Paella o pa... mi?

Aquest any Salou ha tingut dues festes de la segregació: la que organitza l’Associació Amics 30 d’Octubre i la que es prepara Pere Granados per al seu lluïment personal amb l’excusa de la segregació. Per això, ahir, després de la primera sessió fotogràfica, l’alcalde se’n va muntar una altra amb el dinar de germanor. Segons l’ajuntament, a la paella popular van assistir nombroses autoritats, com l’alcalde, Pere Granados; la regidora de Cultura, Mª José Rodríguez; el diputat de CiU Jordi Jané; l’alcaldessa convergent de Cambrils; regidors dels ajuntaments convergents de Reus i de Torredembarra; la directora dels Serveis Territorials de Governació (una altra convergent), i la majoria de regidors del govern i “alguns de l’oposició”. És clar que de l’oposició només hi van anar alguns. Tal com és Granados, encara els hauria fet rentar els plats...

“Visca jo!”

El passat 11 de juny, només ser investit alcalde, Pere Granados va pronunciar el discurs de rigor. En el qual, entre altres coses, va dir adreçant-se a l’oposició: “Sempre, com a alcalde en aquests dos anys i com a candidat, he manifestat la meva sincera voluntat de mans esteses. D’obrir el govern a la col·laboració d’aquells grups que mostressin, de forma explícita i decidida, interès i bona disposició al diàleg i a l’entesa en temes de ciutat. I ho mantinc. I reitero aquesta voluntat”. Un altre cop hem pogut constatar que les de Granados eren paraules buides, falses, hipòcrites. Només cal veure el menyspreu amb què va tractar ahir a l’oposició en l’acte d’inauguració del parc a Manuel Albinyana: els regidors que no són de l’equip de govern ni hi apareixen, a les fotos. Segons la nota de premsa de l’ajuntament, en destapar la placa que recorda Albinyana com un dels pares de la segregació l’alcalde va actuar “en nom de la corporació municipal”. No és veritat. Granados només buscava el seu lluïment personal. I és tant el seu desig de vanaglòria, que encara no ha entès que aquella no era la seva festa, sinó la del poble de Salou.

Port Aventura aposta per Barranco

Port Aventura s’està plantejant la possibilitat de traslladar El Torrente, una de les seves atraccions aquàtiques més concorregudes, al barri de la Salut de Salou. D’aquesta manera la multinacional no només estalviaria costos, ja que s’aprofitarien els recursos de la zona, sinó que guanyaria en publicitat gratuïta i en emoció. Si es confirma el trasllat, l’atracció també canviaria de nom, passant-se a dir El Barranco. Sí, en espanyol, perquè aquesta penya de Port Aventura, com és ben sabut, la normalització lingüística se la passen per l’aigüera.

22 anys de la segregació

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

Avui, 30 d’octubre, es compleixen 22 anys de la segregació de Salou de Vila-seca, dictada per la sala tercera del contenciós-administratiu (secció primera) del Tribunal Suprem a instàncies de l’Associació Pro-Segregació de Salou. A la imatge, primera pàgina de la sentència de segregació.

De Tintín a Rin Tin Tin

Les aventures de Magranín

Llums i ombres de la segregació

La platja de Llevant de Salou, aquesta tarda. La segregació ha estat un raig de sol... o encara hi planen tenebres?

Kodak en va tenir la culpa

Hi ha malpensats que han posat en dubte que Pere Granados fos dijous al barri de la Salut de Salou per supervisar in situ els treballs que s’hi feien arran del nou desbordament de la riera de Barrenys. I que sustenten les seves infundades acusacions en el fet que no hi ha foto del nostre alcalde (que tant li agraden, tot s’ha de dir) que ho acrediti. Bé, doncs aquests senyors tan tortuosos estan del tot equivocats, perquè sí que hi ha testimoni gràfic que certifica que hi va ser. Només que els carrets van trigar una mica més de compte a causa dels problemes de Kodak, però res més...

El ritme segregacionista

Al so de ritme caribeny, els participants en la IV Caminada de Festa Major i en la IV Pedalada Popular han desfilat aquest matí pels carrers de Salou amb motiu de la festa de la segregació, de la qual demà se’n compleixen 22 anys. La pregunta és: hem assolit una llibertat digna amb els ajuntaments que hem tingut i amb el que tenim o encara ens queda molt per ballar?

