alcalde, Pere Granados.

El cartell informa sobre la substitució d’arbres per espècies més adaptades al clima mediterrani, però ho fa només en castellà, contravenint els principis bàsics de normalització lingüística i el dret de la ciutadania a ser informada en català.


Capital de la Cultura Catalana

Diverses entitats i activistes han recordat en reiterades ocasions a l’Ajuntament la necessitat de garantir l’ús del català en tota la comunicació institucional, especialment en espais visibles com la senyalització urbana.

La situació resulta encara més greu (o còmica, segons es miri) si es té en compte que Salou encara ostenta el títol de Capital de la Cultura Catalana, una distinció que hauria d’implicar un compromís ferm amb la promoció i la defensa de la llengua. És, per tant, incoherent presumir de cultura catalana mentre els cartells municipals ignoren el català.

Aquest nou episodi se suma a altres polèmiques recents sobre l’ús residual del català en comunicacions oficials al municipi, i torna a evidenciar la distància entre els discursos institucionals i la pràctica real.

dimarts, 10 de febrer del 2026

L’alcalde i la nova fantasmada del Cos Blanc

 


Tot just acabat el Cos Blanc de dissabte passat, l’Ajuntament de Salou va difondre una nota en què assegurava que, amb 55.000 persones —cinc mil més que l’any anterior—, la festa havia assolit un nou rècord d’assistència. (Font: Ajuntament de Salou).

Un cop més, ens trobem davant d’una xifra inflada, poc creïble i amb una clara finalitat propagandística, destinada a transmetre la idea que tot allò que organitza l’alcalde, Pere Granados, és insuperable. Prova d’aquesta borratxera de números sense límit és que, l’endemà, el consistori donava “60.000 gràcies” al Cos Blanc 2026. És a dir, en només un dia, el nombre de participants havia crescut en cinc mil persones més.

És cert que moltíssima gent va acudir al Cos Blanc. Això és indiscutible. Però parlar d’entre 20.000 i 30.000 assistents —és a dir, aproximadament la meitat del que afirma l’Ajuntament— fora una estimació molt més raonable en un municipi que, cada cop més, fa la sensació d’estar governat per eixelebrats.

Salou concentra més de 500 anuncis de pisos turístics irregulars

 


Salou concentra més de 500 dels més de 1.800 anuncis de pisos turístics il·legals que el Govern espanyol ha ordenat retirar a la demarcació de Tarragona, fet que la situa entre les vint ciutats de l’Estat amb més oferta irregular i com la segona de Catalunya.  

El Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana ha detectat aquests anuncis a les plataformes digitals després de revisar les 13.339 sol·licituds de registre presentades per propietaris de la demarcació des del juliol passat. 

Salou, amb 7.281 pisos turístics inscrits al registre de la Generalitat, és el municipi amb més oferta de la demarcació i el que acumula també més codis estatals revocats: 543 habitatges no han superat els requisits del nou registre únic i el Govern exigeix que desapareguin dels portals de reserva.  

La capital de la Costa Daurada és així una de les vint ciutats d’Espanya amb més anuncis il·legals i la segona de Catalunya, només per darrere de Barcelona. 


Més de 1.800 anuncis il·legals a Tarragona

En el conjunt de la demarcació, el Ministeri ha ordenat retirar 1.827 anuncis de pisos turístics i lloguers de temporada que havien sol·licitat codi però no l’han obtingut per dades incompletes o no ajustades a la normativa.  

La major part d’aquesta oferta irregular es concentra als municipis de costa, amb casos destacats com Tarragona, l’Ametlla de Mar, Cambrils, Mont-roig o Calafell, a banda de Salou. 


El cas particular de Vandellòs i l’Hospitalet

El Ministeri assenyala Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant com un cas singular: un terç dels 187 propietaris que van demanar el codi estatal no complien les condicions exigides, una proporció molt superior a la d’altres municipis.  

Aquesta dada reforça la idea que el control del lloguer turístic és especialment sensible en zones amb forta pressió turística i residencial. 


Crítiques del sector

L’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre recorda que Catalunya ja té, des del 2012, un sistema propi de llicències obligatòries i que, si un pis disposa d’aquesta llicència autonòmica, “no s’hauria de considerar il·legal”.  

