Granados vol impugnar el canvi d’hora perquè perd una hora d’alcaldia

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, s’està plantejant presentar una queixa formal davant de la Unió Europea pel canvi d’horari que entrarà en vigor aquesta matinada i que farà que a les dues siguin les tres.

Segons ha explicat, aquest ajust (“desajust”, segons ell) horari suposa un perjudici directe per a les seves responsabilitats institucionals. “És a dir, que seré una hora menys d’alcalde. Quins beneficis m’aporta això a mi, tenint en compte que Salou em necessita i que tinc tants forats per tapar, i no només al carrer”, ha afirmat.

La part positiva

Fonts properes a l’alcaldia asseguren que Granados estaria estudiant totes les vies possibles per “recuperar” aquesta hora perduda, incloent-hi la possibilitat de compensar-la amb un decret municipal o fins i tot afegint un dia al mes de febrer.

Però no tot són inconvenients. El mateix Granados ha reconegut que el canvi d’hora també té una lectura positiva: “Ha passat una hora més sense que el cas Berrio em peti als dits”, ha admès amb un somriure.

Entre les mesures que proposa l’alcalde hi ha crear una zona horària pròpia al marge de la UE, malgrat que alguns li han recordat que una hora pot donar molt per continuar sense fer res.

Dones de Salou: la mestra Milagros Consarnau

 

La figura de la mestra Milagros Consarnau Sabaté ha tornat a l’actualitat gràcies a una fotografia dels anys trenta que la mostra envoltada d’un grup de nenes de Salou. La imatge forma part del conjunt d’arxius històrics presentats durant la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida per Joan Sardiña al Casal de les Dones.

L’escola on exercia Consarnau estava situada al primer pis d’un edifici del carrer Barcelona, concretament a l’immoble on avui dia hi ha la botiga de roba Fernan’s, fent cantonada amb el carrer Carril. La fotografia es va prendre al pati posterior de l’establiment, un espai que aleshores servia com a zona d’esbarjo per a l’alumnat.

Escolaritzar els infants

Segons un treball de recerca de la Carme Puyol i Torres, “les famílies salouenques no eren alienes a la preocupació de l’escolaritat dels seus fills i eren conscients de la necessitat de formació en un espai amb unes mínimes condicions”.

“Les lleis d’educació vigents a l’època designaven el nombre d’escoles que havia de tenir cada localitat en relació amb el seu nombre d’habitants. La Llei de setembre de 9/9/1857 indica: «En todo pueblo de 500 almas habrá necesariamente una escuela pública elemental». Salou s’apropava al nombre d’habitants, però la decisió última depenia de l’Ajuntament de Vila-seca, ja que el manteniment de l’escola i del mestre anava a càrrec de la corporació municipal”.

Val a dir que entre les nenes fotografiades hi ha la Tecla Salceda, la Vicenta García, la Paquita Gascó, la Leocadia Plassa, la Carme Figueres, la Felisa Jorge, la Pepita Borras, la Paquita Gombau, la Cinteta Arbós i la Lolita Cherta, entre altres.

Aquesta informació està documentada al recull número 1 dels Estudis de Salou de 1996, una obra que contribueix a preservar la memòria històrica i educativa del municipi. La imatge de Milagros Consarnau esdevé així un testimoni valuós d’una etapa clau en la consolidació de l’ensenyament a Salou i del paper fonamental de les dones en aquest procés.

Yeray hipoteca el seu futur polític a Granados

 

Si alguna cosa ha posat en evidència el cas Berrio és que el primer secretari del PSC de Salou i primer tinent d’alcalde, Yeray Moreno, ha lligat el seu futur polític a l’alcalde, Pere Granados, també secretari general de FUPS. La seva decisió de demanar la dimissió de la regidora socialista Cristina Berrio per la falsificació del seu currículum —en línia amb el que exigia Granados— no només ha generat polèmica, sinó que ha obert una esquerda dins del mateix partit.

La Federació del PSC al Camp de Tarragona no ha dubtat a qualificar aquesta actuació de deslleial i precipitada. Els socialistes del territori consideren que la reacció de Moreno no s’ajusta a una estratègia coherent, especialment perquè hi ha altres casos similars dins de l’equip de govern que no han rebut el mateix tractament. Aquesta asimetria alimenta la percepció que la dimissió de Berrio s’ha utilitzat com a gest per donar per tancada la crisi —un “ja hem complert”— mentre la resta d’implicats mantenen intactes les seves responsabilitats i ja han deixat clar que no pensen renunciar al càrrec.

