La
sentència que absol Esteve Ferran Gombau d’un delicte d’ús d’informació
privilegiada que li imputava el fiscal per la compravenda d’una finca als germans
Montagut confirma que l’acusat “coneixia per la seva condició de responsable
polític de l’àrea d'urbanisme” que la finca en qüestió estava afectada pel nou
pla general. Però nega que Ferran s’aprofités del seu càrrec per guanyar mig
milió d’euros en l’operació, tal com sosté la fiscalia, perquè desconeixia “en
quina mesura i amb quines conseqüències, en termes d’aprofitament i de valor
urbanístic, aquest pla afectaria la finca adquirida”. Dit en un llenguatge més
planer: Ferran va comprar sabent que la finca estava sotmesa a una revisió del
pla general però com que no en coneixia els detalls de la probable requalificació
els diners que van guanyar va ser com a conseqüència de la bombolla
immobiliària d’aquells anys, en què es pagaven barbaritats pels terrenys, no perquè hagués protagonitzat un pelotazo. Prova
d’això, destaca el tribunal, és que d’aquesta revalorització dels terrenys
també va beneficiar tots els solars i finques d’aquella zona d’Emprius, no
només la finca dels Ferran. Naturalment, es pot estar en desacord amb la
interpretació benèvola que en fa la sala, entre altres raons perquè les explicacions
aportades pels arquitectes municipals Lluís Serra i Teresa Gras (tots dos de l’òrbita
dels Ferran) van resultar determinants en l’absolució. Caldrà
veure ara si la fiscalia impugna la sentència davant el Tribunal Suprem o deixa l’assumpte
tal com està. És a dir, amb Ferran lliure de culpa.
