Aquesta és la informació que publica avui El Punt sobre el conflicte que s’ha
generat pels diners que paga Port Aventura, una situació que, segons aquest diari, recorda el merder viscut amb la segregació, fa vint anys:
Una esmena del govern català a la llei d’acompanyament dels pressupostos amenaça de trencar les relacions entre els ajuntaments de Salou i Vila-seca amb els ingressos de Port Aventura com a principal cavall de batalla. Després de mesos en què el consistori salouenc ha reclamat un repartiment d’aquests diners de manera proporcional als terrenys ocupats pel parc (ara es divideixen al 50% entre els dos municipis, però és Salou qui té el 70% del territori ocupat pel parc), l’esmena presentada pel grup parlamentari de CiU estableix de unilateralment que es mantingui la divisió dels tributs que paga Port Aventura a parts iguals, una situació que a priori beneficia Vila-seca i en què molts veuen una maniobra del seu alcalde i pes pesant de CiU a Tarragona, Josep Poblet.
En concret, l’esmena estableix que es renovi, en les mateixes condicions que les actuals, i de manera pràcticament indefinida, el consorci intermunicipal del Centre Recreatiu Turístic (CRT), que és l’òrgan per a la gestió de la tributació del parc, entre altres àmbits. El consorci, de fet, quedava extingit a finals d’aquest mes després de vint anys de vigència, oportunitat que Salou volia explotar per renovar-lo aconseguint un repartiment “més just”, al seu parer, dels ingressos.
Amb “traïdoria”
Tot i que finalment l’aprovació de la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat (i per tant, d’aquesta esmena) s’ha endarrerit un mes i no es produirà dijous, tal com estava previst, el coneixement del seu contingut va provocar ahir una reacció unànime del ple de l’ajuntament de Salou. Convocats amb caràcter d’urgència, tots els grups van aprovar una moció en què reclamen a la Generalitat la retirada de l’esmena, ja que, adverteixen, és una mesura “inconstitucional i il·legal” perquè no respecta l’autonomia municipal.
“Ens obliguen a conviure amb Vila-seca d’una manera que no volem”, va assegurar l’alcalde, Pere Granados, que governa com a independent sota les sigles, precisament, de CiU, igual que el seu homònim a Vila-seca, Josep Poblet. Tot i això, però, Granados va assegurar que el govern local es va assabentar dilluns del contingut de l’esmena. “S'ha fet amb traïdoria”, va sentenciar.
De moment, i fins a l’aprovació de la llei d’acompanyament, els grups locals iniciaran contactes amb els grups parlamentaris per mirar de frenar l’acceptació de l’esmena (algunes veus apuntaven que el PP tenia algunes reserves), però, en cas que prosperi, Salou va avançar que recorrerà als tribunals per la via del contenciós. Granados, de fet, va acusar Vila-seca de no haver tingut voluntat d’aconseguir un acord per un nou repartiment dels ingressos, arribant fins i tot a suspendre les reunions convocades. La darrera proposta de Salou consistia en un repartiment inicial del 57% per a Salou i que en cinc anys havia d’arribar progressivament al 70%. Ni l’ajuntament de Vila-seca ni la delegació del govern a Tarragona, però, van voler fer ahir declaracions.
Desenterrant els fantasmes de la segregació
Un conflicte entre Salou i Vila-seca per Port Aventura, amb la Generalitat entremig, és tot un dejà vu de l’accidentada gènesi del parc a finals dels vuitanta, quan el projecte va coincidir amb la tempestuosa segregació de Salou del terme de Vila-seca. Llavors el govern va arribar fins i tot a canviar els termes per deixar fora Salou del projecte (moviment orquestrat, en part, per l’alcalde vila-secà i després conseller Joan Maria Pujals), i va ser una sentència del Suprem la que va acabar anul·lant-lo. La solució salomònica del repartiment al 50% dels ingressos del parc va ser la via per salvar la inversió, però CiU va pagar la seva factura a Salou amb l’escissió de la independent FUPS, que li ha costat vint anys reabsorbir, tots ells fora de l’alcaldia.
Ara la situació es repeteix amb un grup de CiU a Salou (format, en part, pels independents de l’antiga FUPS) que desafia una decisió de la federació nacionalista darrere de la qual a molts els costa no imaginar-se el vila-secà Poblet, polític amb gran capacitat de maniobra (a més d’alcalde és president de la Diputació i va ser cap de llista al Parlament el 2010 per Tarragona) i a qui, probablement, no li agradi la idea de cedir a l’antic barri pescador part d’un pastís tan saborós.