Primera enganxada 

El toc d’atenció del PSC tarragoní és, a més, la primera crítica pública a Pere Granados des que socialistes i FUPS governen en coalició a Salou sota la fórmula Sumem per Salou-PSC. Un fet rellevant que apunta a un deteriorament progressiu de les relacions entre sectors dels socis de govern. 

Les tensions s’han intensificat arran de les informacions que apunten a la voluntat de Granados d’imposar a la futura llista electoral el regidor Marc Montagut i la seva parella, Mar Giné, vinculats a Ara Pacte Local, la plataforma municipalista del PDECat (el vot trànsfuga de Montgut va ser el que va donar l’alcaldia a Granados el 2009).

Traïcio

Aquest moviment és vist per una part creixent de la militància socialista com una traïció i una mostra de la pèrdua de rumb del partit a escala local. No és un malestar nou: la dimissió de l’anterior secretari d’organització del PSC de Salou, Manel Mera, i la seva substitució per Miren Eskarne (que rima amb arribisme i continuisme), ja va evidenciar discrepàncies internes importants.

En aquest context, la figura de Yeray Moreno queda cada vegada més qüestionada. Diverses veus dins del partit critiquen el que consideren un excés de subordinació a Granados, interpretat com un intercanvi polític amb la mirada posada en assegurar una posició destacada a la pròxima candidatura. El cas Berrio, lluny de tancar-se, segueix ben viu.

Necrològica: Mercè Jansà Pujals

 

Ens ha deixat Mercè Jansà Pujals, de 87 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà avui, dissabte 28 de març, a un quart de cinc de la tarda a la sala del cementiri de Vila-seca. 

Necrològica: Encarni Ruz Casado

 

Ens ha deixat Encarni Ruz Casado, de 67 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà avui, dissabte 28 de març, a dos quarts d’una del migdia a la sala de cerimònies del cementiri de Vila-seca. Vetlla: sala 3. Posteriorment, serà incinerada al crematori de Reus.

L’Ajuntament activa la zona blava de Setmana Santa

 

Salou ja ha activat el parquímetres de la zona blava amb motiu de la Setmana Santa, que funcionaran des d’avui fins al diumenge 12 d’abril. L’objectiu no és recaptatori, segons l’Ajuntament, sinó regular l’estacionament durant el període de major afluència turística.

L’horari de la zona d’aparcament regulada serà de 10 del matí a 2 del migdia i de 5 de la tarda a 9 del vespre. Pel que fa als aparcaments de Llevant Nord i Sud, l’horari s’amplia fins a les 10 de la nit, amb un funcionament ininterromput de 10 del matí a 10 del vespre.

Preus

Pel que fa als preus, s’estableixen tarifes diferenciades per a residents i no residents. Els veïns del municipi podran gaudir de la primera hora gratuïta, mentre que a partir de la segona hora abonaran 0,05 euros. En canvi, els no residents hauran de pagar 1,40 euros per hora estacionada.

L’Ajuntament recorda que es pot obtenir més informació a través dels canals oficials i recomana als usuaris que respectin els horaris i les places reservades per tal de facilitar la mobilitat durant els dies de més afluència.

La Síndica estudia una queixa per vulneració lingüística a Salou

 

Un ciutadà ha presentat una queixa davant la Síndica de Greuges de Catalunya per la col·locació reiterada de cartells informatius a la via pública de Salou redactats exclusivament en castellà, una pràctica que considera contrària als drets lingüístics i a la normativa vigent a Catalunya.

Segons exposa el denunciant, abans de formalitzar la queixa va sol·licitar informació a l’Ajuntament de Salou sobre aquesta qüestió. En la resposta rebuda, el consistori admet que, en una actuació concreta vinculada a cartells de replantació d’arbrat, els materials “únicament es van col·locar en castellà”, malgrat disposar de models bilingües en català i castellà.

No és un cas aïllat

L’Ajuntament atribueix aquest fet a una “possible precipitació en l’execució dels treballs” i a instruccions verbals, sense concretar-ne l’origen exacte. Tot i això, el denunciant sosté que no es tracta d’un cas aïllat, sinó d’una pràctica repetida en diferents ocasions.

Per aquest motiu, ha demanat a la Síndica de Greuges que analitzi la situació i, si escau, insti el consistori a adoptar mesures que garanteixin el respecte dels drets lingüístics en la comunicació pública municipal.