El sector critica haver de duplicar tràmits amb el nou registre estatal i alerta de la confusió que pot generar entre propietaris i plataformes. (Font: Diari de Tarragona).

El besabuelas

 


¿Sabes cuál es el alcalde de moda? El besabuelas. El besabuelas es un alcalde que no hace absolutamente nada de nada, de nada. Eh, ahora, eso sí, se pasea por la calle, ve a una abuela y le dice: ¿Cómo está tu nieto Joaquín? ¿Y cómo está tu hijo Pablo y tu hija María? Dos besos. La señora se acuerda, se lo cuenta a la familia. ¡Qué gran alcalde! Y es muy dicharachero, habla con todo el mundo, se hace selfies en los partidos de voleibol, se hace selfies haciendo lo que aquí decían los consejos: que parezca, atención, ¿eh? Que parezca que hacemos cosas”. (Font: Monopoly Inmobiliario).

Vila-seca en Comú busca amb Mario Téllez un nou despertar

 


Vila-seca en Comú canvia de gall de cara a les municipals de l’any vinent. La formació tornarà a confiar en Mario Téllez com a candidat a l’alcaldia, tres anys després d’haver deixat el càrrec de regidor i portaveu del grup municipal. Téllez, sociòleg i professor d’ESO, va ser regidor a l’Ajuntament de Vila-seca entre el 2015 i el 2023 i és un dels fundadors de la confluència d’esquerres al municipi. 

Téllez és graduat en Ciències Socials i llicenciat en Sociologia per la UAB, i ha estat vinculat a diferents moviments socials i culturals del Tarragonès, així com al 15-M i al naixement de Podem i Vila-seca en Comú al municipi. 

Durant els seus vuit anys al consistori va centrar bona part de la seva acció en temes de transparència, participació, model turístic i serveis públics, des de l’oposició al llarg de dos mandats consecutius. 


Adéu transitori

El març del 2023, Téllez va renunciar a encapçalar de nou la candidatura i es va acomiadar com a regidor després de dos mandats, al·legant la necessitat d’“obrir pas a noves veus” i evitar la “professionalització” en política, alhora que volia centrar-se en la seva carrera docent i en l’àmbit familiar.  

En el seu comiat, va defensar que vuit anys eren un cicle polític complet i va cedir el relleu a Núria Miret al capdavant de Vila-seca en Comú. 


Retorn com a candidat

Ara, el partit prepara el seu retorn com a cap de llista per al 2027 amb l’objectiu de reforçar l’espai dels comuns al plenari i disputar l’alternativa al govern de Pere Segura. La seva experiència prèvia, el coneixement del municipi i la trajectòria en moviments socials són els principals actius que la candidatura vol aprofitar davant d’un nou cicle electoral, segons afirma la formació.

dilluns, 9 de febrer del 2026

Una tempesta de confeti obliga a suspendre el Cos de Sant Antoni

 


Una intensa acumulació de confeti va obligar ahir a suspendre la popular cursa de cavalls del Cos de Sant Antoni, una de les cites més destacades del calendari hípica estatal. L’organització va decidir anul·lar la prova després de constatar que l’estat del circuit no garantia les condicions mínimes de seguretat per als genets i els animals.

Segons diverses fonts, la tamborinada es va originar arran de la celebració del Cos Blanc, el Carnaval de Salou, durant el qual els carcamals van llançar prop de vint tones de paperets de colors. El fort vent registrat les darreres hores va dispersar el material per diferents municipis de la zona, afectant especialment el circuit de la Torre d’en Dolça, que va quedar totalment cobert de confeti.


Granados és sinònim de borrasca

Els responsables de la cursa van assenyalar que la presència massiva de confeti a la pista feia impossible garantir el desenvolupament normal de la competició. A més, van recordar que aquesta no és la primera vegada que el Cos de Sant Antoni es veu alterat per causes meteorològiques o ambientals, si bé, fins ara, mai Salou s’havia atrevit a rebentar la cursa de cavalls.

La cursa ja es va haver de suspendre el passat 18 de gener a causa d’un fort temporal de pluja, que va deixar el circuit completament inundat. Amb aquesta nova anul·lació, l’organització estudiarà ara possibles dates alternatives per poder celebrar la prova amb garanties. (Font: Tururut Viola News).

