L’alcalde de Salou, Pere Granados, ho ha tornat a fer: ha tornat a recórrer a les xifres estratosfèriques per calibrar l’èxit de les seves festes. Aquesta vegada, amb motiu del Salouween. Es confirma així que l’alcalde té una obsessió amb els números: com més alts, millor. Com més públic, més aplaudiments i millor nota per a ell. Perquè ell és insuperable.
Segons ha informat l’Ajuntament, el Salouween Street, un bar a l’aire lliure muntat el cap de setmana passat a l’inici del passeig Jaume I, va atraure “més de 75.000 persones”. (Font: Ajuntament de Salou).
És cert que hi va haver una gran afluència de públic, però, més de 75.000? Cal tenir en compte que la prudència no és una de les grans virtuts del d’Albox.
Una ment meravellosa
Setanta-cinc mil visitants (sense comptar el “més”) vol dir que cada dia van passar pel recinte una mitjana de 25.000 persones. Una xifra realment alta, gairebé com la població de Salou. Dit d’una altra manera: és com si tot Salou hagués assistit al Salouween durant tres dies seguits. Això és creïble? Home, al cap de Granados tot és possible!
Per descomptat, aquest volum de públic l’estableix l’Ajuntament. Igual que els 300.000 o 350.000 visitants de la Festa al Cel, entre altres actes festius. Ningú el pot rebatre, perquè la dada és inverificable. Ho diu l’alcalde, i prou!
Tot apunta, doncs, a un nou relat propagandístic del gabinet de premsa inflacionista de Granados, que treballa amb l’únic objectiu d’utilitzar xifres espectaculars, impactants i impossibles de contrastar objectivament. I de glorificar-lo a ell, per descomptat.
