El Dia de la Mona se celebra el Dilluns de Pasqua i és una de les tradicions més arrelades del calendari festiu català. Aquesta jornada marca la fi de la Quaresma i de les restriccions pròpies de la Setmana Santa, i esdevé una ocasió per a la trobada familiar i d’amics, sovint a l’aire lliure, al voltant del dolç més emblemàtic: la Mona de Pasqua.
Tot i aquest fort component cultural, a Salou la celebració ha anat perdent presència amb el pas dels anys fins a situar-se, avui, en una situació de progressiu desús. El que antigament era una festa multitudinària, amb colles que sortien al camp o a la platja per compartir la jornada, és ara un costum cada cop més residual.
Davant d’aquesta realitat, el Centre d’Estudis Salouencs ha volgut recuperar i reivindicar aquesta tradició a través de la difusió d’imatges històriques que documenten com es vivia aquesta diada dècades enrere. Les fotografies, procedents de diversos fons documentals locals, mostren escenes de convivència i celebració que evidencien la importància social que tenia el Dia de la Mona al municipi.
Entre aquestes imatges, destaquen tres fotografies de l’any 1944 en què un grup de joves salouencs (entre els quals hi ha Pascual Cherta, Juanito Orts, Josep Llambrich, Batiste i Rogelio Brull, Enric Piñol i Salvador Roca) es dirigeixen cap a l’espigó del moll per celebrar la festa. Aquestes instantànies formen part del fons de Joan Sardiña Alcoberro.
També sobresurt una fotografia de 1956, presa a la duna de la platja Llarga després de menjar la Mona, on apareixen, entre altres, Joaquim Sardiña, Mercè Alcoberro, un jovenet Joan Sardiña, Carme Cervera i el seu marit Florenci Boquet, així com l’Enriqueta Sentís (mare del Florenci) i Manuel Marsal. Aquestes imatges també pertanyen al mateix fons documental.
Finalment, altres fotografies situades al Pla de Masset mostren diferents famílies compartint la diada, amb la presència d’Enric Marrassé i el seu fill Enric, la seva esposa, Pepita Gascó, Vicent Prats i la seva dona, així com Salvador Alcové i Conxita Llambrich. Aquest conjunt forma part del fons de Joan Alcové Llambrich.
Aquest recull gràfic no només té un valor testimonial, sinó que posa de manifest la necessitat de preservar i transmetre una tradició que forma part del patrimoni immaterial de Salou i del conjunt de Catalunya.