La selecció natural, a debat

Avui s’ha clausurat el congrés internacional que durant quatre dies ha estudiat a Salou la influència dels grans carnívors en el comportament humà. Tant de bo que aquestes jornades hagin permès projectar llum sobre els capritxosos camins que, de vegades, segueix l’evolució de l’espècie humana.

Fins l’estiu que ve!

Amb la retirada, aquesta plujosa tarda, del darrer xiringuito que quedava a la platja de Llevant es pot dir que l’estiu s’ha acabat. Perquè són ells els que marquen el pols de la temporada. Fins l’any que ve, Pepes i companyia!

L’ACA acaba amb el problema del barranc de Barrenys

Amb una rapidesa sense precedents que no fa sinó constatar l’eficiència i eficàcia de la institució, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha trobat la solució definitiva al problema que pateix el barri de la Salut de Salou des de temps immemorials: distribuirà cubells entre els veïns perquè puguin fer front a possibles inundacions quan es desbordi el barranc de Barenys, que d’aquesta manera passarà a dir-se barranc de Barrenys. Segons l’ACA, un dels avantatges dels recipients, que seran de plàstic (s’han descartat els metàl·lics per raons òbvies), és que en el cas que la riuada sigui molt forta, també serveixin com a bot salvavides.

Barenys: sempre la mateixa història

L’alcalde de Salou ha visitat aquest matí el barri de la Salut (desconec si hi havia anat abans però en qualsevol cas avui és el primer dia que l’ajuntament ha informat del desastre). Doncs bé, en declaracions a Catalunya Informació Pere Granados ha reconegut sentir-se aclaparat per la força de la naturalesa. “Estàvem tots allà. Si és que el problema que hi ha és que arriba un moment que sents impotència, perquè veus l’aigua i no pots fer res. Però el que és el tema dels dispositius, tots estaven en ple funcionament. Perquè estàvem allà tots: les màquines i tothom treballant. Però arriba un moment en què l’aigua comença a sortir, a sortir i a sortir. I Deu n’hi do...”. En escoltar el nostre alcalde hom pot tenir la sensació que això que ha passat al barranc de Barenys és nou, quan en realitat han estat els interessos urbanístics i les picabaralles polítiques les que estan causant des de fa molts anys tanta calamitat.

Quina fama...

L’ajuntament s’ha gastat 300.000 euros perquè es parlés de Salou arreu gràcies al ral·li Costa Daurada i al final han estat les inundacions del barranc de Barenys les que han pres el protagonisme mediàtic. Heu vist aquest vídeo d’Antena 3?

Barranc de Barenys: tornem-hi

Tot just quan els veïns del barri de la Salut estaven acabant de netejar cases i comerços de les inundacions del passat dilluns, aquest matí s’ha tornat a desbordar el barranc de Barenys, encara que sense tan greus conseqüències com en les primeres hores del dimarts passat. Un vídeo de la Policia Local de Salou permet que ens fem una idea de la magnitud del desastre (i que podeu veure aquí). Ja ho va dir l’insigne escriptor i alcalde de Reus, Carles Pellicer: a Salou sempre plou sobre mullat, sobretot quan parlem del barranc de Barenys.

Erupció submarina a Salou

Diuen que el volcà submarí d’El Hierro està perdent força. Doncs no m’estranyaria que ara fes erupció a Salou, amb la temperatura política tan acalorada que es registra a l’ajuntament a causa de les inundacions del barranc de Barenys. Pel que fa al volcà, de moment ja s’ha detectat una notable ascensió de fluid al carrer Barcelona...

Piscina olímpica al carrer Major

El carrer Major de Salou és ara una avinguda. Però d’aigua. 

El carrer del Mar

Certament, millor nom no se li podia posar al meu carrer.

Nou llibre de Carles Pellicer

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, presentarà al barri de la Salut de Salou el seu llibre Canyes i fang, editat per Edicions del Barranc de Barenys amb el suport de l’ajuntament de Salou. Carles Riera, com també Pellicer signa les seves obres, és un consumat romancer, dedicació que compagina a la perfecció amb el càrrec de màxima autoritat municipal de la capital del Baix Camp. Canyes i fang narra les inacabables peripècies d’un grup de veïns on al seu poble sempre plou sobre mullat. La presentació del llibre comptarà amb la impagable participació del grup d’animació ACA, veritables especialistes en empantanegar-ho tot.

