He trobat una sabateta de criatura al carrer. L’objecte més petit i insignificant que, de cop, esdevé un símptoma. Ho perdem tot, no només les claus o el mòbil, sinó també l’oremus.
Per una banda, s’estrena el musical familiar de La Ventafocs, amb tota la seva càrrega de màgia i somnis. Per l’altra, els contes de fades es cancel·len a l’escola. Quina història els estem explicant, doncs?
La realitat és que el món està ple de noves princeses que, gràcies a Shein i Temu, i el mercadet local de la falsa qualitat italiana, compren sabates meravelloses que no duren ni dues hores, del mal que fan, fabricades sota el vell lema de per lluir has de patir.
La sabata avui ja no és un símbol de transformació, sinó un objecte de consum ràpid.
La meva memòria em retorna les meves primeres sabates, de quan no tenia ni un any, encara intactes. El valor d’una època passada.
M’inquieta el destí de les petites princeses que perden les seves sabates abans de saber caminar. Són elles, les dones del futur, qui hauran de recollir els trossos de tot allò que hem permès que es fes tan malament.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
