En
el ple de la setmana passada, el regidor de PP, Mario García, es va interessar
per l’excursió gastronòmica a Madrid protagonitzada per l’alcalde, PereGranados (Junts), i quatre regidors més de l’equip de govern, entre els quals
hi havia el socialista David González. García va demanar explicacions per tan
nombrosa comitiva, i en el cas concret de González li va retreure a Granados que “la
justificació que vostè em dóna de la presència del regidor socialista...
m’estalvio el qualificatiu. Ha dit vostè que com és portaveu del PSC i forma
part de l’equip de govern, que endavant. I que la resta, com estem a
l’oposició, que no tenim dret a res, en fi…”. A la qual cosa Granados va
replicar: “Escolti, si vostè vol venir, digui-ho directament i en parlem”. “No,
no es tracta d’això, m’estalviaré els comentaris”, va reblar García, donant per
acabada la seva intervenció. Té raó el regidor popular: no es tracta que
l’oposició també comparteixi taula i tiberi, sinó que aquesta mena de procedir
és indecent i abusiu. El fet de ser representant públic no dóna al polític patent de cors per estar per sobre de qualsevol ciutadà; al contrari, és el polític qui ha de donar exemple de rectitud i fugir de luxes que
moltíssima gent no es pot permetre. Com també és de desvergonyits tractar
l’altre com si tingués un preu.
