Un home ja gran, a qui aprecio tot i que sovint discrepo de la seva manera de pensar, m’ha preguntat aquest matí:
―¿Qué..., ya se ha acabado la fiesta?
Per raons òbvies (ja en vaig tenir prou ahir), m’he estimat més mossegar-me la llengua i llençar pilotes fora, perquè sé que s’hauria tornat a embolicar. Però li he dit educadament adéu quan, sense solta ni volta, ha començat a dir fàstics dels immigrants.
No juguem, no juguem... que algun dia s’hi tornaran.
