Tant l’alcalde de Salou, Pere Granados, com els dos primers tinents d’alcalde, Mario García i Marc Montagut, tenen en comú que són advocats i que la seva dedicació a l’ajuntament és parcial, quan el lògic és que fóra exclusiva, atenent-ne a la rellevància dels càrrecs. El més curiós és que, a l’hora de justificar aquesta dedicació, ni ells mateixos es posen d’acord. Així, mentre que Granados i Montagut esgrimeixen una qüestió formal (“no vull que se’m digui que tenint una dedicació exclusiva em dedico també a fer d’advocat”, va dir Granados en el ple del 29 de juny), per a Mario García és més una qüestió ètica que legal (“èticament no és correcte tenir una dedicació exclusiva i mantenir les nostres professions”). No ho entenc. Si tan important és el treball d’advocat per a Granados i per a Montagut, que s’hi dediquin del tot i s’oblidin de la política, deixant-la als qui la consideren una tasca prioritària. En canvi, si tan forta és la vocació de servei públic que diuen sentir, per què no es lliuren plenament a la política i renuncien a una activitat, la d’advocat, que necessàriament restarà temps i energies a la sacrificada tasca de governar? El mateix se li pot dir al regidor del PP, amb l’afegit que si el que el preocupa és l’ètica, que sàpiga que res seria més honrat que deixar el treball d’advocat per centrar-se únicament en la política, ja que la combinació de ambdues activitats pot arribar a tenir, quan hi ha càrrec pel mig, molt de negoci i molt poc d’ètic.