En la seva queixa, el ciutadà assenyala tres problemàtiques principals: la manca de garanties perquè les comunicacions municipals incorporin el català, l’absència de protocols clars en la contractació i supervisió d’empreses adjudicatàries, i la possibilitat que aquesta situació respongui a una dinàmica estructural i no pas a casos puntuals.

Visca la Capital de la Cultura Catalana!

Mario equipara Curto amb Rubiales en plena polèmica pels currículums

 

El portaveu del PP a l’Ajuntament de Salou, Mario García, ha publicat un vídeo a les xarxes socials en què compara l’actitud del regidor d’ERC Marçal Curto amb la de l’expresident de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, enmig de respectius escàndols.

En les imatges difoses pel dirigent popular, es veu Curto afirmant: “No dimitiré, no dimitiré. He estat tot el transparent possible”, en referència a la seva continuïtat al càrrec tot i estar implicat en la polèmica dels currículums falsos que afecta cinc membres de l’equip de govern.

El vídeo incorpora, en paral·lel, talls de les declaracions de Rubiales durant la crisi generada pel petó no consentit a la futbolista Jennifer Hermoso, en què també repetia: “No voy a dimitir, no voy a dimitir”.

Paral·lelisme

Amb aquest muntatge, Mario García estableix un paral·lelisme entre ambdues situacions i critica la manca d’assumpció de responsabilitats. “La resposta del regidor d’Esquerra Republicana de Salou Marçal Curto al ple, després de preguntar-li si dimitiria per haver falsificat el seu currículum, em recorda a la resposta que va donar…”, apunta el missatge que dona entrada al vídeo.

Per cert, Rubiales va acabar dimitint, cosa, però, del tot improbable en el cas de Curto, que es dona per segur que aprofitarà l’any que li queda al càrrec.

El PP reclama dimissions pels currículums falsos

 

El portaveu del PP a l’Ajuntament de Salou, Mario García, va demanar en el ple de dimecres passat responsabilitats polítiques als regidors que haurien falsejat els seus currículums, en el marc de la polèmica oberta al consistori.

Durant la seva intervenció, García va subratllar que el currículum d’un representant públic “és una primera carta de presentació del compromís amb la veritat” i va advertir que mentir, exagerar o falsejar-lo suposa “una ruptura deliberada de la confiança bàsica amb la ciutadania”.

El portaveu popular va ser especialment crític amb aquestes pràctiques, assegurant que “quan un polític falseja els seus mèrits no només es degrada a si mateix, sinó que també degrada la institució i falta al respecte a aquelles persones que han obtingut les seves titulacions de manera legítima”.

Desafecció ciutadana

En aquest sentit, García va alertar que situacions com aquesta contribueixen a “alimentar la desafecció ciutadana cap a la política”, i va fer una crida directa als implicats perquè actuïn amb responsabilitat.

“Demano als qui hagin actuat d’aquesta manera que siguin honestos. I si no són capaços de fer-ho, que dimiteixin del seu càrrec, perquè encara són a temps de preservar la seva honorabilitat”, va concloure.

Els regidors esquitxats en l’escàndol són Cristina Berrio, Julia Gómez, Hèctor Máiquez, Noelia Izquierdo i Marçal Curto de l’equip de govern, a més de Josefa Aguirre i Ignació Durán de l’oposició.

Clúa culpa Mendoza i Daza de la ruptura del govern

 

El portaveu socialista a l’Ajuntament de Cambrils, Alfredo Clúa, ha assegurat que la ruptura del govern municipal que ell encapçalava es va produir arran de la mala relació entre dos dels seus principals socis, Camí Mendoza (ERC) i Enric Daza (Junts). 

Clúa ho ha explicat en una entrevista recent, en què ha fet balanç de l’etapa al capdavant del consistori i dels motius que van portar al final del pacte de govern. Segons el dirigent socialista, les tensions internes entre Mendoza i Daza van acabar fent inviable la continuïtat de l’executiu local, malgrat els intents de mantenir l’estabilitat. 

Crisi del quadripartit

Aquestes declaracions arriben mesos després d’una crisi política marcada per desacords constants dins del govern quadripartit i per la pèrdua de confiança entre els seus membres. De fet, el mateix Clúa ja havia pres decisions contundents, com la retirada de competències a Enric Daza per “deslleialtat” i manca de compromís amb l’equip de govern. 