Barranc per a estona

L’ajuntament de Reus no es considera responsable de les inundacions que ha patit el barri de la Salut de Salou per culpa del desbordament del barranc de Barenys, contradint així les acusacions que havia fet Pere Granados. Segons publica avui el Diari Més, el consistori reusenc no pot actuar al barranc perquè qui en té les competències és l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Doncs estem ben posats, perquè si a l’ACA no li arriba per les barquetes que a l’estiu han de netejar la costa, com s’ho farà per pagar els 1,3 milions d’euros que li corresponen pel desviament del barranc? No, si al final encara haurem de treure l’artilleria...

Objectiu la Lluna

L’alcalde de Salou està molt content de com ha anat el Ral·li Costa Daurada, del que ha dit que “és un gran esdeveniment i on Salou es posa a l’alçada de grans ciutats, amb una gran projecció mediàtica”. Afegint-hi tot seguit que el ral·li “és una immillorable oportunitat per posar Salou en el mapa mundial i treure’n un benefici en molts sentits”. Home, si el que busca Granados és projecció internacional, que agafi un coet i se’n vagi a la Lluna. I que s’hi quedi! (Bé, això és el que li desitgen alguns que no el poden veure.) Per cert, perquè es parli de Salou a tot arreu, res millor que les inundacions del barranc de Barenys, ja que ens surten a meitat de preu i el ressò en els mitjans de comunicació és descomunal.

Beneit parc

El president de la Generalitat, Artur Mas, va col·locar divendres passat la primera pedra de la nova muntanya russa de Port Aventura, que costarà 25 milions d’euros i que amb 76 metres d’altura serà la més gran d’Europa. Sens dubte, una gran contribució a la cultura.

Rovellons urbans

Al marge de les desgràcies al barri de la Salut, les darreres pluges han tingut efectes molt profitosos. A Salou, sense anar més lluny, han brollat ​​els primers pseudorovellons. I és que el que no es conforma és perquè no vol.

Granados no s’atreveix a renyar Pellicé

Les inundacions del barranc de Barenys no es resoldran abans de dos anys. Així ho ha reconegut aquest matí l’alcalde de Salou a Catalunya Informació. Segons Pere Granados, a finals d’aquest any està previst aprovar el projecte, que preveu una sortida més ampla al mar. En relació amb les responsabilitats polítiques per les inundacions d’ahir al barri de la Salut, Granados ha dit que “cadascú sap el que li correspon, no? I ens estem entenent tots. Si al nostre terme nosaltres ho tenim molt net perquè sabem quines són les conseqüències de tot això, jo no tinc la competència del meu límit cap a dalt”. El barranc de Barenys baixa de Reus (res de Riudoms, com diu la locutora), però Pere Granados no s’ha atrevit a culpar del desastre al seu amic convergent Carles Pellicé, l’alcalde de Reus, de qui tan amic és. Per cert, el passat dia 11 Granados i Pellicé es van reunir a Salou per tractar aquest problema. En un to triomfalista l’alcalde de Salou va destacar que “per primera vegada en la història Reus ha assolit un compromís ferm amb Salou per fer un front comú davant d’un problema de territori i buscar un nou sistema de desguàs i sanejament de les aigües brutes del barranc perquè no arribin en casos de forts aiguats”. Doncs ja ho veiem. D’acord que fa pocs dies de la trobada, però a Reus no hi han fet res tot i que s’anunciaven pluges. Sort que són amics...

Maleït barranc de Barenys

De tot el que s’ha publicat sobre l’enèsima inundació del barranc de Barenys, em quedo amb el que ha escrit Ricard Toledo, membre de la colla castellera Xiquets de Reus, a Twitter: “A Salou canvien els ajuntaments, però hi ha coses que mai canviaran”. Com ara la ineptitud dels polítics.

Pel davant... però sobretot pel darrere

Ens diuen que ens apujaran els impostos perquè s’ho han polit tot i no tenen ni un ral. Que acomiadaran personal per estalviar. Però es callen els 12.000 euros que ens costarà l’estrena de l’obra Pel davant i pel darrere el proper 26 de novembre al Teatre Auditori de Salou (TAS) i que l’empresa lleidatana La Traca, que és la que porta l’espectacle, es quedarà amb la recaptació íntegra de taquilla: 19.000 euros, si s’omple el TAS. Això sí, les despeses per obrir la sala, de calefacció i altres derivades de la representació les pagarem nosaltres. Vaja, que ja només cal que posem el cul per candeler.

