Els
salouencs tenim la gran sort (o la gran desgràcia, segons es miri, perquè haver de patir el
Pere Granados d’alcalde no ho desitges ni al teu pitjor enemic) que coneixem la
ubicació de gairebé tots els forats que hi ha als carrers del municipi. Dic
gairebé tots perquè sempre n’hi ha de nous que s’incorporen a l’immens fons
d’esvorancs que perforen la ciutat.
Gràcies
a aquest coneixement, adquirit gràcies al lloable esforç de deixadesa del
d’Albox (i que no és fàcil assolir), podem caminar o circular amb el cotxe pel
carrer sense perill. És qüestió d’anar fent saltirons. Però sense distreure’t,
eh?, que si bades una mica pots acabar amb el turmell trencat al Cap Salou (em
refereixo a l’ambulatori, no aquell barri abandonat que anhela segregar-se de
Salou per tornar a Vila-seca de com està de deixada la zona).
El
problema amb els forats, doncs, el tenen els de fora. Van tan tranquils pel
carrer Pont dels Estanyets, per exemple, ignorants que sota l’aigua hi ha… sorpresa!!!: un
pou. I se la foten.
Ahir,
des de casa, vaig sentir amb tota claredat un sonor “Macangun Granados!”.
Em sembla que ja sé què va passar.
