Ahir al vespre, segons el programa de les Nits Daurades, hi va haver una “missa solemne en honor a santa Maria del Mar”. Tot i que els solemnes ho semblaven uns altres. Amb motiu de tan benaurat acte (que va continuar amb la processó), la parròquia es va omplir de presumptes fidels.
D’hipotètics devots (de fariseus, al cap i a la fi) que, en molts casos, mai no van a missa. Tret quan hi ha fotos. Aquest afany de protagonisme i falsedat potser no entra dins del catàleg dels set pecats capitals, però molts qualificarien aquesta pràctica com a hipocresia en majúscules.
Quan un polític assisteix a actes religiosos no per convicció ni respecte, sinó com a estratègia per guanyar visibilitat o simpaties, el que fa és instrumentalitzar la fe, convertir-la en un decorat per a la seva imatge pública. És una manera subtil de deshonrar tant la religió com els votants.
Fer servir la fe com plataforma pública pot generar malestar entre creients que esperen autenticitat i entre ciutadans que volen polítics honestos, no actors.
En l’àmbit ètic, és dinamitar la coherència personal, fer el que no creus. O confirmar que només creus en tu.