La situació va desembocar finalment en la descomposició del govern municipal i en un nou escenari polític a Cambrils, caracteritzat per la fragmentació i la dificultat per articular majories estables. Amb aquestes declaracions, Clúa apunta directament a les relacions personals dins l’executiu com a factor clau del desenllaç. (Ràdio Cambrils).

Dones de Salou: Vicentica, Teresina, Paquita i Pepita

 

Aquesta fotografia dels anys 30 recupera la història de Vicentica García, Teresina Gendre, Paquita Gascó i Pepita Nogués, quatre dones de Salou que formen part del llegat social i quotidià del municipi. La imatge es va poder veure amb motiu de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida per Joan Sardiña al Casal de les Dones.

Segons explica ell mateix, Vicentica (o Vicenta) García era germana de Manolo García, maquinista del Carrilet, i tieta de Maria Mercè García, esposa de Ferran Val. Per la seva banda, Teresina Gendre formava part d’una família coneguda al municipi: era germana de Miquel Gendre, lampista i electricista, i de Josepa Gendre, casada amb Josep Maria Bargalló Casadó, propietari del popular Forn de pa Bargalló o Forn de Salou.

Canción de Juventud

La trajectòria de Paquita Gascó està vinculada al món de la perruqueria. L’any 1940 va obrir un establiment al carrer Ponent, número 6, que posteriorment continuaria la seva germana Pepita. Entre les anècdotes destacades, hi figura la visita de les actrius Rocío Dúrcal i Conchita Goyanes durant el rodatge de la pel·lícula Canción de juventud (1962) a Salou l’any 1962, quan eren acompanyades a la perruqueria per la mare de la cantant.

Pel que fa a Pepita Nogués Borràs, provenia d’una família també arrelada al comerç local. La seva mare, Antònia Borràs Margalef, regentava la lleteria del carrer Barcelona, coneguda com ca l’Antònia de la llet. En aquest establiment s’hi van vendre els primers iogurts Danone, que es distribuïen en envasos de vidre retornables, una pràctica habitual de l’època.

La imatge, a més, permet observar al fons les antigues casetes de platja de Salou, un element emblemàtic del paisatge litoral d’aquells anys i testimoni d’una manera de viure avui desapareguda.

Els cinc regidors assenyalats per Vox rebutgen dimitir pels currículums

 

Els regidors Julia Gómez i Noelia Izquierdo, de Sumem per Salou-PSC; Marçal Curto, d’ERC; Josefa Aguirre, regidora no adscrita; i Ignacio Durán, d’USAP, van anunciar ahir que no dimitiran dels seus càrrecs malgrat haver estat assenyalats per Vox per haver presentat currículums falsos.

Ho van anunciar durant el ple municipal, després que la portaveu de Vox, Ana Belén Rodríguez, intervingués per qualificar la situació d’“escàndol” i de “vergonya”. Rodríguez va reclamar coherència política i va assegurar que “la petició de dimissió de Cristina Berrio ha d’anar acompanyada de la resta de regidors en la mateixa situació”.

Només Berrio

En paral·lel, els grups municipals de Sumem per Salou-PSC i Ara Pacte Local han demanat la dimissió de la regidora socialista Cristina Berrio, a qui acusen d’haver falsejat el seu currículum. Una petició de renúncia a l’acta que, segons va indicar l’alcalde Pere Granados, es basa en la gravetat dels fets.

No obstant això, la Federació del PSC al Camp de Tarragona ha sortit en defensa de Berrio i ha instat Granados a reconsiderar la seva posició.

L’alcalde va voler aclarir que la retirada de competències a Berrio no es va produir per falsejar els seus estudis. “El motiu és que es va donar de baixa. Ara, per justificar-se, acusa un tècnic i la corporació municipal d’haver manipulat el seu correu electrònic. Aquí és on rau la gravetat. No hem anat contra ella. Jo no he anat a perseguir-la”, va afirmar.

El rastre que deixen els passos

 

Escric des de la melancolia. No espero seguidors, sinó un scroll ràpid cap a un món més feliç, malgrat tot. Contemplo la vida sense filtre: el que és, és.

