Dimecres passat, durant l’últim ple municipal, tant l’alcalde, Pere Granados (PSC), com el regidor de Platges, Marçal Curto (ERC), van restar importància al fet que Salou hagi perdut per segon any consecutiu les dues banderes blaves que havia exhibit, en considerar que les proves que porta a terme l’organisme regulador (avalat internacionalment) no són prou objectives i perquè el de la bandera blava és un certificat “que va a la baixa” (segons Curto).
Aquest darrer va tenir fins i tot l’atreviment de dir que Salou no busca banderes, sinó que “són les banderes les que ens han de venir a buscar a nosaltres”.
Sense autocrítica
Les afirmacions tant de Granados com de Curto són les típiques d’un mal perdedor. Després de perdre per segon any consecutiu les banderes blaves per a les platges de Llevant i Capellans, en comptes de fer autocrítica, opten per menystenir el distintiu i, fins i tot, capgiren el relat, fins al punt de sentir-se el centre del món i afirmar que són les banderes les que haurien de venir a buscar Salou.
Aquesta actitud sobta si tenim en compte que Salou viu del turisme de sol i platja. Les banderes blaves continuen sent un segell reconegut internacionalment que garanteix qualitat de l’aigua, seguretat, serveis i sostenibilitat. Per tant, no és cap fotesa perdre-les.
Prepotència
L’argument que “cada cop menys municipis les demanen”, com també sosté Curto, sona més a excusa oportunista que no pas a una anàlisi seriosa. Si fos cert que el certificat està en decadència, per què fins fa poc s’enorgullien de tenir-lo? És incoherent. I afirmar que les banderes han d’anar a Salou per si soles, com si fos un destí predestinat a rebre-les, denota una prepotència fora de lloc.
El resultat final: que aquest menyspreu pot acabar perjudicant la imatge turística de la ciutat, justament allà on més li pot fer mal.
