Acabo de llegir Los esclavos de la soledad, de Patrick Hamilton. És un llibre magnífic, una gran obra literària amb que delectar-se. Tracta de la vida en un poblet prop de Londres durant la Segona Guerra Mundial. Però no és de la guerra del que parla, sinó de les misèries humanes, d’uns personatges de vegades cruels i egoistes, covards i bàrbars, capaços de fer el que calgui per tal d’aconseguir els seus tèrbols propòsits. Vaja, que m’ha recordat la segregació. (És broma.)
