Sant Farolero, patró apòcrif de les paraules buides i les promeses inflades, va néixer, segons la llegenda, a Fabulàndia, un regne molt llunyà on l’oratòria era més important que la realitat. Fill d’un venedor de fum i d’una mare especialista en titulars grandiloqüents, des de ben petit va destacar per la seva capacitat de parlar durant hores sense dir absolutament res.
Amb només set anys, ja presidia l’Associació Local de Galtes Sense Fronteres. A l’adolescència, va descobrir la seva vocació: marcar-se farols. No els del carrer, sinó aquells que il·luminen falsament el pensament, enceguen la crítica i alimenten la vanitat. Diuen que va ser capaç d’omplir una plaça sencera prometent fonts de xocolata, parcs flotants i convivència entre lleons i ovelles.
La seva biografia relata com Sant Farolero predicava en les festes majors dels pobles prometent mars d’experiències, ciutats obertes al món i convivència eterna entre veïns que ni se saludaven. Va ser canonitzat pel Consell Pontifical dels Eufemismes després de pronunciar el sermó més llarg sense fer cap proposta concreta.
El miracle de Salou
El seu devot més conegut avui dia és l’alcalde de Salou, Pere Granados, que durant el pregó de les Nits Daurades es va deixar posseir literalment per l’esperit de Sant Farolero. Davant d’un públic fidel va proclamar que “Salou és un mar d’experiències, un paradís obert al món, una ciutat d’acollida, de convivència i d’harmonia col·lectiva”.
Unes paraules que, segons testimonis presents, van fer emmudir fins i tot els turistes. No per admiració, sinó per perplexitat.
Sant Farolero no té cap església oficial, però se’l pot venerar a qualsevol nota de premsa municipal, plató d’entrevistes o publicacions digitals afins.
Amb la beatificació de la Torre Vella com a “far de l’art i la cultura”, i la proclamació de Salou com a capital d’una Catalunya en què no creu, és evident que Sant Farolero viu, predica i regna entre nosaltres. (Font: Tururut Viola News).