D’això que en diuen astènia primaveral —sigui amb pluja o amb sol, sempre violenta, mai esperançadora—, jo en dic negoci de vendre vitamines. La meva és una melancolia de vida pura, tan meravellosa com d’episodis durs. Després de planejar com viure, declaro que he viscut; encara que no sàpiga ben bé com he arribat fins aquí en aquests últims vint-i-quatre mesos. El temps se m’allarga i es fa curt com un xiclet mentre faig balanç entre el que no va haver de ser i el que ha estat.

Els llocs i les persones desdibuixen la seva intensitat en la meva ment. Sento gratitud i, de vegades, injustícia. No és un lament, és un fet: he reconstruït el relat de forma objectiva, podent no ser-ho com a directora de la meva pròpia vida. L’amor va venir i se’n va anar; els amics que no n’eren tals van desaparèixer. Els que queden compten els seus dies com jo, en el present immediat, com si envellir exigís perdre la il·lusió a cop d’experiència. M’hi resisteixo. No crec que siguem tan rucs per a atraure el fet lleig i escapar de la bellesa, quan precisament la bellesa ens és comuna. Fins i tot la bellament trista.

Avui compta un somriure o una abraçada, però hi ha pressa per consumir i postergar. Si el món arrossega milions d’anys, nosaltres hi som d’una revolada i ja no. Sento la plenitud i la memòria: les frases dites i les que es van perdre; el “no” que es va plantar bé i el “sí” eufòric, encara que fos per equivocar-me. Entenc el fràgil equilibri de la felicitat i el lent ritme que engoleix l’esperança —aquella que mai he tingut—, ja que el meu camí sempre ha estat voluntat i acció.

M’assalta la melancolia en contemplar una cala en un got de vidre. Com les de l’església de Sant Martí, quan vam fer la comunió sense saber què menjàvem. Ara ho sé: és l’efímer, l’inabastable. És la realitat que ens guia més fort que la supervivència o el poder. Mentrestant, alguna artista pàtria s’enceba en el seu discurs sobre Déu, en la carència i el Spotify alhora. Reivindico l’espiritualitat íntima, que no passa per la VISA ni les falses corones d’espines.

L’any 1991, el ritme el marcava Oye mi canto de Gloria Estefan al Galas de Salou. Tres nits per setmana, el desplegament no admetia treva. Aquell mateix any, el Cap de Salou se m’antullava una fortalesa a conquerir. Recordo l’esgotament barrejat amb una lucidesa estranya. “Gaudeix ara aquest esforç —em deia— perquè arribarà un dia en què no podràs”. Era realisme radical. Ens ensenyen a queixar-nos de la fatiga, però la verdadera fortuna és tenir alguna cosa per la qual valgui la pena esgotar-se. En aquell escenari vaig entendre que la plenitud no es troba en l’estalvi d’energia, sinó en la seva combustió total.

Avui l’escenari és diferent. Després dels esdeveniments que van inundar la meva ànima de pena, ja no puc mirar més cap a aquell Cap de Salou. Arriba una altra Santa Setmana. Sempre em va semblar tètrica, massa espectacle de carrer, i els fets de fa un any m’ho confirmen. El titular al Diari de Tarragona sobre un home que va caure allà, perdent la vida —el meu germà Quim—, va desmantellar el meu sòl emocional i familiar fins a les arrels. He posat tota la genètica en solfa. Em va obligar a ser custòdia i escriventa d’un evangeli particular, fet de carn i generacions. I després de mi, res.

Però em queda horitzó. Em queden ulls i ànima per trobar on he de ser i on he d’estar. He canviat l’explosió del moviment per la precisió del pensament. Miro enrere i no veig nostàlgia; veig el rastre de qui va saber buidar-se per deixar espai a aquesta etapa on la urgència ja no és a les cames, sinó en la veritat del que queda per dir. El temps viscut no el marca el calendari, sinó el rastre que deixen els passos que decidim fer. I ben ballats estan.

No necessito Déu perquè avali el meu camí. En tinc prou amb el pes dels meus encerts i el relleu de les meves cicatrius.

Des de la melancolia d’una pau que es fa un niu en un sospir, escric, avui.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Necrològica: Juan Arbonés Mateu

 

Ens ha deixat Juan Arbonés Mateu, de 94 anys. 

La cerimònia de comiat va tenir lloc ahir, dimecres 25 de març, al cementiri de Salou. Posteriorment va ser enterrat al cementiri de Pratdip.

El PSC desautoritza Granados i surt en defensa de Cristina Berrio

 

La Federació del PSC al Camp de Tarragona ha sortit al pas del comunicat emès per Sumem per Salou-PSC i Ara Pacte Local que demanava la dimissió de la regidora socialista Cristina Berrio (PSC) i ha demanat calma i prudència davant la polèmica oberta.

