El Diari de Tarragona va publicar ahir un
article d’opinió titulat Haya paz,
sobre la guerra que ha desencadenat Salou contra Vila-seca pels impostos que
paga Port Aventura (Salou en vol més). L’escrit comença així:
Han passat una mica més de 32 anys des que Salou aconseguís la segregació del municipi de Vila-seca i, malgrat el temps transcorregut, no sembla que les ferides hagin cicatritzat. Encara són molts els ressabiats d’aquella batalla per la independència de Salou, encara hi ha la rancúnia i encara persisteix el recel envers tot el que té a veure amb Vila-seca.
Anem a veure: la segregació de Salou del municipi de Vila-seca i
Salou la va concedir el Tribunal Suprem el 30 d’octubre de 1989. Aquest any es
compliran, per tant, 23 anys d’aquella data. És a dir, no és cert que hagin
passat “una mica més de 32 anys des que Salou aconseguís la segregació del
municipi de Vila-seca”. Del que sí farà trenta-dos anys és del començament d’aquella
lluita: el 17 de novembre de 1979 la comissió gestora del moviment Salou Lliure es va presentar a l’aleshores alcalde, el socialista Joan Clavé, per explicar-li les seves intencions. Es diu també a l’article que “malgrat el temps transcorregut no sembla que les ferides
hagin cicatritzat. Encara són molts els ressabiats d’aquella batalla per la
independència de Salou, encara hi ha la rancúnia i encara persisteix el recel envers
tot el que té a veure amb Vila-seca”. És una opinió aquesta que no comparteixo.
És cert que hi va haver recels i fins i tot ressentiment al principi de la
segregació, però no ens trobem davant una història d’odis i venjances sense fi, ni de
ferides encara sagnants ni tampoc de cicatrius que mai s’esborraran, que estilísticament sempre queda molt bé. La convivència entre Salou i Vila-seca va ser complicada fins que la situació es
va normalitzar precisament gràcies al consorci. I a partir d’aquell moment,
bona nit i tapa’t, cadascun a casa seva. Però només al principi, perquè amb el
pas dels anys el tracte institucional va ser cada vegada més cordial. I si hi
va haver alguna desconfiança a Salou va ser de caràcter polític, pel fet que
els partits de l’oposició veien un alcalde, Pere Granados, tan
desitjós de guanyar-se els favors de l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet (qui
a més és president de la Diputació i home fort de CiU), que feien bé en
marcar-lo de ben a prop. La rebequeria de la setmana passada de Granados respon al
fet que s’ha adonat que Convergència l’ha utilitzat com i quan ha volgut. Que si van
recórrer a ell va ser perquè no van trobar un altre millor. I descobrir això, fot.
I molt. Sobretot quan tens ambicions polítiques amb els que l’acaben de jugar.
