La
incertesa amb què es presenten les municipals a Salou està portant de corcoll
l’alcalde, Pere Granados. Perquè s’hi juga molt. Primer va intentar liderar Cs,
i, com que no va aconseguir-ho, va trucar (un altre cop) a la porta del PDeCAT,
sabedor que entre els neoconvergentes sempre hi ha qui prima els interessos
personals a l’independentisme. D’aquí Units per Salou, un Junts per Salou
descafeïnat, dissimulat, perquè tothom estigui content i a ell no el vinculin amb el
sobiranisme. Ara bé, la gran presència unionista al municipi, el previsible
auge del PSOE en les eleccions del 28-A i el fet que el PDeCAT va a la baixa han
propiciat que Granados mogui una altra fitxa: buscar el suport del PSC per
seguir en el govern municipal i evitar un hipotètic acord entre els socialistes
(que són espanyolistes, no oblidem-ho) i Cs (que amb l’advocat reusenc Pere
Lluís Huguet al capdavant podrien avançar molt). La peculiaritat del cas és que
aquesta complicitat socialista Granados no la negocia amb el PSC local sinó, segons les fonts consultades, amb
el PSC de Tarragona, que és, en definitiva, el que marca les directrius que cal
seguir. La principal preocupació de Granados és que el desembarcament de Cs el
pugui abocar a l’oposició, una humiliació que difícilment s’empassaria. En resum,
Granados no es mou per ideologia o pel bé de Salou, com acostuma a dir, sinó
per una simple qüestió de supervivència política. Però manant, és clar.
