La Vanguardia es fa ressò de la
picabaralla entre Salou i Vila-seca, amb la Generalitat pel mig, pel
repartiment dels impostos que genera Port Aventura. Això és el que en publica avui:
Guerra oberta pel repartiment dels dos milions d’euros que cada any paga Port Aventura en concepte d’impostos i taxes, a parts iguals, als ajuntaments de Salou i Vila-seca (Tarragonès). Després de mesos de negociacions fallides, el ple del consistori salouenc ha donat per liquidat el Consorci Recreatiu i Turístic (CRT), la formula que ha servit durant els últims 20 anys per distribuir a parts iguals el pastís del parc temàtic. Durant tot aquest temps no s’ha tingut en compte el nombre d’hectàrees per municipi de parc temàtic, inclosos els hotels, els camps de golf i el centre de convencions. L’ajuntament de Salou, aferrant-se ara al criteri de proporcionalitat territorial, en vol més.
L’alcalde de la població, Pere Granados (CiU), exigeix la creació d’un nou consorci i insta l’ajuntament de Vila-seca i la Generalitat, en el paper de mitjancer, a asseure’s a negociar. El conflicte s’ha desencadenat després que s’hagi conegut la intenció del Govern de prorrogar el Consorci sense modificar-ne els estatuts. Salou ja va expressar mesos enrere la seva voluntat de reclamar més de la meitat dels impostos generats per l’activitat i inversions del parc temàtic.
Silenci i cautela ara per ara a Vila-seca, municipi governat per CiU amb Josep Poblet, un dels pesos pesants dels nacionalistes a Tarragona, a l’alcaldia. També calla la Generalitat, que va confiar en un acord entre els dos governs municipals sense polèmiques públiques ni intromissions, i va alertar que el més important és preservar la confiança de Port Aventura al territori. La direcció del parc temàtic també guarda silenci.
En un comunicat, el Consistori de Vila-seca fa una valoració “molt positiva” de la funció desenvolupada fins ara pel CRT, mostra el seu “màxim respecte” davant la decisió de l’ajuntament de Salou i recorda que el projecte de Port Aventura encara en té més del 60% de volum pendent de ser completat. Ara com ara encara hi ha 820 hectàrees per desenvolupar als dos termes municipals que generaran, per tant, nous beneficis per als dos consistoris en forma de llicències, impostos i plusvàlues.
El creixement previst per Port Aventura a Vila-seca i Salou, encara pendent d’executar, i el seu encaix en el Consorci és una de les qüestions més difícils que hi ha a la mesa de negociació. La nova zona residencial, sense un futur clar en l’escenari actual de crisi, rau en un 57% a Salou. El 93%del sector comercial de Port Aventura pertany a Salou, però el parc temàtic, on es generen més impostos, està ubicat en un 70% a Vila-seca. Fonts d’aquest consistori recorden a més que es poden tenir en compte altres factors que estrictament el nombre d’hectàrees, com l’afectació d’infraestructures vinculades al parc, com les carreteres d’accés, construïdes majoritàriament al terme de Vila-seca.
Quan falten poques setmanes per la data de caducitat del consorci, que finalitza la vigència el proper 28 de febrer, el govern salouenc, a mans de CiU i el PP, ha decidit forçar la màquina i trencar de forma unilateral el consorci.
L’alcalde, pressionat per l’oposició no sembla estar disposat a cedir, i recupera així l’esperit combatiu de la segregació del municipi de Vila-seca, just quan es negociava l’arribada de Port Aventura. Llavors la capital de facto de la Casta Daurada es va omplir de pancartes amb un lema amenaçador: Ni un pam. Va ser la resposta a la intenció de la Generalitat, fallida, de modificar els límits territorials per aconseguir que el parc temàtic estigués ubicat només a Vila-seca.
El consorci recreatiu, un vell remei
El Consorci Recreatiu i Turístic es va gestar el 1992 després del conflicte obert per la segregació de Salou, fins aleshores municipi annexionat a Vila-seca, al mig de les negociacions per l’arribada de Port Aventura a la Costa Daurada. La Generalitat va intervenir-hi llavors amb la implicació personal del president Jordi Pujol, molt preocupat davant la possibilitat de perdre una inversió considerada estratègica per a tot el país. El 1991, el Tribunal Suprem va fer efectiva, per sorpresa, la segregació de Salou, oberta deu anys enrere. Els inversors del parc temàtic no estaven disposats a negociar separadament amb dos ajuntaments. La Generalitat va trobar una solució gairebé salomònica en la fórmula del consorci, amb un únic interlocutor i un repartiment dels beneficis generats a parts iguals.