El mantingut

Diuen que amb la crisi hi ha menys baixes laborals, no sigui que el patró s’emprenyi i li acabi donant el lloc a un altre. Però aquest no sembla ser el cas de José Alberto Rivera, el dominicà a qui els Mossos d’Esquadra li imputen un presumpte delicte electoral (compra de vots a favor de CiU a les passades municipals), ja que va entrar a treballar l’1 de juliol com a maquinista a Urbaser (una de les empreses contractades per l’ajuntament de Salou per feines de manteniment) i al cap de 12 dies en va agafar la baixa. I de baixa va seguir fins que fa poc se li va acabar el contracte. Des d’aquí li desitgem a l’amic Pepe una ràpida recuperació, perquè pugui estar en plena forma d’aquí a tres anys i mig, ja que aleshores segur que, de treball, que no li en faltarà.

L’atracament de l’IBI

• L’ajuntament de Vila-seca ha aprovat augmentar l’impost de béns immobles (IBI) un 3,5%, després de dos anys sense apujar-lo.

• L’ajuntament de Cunit incrementarà els impostos un 3% però no l’IBI, que es mantindrà igual que l’any passat i es podrà pagar en tres terminis, en lloc dels dos d’abans, per tal d’ajudar a les famílies.

• L’ajuntament de Torredembarra també congelarà l’IBI, perquè afecta majoritàriament la ciutadania. 

Són tres ajuntaments de CiU. A Salou, també de CiU, l’augment de l’IBI serà d’un 8,5%. Conclusió: un atracament en tota regla.

Cotxets al mig del passeig

Una de les activitats paral·leles organitzades amb motiu del ral·li Costa Daurada ha estat la instal·lació d’uns cavallets i uns cotxes de xoc al mig del passeig de les Palmeres. I jo em pregunto: què té a veure una cosa amb l’altra? Per què no hi feien, doncs, un concurs de coixinets per comprovar qui els tenia més grossos? O una exposició de carburadors, per veure si, per simpatia, el nostre ajuntament funciona una mica millor? Encara que, ben mirat, la idea inicial tampoc em sembla ara tan malament. És més, diria que fins i tot és una gran activitat pedagògica. Així els nens podran saber de petits que les curses de cotxes només serveixen per fer l’animal. O per deixar-s’hi la pell. I això, que no és broma, també serveix per les motos.

El ral·li ens deixa sense bancs

Mentre que a Badalona retiren bancs per putejar als immigrants, a Salou ens posen tanques perquè ningú s’hi pugui asseure. Gràcies, ral·li.

Promesa trencada

El govern de Salou augmentarà l’IBI (que grava als propietaris d’immobles) i els impostos d’escombraries i de guals un 8,5%. Ho pensa fer en el proper ple amb la insòlita excusa (ja no saben què inventar-se) que l’any passat no els van apujar. Segons que han explicat, aquest 8,5% correspon a l’IPC de l’any passat, que recuperen amb caràcter retroactiu, al d’aquest any i a dos punts més que es treuen de la màniga. D’aquesta manera (diuen) es podrà garantir l’estabilitat pressupostària. Segons el regidor de Gestió Econòmica, Jesús Barragán, la culpa d’aquest desmesurat increment la tenen “altres administracions” (sense donar-ne més explicacions), per haver reduït les seves aportacions econòmiques a l’ajuntament de Salou. Naturalment, la culpa no la té la política de malbaratament que sistemàticament porta a terme l’equip de govern ni tampoc la seva incapacitat a l’hora de gestionar els nostres diners. El més collonut és que l’augment d’impostos es portarà a terme amb l’aquiescència del PP, partit que durant la passada campanya electoral va prometre que abaixaria els impostos o, a tot estirar, només hi carregaria l’IPC. Què fàcil els resulta tenir tan poca paraula!

Endevina endevineta (I)

De tots els que posen per la foto, qui és l’únic que pensa en les musaranyes? Tindrà a veure això amb el fet que sigui polític del govern de Salou? Per cert, i Felip Ortiz, on és? Que no és ell el regidor d’esports i qui hauria de ser-hi? O és que potser és massa pagès per posar-lo al costat de tanta celebritat, durant la presentació del ral·li que es va fer a Barcelona?