Els socialistes han reiterat el seu “compromís ferm” amb el govern municipal i la voluntat de continuar treballant “des de la responsabilitat, la lleialtat institucional i el respecte mutu”. 

El PSC de Tarragona considera que la reacció de Sumem per Salou, el PSC de Salou i Ara Pacte Local ha estat “precipitada” i sosté que situacions com l’actual requereixen “rigor, serenor i el temps necessari” per analitzar tots els elements abans de prendre decisions que poden afectar la credibilitat institucional.

En aquest context, el PSC de Tarragona creu que no s’ha d’adoptar “cap decisió irreversible” en aquests moments i aposta per estudiar amb detall la documentació i les circumstàncies del cas. 

Així, el partit manté, per ara, la confiança en la regidora Cristina Berrio i li ha traslladat que no faci efectiva cap renúncia a l’acta fins que no se celebrin les reunions previstes tant amb l’alcaldia com amb l’agrupació local.

Hi ha més casos

El PSC tarragoní també ha subratllat la necessitat d’aplicar el principi d’igualtat de tracte, remarcant que situacions similars (com els casos de Julia Gómez, Hèctor Máiquez, Noelia Izquierdo, de FUPS, i de Marçal Curto, d’ERC, tots ells també del govern municipal) han de ser abordades amb els mateixos criteris, “com a condició imprescindible per preservar la confiança i el bon funcionament del govern”.

Paral·lelament, la Secretaria de Política Municipal del partit preveu reunir-se amb l’alcaldia de Salou per aclarir possibles malentesos i garantir l’estabilitat del govern local. A més, es convocaran els òrgans interns del PSC a escala local per analitzar conjuntament la situació.

Els socialistes conclouen que continuaran actuant amb “responsabilitat, lleialtat institucional i sentit de govern”, prioritzant l’estabilitat i el servei a la ciutadania de Salou.

Sumem per Salou-PSC i Ara Pacte Local demanen la dimissió de Berrio

 

Els grups municipals de Sumem per Salou-PSC i Ara Pacte Local (Montagut) han demanat a la regidora Cristina Berrio (PSC) que lliuri l’acta davant les “reiterades falsedats i acusacions” que ha anat difonent després que se li sol·licitessin, igual que a la resta de regidors del consistori, les acreditacions dels títols acadèmics inclosos en el seu currículum, publicat tant en el programa electoral com al web de l’Ajuntament. 

Segons els dos grups, “no és de rebut al·legar un error tècnic quan, en la candidatura i en el programa electoral, ja figuraven uns estudis universitaris que finalment no ha pogut acreditar”.

No és educadora infantil

A més, afegeixen que “com s’ha pogut comprovar, la regidora no va poder acreditar que fos educadora infantil, tal com constava publicat. Però el més greu és que va acusar l’Ajuntament d’haver-li bloquejat el correu corporatiu, fet que segons ella li hauria impedit respondre a la sol·licitud”.

Davant d’aquests fets, que consideren greus, els grups municipals sostenen que la regidora “ha actuat amb irresponsabilitat i de manera imprudent, excusant-se amb acusacions falses que la desacrediten per continuar com a càrrec públic” i, per aquest motiu, li demanen que renunciï, per “responsabilitat, coherència, transparència i respecte pels principis democràtics”, a l’acta de regidora. (Font: Sumem per Salou-PSC i Ara Pacte Local). (La versió de Cristina Berrio la teniu aquí).

L’Ajuntament acredita ara els cursos de la regidora Cristina Berrio

 

L’Ajuntament de Salou ha acreditat finalment les titulacions de la regidora Cristina Berrio (PSC) que constaven al seu currículum publicat al web municipal. La mateixa Berrio ha aportat tota la documentació que demostra que ha cursat aquests estudis, amb l’excepció del grau en Ciències Polítiques, que està cursant (abans es donava per fet que el tenia) i del títol d’educadora infantil.

La regidora ha defensat que l’Ajuntament no li va validar els estudis per un problema de comunicació. Segons la seva versió, la petició del consistori per presentar les titulacions es va enviar al correu corporatiu dels regidors, però assegura que no hi tenia accés en aquell moment.

