La història del comerç tradicional de Salou també s’explica a través de les dones que van aixecar negocis familiars i van formar part del dia a dia del municipi. Una és l’Antònia Borràs Margalef, protagonista d’una fotografia dels anys cinquanta exhibida pel cronista local Joan Sardiña durant la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, celebrada al Casal de la Dona.
A la imatge hi apareix l’Antònia portant una lletera i un cubell, acompanyada de la Serafina García, que sosté un càntir. La fotografia evoca una època en què la venda de llet es feia a peu de carrer i segons les necessitats de cada client: mig litre, tres quarts o dos litres.
La lleteria, coneguda popularment com ca l’Antònia de la llet, havia estat fundada l’any 1929 al carrer Barcelona, al costat del colmado Fortuny. Al Registre Municipal d’establiments de Vila-seca figurava oficialment com a venta de leche. L’Antònia regentava el negoci juntament amb el seu marit, Esteban Nogués, i l’any 1960 la titularitat va passar a la seva filla, Pepita Nogués Borràs.
Els primers iogurts de vidre
L’establiment també guarda una curiositat històrica: va ser un dels primers llocs de Salou on es venien els iogurts Danone en envàs de vidre, que els clients havien de retornar un cop consumits. Amb els anys, la venda de llet a granel va deixar pas a les ampolles de marques com Ram, Letona, Rania, Cluzasa o CTL, totes elles també amb retorn d’envàs.
Com molts negocis familiars de l’època, la lleteria es va adaptar als nous temps. Amb el pas dels anys es va convertir en Confeccions Costa d’Or, una botiga dedicada principalment a la venda de roba, sabatilles i bosses. Posteriorment, el negoci va passar de la Pepita a la seva filla, Pilar Leal Nogués, fins al seu tancament definitiu. Actualment, al local hi ha una botiga de roba de platja.
La història d’Antònia Borràs és també la història d’un Salou que creixia entre petits comerços, tracte proper i establiments que van marcar diverses generacions de veïns.