El ral·li ens costa 300.000 euros

D’un temps ençà, el govern de Salou intenta transmetre una falsa imatge d’austeritat. Anuncia, per exemple, que la festa major del 30 d’octubre en veurà reduït el pressupost un 47%. Que la fira medieval del passat mes de setembre es va fer amb un pressupost més petit que l’anterior. O que les Nits Daurades del mes d’agost van costar un 35% menys que les del 2010. El que no ens diuen els nostres governants és quants diners de menys ens costa enguany el Ral·li Costa Daurada. Perquè també se n’haurà reduït el pressupost, no? Doncs no. Resulta que l’aportació dels nostres diners al ral·li és la mateixa que l’any passat: 300.000 euros. Això sense comptar hores extres dels policies i altres collonades múltiples i diverses. I per què no ens ho diuen? Per què ens amaguen les xifres? Que potser no és la seva obligació retre comptes davant el ciutadà? Perquè els diners que ells es gasten en el seu lluïment personal són del ciutadà, no? En una època tan fumuda com aquesta, amb tanta gent que ho passa malament i amb tants d’aturats, gastar-se 300.000 euros en fardar finançant una carrera de cotxes és una barbaritat. Un escàndol. Una indecència. I que no ens vinguin amb l’efecte multiplicador de l’economia que, segons ells, genera el ral·li perquè aquí l’únic que es multipliquen són els guanys dels de sempre, dels qui s’enriqueixen amb la crisi. Fa pocs dies, vaig llegir un article del jesuïta José Ignacio Martínez Faus que critica la injustícia d’un sistema, el nostre, on hi ha moltes despeses “que ningú toca i per a les quals no existeix la crisi. Per exemple: totes les que tenen a veure amb la Fórmula 1 que són immenses per a cada carrera, o amb les carreres de motos o els fitxatges futbolístics i que la Roja es vagi ni més ni menys que a Suïssa per jugar un partit simplement amistós, allotjant-se els nostres nois en hotels de luxe i pagant el viatge als de Xile...”. L’article de González Faus és titula Carta a Don Mariano Rajoy i deixa com el que és, un drap brut, al candidat del PP. I no només això: és la millor estirada d’orelles que algú li ha fet en molt de temps a qui malauradament es perfila com el proper president del Govern central. Una allisada que, a escala més petita, també serveix per Granados. (L’article el podeu llegir aquí.)

Cartellera de cap de setmana

Bermejo & Aznar, Associats

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

Ignacio Bermejo, l’advocat que defensa el dominicà sospitós d’haver comprat vots per a CiU al Parc de Salou, va ser durant un temps articulista d’El Faro de Salou i del Noticiari Costa Daurada, dues revistes generosament finançades publicitàriament per Pere Granados fins que van acomplir el seu paper propagandístic a favor de l’alcalde de Salou en les passades eleccions municipals. Un dels articles, tot just de data 20 de maig, és a dir, dos dies abans dels comicis, anava adreçat als indignats, contra els qui carregava per propugnar-ne l’abstenció, com si aquesta no fos una opció democràticament legítima. Diumenge passat, el diari equatorià Universo va publicar una entrevista a l’expresident del Govern espanyol José María Aznar en què qualificava els indignats de “moviment d’extrema esquerra marginal antisistema”. Ignacio Bermejo pensa dels indignats si fa no fa el mateix que el paranoic d’Aznar, ja que els considera un “grup molt variat on predominen joves, molts d’ells radicals i antisistema”. Però Bermejo va més lluny en el seu judici contra els indignats. Afegeix que l’ideari dels “acampats de Sol” coincideix “en gran mesura amb el programa electoral d’idearis comunistes-marxistes”. I ho remata dient que “aquests nois antisistema són els primers a apuntar-se al carro quan el sistema truca a la seva porta, ja que als qui els sembla quedar molt in acampar a plaça Catalunya, després són els mateixos que els sembla també molt in aparcar un bon cotxe a la porta de la seva nova casa de Pedralbes, un cop són enginyers o yuppies directius d’una gran petroliera, per posar el cas”. Jo no sé en què es basa Ignacio Bermejo per fer tan alegrement aquesta mena de veredictes, però gent així de carca, per descomptat, fa por. Sobretot per si algun dia aconsegueixen poder.

