L’alcalde de Salou, Pere Granados, torna a insistir en un vell anhel ferroviari. En una entrevista amb el Diario de Madrid, defensa la necessitat d’una millor connexió ferroviària i apunta novament a projectes de futur que, avui dia, no tenen cap perspectiva real de materialitzar-se.
Les declaracions xoquen amb els fets dels darrers anys. Va ser el mateix Granados qui va impulsar amb fermesa el tancament de l’antiga estació de tren de Salou, situada al carrer Carles Roig, en ple centre del municipi, per tal de fer realitat el seu projecte urbanístic conegut com a Eix Cívic. Aquella infraestructura, que durant dècades havia connectat directament el cor de la ciutat amb Barcelona i altres destinacions, va desaparèixer per donar pas a una nova estació ubicada als afores, al costat de PortAventura, lluny del nucli urbà i gairebé sense trens.
En el seu moment, Granados va presentar el canvi com una gran oportunitat. Va assegurar que la nova estació es convertiria en una de les més importants de la demarcació, amb l’arribada de trens xàrter, milers i milers de turistes i un important increment dels serveis ferroviaris.
La realitat, però, ha estat molt diferent. La nova estació registra una utilització molt inferior a la prevista i continua disposant d’una oferta ferroviària paupèrrima. Lluny de consolidar-se com un gran node de comunicacions, el servei continua sent escàs i les connexions directes amb Barcelona, previstes en el nou pla ferroviari de la Generalitat, tenen els dies comptats.
De fet, el govern català ha anunciat la desaparició de les poques línies directes que encara uneixen Salou amb la capital catalana, una decisió que suposa un nou revés per a la mobilitat ferroviària del municipi.
En aquest context, les noves reivindicacions de Granados sobre futures connexions ferroviàries desperten escepticisme. Després d’haver defensat una operació que va comportar la pèrdua de l’estació cèntrica i d’haver anunciat una infraestructura que havia de ser un referent territorial, el resultat és una estació perifèrica amb pocs serveis i un futur ferroviari que, lluny de millorar, continua empitjorant.
El discurs de l’alcalde torna a basar-se més en expectatives que en realitats. I el pitjor de tot: els veïns han perdut connexions i un transport abans utilitzat per més de 600.000 d’usuaris anuals.
