Quan l’Ajuntament de Salou va anunciar que el pregoner de les Nits Daurades d’enguany seria Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, molts veïns van somriure amb complicitat. “Home, en Miquelet!”, deien. “El fill dels Sàmper, els de la Pujada del Pal”, recordava la Paquita, veïna del barri, tot remenant una bossa de fruita al mercadet dels dilluns. “Amb el meu fill jugaven junts a la pista de la plaça d’Andalusia”, afegeix amb orgull.
Fill de comerciants, criat entre l’aroma del mar i l’asfalt calent de l’estiu, Sàmper és un d’aquells noms que surten sovint en les converses de cafè: discret, treballador, amb aquell accent que només tenen els qui han crescut entre la platja de Llevant i el carrer Barcelona.
El Toni, de Ca la Rita, recorda que “de petit sempre anava amb una llibreta a la mà; deia que seria advocat o alcalde... i mira’l on ha arribat!”. Els seus professors de l’escola Europa també el tenen present: “Era aplicat, però sobretot curiós. Sempre feia preguntes que no tocaven... d’aquelles que et fan pensar”.
Per als qui el coneixen de més a prop, el Miquel mai ha deixat de ser el noi del barri, aquell que anava a buscar gelats a La Ibense o feia cua amb els amics per pujar al Saltamontes de la desapareguda fira.
La parella de la llauna
De petit, en Miquelet jugava sovint amb el seu amic Peret, un altre salouenc de soca-rel que amb els anys acabaria sent alcalde. “Eren inseparables, sempre amunt i avall xutant una llauna perquè no tenien pilota (tot i que, amb el temps, el Peret acabaria sent molt pilota) i imaginant aventures de pirates”, recorda la Maria, una veïna del carrer Ponent.
Amb una trajectòria sòlida en el món jurídic i ara polític, el retorn de Sàmper com a pregoner és també un retorn emocional, un reconeixement a una infantesa viscuda intensament al Salou de finals dels 70 i principis dels 80. “Tots tenim aquells records de quan érem petits i passàvem les Nits Daurades com si fossin festes de poble gran”, afirma ell mateix en una entrevista recent.
Aquest diumenge, Sàmper pujarà al balcó del Patronat de Turisme situat al xalet Torremar (on tantes vegades hi havia entrat d’amagat durant l’hivern amb el seu amic Peret a remenar pel jardí i fumar Ducados) no només com a conseller, sinó com un veí més, com un salouenc de tota la vida. El pregó promet emoció, records i una mirada orgullosa a un Salou que continua creixent sense oblidar d’on ve.
Per fi el Miquelet torna als seus orígens. Quin encert fer-lo pregoner! (Font: Tururut Viola News).