La màfia i Salou

Acabo de llegir Honrarás a tu padre, del periodista nord-americà Gay Talese. És la millor radiografia de la màfia que mai s’hagi escrit, un treball periodístic brillant, indispensable, d’un valor incalculable, tal com l’ha definit la crítica. El llibre desvetlla els secrets, l’estructura, les guerres, les lluites de poder i com viuen i què senten els caps mafiosos. Encara que, pel que veiem cada dia, això no és res al costat del que passa a l’ajuntament de Salou: contractacions a dit, assetjament psicològic, caça de bruixes, nepotisme, descontrol financer, culte a la personalitat...

Granados es posa ‘bermejo’

Els interventors que PSC, UMdC, ​​RDS i UTpS tenien a les dues meses del Parc de Salou el passat 22 de maig per tal de garantir el bon joc electoral el dia de les eleccions municipals van declarar ahir al jutjat d’instrucció número 6 de Tarragona. Havien estat citats en relació amb les diligències obertes pels Mossos d’Esquadra contra el dominicà José Alberto Rivera per presumpta compra de vots a favor de CiU. Us agradaria saber qui és l’advocat defensor de Rivera? Doncs Ignacio Bermejo Sánchez. I qui és Ignacio Bermejo Sánchez? Doncs un peó de Pere Granados, el gran beneficiat i, alhora, el gran perjudicat per aquest escàndol. Beneficiat perquè els vots impugnats eren tots de CiU i es van donar per bons (tot i ser destruïts abans que la Junta Electoral s’hi pogués pronunciar). I el gran perjudicat perquè, si la troca s’embolica, n’haurà de respondre. Si més no davant del poble. La connexió Pere Granados-Ignacio Bermejo no és nova. Va començar pocs mesos abans de la moció de censura que l’abril del 2009 va dur Granados a l’alcaldia. De fet, Bermejo era membre de l’executiva i de la junta directiva del FUPS de Granados; és a dir, del FUPS sense un Ferran expurgat. I poc després que prosperés la moció de censura, la dona de Bermejo, Núria Alegret Fontana, va ser contractada per l’equip de Granados com a coordinadora d’Ensenyament de l’ajuntament de Salou. És cert que el de Núria Alegret no va ser un càrrec de confiança estricto sensu, però la plaça va ser creada a la seva mida. Així, i atès que la dona de Bermejo també és advocada, l’ajuntament va considerar com a mèrit que l’aspirant tingués un màster en dret local. Tot plegat, una història que fa posar vermell. Però de vergonya.

L’Escola de Comerç de Costa estrena lema

L’ajuntament de Salou ha decidit canviar el lema de l’Escola de Comerç de Costa arran de l’escàndol protagonitzat pel seu exdirector, Jesús Antonio Mármol, a qui el seu antic superior, el regidor Pedro Lavilla, acusa d’haver-hi deixat un forat de 85.000 euros en despeses sense justificar. La nova divisa de la institució serà Molta Jeta. I a pispare (“Sigues honrat. I et fotràs de gana”), del patrici romà Massimo Gorreo, la qual, en opinió de les autoritats acadèmiques salouenques, transmet a la perfecció els valors que han de guiar als alumnes de la prestigiosa escola una cop es posicionin en el món dels negocis. O de la política.

Falsos amics

Mireu-los bé. Van fugir d’ell com si fos un empestat. Van fer causa comuna deixant-lo de costat. Van establir vincles on ell no hi tenia cabuda. Però n’hi ha hagut prou amb què Tarragona hagi estat designada seu dels Jocs Mediterranis del 2017 perquè arraconin d’una vegada les diferències que tant els separen. Mireu-los bé. Els alcaldes de Salou, Vila-seca, Reus i Cambrils ja es recorden de Ballesteros. La foto i el lluïment personal els ha unit. Però només aparentment. Perquè algú pensa que es mouen per interessos purs? Que a partir d’ara seran com germans? Creieu que si demà fossin els Jocs, avui mateix no li presentarien una moció de censura que els permetés quedar-se amb els llorers? Ja ho té la política sectària: que costa pensar que no sigui falsa. Per això indigna tant.

La família augmenta

Els dies assolellats continuen impertorbables i l’ambient segueix sent inusualment càlid per aquestes dates. Per això al meu jardí hi han florit dues noves roses: una altra de groga, en primer terme, i una de fúcsia. Crec que el de Salou també serà un camí ple d’espines.

