He
parlat amb Francesc Morera i Ponsolat, supervivent de la guerra civil espanyola
i testimoni dels afusellaments de sis dels seus companys d’armes a Salou l’abril
de 1938. Ell també en va estar a punt, de ser afusellat aquells dies a Salou,
però per un altre fet diferent. Francesc Morera viu a Premià de Dalt. Té 92 anys
i una memòria prodigiosa. Encara recorda, com si ara haguessin acabat de
passar, aquells fets tràgics. Assegura que les execucions es van portar a terme
el 23 d’abril, no el dia abans, tal com consta en el registre parroquial (val a dir que el document eclesiàstic no es va escriure fins el 9 de juliol de 1949). “Ho recordo perfectament, perquè
era el dia de Sant Jordi”, afirma. I tan excel·lent és la seva memòria que
recorda també el dia en què des de Salou, on hi havia el centre d’instrucció i
reclutament de l’11a Divisió de l’Exèrcit Popular Republicà (coneguda també com la
Divisió Líster), els van traslladar al front: “Va ser el 10 de maig, i el 12 ja
ocupava un niu de metralladores a l’Ebre”. Aquest excombatent diu que no
passaven por. “El que sí que hi havia era molta desconfiança, perquè érem
espiats pels soldats voluntaris comunistes. Per això havíem d’anar amb compte
amb el que fèiem”. L’1 de maig ell i altres amics es van escapar a Reus. Hi van
anar “a passar el diumenge” (he posat les cometes per remarcar la seva portentosa
memòria, car recorda també el dia de la setmana que era). “Els avions rebels van
bombardejar Reus i vam acabar detinguts fins a les 11 de la nit. A aquesta hora, vigilats per un camió militar, ens
van fer tornar a Salou a peu, marcant el pas. Primer ens van dir que ens afusellaríem
per haver desertat. Ens van fer fer instrucció fins a les 6 del matí. Va ser
llavors quan ens van comunicar que ens havien perdonat”. Dels afusellaments
dels sis companys de lleva conserva també un record nítid. “Quan el dia 20 vam arribar en tren a
Salou ningú no ens esperava. Vam ocupar unes casetes de la platja i alguns van
entrar als xalets. Van agafar roba, mantes i menjar, perquè no teníem res i
feia molt de fred. L’endemà l’alcalde pedani es va queixar davant l’autoritat militar
i va ser quan ens van fer formar i van agafar els sis nois. Els van posar a
la vora de la platja, d’esquenes al mar, i a nosaltres ens van fer mirar com
els mataven. Encara vivien desprès que l’escamot obrís foc. Per això, abans que ens n’anéssim
ens van obligar a tornar a mirar com els disparaven 21 trets de gràcia. Ho
recordo com si fos ara mateix”. La fotografia de dalt és del cementiri de
Vila-seca, a les fosses comunes del qual van ser enterrats, un cop acabada la
guerra, tres dels sis afusellats. Les restes mortals dels altres tres se les
van endur llurs famílies.
Més infomació: Els afusellaments de 1938 (I), Els afusellaments de 1938 (II), Els afusellaments de 1938 (III), Els afusellaments de 1938 (IV), Els afusellaments de 1938 (V), Els afusellaments de 1939 (VI), Els afusellaments de 1938 (VII), Els afusellaments de 1938 (VIII), Els afusellaments de 1938 (X).