Eco-fitness: menys gimnàs, més consciència

 


Avui he fet eco-fitness a la platja de la zona portuària. No he inventat la sopa d’all ni busco protagonisme. Però davant l’allau de modes d’exercici, tant físic com mental saludable, he constatat una veritat simple: caminar i ajupir-se per omplir una bossa de brossa de 100 litres és un gran entrenament. Puja el ritme cardíac, et fa suar sota l’aire pur i ajuda a dissoldre el greixet que s’instal·la com una okupa resistent a la barriguita de Famosa. Després d’una jornada a la vora del mar, se m’ha descongestionat el nas i sento el pit ple de vitalitat. Si abans ho sabia, ara em declaro addicte al benestar arcaic dels ions negatius del mar, que es rebolca a la sorra com un nen sense por de jugar i de viure. No és qüestió de matar-se al gimnàs ni d’anar a teràpies excessivament cares per reconnectar amb un mateix. En aquesta riba, he tingut temps de fer mindfulness i meditar sobre el que faig, el que dec o el que necessito fer; que és, en el fons, la veu interior d’allò que tots necessitem.

Dos treballadors molt educats i sorpresos m’han dit que he de demanar permís, i així ho faré. La platja serà zona portuària, però el mar és meu. En canvi, les llaunes, ampolles i plàstics són seus... de qui els llença. I venen de molt lluny: d’una excursió en veler, d’un iot de luxe, d’un abocador a Tunísia o d’una revetlla boja. L’impacte ambiental és tan estúpidament innecessari com llançar focs artificials o globus blancs en un funeral. Siguem conscients: ni el foc al cel ens fa més feliços, ni els globus arriben a les persones estimades que van marxar. Tot cau a l’aigua i enverina o afoga espècies per les quals després plorem en vídeos de rescat animal.

Som uns hipòcrites. Per això, ha arribat el moment de constituir patrulles ciutadanes ambientals. De la mateixa manera que vigilem els carrers perquè els xavals no caiguin en les drogues, no robin a un avi ni violin una dona, hem de vigilar el nostre entorn. El civisme no s’acaba on comença la sorra.

No estem sols en això. Recordem en Fernando de Yarza, un home que es va fer viral per la seva tasca incansable recollint plàstics a les costes de Menorca (Scott y Milá, Movistar, 2020). O el cas d’Afroz Shah a l’Índia: la platja de Versova, a Bombai, era un dels abocadors més grans del món fins que aquest jove advocat va començar tot sol amb un veí gran; no va esperar l’acció governamental. Se li van unir des de pescadors locals fins a estrelles de Bollywood, formant una patrulla massiva. El resultat? Després de recollir cinc milions de quilos de plàstic, la sorra va tornar a veure’s i, després de vint anys d’absència, les tortugues marines van tornar a pondre-hi ous perquè tornava a estar neta.

Si una dona sexagenària pot fer-ho, què us sembla la sortida quinzenal del grup de l’institut? La del casal de gent gran? La de les senyores que caminen juntes després de deixar els nens a l’escola? És una llàstima que aquest exercici no estigui degudament orientat. Caminar amb la pelvis en retroversió —o, per dir-ho clarament, amb el culet foranomés desalinea i desequilibra tot el cos, i fa més panxa en perdre el to abdominal. Ajupir-se a recollir un residu, amb la tècnica correcta, és molt més beneficiós que quilòmetres de caminada mal executada.

Hi he de tornar, perquè aquella bossa de 100 litres no ha estat suficient i jo tampoc ho seré; em ve gran la fita. Només fa falta iniciativa popular. Si fa anys practicava rural fitness transportant tones de llenya del jardí a la llar de foc fent de la petjada de carboni l’herència del primitiu, avui proposo que cada passejada per la platja porti de sèrie una bossa de brossa per deixar les coses com la natura vol que estiguin. Que no sigui un càstig, ajupir-se, sinó un premi col·lectiu.

És qüestió de decència i de què pensen deixar als seus nets, vostès que en tenen. Si algú vol sumar-se a aquesta aventura, ja sap on trobar-me; m’encanta la idea de participar en una cosa que ens faci bé a tots, i de passada practiquem a posar el culet i la panxa a lloc sense prendre mal.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.