L’1 de maig de 1995 es va inaugurar PortAventura. Ja han passat més de trenta anys d'aquell dia. La seva arribada, però, no va ser plàcida, malgrat el fort impacte econòmic i social que va representar per al Camp de Tarragona, fins al punt de convertir-se en l’atracció turística amb més visitants de Catalunya i el parc temàtic més important d’Espanya i del sud d’Europa (quatre milions de visitants) per darrere de Disneyland Paris, amb 16 milions de visitants.
PortAventura arrenca amb Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat, amb un procés d’expropiació d’uns terrenys a partir d’una llei que va aprovar el Parlament de Catalunya. Es van expropiar al voltant de 800 hectàrees, si bé el parc només n’ocupa unes 120. Al capdavant hi havia un consorci empresarial format per The Tussauds Group (filial del grup Pearson), Anheuser-Busch, FECSA i la Caixa.
“Es van expropiar terrenys d’uns propietaris legítimament reconeguts per donar-los a unes empreses privades per fer negoci, perquè es considerava que el negoci era d’interès públic”, explica Xavier Jiménez, membre i president de l’entitat ecologista i ambiental GEPEC.
En total, es van invertir 48.000 milions de pessetes (uns 288,5 milions d’euros), i el centre es va dividir en cinc grans zones temàtiques: Mediterrani, Polinèsia, Xina, Mèxic i Far West. Poc després de la seva inauguració, el 1998, va entrar a l’accionariat Universal Studios, que va ser quan es van construir els primers hotels i el complex va passar a denominar-se Universal Mediterrània.
Des de llavors, el parc ha passat per diverses propietats i ampliacions per ocupar la resta d’hectàrees que es van expropiar i que són propietat de La Caixa, com ara el parc aquàtic, el Ferrari Land, noves atraccions, camps de golf i complexos hotelers. El 2016 va passar a dir-se PortAventura European Destination Resort a l’actual nom PortAventura World Parks & Resort. Xavier Jiménez recorda que “aquestes hectàrees es van expropiar per a un ús que no s’ha acabat complint, l’exemple més clar són els habitatges de luxe que s’estan construint o el macrocasino de Hard Rock projectat”.
La multinacional Universal Studios va vendre les participacions i actualment el parc és propietat del grup italià Investindustrial i el fons d'inversió proisraelià KKR, que des del 2013 té el 49,9% del parc.
La construcció del parc temàtic PortAventura no va generar les reticències que ha aixecat Hard Rock. Tot i això, el president del GEPEC recorda que durant els inicis del parc es va batallar per conservar “uns terrenys molt importants ecològicament, com els aiguamolls que hi havia en gran part de les hectàrees que es van expropiar per fer PortAventura i tot l’actual complex turístic”.
“De tota aquella lluita es van aconseguir protegir 17 hectàrees de 150, que van ser ocupades per camps de golf”. Jiménez reconeix que PortAventura “ha portat economia al territori”. Tot i això, qüestiona l’estratègia duta a terme. “El turista que ve de fora no ha de sortir del complex per a res, tenen tots els serveis, els hotels, les botigues, les atraccions, els restaurants… Per tant, l’impacte econòmic del parc per al territori és relatiu”, assegura.
Durant l’acte de celebració dels trenta anys de PortAventura, es va posar en relleu el paper del ressort com a motor econòmic del territori, amb més de 24.000 llocs de treball generats directament i indirectament cada any. Ara bé, al territori són molt conegudes les precàries condicions laborals del parc temàtic. Des de fa molts anys, els treballadors protesten per reclamar millors condicions laborals. Fa poques setmanes, els sindicats van convocar una vaga que finalment va ser desconvocada després d’un preacord de l’empresa amb els treballadors.
La portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock, Anna Recasens, critica el model laboral de PortAventura, “que afavoreix la precarietat i que es basa en contractacions a través d’ETT, cosa que provoca que els treballadors tinguin dificultats per sindicar-se i organitzar-se per reclamar millores salarials”.
GEPEC i Aturem Hard Rock també s’oposen al nou complex que es promou a Vila-seca i Salou. “És un altre projecte basat a ocupar el territori, a portar gent, en aquest cas, amb un model que pensem que, a més que no és sostenible ambientalment, tampoc no ho és èticament, perquè es basa en el joc, amb les conseqüències d’addicció que això pot tenir”, explica Xavier Jiménez, que afegeix que “la sequera ha posat en relleu que el territori no té els recursos per poder sostenir aquest model”.
El Parlament va aprovar la proposició de llei d’ERC i els Comuns per revertir els privilegis fiscals del Hard Rock. El canvi legislatiu, que ha tirat endavant amb el suport també del PSC i de la CUP, suposa modificar alguns dels articles de la Llei 6/2014, validada per la cambra el maig del 2014 i que suposava rebaixar del 55% al 10% els impostos als ingressos provinents dels casinos.
Aquest canvi legislatiu hauria de desincentivar els promotors del projecte, però Recasens ho posa en dubte “perquè l’empresa no s’ha pronunciat”.
De moment, el projecte del Hard Rock està aturat pendent de l’aprovació del pla director urbanístic, que alhora espera un informe ambiental del Govern. Tant Jiménez com Recasens reflexionen que “el model turístic ha de començar a canviar i no basar-se només a moure gent”. “Porten un valor econòmic, sí, però ens deixen uns impactes ambientals que superen aquest valor econòmic”, sentencia Jiménez. (Font: Público; fotos: Recordant Salou).