Això va provocar que el seu currículum quedés sense actualitzar mentre altres regidors sí que havien pogut acreditar la seva informació acadèmica. Davant la polèmica generada, Berrio explica que va contactar amb el consistori per altres vies i va enviar tota la documentació requerida, defensant que es tracta d’una qüestió d’“honor” personal. (Font: La Ciutat).

Necrològica: Tomasa Cano Martínez

 

Ens ha deixat Tomasa Cano Martínez, de 90 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dimecres 25 de març, a les quatre de la tarda a la sala del cementiri de Vila-seca.

Necrològica: María del Valle Varo Téllez

 

Ens ha deixat María del Valle Varo Téllez, de 83 anys. 

El funeral se celebrarà avui, dimecres 25 de març, a les dotze del migdia a l’església de Sant Esteve de Vila-seca. 

Els currículums sota sospita posen demà a prova Pere Granados

 

El ple municipal de Salou que se celebra demà es preveu especialment tens, amb els currículums presumptament falsejats d’alguns regidors del govern com a tema central de debat.

Els casos afecten Cristina Berrio, Julia Gómez, Hèctor Màiquez i Noèlia Izquierdo de Sumem per Salou-PSC, així com Marçal Curto, d’ERC. La qüestió ha anat guanyant pes polític i mediàtic, fins al punt que tot apunta que escalfarà la sessió plenària.

El novembre passat, l’alcalde, Pere Granados, va ser contundent en relació amb aquesta polèmica: va assegurar que, en cas de confirmar-se que algun membre del seu equip de govern havia falsejat el currículum, li retiraria les competències de manera immediata.

El PSC se’n renta les mans

Amb aquest precedent, el ple de demà es presenta com una prova de foc per al govern municipal, que haurà de donar explicacions i, eventualment, prendre decisions. Resta per veure si l’alcalde mantindrà el compromís adquirit o si la qüestió acabarà diluint-se en excuses de mal pagador.

Perquè us feu una idea del que pot passar, divendres passat, durant l’assemblea que va escollir Miren Eskarne nova secretaria d’organització del PSC, es va demanar a l’executiva local explicacions al voltant dels currículums falsos. I tothom llençava pilotes fora, com si l’ètica i la decència no anessin amb ells.

Adeu a l’andana de l’estació

 

Té les hores comptades, si és que no ha desaparegut avui ja. Aquest és l’últim tram que queda de l’andana de l’antiga estació de trens de Salou, un espai carregat de memòria històrica que està a punt de desaparèixer. Per aquest punt hi ha previst que hi circuli el futur TramCamp a finals de 2029, sempre que es compleixin els terminis actuals, ja que el projecte acumula ja un retard aproximat d’un any i mig.

L’andana representa el darrer vestigi físic d’una estació enderrocada que va entrar en funcionament l’any 1865 i que va ser clausurada el gener de 2020. Durant dècades, aquesta infraestructura va ser clau per a la mobilitat del municipi, arribant a moure, pel cap baix, mig milió de passatgers anuals només a Salou.

L’Eix Cívic

Per aquest traçat també està previst construir el controvertit projecte de l’Eix Cívic, que ha generat un clar rebuig entre alguns sectors veïnals que reclamen més zones verdes i menys edificis, com ara la torre de set plantes a la futura plaça de la Torre Vella. 

Tot apunta que la nova avinguda entre el càmping Sangulí i la inutilitzada estació de PortAventura també podria patir endarreriments, ja que la seva execució està condicionada al desplegament del tramvia i dels diners de la Generalitat.

Barberà alerta que la ciutat està “a prop del col·lapse”

 

El portaveu dels Comuns a l’Ajuntament de Cambrils, Jordi Barberà, ha fet un balanç molt crític del primer any de mandat del nou govern municipal durant una taula rodona celebrada ahir amb altres portaveus municipals. En la seva intervenció, Barberà ha qüestionat el relat optimista de l’equip de govern i ha advertit d’una situació de deteriorament generalitzat dels serveis i de la ciutat.

“Que el balanç sigui positiu o negatiu depèn de la perspectiva”, ha afirmat, tot ironitzant sobre la visió del govern. Segons el regidor, el govern local es limita a destacar indicadors com el deute zero o el pagament puntual als proveïdors, aspectes que ha reconegut com a importants, però insuficients per definir l’estat real del municipi.

