El número 3 de la llista d’Units Tots per Salou (UTpS) a les passades municipals, Ramon Pascual (i actual regidor de Salut Pública i Qualitat Ambiental), era un furibund enemic de Pere Granados. Igual que Ferran. Igual que tots els que integraven la candidatura d’UTpS. I igual que tots els militants del partit de Ferran. Què va passar, doncs, perquè l’odi esdevingués amor? Com s’explica que l’animadversió fos vençuda per l’estima? Bé, en la política el misteri més inextricable sovint adopta la pèrfida forma del xantatge. Diferents fonts han assenyalat que Ramon Pascual va ser coaccionat no només perquè deposés la seva actitud en contra de Granados sinó perquè entrés també en l’equip de govern i, d’aquesta manera, garantís una majoria estable de govern. Però contràriament al que hom pugui pensar, no van ser el càrrec i una sucosa paga (32.696,72 euros l’any) els que van contribuir al sí vull de Ramon Pascual. La raó de pes a l’hora de fer decantar la balança en va ser una altra. Resulta que la dona de Ramon Pascual és la gerent del Patronat de Turisme de Cambrils. Durant set anys, des de 1993 fins al 2000, Amelia Rico va ser la cap de premsa i comunicació del Patronat de Turisme de Salou. Després va treballar en una consultoria turística fins que el 25 de juliol del 2005 la va fitxar l’alcalde de Cambrils, el socialista Robert Benaiges, com a directora del Patronat Municipal de Turisme de la ciutat veïna, amb un sou de 30.874,20 euros anuals. Però Benaiges, el passat 22 de maig, va perdre les municipals en detriment de la convergent Mercè Dalmau. A Convergència no van trigar en adonar-se que havia una manera de vèncer l’obstinació de Ramon Pascual: o vas amb Granados, que a més et pagarem bé, o sentint-ho molt la teva dona es quedarà sense feina. I és una llàstima, perquè val molt... Així de fàcil. Amb poques paraules. Al més pur estil Al Capone.