Llums de Nadal

El Diari de Tarragona publicava l’altre dia que Cambrils ha avançat dos mesos la instal·lació de les llums de Nadal. Doncs quina gran notícia! A Salou les tenim posades tot l’any (només cal que es donin una volta pel Casal) i, en canvi, no en diuen res.

Mala llet o incompetència?

Em costa creure que sigui mala baba sinó la constatació, un cop més, de la ineptitud del responsable de torn, que ha fet gala d’un gust irrespectuós. No hi havia cap altra foto per il·lustrar la notícia? D’acord, se’m dirà que sí, que també n’hi ha una altra acompanyant la informació. Però és precisament la de dalt la que surt per defecte. I és la que ofèn.

Un dia més

La meva rosa, encara que imperfecta, creix i creix. Tot un exemple per als capullos.

‘L’Esclafit’ torna i entrevista Mármol

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

Avui és un dia de goig. D’il·lusió compartida. Un dia en què la premsa lliure torna a cavalcar imparable sense poders que la encerclin. Avui és un gran dia perquè, bromes a banda, ha tornat L’Esclafit. I ho fa entrevistant Jesús Antonio Mármol, l’exdirector de l’Escola de Comerç de Costa a qui l’equip de govern culpa d’haver provocat un forat de 85.000 euros en despeses sense justificar. Després de revelar-nos que sense ell hem perdut una llumenera i que Granados i cia. són més curts que les mànigues d’una armilla (a Salou “les accions de promoció comercial es basaven en concursos d’aparador i sardinades”, diu), Mármol parla de la seva gestió al capdavant de l’escola. I sobre això li pregunten:

-Parlant de diners, critiquen la manca de pagament de factures.

-Sí, ja me n’he assabentat. Les factures necessiten dues firmes, la meva com a tècnic i la del regidor. Caldrà preguntar al regidor per què no les ha signat.

-El regidor d’aleshores, Pedro Lavilla, diu que no en sabia res.

-Bé, només em cal donar-li les gràcies per la seva lleialtat com a superior i com a persona. Jo tinc la consciència molt tranquil·la per un treball fet amb il·lusió i molt bona fe pel bé de la ciutat i del sector.

-Es diu que va gastar molt en menjars.

-Si aconsegueixes fer venir a Salou un alt càrrec de l’Administració o un ponent de primera línia, per posar un exemple, perquè conegui i doni suport el projecte, li fas que es pagui el seu menjar com a convidat que és? Vam fer ús per treball dels restaurants amb els quals l’ajuntament tenia conveni, justificant-ne els comensals, tal com se’m va indicar. Si ara se’m retreu, no és joc net. Si en comptes de portar a les persones a Salou calgués desplaçar fins a les seves destinacions, m’estarien retraient ara les dietes i quilometratge? 

-Creu que les crítiques a la seva gestió estan produïdes per la seva sortida del PP. 

-Sens dubte. Vaig entrar fa tres anys per amistat, i vaig sortir novament per lleialtat a les meves amistats. L’únic que es va quedar va ser justament el meu exregidor, que va optar per la política. Per a mi, les persones estan per sobre de la política. 

-Què opina en conjunt de l’actuació de l’equip de govern sobre les crítiques a la seva gestió? 

-Miri, en aquesta vida hi ha persones constructives i altres destructives, persones de llum i persones fosques que només busquen fer mal. Crec sincerament que, amb independència dels foscos motius per interessos polítics que no vull comprendre, han heretat un projecte que no tenen capacitat per gestionar. La seva actitud demostra un baix nivell humà, sense capacitat d’altura de mires per veure la importància de l’ECC [l’Escola de Comerç de Costa] per a Salou i el seu sector comercial. El trist és que perdrem l’oportunitat de convertir Salou en ciutat universitària referent a nivell estatal.

Sí, i que sense Mármol ja no podrem ser la vuitena meravella del món modern després del Taj Mahal, un monumental mausoleu que, ves per on, és de mármol marbre.

La cultura del ‘botellon’

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

Asco de Vida és un lloc web que recull anècdotes o sensacions personals. És una pàgina força popular (rep una mitjana de 200.000 visites diàries) on els usuaris hi escriuen i voten les entrades que més els agraden. Doncs bé, si llegiu el text de dalt tindreu una idea molt clara del que pensen els joves de la capital de la Costa Daurada: que el millor que tenim aquí són les nits de borratxera, i a la merda París! És el Salou que hem fet.