Barberà ha assegurat que qualsevol ciutadà pot constatar “només sortint al carrer” que Cambrils “està a prop del col·lapse en molts aspectes”. En aquest sentit, ha denunciat una manca de capacitat d’execució del pressupost municipal, fet que, segons ha dit, explica que els comptes acabin sent positius: “No és per una bona gestió, sinó perquè no s’executa”.

Estructura desorganitzada

El portaveu dels Comuns ha atribuït aquesta situació a una administració “infradotada de personal” i amb una estructura “desorganitzada”, amb departaments que, segons ha afirmat, no poden funcionar en condicions adequades. Això, ha dit, repercuteix directament en el dia a dia de la ciutadania.

Entre les problemàtiques assenyalades, Barberà ha destacat la brutícia als carrers, deficiències en la recollida de residus, el mal estat de voreres i calçades, així com la manca de manteniment dels espais verds. També ha criticat la paralització de la licitació de jardineria i ha alertat de la presència de rates en parcs i jardins.

Inacció total

En l’àmbit cultural i social, el regidor ha denunciat una “inacció total”, amb sales d’exposicions sense activitat, centres cívics tancats i biblioteques que no obren amb normalitat. “No s’ha donat continuïtat a les polítiques iniciades en l’anterior mandat”, ha lamentat.

Finalment, Barberà ha retret al govern la manca de rumb: “El més greu és que no hi ha cap direcció clara ni cap projecte de ciutat”. Segons ha conclòs, l’executiu es limita a impulsar alguns projectes urbanístics ja heretats amb vista a futures inauguracions, mentre “ven fum” sense oferir solucions als problemes reals del municipi. (Font: Ràdio Cambrils).

La genialitat col·lectiva de Bruno Mars

 

En una indústria musical que avui es conforma amb el “m’agrada” ràpid i l’algoritme de quinze segons, el cas de Bruno Mars i The Hooligans no és només música; és una bufetada de professionalitat.

​Mentre aquí ens perdem sovint en el virtuosisme individual o en posades en escena que confonen la senzillesa amb la desgana, Mars posa sobre la taula el concepte de l’espectacle total.

​Res no és fàcil ni arriba per art de màgia. Mars va tenir la sort de tenir un pare que li va donar un futur fins i tot en temps de precarietat extrema, quan dormia amb el seu germà en un cotxe. Aquest rerefons és el que forja el rigor. La seva visió brilla precisament en com s’adopta la coreografia: el conjunt respira en els seus espais, sense deixar res a la improvisació. No es tracta d’executar passos complicats, sinó moviments coherents. D’aquí que un tema com I just might sigui replicat per milers de persones en els seus vídeos domèstics; no és una moda passatgera, és una necessitat de connectar amb allò que realment mou.

​Mars ha sabut absorbir el millor de l’old funk i del soul més pur per revalorar el que importa en un escenari. Tanmateix, al nostre país, aconseguir aquest moviment col·lectiu sembla una batalla perduda entre els egos i la falta de direcció, però sobretot per una alarmant carència de visió d'espectacle i de futur. Comptem amb músics excepcionals, però ens topem amb la por a la unificació. Molts confonen la caracterització professional amb una “disfressa barata”, sense entendre que coordinar una estètica fins que el gest sigui síncope no resta identitat a l’artista, l’eleva.

​La facilitat amb què Mars integra els seus cors, o aquesta simbiosi perfecta amb Anderson .Paak i The Hooligans, demostra una genialitat poc corrent. És generositat artística: entendre que la brillantor del conjunt és el que projecta la vertadera qualitat. És respecte a l’espectador. Aconseguir que un equip humà es mogui com un sol organisme és un treball immens que ningú pot ignorar.

​És per això que el segueixo, perquè un artista n’inspira un altre i cal tenir un pols de gust i criteri identificable per comprendre-ho. Si tingués 20 anys, preferiria ser cor de Bruno Mars que solista d’un projecte contemporani i indefinit, perquè sabria que estaria formant part d’allò extraordinari en el moment adequat.

​La diferència es marca amb genialitat i aquí n’hi ha molta; per això es pot ser sexagenària i entendre que la música de Mars entra a la vena amb un llegat cultural que enfonsa les seves arrels en el millor de la música americana. I seguiré aquí per veure’l evolucionar i aplaudir la seva gosadia per molts impediments que la vida li hagi imposat, com que la pròpia Motown el rebutgés dient-li que no tenia això: futur.

​El millor que li va poder passar a Mars és que Motown no el sabés entendre per poder ser ell mateix amb el seu èxit.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.