Sota
el títol Sense temps per parlar, el periodista
Javier Díaz Plaza escriu avui al Diari de
Tarragona una crònica del judici que ahir s’havia de celebrar contra l’exalcalde
de Salou Esteve Ferran Ribera i el seu fill, Esteve Ferran Gombau, els quals s’enfronten
a una condemna de quatre anys de presó cadascun
per un presumpte cas de corrupció urbanística. La vista es va suspendre
als cinc minuts que comencés a declarar Ferran pare, després que aquest digués al
tribunal que està greument malalt. El judici continuarà el proper mes d’octubre, però ja només contra Esteve Ferran Gombau (teniu més informació del Diari de Tarragona aquí):
Esteve Ferran pare va arribar a l’Audiència de Tarragona sense ganes de parlar. «No tinc res a dir», va comentar als mitjans de comunicació que l’esperaven a l’entrada als jutjats (va ser una vista molt mediàtica). I així va ser. La seva declaració gairebé no va durar cinc minuts. Va tenir temps de confessar els seus problemes de salut, i poca cosa més. Primer va reconèixer que ha perdut capacitat auditiva. El jutge li va demanar que s’assegués més a prop de l’estrada per escoltar millor les preguntes. Això va fer. Tema solucionat.
Després va contestar amb solvència a la primera qüestió de la fiscal: «Sap durant quin període va ser vostè alcalde de Salou?». Ferran no va escatimar cap detall: dates, majories absolutes, simples... En total va estar en el càrrec 16 anys i mig, des del 1991 fins al 2007. «Des de llavors no he tornat a trepitjar un carrer de Salou. La meva vida transcorre de casa al camp, que és el que m’agrada i el que vaig planificar per a la meva jubilació», va afirmar.
L’assumpte es va torçar amb la segona pregunta de la fiscal: «Recorda quan va ser regidor seu fill?». L’exalcalde no va saber respondre. «Tinc molt mala memòria. De vegades no me’n recordo ni del que vaig menjar el dia anterior», va dir. Tot seguit va deixar anar la seva greu malaltia. Fins aquí va durar el judici. Els tres magistrats de la sala es van aixecar immediatament per deliberar.
Els dos Esteve Ferran es van quedar en silenci durant una bona estona. Ni es miraven. Era una imatge impactant. Ferran fill, que no va arribar a declarar, es tapava contínuament la cara amb les mans. De seguida, els dos televisors de l’habitació habilitada per a la premsa es van quedar sense senyal. Als periodistes no se’ls va permetre seguir la vista des de la sala. Una hora després va tornar la llum. La decisió ja estava presa: el jutge va suspendre el procés contra l’exalcalde i va ajornar la vista contra l’exregidor d’Urbanisme.
Era el final d’un judici que va arrencar passades les deu del matí i va acabar a les dues del migdia, i en què els jutges s’hi van passar més de tres hores deliberant: primer, als deu minuts de començar, per dictaminar si els fets havien prescrit, i després pel tema de la malaltia d’Esteve Ferran Ribera.
Rostres seriosos
Les persones que van acudir a l’Audiència de Tarragona com a testimonis van perdre tot el matí pels passadissos de la tercera planta. Cap hi va declarar. Hi havia els germans Ricard i Marc Montagut, l’exalcalde de Salou Antonio Banyeres, o el secretari de Salou, Francisco Alijo. També hi havia familiars i amics dels acusats. Els rostres eren seriosos, de preocupació.
