Dijous passat, amb motiu de la Festa de la Segregació, es va celebrar a l’església de Santa Maria del Mar la tradicional ofrena floral. L’acte, carregat de simbolisme per als històrics segregacionistes, va comptar amb la presència de l’alcalde, Pere Granados, que fins i tot va pujar al faristol de l’altar per adreçar-se als assistents.
L’alcalde, sempre amatent als focus, no va desaprofitar l’oportunitat per fer-se veure, projectant-se com a màxim defensor de la causa segregacionista. Tanmateix, la realitat històrica és una altra: el nom de Pere Granados no figura entre les signatures recollides el 1980 per demanar la segregació. I encara més, quan el 1989 el Tribunal Suprem va sentenciar a favor de la independència administrativa de Vila-seca, Granados no va participar en cap de les mobilitzacions del Salou Lliure.
De fet, molts dels veïns que van viure aquella època destaquen que, aleshores, ningú coneixia l’actual alcalde en els ambients actius de la reivindicació. Malgrat el protagonisme que li agrada exercir ara, la seva vinculació al moviment segregacionista ha estat, més aviat, sobrevinguda, de cara a la galeria.
