Els ciutadans senegalesos que venen roba d’imitació entre Salou i Cambrils estan enfadats. “No, no volem parlar”, responen la majoria amb cara de menyspreu quan un periodista busca respostes. Aquest dimarts, 300 agents de policia van entrar en diferents locals de Salou, Reus i les Borges del Camp que funcionaven com a magatzems per guardar-hi roba falsificada que després es venia al carrer. La policia, que els considera una organització criminal, ja preveia que podien produir-se enfrontaments. I així va ser. Els joves africans es van encarar amb els agents i els van llançar pedres i pals. L’operació es va saldar amb material intervingut, 19 manters detinguts, 3 agents ferits i tota una població sorpresa per la violència dels joves africans.
“Aquests no comencen a córrer quan la policia carrega... No tenen res a perdre”, explica un veí que va veure els disturbis. Un pintor que treballa davant de la casa de Salou on es van produir els enfrontaments i les detencions es mostra comprensiu: “Què han de fer? S’han de guanyar la vida, no? Tu què faries al seu lloc?”, pregunta. Però no tothom ho veu igual. També se senten comentaris racistes i d’altres que, senzillament, es posicionen al costat de la llei: “Si és il·legal, és il·legal”, diu una senyora que insisteix que mai ha tingut cap problema amb els seus veïns africans, ara detinguts.
Manters jubilats
Al centre de Salou hi ha un grup de senegalesos que sí que accepta parlar perquè ja són grans i fa molts anys que no es dediquen a la venda ambulant. “Què vols que vengui jo, si vaig amb una crossa per caminar?”, bromeja un. De fet, són la primera fornada de top manta que va arribar a Salou fa ja molts anys. “Abans no teníem tants problemes quan fèiem el top manta”, explica un, que prefereix no dir el seu nom. Està convençut que ara corren temps més difícils i que la gent és més irascible, tant els autòctons com la policia i els mateixos venedors.
Lluny del centre de Salou, a la frontera on el passeig marítim es converteix en Cambrils, alguns senegalesos comencen a estendre els seus llençols blancs i van distribuint les gorres i les samarretes de jugadors de futbol. “Tu saps més coses que nosaltres”, responen alguns dels nois a qualsevol pregunta d’un periodista. Finalment, un d’ells diu que sí que vol parlar. “I vull que m’escoltis —exigeix—. El Senegal no és un país pobre, és un país empobrit per culpa dels europeus i els americans. Vau fer esclaus, ens vau prendre tot el que teníem i vau deixar l’Àfrica en mans de polítics corruptes”.
“Recolliu el que heu sembrat”
El noi continua: “Per què creus que arriben tantes pasteres? I ara, després de tot el que ens heu fet, dieu que us molesta que fem el top manta? —pregunta—. La primera agressió va venir per part dels europeus. Em sap molt greu, però és el que vosaltres heu sembrat”. Aliens a la conversa, alguns turistes surten un moment de la sorra de la platja i regategen amb un dels nois: “Et compro la samarreta”. (Font: Ara).
