Ahir, Salou va celebrar la festivitat de Sant Pere amb tota la pompa que exigeix l’ocasió. I no pas pel sant pescador de Galilea, sinó per l’altre Pere: el de la capital de la Costa Daurada, també conegut com a Pere Perenne, alcalde perpetu, màrtir del micròfon i beneïdor d’inauguracions.
Segons la tradició municipal, Sant Pere de Salou va ser escollit democràticament, però per la porta del darrere: gràcies a una moció de censura.
Va rebre el do de la ubiqüitat mediàtica i el miracle de transformar qualsevol acte menor en una roda de premsa amb foto oficial. A diferència del seu homònim celestial, aquest Pere no guarda les claus del cel, però sí les del Registre de la Propietat i l’agenda de contactes d’Adif.
Val a dir que per Sant Pere, Salou es va omplir de colors, confeti, música i orgull. I com que els astres van coincidir amb el Dia de l’Orgull LGTBI, el nostre Pere va multiplicar les banderes irisades com qui multiplica pans i peixos, i va desfilar al costat de plomes i somriures amb una gràcia que ni el papa de Roma ballant sardanes.
Diu la llegenda que Sant Pere de Salou no pot veure una càmera sense aparèixer-hi, que parla excàtedra des del balcó de l’Ajuntament i que, si algun dia es troba amb una manifestació crítica, la transforma en una jornada festiva de convivència.
Els fidels diuen que té visió estratègica. Els escèptics, que el que té és un mirall molt gran i molta traça amb l’autobombo encara que només es miri ell.
Per cert, ahir El Granado (Huelva) va registrar el rècord de temperatura a Espanya en un mes de juny, ja que el termòmetre es va enfilar fins als 46 graus. Imagineu-vos ara fins a on es va enlairar el del nostre nou patró local.