Poblet, el mag dels números

El Diari de Tarragona publica avui que l’ajuntament de Vila-seca (sí, els nostres malvats veïns, els que no ens deixaven segregar) no arrossega deute. Que els seus comptes municipals estan nets com una patena. Doncs el Josep Poblet deu ser més bo fent quadrar els números que el mag Tamariz amb les cartes, perquè en deu mesos ha fet desaparèixer els 19,6 milions d’euros de deute viu que, segons el Ministeri d’Economia i Hisenda, tenia a data de 31 de desembre passat. Un deute, això sí, molt menor que el de Salou (25,1 milions euros) i Cambrils (50,3 milions).

Clima enrarit

Jo no sé si és a causa del clima polític tan capgirat que hi ha a Salou però fins i tot les plantes embogeixen. Fixeu-vos en aquesta rosa del meu jardí: intenta florir a la tardor perquè pensa que és primavera. Ai, a saber com acabarem, perquè tot indica que també naixerà borda...!

I diuen que són “anomalies”...

El Diari de Tarragona dóna a conèixer en la seva edició d’avui les versions tan contraposades de Jesús Antonio Mármol i Pedro Lavilla sobre el forat de 85.746,74 euros detectat a l’Escola de Comerç de Costa durant el temps en què tots dos hi van estar al capdavant. El primer, com a director del centre; el segon, com a regidor de Comerç, de qui depenia Mármol. Lavilla assegura que les factures no justificades de Mármol “no es corresponen amb treballs que jo hagués autoritzat prèviament, quan el centre estava sota la meva regidoria, prova d’això és que no tenen consignació pressupostària ni estan conformades. En altres paraules, el tràmit administratiu corresponent, del qual era coneixedor Jesús Mármol, s’ha obviat del tot. En conseqüència, totes les responsabilitats són seves”. I afegeix: “Jo només vaig autoritzar factures per import de 7.791,62 euros” del total de 93.538,36 euros que Mármol va gastar. Lavilla assenyala que “en acabar l’anterior mandat vaig detectar una sèrie d’irregularitats comeses per Mármol i iniciem les diligències oportunes per depurar les responsabilitats en què hagi pogut incórrer”. Lavilla assegura que Mármol “va signar convenis en nom de la corporació, comprometent-se a abonar determinades quantitats, quan no tenia cap competència per a això. També hem detectat que hi ha una sèrie de factures emeses que no van ser registrades, autoritzades o conformades ni per la meva part ni per ningú amb competències per a això”.

Lavilla: “Mármol va amagar documentació”

El qui ara és regidor d’Acció Social acusa Mármol de “generar una despesa excessiva que va superar amb escreix el pressupost assignat ―de 40.000 euros― per a la promoció i el funcionament de l’escola”. I apunta que Mármol “va ocultar documentació, i va arribar fins i tot a signar un conveni amb una empresa audiovisual privada de 7.000 euros mensuals durant cinc anys, per rebre’n un servei publicitari”. En resum, que Mármol va utilitzar diners de l’escola en benefici propi, raó per la qual “se li demanaran totes les responsabilitats que en dret sigui procedent”.

Mármol: “Lavilla n’estava al corrent”

Per la seva banda, Mármol assegura que no va cometre cap irregularitat. “No vaig fer cap moviment sense coneixement de Lavilla. Tots els procediments necessitaven dues firmes: la seva i la meva. Jo no podia tirar res endavant sense que el regidor en donés el vistiplau”. I apunta que darrere de les acusacions contra ell pot haver-hi un rerefons polític: “Segurament ha influït el fet que deixéssim de ser del mateix partit” [Mármol es va donar de baixa del PP per anar-se’n amb Alberto del Hierro al Centro Democrático Liberal]. “Si han paralitzat el pagament de factures no és perquè l’escola funcionés malament o hagués irregularitats, potser és una excusa per no pagar als proveïdors per falta de liquiditat”, diu Mármol, per concloure: “Estan intentant desprestigiar-me, però no em preocupa en absolut. És una pràctica habitual dins l’àmbit de la política”. Mentrestant, a tot això que ha passat, a l’ajuntament li diuen “anomalies”. Deu ser perquè tot és possible en el sorprenent món de Granados.


Nota: Libertas capitur. Sapere aude ('La llibertat es conquereix. Atreveix-te a saber') és el lema de l’Escola de Comerç de Costa.