El 30 d’octubre de 1989, la Sala Tercera del Tribunal Suprem va dictar sentència a favor de la independència administrativa de Salou respecte de Vila-seca, culminant un llarg procés iniciat per l’Associació de Ciutadans Pro Segregació una dècada abans. Aquell fet transformador es recorda cada 30 d’octubre amb la Festa de la Segregació amb voluntat de reivindicar-nos com a poble.
Tanmateix, el Salou actual no té res a veure amb el Salou de 1979, data en què comença l’expedient de segregació, ni amb el de 1989, quan el Tribunal Suprem reconeix Salou com a poble independent. El creixement urbanístic i el dinamisme demogràfic han canviat radicalment la capital de la Costa Daurada.
En pocs anys, Salou ha esdevingut un veritable gresol de nacionalitats, on conviuen més de 30.000 habitants de més de cent països diferents. La presència d’un 32% de residents d’origen estranger —amb col·lectius tan diversos com ucraïnesos, senegalesos, russos, romanesos, indis, marroquins, italians, colombians, pakistanesos i argentins, així com veïns de França, del Regne Unit, Bulgària, Xina, Alemanya o Moldàvia— ha transformat Salou en una petita ONU.
Només el 44,8% dels habitants són catalans i un 20% han nascut a la resta d’Espanya. La resta, més d’un terç, prové d’arreu del món i sovint té una vinculació amb Salou més pragmàtica que emocional. La identitat local tradicional, forjada en temps de la segregació, s’ha fragmentat davant de la realitat social plural, on el sentiment de pertinença és, per força, més difús i variable.
En conseqüència, la festa de la segregació municipal ha passat de ser una jornada de reivindicació col·lectiva a convertir-se en una efemèride institucional i de caràcter nostàlgic. La força identitària que la motivava s’ha anat afeblint amb el temps: avui, molts s’hi sumen bàsicament pel component festiu i social del calendari, més que per la seva relació directa amb el relat fundacional.
Sí, la celebració sobreviu com a tradició, però representa cada cop a menys gent, en una ciutat on la diversitat és el valor predominant i la identitat salouenca es construeix, sobretot, des de la pluralitat i el mestissatge. I tot això passa en un temps en què la tendència és cap a la mancomunitat, res a veure amb les batalles de campanar. La darrera prova, el vistiplau del ple d’ahir d’integrar-se a l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. (Fotos: Pep Aleu Sendra).
