El
passat 30 d’octubre, coincidint amb l’aniversari de la segregació de Salou, l’ajuntament
va organitzar un dinar popular que va aplegar mil persones. Segons que es va
informar, els diners d’aquest dinar eren per Càritas. No és la primera
vegada que l’ajuntament de Salou ajuda Càritas. Ja sigui amb la donació de diners, amb
convenis urbanístics i permutes de terreny o fent que els arquitectes municipals
treballin per aquesta institució benèfica de l’església catòlica. La raó
esgrimida per les autoritats per prestar aquests ajuts és que Càritas atén els
necessitats. El que no entenc és que no es faci el mateix amb l’església
protestant, que també ajuda els desfavorits (concretament, proporciona aliment
i roba a 80 famílies de Salou que no tenen amb què subsistir). És més, el
mercat que es munta a l’església protestant per recaptar diners amb què ajudar
els pobres porta molt més temps fent-se que el de Càritas. La preeminència de l’església
catòlica i, per tant, la injusta discriminació que pateixen altres creences
religioses arriba a l’extrem que l’ajuntament perdona l’IBI de les parròquies
de Santa Maria del Mar i de Sant Ramon (un fotimer de pasta, no us penseu), però sí que cobra el de l’església protestant,
tot i que seu pastor demana any rere any un tracte equitatiu. Però encara n’hi ha més: mentre l’ajuntament dóna tota mena de
facilitats urbanístiques a l’església catòlica, com ja s’ha dit, patrocinant la nova seu de Càritas, als protestants, quan volen fer una obra, només els posen traves. És indiscutible que l’església
catòlica encara té un gran poder. I pel que es veu, als polítics (delerosos d’uns
vots que no són precisament religiosos) els agrada estar a bones amb el gran
poder. Però així no arribaran mai al cel.
